13 de jul. 2013

Fitxes de degustació - KRUT GOLD

KRUT GOLD 

La broueria: 

Contacte:
Cerveceros Krut, S.L.
Carrer Oceà Pacific, 26
08197 Valldoreix-Barcelona
Tel. +34 609 421 143 / +34 686 993 820
info@krut.es
http://www.krut.es

Del seu web:
Krut és una cervesa artesanal feta a Barcelona amb ingredients naturals i sense additius. És una suma en la que s'uneixen un estil de fabricació californià (ús generós de llúpols) amb ingredients mediterranis i una subtilesa asiàtica. La filosofia és innovar, explorar i comunicar a través de la cervesa.
Krut és un ésser mític, meitat home, meitat ocell, símbol de poder i de saviesa i símbol també de Tailàndia, país natal del seu creador.

La cervesa: 

Estil: 

American golden ale. BJCP: Blonde Ale

Ingredients: 

Malts:
Maris Otter, Blat i Carapils.
Llúpols:
només Citra (10 dies en llúpol en sec).
Ferments:
American Ale i Prise de Mousse.

Indicacions: 

Una etapa a 67ºC. Llarga cocció. Inoculació a 19ºC. Llúpol al cap de 9 dies. Carbonatació natural.
Alcohol: 6%Vol.
Presentació: 33cl.
Cad: 09-2013

Descripció: 

En destapar: 

Olors d'oliva, de llimona, de pebre i d'alguna cosa tropical (maracujà?)

Aspecte: 

Cap d'escuma mitjanament dens, persistent i formant discretes garlandes. Cervesa gairebé completament transparent de color de coure clar amb tocs de palla i quelcom de carabassa.

Nas 1 

Olors de llúpol molt complexes. Confirmem la sensació d'oliva i afegiríem notes de resina, d'alvocat i quelcom de poma. Sinó, apareix una bona dosi de pebre negre i alguna cosa de canyella.
Assortiment de pebres
Al rerefons, es poden distingir aspectes de pasta de pa crua i de palla.
Se'ns fan paleses olors de sofre (H2S) però queden molt ocultades pel poderós perfil del llúpol.
A la llarga es poden descobrir notes aromàticament àcides semblants a la grosella blanca. Forçant (remenant) es poden trobar notes fruitades una mica més capitoses barrejades amb pa, raïm i maracujà.
Maracujà

En boca 1 

Trobem primer un lleuger toc salat que atribuiríem a la presència de blat. Sinó, ens assalten fortes olors de llimona. L'amargor és quasi nul·la, molt moderada i perfumada amb raïm, maracujà i mango. Al final apareixen olors de xiprer. El glop és relativament llarg, acaba una mica sec i amb notes àcides també molt moderades.
Raïm verd
No acabo de veure el que aporta la Prise de Mousse. Tal vegada l'efervescència s'assembla fortament a la del cava: brillant, picant i bastant per damunt de l'efervescència "normal" d'una cervesa però sense ser en absolut excessiva.
El glop passa sense problemes i passa bé la set. Es fa un retorn en olors d'herba i de resines barrejades amb raïm verd.

Nas 2: 

Amb molta escuma: es pot notar una mica de DMS, una olor fresca que recorda la brisa marina i que solem descriure com a "ferment fresc". Però és una cosa bastant discreta que no surt de mare. Sinó apareixen olors de fulla trinxada i torna la olor d'oliva, de resina i de raïm verd.
Resina
També hi ha clarament llimona. O millor dit llima, amb més perfum cítric. En matèria d'espècies, podem parlar de pebre negre i de pebre verd amb un lleuger toc de canyella. De fruites n'apareixen poques. Al menys fruites madures. La olor de pera, per exemple no denota cap toc de maduresa.
Pera
Al fons, es poden distingir olors de farina, de pa i potser un no-res de sucre torrat (no caramel).

En boca 2: 

Lleugera acidesa cítrica i olor de llima així com de pinya. El cos és mitjà, sense més, tirant a lleuger. L'efervescència segueix essent particular: alegre, una mica picant, fina... com la del cava. D'amargor, no val la pena parlar-ne perquè amb prou feines es manifesta. Tot just podríem parlar d'un final una mica sec. Segueix dominant la llima i l'herba o fulla trinxades.
Llima
El glop és molt llaminer i passador, aromàtic i agradable. I passa bé la set. En boca no trobem les espècies.

Impressions generals: 

Una cervesa lleugera, fina, elegant i sense estridències romàntiques ni extremes. Però no és gens ordinària: presenta un perfil dominant d'aspectes aromàtics del llúpol Citra, un llúpol conegut per les seves aportacions fruitades fresques. No podem dir que la cervesa sigui equilibrada: es decanta notablement cap al perfil del llúpol però presenta un avantatge seriós sobre les altres cervesa igualment decantades: és molt poc o gairebé gens amarga i tot just un pèl seca.
Malgrat doncs la falta d'equilibri, aquesta cervesa dóna un forta sensació de conjunt ben lligat, ben acabat i ben pensat, d'homogeneïtat integradora. Al final doncs, una curiositat agradable, perfectament bevible, aromàtica que val el desplaçament.

Notes sobre els ingredients. 

Llúpol CITRA: 

Aromes: Cítrics en general, Aranja, Resina.
Gustos: Amargor sobre tot seca, bastant forta i bastant persistent a la llarga (evolució de menys a més).

Ferments: 

American Ale: Característiques molt netes, nítides sabor afruitat i baixa producció d'èsters. Es desenvolupen notes cítriques lleus amb una fermentació a 15-19 º C. Normalment requereix filtració per a aconseguir cerveses brillants.
Prise de Mousse: La "prise de mousse" és una expressió francesa que descriu la fase en la qual els vins passen de "tranquils" a efervescents. En el nostre cas, es tracta d'un ferment que es fa servir per a produir cava. És una soca de Saccharomyces Bayanus i sol ser molt més resistent a l'alcohol que els ferments de cervesa habituals. Presenta l'habilitat de fermentar a relativament baixes temperatures, és prou floculent. No sabem res de les seves aportacions aromàtiques (èsters, etc.) però no sembla pas que sigui la seva funció principal. Diríem que aporta una efervescència "especial" a vins, caves, cerveses i sidres.

Malts: 

Maris Otter: varietat d'ordi d'hivern de dues línies. La varietat va ser obtinguda pel Dr GDH Bell i el seu equip de Cambridge. Va ser introduït en 1966 i ràpidament es va convertir en una gran varietat dominant, a causa del seu baix contingut en nitrogen i les característiques superiors de maltejat.
Carapils: Producte que actua com un additiu, respecta les lleis més estrictes de la puresa. Afegeix cos, retenció i la conservació del cap d’escuma sense afectar el color o el gust. Es pot usar sol o amb altres malts especials com a additiu. També es pot usar per a aixecar (millorar) cerveses de baixa qualitat com Light, Standard, sense alcohol, etc. Els sucres no fermentables continguts en aquest malt poden ajudar a equilibrar el cos i l’aroma de les cerveses fosques.

Tast col·lectiu:

En el marc dels cursos que donem a 2D2Dspuma, el dia 15 de Juliol 2013 vam estar tastant aquesta cervesa entre 9 persones.
Les característiques que es van posar de manifest són les següents:
En un primer pas, tothom va trobar una certa olor d'herba deguda al llúpol. la majoria també van estar d'acord en trobar notes de resina. algú va dir Eucaliptus. Aquesta darrera apreciació no es va compartir del tot, però creiem que és simplement una forma pròpia de la persona que ho va expressar i que, molt probablement, es tractava d'una percepció associable a la "resina" o al "pi" o al "xiprer".
Altrament es van assenyalar olors de poma, mango, pinya, maracujà, litxi i llimona. Una col·lecció gens extranya en una cervesa on s'ha fet un llúpol-en-sec durant 10 dies!
El que importava era que tothom estigués d'acord en l'efervescència particular d'aquesta cervesa, més semblant a la del cava que a la d'una cervesa corrent.
Algun participant també va emetre que la cervesa oferia certa resistència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada