Lvivskoe PorterLa brouateria:
Fundada en 1715. He intentat entendre el que diuen a la pàgina oficial, però fins i tot amb traductors automàtics, la cosa és complicada. Sembla que els monjos un parell de segles abans, ja van tenir un paper important en el desenvolupament de l’art de brouar en aquella zona.
(Sobre el nom de la ciutat, hem trobat que es diu de moltes maneres: en Ucraïnès és LVIV mentre que en Rus seria LVOV). Es troba a l’Oest d’Ucraïna, ja tocant a Polònia. (Crec que a l’Est trobaríem Txernobyl d’infausta memòria...)
Sembla ser doncs que en 1715 es va fundar aquesta brouateria amb finalitats comercials. Els pous d’aigua de la regió proporcionaven una aigua molt bona i els cereals i l’ordi creixien allà mateix: no calia importar res. La ciutat pertanyia a l’Imperi Austrohongarès i la cerveseria es va convertir ràpidament en una de les més importants del país. Va ser novetat que les cerveses de LVIV es mantenien en bon estat fins i tot després de llargs viatges. Les millors tradicions cerveseres s’anaren donant cita a LVIV de manera que s’hi podia trobar cerveses dels tipus que es brouaven a Bavaria, Anglaterra (Porter Imperial) o Alemanya de l’Oest (Export).
Ens diuen per altra banda que la qualitat sempre va ser una preocupació pels elaboradors d’aquesta brouateria i que, fins i tot durant l’era soviètica, aquesta cervesa va mantenir la qualitat i va ser la cervesa oficial de Kremlin. (!). Tot i així, les instal•lacions es van anar fent velles i, quan es va col•lapsar la Unió Soviètica, l’empresa, envellida va tenir problemes per mantenir-se. Va ser salvada en ser absorbida i modernitzada per Baltic Beverages Holding AB, una empresa sueca.
Ara mateix, crec que l’empresa forma part a 100% del grup Carlsberg des de 2008, després de nombroses peripècies típiques dels anys de concentració de la indústria cervesera mundial.
He trobat l’adreça:
Cerveseria de LVIV
18, Kleparivska
79007 LVIV
Pàgina : http://www.lvivske.com
Altres:
tel:. 38 (032) 294-80-02
+38 (032) 294-80-03
de fax 38 (032) 294-80-07
e-mail: beer@lvivske.com
L’estil:
http://www.bjcp.org/2008styles/style12.php
El BJCP distingeix tres tipus de PORTER: BROWN PORTER, ROBUST PORTER i BALTIC PORTER.
En principi entenen que aquesta Porter Ucraïnesa és una Baltic Porter. Un tipus de Porter que va ser exportada als països de l’Est des d’Anglaterra per la via dels països escandinaus i bàltics. Quan aquesta recepta va arribar a l’Imperi rus, de seguida fou emulada però amb densitats i continguts en alcohol molt més alts que les originals: si bé la recepta original preveu uns 4 a 5,4% d’alcohol, la versió de l’Est d’Europa preveu una forquilla entre 5,5 i 9,5% vol.!
La cervesa:
Presentació: ampolla de ½ litre.
Alcohol: 8%vol.
Densitat Inicial: 20%
Sense conservants.
Ingredients: no en sabem res.
Descripció:
En destapar, al coll de l’ampolla es nota de seguida el caramel i un bon toc de cremat. També fa acte de presència l’herba tallada.
Aspecte:
De color ambre ben fosc, robí dens, un pèl roja. Completament transparent. Escuma bastant densa de color marró que s’adhereix a les parets del got.
Aromes (nas) 1
Forta olor de malt caramel i cirera o (o pruna) confitada i/o seca. Olor de pastisseria amb alcohol, com sucada en whisky. Olor lleugerament cítrica amb un curiós toc d’aigua de Colònia segurament degut a l’alt contingut en alcohol. Buscant una mica, trobem un toc floral sense identificar. Altrament, altres tastadors presents (concretament el meu fill petit) també troben aromes de poma vermella dolça.
Olors (boca) 1
Caramel fort i perfil cremat. Domina el primer. Crosta de pa ben torrada. Es nota fort l’alcohol però sense la vessant dissolvent, només l’escalfor. El perfil del llúpol queda ocultat.
Efervescència justa, una mica per sota del que estem habituats aquí. Cos tirant a corpulent però tampoc exageradament. Amargor gairebé inexistent de tipus més aviat sec.
Aromes (nas) 2
Mateix perfil que abans: caramel fort i un bon toc de cremat. Per molt que cerqui, del llúpol només me’n arriba un lleuger toc floral sense identificar (concentrat?). El cítric s’accentua amb la temperatura però sense precisar-se. Potser alguna cosa de ferment... L’alcohol és notable i fa pensar una mica en el whisky. Tornem a trobar cirera i/o pruna seques. Al final també reapareix la crosta de pa ben torrada.
Olors (en boca) 2
Ara l’amargor es nota més i també la dolçor. No és una combinació especialment amable. És una mica com aquestes cerveses a les que han afegit sucre per a l’efervescència i que s’obren massa aviat: un dolç una mica massa fort.
És notable la olor de pastisseria al whisky, l’alcohol és ben notable.
L’amargor ni és forta ni persistent. Poc a poc, amb la pujada de la temperatura, el dolç es va imposant.
El cos segueix superior a la mitjana. No percebo DMS i en canvi sí que podríem parlar de Diacetil amb un toc de nous.
Tot i el seu cos notable, les característiques d’aquesta cervesa no són gaire persistents. El retorn és sec i sembla més pertànyer al cremat que al llúpol. A la llarga, final ben sec.
Tastos ulteriors no ofereixen res de nou.
Impressió general i apreciació personal.
En definitiva una cervesa que no és tant corpulent com ho semblava (però Déu n'hi dó), amb notable presència d’alcohol i lleugerament passada de dolç. Perfil decantat notablement cap al malt com, per altra banda, cal esperar d’una PORTER BÀLTICA. Habituats a les PORTER angleses i franceses, aquest producte sorprèn per la seva contundència.
