tag:blogger.com,1999:blog-91547743374057323082024-02-21T05:37:34.324+01:00CERVESA EN CATALÀTot el que volies saber sobre CERVESA i que no et volien (o no podien) explicar...Unknownnoreply@blogger.comBlogger677125tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-21794302641172990502023-11-27T18:03:00.006+01:002023-11-27T18:38:53.249+01:00Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout<h2 style="text-align: left;">Reptilian Brewery </h2><h1 style="text-align: center;"> HERETIC </h1><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZp4A5AtHUCnmsfiyxGU7zlcq1E326fPUtG-Bm-ae_rBDiT_oQ7FZ8ks9yWG2mFC9KaQauJrrlBTlzKSDfiXs_XEO72GOHPfUhRBu_Wchee-3s3Fx8syfCpMcSynqOEQI-uNKpRsJZu8RPFZdnTc5JvgWRw5ASP_TwJt3ZK25_gyCePmcfYHRC7Zg4tnlQ/s3116/20231127_105647.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2906" data-original-width="3116" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZp4A5AtHUCnmsfiyxGU7zlcq1E326fPUtG-Bm-ae_rBDiT_oQ7FZ8ks9yWG2mFC9KaQauJrrlBTlzKSDfiXs_XEO72GOHPfUhRBu_Wchee-3s3Fx8syfCpMcSynqOEQI-uNKpRsJZu8RPFZdnTc5JvgWRw5ASP_TwJt3ZK25_gyCePmcfYHRC7Zg4tnlQ/s320/20231127_105647.jpg" width="320" /></a></div><h1 style="text-align: center;"></h1><h3 style="text-align: left;"></h3><p style="text-align: left;">Premis acabats de guanyar:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6MxppBkIHYytARF5NztvyiNil_f56nts2ZdNOIrzdDIOMkNBoMRqvntrO47isTWQII1rzxegX7VdZiwfkcxYvzjHMgWG_RvQ0VgiJ1HLt1XrCpFSUwhVNW1d-G9vKmhrnsblUbCXtHTCyeRg5hvD5HYTgYZb3N_pso4s4o9yF5-JiG3l-hfZQHhKShpKn/s1600/WhatsApp%20Image%202023-11-19%20at%2000.24.01.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6MxppBkIHYytARF5NztvyiNil_f56nts2ZdNOIrzdDIOMkNBoMRqvntrO47isTWQII1rzxegX7VdZiwfkcxYvzjHMgWG_RvQ0VgiJ1HLt1XrCpFSUwhVNW1d-G9vKmhrnsblUbCXtHTCyeRg5hvD5HYTgYZb3N_pso4s4o9yF5-JiG3l-hfZQHhKShpKn/s320/WhatsApp%20Image%202023-11-19%20at%2000.24.01.jpeg" width="320" /></a></p></div>
<p class="western" style="text-align: left;"> <span style="font-family: Linux Libertine;">Medalla d'or en la categoria "british beer"</span></p><p class="western" style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoJQk0xVhGHNVQTQswZ3wD46eCBIjge4a7zPQCsPS6Oga4R8DLOuXGaZOkpBavgGieJNYOIGy1i3OaxwDIU4lsYmzemXH_iTJaUnQPfpA1mX0pvNReOP1ANYiuqYDg0ZgKAmpyt7JSO42v8HAU2Yc7ghVL_zKcKLM-8KASHm8Qm5Bwm5D4xSZ1STRGUA72/s1920/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.19.00.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoJQk0xVhGHNVQTQswZ3wD46eCBIjge4a7zPQCsPS6Oga4R8DLOuXGaZOkpBavgGieJNYOIGy1i3OaxwDIU4lsYmzemXH_iTJaUnQPfpA1mX0pvNReOP1ANYiuqYDg0ZgKAmpyt7JSO42v8HAU2Yc7ghVL_zKcKLM-8KASHm8Qm5Bwm5D4xSZ1STRGUA72/w225-h400/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.19.00.jpeg" width="225" /></a></div><br /><span style="font-family: Linux Libertine;">Millor cervesa sense gluten:<br /></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeImvV0iwyDXMA5j3JsyL_lBclFgbWTOzlRUFh0KCqJ7yFerN6E8thFNGmks7axewRd2YAH4h9lKQOgHxQWMkwkLTratP-n8OgoN_otsLBYsqh3k7TsrhDUPe_9nWogX2Agx9beG6-rPJv_ZW27F6M-cCMIMcPyoNMGnNK2ukIkW3t2UUWVAwtdgyTHGOw/s1920/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.19.32.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeImvV0iwyDXMA5j3JsyL_lBclFgbWTOzlRUFh0KCqJ7yFerN6E8thFNGmks7axewRd2YAH4h9lKQOgHxQWMkwkLTratP-n8OgoN_otsLBYsqh3k7TsrhDUPe_9nWogX2Agx9beG6-rPJv_ZW27F6M-cCMIMcPyoNMGnNK2ukIkW3t2UUWVAwtdgyTHGOw/s320/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.19.32.jpeg" width="180" /></a></div>Millor cervesa en categoria general segons puntuació:<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUavh8nngDH8JBs3mPDne1WMssMD4UIDDuEFGjoTkBzAuL8GrqX7Ba2yNcCzqacpmUpFT64GLCgvHWJ8PW8dlUC5fbHIfkyBh7ROcVyC6toIscDS_Qmw_Uyhlio15uyTQiw13gmzxXuCVYhYY37d2j1OQdoucHnRzCGMqelss4fBatL9d2s0g4YplvutIe/s1920/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.20.21.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUavh8nngDH8JBs3mPDne1WMssMD4UIDDuEFGjoTkBzAuL8GrqX7Ba2yNcCzqacpmUpFT64GLCgvHWJ8PW8dlUC5fbHIfkyBh7ROcVyC6toIscDS_Qmw_Uyhlio15uyTQiw13gmzxXuCVYhYY37d2j1OQdoucHnRzCGMqelss4fBatL9d2s0g4YplvutIe/s320/WhatsApp%20Image%202023-11-27%20at%2018.20.21.jpeg" width="180" /></a></div><h3 style="text-align: left;">Dades de l’avaluació </h3><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: Linux Libertine;">Avaluació feta el 27-11-2023</span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: Linux Libertine;">Lot: L230044</span></div><div class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: Linux Libertine;">Cad: 10/10/2026 </span>
</div>
<style type="text/css">p { line-height: 100%; margin-left: 0.1cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.western { font-family: "Linux Libertine" }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style><h3 style="text-align: left;">Dades tècniques<br /></h3><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: left;">Alcohol: 8,5%vol </div><div style="text-align: left;">Color... marró molt fosc a negre </div><div style="text-align: left;">Amargor: 50 IBU </div><div style="text-align: left;">Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats. </div><div style="text-align: left;">Estil declarat: <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html">Imperial Stout </a></div><div style="text-align: left;">Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm) </div><h3 style="text-align: left;"></h3><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ16OkoraPdd79aVNtGH5J6x5hZv_Jj_nz-k3JgHvZAU9ZxctbyQ5YKZiQtWObizu1l2JvozGI1MgW2aJgNgVUQaAZbb6BCm8BeMqhU6gpb1y76hmcxMiibpR9KrBjyj0xqBECmTF6j9aN6Ckz9h0eUS9bupuITcWhFDEKUObA_1QSO8zblwbft9lk4DU_/s4160/20231127_105156.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="3120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ16OkoraPdd79aVNtGH5J6x5hZv_Jj_nz-k3JgHvZAU9ZxctbyQ5YKZiQtWObizu1l2JvozGI1MgW2aJgNgVUQaAZbb6BCm8BeMqhU6gpb1y76hmcxMiibpR9KrBjyj0xqBECmTF6j9aN6Ckz9h0eUS9bupuITcWhFDEKUObA_1QSO8zblwbft9lk4DU_/s320/20231127_105156.jpg" width="240" /></a></p><h2 style="text-align: left;">Avaluació sensorial </h2><h3 style="text-align: left;">Aspecte </h3><p style="text-align: left;">Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra. <br /><br />Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat</p><p style="text-align: left;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAtoXhnLsaB4kzBJloYJZXpxARLX4LP1oshv9IaaVe8vB1BICHNX5X8Ry3N6STGgwkmZJ-OHOAnqq59DrEMCJgMIQzRpDkIg96Y7Yn6Z81z7G1-Xg2EV5GwcdEQbSj1yZq2OGqm1NPC_K3n9_p8HtGFtcaSTExbUvAK9sX86fZDn0R0lITWl1dSKLZBzW/s2792/20231127_105626.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2792" data-original-width="2172" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxAtoXhnLsaB4kzBJloYJZXpxARLX4LP1oshv9IaaVe8vB1BICHNX5X8Ry3N6STGgwkmZJ-OHOAnqq59DrEMCJgMIQzRpDkIg96Y7Yn6Z81z7G1-Xg2EV5GwcdEQbSj1yZq2OGqm1NPC_K3n9_p8HtGFtcaSTExbUvAK9sX86fZDn0R0lITWl1dSKLZBzW/s320/20231127_105626.jpg" width="249" /></a></div><p style="text-align: left;"></p><h3 style="text-align: left;">Aromes en nas 1 </h3><p style="text-align: left;">Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés. </p><p style="text-align: left;">Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada. </p><p style="text-align: left;">També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma. </p><p style="text-align: left;">No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent. </p><p style="text-align: left;">Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat. </p><p style="text-align: left;">Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia. </p><p style="text-align: left;">No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau. </p><h3 style="text-align: left;">Boca 2 </h3><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTb03gr2ox_EpX7U1NhOPQDlUArj0DnJ-1J4S7eBsQjq_F5TZf0Dt_4Uf-3EHWowZ35N09-lsC7pHV1FgwXi9HDWAmqXbiCxBUEyceSD3j4tcq4HbrKMMa4wptsdAHjaZoYZ3oIt44Au3cN946MKqottD4o4i3UtGcmsvuGGd9b1Aha0S6msqzHNWgSsUz/s1717/20231127_105452.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1717" data-original-width="1367" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTb03gr2ox_EpX7U1NhOPQDlUArj0DnJ-1J4S7eBsQjq_F5TZf0Dt_4Uf-3EHWowZ35N09-lsC7pHV1FgwXi9HDWAmqXbiCxBUEyceSD3j4tcq4HbrKMMa4wptsdAHjaZoYZ3oIt44Au3cN946MKqottD4o4i3UtGcmsvuGGd9b1Aha0S6msqzHNWgSsUz/s320/20231127_105452.jpg" width="255" /></a></div><p style="text-align: left;">Efervescència fina i lleugera. </p><p style="text-align: left;">Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència. </p><p style="text-align: left;">L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé. </p><p style="text-align: left;">Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats. </p><p style="text-align: left;">Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats. </p><p style="text-align: left;">Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant. </p><p style="text-align: left;">L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny. </p><h3 style="text-align: left;">Còrpora </h3><h3 style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_pceXXSI7smxQpXeH1ds-Ri0YB7w78u1KYhvuRA-1-Az6RK31HTWQZXbA_Y49HHE4oIkpTZzPUekO0AOvpYJw9MVlVL7r3XzSbwwyV0Y549chEQx3Un-DWgsrY8FTHtHCJJrjiN_Viy6yr8BTmb26817quUtSLqaONZNef_Ukzypj_RX386bVCZRlN6RA/s1927/20231127_105459.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1927" data-original-width="1615" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_pceXXSI7smxQpXeH1ds-Ri0YB7w78u1KYhvuRA-1-Az6RK31HTWQZXbA_Y49HHE4oIkpTZzPUekO0AOvpYJw9MVlVL7r3XzSbwwyV0Y549chEQx3Un-DWgsrY8FTHtHCJJrjiN_Viy6yr8BTmb26817quUtSLqaONZNef_Ukzypj_RX386bVCZRlN6RA/s320/20231127_105459.jpg" width="268" /></a></div></h3><p style="text-align: left;"> Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada. </p><p style="text-align: left;">Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes. </p><p style="text-align: left;">L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat. </p><p style="text-align: left;">L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor. </p><h3 style="text-align: left;">Aromes 2 </h3>[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma] <br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXuiR57mHSv4a5qzy6y_qKmBJBGBFYHEQYTg5Q0xGM6jR4rtX_R7EI0fEirBPN5v-hCu99fTvRQ4jmGhbVMW4u9xEJin7IBf-VqaMg8K1VeciqKIhFl26hKJSOFIyl_2-q5Hd2X2-3tC7xoFfit-IQmdaO9JOOV29JKdi-BmLRlfN8kebecs36qJ5EXqh/s2444/20231127_132240.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2444" data-original-width="2215" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXuiR57mHSv4a5qzy6y_qKmBJBGBFYHEQYTg5Q0xGM6jR4rtX_R7EI0fEirBPN5v-hCu99fTvRQ4jmGhbVMW4u9xEJin7IBf-VqaMg8K1VeciqKIhFl26hKJSOFIyl_2-q5Hd2X2-3tC7xoFfit-IQmdaO9JOOV29JKdi-BmLRlfN8kebecs36qJ5EXqh/s320/20231127_132240.jpg" width="290" /></a></div><p style="text-align: left;">Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda. </p><p style="text-align: left;">En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/06/avaluacio-reptilian-steel-city-brewing.html" target="_blank">Painettone</a> d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau. </p><p style="text-align: left;">En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents. </p><p style="text-align: left;">El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid. </p><p style="text-align: left;">Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona. </p><p style="text-align: left;">Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent. </p><p style="text-align: left;">Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé. </p><h3 style="text-align: left;">Boca 2 </h3><h3 style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhrytZwdPCvntuoLHB0_xSuMiQOLDikbYWU5B_kijZ8UYzdQLQ0bzj54v8J99nEVXXZY0oFykaCPlf-DjbJpD-gY47h8A4un84G3B7NpUVYJy1qCFn556c5N5ahequoNtnawS5-xW7ISaseTVId9PYD2Mu6xzMjsuPPGZZ78jfEXGZ5gb0rDpH1rshEAgF/s4160/20231127_105121.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4160" data-original-width="1445" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhrytZwdPCvntuoLHB0_xSuMiQOLDikbYWU5B_kijZ8UYzdQLQ0bzj54v8J99nEVXXZY0oFykaCPlf-DjbJpD-gY47h8A4un84G3B7NpUVYJy1qCFn556c5N5ahequoNtnawS5-xW7ISaseTVId9PYD2Mu6xzMjsuPPGZZ78jfEXGZ5gb0rDpH1rshEAgF/s320/20231127_105121.jpg" width="111" /></a></div></h3><p style="text-align: left;"> Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat. </p><p style="text-align: left;">Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase. <br /></p><div style="text-align: left;"><p>Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima. </p><p>Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant. </p><p>Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase. </p></div><h3 style="text-align: left;">Gustos </h3><p style="text-align: left;">Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa. <br /></p><h3 style="text-align: left;">Aspectes generals </h3><div style="text-align: left;"><p>Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada. </p><p>Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc. </p><p>No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. </p></div><div style="text-align: left;"><p>D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor. </p></div><h3 style="text-align: left;">Conclusions </h3><div style="text-align: left;"><p>Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta. </p></div><div style="text-align: left;"><p>Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema. </p></div><div style="text-align: left;"><p>Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles. </p></div><div style="text-align: left;"><p>Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat. </p></div><div style="text-align: left;"><p>Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades. </p></div><div style="text-align: left;"><p>Referència BJCP: </p></div><p style="text-align: left;">20C. Imperial Stout: <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html</a> <br /><br /><br /> <br /><br />27-11-2023</p><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert </i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV </i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. </i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i> Membre de l'equip d'Art Cervesers. </i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 </i></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div><br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-82987050011563094132023-11-16T11:44:00.005+01:002023-11-16T12:23:08.217+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Introducció i taula El terrer o "terroir" de la cervesa <br /><h1 style="text-align: center;"> Introducció </h1><p> Hi ha moltíssima literatura sobre el concepte de «terroir» i «terrer». Potser no feia cap falta que nosaltres intentéssim afegir alguna cosa pretesament nova. Al menys no mantenint-nos en el marc habitual de les produccions científiques en aquesta matèria. </p><p> Però sembla que, darrerament, en el món de la cervesa s'està parlant una mica d'aquesta qüestió i, per tant, ens ha semblat escaient aportar algunes dades i opinions sobre aquesta «nova» accepció en el marc de la producció de cervesa. </p><p> Aviso que inicialment, i com sempre ho fem, ens ha semblat oportú interrogar-nos, en primer lloc, sobre la paraula mateixa. En substància, la discussió rau sobre si el contingut semàntic de la paraula francesa «terroir» és traslladable al Català en termes lingüístics primer, i en la faceta conceptual després. </p><p> Aquest treball podria semblar una reflexió gratuïta. Voler traslladar un concepte d'un idioma a un altre quan aparentment no és necessari, es tenyeix efectivament de tons ociosos. Però aquesta idea de terrer en el món de la cervesa podria anar molt més lluny. Podria incloure qüestions gens desvagades que hem pogut comprovar que es comenten en l'àmbit cerveser i sobre les quals nosaltres mateixos estem treballant. La definició de la paraula «terroir» i, per extensió possible, la del nostre «terrer» així com la seva aplicació al món de la cervesa podrien incloure aspectes relacionats amb … </p> — l'ordenació del territori, <br /> — la defensa i conservació del paisatge rural <br /> — la diversificació de l'agricultura <br /> — el microdesenvolupament dels territoris rurals <br /> — la conservació de la biodiversitat <br /> — l’intent de revertir la banalització del gust dels aliments <br /><p> En especial, existeix la possibilitat que aquest concepte que comentem ens conduís a pensar en el restabliment de la cadena de valors entre el camp i el consumidor passant per la malteria i la broueria. </p><p> Com veurem, un expandiment del concepte de «terroir» promou l'establiment de denominacions protegides d'origen que són una forma cada cop més embolicada d’establir una mena d'exclusives sobre productes de la terra. Així doncs, els criteris de definició dels mots «terroir» o «terrer» també poden dur a conseqüències econòmiques de pes. </p><p> L’extensió inevitable de la noció de terrer ens acabarà conduint a una mena de confluència d’idees, que inicialment intentarem distingir i definir, però que es trobaran ràpidament integrades en una amalgama entre la terra, les persones i allò que els uns produeixen en el si de l’altra. Així, al final, és ben possible que les distincions entre lloc geogràfic, país, habitants, tècniques i, fins i tot, varietats ens encarrilin cap a un aiguabarreig que no he sabut evitar. </p><p> Per tant, si bé podríem dir que aquí estem exagerant i perdent una mica de temps i d'energia en l'argumentació sobre el concepte, al nostre entendre, creiem que aquestes reflexions són molt lluny de ser completament ocioses. </p> <br /><h2 style="text-align: left;"> Agraïments: </h2><p> La redacció d’aquest article es va gestar ja fa un any. Hi ha hagut moments en què hi he treballat molt i altres durant els quals estava perdut. El cas és que, un cop acabat, m’he sentit bastant perdut. I he demanat ajuda. </p><p> Així, he d'agrair doncs els suggeriments sobre l’ordenació del text de l’Oriol Lacambra. </p><p> M’he beneficiat de l’ajuda tècnica, com sempre en moments delicats, del Jordi de Mier. </p><p> I també he sotmès el text al David Bea que m’ha anotat alguns fets rellevants. </p><p> Pel que fa als materials, al final, en matèria històrica, he tingut la sort de rebre ajuda d'en Jordi Diloli. </p><p> Merci a tots. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. Introducció - Agraïments - taula</div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;">He carregat aquest article al DRIVE. Us el podeu descarregar a aquest enllaç:</div><div style="text-align: left;"><a href="https://drive.google.com/file/d/1RxkT1wa81EhAK382mBvzmegIibY3wQTW/view?usp=sharing">https://drive.google.com/file/d/1RxkT1wa81EhAK382mBvzmegIibY3wQTW/view?usp=sharing</a></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div> </div><p><style type="text/css">h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-90465323440249499592023-11-16T11:43:00.003+01:002023-11-16T11:46:52.558+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - La qüestió lingüísticaEl terrer o "terroir" de la cervesa<br /> <br /><h1> La qüestió lingüística </h1><h2> Etimologia </h2><h3> Francès </h3><p> Tant «terroir» com «terrer» procedeixen del llatí «terra». En aquesta llengua, «terra» vindria del sànscrit (ters [sec, àrid]) per via del grec (tersomai, τέρσομαι, [tenir set]). És interessant saber que aquesta arrel designa una «zona seca» en contraposició de les zones «molles» o «humides». </p><p> Les fonts consultades ens indiquen que, en francès, «terroir» procedeix del llatí popular «terrarorium» el qual ve del llatí clàssic, «territorium». </p><p> El rastreig històric de la paraula francesa dóna el següent: </p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 1212: (tieroir) a la zona del Pas-de-Calais en un document de venda. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 1229: apareix en una Carta (Charte) del Comtat de Rethel (a la zona de Reims). </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 1283: figura també en un llibre d'usos i costums en el sentit de terreny considerat des del punt de vista de l'agricultura. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 1549: es parla del «goust de terroir» parlant d'un vi que ostenta un toc exagerat de terra<a href="#sdfootnote1sym">1</a>. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 1561: en una obra de teatre es comenta que una persona «nota» o «<span style="color: #cc0000;">resent</span>» el seu terrer (exterioritza les característiques de la gent que procedeix del mateix lloc rural). </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">1549- ...toc exagerat de terra: O degut a la terra on es conrea el raïm</span></i>.]</div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">resent: En Francès modern, seria «ressent», exactament com en Català.</span></i>]<br /></div><h3 style="text-align: left;"> Català </h3><p> En Català, el «terrer» ha designat diverses coses, totes elles relacionades amb la «terra». Coromines en cita unes quantes. (La lectura del seu diccionari etimològic és positivament fascinant). </p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <i style="color: #274e13;"><b>1</b>. La primera menció (el Perelló, 1342) apareix com a adjectiu indicant que quelcom pertany a la terra (bestiar terrer) probablement en contraposició del bestiar alat. Es parla també d'una «boira terrera» al·ludint al fet que aquesta es manté arrapada al sòl. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;"> <b>2</b>. Posteriorment, apareixen versions en forma d'adverbi: «segar terrer» indica que se sega molt arran de terra. Un ocell terrer és un ocell que vola poc o que no vola molt alt. Així, l'alosa o la gallina serien terreres comparades amb l'oreneta. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;"> <b>3</b>. I finalment, també apareix en forma de substantiu: terrer, tarré, taré, tarés, tarrés, versions que es trobaran en topònims i en patrònims tots ells relacionats amb la terra com a extensió de terreny. </i></div><p> Aquesta darrera versió apareix per exemple, designant uns pilots de terra, un pendent rost de terra, una finca, una plana de terra, erma o no, etc. També es documenta quan defineix el lloc on es recull l'argila. I al final, el terrer i el terreny acaben designant pràcticament el mateix. </p><h3 style="text-align: left;"> Semàntica </h3><h4 style="text-align: left;"> Francès </h4><p> El concepte mateix de «terroir», en el seu sentit actual, procedeix doncs del Francès. Per tant, no ens sembla superflu parlar del seu sentit en aquest idioma. És interessant prendre coneixement de com el valor d'aquest mot ha anat evolucionant per arribar a designar més o menys el concepte actual. I també més o menys, intentarem incorporar-lo a la paraula catalana. </p><p> En Francès, la paraula «terroir» ha anat evolucionant cap a significacions noves que ja no designen només i simplement les coses de la terra, sinó també cap a sentits molt més precisos i alhora enrevessats que adquireixen matisos cada cop més especialitzats, variables i ambigus. </p><p> Resseguint algunes definicions històriques trobem que la significació de «terroir» inclou conceptes que descriuen coses i persones relacionades amb la terra, la seva proximitat o la seva composició. </p><p> Així, en 1694, el diccionari de l'acadèmia francesa ofereix diverses opcions: </p><div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;">[<i><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #274e13;">Acadèmia francesa: L'acadèmia francesa, gran màquina d’uniformització lingüística francesa, va ser fundada en 1634. Seria com el nostre IEC.</span></span></i>] </p></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">1. Territoire exploité par un village, une communauté rurale. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">2. Terre considérée sous l'angle de la production ou d'une production agricole caractéristique. Ex: terroir fertile. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">3. Province, campagne, considérée sous le rapport de certaines habitudes spécifiques: ex: mots du terroir. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">4. Goût du terroir, goût particulier a certains vins de petits crus, tenant à la nature du sol. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;">[<i><span style="font-size: x-small;">Cru: Entengui’s, de qualitat millorable.</span></i>] <i style="color: #274e13;"><br /></i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;"> </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #20124d;">1. Territori explotat per un poble, una comunitat rural. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #20124d;">2. Terres considerades des del punt de vista de la producció o d’una producció agrícola característica. Ex: terra fèrtil. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #20124d;">3. Província, camp, considerat en relació amb certs hàbits específics: per exemple, paraules locals. </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #20124d;">4. Gust del terrer, sabor particular de certs vins de petit crus, a causa de la naturalesa del sòl. </i></div><p> Arribat el segle XVIII, es produeix un lliscament semàntic cap a territori i país. Així ja apareix en un diccionari (Richelet, 1706) on el terroir és … </p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">«… la terre en tant qu'elle produit des fruits…» </i></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #20124d;">«… la terra en tant que produeix fruits…» </i></div><p> Onze anys més tard es pot llegir: </p><p style="margin-left: 40px; text-align: left;"><i style="color: #274e13;">«TERROIR, en terme d’Agriculture, n’est autre chose qu’une terre considérée selon ses qualités et propriétés : on dit que le vin a un goût de terroir, quand il a quelque qualité désagréable qui lui vient par la nature de la terre où la Vigne est plantée; et pour discerner le bon d’avec le mauvais terroir, on examinera s’il est trop humide ou trop sec, s’il est en état de se rétablir lui-même quand il est altéré, si ses productions sont vigoureuses, si sa couleur est d’un gris noirâtre, s’il est aisé à cultiver, s’il est meuble et sans pierre, s’il est uni, doux & comme de la cendre, & enfin s’il a une profondeur convenable à produire heureusement toutes choses. Un terroir aquatique & marécageux n’est bon que pour les Saules, les Aulnes, les Peupliers, & les Osiers. La Vigne demande un terroir sec & pierreux ; le bled un terroir gras & fertile. Le terroir des Landes ne se cultive point parce qu’il est trop ingrat. [TERROIR, solum.] » (Liger, 1715, t.2, 346.).» </i></p><p></p> <p></p><p style="text-align: left;"><i></i></p><blockquote><i><span style="color: #20124d;">TERROIR, pel que fa a l’agricultura, no és altra cosa que una terra considerada segons les seves qualitats i propietats. Així, es diu que el vi té un gust de «terroir» quan té una qualitat desagradable que prové de la naturalesa de la terra on es planta la vinya; i per distingir el bon «terroir» del dolent, examinarem si és massa humit o massa sec, si és capaç de recuperar-se ell mateix quan s’altera, si les seves produccions són vigoroses, si el seu color és d’un gris negrós, si és fàcil de cultivar, si és conradís i sense pedra, si és uniforme, suau i com la cendra i, finalment, si té una profunditat adequada per produir profitosament totes les coses. Un terrer ple d'aigua i pantanós només és bo per a salzes, alisos, àlbers i vímets. La vinya requereix un sòl sec i pedregós; el blat, un terrer ric i fèrtil. La terra de les Landes no es pot cultivar perquè és massa ingrata. </span></i></blockquote><div style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Landes: zona del Sud-oest de França. Viqui: Les Landes (Las Lanas en
Occità) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
La capital n'és lo Mont de Marçà.</span></i>] <i><br /></i></div><p></p><p> En aquesta darrera citació, és curiós notar com «terroir» no implica res positiu ni negatiu. Ens trobem en una definició essencialment descriptiva. Només s'entra en termes de qualitat quan el «gust del terrer» comporta una sensació «desagradable» a causa del tipus de terra on està plantada la vinya. La relació que comentarem més avall ja sembla existir, però la valoració que se'n fa depèn de si el «terroir» és bo o dolent. </p><h4 style="text-align: left;"> En Català </h4><p> Actualment, es troba la traducció «terrer» en molts textos de l'àrea lingüística catalana. Apareix, per exemple, en <a href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=terrer&tipusCerca=cerca.tot">l'</a><a href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=terrer&tipusCerca=cerca.tot">O</a><a href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=terrer&tipusCerca=cerca.tot">ptimot</a> en les accepcions </p><p></p><blockquote style="text-align: left;"><div><u>núm. 6</u> - Conjunt de trets organolèptics del vi, especialment aromes i gust, que es deuen a la influència del sòl sobre el raïm. </div><div>i <u>núm. 7</u> - Terra on ha estat cultivada la vinya, que aporta aromes i gustos al vi que es produeix amb aquell raïm. </div></blockquote><p></p><p> Observarem que l’Optimot limita la seva aportació a la vinya. </p><p> Com es pot veure, el sentit que volem fer servir ara és doncs relativament recent en els dos idiomes. En Francès, aquesta significació dataria aproximadament de mitjan segle XIX mentre que, en Català és encara més recent i deriva, com ja hem esmentat, directament de la francesa. En Anglès i altres idiomes, es fa servir simplement la paraula gal·la, especialment pel que fa al vi. </p><p> No podem acabar aquesta succinta revista sense parlar dels nostres veïns. En Occità, el que nosaltres designem amb terrer i en el mateix sentit inicial, s'anomena terraire. En aquest cas, es proposa una filiació lleugerament diferent: </p><p> <i>Terraire</i>, procediria més aviat del llatí <i>territorium</i>. Però aquesta paraula derivaria de terra amb un sufix afegit -<i>itorium</i>. Per tant, l'origen és tan semblant que és el mateix. En el cas de <i>territorium</i>, hi ha cert biaix atès que, actualment, la definició que se'n dóna té matisos geogràfics i, sobre tot, polítics. De <i>territorium</i>, es passaria doncs a <i>terridor</i> (antic occità). </p><p> Amb la substitució del sufix —<i>itorium</i> en —<i>arium</i>, es passaria al <i>terraire</i> que acabem de citar, amb una significació diversificada en la mesura que l’abbé Sauvage ens diu que designava primer les terres conreables pertanyents a una ciutat i, posteriorment, al suburbi d’una ciutat. </p><h3 style="text-align: left;"> Resum </h3><p> Creiem, doncs, que la paraula catalana «terrer» pot funcionar com a traducció del Francès «terroir». Seria complicat intentar demostrar que no comparteix etimologia. Tanmateix, el fet de designar un territori de producció agrària singular és posterior i manllevat de la versió francesa. Ambdues veus, tres si incloem la versió occitana, procedeixen del llatí terra – <i>territorium</i> per vies lleugerament diferenciades. </p><p></p><p> Per tant, creiem que podem fer servir «terrer» en aquest text, amb la significació de «<i>terroir</i>». </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. La qüestió lingüística</div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><p> </p><p></p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-74556446833381542052023-11-16T11:42:00.004+01:002023-11-16T11:47:12.480+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Què és doncs el terrer?<p style="text-align: left;">El terrer o "terroir" de la cervesa</p><p style="text-align: left;">
</p><h1 class="western" lang="ca-ES" style="break-before: page; text-align: left;">
Què és doncs el «terrer»?</h1>
