25 de gen. 2013

Fitxes de degustació - Brasserie Lefebvre - HOPUS




Hopus
Terrae fructus hominisque studium
La brouateria:
Brasserie LEFEBVRE

El lloc:
La brouateria Lefebvre es troba al poble Quenast al Brabant Való, capital Wavre. Es troba al bell mig de Bèlgica, entre Bruxel·les i Namur, prop de Lovaina (on sigui dit de pas hi ha una universitat on s'estudia el grau d'enginyer en brouateria i malteria).

Contacte:
Brasserie LEFEBVRE s.a.
Chemin du Croly, 54
B-1430 Quenast
Belgique
Téléphone : +32 (0)67-67 07 66
Fax : +32 (0)67-67 02 38
Email : info@brasserielefebvre.be

Història:
Els orígens de la brouateria Lefebvre, a la vall del Sena, es troben en 1876. En aquest any, Jules Lefebvre, guardabosc, agricultor, hostaler i maltejador, va inaugurar la seva nova fàbrica de cervesa. Es van obrir cafès al voltant d'unes pedreres de pòrfir on molts treballadors assedegats anaven a desalterar-se amb la cervesa del senyor Lefebvre. Les cerveses que es feren llavors, i fins al 1940, tenien aproximadament uns 2,5º en volum d'alcohol.
 
El 1916, durant la guerra, la brouateria va ser desmantellada per les requisicions dels metalls que feren els Alemanys.

En 1921, després de la Primera Guerra Mundial, Auguste Lefebvre, fill de Jules, va traslladar la brouateria des del centre del poble fins a un turó proper per tal d'evitar les inundacions anuals del riu Sena. La nova brouateria es va instal·lar en una brouateria que es trobava en fallida. Actualment, la brouateria es troba encara en aquell lloc. Entre dues guerres, va existir una especial rossa (Spéciale Blonde) amb 4,2º en volum d'alcohol.

El 1921 també, Gaston Lefebvre, de la tercera generació de Lefebvres, va modernitzar la fàbrica de cervesa incloent una nova línia d'envasament en ampolles: fins llavors només havien envasat en barriques de 30, 50 i 100 litres.

El 1932, s'instal·len cups cilíndric-cònics. Aquesta tècnica nova permet que, durant un temps, la brouateria Lefebvre es trobi al davant de les brouateries innovadores del país.

Durant el període 1940-1945, la guerra i la mort de l'esposa de Gaston provocaran l'alentiment l'activitat. La fàbrica de cervesa no es requisa però es troba sotmesa a l'obligació d'elaborar cervesa de baixa graduació (nivell màxim d'alcohol del 0,8% en volum), mesura que, per altra banda, afecta a totes les brouateries per mor de la recessió que implica la guerra.

El 1953, i fins al 1987, la fàbrica de cervesa també és dedica a la distribució de begudes no cerveseres.

El 1960, Pierre Lefebvre es fa càrrec de la brouateria al moment que les pedreres veïnes redueixen la seva activitat. Es llança una nova cervesa al mercat: la Porph-Ale, una cervesa d'alta fermentació que conté 5% de volum. Com ho podíem endevinar, la cervesa deu el seu nom a la pedra local.
Abans d'aquesta data, l'empresa produïa cervesa de taula que es venia en ampolles de 75cL i de Litre. Em refereixen que la quantitat d'alcohol podia rondar els 1,2 graus en volum.

El 1966, una altra cervesa neix: la Super-Houblo, de tipus escocès, que conté 6% d'alcohol per volum. Queda clar que super-houblo es refereix al llúpol (houblon) que devia trobar-se al centre de la recepta.

El 1975, Philippe Lefebvre, de  5 ª generació entra a formar part de l'equip i hi aporta els seus coneixements comercials.

Les primera cerveses "naturals" (amb pòsit visible) van ser creades en 1978, en termes d'un contacte establert amb l'Abadia de Bonne Esperance.

En 1980 és quan realment comença l'exportació. La Bonne Esperance, especialment refermentada en ampolla, exportada a Itàlia aviat va ser un èxit.

El 1983, l'abadia de Floreffe estableix un contracte de llicència amb la família Lefebvre per tal que produeixi les seves cerveses especials. Al principi, la sèrie es constituïa de tres cerveses, però ràpidament van passar a cinc. Primer s'elaboraren la Double Floreffe, la Triple Floreffe, i la prima Melior a les que s'afegirien posteriorment la  Floreffe Blonde i la Floreffe blanca.

El 1989, produeixen una cervesa blanca sota el nom de Student que, ben aviat, va passar a dir-se Blanche de Bruxelles.
El 1996, la brouateria innova amb una cervesa amb mel: la Barbar rossa. Al cap d'un temps també llançarien al mercat la Barbar d'hivern que, com ho diu el seu nom, es produeix d'Octubre a Febrer.

El 1998, una cervesa a la poma es posa en marxa: la Newton.

En 2003, la brouateria inaugura una nova línia de cerveses amb fruita. Però no acabem de saber si són cerveses típiques de fermentació espontània o si són ales aromatitzades, o alguna cosa entremig (fermentació làctica i alcohòlica controlades...). En qualsevol cas les anomenen Kriek i Framboises i, per seguir la corrent, una Pêche (préssec). Altrament, han introduït al mercat en 2004 una Pils de nom Manneken Pils...

