Fitxes de tast O'Hara's Stout

Carlow brewing company.

Carlow, província de Leinster, comtat de Carlow

Fundada en 1996 per la família O’Hara produeix entre altres:

O’Hara’s Irish stout, O’Hara’s Irish red, O’Hara’s Irish Pale Ale, Curim, O’Hara’s Leann Follain

O’Hara’s Irish Stout.

Estil: Stout seca irlandesa. (ref. teòrica)

Indicacions tècniques: 

només ens diuen el contingut en alcohol: 4,3% en volum.

Atenció, no és el mateix de tastar aquesta cervesa en ampolla que en barril. En general, en barril, es serveix amb nitrògen, cosa que fa que tot plegat sigui més cremós però també molt més aigualit.

Visual:

Notable cap d’escuma de color marró/beige, bastant persistent. Color negre i poc o gens transparent. Es poden notar tocs de roig o robí a les vores del recipient.

Olors:

D’entrada es nota, per als especialistes, la presència del llúpol Fuggles típic del “llúpol en sec”.

Insistint una mica es pot distingir amb bastanta claredat olor d’herba tallada, tocs de pa negre (o de sègol) i una forta presència de cafè.

A la llarga podem també notar alguna punta d’olor de terra mullada barrejada amb la fortor del malt cremat. (Cal deixar escalfar la cervesa). També voldria esmentar una mica de pebre i alguna forma de te.

En boca:

En primer lloc apareix fugaçment un element cítric . Amb una mica de paciència, el segueix el caramel gairebé cremat. Tal vegada un no-res de vainilla. I si insistiu us diria alguna cosa de cirera de les més negres. En tastos posteriors, el caramel es va fent més evident.

Amargor forta al principi i després es va atenuant (apareix i desapareix per moments.) Poc metàl·lica i bastant punyent. No trobo cap nota àcida ni salada. Ni tampoc es pot parlar de Diacetil ni de DMS.

Gustos persistents especialment en la vessant amarga i curiós retorn del cremat.

No trobo que el cos sigui especialment robust. Diria entre mitjà i fort. Ho dic perquè a la seva web, l'elaborador ens indica que el cos és molt robust. Està en el seu dret de dir-ho però sincerament, no abundaria en la seva direcció. No noto cap cremositat especial (tast en ampolla).

Impressions generals:

Dintre del que cap, podem parlar d’una cervesa equilibrada en el sentit que tots els gustos són forts. També podem parlar de complexitat amb la ma de coses que hi hem trobat.

Sincerament, una Stout de boníssima factura, superior a moltes stouts que corren per ací i, si se'm permet, només superada en qualitat i elegància per la Oyster Stout de Marston's de la qual segueixo essent un devot.

Fermentació: apunts simbològics.

La fermentació com a símbol ha de ser completament distingida de la fermentació científica que coneixem nosaltres: fins ben entrat el segle XIX ningú ha sabut mai què era en realitat la fermentació. Aquest desconeixement ha suscitat molts interrogants als nostres avantpassats i molts raonaments analògics, base del raonament simbòlic.

La fermentació es presenta en la majoria de les vegades com una mena d’ebullició lenta o millor dit com una efervescència que transforma un element gairebé sempre alimentari en un altre que, un cop acabat el procediment, es pot ingerir gairebé sense perill i pot conduir a estats de consciència alterats.

Les substàncies fermentades són doncs la imatge del coneixement “efervescent” que permet que l’esperit superi o traspassi els seus límits habituals per accedir, per la intuïció o pel somni, al coneixement de la naturalesa profunda de les coses. Això pot explicar l’ús d’aquestes begudes, com ara la cervesa, el vi i altres productes de la fermentació en societats primitives de cultivadors.

TLALOC, divinitat agrària asteca, mestre de les pluges fertilitzadores, del tro i del llamp, anomenat en algun lloc “pluja de foc”, és representat alguna vegada amb una gerra de PULQUE (vi d’agave) efervescent. El seu mateix nom significa “pulque de la terra”.

D’altra banda i sense que això serveixi de precedent cal notar que en moltes tradicions, la fermentació i la descomposició (o podridura) van associades.

En alquímia la fermentació és associada a la noció de transmutació: maduració orgànica que prepara la regeneració, el pas de l’estat de mort a l’estat de vida. Per l’alquímia, els metalls i les pedres fermenten en el ventre de la Terra Mare.

La valoració simbòlica de la fermentació, considerada com una manifestació essencial de la vida triomfant també es troba en tota la història i en les tradicions d’Israel. Curiosament, quan es tracta de fer penitència ritual, el que es menja és pa àzim, o sigui, sense fermentar. Aquesta menja és al pa el que la brasa és al foc: una reminiscència, un record molt rebaixat i aigualit. És un element de dol i de penitència, en poques paraules, un element castrador.

L’hòstia eucarística també és feta de pasta àzim i representa o simbolitza un aliment que no fa “fermentar” passions sinó que pertany a un ordre més elevat i espiritual.

Petita citació del nostre propi blog:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html

“BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podrien procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaica (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”.

D’aquesta paraula primitiva i per la via del Llatí ens vindria la FERMENTACIÓ.
BHER- (proto-indo-europeu: estar calent, bullir, cremar)→ FERVERE (lat: bullir)→ FERMENTUM (lat: ferment –massa llevada-) →FERMENTACIÓ.”

Fitxes de tast-ORVAL

Orval

L’abadia
Els primers monjos en establir-se a la contrada de Orval procedien d’Itàlia cap al 1070. Després de curioses vicissituds, l’abadia, de recent construcció fou plaçada sota l’autoritat de l’orde del Císter. No consta de forma molt clara que aquesta abadia es dediqués a fer cervesa tot i que sembla que tingués durant molt de temps una plantació de llúpol. En canvi sí que sabem que Carles V (Carles I per a nosaltres) els va autoritzar a establir-hi una farga.
Al segle XVII, quan algunes congregacions decidiren “refundar” el Císter sota la denominació de La Trappe, el monestir d’Orval seguí el moviment.
En 1789 va esclatar la Revolució i els bens d’Orval foren confiscats i l’abadia cremada.
En 1926 la família que llavors havia passat a ser propietària de les terres d’Orval, les va regalar a l’orde del Císter per que es pogués refundar l’abadia. En 1948, el 8 de Setembre, l’abadia fou de nou consagrada.
http://www.orval.be/fr/produits/brasserie/brasserie1.html
La cervesa:
La reconstrucció de l’abadia va suposar unes despeses enormes que la fabricació de formatges i de pa no podien cobrir. La farga ja no funcionava. Es fundà doncs una brouateria (elaboració de cervesa) intentant emular l’èxit comercial que el monjos Trappistes de Chimay havien tingut poc abans.
El primer mestre brouater fou un alemany de nom PAPPENHEIMER. És possible que ell i els belgues HONORÉ VAN SANDE i JOHN VANHUELE que per aquella època es trobaven a Orval, fossin els inventors de la recepta tant curiosa de la cervesa ORVAL. Van combinar mètodes que fins llavors no s’havien combinat. Feren servir el mètode de “llúpol en sec” (dry hopping) després d’una infusió a l’anglesa.

Descripció:
Cervesa de color ambre d’alta fermentació i amb un volum d’alcohol de 6,2%. Es fa amb aigua de font, malts clars (Lager o Pils), alguns malts tipus Caramel i/o Viena, sucre (possiblement candi), llúpols (possiblement Styrian Golding) i algun altre aromàtic (Hallertau, Strisselspalt, etc) així com ferment (varietat pròpia). Aquesta cervesa és re-fermentada en ampolla. Com totes les cerveses d’aquesta qualitat, intervé en la seva elaboració un temps de guàrdia controlada (2 setmanes a 15ºC).

Tast:
Cervesa de color daurat/ambre, lleugerament tèrbola amb una escuma notablement persistent i densa que deixa “caramelles” a les parets del got o de la copa.

Aromes:
Olor fruitada en destapar, de pera, poma amb algun toc tropical no identificat (mango?).
Al cap de poca estona s’imposa també la olor de ferment fresc. Acte seguit apareixen les olors de malt (pa torrat) , especialment crosta de pa prou torrada i bescuit. Olors d’herba (en casos de cervesa amb llarga guàrdia: sàlvia) i floral (rosa).

En boca:
Altre cop crosta de pa. També pera i poma i alguna cosa cítrica (llimona?). Clau d’espècia i pebre negre. Algú ha parlat de coriandre però no l’hem trobat i d’altres esmenten la nou moscada que tampoc he sabut trobar. També s’ha esmentat la pruna i l’albercoc. Possibilitat de menta a llarg termini.

Còrpora:
Cos notablement consistent sense estridències. Sensacions olioses. Amargor notable i de caire metàl•lic. També sensació vinosa que es repeteix en diversos tastos així com la olor de pera. No notem cap tipus d’acidesa tot i que hi ha un punt d’astringència molt discret que es pot resoldre en amargor (lleugerament punyent). Precisament, l’amargor és molt persistent i perd a la llarga la seva connotació metàl•lica. També persisteix notablement la crosta de pa. Normalment efervescent.

Una cervesa bastant complexa que no recomanem que es begui en cap mena de situació d’estres. Cal estar tranquil i ben assegut per a gaudir-ne com cal. Es podria prendre en aperitiu amb alguna cosa forta de gust (musclos, seitons a la vinagreta) però descartaria un acompanyament que en reduís l’elegància (dinar copiós o menges massa fortes d’all) i l’equilibri que, per cert, es troba bastant decantat cap al perfil del llúpol. Algú proposa el contrari del que dic: beure-la amb carn de xai a la brasa.
Personalment, tampoc en recomano la degustació gaire en fred. La prefereixo tot just fresqueta que és quan dóna tot el que te, i te molt a dir!