<h3 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><a name="__RefHeading___Toc24228_2443949258"></a> La versió original </h3><p style="text-align: left;"> Inicialment, hem vist com les accepcions històriques designaven simplement un tros de terra, una extensió més o menys arable o utilitzable (per conrear o per extraure’n quelcom). En altres termes, es tracta d’un concepte completament antropocèntric que només posa en evidència els avantatges que en poden treure els humans. Pròpiament, podríem parlar d’una extensió de terra «depredable» pels humans. </p><h3 style="text-align: left;"> Distinció </h3><p style="text-align: left;"> Una cosa és que un vi o qualsevol altre producte agafi fama, que se li atribueixin les qualitats com essent pròpies d’un territori concret i que es converteixi en un fenomen social, comercial i cultural. Una altra cosa són les denominacions «oficials», les «denominacions controlades» i altres conceptes que pretenen donar base legal a l’exclusivitat així definida. Al final, aquestes dues aproximacions acaben confonent-se, però inicialment, convé simplement saber que una cosa no és exactament assimilable a l’altra. Parlarem dels aspectes legals més avall. </p><h3 style="text-align: left;"> Les discriminacions es basen sobre l’avaluació sensorial? </h3><p style="text-align: left;"> En els meus cursos a la URV, passo molt de temps intentant demostrar que som subjectes a una muntanya d’influències exteriors i interiors que distorsionen considerablement el nostre judici en el decurs d’una avaluació. Solc posar especial èmfasi en denunciar el núvol discursiu que envolta els productes en general i la cervesa en particular. Aquesta pantalla nuvolosa està destinada clarament a decantar les nostres eleccions de compra i utilitzen arguments sensorials, entre altres coses, per diferenciar i singularitzar els productes que es pretenen vendre amb prioritat. La nostra experiència és que la majoria d’aquests arguments no resisteixen la graella d’una avaluació seriosa realment a cegues. Insisteixo en «realment a cegues». </p><p style="text-align: left;"></p><h4 class="western" lang="ca-ES"> </h4><h3 style="text-align: left;"> Evolució de la idea de terrer -(una mica d’història) </h3><p style="text-align: left;"> El concepte actual es va desenvolupar primer per a la viticultura. Sembla que es va començar a fer servir, en el sentit que li atribuïm avui (més o menys), cap al segle XIV (Côte d’Or-Bourgogne) a França. La informació que es pot trobar al respecte és pletòrica, però en general, superficial i imprecisa. Amb tot, podem avançar que, cap al segle XVIII, es va anar estenent la idea. I ho va fer, naturalment, en el món del vi. </p><h3 style="text-align: left;"> Els textos més venerables: </h3><p style="text-align: left;"> Quan ja havia acabat aquest treball, m’han arribat dues citacions d’autors grecs dels segles V i IV aC. No em puc resistir de reproduir-les aquí. Aquesta troballa demostra fins a quin punt, sense que es fes servir la paraula que estem estudiant, es feien servir conceptes que, avui, considerem com a inherents del concepte de terrer. </p><p style="text-align: left;"> La primera citació és del segle V aC i és d’un autor atenenc, Hermip d’Atenes, del qual no he pogut saber gaire res més, però que va escriure el següent:</p><div style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Segons André Tchernia, professor a la Universitat d’Ais de Provença. No he aconseguit la referència del text mateix.</span></i> ]</div><p style="text-align: left;"></p><blockquote>«El vi de Tasos, sobre el qual corre una olor de pomes, vet aquí el que considero de lluny el primer de tots els vins després de l'irreprotxable Quios. Però hi ha un vi, aquell que anomenen pansit […] de la boca de les seves gerres, tan aviat com les entreobren, puja un perfum de violeta, un perfum de rosa, un perfum de jacint, una olor divina omple tota la casa d’alts sostres, ambròsia i nèctar junts.» </blockquote><div style="text-align: left;">[<i><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #274e13;"><u>Tasos</u>: Tassos, Tasos, Thasos … Θάσος, en definitiva.</span> </span></i>] </div><div style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">«Flétri» en l’original Francès. No tinc ni idea de quina és la paraula en Grec. </span></i>] <br /></div><p></p><p style="text-align: left;"> En aquest cas, recollirem que se citen dos vins, com dèiem, per la seva zona de procedència o d’elaboració, en definitiva, el terrer. I l’altra cosa, molt important al nostre entendre, és que es descriu un aspecte organolèptic, cosa que no esperava trobar-me. Ens diu del primer vi que fa olor de pomes mentre que el segon, possiblement un vi de pansa, fa una forta olor de violeta, de rosa, i de jacint. </p><p style="text-align: left;"> Un segle més tard, un poeta gastrònom anomenat Arquèstrat de Gela, descriu una mena de viatge en el qual ens indica on es poden trobar les millors qualitats de cada producte de la boca, en especial del peix i del vi. La cita no ha reproduït la qüestió del peix i es queda en la tessitura vinícola: </p><p style="text-align: left;"></p><blockquote><span style="color: #274e13;">"El vi que procedeix de Fenícia la sagrada, el Byblos, gaudeix de la meva estima: però no m’atreviria a comparar-lo amb el de Lesbos. Perquè si d’improvís el tastes, sense previ acostumament, et semblarà, és veritat, que té un «bouquet» millor que el de Lesbos. Però en boca, és molt inferior […]". </span></blockquote><p></p><p style="text-align: left;"> Altre cop, citem vins segons la seva procedència o «terrer» si se’m permet. A més, altra vegada, ens diuen alguna cosa sobre els seus aspectes sensorials. En aquest cas, ens deuen voler donar a entendre que el vi de Byblos, en el passatge per la boca, en el cos, la textura i, probablement, en els gustos no és tan afalagador com el de Lesbos malgrat que és també molt aromàtic. No és molta informació, però és molt més del que ens esperàvem. </p><h3 style="text-align: left;"> L’exemple romà </h3><p style="text-align: left;"> Amb una terminologia menys sofisticada, els romans també donaren credencials d’excel·lència a alguns vins en relació amb els territoris on se’n conreava la vinya. Per exemple, el vi de Falern tenia molta fama i autors com Cató, Columel·la, Pal·ladi i fins i tot Plini el vell parlaren de varietats de vins en relació amb el seu lloc de producció. </p><p style="text-align: left;"><br /> En concret, Plini el Vell és especialment explícit. Distingeix 43 vins de la part occidental del Mediterrani, com era d’esperar, pel seu arrelament i, tangencialment, pel seu gust. N’hi ha probablement molts més, però no els cita. No va entrar gaire en detall en la descripció de què era el que els feia bons i millors que d’altres. En va classificar 14 repartint-los en 4 «rangs» i 29 sense classificació concreta. Entre aquests darrers, només es troben 5 vins que no pertanyen a la península itàlica, entre els quals es trobaria el vi de la Tarraconense. En un cas diu que és particularment saludable (vi de Lagaria). </p><p style="text-align: left;">[<i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Plini_el_Vell"><span style="font-size: x-small;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Plini_el_Vell</span></a></i>] <br /></p><p style="text-align: left;"> I, al final, veient que la seva selecció és poc parcial, precisa que </p><p style="text-align: left;"></p><blockquote>«<i><span style="color: #274e13;">No ignoro que la majoria de lectors em retrauran moltes omissions perquè el propi vi és el que agrada a cadascú. Vet aquí, tanmateix, aquells sobre els quals, en els nostres temps, hi ha consens de judici.</span></i>» </blockquote><p></p><p style="text-align: left;"> Plini, en aquest parell de frases, ens diu algunes coses molt importants: </p><p style="text-align: left;"> Primer que el gust de cadascú s’habitua i que, al marge de valoracions absolutes, el vi que més agrada és aquell que s’ha elaborat amb raïms dels nostres camps, o sigui, del nostre terrer. El mateix Plini és víctima d’aquest tret atès que el seu text escombra descaradament, i potser patrioterament, cap a casa seva. </p><p style="text-align: left;"> També ens diu que aquestes apreciacions generals són el resultat d’un consens, o sigui, que la valoració de terrer, té la sanció exterior de gent que no necessàriament pertanyen al terrer en qüestió. En altres termes, es tracta d’un acord entre subjectivitats. </p><p style="text-align: left;"> I finalment, també ens diu, entre línies, que aquests judicis varien en funció de l’època. Aquesta relativització es fa encara més patent en aquesta afirmació que ens condueix a la definició més edàfica del terrer: </p><p style="text-align: left;"></p><blockquote><i style="color: #274e13;">[HN - XIV- 70] quibus exemplis, nisi fallor, manifestum est patriam terramque referre, non uvam, et supervacuam generum consectationem in numerum, cum eadem vitis aliud aliis in locis polleat. </i></blockquote><p>[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Historia Naturalis. Llibre XIV. § 10.</span></i> ] <br /></p><p></p><p style="text-align: left;">Aquests exemples, si no m’equivoco, demostren que el que és important és la contrada i la terra i que és superflu intentar enumerar les espècies, atès que, la mateixa vinya trasplantada, dóna productes diferents. </p><p style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Contrada: Alguns traductors parlen de «país» i de «terrer». Pel que fa a País, en
cita molts dins de les fronteres de l’imperi. Cosa que em fa pensar que
descriu més comunitats poblacionals i probablement lingüístiques. I pel
que fa al «terrer», deu parlar simplement de la terra on es planta i
conrea la vinya. Per això, he escrit «contrada» i «terra».</span></i>] <br /></p><p style="text-align: left;"> No crec que es pugui expressar més clarament el concepte de terrer d’una forma més clara i diàfana. </p><h3 style="text-align: left;"> Tornem a França </h3><p style="text-align: left;"> Al país veí, els vins, en el segle que comentàvem més amunt, tenien molta fama. I quan una cosa té fama i resulta que és una iniciativa comercial exitosa, li sorgeixen imitacions de sota les pedres. Per protegir-se de les imitacions, els productors del que podríem anomenar la «versió original» cuiten a promoure la idea que el seu vi és el millor (o l’original) i que allò que el fa diferent o superior és que es fa en un lloc precís i concret. Així, el Bourgogne o el Bordeaux eren bons perquè la seva denominació indicava que es feien en llocs on, sancionat per la fama, se suposava que el vi, en general, era especialment bo. I, per tant, un vi anomenat «Borgonya» o «Bordeaux» havia de ser fet a Borgonya o a Bordeus i enlloc més. </p><p style="text-align: left;"> Aquesta idea tenia força llacunes. En primer lloc, ningú era capaç d’argumentar clarament en què el Borgonya (o qualsevol altre vi) era millor que un altre. Era només una brama? Es devia realment al país? Potser es devia a les varietats viníferes? Potser era la forma de vinificació? Potser eren els llevats autòctons? Potser el clima? Potser la fusta de les bótes? Hi havia un munt de criteris que actualment solem considerar possibles, però que es discutien poc o gens probablement perquè no es coneixien gaire. En termes sensorials, a tot estirar, es valorava la graduació i el pas per la boca. Potser algú es despentinava i parlava d’aromes com els grecs que hem citat abans. Plini s’havia esplaiat una mica amb els colors. Tanmateix, no eren costums excessivament estesos. L’avaluació solia ser bastant succinta; era principalment intuïtiva i subjecta a totes les distorsions possibles i imaginables. Al final, el que tenia la veu més forta o el que disposava d’una tribuna imposava el seu criteri sense que aquest tingués necessàriament un fonament analític més vàlid que cap altre (i ja sabem que les tribunes tenen una forta tirada a estar a la venda). En això, a molts llocs i en moltes espècies gastronòmiques, no hem millorat gaire substancialment. No val la pena fer-se massa il·lusions. </p><p style="text-align: left;"> Davant la possibilitat que es poguessin produir vins de «qualitat» equivalent o, fins i tot, superior en altres llocs (i que es venguessin millor), va aparèixer doncs la idea que calia argumentar sensorialment l'exclusivitat de la producció d’una zona concreta. Aquest cos d'arguïcions es va desplegar a poc a poc, acompanyat de mètodes grandiloqüents i teatrals, per no dir histriònics, i d’un llenguatge especialitzat florit, jactanciós i pedant que, en lloc d’aclarir les coses, les feia com més incomprensibles millor. Però impressionants, això sí. Tanmateix, l’esforç hi era. Per tant, la protecció del producte davant de les imitacions va passar per una descripció cada cop més detallada del perfil sensorial que havia de tenir l’objecte a protegir. En el cas que ens ocupa ara, el vi. </p><p style="text-align: left;"> Al mateix temps, els coneixements de biologia anaren augmentant i va començar un treball intensiu sobre les varietats de vinyes. Ja feia molt de temps que s’havia observat que hi havia varietats diferents i que produïen vins diferents, però fins llavors, els coneixements s’havien acumulat empíricament. Les lleis descobertes per Mendel amb els seus pesolets van permetre la manipulació de les vinyes per pressió selectiva i va conduir a la creació de moltes de les varietats que coneixem avui en dia. I aquí, es feia un pas més cap a la singularització del producte. No només es conreava en un lloc concret sinó que es feia amb varietats específiques que feia únic el producte final i, per tant, inimitable. </p><p style="text-align: left;"> Amb el decurs del temps, les regions vitivinícoles anaren precisant criteris i perfils, creant vinyes noves i reduint i especialitzant cada cop més els territoris de producció. Així, el que havia estat simplement un vi de Bordeus, per exemple, passava a ser subdividit en una plètora de compartiments i circumscripcions que, cadascuna en el seu racó, reclamava la seva singularitat i la seva qualitat. </p><p style="text-align: left;"> I amb més temps encara, calgué protegir legalment aquests territoris de les imitacions o de l’ús fraudulent del bon nom d’una producció o l'altra. Així anaren apareixent denominacions protegides, apel·lacions controlades i una munió inextricable d’exclusives geogràfiques que s’estengueren ràpidament a altres productes de la terra, com ara el formatge, les carns, els embotits, els tomàquets, els préssecs, els pèsols i els maduixots. </p><h3 style="text-align: left;"> Extensions del concepte </h3><p style="text-align: left;"> Com ho estem veient, per mor dels interessos dels productors, el concepte de terrer es va anar precisant i ampliant. A part de la zona geogràfica, es va desenvolupar un sistema de terrers cada cop més limitats. En aquests nous conceptes la definició del terrer s’enriquia i es complicava amb detalls sobre la composició del sòl en superfície i en profunditat, la climatologia, la pluviometria, el clima en general, l’exposició al sol i tantes altres coses més. </p><p style="text-align: left;"> No tinc una idea molt clara de quan es va fer el pas següent, crec que l’invent ve de l’altra banda de l'Atlàntic i que és bastant recent. Aquest salt va tenir lloc quan es van voler incloure també les zones annexes (boscos, prats, pastures) i, sobre tot, quan es va introduir la idea que els homes també havien de ser inclosos en la idea de terrer. Com que no podien argüir de la tradició o de la vetustat de les seves vinyes, els competidors de l’altre costat del bassal feren una hàbil pirueta i proposaren que el terrer feia l’home i l’home actuava sobre el terrer. Un cercle conceptualment perfecte. </p><p style="text-align: left;"> En ella mateixa, la idea no és dolenta. Els homes inventen tècniques i adquireixen coneixements que, tradicionalment, han après de la terra mateixa, amb els anys, a còpia d’errors i encerts. I podem entendre que aquests coneixements acumulats transcendeixen les persones i són una emanació sociohistòrica del terrer. Una bona idea tot i que, des del meu modest punt de vista, una mica forçada. </p><p style="text-align: left;"> En resum, sembla com si qualsevol cosa que pogués justificar l’exclusiva de producció i de venda podia ser admesa com a element suplementari de la definició de terrer. Fins al punt que sembla que el terrer acaba convertint-se en una mena de calaix de sastre conceptual que requereix grans esforços de memòria per tal de ser copsat completament. </p><p style="text-align: left;"> Tan simple com era al principi! En el passat, si feies vi del Priorat, n’hi havia prou amb el fet que no se t'acudís fer-lo a Escandinàvia, per posar un exemple fàcil d’entendre. Ara no. En aquests moments, cal que, en la zona on vulguis fer vi del Priorat i per poder designar-lo amb el nom de la comarca, hi hagi llicorella i no sé quantes coses més. Si no, li has de dir d’una altra manera i, encara que aquest cru teu sigui excel·lent, l’hauràs de vendre més barat perquè com ja se sap, el preu el fa la fama, que pot estar o no relacionada amb la qualitat, no ho negaré. [«El preu fa la fama» també s’haguera escaigut]. </p><p style="text-align: left;"> Val a dir que l’afeccionat que parla de la llicorella del Priorat davant dels seus invitats, es marca un punt i endossa una bonica medalla de saberut del vi. Aquests «vinòlegs» d’eclosió sobtada estan molt en voga i són molt apreciats en els cenacles benestants (i a vegades, no tant) d’arreu el món! </p><p style="text-align: left;"> Fins i tot es fan cursos per preparar gent que volen brillar i blasonar (o lligar, segons el cas) en societat mitjançant els seus flamants i nous de trinca coneixements enològics. </p><p style="text-align: left;"> I és que no tenim remei. </p><p style="text-align: left;"> Però no oblidem que això fa bullir l’olla! Una dimensió extremament important de la discussió. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. Què és el terrer?</div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p style="text-align: left;"> </p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div><p style="text-align: left;"></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-79381557519931834812023-11-16T11:41:00.003+01:002023-11-16T11:47:31.838+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - La qüestió de les races i les varietats El terrer o "terroir" de la cervesa <br /><h1 style="text-align: left;"> La qüestió de les races i les varietats </h1><p> Al llarg del temps, pels motius que ja hem explicat, els francesos estigueren cogitant sobre què era el terrer. Però, ningú, al meu coneixement, parlà mai de les varietats de plantes o de les races d’animals que estaven pròpiament implantats en el territori concret on es volia decretar una protecció basada en el terrer. Podem entendre que l’arguïció no tenia raó de ser en la mesura que aquestes variants genètiques havien aparegut amb el temps, progressivament, per adaptació passiva i/o per pressió selectiva més o menys conscient dels agricultors i dels ramaders. En termes planers, si els animals viatjaven una mica, les plantes, gairebé no ho feien gens. </p><p> Per tractar del terrer o de les proteccions d'origen, les varietats genètiques es devien concebre com essent inherents a un territori concret. Potser podríem avançar que les races i les varietats vegetals formaven tan part íntegra del terrer que no feia falta parlar-ne. </p><p> Però aquí ho hem de fer perquè la situació ha canviat radicalment. Per mor de la industrialització i del rendiment, la diversitat hortícola i ramadera s’ha reduït molt substancialment. En 2021, l’ONU emetia un text que afirmava que … </p><p><i></i></p><blockquote><p><i>Our global food system is the primary driver of biodiversity loss, with agriculture alone being he identified threat to 24˙000 of the 28˙000 (86%) species at risk of extinction. The global rate of species extinction today is higher than the average rate over the past 10 million years. </i></p><p><i>El nostre sistema alimentari global és el principal causant de la pèrdua de biodiversitat, atès que, només l'agricultura, ja és l'amenaça identificada per a 24˙000 de les 28˙000 (86%) espècies en risc d'extinció. La taxa global d'extinció d'espècies avui és superior a la taxa mitjana dels últims 10 milions d'anys.</i></p></blockquote><div style="text-align: left;">[<a href="https://www.unep.org/news-and-stories/press-release/our-global-food-system-primary-driver-biodiversity-loss"><i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">https://www.unep.org/news-and-stories/press-release/our-global-food-system-primary-driver-biodiversity-loss</span></span></i></a>] <br /></div><p><i><a href="#sdfootnote1sym"></a></i> </p><p> En l’actualitat, doncs, el 86% de les espècies hortícoles estan en perill d'extinció. No queda absolutament clar si aquesta proporció és sobre les espècies cultivades o si s’aplica a totes les espècies vegetals possibles, o encara, si només estem parlant de les espècies en vies d'extinció. El cas és que, l’agricultura, l’ús i abús de terrenys per a cultius, l’ús de pesticides, i altres flagells d’origen exclusivament humà són una greu amenaça sobre la riquesa vegetal que havíem heretat i que estem trinxant a l’altar del benefici, del profit i de l’especulació. I això no és només un problema de gustos o de paisatge (tot i que ho és sense cap dubte). També implica diversos riscos com per exemple, entre molts altres, la dependència de l’agricultura i de la nostra alimentació respecte a unes poques multinacionals productores de llavors, sovint conxorxades amb la indústria química, activa productora d’adobs (Ex: Monsanto + Bayer)</p><div style="text-align: left;">[<i><a href="https://www.diagonalperiodico.net/global/31443-bayer-monsanto-la-fusion-empresarial-mas-grande-la-historia.html"><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">https://www.diagonalperiodico.net/global/31443-bayer-monsanto-la-fusion-empresarial-mas-grande-la-historia.html</span></span></a></i>] <br /></div><p> Estem molt a prop d’alimentar-nos gairebé exclusivament d’allò que decideixen quatre psicòpates en un despatx de la City de Londres (per situar-ho en algun lloc que tothom coneix com un dels grans centres mundials de l’especulació ultracapitalista desbocada). I com a bons psicòpates que són, el nostre benestar, el benestar dels animals, la salut i totes aquestes coses que ens són primàriament necessàries, només els importen en la mesura que en poden treure benefici. La biodiversitat, queda clar i diàfan, no pinta res. I la qualitat sensorial o el paisatge ja vaguen en unes òrbites completament fora de la seva comprensió</p><div style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Sobre el benefici: Un dia, s’haurà de parlar d’aquesta relació perquè la meva sensació és
que això passa així, precisament perquè deixem que sigui així. Ells ens
necessiten com a consumidors: si no comprem les seves porqueries, ells
no guanyen un duro, res. Potser hauríem de començar a pensar en aquest
minúscul i insignificant detallet de no res.</span></i>]</div><p> En canvi, tinc tendència a pensar que aquesta biodiversitat forma part íntegra del que estem estudiant aquí: el terrer. Una planta que ha crescut en algun lloc «des de sempre» ha adquirit una especificitat genètica i unes característiques particulars (també sensorials) en relació amb el terreny on s’ha desenvolupat. Una raça de xais endèmica d’una zona concreta, que s’hi ha desplegat durant anys i panys, haurà adquirit unes característiques singulars que podran ser descrites com a locals, autòctones o com sigui que es vulgui qualificar això. I en conseqüència seran subjectes a ser reivindicades com a part d’un terrer. </p><p> Diria que, de forma més o menys implícita, les varietats hortícoles endèmiques i les races ramaderes formen part completament íntegra del terrer. Fent un pas més, podríem avançar que la càrrega genètica pot formar part de la definició del terrer. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. La qüestió de les races i varietats</div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div><p><style type="text/css">h4 { text-align: justify; margin-left: 1cm; margin-top: 0.21cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h4.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 13pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: bold }h4.cjk { font-family: "Noto Sans CJK JP"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }h4.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }blockquote { color: #55308d; text-align: justify; margin-left: 1cm; margin-right: 1cm; margin-top: 0.2cm; margin-bottom: 0.2cm; background: transparent; page-break-before: auto }blockquote.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: normal }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-10545674375069896262023-11-16T11:40:00.003+01:002023-11-16T11:47:50.883+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - La qüestió del temps i altres detalls interessants<p>
</p>El terrer o "terroir" de la cervesa<br /><h1 style="text-align: center;">La qüestió del temps i altres detalls interessants</h1><h3 style="text-align: left;"> El passat remot </h3><p> Si adoptem la idea de l'antiguitat, se’ns planteja un problema de definició que ens fa remuntar uns 10˙000 anys enrere.</p><p>Prenem com a exemple l’evolució de l’ordi. </p><p> Sembla que s’ha pogut definir amb certa exactitud que l’ordi es va començar a cultivar fa més o menys aquests 10˙000 anys que s’esmenten. Fins i tot, s’ha pogut avançar que aquest progrés es féu probablement al Pròxim Orient. Alguns esmenten el Creixent Fèrtil i altres proposen una zona més circumscrita a Israel. Tampoc estan gaire lluny els uns dels altres. </p><p> També s’ha comentat (vegeu Hornsey) que la migració de l’ordi cap a Europa es féu massa ràpidament per ser només el fet de la disseminació natural. El que va propagar l’ordi (per seguir en el nostre exemple) va ser l’ésser humà. Per tant, l’ordi, al menys les seves varietats cultivades, va ser virtualment «importat» a les nostres contrades. No és pròpiament «natural» del nostre continent. Si, per formar part del terrer, cal haver nascut i crescut en un lloc concret, fins i tot genèticament, l’ordi no ho té gaire bé. </p><p> Però és que si hi pensem una mica, tampoc és autòctona la patata (ni cap de les seves variants), el tomàquet, les taronges, els pebrots i un munt de productes que van ser importats des d’Amèrica o d’Orient. Fins i tot la nostra modesta ceba procedeix d’Àsia central! </p><p> I ja que hi estem posats, sembla que l’ase és originari del nord d’Àfrica, el porc procedeix d’Àsia menor, les gallines probablement de Borneo i la rata, de l’Àsia. Fins i tot l’humà té els seus orígens a l’Àfrica! Així que, des d’aquest punt de vista, molt poques coses pertanyen genèticament al terrer europeu. </p><p> Em demano sincerament què pot ser originari del nostre continent. </p><p> Per tant, per aquesta via, no podem transitar. </p><h3 style="text-align: left;"> Un passat no tan antic </h3><p> No és el cas ara de fer una història de la implantació de fruites, verdures i ramats a casa nostra. La qüestió que se’ns planteja més aviat és de determinar a partir de quan un producte de la terra, pot ser considerat com a pertanyent a aquesta terra i, en conseqüència, a un terrer concret. </p><p> Si sabem que l’origen genètic i geogràfic d’un producte és gairebé segurament forà, a partir de quin moment el podrem considerar com pertanyent a un terrer? De fet, és ben simple. Es tracta de quantificar un petit abús de llenguatge. Una lleugera i innocent trampa. </p><p> Intuïtivament, és ben possible que tendirem a considerar com a pertanyents al terrer, els seus productes més antics, amb una tradició com més ancestral, millor. Per exemple, se sap que l’olivera és originària de la conca del Mediterrani. Se’n troben vestigis de més o menys 60˙000 anys. I també sabem que els primers rastres del seu cultiu data de 5˙000 aC, a la zona de Haifa, Israel. Però de quan data el cultiu de la varietat Arbequina (per exemple)? </p><p> Doncs no se sap. La llegenda parla del Duc de Medinaceli que hauria portat aquesta varietat de Palestina. Es veu que el Duc de Medinaceli tenia terres a Arbeca. Però se sap que l’Arbequina estava instal·lada a la zona d’Arbeca abans que li pengessin la medalla al cacic castellà. La llegenda substitueix doncs el coneixement i proposa un origen que, en aquest cas, ens asseguraria, malgrat ser fals, la pertinència al terrer d’Arbeca de les oliveres que tinguin quatre-cents anys o menys. </p><p> Per extensió i integrant la idea de vetustat, els productes que, com l’Arbequina, tenen opcions de tenir una llarga implantació en un terrer concret, podran ser considerats propis de l’esmentat «terrer». Posteriorment, en farem denominacions i altres invents legals. Però, de moment, sembla que podem afirmar sense desviar-nos gaire que l’oliva de la varietat arbequina, forma part del terrer d’Arbeca. </p><p></p> <h3 style="text-align: left;"> Un passat recent </h3><p> En les nostres recerques per trobar un ordi «local», vam acabar trobant un ordi de dues carreres anomenat Pàmula que ja es descriu en 1818 en un estudi d’un botànic de nom Claudio Boutelou: </p><p></p><blockquote><i>— Hordeum distichum L. (cebada pamula, ladilla, o de dos carreras), diferents noms donats a l'ordi de dues carreres. Un tipus d'ordi molt conreat a Europa però amb prou feines sembrat a Espanya, només a Catalunya, Navarra i Castella</i></blockquote>[<i><span style="font-size: x-small;">Barley Types and Varieties in Spain: A Historical Overview. Fernando Martínez-Moreno et al. DOI 10.7764/rcia.v44i1.1638.</span></i>]<i></i><p></p><p> El fet que un botànic descrigui aquesta varietat, i altres, implica, diria que necessàriament, que aquesta varietat ja feia molt de temps que estava implantada a la zona indicada. De fet, el mateix text indica que l’ordi entrà a la península ibèrica fa uns 7600 anys per tres vies possibles. La primera implica un viatge per mar del nord d’Àfrica cap a les costes de l’actual Andalusia. L’altra també es podria haver fet per mar fins a arribar a les costes del Llevant peninsular. I la darrera parla d’una introducció per via del Pirineu. </p><p> Les varietats locals històriques com la Pàmula, que havien demostrat una excel·lent adaptació i arrelament al territori (si no, no haguessin sobreviscut), foren substituïdes a principis de segle XX per altres varietats amb una millor qualitat de maltat. Així se sembraren varietats com ara Chevallier i Imperial del Regne Unit i Hanna del centre d'Europa o, per varietats de farratge de més rendiment. </p><p> Ves per on, la Pàmula és un ordi de dues carreres d’implantació anterior a tots els ordis coneguts actualment a casa nostra. I és un ordi de dues carreres, cosa que en fa un candidat prou sòlid per ser utilitzat en el brouat. </p><p> D’ordi, doncs, a la península ibèrica, fa molts lustres que se’n conrea. En general, són varietats que, pel seu temps mil·lenari d’implantació, es poden considerar (arbitràriament) autòctones i són de sis carreres. Per tant, és ben probable que, inicialment, estiguessin destinades al farratge. </p><p> Però, com ho hem vist, la Pàmula, tot i que no en coneixem la procedència exacta, és coneguda des del segle XIX a Catalunya, Navarra i Castella. En algun lloc que no sé trobar, es parla del sud de França (Paumule) i també d’Aragó. Aquesta Pàmula és conservada en algun banc de llavors, però, per la dedicació i la tossuderia d’alguns pagesos, encara es cultiva testimonialment en algun lloc dels contraforts del Prepirineu, concretament a la zona de Berga</p><p>[<i><a href="http://www.calpauet.cat/"><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">http://www.calpauet.cat/</span></span></a></i>] <br /></p><p> Per què diantres, en un país on pràcticament només es cultivava ordi de farratge, de cop i volta, es troba ordi de dues carreres a les zones indicades? A partir de quin moment es troba? Podria ser que es tractés d’una implantació sobrevinguda posteriorment a les varietats de farratge? Aquest ordi podria haver estat importat d’algun lloc d’Europa? Mentre no es faci una anàlisi genètica, no ho sabrem. Però, de moment, podríem considerar que la Pàmula és «local», «antiga» i forma part del terrer de Berga, del Berguedà o de Catalunya? </p><p> Els aragonesos en podrien reclamar la paternitat o alguna cosa d’aquesta mena. Està molt en la seva línia. Però la idea és que, amb més de dos-cents anys d’implantació, la Pàmula pot ser considerada com a integrant d’un terrer com ara el del Berguedà. </p><h3 style="text-align: left;"> Actualitat </h3><p> Ara, imaginem que no tenim l’ordi Pàmula. Llavors, hem de comprar llavors comercials a les multinacionals que ja hem descrit, i les plantem a Catalunya. Per exemple, adquirim llavors de Pewter. Les plantem i les recollim (si no continua la sequera). Això és més o menys el que es fa en un programa de la Bretanya (De la terre à la bière – vegeu l’enllaç al final). </p><p>[<i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;"><u>Pewter</u>: Creat per un dels monstres de les llavors: Syngenta (Suïssa, 2002).</span></span></i>] <br /></p><p> Em demano fins a quin punt aquest ordi podrà pertànyer conceptualment al terrer de Bretanya. Especialment, si tenim en compte que les llavors, com ja ho hem dit, no tindran temps d’implantar-se atès que estan manipulades genèticament perquè no es puguin reutilitzar més de dos cops com a llavors. La intenció és precisament de proposar algun lligam amb el terrer i establir, com ho proclama el títol del programa, la cadena de valors que va de la terra al got de cervesa. El programa, sense parlar pròpiament del terrer, ho suggereix: malts bretons per a la cervesa bretona. </p><p> Tampoc és un fet aïllat. A casa nostra i diria que en moltes vinyes arreu del món, es planten sota una denominació d’origen vinyes que no són en absolut originàries de la zona de la denominació. Així tenim uns vins, d’altra banda, excel·lents, de la denominació Costers del Segre, elaborats a base de ceps francesos com el Chardonnay, Cabernet, Gewürztraminer, Merlot, Riesling o algun Pinot. He escrit «Costers del Segre» perquè és el que m’ha vingut al cap. Hauria pogut escriure «Priorat», «Montsant» o «Penedès». Moltes denominacions de Catalunya tenen vinyes de ceps francesos o, fins i tot, italians. </p><p> I això podria introduir la discussió sobre si les varietats de plantes i animals formen part o no de la definició del terrer. Nosaltres, aquí, hem proposat alguna relació sense que sapiguem del cert quina és. Hem pogut observar que, en alguns productes, poc o molt, hi té a veure. Així que continuarem una estona més explorant aquesta via. </p><h3 style="text-align: left;"> El temps d’implantació </h3><p> Com ho podem veure, la definició del terrer passa per l’aclariment d’un munt de coses. Arribat a aquest punt, la sensació que podem sentir és la de desassossec. No sabem si en traurem l’entrellat. Però això és sense comptar amb una munió de gent que s’han preocupat de fer la feina de definir les coses. Particularment i pel que fa al que ens ocupa, s’ha definit amb certa precisió quines serien les condicions per declarar que un vegetal pot ser considerat «local». I això implica, com ho hem avançat abans, el temps d’implantació. </p><p> Concretament, per a les plantes anuals, s’ha convingut que una implantació de trenta anys o més (demostrables) permet incloure aquesta planta en la categoria de les plantes «locals». Entenc que no és més que una decisió arbitrària. Podrien ser deu o cent cinquanta. Els especialistes que han pres aquesta decisió ho han fet en coneixement de causa. Així que jo me’ls crec. A part que sembla força raonable: es considera que una planta és «local» quan ha passat una generació humana (més o menys) de conreu. </p><p> Pel que fa a les plantes perennes, o sigui, aquelles que no moren al final de cada temporada, bàsicament els arbres, una implantació de seixanta anys o més permetria que aquesta planta fos acceptada com a «local». I per continuar amb la idea general d’aquest text, per pertànyer de ple dret a un terrer concret.</p><p>[<i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">Vegeu el treball (Doctorat) d’en Jordi Puig referit a l’apartat de fonts i enllaços.</span></span></i>] <br /></p><p> S’haurien de fer unes investigacions més a fons, però, a parer meu, la Pàmula es conrea a Catalunya des de fa més de dos-cents anys i, per tant, forma part del terrer de Catalunya o, si es prefereix, del Berguedà. </p><h3 style="text-align: left;"> Un cas particular: el llúpol </h3><p> Vé a tomb parlar del llúpol. </p><p> Aquesta planta, diguem-ho de seguida, és originària, segons sembla, de la zona de la Xina. S’ha disseminat naturalment durant milers d’anys fins a arribar a Europa on se’n poden trobar poblacions silvestres gairebé per tot arreu. A Catalunya, sense anar més lluny, en trobem a alguns llocs del Pirineu (Ripollès) i a la vall del Tenes (Vallès oriental). No tenim coneixement que s’hagin estudiat ni menys caracteritzat. Però hi són perquè els he vist personalment. </p><p> El problema, justament, és que no en sabem res. Hem proposat a diversa gent de recuperar-ne rizomes i plantar-los per experimentar sobre la seva viabilitat en matèria cervesera. Però, de moment, aquesta qüestió s’ha quedat aturada. </p><p> La majoria de les plantacions de llúpol de casa nostra es constitueixen de varietats conegudament cerveseres desenvolupades a Alemanya, Estats Units i altres països més o menys exòtics. Crec que l’adaptació s’ha fet empíricament en la mesura que s’han comprat i plantat moltes varietats de llúpols i s’han conservat les que han sobreviscut a l’adaptació. Així es troba Nugget, Cascade, Chinook, Glacier i altres a Cassà de la Selva i a la serralada de Prades, E.K. Goldings, Chinook, Spalter Spalt, Cascade, i altres a Almacelles, Williamette, Glacier, Chinook, Cascade, Pacific Gem i altres prop de Girona. Hi ha més experiments d’aquesta mena que desconeixo o que no recordo. </p><div style="text-align: left;">[<span style="color: #274e13; font-size: x-small;"><i>Lupulina: <a href="https://lupulina.com/comprar-llupol/">https://lupulina.com/comprar-llupol/</a></i></span> </div><div style="text-align: left;"><span style="color: #274e13; font-size: x-small;"><i>Damm</i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #274e13; font-size: x-small;"><i>Lo Vilot: <a href="https://www.lovilotfarmbrewery.com/mes-productes/">https://www.lovilotfarmbrewery.com/mes-productes/</a></i></span> </div><div style="text-align: left;"><span style="color: #274e13; font-size: x-small;"><i>Biolupulus: <a href="http://biolupulus.com/ca/home/">http://biolupulus.com/ca/home/</a> Biolupulus també gestiona plantacions a Lliçà i fora de Catalunya.</i></span>] <br /></div><p> Bàsicament, però, se sembren varietats cerveseres nascudes o creades lluny del lloc on són conreades. La pregunta que ens podem fer en aquest treball seria si podem considerar aquests llúpols com essent part del «terrer» de cada lloc on, justament, creixen. Segons el que ja hem comentat, el temps d’implantació és insuficient per totes les varietats indicades, exceptuant potser el Nugget. </p><p> No dubto que, des del punt de vista tècnic, aquests experiments s’acabaran integrant fins a ser reconeguts com a membres del terrer. </p><p> Pel que fa a mi, i acceptant ja ara, la consideració d’autòctons d’aquests llúpols, m’agradaria veure com algú estudia caracteritza algun llúpol silvestre dels que es troben a la nostra geografia i que, al cap de deu<a href="#sdfootnote9sym">9</a> anys podrien acabar essent membres del terrer i del circuit comercial de llúpols cervesers. </p><div style="text-align: left;">[<i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">El temps habitual per crear un llúpol cerveser a partir d’un altre
llúpol, per pressió selectiva sol ser de 7 a 10 anys. Stan Hieronymus. For The Love of Hops.