La cervesa:



La HOPUS es broua amb cinc tipus de llúpols i s'ha estat investigant 2 anys per a ajustar la recepta.
En barril, la Hopus és una cervesa de temporada que només es fa un cop l'any i per encàrrec. No conté gra cru.La intenció bàsica d'aquesta cervesa és doncs de passejar-nos una estona entre aromes de llúpols.
Presentació: ampolla de 330mL amb tap de ceràmica.
Alcohol: 8,3%Vol.
Lot: 11:34
Caducitat: 14-07-2013
Fermentació: presumiblement alta.
Ingredients: Malt d'ordi, 5 llúpols, aigua i ferment.
Data del tast: 25-01-2013.
Temperatura: al menys 10ºC.

L'estil:
Ale forta belga
Al nostre blog Veieu la Trippel o la daurada.
BJCP No acabo de saber si és 18.C. o 18.D. Crec que la primera opció és la bona.

Descripció:

En destapar:
Molta, moltíssima escuma. No he pogut olorar res perquè estava recollint la cervesa sobre el meu escriptori.

Aspecte:
Cervesa tèrbola amb solatge. El solatge, en obrir l’ampolla, s’escampa en la cervesa. Ja estàvem avisats pel web, però no és especialment agradable. Escuma no molt espessa però abundant, persistent i deixant notables adherències.

En Nas 1:
Jo m’esperava molt de llúpol, molta herba i m’ha sorprès un agradable perfil de malt amb forneria dolça com ara ensaïmada, galetes, brioix. Tot plegat acompanyat d’un respectable toc dolç molt lleugerament torrat o caramel·litzat.
El perfil del llúpol ens ofereix primer una important nota de saponària darrera la qual podem identificar olors d’herba, tocs discrets de resina i alguna cosa sense definir de fruita tropical.
De fruitat no se’n troba gaire encara que sigui una cervesa d’alta fermentació. Tot i així, buscant una mica, podríem citar una nota que s’assembla a l’albercoc, potser albercoc sec. 
Cal dir que, en general, la cosa queda bastant equilibrada donat que no hi ha cap característica que enmascari definitivament cap altra.
Altrament, també podríem parlar d’un cert nivell de complexitat.

En Boca 1:
Bones olors de caramel o millor, de melassa (però poc caramel·litzats, bastant atenuats). Cos notable i efervescència fina just present, gens abassegadora. Trobem les olors de forneria fina però aquest cop venen barrejades amb la olor de l’alcohol que si bé no es nota massa, no deixa de ser present (8,3%!).
D’amargor en trobem ben poca, de moment. Amb la cervesa encara en boca, la trobem fina i només es resol amb un punt d’acidesa i d’astringència molt a la llarga (al menys 2 minuts). Podríem dir que és seca, però crec que aquí, els llúpols són usats en la seva faceta aromàtica gairebé exclusivament.
A part de la forneria, podem identificar altre cop la saponària i algina nota cítrica que podría centrar-se en taronja al marge d’un punt (quasi res) de resina i d’herba.
Empassada la cervesa, l’amargor (principalment seca i un pèl metàl·lica) pren més importància. Però no passa d’una sensació molt moderada que, això sí, s’allarga molt.
 
En Nas 2:
Hem de dir que les aromes en general ens arriben de cop i molt poc diferenciades. Aquesta recepta aconsegueix un notable equilibri on res domina definitivament. Així és com les discriminacions es fan difícils perquè gairebé tot apareix en el mateix pla.
Sigui com sigui i insistint, tornem a trobar una barreja de forneria dolça on destacaríem la geleta, el brioix, l’ensaïmada, el pa de pessic. 
Ensaïmada (Vikipèdia)
 Curiosament, no trobem res de pa en cap forma. També podem tornar a descriure notables olors de saponària (que potser podríen ser una mica excessives), de gerani d’olor i al final, d’herba. Molt al final descriuríem una nota de palla que s’associa molt bé amb la de galeta.

Al final, la barreja acaba recordant el pa de pessic de taronja i el codonyat (una llesca de pa de pessic de taronja amb una llesca de codonyat a sobre!).

En boca 2:
Tot arriba alhora. Com a novetat curiosa citaríem un lleuger toc saladet (quasi res) i una nota de ferment fresc. Altrament també detectem olor d’ortiga.
Es nota bé l’alcohòl, però sense cap mena d’estridència.
Notem una agradable sensació de plenitud però sense pes. L’efervescència segueix fina.
Es poden descriure olors de biscuit, de galeta, d’herba amb un punt d’agràs. Molt al final tornem amb la nota de palla seca.
Empassant, altre cop es nota més l’amargor però en forma moderada, seca i un pèl metàl·lica. El tast s’allarga molt en una barreja bastant indestriable de tocs lleugerament dolços i equilibradament amargs.
Les passades següents no aporten res de nou.

Impressions generals:
Una cervesa mitjanament complexa, molt equilibrada formant una composició notablement homogènia, molt agradable. Malgrat la complexitat, la cervesa no presenta cap resistència, no és gens pesada i és perfectament bevible, el glop passa molt bé, sense esforç.
Tot i així no és gaire desalterant com era d’esperar amb una cervesa d’aquesta graduació i amb aquest cos. No és una cervesa per passar la set.
Insisteixo, s’ha aconseguit una cervesa molt equilibrada amb una sàbia composició que fins i tot podríem qualificar d’elegant.
En definitiva, una cervesa que mereix atenció de molt bona factura.

Nota (molt) personal:
He de reconèixer que, un cop feta la descripció, em quedo una mica parat: no m’acaba d’agradar aquesta cervesa. Se’m acut que té massa olor de saponària. I la combinació entre això i el malt em recorda quan algú s’ha rentat els cabells i se’ls asseca amb assecador: olor de keratina escaldada! Em molesta una mica, sincerament. Entenc que és una opció gustativa que pot ser volguda o podría ser que l’ampolla hagués evolucionat en aquest sentit. No m’acaba de fer el pès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada