20/10/2011

Fitxes de tast Birrart MOSKA d'ESTIU





Birrart
Moska d’estiu
No tenim informació sobre res d’aquesta cerveseria: la web està en construcció.
http://www.birrart.com
Contacte: info@birrart.com
Adreça:
Birrart S.L.
C/Lloses 65,
17840 Sarrià de Ter
Catalunya


Dades tècniques:

Presentació: ampolla 33cl.
Ingredients: malt d’ordi, llúpol, llevat i espècies.
Caducitat: 06/2012
Alcohol: 5%vol.
Alta fermentació.

Descripció:
En destapar: Coriandre, pa de pagès, toc vegetal sense identificar.

Aspecte:
Molt bonic i persistent cap d’escuma. Color groc pàl•lid, lleugerament tèrbol. Insisteixo, bonica escuma que s’adhereix a les parets de la copa. La cosa te pinta de Witbier.

Aromes 1:
Cítric (entre taronja i mandarina), herba fresca. També ens ha semblat notar un punt de pebre negre i un no-res de saponària. Darrera aquesta pantalla es pot notar una amable olor de molla de pa. Domina el perfil del llúpol.

En boca 1:
En boca, el que es fa més evident és la molla de pa, canvia la balança cap al malt. Un punt d’acidesa molt lleugera. Amargor discreta. Es pot detectar una dolçor amagada que dóna cos al brou. Insisteixo amb l’acidesa però també vull recalcar que és un element agradable perquè té la seva molt justa mesura. El cítric també comporta aranja.
Final lleugerament sec. Notable efervescència una mica “picant” i persistent. Retorn de característiques del llúpol, coses herboses i fresques.

Aromes 2:
Ferment fresc amb un toc possible de DMS (?). Escopinyes. Herba i alguna cosa de pinassa (resina). Ja sé que ací no és el lloc, però em meravella l’escuma, especialment com es queda a les parets de la copa.

En boca 2:
Coriandre diria que prou evident, pa de motllo. Molt menys cítric. Amargor molt discreta de la mena “seca”. Aromes poc persistent mentre que la sequedat dura una mica més però no és en absolut desagradable, al contrari és també el punt just de sequedat. Apareix a la llarga una mica de flor (Ravenissa). El cos és més aviat lleuger. Una bona elecció com a cervesa d’estiu.

Ara, deixarem escalfar.

Aromes 3:
Ara trobo que apareix una mica de poma, bastant madura i el perfil del malt s’obre pas amb una mica més de facilitat. Tot i així, el llúpol segueix dominant i, diria que el coriandre segueix ben present. Alguna cosa de caramel.

En boca 3:
Es nota bastant millor el perfil del malt amb aroma de pa francès molt fresc. També molla de pa de pagès. Les olors cítriques romanen sense poder determinar amb precisió quin cítric. Molt poc amarga, un pèl seca (menys que abans), gens aspra. Si mantenim el glop una bona estona en boca, apareix un curiós i amable toc dolç.
Podem dir que el cos segueix essent lleuger i el retorn, gairebé gens amarg, conté una mica d’aquell pessic dolç. Una cosa com ara caramelets de fruita.

Apreciació general:
Una cervesa que, com ho diu molt bé l’etiqueta, està feta per a refrescar a l’estiu. Molt amable, agradable, decantada cap al llúpol però no exageradament. Per a mi, un producte bastant encertat menys empallegós que les Witbier més conegudes.
La recomano com a aperitiu, acompanyant amb molta fortuna escopinyes, musclos i altres productes d’aquest tipus. Se’m acut que també aniria bé durant el dinar amb paella o un fideuejat sempre que siguin equilibrats i no duguin all o tomàquet en excés.
Un arròs amb bona salsitxa i carabassa seria possiblement òptim.
No intenteu coses massa fortes, apagaríeu la cervesa. Ens quedem en territori de suavitats.

Fitxes de tast-DeDues-Santa Margarida




Santa Margarida

Cerveseria DeDues
La cerveseria DeDues és una creació de la tercera generació d’una família dedicada a l’alimentació d’alta qualitat.
Està situada a la casa anomenada tradicionalment “Can Valentí”, a Sant Esteve d’en Bas, a la Vall d’en Bas, a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona).
L'empresa s’emmarca dins d’una conducta de desenvolupament sostenible del territori on s’integra, per fer un producte d’alta gastronomia autènticament natural.

Direcció:
Cerveses DeDues, S.L.
Sant Esteve 12,
17176 Sant Esteve d'en Bas - Girona
Telf. (+34) 606.452.635
info@dedues.com
http://www.dedues.com
L’adreça de l’ampolla: http://www.santa-margarida.com no existeix.

No hem pogut saber exactament quants ni quins productes elabora la cerveseria. Però ens ha caigut a les mans aquesta cervesa de blat que anem a descriure.

Dades tècniques:

Presentació: ampolla 33cl.
Alcohol: 4.2%Vol.
Caducitat: 29-05-2013
Estil: Cervesa de blat.