Brewing Elements. Brewers Publications. 2012.</span></span></i>] <br /></div><h3 style="text-align: left;"> Local i tradicional </h3><p> La legislació europea no cobreix totes les opcions. Encara hi ha moltes coses que es regulen en l'àmbit local o tot just supralocal. Per exemple tot allò que implica la determinació dels productes «locals» i «tradicionals». En això encara plana certa confusió atès que, segons les associacions, s’emeten unes regles o unes altres. </p><p> En una tesi doctoral del 2012 (Les varietats hortícoles locals del Vallès Oriental, estat de situació socioambiental), Jordi Puig proposa coses que ens posen en evidència la complicació que hi ha en aquest terreny. En especial, descriu els mètodes per recuperar, registrar i reproduir varietats hortícoles. Una feina que es duu a terme des de fa bastant de temps i que ha contribuït a la recuperació de varietats de plantes que ja no es trobaven en els mercats de casa nostra. Aquesta feina, des del nostre punt de vista té molt a veure amb el concepte de terrer. Se salven de l’oblit, plantes que han demostrat una perfecta adaptació al territori, a més de les qualitats organolèptiques que puguin aportar i que, per sort, ens allunyen de l’estandardització alimentària. Tot aquest moviment promou el cultiu de plantes que creixen pròpiament «al costat de casa» o, com se sol dir, el «km 0». </p><p> Aquest moviment està doncs en marxa tot i que no desperta gaire l’interès polític, cosa que, segurament, deu ser bon senyal pel que fa a la seva autenticitat i d’auguri reservat pel que fa a la seva viabilitat econòmica. </p><p> El món del vi ha cultivat aquesta idea des de bon principi. La majoria dels cellers que pretenen vendre vins de bona qualitat, juguen aquesta carta. Amb nivells d’honestedat variables, això també s’ha de dir. </p><p> I pel que fa a la cervesa, ens hi hem posat, malgrat les dificultats que descriurem més avall. </p><h3 style="text-align: left;"> La idea darrere de tot això </h3><p> Inicialment, com ho hem vist més amunt, la cosa va de diners i de guanyar-se la vida. Es ven un producte de la terra que, pels motius que es vulguin, és únic i inimitable precisament perquè es produeix en un lloc concret amb ingredients d’aquest mateix lloc, i és fet per gent i amb tècniques d’aquell lloc. Si el producte té acceptació, no faltaran els desaprensius que voldran aprofitar-se de l’èxit del primer producte, a vegades fent el mateix, però en un lloc diferent, i altres, fent una imitació de fidelitat variable. Els que han fet el primer esforç no veuen clar que altres es beneficiïn de la seva iniciativa i «protegeixen» el seu producte com poden fins que s’hi ha de posar la llei. </p><p> Es pot argüir que la imitació, en ella mateixa no és realment un problema. Crec que depèn de l’àmbit en el qual es produeix. Si és un ambient obert, com podria ser el de la cervesa, les imitacions poden conduir a l’evolució del producte, a la seva difusió, a la seva capacitat de generar receptes noves, podríem dir que és força acceptable i, fins i tot, necessari. Sense aquesta actitud oberta, no s'haguessin creat tots aquells estils europeus modificats amb aportacions no tradicionals de llúpols o altres ingredients que, a Europa, s'haguessin pogut considerar no històrics o no conformes amb alguna tradició. </p><p> Com diu l’amic David Bea, la idea seria que, si fem imitacions, cal avisar el consumidor que és això el que estem fent. No seria correcte anomenar «Lambic» una cervesa feta segons el mètode de fer Làmbic però arrelada a algun altre lloc simplement per aprofitar-se de la tirada econòmica del Làmbic i sense dir que NO està feta al Pajotenland. En canvi, podem dir que estem fent una «cervesa de fermentació espontània» o una cervesa «d’estil Làmbic» i no crec que passés res. Al contrari, què pensaríem d’una cervesa d’estil Làmbic, de fermentació espontània (o semi-controlada), feta a Santa Pau o a Escaladei? </p><p> També es podria parlar del temor que els productes d’imitació de qualitat llunyana o mediocre puguin desvirtuar el producte original. Així els productors originals podrien perdre el seu mercat per culpa de la progressiva mala fama deguda als competidors desaprensius. </p><p> A part de l’orgull de campanar, el fonament de tot això són els dinerets, palpables i substancials. I tota la parafernàlia desplegada al voltant del vi, del formatge, de les fruites, de les verdures, de la mel i de no-sé-quantes coses més, sobre tot a França, va exactament d’això: del vessant crematístic: </p><p><i style="color: #274e13;">«el meu producte és únic, inimitable i, per tant, només me’l podeu comprar a mi». </i></p><p> I l’únic criteri pel que fa al preu és l’especulació que som capaços de generar amb la qualitat i el discurs. Avui, sembla que se’n diu «story telling». </p><p>[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Story telling: Crec que s’ha traduït oficialment en «discurs de marca».</span></i>]<br /></p><p> És evident que es pot matisar molt, però vist a l’engròs, crec que no estic gaire allunyat de la crua i desvergonyida realitat. </p><h3 style="text-align: left;"> Patrioterismes </h3><p> No sé exactament si és aquí que havia de parlar d’això. I de fet ja n’he parlat a altres llocs (per exemple <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html">aquí</a>). Però convé discutir una mica d’una perversió del concepte de terrer. </p><p> En més d’una ocasió, les denominacions, inicialment previstes per a promocionar els productes d’un terrer concret, en aplicar-se a territoris nacionals, es converteix en lliça d’orgulls de campanar que no fan res més que complicar i desnaturalitzar el motiu mateix de l’existència dels terrers i de les seves proteccions. I això condueix a absurditats com ara que pots dir que un oli és italià quan només ho és exactament a mitges (la resta és andalusa). O sigui que es ven una cosa suposadament d’un terrer, però això és una enganyifa perquè en realitat estem fent servir un nom o reputació que sostenim amb un producte falsejat. </p><p> Jo entenc el patrioterisme, en termes culinaris, com una cosa que pot ser tant positiva com negativa. És bo reivindicar el que comparteixes amb altres i voler-ne la millor qualitat possible. Però és dolent quan adquireix connotacions paranoiques i acaba implicant la desqualificació d’allò que ja no és «teu» per motius de fronteres. Sovint es reivindicarà l’invent d’un producte i se l’alabarà pel fet de ser «d’aquí» més que perquè és bo. I s’establirà una competència en la qual «el meu producte és original i, per tant, millor que el teu que només és una borda imitació», quan, objectivament i a cegues, la imitació pot ser sensorialment molt superior – o no. </p><p> Al final, ja no ens reclamem de cap terrer ni de cap filera de producció integrada. Només defensem que a tal producte, se li digui que és italià, francès o alemany per poder enarborar la bandereta de torn de l’estat-nació també de torn. Això es converteix en una qüestió político-comercial que ja no té res a veure amb el valor sensorial del producte mateix. És com un «meta-terrer» aberrant. </p><p> Més avall, parlarem dels criteris reals del terrer en matèria de cervesa, però, per ara, voldria sotmetre a l’atenció del lector un fet gens rar. En realitat, és un fet real: </p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>1</b>. Jo dic que la meva cervesa és de tal país. I la venc en exclusiva com a cosa típica del meu país. És un dels principals arguments de venda que m’obre les portes a mercats insospitats perquè el meu país és conegut mundialment per ser un dels més importants en matèria de cervesa. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>2</b>. Però, en el meu país, no es fa prou ordi per assumir tota la producció que la nostra fama origina. Llavors les malteries d’aquí fan malt amb ordi d’un altre país. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>3</b>. En el meu país tampoc es fa gaire llúpol. De fet, de forma testimonial. Llavors compro el meu llúpol a un majorista anglès. I aquest em portarà un fantàstic llúpol anglès o un d’alemany, ambdós «clàssics» i nobles a més no poder. Criats, desenvolupats i conreats en aquests països. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>4</b>. L’aigua i els llevats, sí que són propis. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>5</b>. A més, el cap de producció del meu producte és castellà. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>6</b>. En alguna de les meves cerveses, utilitzo espècies originàries de la zona que va del sud-oest d'Àsia fins a l'Àfrica del Nord. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> <b>7</b>. Aquesta cervesa és extraordinàriament bona, mundialment coneguda i se’n venen milers d’hectolitres amb la bandereta del meu país ben visible a l’etiqueta amb la menció, «cervesa d’aquest país». </div><p> Des del punt de vista del terrer, aquest exemple, insisteixo que és real, s’està fent molt difícil de defensar. En termes «nacionals», podrem reivindicar el que voldrem, però objectivament, estem fent el ridícul més estrepitós. </p><p> El problema no està en la cervesa que, segurament, té moltes opcions de ser molt i molt bona. La qüestió altament absurda és la necessitat de clavar-li la bandereta. </p><p> I vull que consti aquí que sóc un defensor ferreny de la cuina catalana, la cuina del meu país. Probablement perquè és catalana, però sobre tot perquè és boníssima i saníssima. I això no m’impedeix gaudir de cuines d’altres llocs. I també vull precisar que, a qualitat igual, escullo el producte de casa. I entenc com a «casa», els països de parla catalana. </p><h3 style="text-align: left;"> Els meus dubtes </h3><p> Aquesta conclusió provisional que exposo aquí sobre em ve de l’experiència que tinc en matèria d’avaluació sensorial de la cervesa. Des del meu punt de vista, la majoria de les qualitats organolèptiques que s’avancen per justificar la singularitat d’un producte alimentari NO són detectables per la clientela potencial d’aquest producte. En la majoria dels casos, aquests matisos «especials», si bé no és discutible que hi siguin, només són perceptibles per a gent entrenada, habituada o previnguda. En aquest darrer cas, ja entraríem en distorsions de suggestió. </p><p> A títol d’exemple, potser una mica exagerat, diré que no essent un coneixedor avisat de vins, no estic segur de ser capaç de percebre una clara diferència organolèptica entre un vi d’entre 15 i 25 euros amb aquell que en val 60 o 70, o més. I si me l’expliquen, és possible que em suggestioni, però també és bastant probable que, sense entrenament, no lligui un duro d’aquesta distinció. I pel que fa a cervesa, he vist especulacions tan descarades sobre productes que només amb el «discurs de marca» generaven gegantescos beneficis com ara multiplicar el preu de producció per 500 o potser més i tot. </p><p> M’he tornat molt desconfiat en aquestes coses i, al final, sempre acabo suggerint una avaluació seriosa a cegues. Realment a cegues. I una cervesa, en aquestes condicions d’avaluació, no traurà unes notes 500 vegades més altes que una altra amb menys parafernàlia publicitària. I tendeixo a pensar el mateix del vi i d’altres objectes gastronòmics. </p><p> Moltes vegades es ven una idea més que no pas un objecte sensorial. Com aquella cervesa que es fermenta amb llevats extrets del melic o de la barba del seu cap de producció. (O aquell whisky que, necessàriament, ha de passar per les sines d’una coneguda model abans de ser venut) Al capdavall, els llestos que han tingut aquestes lluminoses, però poc higièniques ocurrències, han hagut d’escollir i seleccionar els llevats al laboratori per motius de sanitat pública. Un cop acabada tota la comèdia, el llevat és una varietat corrent de sacaromices. Però la cervesa s’ha venut com si fos manà celestial. I no en recordo el preu. </p><p>[<i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;">Sobre les sines: Verídic!</span></span></i>]<br /> Estem parlant doncs de productes estrella de la mercadotècnia més desvergonyida i descarada. Ja no és una qüestió de terrer. Però la idea subjacent de terrer, o una versió molt alterada d’aquest, n’és l’esquer. </p><p>[<i><span style="color: #274e13;"><span style="font-size: x-small;"><u>Mercadotècnia</u>: Sé perfectament que es tracta d’un castellanisme, però ho prefereixo a l’anglicisme «màrqueting» normatiu.</span></span></i>] </p><p> Per acabar amb la idea general de terrer i abans de passar al cas concret de la cervesa, voldria comentar una cosa més. </p><p> Al marge d’aquestes operacions de mistificació comercial, la legitimitat del producte en totes les seves facetes pot ser una basa de vendes interessant. Però val a dir que aquesta aura d’autenticitat, de sostenibilitat o de singularitat que volem crear al voltant del nostre producte no se sostindrà gaire temps si no arriba al públic acompanyada d’una qualitat bàsica del producte que no generi cap mena de dubte. Com deia el company David, d’Art Cervesers, aquelles pomes ecològiques de dubtosa conservació que arribaven al mercat especialitzat ara fa vint anys, avui en dia, ja no es podrien vendre. L’ecologisme no compensa el mal aspecte d’una fruita, ni el seu mal gust o la seva consistència poc agradable. Semblantment, un vi, un formatge, una cervesa o uns tomàquets arrelats al terrer no es vendran per ser del terrer sinó perquè seran bons, agradables o fins i que es puguin vendre a un públic no preparat. El terrer o l’etiqueta ECO farà vendre millor un producte que, ja de per ell mateix, presenta unes qualitats fora de dubtes.</p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. La qüestió del temps i altres detalls interessants</div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-26418777796613985772023-11-16T11:39:00.003+01:002023-11-16T11:48:11.235+01:00El terrer o "terroir" - La qüestió legal<p><br /> El terrer o "terroir" </p><h1 style="text-align: center;"> La qüestió legal </h1><h3 style="text-align: left;"> Denominacions i altres subtileses. </h3><p> Crec que val la pena discutir sobre la funció real del concepte de terrer i de les articulacions legals que pretenen protegir-lo. Per a fer aquesta petita investigació, he anat a la font més actual i més simple: la «Charte des terroirs» emesa per la UNESCO sembla que en 201<a href="#sdfootnote1sym">1</a>. La reproduïm en annex d’aquest text</p><p>[<i><span style="font-size: x-small;">El document no porta data, però hi ha una data de carregament:
02.2018. Charte des Terroirs – proposada per l’associació
Terroirs et Cultures – Mas Saporta – CS Lattes CEDEX</span></i>].</p>
<p><style type="text/css">p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style> </p><p> Un cop s’ha definit, més o menys, què és un terrer, hem de parlar una mica d’allò que se’n deriva. El nom que s’utilitza per designar i definir un terrer també té la funció d’etiqueta. Necessitem una designació simple que permeti una identificació ràpida a l’hora de vendre. En el món del vi, són noms de regions, províncies, comarques, dominis o de propietats. La creació d’aquests noms juga sobre nombroses variants totes elles destinades a la identificació i, cal dir-ho, a crear un prejudici positiu que inciti a comprar. </p><p> Un exemple molt simple és la paraula «château». Molts vins es feren cèlebres amb el nom de castell perquè es produïren en les propietats depenent de castells. Aquests castells no s’han d’entendre com a fortaleses medievals, sinó com aquells habitatges campestres de luxe propietat de la vella noblesa francesa dels segles XVIII i XIX. Els vins que es produïren inicialment per al gaudiment dels propietaris, només entraren en la comercialització ja feta i assentada la seva anomenada. Molts d’aquests vins doncs incloïen la menció al castell en la seva etiqueta. Posteriorment, altres productors utilitzaren com a esquer la paraula «château» per aprofitar-se de la tirada comercial creada anteriorment, sense que aquest vi nou, bo o dolent, es produís ni dins ni fora de cap castell. </p><p> La importància de les paraules que es posen en una etiqueta eren i són doncs cabdals. I no cal dir que, avui, aquest detall és objecte d’estudis i un tema central en psicologia de vendes. Al capdavall, s’observa que el client potencial no s’està per romanços i assimila el nom a la cosa [<i><span style="font-size: x-small;">El client del celler pot demanar per exemple un «Priorat» o un "Costers del Segre"]. </span></i>Per tant, protegir el producte passa necessàriament per donar-li un nom i resguardar-ne l’ús. D’aquesta manera entendrem en part les polèmiques i les agres querelles sobre els noms dels terrers i sobre la seva definició. </p><h3 style="text-align: left;"> La qüestió de les denominacions </h3><p> Hi ha un altre aspecte de la qüestió que apareix al mateix temps que el concepte de protecció: què fem amb els que no respecten el consens sobre les denominacions? Lògicament, com que no ens podem fiar del civisme, caldrà emetre lleis. I això, fins on sé jo, va passar primer a França. </p><p> El primer intent de regular la noció d'origen controlat a França es remunta al 28 de juliol de 1824, quan una llei francesa va estipular que l'atribució d'un lloc geogràfic diferent del de la fabricació atribuïda a un producte seria susceptible de sancions penals. </p><p> La primera llei moderna de delimitació de les regions vinícoles data de l'any 1905. Però, com que només tenia en compte la geografia, va provocar nombroses dissensions tant de polítics com de viticultors i va provocar disturbis a la Xampanya i Bordeus. L'any 1913, arran dels contratemps de la primera llei, es va sotmetre al Parlament francès una adaptació dels límits per via judicial la qual, a causa de la guerra, només fou aprovada el 1919. </p><p> No podem fer un historial de l’evolució d’aquestes lleis ni de la seva translació a altres productes com ara el formatge i altres aliments, o la seva expatriació cap a altres països. No està a les nostres mans descriure el formidable galimaties que es va formar durant el segle XX. En canvi, si per alguna cosa ha servit la Comunitat Europea, ha estat per l’harmonització de tot plegat en uns textos vàlids per a tots els estats membres i que resulten relativament clars. Especialment, s’hi inclouen tots els productes possibles com el vi, el formatge o la cervesa. </p><p> La Genialitat de Catalunya, a vegades fa alguna cosa i n’ha fet un resum: </p><h4>1. Denominació d'Origen Protegida (DOP)</h4><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixN_aes6Pi_wwHOKQgXS6OMHqe6Wpw-1sItizjzXgwrs_zm_CGNZGLyq2fpx34XCH7iF2gRtz5nQfJx-pgVtvsx6wDlvSTUSCNlybfMQleOJ8khVjmz8x0aZuZ9F4Ohzjq3Txa2Y71Jw7CxbQbTMwxq6-IbYGCju0NAXPIZtjW4IKOqRbxZrhBsjgPbTa5/s251/DOP-Catala-fons-blanc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="250" data-original-width="251" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixN_aes6Pi_wwHOKQgXS6OMHqe6Wpw-1sItizjzXgwrs_zm_CGNZGLyq2fpx34XCH7iF2gRtz5nQfJx-pgVtvsx6wDlvSTUSCNlybfMQleOJ8khVjmz8x0aZuZ9F4Ohzjq3Txa2Y71Jw7CxbQbTMwxq6-IbYGCju0NAXPIZtjW4IKOqRbxZrhBsjgPbTa5/s1600/DOP-Catala-fons-blanc.jpg" width="251" /></a></div><p>En Anglès, es gira l’acrònim (Protected Denomination of Origin = PDO) </p><p> La Denominació d'Origen Protegida (DOP) és el nom que identifica un producte originari d'un lloc determinat, una regió o excepcionalment un país. La qualitat d’aquest producte o les seves característiques es deuen fonamentalment o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents a ell, i del qual, les fases de producció, transformació i elaboració es facin totalment en la zona geogràfica definida. </p><h4 style="text-align: left;">2. Indicació Geogràfica Protegida (IGP)</h4><h4 style="text-align: left;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0JDm2IyPb1CQq_535JoSU8BipJIkJZ_16wR6sAStHOAoBpnIY6pRLIAZ_qznt9nlZQLbpJeXC9P4nkcvt2F8Cu6oUYpDAWXptSOTTtkvcFc-AjXGHteBXq0IA1ZY5S48juh5CajKhFhJ4ZeKvgHaQkxBiEMMcDK9vCn_NywMWYdkMyHknvpM6h5gm6-JW/s299/logotip_igp.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="299" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0JDm2IyPb1CQq_535JoSU8BipJIkJZ_16wR6sAStHOAoBpnIY6pRLIAZ_qznt9nlZQLbpJeXC9P4nkcvt2F8Cu6oUYpDAWXptSOTTtkvcFc-AjXGHteBXq0IA1ZY5S48juh5CajKhFhJ4ZeKvgHaQkxBiEMMcDK9vCn_NywMWYdkMyHknvpM6h5gm6-JW/s1600/logotip_igp.jpg" width="299" /></a></div></h4><p>En Anglès, es gira l’acrònim (Protected Geographical Indication = PGI) </p><p> La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el nom que identifica un producte originari d'un lloc determinat, una regió o un país. Aquest producte posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida. </p><h4>3. Especialitat tradicional garantida (ETG) </h4><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOhht8mv1N-MQUfxcNt7bMsmI7SyqyE-8V9TavroVWbaM6dX31aAYLzhZFXCzdU-H_n09zNS5LQt3bH8_fKrECl5Hj1s9y1937WTyyb9_eVZIMwn9nuB65o_gJKrF0auVMTHfiTfbDj6kHIHWhgUOofbihIad6R8J_Z2zUwIN_69ghxIkg8D-X2tjBAPq/s299/ETG-Catala_299.jpg_30133267.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="299" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOhht8mv1N-MQUfxcNt7bMsmI7SyqyE-8V9TavroVWbaM6dX31aAYLzhZFXCzdU-H_n09zNS5LQt3bH8_fKrECl5Hj1s9y1937WTyyb9_eVZIMwn9nuB65o_gJKrF0auVMTHfiTfbDj6kHIHWhgUOofbihIad6R8J_Z2zUwIN_69ghxIkg8D-X2tjBAPq/s1600/ETG-Catala_299.jpg_30133267.jpg" width="299" /></a></div><p> En Anglès, canvia una mica l’acrònim (Traditional Speciality Garanted = TSG) </p><p> L'especialitat tradicional garantida (ETG) és una certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant la inscripció al registre comunitari, un producte agroalimentari que té una composició tradicional o que ha estat obtingut a partir de matèries primeres tradicionals o mitjançant un mètode de producció o transformació de tipus tradicional. </p><p> <i>Reglament (CE) núm. 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de novembre de 2012 sobre règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris (DOUE L 343/1 – 14/12/2012). </i></p><p> Cal rellegir bé els dos primers per captar els matisos. El tercer va per una altra línia que no està exempta d’esculls: el legislador haurà de pensar a definir a partir de quin temps de ser aplicat, un mètode es pot considerar «tradicional». Els desitjo molta sort. M’ha semblat entendre que hi ha un període que s’entén com a generació i que sembla que dura vint-i-cinc anys. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. La qüestió legal</div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div><p><style type="text/css">h4 { text-align: justify; margin-left: 1cm; margin-top: 0.21cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h4.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 13pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: bold }h4.cjk { font-family: "Noto Sans CJK JP"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }h4.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-89976774529530372222023-11-16T11:38:00.004+01:002023-11-16T11:48:30.217+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - I què passa amb la cervesa?<h1 style="text-align: left;">El terrer o "terroir" de la cervesa - I què passa amb la cervesa?</h1><br /><h3> La cervesa és una beguda «processada» </h3><p> Gairebé tots els aliments són processats. En general, els preferim cuinats d’alguna forma, ni que fos una mica amanits. Així que, com sempre, no es tracta de saber si són o no processats, sinó simplement, fins a quin punt i com ho són. El límit entre aquests extrems és poc precís. I pel que fa als mètodes de processament emprats, el que es practica en les cuines de casa i dels restaurants ens pot ser accessible. Però el que fa la indústria alimentària es troba envoltat d’un misteri que els vulgars consumidors no som gaire capaços de penetrar. </p><p> Tot i així, podem proposar com a simple i curt un processament com ara el d’obtenir l’oli d’oliva, el qual, grosso modo, implica la collita i el premsatge. La fruita seria un exemple de processament gairebé nul: collir, netejar i menjar. El vi també és relativament simple tot i que es pot sofisticar molt més. En tots aquests casos, el terrer és prou còmode d’identificar. </p><p> La cervesa implica una integració d’ingredients, ells mateixos prèviament processats i una sèrie de manipulacions de les quals podríem dir que, en elles mateixes, ja són un ingredient. Si ens referim a aquest aspecte, el terrer s’haurà de definir doncs individualment per a cada ingredient. Altrament, també haurem de tenir en compte els mètodes de brouat utilitzats i la implantació del lloc de producció. De manera que, per definir el terrer de procedència d’una cervesa, el galimaties pot ser notable com ho hem apuntat alguns paràgrafs més amunt donant pistes sobre un exemple real. </p><h4 style="text-align: left;"> L’element local. El territori. </h4><p> Com hem pogut resseguir-ho en el món del vi, l’element local és el primer argument del concepte de terrer. També hem vist que el terrer té moltes accepcions possibles segons qui en parla i segons el que es vol defensar. </p><p> En el món de la cervesa, aquesta originalitat presenta diverses facetes i moltes dificultats, al menys en el nostre país, però en qualsevol cas, no és una característica que hagi mogut gaires esforços fins ara. </p><p> O sí. </p><p> Els textos antics sobre cervesa als quals he pogut accedir, tant de l’àrea germanòfona com de la francòfona, diferencien el que avui anomenem «estils» de cervesa indicant el seu lloc de producció. Especialment a Bèlgica, es parlava de la cervesa de Gant, de Brussel·les, de Malines, d’Anvers, de Diest o de Maastricht. Accessòriament, se citaven alguns estils particulars com ara l’Uytzet (de Gant) o el Peetermann (de Lovaina) [<i><span style="font-size: x-small;">vegeu si no G. Lacambre (Fonts)</span></i>].</p><p>. També se solia diferenciar entre els colors i els ingredients, però això ja era entre tècnics, els clients només devien citar el lloc d’origen de la cervesa. </p><p> A Alemanya, Knaust (1575) o Krünitz (1775) són més dràstics i ni tan sols citen els ingredients quedant-se simplement en la localització geogràfica. Així, tenim cervesa de Bernau, Dalwitz, Fürstenberg o de Nauen. En aquesta àrea també se citen algunes particularitats com la Mumme (Braunschweig), la Gose (Goslar-Leipzig), el Keuterling (Wettin), el Broyhan (Hannover). M’assenyalen el Lichtenhainer, però Lichtenhain era un poble tan a prop de Jena que ara n’és un barri. Per tant, és un altre estil amb nom de topònim. </p><p> En general, doncs, en temps passats i en termes de cervesa, no hi ha hagut una gran preocupació pel terrer al marge de la localització geogràfica que implicava necessàriament ingredients i mètodes típics d’una regió concreta. Potser el terrer ja era implícit en la mesura que els brouaters d’una mateixa contrada, solien treballar amb ingredients produïts en aquell mateix indret. En una zona particular on es feien les mateixes receptes amb els mateixos ingredients, la competència entre productors devia situar-se més en els mètodes de producció, en els «secrets» que feien que una cervesa era millor en una broueria que no pas en una altra. </p><p> Els ingredients, fins a prou avançat el segle XIX no viatjaren gaire. Com dèiem, el terrer, o al menys, la localització d’una cervesa era més aviat implícit, apareixia per defecte. La cervesa de Gant es feia a Gant, amb ingredients de la zona de Gant, i la cervesa de Leipzig s’elaborava amb ingredients de l’àrea de Leipzig. </p><p> En matèria cervesera, diria que la preocupació per al terrer en tant que argument de singularitat ha aparegut a mitjan segle XX. </p><h4 style="text-align: left;"> La mena de producció (artesanal vs. industrial) </h4><p> En temps molt més recent, podem imaginar que la idea de terrer ha anat fent-se camí per mor de la competència entre productors, tant locals com internacionals. </p><p> Aquesta competència s’ha instal·lat primer artificiosament entre grans i petits productors i després entre productors artesans. </p><p> No té gaire sentit parlar de la competència amb els grans productors perquè és pràcticament inexistent. A l’estat espanyol, la proporció entre els grans productors i els artesans és de menys de l’1% per a la producció de cervesa en forma artesanal. No crec que sigui cap amenaça. Però l’oligopoli cerveser instal·lat a l’estat espanyol no ho han entès així i s’han preocupat d’establir una certa competència amb els «petits» fent-se la pregunta: </p><p></p><blockquote><i> ― per què els consumidors haurien de comprar cervesa artesanal en lloc de cervesa de producció massiva? </i></blockquote><p></p><p> Sembla que, per a una mínima proporció de consumidors de cervesa, la disponibilitat i el preu no són arguments suficients ni definitius. I els fabricants deuen haver-se fet unes càbales tremendes que s’han conclòs amb l’entrada mitjanament convincent d’aquestes empreses en el món de la cervesa artesanal. No sé exactament a què respon aquest pas. Tampoc sé si ho he de considerar un avenç o, simplement, un pas de contenció. Tal vegada s’hauran posat a l'expectativa de veure què és el que passa en aquest apartat d’allò que consideren el seu negoci. En el cas que les coses anessin com als EUA, ja tindrien un peu sobre el patinet. </p><p> El problema dels petits productors és d’una altra mena. Ni poden competir en volums de producció (si es posen en aquests terrenys, tenen les de perdre) ni en preus (ídem). I s’han de fer dues preguntes: </p><p> <i></i></p><blockquote><p><i>― per què els consumidors haurien d’escollir la meva cervesa en lloc de les cerveses bastant més barates de la producció massiva? </i></p><p><i> ― per què els clients de la cervesa artesanal haurien de comprar el meu producte en lloc d’aquell que proposa el meu veí si ell i jo apliquem una filosofia molt semblant? </i></p></blockquote><p><i></i></p><p> La preferència dels consumidors cap a les cerveses artesanals seria una qüestió que implicaria la redacció d’un altre article basat en una recollida exhaustiva d’informació i d’opinions que, ara mateix, no estic en disposició de fer. </p><p> El que sí que puc dur a terme, i de fet ja ho he fet, és una reflexió sobre què és la cervesa artesanal. En <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/10/que-diantres-es-cervesa-artesana-o-craft.html">aquest article</a> trobareu el resultat de les meves cogitacions sobre aquest tema. </p><p> La idea podria ser que els consumidors triaran cerveses artesanals més cares que les «altres» perquè la intenció en el moment d’elaborar-les, és diferent. Salvant que ens hem de guanyar la vida, l’objectiu és de produir receptes que no es troben en el mercat habitual, com ara, estils clàssics que no s’importin, o puc oferir un producte original, singular, excepcional, imaginatiu i proper. Es poden versionar estils, clonar exemplars, inventar receptes, introduir condiments i coses que sorprenguin o que afalaguin els sentits. Es crearan cerveses que amanyaguin sensorialment i, fins i tot, s’oferirà producte «distintiu» que faci sentir el consumidor com algú «especial». Les «petites» produccions i la maquinària poc automatitzada de les broueries artesanals permetran una adaptació versàtil a tota mena de problemes que comporten l’ús d’ingredients inusuals o l’aplicació de mètodes particulars, històrics, d’avantguarda o, directament, estrambòtics. La varietat de receptes que es poden proposar és infinita i el límit es troba simplement en l’aspecte sanitari i l’acceptació comercial. </p><p> Aquesta actitud respon a les dues preguntes dirigides als productors artesanals. El consumidor escull un producte en funció dels seus propis gustos i la varietat fa del productor veí més un col·laborador que no pas un concurrent. L’etòleg Konrad Lorenz ja va dir fa molts anys que la concurrència entre individus es produeix quan aspiren al mateix. Quan cadascú cerca coses diferents, la competència minva seriosament si no desapareix. </p><p> Però ens estem allunyant del terrer. I aquest concepte pot ser definitori de l’especificitat de la cervesa artesanal. </p><p> Com ho hem vist fins ara, l’adaptació del concepte de terrer a la cervesa haurà de passar necessàriament per la mateixa idea aplicada als ingredients. Si intentem una anàlisi segons aquests, veurem que, fins ara, la indústria de la cervesa els ha tractat de forma variable. I veurem també que el criteri d’aparició del concepte de terrer ha estat, en tots els casos, l’oportunitat econòmica. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. I què passa amb la cervesa?</div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><p></p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div><p></p><p><style type="text/css">h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h3 { color: #000000; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; margin-top: 0.05cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent; text-decoration: underline; page-break-after: avoid }h3.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 14pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h3.cjk { font-family: "Noto Sans CJK JP"; font-size: 14pt; font-weight: bold }h3.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 14pt; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-27905604513106709272023-11-16T11:37:00.002+01:002023-11-16T11:48:50.254+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - L'element natural<h1 style="text-align: left;">El terrer o "terroir" de la cervesa</h1><h2 style="text-align: left;"> L’element natural </h2><p style="text-align: left;"> Per parlar de terrer, hem de parlar dels productes de la terra que entren en la fabricació de la cervesa. Haurem de glossar principalment sobre els cereals, el llúpol i els llevats. </p><h3 style="text-align: left;"> El terrer de l’ordi </h3><p> Ja fa molts anys que Art Cervesers està treballant a aconseguir ingredients locals. De fet, des del principi de la seva existència, volíem recuperar la cadena de valors que anava del camp a la copa, com se sol dir. </p><p> L’ingredient més complicat de trobar ha resultat ser l’ordi, o, si es vol, els cereals en general tot i que l’ordi ha estat i és el que més dificultats planteja. I és una cosa ben curiosa perquè, Catalunya és una bona productora de cereals. I en concret, produeix grans quantitats d’ordi que s’ha convingut anomenar «cerveser». El que passa és que aquest ordi no sembla accessible al petit brouater. Seria interessant analitzar aquesta qüestió: per què podem comprar ordi maltat a l’estranger, Alemanya, Anglaterra i altres llocs, però no tenim accés als ordis d’aquí? </p><p> En principi, jo pensava que hi havia poques malteries a l’estat. Però la presència d’una molt important malteria a la zona de Lleida em fa revisar la idea. N’hi ha una altra a Navarra i encara una altra a la zona d’Albacete i a algun lloc més. El problema, doncs, no és la malteria. O no només: podria ser que fos una malteria especialitzada en un producte (malt Pils o Lager) mentre no té les instal·lacions per a altres productes més treballats (malts Munic, Viena, Caramel i altres malts foscos). Però tenint en compte que algunes marques de produccions molt voluminoses produeixen cerveses fosques des de fa molt de temps, aquest tampoc és la qüestió. Diria que poden produir qualsevol mena de malt. </p><p> Llavors perquè no el fem servir? Més avall, en direm alguna cosa. </p><p> D’entrada, si compréssim l’ordi a les malteries del país, compliríem al menys una mica amb les condicions que ens permetrien parlar de terrer. Seria segons la definició in extenso: aquella que combina geografia i saber-fer (tècniques i persones). </p><p> Però, en general, les grans malteries compren l’ordi que els agricultors han sembrat. Aquests no planten qualsevol ordi que, per exemple, hagin heretat dels seus avantpassats. Si volen vendre el seu ordi, han de plantar aquell que volen la malteria i alguna de les multinacionals de llavors. A aquestes multinacionals, el terrer dels cereals no els importa ni poc ni molt. El seu criteri de generar varietats de cereals respon a alguns o a tots els criteris següents: </p><div style="text-align: left;"><b>1</b>. Ha de ser resistent a malalties i a plagues. Cal saber que n’hi ha un munt. </div><div style="text-align: left;"> <b>2</b>. Ha d’adaptar-se al terreny i al clima de lloc on es planta. Es distingeix principalment secà o regadiu. No es fan gaires altres detalls. </div><div style="text-align: left;"> <b>3</b>. Ha de facilitar la collita. Ha de tenir les tiges fortes i el gra no ha de caure de seguida de l’espiga. </div><div style="text-align: left;"> <b>4</b>. No convé que la tija sigui gaire llarga. No ha de doblegar-se quan el gra estigui madur.</div><div style="text-align: left;"><b>5</b>. El gra ha de respondre a un patró de mida uniforme. Per assegurar un aprofitament de tota la collita i per promoure un bon rendiment en el procés de maltatge. En efecte, diferents mides de gra implicaran diferents velocitats d’hidratació, germinació i també assecatge o torrefacció. També en l’àmbit de la broueria, cal evitar mòltes poc homogènies que ens conduirien a maceracions també menys homogènies. </div><div style="text-align: left;"> <b>6</b>. El contingut en proteïnes s’ha de trobar en una forquilla concreta. Per poder fer cerveses clares i transparents sense massa complicacions. </div><div style="text-align: left;"> <b>7</b>. Alt rendiment en malteria. Poques pèrdues. Bona i ràpida germinació. Modificació eficient. </div><div style="text-align: left;"> <b>8</b>. Alt rendiment en broueria. Molts de sucres a disposició. Alt poder diastàtic. </div><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: left;"><p> En última instància, cal que aporti aromes agradables a la cervesa. Però això és peccata minuta. Seria com una característica optativa. </p><p> El que prima, són els arguments de rendiment a tots els nivells. Les terres on ha crescut no importen en absolut. O només importen en termes tècnics. I sempre es poden adaptar els adobs naturals o químics. </p><p> Com ho hem apuntat, la varietat de gra no depèn dels brouaters, ni depèn dels malters (o poc) sinó que és una imposició (una mica encoberta, això sí) de la multinacional de llavors. «Cerveceros de España», l’òrgan legal de l’oligopoli de la cervesa a l’estat, publica una guia [<i><a href="https://cerveceros.org/uploads/6347f07828698__Ficha%20Cebada_2022.pdf"><span style="font-size: x-small;">https://cerveceros.org/uploads/6347f07828698__Ficha%20Cebada_2022.pdf</span></a></i>] on «recomana», cada dos o tres anys, les varietats òptimes d’ordi per al cultiu d’ordi cerveser. Aquestes propostes, oficialment, es basen en les característiques citades més amunt. Però no deixen de ser imposicions en la mesura que els cultivadors no tenen més remei que adaptar-se a aquestes noves varietats, comprant les llavors indicades amb els seus adobs ad hoc. I els malters no tenen altra elecció que acceptar aquestes noves i periòdiques varietats i maltar-les. En el cas dels grans malters, alguns ja són fins i tot propietat del lobby de la cervesa. Qui no s'adeqüi a aquestes directives (només suggerides, això sí) tindrà problemes per vendre el seu gra o el seu malt. Així que tot el circuit està controlat. </p><p> La potencialitat sensorial del gra i el seu arrelament en una cadena de valors socioeconòmics és la darrerríssima preocupació d’aquestes empreses. Tant és així, que lliguen la indústria agroalimentària de dues maneres igualment deshonestes: </p><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> → En primer lloc, es manipulen genèticament les llavors perquè els agricultors no puguin fer-les servir per sembrar més de dues o tres generacions. Això vol dir, en termes planers, que allò que s’ha fet durant milers d’anys, ja no es pot fer per mor de la productivitat: no es pot reservar una part de la collita com a llavor per a la collita següent. Al menys cada tres anys, el pagès ha de comprar llavor nova. </div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> → I, en segon lloc, es treuen al mercat, molt regularment (més o menys cada cinc anys) unes varietats noves d’ordi de les quals se suposa que milloren alguna de les coses que hem descrit més amunt. En realitat, són tan semblants que tendeixo a pensar que la substitució no es deu notar gaire. Per no dir gens. Però els agricultors han d’adoptar aquestes varietats o, es queden endarrere. No sé massa en què s’hi queden, però això es tradueix en el fet que ja no podran vendre el seu producte pel mateix preu. O no el podran vendre gens. Podem suposar que dependrà del nivell de connivència entre multinacionals de llavors i clients finals del producte conreat. </div><p> Així que la servitud dels pagesos és completa. I conseqüentment, la nostra. </p><p> (Vegeu els enllaços sobre el negoci de patentar llavors o les patents sobre l’ordi a l’annex de les fonts) </p><p>En aquestes circumstàncies, és molt difícil parlar de terrer en l’àmbit dels cereals, ni d’arrelament, ni de res que se li assembli mitjanament. </p><p>Difícil, però no impossible. </p><p> Hem arribat a la conclusió que la producció i processament dels cereals és un negoci enorme perquè tracta d’un element indispensable d’alimentació de persones i animals. És un bé de necessitat principal, i com a tal, és la pastura ideal per als grans consorcis econòmics dedicats en cos i ànima a l’especulació més abjecta: aquella que s’aplica a coses necessàries. Depenem, per a la nostra alimentació, d’entitats que poden fer passar gana a mig món si els convé en els seus jocs especulatius. </p><p>Acaparar aliments hauria d’estar prohibit. Però ja sabem que el capitalisme desbocat és un déu sense pietat. </p><p>Només ens queda intentar actuar en els marges que no controla. </p><p>Existeix doncs la possibilitat d’extraure’s en part o completament del circuit enverinat de les multinacionals de llavors i dels conglomerats acaparadors de béns de primera necessitat. </p><p>Ja fa bastant de temps que un moviment entre pagesos i consumidors, malda activament per salvar i/o recuperar llavors d’hortalisses, herbes, cereals i altres productes de la terra així com de races d’animals que ens havien acompanyat fins que ho va arrasar tot la religió ultracapitalista. En la majoria dels casos, són associacions i particulars que actuen voluntàriament, sense cap mena d’ajut per part de l’administració. [Com ja sabeu tots, aquesta és poca cosa més que una distribuïdora oficial de cadirals, privilegis i prebendes reservada als més mediocres i més llepes del mercat laboral.]</p><p>Vegeu, per exemple, per tornar als vegetals: </p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><i><a href="https://graners.wordpress.com/">https://graners.wordpress.com/</a> i </i></span></div> <div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><i><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/una-varietat-especial-dordi-el-maris.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/una-varietat-especial-dordi-el-maris.html</a>. </i></span></div> <p> L’estat espanyol té un banc de llavors bastant important al qual ens podem adreçar per intentar recuperar plantes que ells tenen en custòdia (vegeu aquí, per exemple: <a href="https://www.inia.es/-">https://www.inia.es/-</a> aviso que us faran sentit molt «espanyols»: encara escriuen Ampurdán i Lérida...) </p><p>Al meu coneixement, la Genialitat de Catalunya, més eficaç que tothom, no té absolutament res oficial. Estic disposat a revisar aquesta part del text si algú em demostra el contrari. </p><p> Bé, el cas és que aquesta cosa voluntària i voluntariosa funciona bastant bé. Tant és així que, en molts llocs de casa nostra, es poden trobar hortalisses «antigues» que resisteixen valentament a la uniformització imposada per les multinacionals de llavors, com el poblat de l’Astèrix contra els romans … </p><p> En especial, existeix tot un circuit bastant organitzat en el qual, els agricultors produeixen formes antigues i arrelades al territori de cereals, especialment blats, que es venen a forneries que aposten per a aquesta mena de productes. Recomano el tast dels pans obtinguts per aquesta via. No hi ha color, per poc que hi siguem una mica atents. Durant molt de temps, Art Cervesers ha estat produint la TOCS D’ESPELTA, una cervesa de blat de l’estil del sud d’Alemanya, en la qual, se substituïa la meitat del blat per espelta crua local de Mollet del Vallès. És possible que la tornem a fer. Sensorialment, presentava alguna curiositat no gaire difícil de distingir entre neòfits. </p><p>La viabilitat del concepte de terrer en matèria d’ordi i en els aspectes sensorials, ha estat demostrada en un parell d’articles que, de moment, ningú ha desmentit, ni tan sols, criticat. No és cas que els comenti aquí atès que ja ho he fet en<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/els-cereals-tambe-tenen-varietats-i.html"> aquest article</a>. </p><p>Les dues referències que s’hi citen (i que reproduïm a les fonts) expliquen com s’han elaborat cerveses exactament de la mateixa manera canviant només les localitzacions de conreu dels ordis fets servir. I ambdues troben diferències sensorials apreciables. En aquest article, es comenten alguns detalls dels dos articles. I aquests els trobareu referenciats més avall, a l’apartat de les fonts. </p><h3 style="text-align: left;"> El terrer del llúpol </h3><p> La qüestió de l’efecte del terrer, del lloc on es planta algun vegetal, sobre el vegetal mateix ha estat estudiat profusament. En especial, s’ha analitzat en quins terrenys creixen millor o en quins terrers són més productius i, fins i tot, com es pot modificar (adobar) la terra perquè el vegetal en qüestió doni els resultats desitjats. No és cap novetat. Els agrònoms en saben un niu. </p><p> No sé, si els criteris de selecció o de modificació de les terres implicades inclouen els dels efectes sensorials. És ben possible, però probablement, en una proporció discreta i una mica fora de circuit. No crec pas que aquests efectes fossin un focus rellevant d’interès. El que és menys habitual i, de fet, és bastant recent, és que s'estudiessin els efectes sensorials del terrer sobre el llúpol i relacionar-los amb la cervesa produïda amb aquests llúpols. </p><p> Tot i així, he trobat nombrosos textos de divulgació que en parlen i, la majoria, es refereixen a un estudi dut a terme a la Universitat d’Estat d’Oregon. En reprodueixo aquí el resum (abstract). Una lectura atenta d’aquest treball serà profitosa per tots aquells que hem manifestat algun interès cap al terrer definit pel llúpol. </p><p>S'ha investigat amb detall l'impacte de l'entorn de creixement en l'aroma de productes agrícoles com el vi, el cafè o el te, donant lloc al concepte d'identitat regional; tanmateix, només hi ha hagut estudis limitats que examinen la variació regional del llúpol. </p><p>S’ha dut a terme una investigació sistemàtica dels llúpols Cascade i Mosaic® de l'any de collita 2020 cultivat a 39 llocs diferents d'Oregon i Washington, mitjançant anàlisis químiques/instrumentals i sensorials humanes, que van revelar diferències significatives entre estats i dins de l'estat per a ambdues varietats, cosa que suggereix efectes d'identitat regional i subregional substancials. </p><p>Es va seleccionar un subconjunt de 14 mostres de llúpol per produir cerveses estandarditzades d'un sol llúpol (IPA) a escala pilot. L'avaluació sensorial de les cerveses va revelar resultats regionals similars als observats per als llúpols amb notes afruitades, cítriques i tropicals lleugerament més fortes, però notes herbàcies, herbes i llenyoses més febles a les cerveses per comparació al llúpol, cosa que suggereix que l'efecte d'identitat regional era observable a la cervesa. </p><p> Al marge que es pugui, prudentment, anomenar «identitat regional», allò de què es parla en aquest article és plantejable la possibilitat que es pugui definir, també sensorialment, la pertinència del llúpol a un terrer. </p><p> Aquest «efecte terrer», però, no s’ha posat en valor fins fa poc. En efecte, en la indústria de la cervesa, qui més qui menys intenta repetir el mateix producte que es ven sota la mateixa etiqueta. Però tots els productors i gairebé tothom en aquest món sap que, així com no hi ha mai dos lots de cervesa iguals, tampoc hi ha dos lots de malt i, menys encara, es poden trobar dos lots de llúpol absolutament idèntics. Així doncs, en les grans produccions de cervesa, de malt i de llúpol, es barregen lots. I d’aquesta manera, com estadísticament, s’aconsegueix una mena de perfil estàndard que ens pot fer pensar que una cervesa, un malt o un llúpol tenen SEMPRE les mateixes característiques. Cosa que no és certa. Pel que fa al llúpol, com ho diu el text citat més amunt, s’observen diferències sensorials identificables d’un lloc de cultiu a un altre i, fins i tot, s’han pogut precisar diferències entre les flors de plantes situades en llocs diferents de la mateixa finca. I ja exagerant una mica, es poden notar perfils diferents d’una planta a l’altra. I, ja posats a fer, d’una flor a l’altra. </p><p>No ens n'hem d’estranyar. La Natura juga precisament aquest joc: generar constantment diferències per tal d’assegurar la pervivència de l’espècia. El que passa és que, potser, filar tan prim com cercar i aprofitar diferències entre plantes seria un pèl exagerat. A efectes pràctics, podem acceptar un cert grau d’uniformitat teòrica o estadística dins d’una varietat en una sola plantació. No seria del tot econòmicament viable establir microlots planta per planta. </p><p>Però la idea és que, efectivament, la noció de terrer o d’identitat regional, és aplicable al llúpol. En especial, els que recordem el principi de tot això, ara fa gairebé quaranta anys, podem evocar com es va descobrir que una planta, posem pel cas, alemanya, coneguda i reconeguda, exportada, sense modificació genètica, cap als EEUU o, més espectacularment, cap a Nova Zelanda, canviava substancialment de perfil aromàtic fins al punt que, en algun cas, algun llest la rebatejava, la venia com a varietat «nova» i llestos. </p><p> I, per acabar, la història del Styrian Golding, per exemple, és prou coneguda per convèncer-nos dels efectes del terrer sobre la composició aromàtica del llúpol, per simple aclimatació a un terrer distint. El Styrian Golding és, en realitat, un Fuggle que es va aclimatar a una zona que es troba entre les actuals Àustria i Eslovènia. Styria és una zona comuna a aquests dos estats. I ara, el Styrian Golding es planta a molts llocs, particularment, a Gran Bretanya. Així es tanca el cercle. </p><h3 style="text-align: left;"> El terrer de l’aigua </h3><p> L’aigua, en la fabricació de la cervesa és un component extraordinàriament important. Només cal recordar que una part d’entre el 90 i el 95%<a href="#sdfootnote2sym"> [</a><i><a href="https://learn.kegerator.com/how-to-calculate-water-loss-during-brewing/"><span style="font-size: x-small;">https://learn.kegerator.com/how-to-calculate-water-loss-during-brewing/]</span></a></i> de la cervesa és aigua. Amb una proporció tan alta, és fàcil intuir la importància d’aquest ingredient, tècnica i sensorial. A la URV i a la Universitat d’Alacant, faig tastar aigües als alumnes perquè percebin l’impacte sensorial les diferents qualitats de les aigües de brouat. En un exercici relativament simple, tastem els gustos dolç, amarg i àcid en aigües on simplement hem modificat la relació entre sulfats i clorurs. No aniré a dir que la diferència és absolutament abismal, però els alumnes s’adonen sense massa esforç de fins a quin punt la composició iònica de l’aigua pot influir sobre la percepció dels diversos elements que acaben fent el gust i les aromes de la cervesa final. Entre altres efectes, la composició química de l’aigua de brouat pot fer que una cervesa ens entregui el seu perfil sensorial general o, al contrari, que se’l quedi «a dins» i no ens permeti percebre gran cosa. </p><p> Molts textos antics sobre brouat, abans de la intervenció del coneixement químic, parlaven de la qualitat que havia d’oferir l’aigua per fer una bona cervesa [<i><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #274e13;">Un dia, haurem de fer un article sobre com els brouaters intentaven
fer-se una idea de la qualitat de l’aigua en els segles XV i XVI per
exemple, abans de la invenció del termòmetre.</span></span></i>]. Sempre ho feien posant molt d’èmfasis sobre la seva qualitat tot i que els costava descriure-la i, encara més, mesurar-la. El fet és que, en general, els estudiosos estan bastant d’acord sobre el fet que la majoria dels estils considerats avui en dia com a «clàssics», s’han establert o s’han anat quallant al voltant d’una composició concreta de l’aigua en una època en la qual, els aqüífers no eren tan sobreexplotats i esgotats com avui. La composició de l’aigua d’un pou solia ser prou contínua per arribar a ser previsible. Aquesta darrera característica, en aquelles èpoques no gens modificable, era una base de treball prou fiable per ser pràcticament inqüestionable i, al final, per permetre construir receptes de cervesa amb certa seguretat de consistència i de ser reconegudes d’un lot a l’altre. Es pot dir que l’aigua va fer, en gran part, les receptes clàssiques de cervesa. </p><p> Per exemple, la Helles es va fer a Munic en funció de la seva aigua i, posteriorment, la Pils es va fer com es va fer perquè l’aigua permetia una presència més protagonista del llúpol. De fet, es podria dir que la Pils és una adaptació de la Helles a unes aigües completament diferents. I, mantenint-nos en el mateix color, la Export de Dortmund també va ser possible perquè l’aigua contenia quantitats de ions de sulfat molt superiors a les de la Helles o de la Pils txeca. Inicialment, però, era la mateixa recepta. Les tres receptes responen doncs al mateix principi, però s’hagué d’adaptar la recepta a la composició de l’aigua. La Kölsch és un invent molt més recent i no crec poder afirmar que, l’aigua tingués la mateixa importància atès que, en 1967, quan es va definir, el coneixement químic de l’aigua ja intervenia en les composicions de les aigües de brouat. </p><p> Un altre exemple molt eloqüent: </p><p> La cervesa d’estil Gose, avui en dia, es fa per tot arreu perquè tothom en coneix les característiques. Però aquesta cervesa clàssica que s’ha ressuscitat fa pocs anys, només podia nàixer i desenvolupar-se en un lloc concret on l’aigua del riu Gose oferia un curiós però ben perceptible perfil salat. La Gose, de Goslar o de Leipzig té com a característica principal que és salada. Un gust impartit per l’aigua del riu Gose. </p><p> Avui en dia, ja no es pot parlar d’aigües de pou o d’aigües «pròpies» o, «locals» o qualsevol cosa que ens pugui conduir de prop o de lluny al concepte de terrer. En general i salvant algunes excepcions, les broueries solen treballar amb aigües osmotitzades, desclorades i descalcificades. Posteriorment, es «reconstrueixen» en funció de l’estil de cervesa que es vol fer [<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">En un altre article, podríem intentar parlar de la Calderina. Una
cervesa que Art Cervesers va brouar amb una part d’aigua termal de
Caldes de Montbui</span></i>]. </p><p> Així que, conceptualment, l’aigua podria formar part del terrer. Però en la definició de molts estils clàssics, cal reconstruir un perfil històric de l’aigua. És molt rar que un brouater faci cervesa amb aigua del sector, filtrada i clorada, per a fer cervesa. Fins i tot, diria que no convé gens, a menys que sigui aigua real de pou. I en aquest cas, en faríem una anàlisi i miraríem de brouar una cervesa que s’hi adigués. </p><p> Indirectament, doncs, podem imaginar que les aigües de brouat que intervenen tan decisivament en l’evolució i la definició dels estils clàssics de cervesa, poden ser considerades com essent un element del terrer d’una cervesa. </p><h3 style="text-align: left;"> El terrer del llevat </h3><p> En aquests moments, els coneixements científics sobre la fermentació no arriben a dos-cents anys. Però de productes fermentats ja fa entre 10˙000 i 8˙000 anys que en consumim. Molt aproximadament. Podem doncs suposar que fins que Louis Pasteur definí el que era la fermentació, la indústria de la cervesa, que en aquells moments i en alguns llocs, ja produïa volums impressionants de cervesa, fermentava brous recolzant-se en coneixements empírics. Les soques d’alta i baixa fermentació es van anar separant, amb el temps i sense que es fes res a favor ni en contra d’aquesta distinció. També podem suposar que, a pesar que la cervesa, en general, es podia traslladar d’un lloc a l’altre, també sabem que les distàncies devien ser curtes atès que la cervesa era (i és) un producte subjecte a fer-se malbé amb facilitat. El més habitual era que la cervesa es broués i es consumís en el mateix lloc o, molt a la vora. </p><p> La literatura dels segles anteriors a la industrialització parlen bastant de dos problemes que podien arribar a presentar les cerveses: en primer lloc, fins a la invenció del tambor, es maltava el gra sense evitar el contacte del malt amb el fum. I la gent es queixava que, poc o molt, totes les cerveses feien olor de fum. I l’altre dificultat que se solia denunciar amb freqüència, ja des de l’època dels romans, és que la cervesa tenia una furiosa tendència a fer-se ràpidament àcida. Per això, eren molt poques les cerveses previstes per a ser guardades. Normalment, un lot de cervesa havia de ser consumit en un espai de temps no superior a les tres setmanes de la seva posta en circulació. I dic «posta en circulació» perquè, tot sovint, les cerveses es posaven en circulació abans que s’acabés la fermentació, precisament per allargar el seu temps de disponibilitat. Aquest podria ser el motiu perquè la cervesa es consumeix en forma efervescent. Però no ho puc afirmar. Només avanço una hipòtesi. </p><p> En aquest marc històric, ens falta un puntet per entendre una mica l’aparició de soques particulars que participaren en la definició posterior d’algun estil. </p><p> El monocultiu de varietats de llevats per a la cervesa és, força recent. Però se sap, o millor, s’intueix, que els llevats, com l’ordi i el llúpol, han estat «cultivats» de forma empírica. </p><p> Sabem per exemple, que la pràctica de recuperar una part del bol de llevat del fons del fermentador per generar noves fermentacions era corrent probablement, ja a Mesopotàmia i a Egipte. Podem imaginar que tampoc es devia tractar de monocultius. Devien més aviat ser barreges de varietats en les quals, només alguns eren dominants i sensorialment significatius. </p><p> Sabem també que, ben aviat es féu servir, en produccions en sèrie, el mètode de la «Kraüsenung» que consistia a inocular un most fresc amb un ferment en el seu estat de màxima activitat (procedint d’una cervesa en fermentació). En els dos casos, també es coneix que no es tractava de monocultius, sinó que es manejaven barreges de soques de la mateixa espècia de llevat.[<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Conten que, en els anys vint del segle passat, quan Albert Moortgat va voler una
soca de llevat de McEwan per fer la seva Victory Ale, ràpidament es va
adonar que, en realitat, es tractava d’una barreja de tres varietats de
Saccharomyces. Estem parlant del segle XX!</span></i>]</p><p> També se sospita que, en alguns llocs de l’Europa nòrdica (Noruega, Lituània), existien (i encara existeixen) formes particulars de conservar els llevats fora del sistema de producció de la cervesa. </p><p> Sabem, encara, que en un mateix barri, poble o qualsevol agrupació d’habitatges, els brouaters, podien competir, però també solien ajudar-se. I quan un brouater observava que els llevats que anava reutilitzant a cada lot perdien vigor, podia fer un intercanvi de llevats amb algun brouater veí. Així sense ser-ne gaire conscient, devien contribuir a la selecció natural d’un llevat o més aviat, d’un grup de llevats, en una zona concreta. </p><p> Sabem, doncs, que sense que el mateix fenomen de la fermentació fos realment conegut, de molt de temps ençà, es procedia a una «domesticació» contínua dels llevats. </p><p> No està, doncs, gaire fora de lloc imaginar que, tenint en compte la baixa intensitat de la circulació de cervesa en general, es poguessin seleccionar de forma entre activa i passiva, soques o grups de soques de llevats que, adaptats a un lloc concret, acabarien definint un perfil sensorial singular que, perfectament, podria entrar en la definició del terrer. </p><p> L’aparició dels llevats de baixa fermentació n’és un exemple. La pràctica de conservar cerveses en estat de fermentació en neveres [<i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Literalment: coves artificials amb neu</span></i>] va provocar que només sobrevisquessin al tractament els llevats que podien suportar aquestes temperatures. </p><h4 style="text-align: left;"> Fermentació espontània </h4><p> Fins ara, hem vist com els brouaters antics intentaven evitar l’acidificació excessiva de la cervesa seleccionant intuïtivament els llevats. Però existeix una forma de vèncer l’enemic que consisteix a aliar-se amb ell. En altres termes, en lloc d’evitar l’acidesa, es pot intentar utilitzar-la i, fins i tot, fer-la protagonista de la nostra cervesa. Hem canviat completament el punt de vista. </p><p> La idea consisteix a acceptar la combinació de fermentacions que ens ofereix la Naturalesa, alcohòliques, làctiques i, fins i tot, acètiques. El discurs sensorial canvia radicalment i consisteix a aconseguir i valorar cerveses que integren les acideses esmentades de forma variable. En lloc de fugir de l’acidesa, en fem un dels eixos de la construcció sensorial. </p><p> Aquesta forma de fer s’ha conservat en diversos llocs. La seva expressió més vivaç i variada s’ha manifestat a la vall del Senne al sud-oest de Brussel·les on productes com ara la Gueuze, el Làmbic i altres han fet fortuna i van renàixer de les seves quasi cendres cap als anys setanta del segle passat. </p><p> La idea bàsica d’aquests productes consisteix a permetre i, fins i tot, promoure la instal·lació d’una fauna extremadament variada en el most de cervesa. Detalls a part, aquestes cerveses són «joves» al cap d’un any de fermentació i es poden considerar «madures» al cap de tres anys o més de fermentació. I l’habilitat del mestre brouater consisteix a elaborar mescles (blends) que aportin combinacions d’acideses singulars. </p><p> En aquests casos, la fauna que envaeix el most per devorar-ne sucres és extraordinàriament variada i totalment autòctona: s’obren finestres i es posen ventiladors en marxa. No s’escull cap mena de microorganisme. Tots són benvinguts a la festa tot i que la majoria desapareixerà quan la fermentació alcohòlica hagi produït fins a 3% vol. d’alcohol. En aquell moment, la combinació d’àcids ja està feta i només li cal passar el temps suficient de maduració per perdre agressivitat i combinar-se bé amb la base de malt. </p><p> En aquests casos de cerveses de fermentació espontània, els microorganismes que fan la cervesa formen part integral de la fauna microbiològica del lloc on es produeix la cervesa. I, ben segur que aquesta combinació de fauna és variable segons la localització, el clima, l’època de l’any i mil altres condicionants tots ells integrants del que hem definit com essent el terrer, incloent-hi les tècniques aplicades d’elaboració del most i de barreja dels lots. El terrer s’expressa en la singular combinació de llevats i en les particularitats de cada varietat de llevat, ambdues condicions estretament lligades al terrer. </p><p> Val a dir que aquestes cerveses han estat analitzades i que existeixen barreges de llevats que permeten fer cerveses de fermentació espontània d’estil belga amb una selecció significativa de llevats produïda per diversos laboratoris. Llavors, ja no podem parlar tant de terrer. </p><p> Però, en realitat, com que el misteri es troba en les barreges d’anyades diverses, qualsevol terrer podria servir per fer cerveses de fermentació espontània completament arrelades a un terrer concret. Segons el punt de partida i amb la possibilitat de fer maduracions, barreges i tractaments de fusta diferents, s’hauria de poder fer, al menys teòricament, cervesa de fermentació espontània a qualsevol lloc. </p><p> En aquests moments, a Catalunya, es produeixen cerveses de fermentació espontània i cerveses de fermentació àcida controlada. No sé quines són les unes ni les altres, però algunes d’aquestes produccions suporten amb la cara molt alta la comparació amb les originals belgues. En principi, seguint en el que ens ocupa aquí, algunes poden reivindicar el terrer i altres, no tant. </p><h3 style="text-align: left;"> El terrer dels additius </h3><p> La cervesa té la sort (o la infortuna segons com es miri) d’admetre amb certa facilitat l’addició de condiments de tota classe i mena. Les restes arqueològiques més antigues indiquen que, molt probablement, les receptes de cervesa acollien aromatitzants vegetals i sucres fàcilment fermentables com la mel. A final de l’edat mitjana i posteriorment, sabem que, al centre d’Europa, es feien servir barreges de plantes que van arribar a ser molt sàvies i complexes per a afegir característiques sensorials i tècniques. </p><p> L’aparició de la broueria industrial va disminuir la presència d’aquests elements, incòmodes en el brouat, per reduir-la gairebé exclusivament al llúpol. Amb l’aparició del moviment de la cervesa artesanal, la fal·lera exploradora dels brouaters s’ha expressat amb l’elaboració de milers de productes, puntuals o de producció contínua, que podien incloure fruites, arrels, flors, espècies, o altres creacions acabades de gastronomia com destil·lats, vins. No hi ha altre límit a la creativitat que no sigui simplement el de la salut, i els de la viabilitat sensorial i econòmica. </p><p> En especial, nosaltres, a Art Cervesers, hem experimentat amb farina de garrofa, tarongina, flor de robínia o pebre de Sixuan. Segarreta va proposar la substitució del llúpol per Artemísia i tenim notícies recents, de l’ús del cep (Boletus) en una producció de la Plana de Vic. </p><p> En les cerveses de fermentació àcida, ja era tradició de llarga data, compensar l’acidesa amb la dolçor de la fruita. Eren habituals la cirera i el gerd, però també es feia servir l’albercoc i, en una cursa una mica exagerada, han aparegut el plàtan, la maduixa, el kiwi. </p><p> Per a molts, aquesta opció ha permès un cert arrelament al territori. En efecte, si no podem reivindicar el terrer per mitjà del malt o del llúpol, tal vegada alguna cosa podrem suggerir amb l’addició de farina de garrofa de Valls o amb albercocs frescs d’Almacelles. </p><h4 style="text-align: left;">Cervesa de raïm </h4><p> Amb l’entusiasme recent de les cerveses amb raïm<a href="#sdfootnote7sym"> [</a><i><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html"><span style="font-size: x-small;">https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html</span></a></i>], la proporció del producte local pot augmentar significativament atès que legalment, perquè el producte es pugui dir «cervesa», cal que la quantitat de l’element fermentable afegit no passi del 50% de la massa fermentable. O sigui que, dit al revés, podem arribar a posar la meitat de la massa fermentable en forma de most de raïm! </p><p> Nosaltres, n’hem fet una versió amb el 20% i ara n’estem fent una altra amb una proporció més gran de 30% amb Pansa Blanca de la DO Alella. </p><p> Així, hem pogut produir cerveses amb un fort arrelament al terrer, amb most de vinyes de la denominació d’Alella. I com s’ha fet en altres llocs, podem reivindicar fins i tot la varietat de raïm Pansa Blanca com a varietat autòctona, local d’implantació molt antiga</p><p>Pansa Blanca és com es denomina la varietat de raïm blanc Xarel·lo a la
DO Alella. En aquesta regió es considera una varietat autòctona. Aquesta
varietat de raïm blanc, d'etimologia italiana [chiarello - claret], té
el seu origen i capitalitat, segons Wine Grapes, a Catalunya. <br /></p><p> La cervesa de raïm permet als productors mediterranis de produir cerveses amb un component de terrer que es pot notar molt bé sensorialment i que funciona com a element de molt més volum que una simple condimentació. Així, aquestes cerveses estan tenint força èxit a Catalunya, a Espanya i a Itàlia. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. L'element natural</div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><br /><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-25748787525901534112023-11-16T11:31:00.003+01:002023-11-16T11:49:08.441+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Les denominacions de la cervesa<div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;">
</p><h1 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: center;">
Les denominacions en la cervesa</h1><p style="text-align: left;">En el món de la cervesa, es troben algunes denominacions d’espècies diferents. No sé fins a quin punt aquestes denominacions es conservaran en el complex de lleis europees o si es mantindran en textos legals d’àmbit més local. <br /></p><p style="text-align: left;">Podem entendre les denominacions protegides com una protecció dels productes d’un terrer. Per això, hem proposat una reflexió sobre aquesta qüestió aquí. <br /> Pel que hem pogut comprovar (maig 2022), en l'àmbit europeu, No està protegida cap denominació d’origen (DOP-PDO) en l’apartat de cerveses. <br /></p><p style="text-align: left;">En canvi, es protegeixen algunes indicacions geogràfiques (IGP-PGI) de cervesa. Bàsicament, hem trobat 22 indicacions geogràfiques protegides, entre les quals n’hi ha 8 d’alemanyes, també 9 txeques, 2 angleses, 1 lituana i, curiosament, 1 xinesa. Trobareu la llista en l’annex 3. <br /></p><p style="text-align: left;">I finalment, hi ha 6 especialitats tradicionals garantides (ETG-TSG) que detallem a l’annex 4. Concretament, 5 belgues i 1 finlandesa. <br /></p><p style="text-align: left;">A part d’això, els que fa temps que estem involucrats en aquest món, sabem que hi ha algunes denominacions protegides que (encara) no apareixen al llistat de la UE. </p><p style="text-align: left;">Un cas d’escola és el de les cerveses trappistes.</p><h3 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;">
La denominació «<span style="font-size: medium;"><span lang="nl-BE">trappist</span></span>»</h3><p style="text-align: justify;">Es podria dir que existeixen productes trappistes o trapencs d’ençà que existeix l’orde de La Trappe. Els monjos sempre han fet cerveses, formatges i, fins i tot, elements de ferreria per sustentar la seva economia i mantenir la regla d’independència i autosuficiència. </p><p style="text-align: justify;"> Fins aquí, cap problema. </p><p style="text-align: justify;"> Es pot comentar que és possible que els productes monacals fossin més barats i millors que els dels productors laics. Més barats perquè en la gran majoria dels casos, eren titulars de les terres on estava implantada l’abadia i, per tant, no tenien cap càrrega de lloguers. Sovint també eren exempts d’impostos. Podien imaginar i produir béns de qualitat avantatjosa, perquè sense les despeses que hem citat, podien pensar un producte sense les limitacions de pressupost que havien de tenir en compte els productors laics. </p><p style="text-align: justify;"> En certa forma jo diria que practicaven una mica la concurrència deslleial. Quedava a favor seu que, en èpoques d’aplicació estricta de la regla, s’ho solien gastar en obres benèfiques. </p><p style="text-align: justify;"> Però aquest, tampoc és el problema. </p><p style="text-align: justify;"> Val a dir que les cerveses trappistes no eren gaire diferents de les que es feien en altres abadies d’altres ordes. Només devien ser «millors» que les cerveses laiques segons uns criteris que nosaltres ens imaginem ben poc i que mereixerien un estudi històric a part. En qualsevol cas, la tecnologia era molt probablement exactament la mateixa en tots els casos. Tothom devia elaborar les mateixes menes de cerveses amb les mateixes eines i els mateixos ingredients segons les zones. </p><p style="text-align: justify;"> Per exemple, és ben possible que els monjos establerts a la zona de Hannover en el segle XVII produïssin el mateix Broyhan que els brouaters laics o que els de la zona de Leipzig elaboressin una Gose molt semblant a totes les que es feien al seu voltant. </p><p style="text-align: justify;"> Potser l’afer de la denominació raïa en la competència que implicava la qualitat que ells eren capaços d’oferir, que els monjos produïssin unes cerveses «millors» que els laics. Dit d’una altra manera, que les cerveses trappistes tinguessin millor FAMA o REPUTACIÓ. Escric «reputació» en majúscules perquè el reglament de denominació de les IGP (Indicació Geogràfica Protegida) recull específicament aquesta paraula entre els criteris de definició. </p><p style="text-align: justify;"> Per fer-nos una idea la més exacta possible, ens aturarem a tres abadies trappistes.</p><h3 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;">
Westmalle - 1932</h3>La primera cervesa «trappista» que es féu segons una estètica especial i singular fou la Westmalle Tripel, en <b>1932</b> (nota 1). I sembla que això es degué a unes dificultats de fermentació que obligà els monjos a demanar ajuda a un veí, <b>Hendrik</b> <b>Verlinden</b> (Nota 2), destil·lador del seu estat i, per això mateix, especialista en fermentacions.<p class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><i><span style="font-size: x-small;">Nota 1: Vegeu:
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/search?q=Westmalle">https://cervesaencatala.blogspot.com/search?q=Westmalle</a></span></i></p><p class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><i><span style="font-size: x-small;">Nota 2: …que, en 1916, va escriure el primer llibre sobre brouat en Flamenc.</span></i><br /></p><h3 style="text-align: left;"> Chimay - 1956</h3><p style="text-align: left;">L’any <b>1948</b>, el pare responsable de la producció de cervesa de l’Abadia de Scourmont a Chimay, <b>Théodore de Haene</b>, enceta estudis d’enginyeria cervesera a la Universitat Catòlica de Louvain. Podem entendre que volia millorar els seus coneixements empírics amb bases més científiques. Allà es trobà amb un professor molt competent i molt inquiet, <b>Jean de Clerck</b>, i, entre els dos, acabaren dissenyant el que es podria anomenar la «nova estètica sensorial» de les cerveses de Chimay. Aquesta nova versió es basa, entre altres coses en un tipus concret de fermentació en el qual, es combinen soques particulars curosament desenvolupades i un protocol de temperatures de fermentació i de maduració rigorosament ordenats. </p><p style="text-align: left;"> La primera cervesa d’aquesta nova fornada fou una <b>Chimay de Nadal</b>, produïda en <b>1956</b>. Aquesta encara es comercialitza avui en dia, amb algunes modificacions, sota la marca <b>Chimay Tap Blau.</b></p></div><h3 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;">
Orval - 1962<br /> </h3><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"> Per acabar de donar la volta a la digressió i arribar on volíem, hem de parlar d’<b>Orval</b>. Aquesta abadia estava interessada a guanyar diners per poder plantejar-se la reconstrucció de les seves dependències. La necessitat de reconstruir es va decidir en <b>1926</b> i en <b>1931</b> van decidir que ho farien, entre altres coses, mitjançant la producció i la venda de cervesa.</p><h3 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"></h3><h3 style="text-align: left;"> Petita digressió sobre les receptes venerables de l’antiguitat monacal</h3><p style="text-align: left;">A la vista d’aquestes dates, ens hauria de quedar clar que tot el discurs sobre l’excel·lència de la vetustat i la tradició monacals en matèria de cervesa és una bola com una casa de pagès. Els productes trappistes no es poden vendre amb aquesta idea perquè seria mentir. I de fet, ells no ho fan. Però els que comercien amb aquestes cerveses sí que ho fan. </p><p style="text-align: left;"> Les cerveses d’abadia són invents relativament recents (no tenen cent anys) i resulten de l’estudi i del progrés tècnic. No procedeixen de cap tradició, ni de cap pràctica monacal venerable o llegendària. </p><h3 style="text-align: left;"> Sobre l’excel·lència </h3><p style="text-align: left;"> En canvi, l’excel·lència sí que un requisit monacal al menys pel que fa a les èpoques d’aplicació estricta de la Regla. En efecte, tot el que es fa en una comunitat monacal no pot ser fet de qualsevol manera atès que tot s’ha de dur a terme per la major glòria de Déu. Per a mi que sóc un descregut, seria un imperatiu de molt estricta observació! Els productes Trappistes, necessàriament, han de ser el millor possible perquè són obres dels homes inspirades per Déu. És un requisit moral i ètic, no una eina de competència comercial. </p><h3 style="text-align: left;"> El litigi </h3><p style="text-align: left;"> Malgrat que les cerveses trappistes havien estat un invent gens vetust, la seva qualitat, entre 1932, 1956 i 1962 havia tingut el temps suficient per fer-se una sòlida reputació de cerveses fortes, d’alta qualitat, d’autenticitat i tot el que s’hi pugui afegir. </p><p style="text-align: left;"> L’interès d’Orval en aquesta història és que es van adonar que moltes broueries laiques, aprofitant-se de la tirada comercial incipient (o no tan incipient si tenim en compte que ja tenien seixanta anys d’història) de les cerveses d’abadia, «capturaven» el reclam de «trappist». I això va definir el primer litigi de protecció de denominació en el món de la cervesa (Que jo sàpiga). </p><p style="text-align: left;"></p> <h3 style="text-align: left;"> La denúncia </h3><p style="text-align: left;"> Orval va denunciar una broueria que produïa, publicitava i venia </p><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><blockquote><p><i>«cette bière d'un goût trappiste pur et, pour les connaisseurs certainement, encore meilleure que les plus célèbres sortes a une densité de 15 degrés Balling» </i></p><p><i>«aquesta cervesa d’un gust trappista pur i, per als «connaisseurs» certament, encara millor que les menes més cèlebres amb una densitat de 15 graus Balling». </i>(</p></blockquote></div><p style="text-align: left;"><a href="#sdfootnote4anc"></a>15º Balling = densitat específica 1.06104 ≅ 1,061).</p><p style="text-align: left;"> No he pogut saber quines broueries foren denunciades. </p><p style="text-align: left;"> Les conclusions de la cort de Gant foren bastant clares. Digueren específicament que </p><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><blockquote><p><i>Ce n'est pas parce qu'un grand nombre de concurrents déloyaux font usage de certains noms de personnes, de villes ou de région, précisément à cause de la grande réputation dont jouissent ces personnes, villes ou régions, que ces noms tomberaient tous dans le domaine public. Dans ce cas, il importe justement de montrer plus de sévérité. </i></p><p><i>El fet que un gran nombre de concurrents deslleials fan servir alguns noms de persones, ciutats o regions, precisament per mor de la gran reputació de la qual gaudeixen aquestes persones, ciutats o regions, no implica que aquests noms poguessin tots caure en el domini públic. En aquest cas, cal demostrar més severitat. </i></p></blockquote></div><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"><br /> Però després de la corresponent denúncia, i de dictaminar sentència a Gant el 28 de febrer de 1962, la producció, la venda i la publicitat de cerveses amb l’apel·latiu «trappista» quedaria reservat exclusivament als productes elaborats per la congregació de monjos trappistes. Qualsevol altre productor que fes servir aquesta denominació entraria en conflicte de «competència deslleial». (referència al final – Orval 1962). Al final del judici, els monjos van ser bons jans i no van demanar danys i perjudicis (tot just 1 franc simbòlic). Curiosament, potser és habitual, però els dos acusats es designen només amb X i Y. Imaginem que en la documentació oficial, els noms i els cognoms figuren, però això ja no ens interessa tant. </p><p style="text-align: left;"><br /> La sentència s’expressa així </p><p style="text-align: left;"></p><blockquote style="text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><i>«… la paraula trappista és comunament utilitzada per descriure una cervesa fabricada i venuda per religiosos de l'Ordre Trappista o per persones que hagin obtingut per aquest efecte l'autorització de l'Orde […] per tant, se li dirà «Trappista» a una cervesa elaborada per monjos cistercencs, i no una cervesa d'estil «Trappista» la qual s'haurà de designar com a «cervesa d'abadia».</i></p></blockquote><p>D’aquesta conclusió es va segurament desprendre la posterior creació del segell «bière belge d’abbaye» reservat a les cerveses elaborades amb unes intencions properes als criteris de les cerveses trappistes, però brouades amb un vincle extremadament variable amb la comunitat monacal belga, en qualsevol cas, no trappistes.</p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. Les denominacions de la cervesa</div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p> </p><p> <br /></p><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div><p style="text-align: left;"><style type="text/css">h5 { text-align: justify; margin-left: 1.25cm; margin-top: 0.21cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h5.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 11pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h5.cjk { font-family: "Noto Sans CJK JP"; font-size: 11pt; font-weight: bold }h5.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 11pt; font-weight: bold }h4 { text-align: justify; margin-left: 1cm; margin-top: 0.21cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h4.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 13pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: bold }h4.cjk { font-family: "Noto Sans CJK JP"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }h4.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 13pt; font-style: italic; font-weight: bold }h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h6 { margin-left: 1.5cm; margin-top: 0.11cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }h6.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: bold }h6.cjk { font-size: 8pt; font-style: italic; font-weight: bold }h6.ctl { font-size: 10pt; font-style: italic; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }blockquote { color: #55308d; text-align: justify; margin-left: 1cm; margin-right: 1cm; margin-top: 0.2cm; margin-bottom: 0.2cm; background: transparent; page-break-before: auto }blockquote.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: normal }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-68391723129038667912023-11-16T11:26:00.004+01:002023-11-16T11:49:26.962+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Conclusions sobre tot plegat<h1 style="text-align: left;">El terrer o "terroir" de la cervesa</h1><h2 style="text-align: left;"> Conclusions sobre tot plegat </h2><p style="text-align: justify;"> Inicialment, el terrer o terroir, és la terra sobre la qual cultivem coses que després, menjarem. En aquesta accepció, és un lloc concret o una contrada amb uns límits no sempre molt clars, però en general, no es tracta d’una extensió gaire gran. </p><p style="text-align: justify;"> La noció de terrer es defineix en termes legals primer en el context de la viticultura francesa, però les denominacions geogràfiques existeixen des que s’escriu sobre el que mengem. La citació més antiga que hem glossat és la de Plini el Vell, però, de ben cert que no deu ser el més antic. </p><p style="text-align: justify;"> La necessitat de protegir mercaderies mengívoles i el modus vivendi dels que les produeixen de les imitacions i de la concurrència deslleial, ha conduït a una definició més complexa del terrer. Aquesta nova visió introdueix com a integrants del terrer, les persones, els mètodes d’obtenció i de modificació, les varietats vegetals i animals i, una mica tot allò que, altre cop, es vol protegir de les imitacions. </p><p style="text-align: justify;"> L’establiment del terrer per a productes poc o gens processats és relativament còmode atès que, tot sovint, una menció detalladament delimitada de la zona concreta de cultiu i un perfil genètic també ben definit compleixen amb els requisits legals i comercials. </p><p style="text-align: justify;"> Una delimitació inequívoca del terrer de productes complexos com la cervesa, ja és més complicada atès que, en aquest cas, intervenen al menys quatre ingredients que, ells mateixos, han de ser processats prèviament. Els cereals han de ser maltats o preparats d’alguna altra manera per oferir els seus sucres o les seves aromes, el llúpol pot ser usat tal qual, però és una pràctica que no es pot dur a terme tot l’any, de manera que s’ha d’assecar, moldre, premsar o introduir de maneres diverses en el most. L’aigua pot ser d’origen i, en aquest cas, podria ser definitòria d’un terrer, però avui en dia, els aqüífers estan tan sobreexplotats que l’aigua que en surt ha de ser tractada. Per tant, avui en dia, la grandíssima majoria dels brouaters tracten les aigües abans de procedir a brouar. </p><p style="text-align: justify;"> Tant en el cas de l’ordi com en el del llúpol, s’ha pogut determinar de forma fefaent que els llocs on són conreats així com les varietats genètiques són perceptibles en termes sensorials en la cervesa acabada. Per tant, si féssim cervesa amb aquests elements d’origen local, tindríem la possibilitat de declarar-la com a pertanyent a un terrer. A casa nostra, al menys, no és una cosa que es produeixi gaire. </p><p style="text-align: justify;"> Però el terrer també s’ha creat com a percepció del consumidor. Existeixen nombroses iniciatives que giren al voltant de la recuperació de la varietat sensorial i genètica dels aliments, de la proximitat i la «netedat» de la seva producció i de la relació socioeconòmica immediata (nota) entre els productors i els consumidors. </p><div style="text-align: left;"><i><span style="color: #274e13; font-size: x-small;">Nota: Sense
la mediació d’intermediaris que dictaminin sobre la productivitat, la
varietat genètica o el rendiment d’extracció dels ingredients, etc.</span></i></div><p style="text-align: justify;"> A aquesta potencial clientela, el món de la cervesa pot oferir productes que incorporin tots o una part dels ingredients d’origen local, en definitiva, del terrer. En general, aquestes aportacions són poc més que testimonials, però precisament fan constar la preocupació dels brouaters d’avançar en aquesta direcció. L’objectiu final seria de poder elaborar cerveses al menys amb cereals locals i amb llúpols locals. </p><p style="text-align: justify;"> En aquesta línia i, esperant que puguem avançar en allò que acabo de descriure, alguns han pogut pujar al tren de les cerveses de/amb raïm. Aquest nou estil, precisament, en un país com el nostre, on la vinya és gairebé omnipresent, històricament i geogràficament, permet elaborar uns excel·lents productes, amb una quantitat d’elements locals que podria arribar a conformar la meitat de la massa de fermentables. </p><p style="text-align: justify;"> En alguns llocs europeus amb més tradició cervesera on la producció local d’ingredients té un arrelament antiquíssim, moltes cerveses poden ser considerades locals o d’un terrer. Curiosament, però, no és una preocupació que els tenalli de manera que no sol ser el seu criteri principal de venda. A l’altra banda del bassal, els brouaters artesans disposen d’una potent indústria de producció i transformació d’ingredients, d’una ajuda científica institucional forta i d’una relació entre productors i consumidors prou estreta. Així, s’estableix un discurs sobre la cervesa especialment variat, curiós, inquiet i observador, que permet coses que, de moment, aquí, no són possibles. </p><p style="text-align: justify;"> Però nosaltres, a Art Cervesers i al Clúster de la Cervesa artesanal (i altres productors i entitats), continuem lluitant per arrelar cada cop més les nostres cerveses al territori. Al terrer. </p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. Conclusions sobre tot plegat</div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div><p style="text-align: justify;"> </p><br /><div id="sdfootnote1" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert - Novembre 2023<br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
</div>
<p style="text-align: left;"><style type="text/css">h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p.sdfootnote-western { font-size: 10pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { font-size: 10pt; line-height: 100%; text-align: justify; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-32679301940602192272023-11-16T11:25:00.002+01:002023-11-16T11:49:55.700+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Annexos<h2 style="text-align: left;"> ANNEXOS</h2><h3 style="text-align: left;">Annex 1: </h3><p><br /></p><h3 style="text-align: center;"> <i>UNESCO</i>. Carta dels terrers. <br /></h3><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i> Charte des terroirs </i></span></div><h4 style="text-align: left;"> Article 1. </h4><p style="text-align: left;"> Els terrers i els productes de terrers constitueixen un vast patrimoni cultural i biològic en el qual la diversitat és essencial en un context d’estandardització i d’uniformització generat per la mundialització dels intercanvis. Els terrers són espais únics per contribuir al desenvolupament durador dels patrimonis culturals i biològics, dels mètodes de producció, i dels sistemes alimentaris, a la satisfacció de les necessitats dels consumidors i a la cohesió de les societats. <br /><br /> Per tal de complir amb aquestes diverses contribucions al desenvolupament de les societats i de les economies, [els terrers] han de ser reconeguts per la comunitat internacional. <br /></p><h4 style="text-align: left;"> Article 2. </h4><p style="text-align: left;"> Els terrers són tot sovint portadors de cultures alimentàries fortament identitàries. Mitjançant els lligams estrets entre productes del terrer, la cultura alimentària local i coneixements tradicionals, els terrers contribueixen al reforçament de la seguretat alimentària dels pobles, a intercanvis mutus i al seu desenvolupament durador. <br /><br /> D’altra banda, davant dels reptes plantejats pel desenvolupament exponencial de mètodes i tècniques de producció agrícola actuals, les cultures alimentàries dels terrers es troben sovint al centre de les expectatives de nombrosos consumidors, tant en termes de nutrició, de salut, com en termes d’autenticitat i d’arrels culturals. <br /></p><h4 style="text-align: left;"> Article 3. </h4><p style="text-align: left;"> Els terrers i els seus productes han de poder ocupar tot el seu lloc en l’economia i el comerç en l'àmbit local, regional, estatal i mundial. Per això han de beneficiar-se d’un reconeixement públic i d’una protecció jurídica de les denominacions geogràfiques i de les habilitats [savoir faire] locals, criteris de la qualitat i de la riquesa de la seva diversitat. El dret a la propietat intel·lectual inherent als productes del terrer és, sota aquest punt de vista, un element essencial. <br /></p><h4 style="text-align: left;"> Article 4. </h4><p style="text-align: left;"> Els terrers, espais geogràfics vius i innovadors, arrelen en medis físics, biològics i humans específics, així com en coneixements i habilitats [savoir faire] i qualificacions dels homes, són llocs de creativitat i eines d’activació d’un desenvolupament durador. <br /><br /> En aquesta línia, els terrers han de ser objecte de recerques i estudis avançats per tal d’extreure lliçons sobre el que hi ha i promoure les innovacions i iniciatives que responguin de forma duradora a qüestions d’identitat (cultura, alimentació, reconeixement jurídic i valorització dels productes), de gestió responsable (patrimoni, biològic, formes de producció, entorn, paisatge) i de desenvolupament econòmic. <br /><br /> Amb aquesta finalitat, convé promoure tècniques i organitzacions favorables a l’aparició, la progressió i al renovament dels terrers. <br /></p><h4 style="text-align: left;"> Article 5. </h4><p style="text-align: left;"> Els terrers alberguen nombroses iniciatives de valorització del patrimoni cultural. Recolzant-se sobre aquests exemples, una xarxa internacional de sensibilització, d’informació i d’acció que reuneixi tots els actors concernits (OIG, ONG, institucions acadèmiques i científiques, societat civil, empreses, poders públics…) hauria de ser constituïda federant els actors dels terrers, agrupaments o individus conscients d’aquest repte. <br /><br /> També és indispensable augmentar la sensibilització, la informació i la implicació de les institucions concernides per respondre als reptes culturals dels terrers. <br /></p><h4 style="text-align: left;"> Article 6. </h4><p style="text-align: left;"> Totes les forces vives dels territoris i les poblacions han de ser informats i formats sobre aquestes qüestions de desenvolupament dels terrers: esdeveniments, exposicions, eines multimèdia, etc. <br /></p><h3 style="text-align: left;"> Annex 2: </h3><h4 style="text-align: center;"> Proposta de definició del Terrer </h4><p style="text-align: left;"> Un terrer és un espai geogràfic delimitat definit a partir d’una comunitat humana que construeix, al llarg de la seva història, un conjunt de rastres culturals distintius, de sabers, i de pràctiques fonamentades en un sistema d’interaccions entre el medi natural i els factors humans. Les habilitats [savoir-faire] aplicades revelen una originalitat, confereixen una tipicitat i permeten un reconeixement dels productes o serveis originaris d’aquest espai i, doncs, per als homes que hi viuen. Els terrers són espais vius i innovadors que no poden ser assimilats únicament a la tradició. <br /></p><h3 style="text-align: left;"> Annex 3: </h3><p style="text-align: left;"> Llistat de denominacions geogràfiques protegides (IGP-PGI) en matèria de cervesa: <br /> </p><h4 style="text-align: left;"> TXÈQUIA </h4><div style="text-align: left;">Černá Hora (Myntanya negra) </div><div style="text-align: left;">Budějovické pivo (Cervesa de Budějovické) </div><div style="text-align: left;">Budějovický měšťanský var (Cervesa burguesa de Budějovice) </div><div style="text-align: left;">Českobudějovické pivo (Cervesa de České Budějovice) </div><div style="text-align: left;">Chodské pivo (Cervesa de Choda) </div><div style="text-align: left;">České pivo (Cervesa txeca) </div><div style="text-align: left;">Znojemské pivo (Cervesa de Znojmo) </div><div style="text-align: left;">Brněnské pivo/Starobrněnské pivo </div><div style="text-align: left;">Březnický ležák </div><h4 style="text-align: left;"> ALEMANYA </h4><div style="text-align: left;"> Dortmunder Bier </div><div style="text-align: left;">Mainfranken Bier </div><div style="text-align: left;">Reuther Bier </div><div style="text-align: left;">Kölsch </div><div style="text-align: left;">Hofer Bier </div><div style="text-align: left;">Kulmbacher Bier </div><div style="text-align: left;">Bremer Bier </div><div style="text-align: left;">Münchener Bier </div><div style="text-align: left;">Bayerisches Bier </div><p style="text-align: left;"> </p><h4 style="text-align: left;"> ANGLATERRA </h4><div style="text-align: left;"> Kentish ale and Kentish strong ale </div><div style="text-align: left;">Rutland Bitter </div><h4 style="text-align: left;"> LITUÀNIA </h4><div style="text-align: left;">Kaimiškas Jovarų alus </div><h4 style="text-align: left;"> XINA </h4><div style="text-align: left;"> 辽中玫瑰 / Liaozhong Mei Gui </div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. Annexos</div><div style="text-align: left;">12. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-fonts.html" target="_blank">Fonts</a></div><div style="text-align: left;"> </div> </div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> </div><p></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div><p><style type="text/css">h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }td p { text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }td p.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-83416539171991967852023-11-16T11:23:00.002+01:002023-11-16T11:50:41.682+01:00El terrer o "terroir" de la cervesa - Fonts<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"> </span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">F</span><span style="font-family: georgia; font-size: large;">onts</span><span style="font-family: georgia; font-size: small;"> </span></h1>
<h2 class="western" lang="ca-ES" style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24296_2443949258"></a>
Etimologia</span></h2>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.cnrtl.fr/etymologie/terroir">https://www.cnrtl.fr/etymologie/terroir</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞<a href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html"> https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html</a><a href="https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=terrer&tipusCerca=cerca.tot">?
