Fitxes de tast-Beliy Medved Krepkoe

Beliy Medved Krepkoe
Traducció del nom: Ós blanc forta.

Aquesta cervesa fa pinta de ser una cervesa industrial. Originalment, es tracta d’una cerveseria [OAO Amstar] situada a UFÀ, capital del Bashkortostan (Una república dins de Rússia). (Wiki: http://ca.wikipedia.org/wiki/Uf%C3%A0) Però sembla ser que va ser absrobida per la multinacional turca EFES (Efes Anadolou) l’any 2003. Que sapiguem, la cervesa es fa en diverses plantes de producció. Els productes que coneixem són: BELIY MEDVED KREPOE, BELIY MEDVED SVETLOE i alguna cosa sense alcohol que crec que es diu Sokolov.
També he trobat alguna informació que apuntaria cap al fet que ara, la cerveseria ha passat a mans de Heinecken...
Ni tant sols he trobat la pàgina web.

Crec que es tracta d’una BOCK.
Caducitat 2-12-11, o sigui que la prenem fora de termini. Però és tant poc que segurament no passa res.
No podem parlar d’ingredients perquè està escrit en ciril•lic.
Alcohol: 7,1% suposo que en volum.
Bonica ampolla i nogensmenys bonica etiqueta representant un ós blanc.
Ampolla de ½ litre.

Descripció:

En destapar:
Pasta de tarta dolça, caramel i alguna cosa de fruita roja.

Aspecte:
Cap d’escuma poc persistent però amb garlandes (estabilitzador artificial de l’escuma?)
Perfectament transparent, or-coure clar.

Aromes 1:
Ferment. Mel, pa de barra, fruita (grosella roja).

Gustos 1:
Mel i pa i un toc dolç sense identificar. Amargor feble, efervescència justa. El final és alhora sec i dolç. El cos és entre mitjà i fluix. A la llarga, la sequedat es fa més evident i fins i tot molesta.

Aromes 2:
Escuma poc densa però molt persistent. Algun fons de cosa sofrada, herba tallada i floral sense identificar. Mel, poma molt madura o poma al forn i un toc final de palla.

Gustos 2:
Mel, palla. La sensació de densitat augmenta amb la temperatura. Dolçor notable, sequedat dura i punyent. Amargor residual: mana la sequedat fins a la molèstia acompanyada d’una dolçor poc amable.

Aromes 3:
Fruita molt madura, potser préssec . Mel o pa de pessic de mel. Ferment altre cop i un toc floral.

Gustos 3:
Pa, mel, galeta Maria.

Impressions generals:
No disposo de gaire informació, però el tast és més aviat decebedor. Una llàstima per l’ós blanc de l’etiqueta: la cervesa és forta, es nota bé l’alcohol, però és bastant buida. Especialment el perfil del llúpol és típicament (al menys en part) artificial i desagradable (extractes). El del malt és més ric però jo diria que s’ha fet servir algun xarop de malt (cos buit, dolçor persistent però no identificable).
No es tracta d’una cervesa especialment interessant i fins i tot podría dir que és perfectament prescindible. Com dèia al principi, sembla que vulgui ser una BOCK però podria ser alguna altra cosa indefinida entre una STRONG ALE... i no sé què. Realment, no acabo de saber-ho.
Ara que l’he provada, he buscat per la xarxa i realment hi ha gent molt menys benèvola que jo amb aquesta cervesa!

Fitxes de tast - SAGRA PREMIUM(Toledo)

Cervesa SAGRA.
Cervesa castellana
http://www.cervezasagra.es/
Direcció:
DAVIYUN S.L.
Avenida de la industria 155A
45230 Numancia de la Sagra (TO)
Autors o propietaris de la cerveseria:
Bob Maltman (mestre cerveser) i Pepe Rodriguez (Cap de cuina del Bohío de Illescas).

L’objectiu d’aquesta cerveseria és el de produir cerveses artesanes propiament castellanes i d’oferir així unes cerveses “diferents”, amb característiques que puguin satisfer un public que no es limiti al simple consum. En definitiva el mateix que fan tots els productors artesans, si fa no fa, però amb marca castellana.

La cerveseria presenta de moment els productes següents:
Pilsener, Premium i Bohío, així com una sèrie dedicada al ruc de Sancho Panza: Burro de Sancho Rubia, Burro de Sancho Roja i Burro de Sancho Negra.


La cervesa que anem a degustar és la SAGRA PREMIUM.
Estil declarat: Blond Ale. No és pas cap estil “homologat”, però tampoc fa falta que s’homologui res en particular. Podem suposar que han volgut elaborar una ale que fos més clara que la Pale Ale per tal de ser tan “rossa” com una Lager Helle o una Pils. Mercat obliga.

Presentació:
Ampolla de 33cl transparent. No s’adverteix cap pòsit.
Alcohol: 5,4%Vol.
Caducitat: Abril 2012
Alta fermentació.
Ingredients: Es diu que la cervesa es fa amb ordis i llúpols espanyols i alemanys (ens agradaria saber quins son espanyols):
Malts Pils, Vienna, Abbey i Hell.
Llúpol: Cascade.
Temperatura recomanada de degustació: entre 4 i 6ºC!!! Tan és dir que no cal degustar en aquestes temperatures. Nosaltres començarem a 8º i acabarem a 13ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, raïm verd, aranja i potser quelcom de poma.
Aspecte:
Color daurat/coure clar. Lleugerament tèrbola. Escuma espessa i persistent. Es fan garlandes.

Aromes 1:
En primer lloc, ens assalta la olor del llúpol: raïm verd, grosella blanca. A la llarga, amagat darrere aquestes primeres impressions, podem notar una mica de pa de barra, baguette fresca, especialment la molla. Nosaltres no recomanem les temperatures indicades en l’ampolla: aquesta cervesa comença a donar bones impressions quan s’escalfa una mica: apareix el perfil del malt amb una mica més d’acuitat.

Gustos 1:
Curiós punt de sal. Olor d’herba i quelcom de cítric. Amargor notable però no estrident. L’amargor és entre seca i metàl•lica. La primera impressió es va imposant sense exagerar la sequedat. Sensació d’efervescència picant. Cos notable, superior a la mitjana. El picant i l’amargor són prou persistents. Finalment, amb l’escalfor, apareixen notes de poma madura i potser, buscant bastant, albercoc.

Aromes 2:
En una segona passada, segueix dominant el llúpol: herba tallada, heura i un puntet de sota bosc. A la llarga apareix també alguna cosa molt tènue de mel.

Gustos 2:
Efervescència picantona. Domina l’herba tallada i la grosella blanca. Potser apareix alguna cosa floral però sense identificar. Perfil dolcet interessant i en justa mesura. Reapareix una mica de sota bosc (ferment?) així com pa fresc, baguette. Cos consistent. Astringència, res; DMS, res; Diacetil, res.
Persistència dels gustos d’herba. A la llarga, el “picant” és excessiu (pel meu gust).

Aromes 3:
Amb una temperatura més elevada, el perfil del malt es fa més evident. Es pot distingir la mel amb prou facilitat així com un punt de caramel (o de sucre candi). També es distingeix millor el toquet de sota bosc. Les fruites també es fan més pregones amb la grosella blanca al capdavant i una mica de poma madura.

Gustos 3:
Grosella, albercoc i una cosa densa que no aconsegueixo determinar, lleugerament dolç. Cos més contundent amb l’escalfor. Sincerament, només puc repetir que aquesta cervesa guanya molt en ser presa en temperatures més raonables que les proposades. A 10ºC ens ofereix una paleta prou variada i complexa que en fred no podríem ni somiar.
Segueix present el curiós toc salat i a mesura que augmenta la temperatura es noten cada cop millor les fruites: grosella i albercoc. No acabo d’esbrinar la tercera cosa ...
Pa de pagès i també quelcom de palla.

Impressions generals:
Una cervesa ben feta i agradable una mica decantada cap al perfil del llúpol (massa pel meu gust personal) amb una interessant composició de malts i un perfil fruitat curiós. En una altra sessió, vaig trobar un perfil un pelet més dolç. A temperatures adequades, el cru revela una complexitat interessant tot i que no ofereix novetats a partir del quart tast.
Recomanaria una combinació amb algun guisat fi de pollastre (sense all i un mínim de tomàquet), deixant la carn a punt de desfer-se i amb un suc lleugerament aromatitzat.
Sinó, unes braves convindrien a la perfecció.

Addenda: els materials:

Malt Pils:
(Inventat en 1840) Malt que segons on també se li diu malt Lager. És el malt més clar que es pot trobar. Baix en proteines, normalment de dues línies, alta extracció. Aromes prou fortes.
Malt Vienna:
malt d’ordi fornejat, més fosc que el Pale Ale però menys que el Munich. Color daurat-carabassa i aroma de bescuit.
Malt Abbey:
producte específic de la casa Weyermann normalment utilitzat en cerveses d’abadia belgues.
Malt Hell:
Les referències que tenim diuen que és el mateix que el Vienna...
Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Fitxes de tast: Moska de Girona. TORRADA

Moska de Girona
TORRADA


“Torrada” no és cap estil homologat (suposant que els estils estiguin "homologats" d'alguna forma). De manera que, d’entrada, no sabem massa quina mena de cervesa anem a tastar. Entenem que BIRRART fan cerveses d’alta fermentació (de moment). Així és com podem descartar tots els productes de gama “Bock”. Per la quantitat d’alcohòl, 6% en volum, la cosa s’acostaria a una Strong Bitter, però caldrà veure si el perfil del llúpol respon a aquesta definició.

Presentació: Ampolla de 33cl
Caducitat: 12/2012
Alcohol: 6% Vol.
Ingredients: Malts: Pale , Caramel i Xocolata. Flocs d'avena.
Llúpols: Centennial i Cascade.
Fermentació: Alta. 4 dies a 21ºC
Maduració: 3 setmanes a 18ºC
Empresa: Birrart (veieu més detalls a Moska-rossa)
Temperatura en començar el tast: 10ºC
Data tast: 12-01-2012

Descripció.

En destapar:
Forta olor d’herba, toc dolcet. Molt aromàtica.

Aspecte:
Molt bon cap d’escuma, espès i persistent. Garlandes molt dibuixades i de bon principi.
Color coure vell clar. Una mica carabassa. Perfectament transparent (lluminosa).

Aromes 1:
Al principi percebem olor molt forta d’herba tallada i un toc amable de ferment fresc. Potser es pot distingir un rerefons de menta. Apareix el caramel al cap d’una estona. Grosella verda. De moment, així en fred, el perfil del malt és bastant discret.

Gustos 1:
Notòria amargor mig metàl•lica i mig seca. Olor d’herba tallada. Tacte sedós (bona sensació de cos fins i tot en fred), efervescència justa. Persistència bastant llarga de l’amargor seca i retorn amb un toc de caramel. No es nota cap astringència.

Aromes 2:
En la tanda següent creiem detectar alguna cosa cítrica molt tènue alhora que l’herba tallada segueix dominant el panell. Altre cop apareix, molt dissimulat, el toc de caramel. Deixant escalfar apareix una mica de saponària i la crosta de pa fa la seva entrada. Segueix dominant el perfil del llúpol (herbal) acompanyat d’ una olor lleugerament dolceta com floral. Amb el temps, el caramel es fa més evident i el toc de menta també.

Gustos 2:
Notable caramel barrejat amb l’amargor del llúpol. Efervescència lleugerament insuficient (pel meu gust). Percepció d’acidesa però gens forta. Còs notable, DMS amb prou feines perceptible, Diacetil no. Astringència no.

Aromes 3:
Una tercera olfacció no aporta moltes novetats: L’herba segueix dominant bastant, el ferment va apareixent també però de forma discreta i agradable. Ja no trobem saponària mentre que la menta també entra i surt de l’escenari.

Gustos 3:
Notable olor de llúpol i presència de caramel. Cos mitjà a notable (bona viscositat), efervescència un pèl insuficient. A la llarga apareix una mica de menta. L’amargor és prou seca i un pèl “picant”.

Al final, potser trobo una mica massa de pòsit.

Impressions generals:
No és la millor cervesa de Birrart. Potser seria la menys equilibrada on el pes recau molt evidentment en el perfil del llúpol. Una opció interessant però que no justifica l’ús de malts foscos si s’han de notar tant poc. Tot i així podem notar una factura molt honorable; la còrpora (sensacions de tacte i altres) és molt bona. L’aspecte és també notablement acurat. Potser aquesta cervesa presenti una mica el defecte de moltes cerveses artesanes de Catalunya: com fa vint anys als EEUU, la descoberta de llúpols nous i particulars és molt llaminera per als elaboradors casolans i professionals artesans, i pot conduir a fer-ne un ús un pèl exagerat (pel meu gust personal) en detriment del perfil del malt. Però una cervesa no és bona o dolenta per ser equilibrada o no i si l’elaborador ha volgut un perfil predominant de llúpol, és el que hem descrit aquí.

Proposo uns casaments amb aperitius de marisc. Una altra cosa que podria donar un resultat interessant seria una combinació amb truita de patates, amb truita de seques o amb pastís de truites. I per fer una mica exòtic, perquè no amb Rösti?

Addenda:

Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Centennial:
Llúpol americà aromàtic, creat en 1974 i comercialitzat en 1990 per S.T. Kenny i C.E. Zimmermann, els creadors d'aquesta varietat. Semblant al Cascada i a Chinook.
Composició genètica: 3/4 Brewers Gold, 3/32 Fuggle, 1/6 East kent Golding, 1/32 llúpol Bavarèsi 1/16 desconegut. El Centennial es considera una mena de "super-Cascade" i te un fort aroma cítric.