Descripció:

En destapar:
En obrir l’ampolla, com sempre i abans que tot, olorem el coll de l’ampolla i descobrim una mica de sidra (poma), palla i clau d’espècia. Al cap d’un moment pot aparèixer alguna cosa de pa de barra fresc.

Aspecte:
Cervesa clareta, groga clara amb una punteta imperceptible de verd. Lleugerament tèrbola. L’escuma s’ha desfet de seguida de manera que, de moment, haurem de dir que és poc persistent. Després farem un nou intent de produir escuma.

Aromes 1:
Es nota amb prou claredat una forta olor de poma i de sidra, amb el punt acidulat corresponent. També podríem parlar de grosella blanca, però em fa l’efecte que és la mateixa característica. Així com el clau d’espècia apareixia en destapar, no notem cap olor ni de plàtan ni d’aquesta espècia en la olfacció. Buscant una mica darrera la sidra, podem trobar el pa fresc.

En boca 1:
Sidra altre cop. Notable acidesa, tot just acceptable per a aquest estil. Una mica de terra (?). Perfil del malt pràcticament inexistent. Petita aspror final.

Tornem a intentar produir escuma, però és en va: desapareix de seguida.

Aromes 2:
En la segona olfacció acabem percebent una mica de olor de plàtan però molesta bastant una certa olor que podríem definir com a palla molla barrejada amb pols i que difícilment agracia el brou. Jo diria que possiblement aquesta cervesa no tingui el perfil previst pel seu autor.

En boca 2:
Es segueix notant bastant la sidra i el toc de palla mullada. És molt menys àcida que una sidra, però ho és massa per una Weissbier. Continuem cercant alguna cosa del malt, però no hi ha manera: és massa fluix.
El cos és entre mitja i consistent i pràcticament no hi ha retorn. L’acidesa ho tapa tot i és l’única cosa que persisteix.
Amargor fluixa però gens agradable: recorda les males sidres i acaba en una sequedat poc amable.

No insistirem amb aquesta degustació: no ens resulta agradable. Creiem que aquest exemplar està fet malbé. A la llarga, fins i tot apareix un toc inacceptable de bakelita. Definitivament, aquesta ampolla no està bé.

17/10/2011

Nova cervesa: STERNA HIRUNDO

Sterna Hirundo és el Xatrac. N'hi ha un munt al Delta de l'Ebre. Apareixen a la primavera i solen migrar cap a l'Àfrica al Setembre-Octubre. Nien i es reprodueixen al Delta.

La cervesa que durà aquest nom i que brouarem la setmana que ve serà una mena de Kölsch. Dic una mena perquè els fabricants d'aquest estil de cervesa són molt gelosos del seu producte i de la seva marca. Tant és així que és una de les poques denominacions d'orígen en el món de la cervesa.
Direm doncs que fem una imitació. Més o menys haurà de tenir aquest aspecte:
La farem principalment amb malt Pils, una mica de Munic i una punteta de blat per a l'escuma. Els Llúpols seran o bé només Spalter Select, o bé hi haurà una mica de Hallertau també, o alguna cosa un pel seca... Ja ho veurem. Pel que fa a la fermentació, sabem que es tracta d'una cervesa d'alta fermentació i que la forcen cap a baixes temperatures. Bé, nosaltres no tenim la tecnologia per a forçar les temperatures, per tant la fermentació es farà a temperatura de celler.
Intentarem fer-ne 20 litres. Estic estudiant com fer-m'ho per preveure totes les pèrdues d'aigüa i aconseguir aquesta quantitat de cervesa acabada.
Pel que fa al llúpol, crec que posarem una mica de Cascade.
23 Octubre 2011: Hem fet la Sterna Hirundo: No ens hem pogut resistir a posar una mica de malt biscuit, cosa que no pega amb la Kölsch ni de conya! El resultat és que el color és massa fosc per a aquest estil. També crec que que hem posat massa llúpol.
Hem tingut problemes: en elaborar la recepta, vam calcular les pèrdues i tot plegat, però arribat el moment de l'ebandida, ens faltava lloc en la segona cassola per a posarhi tota l'aigua que feia falta i escalfar-la. De manera que ens vam quedar curts de gairebé 5 L d'aigua.
Durant la filtració vam veure que realment faltaven aquests litres per a fer els 20 litres: els vam afegir doncs al que quedava d'aigua d'esbandida i així hem arribat als 20 litres. A 20ºC tenim una densitat de 1054 que és un pel massa pera Una Kölsch (1044 a 1050). Haurem d'acceptar que NO hem fet un Kölsch... Ara cal deixar qu fermenti i veure què tal. Si surt amb un mínim de correcció, li haurem de dir alguna altra cosa. Potser ni es dirà Sterna, trobarem algun altre nom per poder reservar aquest a una autèntica Kölsch que fariem més tard.
13/11-. El Dilluns passat (31-10-2011), vam posar la Sterna en ampolla. Per la olor, jo diria que la quantitat de llúpol és encara massa gran, però el color, s'acosta bastant. D'ací a un més direm més coses.
15/11- Ahir vaig provar la Sterna. M'havia quedat una ampolla a mig omplir i la vaig tastar. Confirmo la primera impressió: massa llúpol...