action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=terrer&tipusCerca=cerca.tot</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Coromines i
Vigneaux, Joan.<b> Diccionari etimològic i complementari de la
llengua catalana</b>. (Vol. VIII. SOG-UX; p. 444).</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://mots-agronomie.inra.fr/index.php/Terroir">https://mots-agronomie.inra.fr/index.php/Terroir</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.etymologie-occitane.fr/2011/10/terraire-terroir/">https://www.etymologie-occitane.fr/2011/10/terraire-terroir/</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24298_2443949258"></a>
Definicions</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://planeteterroirs.org/wp-content/uploads/2018/02/Charte-des-terroirs-Terroirs-Cultures-1.pdf">https://planeteterroirs.org/wp-content/uploads/2018/02/Charte-des-terroirs-Terroirs-Cultures-1.pdf</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.infowine.com/intranet/libretti/libretto1027-01-1.pdf">https://www.infowine.com/intranet/libretti/libretto1027-01-1.pdf</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://journals.openedition.org/strates/396">https://journals.openedition.org/strates/396</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://core.ac.uk/download/pdf/39020076.pdf">https://core.ac.uk/download/pdf/39020076.pdf</a>
(Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N° 45 - vol. XII)</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://journals.openedition.org/terrain/3128">https://journals.openedition.org/terrain/3128</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://mots-agronomie.inra.fr/index.php/Terroir">https://mots-agronomie.inra.fr/index.php/Terroir</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24300_2443949258"></a>
Sobre vins a la Tarraconense</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/230912/53.33_elvi.pdf?sequence=1">https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/230912/53.33_elvi.pdf?sequence=1</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.dotarragona.cat/historia.php">https://www.dotarragona.cat/historia.php</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/211906/Tarragona-vi-DO-vins-catalans-Camp-Tarragona-gastronomia-enoturisme#anc7">https://www.naciodigital.cat/noticia/211906/Tarragona-vi-DO-vins-catalans-Camp-Tarragona-gastronomia-enoturisme#anc7</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>El vi
tarraconense i laietà: ahir i avui</b>. Actes del simpòsium. Marta
Prevosti i Antoni Martín i Oliveras (ed.). Institut Català
d’Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2009.</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Arquèstrat de
Gela. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arqu%C3%A8strat_de_Gela">https://ca.wikipedia.org/wiki/Arqu%C3%A8strat_de_Gela</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24302_2443949258"></a>
Denominacions i lleis</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.bio-conferences.org/articles/bioconf/pdf/2019/04/bioconf-oiv2019_03013.pdf">https://www.bio-conferences.org/articles/bioconf/pdf/2019/04/bioconf-oiv2019_03013.pdf</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.canalacademies.com/emissions/les-chroniques/histoire-et-gastronomie-la-chronique-de-jean-vitaux/la-longue-geste-des-appellations-dorigine-controlee">https://www.canalacademies.com/emissions/les-chroniques/histoire-et-gastronomie-la-chronique-de-jean-vitaux/la-longue-geste-des-appellations-dorigine-controlee</a></span></p>
<p align="left" class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">☞
</span><a href="https://www.actu-juridique.fr/international/international-etrangers/la-qualite-des-produits-dans-lunion-europeenne-a-propos-des-appellations-et-indications-protegees/">
</a><a href="https://www.actu-juridique.fr/international/international-etrangers/la-qualite-des-produits-dans-lunion-europeenne-a-propos-des-appellations-et-indications-protegees/">https://www.actu-juridique.fr/international/international-etrangers/la-qualite-des-produits-dans-lunion-europeenne-a-propos-des-appellations-et-indications-protegees/</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.oiv.int/public/medias/400/viti-2012-1-en.pdf">https://www.oiv.int/public/medias/400/viti-2012-1-en.pdf</a></span></p>
<p align="left" class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de10_publicacions_dar/de10_a02_03_infografies/documents/fitxers_estatics/Infografia_dop-igp-2018.pdf">http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de10_publicacions_dar/de10_a02_03_infografies/documents/fitxers_estatics/Infografia_dop-igp-2018.pdf</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/">http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/12/denominacions-del-mon-de-la-cervesa.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/12/denominacions-del-mon-de-la-cervesa.html</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2013/04/cerveses-dabadia-denominacions.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2013/04/cerveses-dabadia-denominacions.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24304_2443949258"></a>
Varietats locals i/o tradicionals</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <span style="text-decoration: none;"><b>Les
varietats h</b></span><span style="text-decoration: none;"><b>o</b></span><span style="text-decoration: none;"><b>rtícoles
locals del Vallès Oriental, estat de situació socioambiental</b></span>.
Tesi doctoral. 2012. Autor: <b>Jordi Puig Roca</b>. Programa de
doctorat en Ciències Ambientals. Institut de Ciència i Tecnologia
Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/una-varietat-especial-dordi-el-maris.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/una-varietat-especial-dordi-el-maris.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24306_2443949258"></a>
Terrer dels cereals</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/els-cereals-tambe-tenen-varietats-i.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/04/els-cereals-tambe-tenen-varietats-i.html</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>Effects of
Barley (Hordeum vulgare L.) Variety and Growing Environment on Beer
Flavor</b>. Dustin Herb et al. In: J. Am. Soc. Brew. Chem.
75(4):345-353, 2017</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>Influence of
malt source on beer chemistry, flavor, and flavor stability</b>.
Harmonie M.Bettenhausen, et al.; In: Food Research International;
Volume 113, November 2018, Pages 487-504]</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2020/10/malts-i-cereals-historics-alemanya.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2020/10/malts-i-cereals-historics-alemanya.html</a></span>
</p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc8800_3701219376"></a>
Antiguitat: Plini el Vell – Historia Naturalis – XIV i altres
coses</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/14*.html">https://penelope.uchicago.edu/Thayer/L/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/14*.html</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://remacle.org/bloodwolf/erudits/plineancien/livre14.htm">https://remacle.org/bloodwolf/erudits/plineancien/livre14.htm</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ El vi
tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium - i.
Context històric i fonts escrites, ahir i avui .<b> Les avatars de
la qualité entre l’Antiquité et les temps modernes</b>. André
Tchernia. Universitat d’Ais de Provença.</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hermip_d%27Atenes">Hermip
d’Atenes.</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Tassos:
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tasos">https://ca.wikipedia.org/wiki/Tasos</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Quios.
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Quios">https://ca.wikipedia.org/wiki/Quios</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Arquèstrat de
Gela: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arqu%C3%A8strat_de_Gela">https://ca.wikipedia.org/wiki/Arqu%C3%A8strat_de_Gela</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24308_2443949258"></a>
Sobre el negoci de patentar llavors</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1720088">https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1720088</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.no-patents-on-seeds.org/en/background/problem">https://www.no-patents-on-seeds.org/en/background/problem</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.no-patents-on-seeds.org/sites/default/files/news/Background_%20New%20applications%20for%20patents%20on%20barley.pdf">https://www.no-patents-on-seeds.org/sites/default/files/news/Background_%20New%20applications%20for%20patents%20on%20barley.pdf</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc7981_1732491881"></a>
Monsanto + Bayer</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.diagonalperiodico.net/global/31443-bayer-monsanto-la-fusion-empresarial-mas-grande-la-historia.html">https://www.diagonalperiodico.net/global/31443-bayer-monsanto-la-fusion-empresarial-mas-grande-la-historia.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24310_2443949258"></a>
Patents sobre l’ordi</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.no-patents-on-seeds.org/sites/default/files/news/Background_%20New%20applications%20for%20patents%20on%20barley.pdfhttps://die-freien-brauer.com/die-freien-brauer-starten-kampagne-pro-freie-gerstensorten/">https://www.no-patents-on-seeds.org/sites/default/files/news/Background_%20New%20applications%20for%20patents%20on%20barley.pdfhttps://die-freien-brauer.com/die-freien-brauer-starten-kampagne-pro-freie-gerstensorten/</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <span style="font-weight: normal;">Pewter</span>:
<b>Barley Types and Varieties in Spain:</b> A Historical Overview.
Fernando Martínez-Moreno et al. DOI 10.7764/rcia.v44i1.1638.</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc7983_1732491881"></a>
El terrer de l’ordi</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>Effects of
Barley (Hordeum vulgare L.) Variety and Growing Environment on Beer
Flavor</b>. Dustin Herb et al. In: J. Am. Soc. Brew. Chem.
75(4):345-353, 2017<br /></span>
<span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
I<b>nfluence of malt source on beer chemistry, flavor, and flavor
stability. Harmonie</b> M.Bettenhausen, et al.; In: Food Research
International; Volume 113, November 2018, Pages 487-504</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc7985_1732491881"></a>
El terrer del llúpol</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>Exploring the
regional identity of cascade and mosaic® hops grown at different
locations in Oregon and Washington</b>. Michael Féchir, Garrett
Weaver, Curtis Roy, Thomas H. Shellhammer. Journal of the american
society of brewing chemists. 2023, Vol. 81, no. 3, 480–492</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc7987_1732491881"></a>
Styrian Golding</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://beerandbrewing.com/dictionary/qtdpex0hYQ/">https://beerandbrewing.com/dictionary/qtdpex0hYQ/</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="http://edsbeer.blogspot.com/2012/11/the-goldings-hops-out-takes.html">http://edsbeer.blogspot.com/2012/11/the-goldings-hops-out-takes.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24312_2443949258"></a>
Vinyes foranes a Catalunya</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://vadevi.elmon.cat/varietats-de-raim/varietat-raim-mes-plantada-catalunya-2023-97023/">https://vadevi.elmon.cat/varietats-de-raim/varietat-raim-mes-plantada-catalunya-2023-97023/</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24314_2443949258"></a>
Orval 1962</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ <b>Journal des
tribunaux. </b>77e ANNEE - No 4361 – Bruxelles, 6 MAI 1962. P. 305.
Comm. Gand, 28 février 1962. (Abbaye Notre-Dame d'Orval et Brasserie
d'Orval c. Brasserie X. et Y.)</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24316_2443949258"></a>
Noms de cervesa en el segle XIX</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ G. Lacambre.
<b>Traité complet de la fabrication des bières</b>. Librairie
technique d’Aug. Decq. Bruxelles 1851.</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Comité central
d'agriculture de la Côte-d'Or (Dijon). Concours international de
houblons et de bières (Dijon, octobre 1866) : catalogue et liste des
récompenses / Comité central d'agriculture de la Côte-d'Or. 1866.
p.29 i seg.</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24318_2443949258"></a>
Noms de cervesa a Alemanya</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
1575-Knaust-<b>Fünff Bücher</b></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
1775-Krünitz-<b>Oekonomische_encyklopädie</b></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24320_2443949258"></a>
Sobre què és la cervesa artesana o craft.</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/10/que-diantres-es-cervesa-artesana-o-craft.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2019/10/que-diantres-es-cervesa-artesana-o-craft.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24322_2443949258"></a>
Terrer i nacionalisme</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24324_2443949258"></a>
Pèrdua de biodiversitat</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.unep.org/news-and-stories/press-release/our-global-food-system-primary-driver-biodiversity-loss">https://www.unep.org/news-and-stories/press-release/our-global-food-system-primary-driver-biodiversity-loss</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://foodprint.org/issues/biodiversity-and-agriculture/">https://foodprint.org/issues/biodiversity-and-agriculture/</a></span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://www.welthungerhilfe.org/our-work/focus-areas/civil-society-and-advocacy/food-and-nutrition-security">https://www.welthungerhilfe.org/our-work/focus-areas/civil-society-and-advocacy/food-and-nutrition-security</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24326_2443949258"></a>
Història i prehistòria de l’ordi</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ A. Badr, <span lang="ca-ES">et
al. </span><b>On the Origin and Domestication History of
Barley</b> (Hordeum vulgare). Mol. Biol. Evol. 17(4):499–510. 2000.
By the Society for Molecular Biology and Evolution. ISSN: 0737-4038</span></p>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞ Ian S. Hornsey.
<b>A history of beer and brewing</b>. ISBN 0-85404630-5. Cap. 5.</span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24328_2443949258"></a>
Sobre l’Arbequina</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arbequina">https://ca.wikipedia.org/wiki/Arbequina</a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24330_2443949258"></a>
Cal Pauet</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="http://www.calpauet.cat/"><span lang="ca-ES">http://www.calpauet.cat/</span></a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><a name="__RefHeading___Toc24332_2443949258"></a>
De la terre à la bière (Bretanya)</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="http://delaterrealabiere.bzh/home/quisommesnous/"><span lang="ca-ES">http://delaterrealabiere.bzh/home/quisommesnous/</span></a></span></p>
<h6 class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">Cerveses de o amb raïm</span></h6>
<p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;">☞
<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html"><span lang="ca-ES">https://cervesaencatala.blogspot.com/2022/10/estils-les-cerveses-de-raim-italian.html</span></a></span></p><p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> </span></span></p><p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES"><span style="font-family: georgia; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> </span></span></p><h1 style="text-align: left;">Taula de matèries </h1><div style="text-align: left;">1. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_53.html" target="_blank">Introducció - Agraïments - taula</a></div><div style="text-align: left;">2. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_29.html" target="_blank">La qüestió lingüística</a></div><div style="text-align: left;">3. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-que.html" target="_blank">Què és el terrer?</a></div><div style="text-align: left;">4. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la_16.html" target="_blank">La qüestió de les races i varietats</a></div><div style="text-align: left;">5. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-la.html" target="_blank">La qüestió del temps i altres detalls interessants</a></div><div style="text-align: left;">6. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-la-questio-legal.html" target="_blank">La qüestió legal</a></div><div style="text-align: left;">7. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-i-que.html" target="_blank">I què passa amb la cervesa?</a></div><div style="text-align: left;">8. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_13.html" target="_blank">L'element natural</a></div><div style="text-align: left;">9. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa-les.html" target="_blank">Les denominacions de la cervesa</a></div><div style="text-align: left;">10. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa_16.html">Conclusions sobre tot plegat</a></div><div style="text-align: left;">11. <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/11/el-terrer-o-terroir-de-la-cervesa.html" target="_blank">Annexos</a></div><div style="text-align: left;">12. Fonts</div><div style="text-align: left;"> <span style="font-family: georgia; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> <br /></span></span></div><p class="17---fonts---cos-western" lang="ca-ES">
</p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div><p><style type="text/css"><font size="3" style="font-family: georgia;">h1 { text-align: left; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent }h1.western { font-size: 20pt; so-language: ca-ES; font-weight: bold }h1.cjk { font-size: 20pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-size: 20pt; font-weight: bold }h2 { text-align: left; margin-left: 0.2cm; text-indent: 0.1cm; margin-top: 0.25cm; margin-bottom: 0.01cm; background: transparent }h2.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 18pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: demi-bold }h2.cjk { font-family: "Noto Serif CJK JP", serif; font-size: 18pt; font-weight: bold }h2.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h6 { margin-left: 1.5cm; margin-top: 0.11cm; margin-bottom: 0cm; background: transparent }h6.western { font-size: 12pt; so-language: ca-ES; font-style: italic; font-weight: bold }h6.cjk { font-size: 8pt; font-style: italic; font-weight: bold }h6.ctl { font-size: 10pt; font-style: italic; font-weight: bold }p { line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; background: transparent }p.western { so-language: ca-ES }a:visited { color: #800000; so-language: zxx; text-decoration: underline }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</font></style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-65202567313833580432023-10-19T10:50:00.000+02:002023-10-19T10:50:29.681+02:00 Avaluació - Cervesa de collita de llúpol<div style="text-align: left;">Clúster de la cervesa artesanal <br /></div><h1 style="text-align: center;">Cervesa de collita de llúpol</h1><div style="text-align: left;">Data de l’avaluació personal: 18-10-2023</div><div style="text-align: left;">Avís: aquesta és una avaluació personal que he fet tot sol. No té cap valor general ni estadístic.</div><div style="text-align: left;">Presentació: llauna d’alumini gran.</div><div style="text-align: left;">Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar aquesta sèrie d'<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html">articles</a>.<br /><h2 style="text-align: left;">Descripció sensorial</h2></div><div style="text-align: left;"><h3 style="text-align: left;">Aspecte</h3></div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><h4 style="text-align: left;">Escuma</h4></div><div style="text-align: left;">De color perfectament blanc, generosa, densa, molt persistent i formant bones adherències.</div><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"><h4 style="text-align: left;">Cervesa</h4></div><div style="text-align: left;">De color groc, lleugerament tèrbola, amb una mica de sedimentació al final.</div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWUbwVHzpqyNdhJlh8Je53JGRYbAhNXnhhsw9Lp86eHcTWzFtDWabtZqkbos3BLY-D2zdLhgBl5zuPvAVzKzLO6VfoXMhuZn-5fyH7QLYxx5AD5YKOBhhJbgG50aRq9BEhGJUSNksPtxulh2tG0WW9jeVRMq0ECelhbgnyqoqIJG1gT_G27PgC9OLU3v4j/s2721/20231018_172451.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2721" data-original-width="2001" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWUbwVHzpqyNdhJlh8Je53JGRYbAhNXnhhsw9Lp86eHcTWzFtDWabtZqkbos3BLY-D2zdLhgBl5zuPvAVzKzLO6VfoXMhuZn-5fyH7QLYxx5AD5YKOBhhJbgG50aRq9BEhGJUSNksPtxulh2tG0WW9jeVRMq0ECelhbgnyqoqIJG1gT_G27PgC9OLU3v4j/s320/20231018_172451.jpg" width="235" /></a></div></div><div style="text-align: left;"><h3 style="text-align: left;">Aromes 1</h3></div><div style="text-align: left;"><h4 style="text-align: left;">Amb escuma</h4></div><div style="text-align: left;">Forta olor d’herba, de resina, de fusta. També apareix quelcom de pera, pebre i tabac. Tot molt fresc.</div><div style="text-align: left;"><h4 style="text-align: left;">Sense escuma</h4></div><div style="text-align: left;">Les olors d’herba fresca i de tabac es barregen amb la de galeta. L’olor de saba es fa dominant, seguida per la resina. La saba és el que imparteix una olor forta i principal molt verda.</div><div style="text-align: left;">Es poden apreciar olors dolçants i afruitades. De moment, però, es pot distingir bé un perfil de llaminadura.</div><div style="text-align: left;">L’aroma de cítric també és notable tot i que ha necessitat un temps per a aparèixer. Principalment, puc descriure llima i llimona.</div><div style="text-align: left;">La fruita, a la llarga es pot resoldre vagament en pera.</div><div style="text-align: left;">Es pot apreciar un fons de barreja de tabac cremat i de tabac verd. Més enllà podem trobar fusta verda i bastó de regalèssia. Aquest darrer, un cop identificat, es fa evident.</div><div style="text-align: left;">Insisteixo en una sensació general de molta verdor.</div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFPQ8JS0bwk8jj4rt_ftChJ9B48s_1yr1qmSJZ4ztP1zyP5utLgsfTxW5xUDYo6d9DMl8xLCADTD3gLNBIbZUbJyKcyA8rUylX7HdFpcCVLpqDwfiloEPsIlb6bKkVP6-OMDJSOOSPXsvvqvN-E2ikCFjtO7w8O2AQRF9gBmqtrlUGK1euVzLa7WWF5of/s2113/20231018_172503.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2113" data-original-width="1817" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXFPQ8JS0bwk8jj4rt_ftChJ9B48s_1yr1qmSJZ4ztP1zyP5utLgsfTxW5xUDYo6d9DMl8xLCADTD3gLNBIbZUbJyKcyA8rUylX7HdFpcCVLpqDwfiloEPsIlb6bKkVP6-OMDJSOOSPXsvvqvN-E2ikCFjtO7w8O2AQRF9gBmqtrlUGK1euVzLa7WWF5of/s320/20231018_172503.jpg" width="275" /></a></div></div><div style="text-align: left;"><h3 style="text-align: left;">Boca 1</h3></div><div style="text-align: left;">Efervescència inicialment notable, però fina.</div><div style="text-align: left;">Immediatament, apareixen algunes notes cítriques (i fins i tot, una mica àcides) acompanyades de fusta i de regalèssia fresca. També fa acte de presència el tabac. Aquest darrer persisteix bastant.</div><div style="text-align: left;">L’amargor és molt lenta i molt moderada. Va progressivament augmentant però sense arribar a cap posició dominant. En un principi, té algun punt metàl·lic, no és gens punyent i és bastant balsàmica. A la llarga, potser és secant i convida a beure més.</div><div style="text-align: left;">De fet, amb el temps, la sensació final és notablement balsàmica.</div><div style="text-align: left;">Cap al final, també es pot distingir una bonica nota lleugerament i agradablement dolçant amb notes de galeta i magdalena.</div><div style="text-align: left;">Com deia, l’acabament és més aviat secant. Una característica moderada, lenta i persistent.</div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgiv4iq3hxPvh6rbol5BYcUO5XopSGEJfXfo-xR3m9pAIhmspf1nRy_WIvHj3Nq5l-LCMHnvCkxpP6o6rlnzRnq0OHYwLdOMhiyGsgTnP9gyC9eRuWOoje4ywigFQ9zdg8o9z8celKILbgfeBYpFIwii5xMW7tx3sLcYgkp5_HaK15pcyg0v116AKTJ3kt/s3073/20231018_172607.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3073" data-original-width="2465" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgiv4iq3hxPvh6rbol5BYcUO5XopSGEJfXfo-xR3m9pAIhmspf1nRy_WIvHj3Nq5l-LCMHnvCkxpP6o6rlnzRnq0OHYwLdOMhiyGsgTnP9gyC9eRuWOoje4ywigFQ9zdg8o9z8celKILbgfeBYpFIwii5xMW7tx3sLcYgkp5_HaK15pcyg0v116AKTJ3kt/s320/20231018_172607.jpg" width="257" /></a></div></div><div style="text-align: left;"><h3 style="text-align: left;">Aromes 2</h3></div><div style="text-align: left;">En la segona passada, ja estem preparats i el producte ja no és tan sorprenent. L’olor de tabac inicia l’aprehensió i després, es pot identificar molt bé la saba fresca i l’herba acabada de tallar (potser és el mateix).</div><div style="text-align: left;">També em recorda una mica l’amanida d’espinacs frescos.</div><div style="text-align: left;">La sensació de tabac evoluciona i introdueix nocions de fustes, vella i verda, amb notes de sotabosc. Potser una mica de terra.</div><div style="text-align: left;">Els tocs cítrics necessiten un bon temps per manifestar-se. Llima i llimona. Potser kiwi (?).</div><div style="text-align: left;">El perfil de malt, com és d’esperar, és discret tot i que és de bona qualitat, aportant galeta Maria i magdalena.</div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT2Ty7t1_H8oU0qM7vrUGPI-TmZfq1_HDp83s_1odLtKbxdjE_oJ9pXV8uZCfuMiSX7ZvcaDzPpga2BxTcxwQM60-Oyjg8GeqJ2OM0VVjAErC6CEjZ9EHgyC087wjcJLmlzStKu8T97xOSCz-C17OsP83UdTOsXurMFSbey3YYNyksuI5VpPcpcQ2GsnaW/s2897/20231018_172458.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2897" data-original-width="1889" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT2Ty7t1_H8oU0qM7vrUGPI-TmZfq1_HDp83s_1odLtKbxdjE_oJ9pXV8uZCfuMiSX7ZvcaDzPpga2BxTcxwQM60-Oyjg8GeqJ2OM0VVjAErC6CEjZ9EHgyC087wjcJLmlzStKu8T97xOSCz-C17OsP83UdTOsXurMFSbey3YYNyksuI5VpPcpcQ2GsnaW/s320/20231018_172458.jpg" width="209" /></a></div><h3 style="text-align: left;">Boca 2</h3></div><div style="text-align: left;">Efervescència fina, elegant, molt ajustada.</div><div style="text-align: left;">Cos modest, però textura altament suau.</div><div style="text-align: left;">L’amargor és lenta, molt moderada i s’escampa molt regularment en la boca (rodona).</div><div style="text-align: left;">Es combina molt judiciosament amb l’efervescència i l’acidesa subjacent per conformar un complex fresc i especialment bevible.</div><div style="text-align: left;">Aromes de llima i de llimona, quelcom de pera i també alguna cosa de fusta de xiprer.</div><div style="text-align: left;">Tot plegat, un perfil general molt «verd», fresc i reconfortant.</div><div style="text-align: left;">En aquesta fase, el tabac és molt més discret.</div><div style="text-align: left;">A la llarga, l’amargor es nota bé sense ser gaire intensa. És particularment persistent. Les seves característiques principals són la sequedat i el balsàmic. També hi ha una mica de metàl·lic, però tot just afegeix una mica de presència al conjunt amarg. No hi ha cap mena de punyent ni d’astringència.</div><div style="text-align: left;">Al final, el conjunt en boca pica una mica. Una sensació gens persistent.</div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieUBhBemQT0Cb5vgucUAZblhy8OsV3IWRFDLFPwZqc_UwXtwFFTOK1EoEYrsww0H8TBbf47b54uTxGyfUqtZFyfqY6eXRyw2B30qFN1BJ7bb0fGTexDWM55JiDBkLwQxAsztswBrAsSSxQPgkfGXsZu5T4IndI_2DssB2ezE95SDfauix416EK_quS5JkL/s2207/20231018_172651.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2207" data-original-width="2201" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieUBhBemQT0Cb5vgucUAZblhy8OsV3IWRFDLFPwZqc_UwXtwFFTOK1EoEYrsww0H8TBbf47b54uTxGyfUqtZFyfqY6eXRyw2B30qFN1BJ7bb0fGTexDWM55JiDBkLwQxAsztswBrAsSSxQPgkfGXsZu5T4IndI_2DssB2ezE95SDfauix416EK_quS5JkL/s320/20231018_172651.jpg" width="319" /></a></div><h3 style="text-align: left;">Aspectes generals</h3></div><div style="text-align: left;">Una cervesa molt fàcil de beure, molt refrescant i curiosament aromàtica.</div><div style="text-align: left;">Imaginem que és fàcil de pair.</div><div style="text-align: left;">Passa mitjanament la set.</div><div style="text-align: left;">Cos mitjanet, sense gaire pes, però textura molt suau.</div><div style="text-align: left;">Aquesta darrera característica es combina molt agradablement amb l’acidesa subjacent, l’efervescència i l’amargor per conformar una amalgama molt atractiva en boca.</div><div style="text-align: left;"><br />Altament complexa i impactant, amb moltes aromes aportades pel llúpol. Però no es tracta de res extrem.</div><div style="text-align: left;">Molt amable, fresca i persistent. Molt clarament decantada cap al llúpol.</div><div style="text-align: left;">Diria que la frescor, la verdor i la fusta dominen clarament el panorama olfactiu.</div><div style="text-align: left;">I crec que aquesta frescor és difícil d’obtenir amb llúpols secs.</div><div style="text-align: left;"><br />Al final, molt subjectivament (o encara més que fins ara), em trobo davant d’una cervesa molt fresca i lluminosa. Com una clariana al mig d’un bosc frondós.</div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"> Per a aquells que vulguin saber més coses sobre la Cervesa de Collita de
Llúpol en general i sobre aquesta versió en particular, podeu visitar
aquesta sèrie d'<a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html">articles</a>.</div><div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: right;"><i>Albert Barrachina Robert</i></div><div style="text-align: right;"><i>Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV</i></div><div style="text-align: right;"><i>Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.</i></div><div style="text-align: right;"><i>Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></div><div style="text-align: right;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015</i></div><div style="text-align: right;"><i>Premi Steve Huxley 2020</i></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-44981458763043549562023-09-20T15:54:00.002+02:002023-09-20T16:18:50.676+02:00 Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 10 - Fonts<p>
</p><h1 class="western" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"> <span>Les cerveses de collita de llúpol</span></span></h1><h3 class="western" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h2 class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">10 - Fonts</span></h2><h2 class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8odOwuS8GaSa-29LUcVzfb96u-5cEaudloNHcs_WKaupLpDJvgSUqVC6uXPq9cIPiK2nhvtQVN-6_fUUQyERPEEVE6-4WIRBEAsH9ofJWIoFFOtOvFbQv7t4lu9YxOAq30T6PrrztHynqNrqleG2x99cDcwMVR9OYBTC2NXpsJtMgcUmXeZ4tjk5CKftd/s639/Pile%20de%20vieux%20livres.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="510" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8odOwuS8GaSa-29LUcVzfb96u-5cEaudloNHcs_WKaupLpDJvgSUqVC6uXPq9cIPiK2nhvtQVN-6_fUUQyERPEEVE6-4WIRBEAsH9ofJWIoFFOtOvFbQv7t4lu9YxOAq30T6PrrztHynqNrqleG2x99cDcwMVR9OYBTC2NXpsJtMgcUmXeZ4tjk5CKftd/s320/Pile%20de%20vieux%20livres.png" width="255" /></a><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"> </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;">https://saraannatkinson.tumblr.com/image/179311308209</span></span></div></span></h2><h2 class="western" style="text-align: left;"></h2>
<h4 class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Sobre llúpol en
general</span></h4>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2012/05/elaboracio-llupol-introduccio-taula-de.html" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://cervesaencatala.blogspot.com/2012/05/elaboracio-llupol-introduccio-taula-de.html</span></span></a></div>
<p class="western" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><b>Sobre les CCL</b></span></p>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.atlasobscura.com/foods/fresh-hop-beer" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.atlasobscura.com/foods/fresh-hop-beer</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.beervanablog.com/beervana/2022/9/7/what-to-know-about-fresh-hop-season" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.beervanablog.com/beervana/2022/9/7/what-to-know-about-fresh-hop-season</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://bisonbrew.com/how-to-brew-fresh-hops/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://bisonbrew.com/how-to-brew-fresh-hops/</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://brewsnews.com.au/the-fascination-with-fresh-hop-beers/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://brewsnews.com.au/the-fascination-with-fresh-hop-beers/</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://coolmaterial.com/food-drink/fresh-hop-beer/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://coolmaterial.com/food-drink/fresh-hop-beer/</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.craftedbyohm.com/blog-english/what-is-fresh-hop-beer-season" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.craftedbyohm.com/blog-english/what-is-fresh-hop-beer-season</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.foodandwine.com/drinks/fresh-hop-beers-fall" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.foodandwine.com/drinks/fresh-hop-beers-fall</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.greatfermentations.com/how-to-brew-with-fresh-hops/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.greatfermentations.com/how-to-brew-with-fresh-hops/</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.morebeer.com/articles/Brewing_Fresh_Hops" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.morebeer.com/articles/Brewing_Fresh_Hops</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.newworld.co.nz/discover/beer/fresh-hops/fresh-hops-explained-by-michael-donaldson" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.newworld.co.nz/discover/beer/fresh-hops/fresh-hops-explained-by-michael-donaldson</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://pinter.co.uk/blogs/news/why-is-fresh-beer-best" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://pinter.co.uk/blogs/news/why-is-fresh-beer-best</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.thrillist.com/drink/nation/fresh-beer-hops-explained-best-fresh-hops-beers-for-fall" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.thrillist.com/drink/nation/fresh-beer-hops-explained-best-fresh-hops-beers-for-fall</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://vinepair.com/articles/difference-wet-hop-fresh-hop-dry-hop-beers/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://vinepair.com/articles/difference-wet-hop-fresh-hop-dry-hop-beers/</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.wildabouthops.nz/about_the_recipes.html" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.wildabouthops.nz/about_the_recipes.html</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://www.wildabouthops.nz/fresh_hop_beer.html#content13-z7" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://www.wildabouthops.nz/fresh_hop_beer.html#content13-z7</span></span></a></div>
<h4 class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Sobre Erntebier</span></h4>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="http://barclayperkins.blogspot.com/2017/07/erntebier.html" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">http://barclayperkins.blogspot.com/2017/07/erntebier.html</span></span></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="https://gastro-brennecke.de/blog/news/zeit-fuer-ein-erntebier/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;">https://gastro-brennecke.de/blog/news/zeit-fuer-ein-erntebier/</span></span></a></div><div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none;"> </span></span></div>
<h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">Sobre Pacific Gem</span></h4><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;">
<a href="https://www.hopslist.com/hops/bittering-hops/pacific-gem/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://www.hopslist.com/hops/bittering-hops/pacific-gem/</span></a></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;">
<a href="https://nzhops.co.nz/products/pacific-gem" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://nzhops.co.nz/products/pacific-gem</span></a></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;">
<a href="https://beermaverick.com/hop/pacific-gem/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://beermaverick.com/hop/pacific-gem/</span></a></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;">
<a href="https://bsgcraftbrewing.com/new-zealand-pacific-gem/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://bsgcraftbrewing.com/new-zealand-pacific-gem/</span></a></p>
<div class="western" style="text-align: left;"><a href="https://www.probrewer.com/library/hops/hop-varieties/pacific-gem/" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://www.probrewer.com/library/hops/hop-varieties/pacific-gem/</span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /><b>Triploïdia</b></span><div class="western" style="text-align: left;"><h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></h4>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;">
<a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/triploidia" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/triploidia</span></a></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-size: x-small;"> </span></p><h3 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-size: small;">Taula: </span><span style="font-size: small;"><br /></span></h3><p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-size: x-small;"> </span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-size: x-small;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-74644365593421173562023-09-20T15:53:00.004+02:002023-09-21T09:57:13.770+02:00 Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 9 - Pacific Gem<p>
</p><h1 class="western" style="text-align: center;">
<span style="font-family: helvetica;"> </span><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 class="western" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h3 class="western" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHro98jUiECW95hz2ifNgASZhvyOF0LKmt9Q8ykFRRqg7Nmyjh0OvWOltAY2JZuZ7uboY72VF7o4fdGprwQGrIY6xqBoJogK5Ue4oi1Sgy-7sTG1GdN5_VGu2OpG8C2rbeBCyNSAYamvzwGe0dT10bi94A0-YGtlJ2GpHUFWSOvbNXK7zBUd0w5q8Zi57w/s2151/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%2020233.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2151" data-original-width="1620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHro98jUiECW95hz2ifNgASZhvyOF0LKmt9Q8ykFRRqg7Nmyjh0OvWOltAY2JZuZ7uboY72VF7o4fdGprwQGrIY6xqBoJogK5Ue4oi1Sgy-7sTG1GdN5_VGu2OpG8C2rbeBCyNSAYamvzwGe0dT10bi94A0-YGtlJ2GpHUFWSOvbNXK7zBUd0w5q8Zi57w/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%2020233.jpg" width="241" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i> </i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i>Pacific Gen. Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span></div></i></span></h3><h2 class="western" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">9 - Pacific Gem -Joia del Pacífic</span></h2>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">
La CCL que està fermentant en aquests moments que escric és una cervesa
monovarietal de llúpol de la varietat PACIFIC GEM.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">
Podríem discutir una estona sobre si té sentit produir CCL’s amb
varietats diverses o si és millor elaborar monovarietals. Cada
versió presenta avantatges i desavantatges i no estic segur que
s’arribi a cap conclusió determinant. A títol personal, diré que
preferiria una CCL monovarietal per motius didàctics: m’agrada
intentar aprendre a reconèixer perfils sensorials en general i, per
descomptat, de llúpols. I tenint en compte la particularitat
d’extrema frescor del llúpol, el seu efecte diferenciat segons les
varietats sobre la cervesa acabada, m’interessa i em diverteix en
gran manera.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">
Vegem una mica de què tracta aquesta varietat.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcSZcGdFYYJOibcCxsIMWB0TYvvE4igBn_8__caToOPrfkhgOfNPD176qZxgqKQeupbfXqNQ5gOj1QCSBPV9PYTssJ_JIeP0dLaKRo_J9lUCpa0WsanoEdrqDiQdACqScITIykpPpQ0iZr_qgPkIYdS94ywNNQ9Q1KeeS3xLJc2yZ2yga5s-znOCxVz_Q/s2246/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8879.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1231" data-original-width="2246" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWcSZcGdFYYJOibcCxsIMWB0TYvvE4igBn_8__caToOPrfkhgOfNPD176qZxgqKQeupbfXqNQ5gOj1QCSBPV9PYTssJ_JIeP0dLaKRo_J9lUCpa0WsanoEdrqDiQdACqScITIykpPpQ0iZr_qgPkIYdS94ywNNQ9Q1KeeS3xLJc2yZ2yga5s-znOCxVz_Q/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8879.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;">Flors de Pacific Gem acabades de collir, amb fula i tot plegat. Camp de Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</span></span></span></div><p></p>
<h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><u>Criança</u>:</span></h4><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">Aquesta varietat ha estat desenvolupada per l’
<a href="http://www.hortresearch.co.nz/">Horticultural Research
Centre</a> a Aukland, Nova Zelanda. Va ser posada en el mercat en
1987</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
<h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><u>Filiació</u>:</span></h4><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">Es tracta d’un encreuament triploide<sup> </sup></span><span style="font-family: inherit;">(vegeu nota)</span><span style="font-family: inherit;">
entre tres varietats, <a href="http://www.hopslist.com/hops/dual-purpose-hops/smooth-cone/">S</a><a href="http://www.hopslist.com/hops/dual-purpose-hops/smooth-cone/">mooth
Cone</a>, <a href="http://www.hopslist.com/hops/bittering-hops/california-cluster/">California
Late Cluster</a> i <a href="http://www.hopslist.com/hops/aroma-hops/fuggle/">Fuggle</a>.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
<h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">
<u style="font-family: inherit;">Ús</u></h4>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;">
Com ho veurem, el Pacífic Gem ostenta una amargor notable que el
faria apte com a llúpol d’amargor. Però les seves aportacions
aromàtiques també són reconegudes, apreciades i utilitzades.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
<h4 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">
<u style="font-family: inherit;">Característiques aromàtiques:</u></h4>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-decoration: none;"><span style="font-family: inherit;">
Aromes delicades i suaus que recorden la fusta de roure (o fusta
seca) i la mora (o fruites del
bosc). També se cita el pebre negre, notes florals. Les addicions
tardanes en la cervesa poden incloure notes cítriques i de fusta de
pi.</span></p>
<h4 class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><u>Dades tècniques</u>:</span></h4><p><span style="font-family: inherit;">Àcids alfa: entre 13 i 15% <br />Àcids beta: entre 7 i 9% <br />Co-Humulona en %del total d’àcids: 37-40 <br />Total olis essencials en mL/100 g: 1,0-1,3</span></p><h4 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><u>Plantació:</u></span></h4><p><span style="font-family: inherit;">Rizomes sembrats, conreats i collits a Lliçà d'Amunt per <a href="http://biolupulus.com/ca/home/" target="_blank">Biolupulus</a> (Girona).</span></p><h4 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><u>Nota de l'Enric Pardo (Can Navarra):</u></span></h4><p>És possible que aquest llúpol fos una "joia" ara fa 15 anys, però el seu regnat va ser efímer. Va quedar ràpidament desbancat pels Nelson Sauvin i el Motueka. Actualment
els "pacífics" que dominen el mercat són Wakatu, Waimea, Wai-iti i Rakau, que,
per a mi, voregen l'excel·lència, a anys llum dels d'EUA.<span style="font-family: inherit;"> <br /></span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula: <br /></span></h2><p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p></p><div id="sdfootnote1"><h4 class="sdfootnote-western" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Nota:</span></h4><p class="sdfootnote-western"><span style="font-family: inherit;"> </span><span style="font-family: inherit;"><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/triploidia">Triploïdia</a>:
cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és
triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de
les cèl·lules tres jocs de cromosomes.</span></p><p class="sdfootnote-western"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div><p class="sdfootnote-western"><span style="font-family: inherit;"> </span></p>
</div>
<p><style type="text/css">p.sdfootnote-western { margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-top: 0.05cm; margin-bottom: 0.05cm; font-family: "Linux Libertine"; font-size: 10pt; line-height: 100%; background: transparent }p.sdfootnote-cjk { margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-top: 0.05cm; margin-bottom: 0.05cm; font-size: 10pt; line-height: 100%; background: transparent }p.sdfootnote-ctl { margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm; margin-top: 0.05cm; margin-bottom: 0.05cm; font-size: 10pt; line-height: 100%; background: transparent }h1 { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h1.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 15pt; font-weight: normal }h1.cjk { font-family: "Noto Sans CJK SC"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }p.western { font-family: "Linux Libertine" }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }a.sdfootnoteanc { font-size: 57% }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-20906252296774910582023-09-20T15:51:00.002+02:002023-09-20T16:19:57.335+02:00 Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 8 - Beneficis econòmics i socials<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol </span></h1><h3 style="text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;">"harvest beer"</span></i></h3><h3 style="text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFeXr3_2IgUxBZby8nk-Jn37EH5krc_29F4PqUZC47Ume4d23-GdrkzEAxwNgSmSMtyqMM1Xdzl7fpNpdGJkz0UTnD5Oz1leFkTnWOclE79SIb158p846btBm55nWhbaN8kA5flQ8zGvduWgEgzCC0-2aduyDACNeo8phqiYwOzxUQecqLU_bPPVajem-/s2069/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8881.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="2069" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFeXr3_2IgUxBZby8nk-Jn37EH5krc_29F4PqUZC47Ume4d23-GdrkzEAxwNgSmSMtyqMM1Xdzl7fpNpdGJkz0UTnD5Oz1leFkTnWOclE79SIb158p846btBm55nWhbaN8kA5flQ8zGvduWgEgzCC0-2aduyDACNeo8phqiYwOzxUQecqLU_bPPVajem-/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8881.jpg" width="320" /></a><i><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;">Plantació de llúpol en una zona periurbana. Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</span></span></i></div></span></i></h3><h3 style="text-align: left;"><i><span style="font-family: inherit;"> </span></i><span style="font-family: inherit;">8 - Beneficis econòmics i socials</span></h3><p><span style="font-family: inherit;">Com ho hem vist, per a elaborar una CCL cal trobar-se bastant a prop d’un lloc on es cultivi el llúpol que voldrem fer servir. No s’hi val a congelar-lo i transportar-lo fins a l’altra banda de món. La congelació també modifica el llúpol.</span></p><p><span style="font-family: inherit;"><br />Així que, al capdavall, la CCL permet a Art Cervesers de fer allò perquè es va fundar la marca: establir o re-establir el lligam, antigament natural, entre els diversos actors que contribueixen a la producció de la cervesa. Bàsicament, agricultors i brouaters. Una CCL en general, i la que estem produint a Lliçà en particular, en termes de llúpol, és realment una cervesa de km 0. Al menys, ho repeteixo, pel que fa al llúpol.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">I jo personalment, estic molt content que, dins del que cap, hàgim aconseguit aquesta fita.</span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula <br /></span></h2><p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-74426857240907624612023-09-20T15:48:00.005+02:002023-09-20T16:20:29.154+02:00 Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 7 - Sensorial<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSVG6POADW2Dr8RcCT2O3tB2GTrbTmeAIcGAqzqHkNCLwPUGoV2evxp9vBliUPDVkSvdUKzfcGxyafKt6K8IYMr2r0u8l2q3yDbl6ilFRKso3skY78D0v4EjLtpVMKzmZGj8Ty-C2k7gQHsDpzJICdYu0JY5yZap_Y9jFEfSkjjiVwb7cz_PpTnmfE-eKg/s1922/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8885.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="1922" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSVG6POADW2Dr8RcCT2O3tB2GTrbTmeAIcGAqzqHkNCLwPUGoV2evxp9vBliUPDVkSvdUKzfcGxyafKt6K8IYMr2r0u8l2q3yDbl6ilFRKso3skY78D0v4EjLtpVMKzmZGj8Ty-C2k7gQHsDpzJICdYu0JY5yZap_Y9jFEfSkjjiVwb7cz_PpTnmfE-eKg/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8885.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: xx-small;">Collita de llúpol. Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</span></span> </i></span></h3><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><i> </i></span><span style="font-family: inherit;">7 - </span><span style="font-family: inherit;">Sensorial</span></h3><p><span style="font-family: inherit;">He de dir la veritat: no he pres apunts les vegades que he tastat aquestes cerveses (que han estat poques). Se sol dir que l’amargor, encara que sigui notable, és més rodona, suau o, si volem, confortable que la que se sol apreciar en cerveses «convencionals». Les aromes, també imparteixen aquesta sensació de suavitat, blanesa i bonança al mateix temps que, si ens hi fixem, el perfil és molt més ric i les sensacions herboses i cítriques solen ser extraordinàriament fresques.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">I d’això hem de parlar també. Més d’un brouater que he pogut conèixer acorden molta importància i persegueixen impetuosament l’efecte fresc de la cervesa. Una frescor que no depèn necessàriament de la temperatura ―seria massa fàcil! És una combinació de notes fresques, balsàmiques i «verdes» en el conjunt de la cervesa, però sobre tot en les seves aromes. I a fe que ho recerquen gairebé obsessivament cuidant els ingredients, la fabricació, la distribució i tot allò que pot afectar aquest efecte de frescor que consideren fonamental en una cervesa artesanal. Doncs bé, la CCL és un cas pedagògic d’escola per aprendre a distingir aquesta particularitat. No és l’únic, però és bastant modèlic.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Per fer-nos una idea d'allò que estem parlant, només cal que fem un experiment: ens procurarem alguna herba aromàtica en fresc i en sec. Encara que la versió seca sigui recent i especialment cuidada, l’olor no serà la mateixa que la de la seva versió en fresc. Ho provarem amb julivert, amb estragó, menta, alfàbrega, o el que sigui. L’olor s’assembla, per descomptat, però no és en absolut la mateixa i no és gens complicat adonar-se’n. Diria que fins i tot, és evident.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Un altre experiment que es pot fer: comprarem un formatge de supermercat en versió tancada (s’ha d’encetar la peça) i en versió pretallada, dins del seu embalatge de plàstic. A fe que no és el mateix! S’assembla, per descomptat, però no és el mateix, ni en termes textura ni en aromes.<br />Així que, tastar una CCL, també té clars avantatges didàctics. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflSjPcQX63Cem79Gy32ndhj2YfZTiJ-qpQOQGoUkIUEMaY95qnQ4o6EqDCYTeaEaqneIgDih36UiSVrX4eDSszzeoiAgY52LvMclIQsFcvEoVVGyWczn4aetLSg60j0RljerUGqv5sVtWNqZMzoZvECqG2UJSiU6w80kBIZI_F8t4HIIPRSJNtn_CYX40/s678/P%C3%A8l%C2%B7lets%20i%20extracte%20de%20ll%C3%BApol.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="678" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflSjPcQX63Cem79Gy32ndhj2YfZTiJ-qpQOQGoUkIUEMaY95qnQ4o6EqDCYTeaEaqneIgDih36UiSVrX4eDSszzeoiAgY52LvMclIQsFcvEoVVGyWczn4aetLSg60j0RljerUGqv5sVtWNqZMzoZvECqG2UJSiU6w80kBIZI_F8t4HIIPRSJNtn_CYX40/s320/P%C3%A8l%C2%B7lets%20i%20extracte%20de%20ll%C3%BApol.png" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;"><i><span style="font-size: xx-small;"> </span></i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><i><span style="font-size: xx-small;">Pèl·lets i extracte de llúpol. <a href="https://www.johnihaas.com/news-views/thinking-beyond-whole-hops-and-hop-pellets/" target="_blank">https://www.johnihaas.com/news-views/thinking-beyond-whole-hops-and-hop-pellets/</a></span></i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><h2 style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Taula:</b></span></h2><p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><i><span style="font-size: xx-small;"> </span></i></span></span></div><p></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-17040371120693033722023-09-20T15:47:00.004+02:002023-09-20T16:21:23.778+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 6 - Els estils<p style="text-align: left;">
</p><h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">6 - Els estils</span></h2><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjbp_HA-Vwu2T8H_HACkRg_pLO8aRmANz8VRbJC3F0199ze3nGTR-dkFJxlmjkdOHn3tHgDhlWTdQN_YhvR1dNPin9cN4Vzfp8ogPTk80G_E5f3gKts8VwOsKlIR5_SW7q94pRs2AogsMXGf5NEATXzDOspDU78deHIKNRUXhkQKpCtUeB67ExA9DBCWZ3/s2115/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8880.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="2115" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjbp_HA-Vwu2T8H_HACkRg_pLO8aRmANz8VRbJC3F0199ze3nGTR-dkFJxlmjkdOHn3tHgDhlWTdQN_YhvR1dNPin9cN4Vzfp8ogPTk80G_E5f3gKts8VwOsKlIR5_SW7q94pRs2AogsMXGf5NEATXzDOspDU78deHIKNRUXhkQKpCtUeB67ExA9DBCWZ3/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8880.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: xx-small;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Màquina de separar la flor de la branca. Al primer pla, plantes per "pelar". Camp de Lliçà d'Amunt. Clúster de la cervesa artesana. Foto: Noèlia Suàrez.</span></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> Moltes pàgines s’emboliquen una mica a fornir-nos recomanacions sobre quins estils són més adients per a fer CCL’s. Com ja hem apuntat, pràcticament, es pot fer una CCL amb qualsevol estil de cervesa. Però, crec que és més una qüestió de seny que de regles que cal saber de memòria: <br /><br /> Si ens esforcem a trobar un llúpol fresc i si movem la muntanya cap a elaborar una cervesa amb aquest ingredient en aquesta rara presentació, el que voldríem és que es notés l’esforç, que el llúpol es pogués distingir clarament en totes les qualitats atribuïbles al procediment de fer una CCL. No tindria doncs sentit fer tot aquest esforç per fer una cervesa de perfil aromàtic molt fort, amb fenols en quantitats fenomenals o amb un perfil de cereals contundent. Es pot fer, però no té sentit. <br /><br /> Habitualment, les CCL són American Pale Ales i Indian pale Ales perquè aquests estils ja pretenen ser un mostrari de llúpols. N’he vist algunes que eren de baixa fermentació i alguna que era Saison. <br /><br /> La meva opinió és doncs que si adoptem un estil, qualsevol estil, l’haurem de pensar perquè no dissimulés el llúpol i tota la feinada que hi ha al darrere. Jo no faria una CCL amb base d’una Imperial Stout, per exemple. No dic que seria dolenta, afirmo que no aconseguiríem el nostre objectiu.</span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula: <br /></span></h2><p style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p style="text-align: left;"></p>
<p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"></p>
<p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p style="text-align: left;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-36791741706564252872023-09-20T15:45:00.009+02:002023-10-11T18:57:26.270+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 5 - Alguns aspectes tècnics<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir9vDMMdil0NwetH_ce53zhRVezJpcxjPo4FHb1cBYAuHZbEkgSV-pufjv3bCAUXj0DG7dnSYh5zQbJ-MUCORUb5rI_ZYJLFqDDqQ9gj6npgJlvbz6flj4RYx2-bbXk2j1fTakvJMiZ3N5uD1dIOQDW8fAvRoc36pUiK-R_45Wswb4F5EsW8E05DVKDECA/s1881/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8873.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1881" data-original-width="1284" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir9vDMMdil0NwetH_ce53zhRVezJpcxjPo4FHb1cBYAuHZbEkgSV-pufjv3bCAUXj0DG7dnSYh5zQbJ-MUCORUb5rI_ZYJLFqDDqQ9gj6npgJlvbz6flj4RYx2-bbXk2j1fTakvJMiZ3N5uD1dIOQDW8fAvRoc36pUiK-R_45Wswb4F5EsW8E05DVKDECA/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8873.jpg" width="218" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i> </i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i>L'Isaac Beltran gaudeix amb el llúpol fresc a la fàbrica del Clúster de la cervesa artesana a Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span></div></i></span></h3><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">5a. Alguns aspectes tècnics</span></h2>La flor de llúpol arriba a maduresa en un moment molt concret que cal vigilar. I, per fer-ho una mica més complicat, no es manté en aquest estat de gràcia gaire temps. El que conté i que interessa la indústria de la cervesa es manté poc temps en bon estat. Es parla que, al cap d’entre 24 i 48 hores, ja comença a perdre qualitats. Per tant, si volem fer una cervesa de collita de llúpol (què us sembla si li diem CCL?), cal espavilar i programar-la pel dia mateix de la collita. En el nostre cas, tenint en compte que ens van dir que el llúpol que volíem estaria disponible a la tarda, l’Isaac ja va preparar el most al matí. Així, quan el llúpol va arribar, es va poder introduir de seguida.<br /><br /> La flor del llúpol conté aproximadament un 80% d’aigua (com els humans!). Per tant, el responsable de fabricació ha de tenir en compte que farà que haurà de fer servir fins a 5 vegades el pes habitual de llúpol sec per a aconseguir un efecte d’amargor i d’aromes més o menys semblant.<br /><br /> Segons els elaboradors, el moment d’introduir el llúpol varia.<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NRlCj60TGEiDwu-YRypMRZfOPy7Vp9aw8APd4X0RdDQn5CCPKdG4ylWeVU48dVOXDnM1AYJJYbATryxtWIM2oc1aMFh4mm_zuEvb0Ig9YuL6wOWwn3svjABDfp_-W-ZO6uO8ajDognS8pTBsWk-jSQ3vXolDL6rOKa7R2VSc-gQKpr_qrnXsPcEerDKh/s2230/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8878.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="2230" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NRlCj60TGEiDwu-YRypMRZfOPy7Vp9aw8APd4X0RdDQn5CCPKdG4ylWeVU48dVOXDnM1AYJJYbATryxtWIM2oc1aMFh4mm_zuEvb0Ig9YuL6wOWwn3svjABDfp_-W-ZO6uO8ajDognS8pTBsWk-jSQ3vXolDL6rOKa7R2VSc-gQKpr_qrnXsPcEerDKh/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8878.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Aquí, l'Isaac Beltran està tirant el most acabat de bullir cap a dins del tanc filtre on es troba tot el llúpol fresc. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span></span><br /></div><div><p></p> Alguns suggereixen de procedir a addicionar el llúpol en els mateixos moments que si fos en pèl·lets, augmentant, això sí, les quantitats.</div><div style="text-align: left;"><br /> Altres afirmen que té molt poc sentit afegir llúpol fresc en quotes d’amargor atès que, precisament, el que és típic d’aquesta mena de cerveses, és el perfil aromàtic aportat per elements que, en el cas de ser introduïts massa d’hora, no es percebrien en la cervesa acabada. I llavors suggereixen que les quotes d’amargor poden ser cobertes per llúpol en pèl·lets.<br /><br /> Els primers responen que el tipus d’amargor introduït pel llúpol fresc, també és particular i singular. <br /><br /> De moment, no he trobat cap article acadèmic que ens tregui de dubtes. De manera que, el més segur és, que cada artista farà el que el seu gust i la seva experiència li dictin.<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Blr1bVHKkjvZv5MDND9HgOK_1i1czEMp6B5Tpg7Z43-qabQYmiyeFHh1W8caUw8_TbsMt2KUNeU-R2Ug-PCVA7CVkxXNLIQ9DkGX4bkZQhxxQIYAyywYUscTJ-uZWk6RloNq-U_wHLy1q27iKH9D99JyPhdld0msaNF3YT-m1UUDMEXzoCH7DSFQP9zr/s2151/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%2020233.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2151" data-original-width="1620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Blr1bVHKkjvZv5MDND9HgOK_1i1czEMp6B5Tpg7Z43-qabQYmiyeFHh1W8caUw8_TbsMt2KUNeU-R2Ug-PCVA7CVkxXNLIQ9DkGX4bkZQhxxQIYAyywYUscTJ-uZWk6RloNq-U_wHLy1q27iKH9D99JyPhdld0msaNF3YT-m1UUDMEXzoCH7DSFQP9zr/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%2020233.jpg" width="241" /></a><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Flor fresca de Pacific Gem. Clúster de la Cervesa artesana. Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span></span></span></div><p></p>Les varietats de llúpols no se solen discutir: seran els que bonament trobarem tenint en compte el condicionant del temps. La gràcia de la cosa resideix en el fet que caldrà tenir un productor de llúpol a proximitat. Per tant, tant li fa que sigui Nugget, Chinook, Nelson Sauvin o el que sigui. Cal que sigui de producció local! En el nostre cas, hi ha un camp al nostre mateix municipi que ens ha permès fer una CCL amb la varietat Pacific Gem. Més avall parlarem d’aquest llúpol.<br /><br /> I acabem de llegir que en algun lloc dels EEUU, en una broueria que es troba enmig de paratges on creix llúpol silvestre, organitza un esdeveniment d’un dia durant el qual, els visitants invitats han de collir flor de llúpol silvestre, i aportar-los a la broueria on seran utilitzats per fer una CCL silvestre. [Clothing Hoptional (Wasatch Brewery) - <a href="https://www.foodandwine.com/drinks/fresh-hop-beers-fall">https://www.foodandwine.com/drinks/fresh-hop-beers-fall</a>]<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">5b. Alguns trets principals de la recepta</span></h2>Data d’elaboració: mateix dia que la collita. 12/09/2023<br /><br />IngredientsBase de cereal simple<br /><br /><div style="margin-left: 40px; text-align: left;"> 96% de malt Barke Pils Weyermann (275 kg)<br /> 4% de flocs d’avena (10 kg)<br />Llúpol d’amargor, Cascade en pèl·lets (20 IBU aprox. – total, 550 grams)<br />Llúpol d’aromes, Pacific Gem en flor acabada de recollir (total 65kg)<br />Llevat Fermentis US 05. (Un llevat més aviat neutre).<br /></div><h4>Procediments</h4></div><div>El nostre sistema de fabricació té una limitació a l’hora de fer grans produccions: el cup de filtratge no accepta més de 200 kg de gra. Això limita les nostres grans produccions a uns 850 litres. Com que l’objectiu, amb la CCL és una gran producció d’uns 1750 litres, els nostres tècnics han tingut una pensada que he volgut transmetre aquí per il·lustrar la seva professionalitat.<br /><br />Al marge del dispositiu de la màquina mateixa, disposem d’un cup de filtratge molt gran. Segons l’Isaac, és un cup de filtratge «XL». Gràcies a aquesta peça, podrem optimitzar el temps i l’energia de fabricació de la cervesa fent només una maceració.<br />Per tant, s’ha fet una maceració XL (això sí que podem) que s’ha filtrat en el cup de filtratge XL.<br />Per a aquesta maceració, s’ha fet una infusió esglaonada que assegura una bona extracció del malt Pils alemany: 55 °C, 65 °C i 73 °C.<br /><br />Un cop filtrat el most, i també un cop ens han portat el llúpol, s’ha transvasat una primera meitat del most (850 l. aprox.) del most en el bullidor on s’ha fet la cocció i les addicions de llúpols que indicarem més avall. Aquesta primera cocció, que, al final se centrifuga i es passa al fermentador, s’acaba amb una densitat de 1˙070.<br />Posteriorment, amb la segona part del most (altre cop uns 850 l. aprox.), hem fet una segona cocció amb les seves corresponents addicions de llúpols, que s’ha acabat amb una densitat de 1˙027.<br />Aquest most, també ja llupolat, es barreja en el mateix fermentador on hi ha el primer lot.<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnDsyESgBqNXAnvcVIHDcQMf6KKaHXbWmih09NhzJ5NmA4wwhgPRwqUW-WEp0OKUjzDVXzR6WNg_OVjAn2qm2I1QYrpTPwQcMEbEZ9MPLbiq9KnbQfH2PohPegMls-0sV2WlqAXg4-oFZMNLR8aDohPW0plemLPJS5PKUMGe12ahdN3gDZlKirlLNjjdQa/s2032/collita%20llu%CC%81pol%20llic%CC%A7a%CC%80%2012%20setembre%202023IMG_9112.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2032" data-original-width="1284" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnDsyESgBqNXAnvcVIHDcQMf6KKaHXbWmih09NhzJ5NmA4wwhgPRwqUW-WEp0OKUjzDVXzR6WNg_OVjAn2qm2I1QYrpTPwQcMEbEZ9MPLbiq9KnbQfH2PohPegMls-0sV2WlqAXg4-oFZMNLR8aDohPW0plemLPJS5PKUMGe12ahdN3gDZlKirlLNjjdQa/s320/collita%20llu%CC%81pol%20llic%CC%A7a%CC%80%2012%20setembre%202023IMG_9112.jpg" width="202" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Vista de la mescla de llúpol i most. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span><br /></div></div>Quota d’amargor de Cascade en pèl·let per arribar a 22 IBU<br />En els dos casos, el llúpol fresc s’ha posat primer en el cup de filtratge i després se li ha abocat el most a 85 °C a sobre, en una mena de gran Hop Back. No ho és, però hi fa pensar...<br />Ambdues parts, barrejades en el fermentador gran, donen una densitat (DI) de 1˙052.<br />El llúpol fresc, com que conté un 80% d’aigua, no provoca importants pèrdues d’aigua: no n’absorbeix gaire.<br />La fermentació s’engega i es manté a 19 °C per obtenir el que, al final, vindria a ser una Pale Ale.<br />Densitat final: 1,010. Graduació: 5,5% vol.<br />He estat molestant l’Isaac durant dos dies per redactar aquesta part.<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUqKKfeBfgVEurzGe0ZzkPjAMoQtSWWMH1eyZeaaEETjJP8sPRi9p4TQUfaBc9hqqQ7Fz9jXrxMNYeryuROFSXwjSUlEAdWEIvDCEnNVaofSrABQ8kq5Ykz-e3ziNT8L4Nu3H9xGBiJ3JRcy1tzVoVT-BWg_6dWWjj9sWgmVusaCN-B_riuY4dbv4umW9F/s1654/collita%20llu%CC%81pol%20llic%CC%A7a%CC%80%2012%20setembre%202023IMG_9094.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="1284" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUqKKfeBfgVEurzGe0ZzkPjAMoQtSWWMH1eyZeaaEETjJP8sPRi9p4TQUfaBc9hqqQ7Fz9jXrxMNYeryuROFSXwjSUlEAdWEIvDCEnNVaofSrABQ8kq5Ykz-e3ziNT8L4Nu3H9xGBiJ3JRcy1tzVoVT-BWg_6dWWjj9sWgmVusaCN-B_riuY4dbv4umW9F/s320/collita%20llu%CC%81pol%20llic%CC%A7a%CC%80%2012%20setembre%202023IMG_9094.jpg" width="248" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>L'Isaac i companyia davant del sac de Pacific Gem acabat de collir. Foto: Noèlia Suàrez.</i></span><br /></div></div><div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><br /><h2 style="text-align: left;">Fonts:</h2>Sobre els procediments i la recepta en concret</div><div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;">Comunicacions personals del Mestre Isaac Beltran basades en "<b><span style="color: #cc0000;">la llibreta</span></b>".<br /><br />Sobre llúpol en general</div><div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2012/05/elaboracio-llupol-introduccio-taula-de.html">https://cervesaencatala.blogspot.com/2012/05/elaboracio-llupol-introduccio-taula-de.html</a></span></div><div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> </span></div><h2 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula: <br /></span></h2><div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p></div><p align="left"></p>
<div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></div>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm;"><span style="font-family: helvetica;"> </span><br /></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>
<h1 class="western"></h1>
<p><style type="text/css">h1 { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h1.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 15pt; font-weight: normal }h1.cjk { font-family: "Noto Sans CJK SC"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }p.western { font-family: "Linux Libertine" }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-12956192260164158562023-09-20T15:43:00.007+02:002023-09-20T16:23:13.571+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 4 - Algunes coses que cal saber sobre llúpols (per a neòfits)<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span>Les cerveses de collita de llúpol</span></span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span><i>"harvest beer"</i></span></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLUuNdOYVAHdQoXd6jNXZB9dlBC9KuJaTa2UJ_Sk4XAzmY8qgoSyiBYTDhE9pU-N6WX6toQ4T62WM7oz_56AjdzpLA8tLuk-3kYPLocz0VUvPpy-tO5yuP3_vv22zNnGS42KIUfc7AIvFCJSjF7gczhGkaFHTnpwscBKowdsb490Bbc31KTXSmLW0dFZU8/s2053/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8869.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2053" data-original-width="1284" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLUuNdOYVAHdQoXd6jNXZB9dlBC9KuJaTa2UJ_Sk4XAzmY8qgoSyiBYTDhE9pU-N6WX6toQ4T62WM7oz_56AjdzpLA8tLuk-3kYPLocz0VUvPpy-tO5yuP3_vv22zNnGS42KIUfc7AIvFCJSjF7gczhGkaFHTnpwscBKowdsb490Bbc31KTXSmLW0dFZU8/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8869.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><span><i> </i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><span><i>Collita al camp de lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez</i></span></span></div></i></span></span></h3><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">4 - Algunes coses que cal saber sobre llúpols (per a neòfits)</span></h2><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Els especialistes en llúpol es poden saltar aquesta part. He d’explicar algunes coses bàsiques sobre aquesta planta. No oblidem que solc intentar fer divulgació. Però només parlaré del que em fa servei aquí. Per als neòfits en matèria de llúpols, una lectura d’aquest article i els següents serà de profit.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Per cenyir-nos al tema que ens ocupa, cal saber que la flor femella del llúpol ―que és el que fem servir per condimentar la cervesa―, és extraordinàriament delicada. En general, la collita del llúpol és una cursa durant la qual es pretén reduir al mínim el temps d’exposició dels olis essencials i dels àcids amargs a l’oxigen de l’aire. Segons la temperatura ambient, no convé deixar el llúpol més 24 a 48 hores a l’aire lliure. Per tant, el fet d’elaborar cervesa amb llúpol acabat de collir és un fet especialment rar que, a més, només es podrà produir un cop a l’any.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Normalment, s’asseca la flor de llúpol, es comprimeix en totxos (plugs), es tritura fi i es comprimeix en pèl·lets o es fan extractes. Totes aquestes operacions impliquen que el llúpol, fins que no està prou sec, és sotmès a corrents d’aire calentes i seques (fins a 52℃) i a temperatures iguals en el moment de les compressions. Les temperatures més altes acceleren els efectes de l’oxidació dels components del llúpol que volem utilitzar en la fabricació de la cervesa. Per tant, encara que es vagi amb molt de compte, la qualitat del llúpol que es troba en el mercat és molt minvada respecte a allò que es troba en els cons de llúpol fresc.</span></p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu2H19dnqKgbH-lTB6j-N_qp43Hg5FJVePhf6jlcz3NHxi35izLtgoV4UuHgqQxXRY-KDfXnz3MzB2raDbL6EutGS9HR2Sj7OhnUQiNS3J7zq9nIcqP7swIvcy3jc6AS47nkWQ2gHHHkCCC85DZsJs3ZbSwIyDpOHuli4ePhzNCFBOBy0HXlMhOxk6kwMC/s2115/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8880.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="2115" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu2H19dnqKgbH-lTB6j-N_qp43Hg5FJVePhf6jlcz3NHxi35izLtgoV4UuHgqQxXRY-KDfXnz3MzB2raDbL6EutGS9HR2Sj7OhnUQiNS3J7zq9nIcqP7swIvcy3jc6AS47nkWQ2gHHHkCCC85DZsJs3ZbSwIyDpOHuli4ePhzNCFBOBy0HXlMhOxk6kwMC/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8880.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: xx-small;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-size: xx-small;">La màquina de separar les flors de la resta a Lliçà d'Amunt. Foto: Noèlia Suàrez.</span></i></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Però, com dèiem, només podrem fer servir llúpol fresc durant la seva collita, un cop a l’any. Mentre que les altres presentacions que hem esmentat permeten fer cervesa tot l’any. Insisteixo en el fet que els llúpols en <i>plug</i> o en pèl·let són una forma òptima i molt propera a l’estat original i natural de la flor, de traspassar elements sensorials del llúpol a la cervesa. Però la cervesa de collita és un pas més enllà en la recerca d’autenticitat i de naturalitat. Brouar una cervesa amb llúpol acabat de collir, que no ha estat sotmès a cap mena de tractament, implica que introduirem dins de la cervesa un conjunt de característiques que, habitualment, en són absents.<br />D’aquí l’excepcionalitat i l'extraordinarietat d’aprofitar l’ocasió per elaborar i consumir aquest producte. El temps mitjà per elaborar una cervesa és, més o menys, d’un mes. I la vida d’aquestes cerveses, en la seva plenitud, és curta. Així que, a l’hemisferi Nord, cal cercar una cervesa de collita cap a final de setembre i principi d’octubre.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Diria que novembre ja comença a ser tard.</span></p><h2 style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Taula:</b></span></h2><p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-706031057234575242023-09-20T15:41:00.006+02:002023-09-21T10:00:51.938+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 3 - Notes sobre les paraules<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipw2Ot1wb7olQ28Drz0vfbkwB5ea2uKtukW3d4aWeEOC_h-ZjK3LQL96ergQ2pEWsNFBJ4FJtpPQNSs_wjgYZMmhVAwuIgEx2r_dTEJFC32VFfZmMzlxxlS39kMAtQ_VXYZt7O5K_3uxt-2kxXUZ5lkRn43LTqGH5Sspshj8P1L7GV5tt6VDUXSSPe2c8P/s916/Plant%20of%20the%20month-hops.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="629" data-original-width="916" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipw2Ot1wb7olQ28Drz0vfbkwB5ea2uKtukW3d4aWeEOC_h-ZjK3LQL96ergQ2pEWsNFBJ4FJtpPQNSs_wjgYZMmhVAwuIgEx2r_dTEJFC32VFfZmMzlxxlS39kMAtQ_VXYZt7O5K_3uxt-2kxXUZ5lkRn43LTqGH5Sspshj8P1L7GV5tt6VDUXSSPe2c8P/s320/Plant%20of%20the%20month-hops.png" width="320" /></a></div><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: xx-small;">Foto: <a href="https://daily.jstor.org/plant-of-the-month-hops/">https://daily.jstor.org/plant-of-the-month-hops/</a></span></span> </i></span></h3><h3 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><i> </i></span><span style="font-family: inherit;">3 - </span><span style="font-family: inherit;">Un parell d'apunts sobre les designacions</span></h3><h2><span style="font-family: inherit;"></span></h2><p><span style="font-family: inherit;">Hem escrit «cervesa de collita de llúpol» perquè és allò de què volem parlar. Però cal adonar-se que, escriure «cervesa de collita» i prou pot induir una certa confusió. En efecte, podríem distingir dues vies que podrien tranquil·lament ser incloses sota a aquest nom:</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWicrjtpYqHmBom782hkKweyqiAOgTYYlXE9GbXkXxkIjB3tMPKx9iqtmj3ND782zqgNjcONn6Gt0qF-3cyhI3SXKos5_fqFlFQe08gxN7K8jxKpNMUWRPuYG1zG-vZ-in34NKiIO_apmwBCboIFIhEZWkym5uig_t13aWGEg1X5mJDsSqaM6pSMjzZga/s715/Ernte-hof-mougin.es.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="715" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihWicrjtpYqHmBom782hkKweyqiAOgTYYlXE9GbXkXxkIjB3tMPKx9iqtmj3ND782zqgNjcONn6Gt0qF-3cyhI3SXKos5_fqFlFQe08gxN7K8jxKpNMUWRPuYG1zG-vZ-in34NKiIO_apmwBCboIFIhEZWkym5uig_t13aWGEg1X5mJDsSqaM6pSMjzZga/s320/Ernte-hof-mougin.es.png" width="320" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i> </i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i>Foto: https://hof-mougin.de/start-der-getreideernte/</i></span></span></div><p></p><p><span style="font-family: inherit;"> 1. Podem imaginar, com en l’àmbit cultural germànic, que una «cervesa de collita» és una cervesa que s’ha elaborat per celebrar que una collita ha anat bé, sigui quin sigui el fruit d’aquesta collita. Podrien ser pomes, patates, raïm, pomes, carabasses, cereals o, naturalment, llúpol. En aquest cas, la cervesa consumida en seria una de normal i corrent, del corpus de receptes habitual del lloc on es fes la collita (o no).</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN7TfeuoPlsmFuwauw7cLIFAPxl159hrr_8bdB3cr8Nu4exFtkNXhDguoxvnS1rtKm8iZ7Wrz1FsfnVufqE9_1g1v6ShNoROUNdk4uS1r7FRsSvIXnrPNkyBnsYuFRGfv58Vsz_5Pd80hu4ZuVVqLotRprGaA2YhVEp5VF-Ag6It56qkC2mShQh7_HK8Lq/s1241/Collita%20de%20carabasses.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="1241" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN7TfeuoPlsmFuwauw7cLIFAPxl159hrr_8bdB3cr8Nu4exFtkNXhDguoxvnS1rtKm8iZ7Wrz1FsfnVufqE9_1g1v6ShNoROUNdk4uS1r7FRsSvIXnrPNkyBnsYuFRGfv58Vsz_5Pd80hu4ZuVVqLotRprGaA2YhVEp5VF-Ag6It56qkC2mShQh7_HK8Lq/s320/Collita%20de%20carabasses.png" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;"><i><span style="font-size: xx-small;"> </span></i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><i><span style="font-size: xx-small;">Foto: <a href="https://chaudiereappalaches.com/fr/top-idees/article/ou-cueillir-vos-citrouilles/">https://chaudiereappalaches.com/fr/top-idees/article/ou-cueillir-vos-citrouilles/</a></span></i></span></span></div><p></p><p><span style="font-family: inherit;"> 2. Una cervesa de messes de cereals també es podria considerar «de collita». Una Saison o una Bière de Garde, amb aquesta idea, serien cerveses «de collita». Van ser pensades per a abeurar els segadors en una època específica de l'any: les messes. Les cerveses anomenades «Erntebier» són exactament això. Literalment. Amb la particularitat bavaresa que es brouaven en petites quantitats i amb graduacions molt discretes per «burlar» la llei que estipulava que, entre Sant Miquel i Sant Jordi, no es podia elaborar cervesa.</span></p><p></p><p><span style="font-family: inherit;">3. També podríem anomenar «cervesa de collita» qualsevol cervesa elaborada amb algun condiment o additiu acabats de collir. Això inclouria les cerveses de raïm, i les de fruites així com les d’hortalisses, de bolets o de flors, per exemple.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">4. Dins d’aquesta darrera categoria, podríem incloure aquelles cerveses que s’elaboren amb un condiment que ja coneixem bé: el llúpol.<br />Per això, n’hem dit «cervesa de collita de llúpol». Però sóc conscient que no resol la qüestió de saber si aquesta «cervesa de collita de llúpol» es fa per celebrar la collita (versió 1) o si es fa amb llúpol acabat de collir. D'altra banda, es tracta d’una designació, no de la definició. Ja ens estem perdent una mica. De fet, amb «cervesa de collita», ja complim amb la comunicació.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">En l’àmbit anglosaxó, el llúpol fresc se sol anomenar «green hop» i les cerveses corresponents solen recollir aquesta locució.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Als EEUU i altres llocs, s’ha dit que els llúpols eren molls (wet), frescos (fresh) i darrerament, estem sentint «harvest» que es refereix a la collita, amb tots els dubtes que acabem d’explicar.<br />Dit això, en general, el consumidor, més o menys, ja sap que una cervesa feta amb llúpol «wet», «green», «fresh» o «harvest» és sensiblement el mateix a menys que siguis un afeccionat a tallar els cabells en el sentit de la llargada com ara l’autor d’aquest article.<br /></span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">La definició</span></h2><h2><span style="font-family: inherit;"></span></h2><p><span style="font-family: inherit;">Ras i curt, el llúpol que es fa servir per a elaborar una «harvest beer», una «fresh hop beer», una «green hop beer» o una «wet hop beer» és un llúpol SENSE ASSECAR. I com que és precisament en aquest estat que és més delicat, serà una cervesa feta amb llúpols collits un màxim de 24 hores abans de l’elaboració.</span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula: <br /></span></h2><p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><p><span style="font-family: inherit;"> </span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-10497464127725503242023-09-20T15:39:00.009+02:002023-09-21T09:12:50.750+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 2 - Notes històriques<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"> Les cerveses de collita de llúpol</span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i>"harvest beer"</i></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP5u61tuX1iTGTUCCQD7hpYs28MpUAGrT3ClxBYg8xIuZoO1CKul4buJLB5who6rqAk-VuYHeOXFn_2tSwaitVGPmZdp7aCgCsEJlX2CmS2wkSQIZLIsAn-4U8C8vY9NN_md3ypzJek1nMhpPq9M8YFQwLczzBqqR_vjr8exejBcaDcA_iZ8MgaeVRQY_z/s641/Winnebago%20Country%20Hops%20-%201876%20-%202016.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="641" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP5u61tuX1iTGTUCCQD7hpYs28MpUAGrT3ClxBYg8xIuZoO1CKul4buJLB5who6rqAk-VuYHeOXFn_2tSwaitVGPmZdp7aCgCsEJlX2CmS2wkSQIZLIsAn-4U8C8vY9NN_md3ypzJek1nMhpPq9M8YFQwLczzBqqR_vjr8exejBcaDcA_iZ8MgaeVRQY_z/s320/Winnebago%20Country%20Hops%20-%201876%20-%202016.png" width="320" /></a><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i> </i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><i>Foto: <a href="http://oshkoshbeer.blogspot.com/2016/08/winnebago-county-hops-1876-and-2016.html">http://oshkoshbeer.blogspot.com/2016/08/winnebago-county-hops-1876-and-2016.html</a></i></span><span style="font-family: inherit;"><i> <br /></i></span></div></i></span></h3><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">2 - Notes històriques</span></h2><h1 style="text-align: left;">
</h1><h3 class="western" style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">Nota històrica 1</span></h3>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
El primer esdeveniment relacionat amb el llúpol al qual vaig
assistir mai, va ser una trobada de l’ACCE. Diria que va ser el
primer esdeveniment d’aquesta mena, però no recordo l’any. Com
diu l’Enric Pardo, això és prehistòria cervesera de Catalunya.
La van organitzar els amics de Barcelona al capdavant dels quals hi
havia un noi mexicà que es feia dir Chalico que saludo afectuosament
des d’aquí.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
Recordo que em vaig haver d'esforçar molt per trobar informació
seriosa sobre el llúpol i, sobre tot, sobre el perfil aromàtic de
cada varietat que vam estudiar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
No sé si ho vaig fer prou bé, però els assistents foren gent molt
amable i comprensiva.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
El cas és que de llavors ençà, no he parat. Tampoc recordo l’any,
però ja fa un bon temps, arran d'aquest primer experiment, em va
convidar el Jordi Sànchez de Lupulina a fer una presentació
sensorial de llúpols que, si no recordo malament, es va fer a Cassà de la Selva.
Jo havia desenvolupat un <a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2016/12/avaluacio-del-llupol-metode-art.html">sistema
d’avaluació de llúpols</a> que encara faig servir. El sistema en si mateix no és res de l’altre dijous, però la llista de
descriptors sí que va ser una feinada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
La gràcia d’aquesta presentació va
ser que els amics de Whym (Francesc) van produir una cervesa que avui en
dia en diríem «harvest» o «de collita» elaborada amb llúpol
acabat de collir dels camps d'en
Jordi. Va ser quan vaig decretar definitivament que el llúpol
«Nugget», considerat habitualment com un llúpol d’amargor,
ofereix unes aromes riques, agradables i d’una formidable frescor
que, en aquell estat, en farien un candidat seriós a ser considerat
«d’aroma».</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIEiEGE2Qwxdn946gGc6EJHzLxMN8eEb9-OdnVIUMqIDp0bKM3QWCB4GinlfaJXWKXdX4SdhsMUgtB4UhCvJwdCpZM7-rjsYIZSISC-f6qasJ8S0MWDhnB0kzhYIhv-XA58mYpBY1F9lBmIIDbejrjuprg7mDvuKPK56RvQ2NUL3v7jb3vB388q4PBMYEO/s2069/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8883.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1284" data-original-width="2069" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIEiEGE2Qwxdn946gGc6EJHzLxMN8eEb9-OdnVIUMqIDp0bKM3QWCB4GinlfaJXWKXdX4SdhsMUgtB4UhCvJwdCpZM7-rjsYIZSISC-f6qasJ8S0MWDhnB0kzhYIhv-XA58mYpBY1F9lBmIIDbejrjuprg7mDvuKPK56RvQ2NUL3v7jb3vB388q4PBMYEO/s320/collita%20ll%C3%BApol%20lli%C3%A7%C3%A0%2012%20setembre%202023IMG_8883.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Foto: Noèlia Suàrez</i></span></span><br /></div><div><p></p><h2 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> </span><span style="font-family: inherit;">Nota històrica 2</span></h2>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
Segons sembla, la idea de comercialitzar cervesa de «collita de
llúpol» no té paternitat definida. Aparentment i sense que jo hagi
trobat cap referència gaire concreta sobre la qüestió, ja se’n
devien produir cap al 1990. Vull dir que hi ha constància d’una
cervesa de «collita de llúpol» destinada al comerç en aquella
època. A Anglaterra, per exemple, la Wadworth Brewery en feia una
cap al 1992 i en van dir «fresh hop».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">
En qualsevol cas, la recerca d’un origen serà gairebé impossible.
No seria d’estranyar que, un cop descobertes les virtuts del
llúpol, ningú no pensés, en època de collita, d’aprofitar-ne
una mica per a fer cervesa. De fet, fins i tot podem imaginar que,
cap als segles XVII i XVIII, ja devia ser una pràctica freqüent en les
zones de cultiu de llúpol.</span></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><h2 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Taula: </span></h2><p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol.html" target="_blank">1. Introducció</a></b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b>2. Notes històriques</b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p><h2 class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.05cm; margin-top: 0.05cm; text-align: justify;"></h2><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-25457023188736936032023-09-20T15:37:00.004+02:002023-09-20T16:26:09.589+02:00Les cerveses de collita de llúpol - "harvest beer" - 1 - Intro i taula de matèries<h1 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Les cerveses de collita (de llúpol)<br /></span></h1><h3 style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">(<i>Harvest beer, Wet hop beer, green beer, etc.)</i></span><span style="font-family: inherit;"></span></h3><h3 style="text-align: center;"><span style="font-weight: normal;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlfrGLBaqt_ggAcQh9h0hPLLK8lGCC9iTvpKTLTmUxtvfqxI5CSYtQNfNi8Bwth6aROopdg6sXR3RQNii64tZ9hYQmSrHmNncmFd3kh1AMkk4-aU3a4HmtsmTYj9pHRVlc21A4TAhzgZNtVLcKR3r_QfsT2wDSK7RS4I6z4kFdPtSQWgZMtFoRGaPody_/s851/abc.net.au.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="851" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlfrGLBaqt_ggAcQh9h0hPLLK8lGCC9iTvpKTLTmUxtvfqxI5CSYtQNfNi8Bwth6aROopdg6sXR3RQNii64tZ9hYQmSrHmNncmFd3kh1AMkk4-aU3a4HmtsmTYj9pHRVlc21A4TAhzgZNtVLcKR3r_QfsT2wDSK7RS4I6z4kFdPtSQWgZMtFoRGaPody_/s320/abc.net.au.png" width="320" /></a></div><a href="https://www.abc.net.au/news/rural/2021-09-23/new-hop-beedelup-wa-craft-brewing/100480536"><span style="font-size: xx-small;">https://www.abc.net.au/news/rural/2021-09-23/new-hop-beedelup-wa-craft-brewing/100480536</span></a></span></h3><h2><span style="font-family: inherit;">Introducció </span></h2><p><span style="font-family: inherit;"> He de dir que, per a mi, l’experiència de beure cerveses «de collita de llúpol» sol ser especialment gratificant. Aquestes cerveses, en general i si no s’han fet malbé, ofereixen un perfil sensorial aromàtic incomparable, més ric i més suau que el que s’aconsegueix amb el millor dels pèl·lets. Sense desmerèixer aquesta darrera presentació, La flor de llúpol acabada de collir ofereix pràcticament la integritat absoluta tot el que té per oferir. I no és pas poca cosa. <br /><br /> Crec que per als afeccionats a les cerveses llupolades és una vivència ineludible. I per als altres, entre els quals em compto, és una vivència sensorial especialment atractiva. <br /><br /> Com que a Art Cervesers, hem tingut la sort de poder elaborar una cervesa d’aquesta mena, he pensat cuinar un article sobre aquesta peculiar forma d’introduir el llúpol en la cervesa.</span></p><p><span style="font-family: inherit;">L'article és una mica llarg, de manera que l'he subdividit en subarticles de digestió més còmoda. </span></p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgytuHT9KbfNGSGdSbQNG5iR0EgVwPVhNpGyrgnWyz44a_P_NQpYrQqHWqQLRICK_ysIKME2LamRNgY1FVXHn3edwlb8OiDBssd0d572hnv4tvoi92eWtWayha8eTw0vQ7A8qTaoNhjH2h084zS0mw7z5Cm-X5XJ5-Ao4b6xaOGP7bkbcr8AD_O_RM7JXBj/s849/BeerWorld.com.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="849" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgytuHT9KbfNGSGdSbQNG5iR0EgVwPVhNpGyrgnWyz44a_P_NQpYrQqHWqQLRICK_ysIKME2LamRNgY1FVXHn3edwlb8OiDBssd0d572hnv4tvoi92eWtWayha8eTw0vQ7A8qTaoNhjH2h084zS0mw7z5Cm-X5XJ5-Ao4b6xaOGP7bkbcr8AD_O_RM7JXBj/s320/BeerWorld.com.png" width="320" /></a><span style="font-size: xx-small;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Foto: </span><a href="https://www.brewer-world.com/dry-hopped-vs-wet-hop-beers-whats-the-difference/" target="_blank"><span style="font-size: xx-small;">https://www.brewer-world.com/dry-hopped-vs-wet-hop-beers-whats-the-difference/</span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><p></p><div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;"></p></div><p><span style="font-family: inherit;"></span></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Taula de matèries </span></h2>
<p align="left">
<span style="font-family: inherit;"><b>1. Introducció</b></span></p><p align="left"></p>
<p align="left"><span style="font-family: inherit;"><b><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_20.html" target="_blank">2. Notes històriques</a></b></span></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_6.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>3. Un parell d'apunts sobre
les designacions</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_44.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>4. Algunes coses que cal
saber sobre llúpols (per a neòfits)</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_88.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>5. Alguns aspectes tècnics</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_7.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>6. Els estils</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_23.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>7. Sensorial</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_40.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>8. Beneficis econòmics i
socials</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_79.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>9. Pacific Gem - La joia del
pacífic</b></span></a></p>
<p align="left"><a href="https://cervesaencatala.blogspot.com/2023/09/les-cerveses-de-collita-de-llupol_21.html" target="_blank"><span style="font-family: inherit;"><b>10. Fonts</b></span></a></p>
<p align="left" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style><p style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"></span></span></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: right;"><div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Albert Barrachina Robert <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV <br /> Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant. <br /> Membre de l'equip d'Art Cervesers.</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"><i>Jutge certificat BJCP des del 2015 <br /> Premi Steve Huxley 2020</i></span></div></div></div><h2 style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span><span style="font-family: inherit;">Nota final</span></h2></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts </i>😉<i>, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema. </i></span><br /><span style="color: #990000;">NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;"> </span></span></div></div><p style="text-align: left;"></p><p><style type="text/css">h1 { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.21cm; background: transparent; page-break-after: avoid }h1.western { font-family: "Linux Libertine"; font-size: 15pt; font-weight: normal }h1.cjk { font-family: "Noto Sans CJK SC"; font-size: 18pt; font-weight: bold }h1.ctl { font-family: "Lohit Devanagari"; font-size: 18pt; font-weight: bold }p { text-indent: 0.1cm; margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }p.western { font-family: "Linux Libertine" }a:link { color: #000080; so-language: zxx; text-decoration: underline }</style></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9154774337405732308.post-51634548208048565252023-06-19T17:46:00.001+02:002023-06-24T22:55:23.949+02:00BJCP - 03A - Cervesa BF pàl·lida txeca - Czech Pale Lager<h1 style="text-align: center;"> 03A Cervesa BF pàl·lida txeca - Czech Pale Lager</h1><h2 style="text-align: left;">Impressió general:</h2><p>Una cervesa txeca de BF de cos lleuger, rica, refrescant, amb bon caràcter de llúpol i que comparteix les aromes familiars de les cerveses txeques pàl·lides de BF més fortes (tipus Pils) però amb un nivell d'alcohol més baix, un cos més lleuger i tot plegat menys intens.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Aromes</h2><p>Malt ric amb tocs de pa, entre lleuger i moderat, amb un «bouquet» de llúpol especiat o herbós entre lleuger i moderat. L'equilibri entre el malt i el llúpol és variable. Un lleuger toc de caramel és acceptable. Una mica (però mai important) de diacetil així com lleugeres notes afruitades procedents d'èsters del llúpol són acceptables, però no indispensables. Cap compost del sofre.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Aspecte</h2><p>Color, de daurat clar a daurat fort. Entre brillant i molt transparent amb una cap d'escuma persistent, blanc i cremós.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Aromes en boca</h2><p>Aromes riques de malt/pa entre mig-baixes i mitjanes amb un final rodó de llúpol. Aromes de llúpol especiades o herboses entre baixes i mig-altes. L'amargor és prominent però mai aspre. Aromàtica i refrescant. Són acceptables el diacetil i els èsters afruitats a baixos nivells. Però no són indispensables i mai haurien de ser dominants.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Còrpora</h2><p>Cos entre mig-lleuger i mitjà. Carbonatació mitjana.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Comentaris</h2><p>El nom txec de l'estil és <i>světlé výčepni pivo</i> (NDT: Cervesa brillant lleugera).<br /></p><h2 style="text-align: left;">Història</h2><p>Inicialment, Josef Grolle, en 1842-1843 va crear dos tipus de cervesa. una <i>výčepni </i>(nota1) i una <i>ležák</i> (nota 2). La més lleugera es produïa en quantitat doble. Evan Rail (Nota3) especula que eren probablement cerveses de 10ºP i 12ºP, però que la <i>výčepni </i>podria haver estat més fluixa. És la cervesa més consumida a Txèquia en l'actualitat.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Ingredients característics</h2><p>Aigües toves amb un contingut baix de sulfats i carbonats, llúpols del tipus Zatec/Saaz, Malt Pils txec i llevats txecs de baixa fermentació. Una baixa quantitat de ions a l'aigua permet un perfil de llúpol notablement suau rodó al marge de les quantitats addicionades.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Comparació estilística</h2><p>Una cervesa de BF amb menys cos, menys intensa que una Cervesa de BF txeca premium (Czech Premium Lager-03B). Una versió de consum més corrent.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Dades tècniques </h2><p>DI: 1,028 – 1,044<br />DF: 1,008 – 1,014<br />IBUs: 20 – 35<br />EBC: 6–12 (SRM: 3–6)<br />Alc.: 3,0 – 4,1%Vol.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Exemples comercials</h2><p>Březňak světlé výčepni pivo, Notch session Pils, Pivovar Kout na Šumavě Koutská 10º, Únětické pivo 10º.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Etiquetes</h2><p>Graduació_baixa, Color_pàl·lid, Baixa_fermentació, maduració_en_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_cerveses_BF_pàl·lides, amarg, llupolada.<br /></p><h2 style="text-align: left;">Traducció</h2><p>Albert Barrachina Robert</p><h2 style="text-align: left;">Notes</h2><p>Nota 1: NDT: <i>Výčepni </i>en txec és l'equivalent de <i>Schank </i>en Alemany. Els dos signifiquen «aixeta» i qualifiquen una varietat «lleugera» de cervesa.</p><p>Nota 2: NDT. <i>Ležák</i>: En txec, literalment: una mena de cervesa ben fermentada. A molts llocs es tradueix per «lager» però no em sembla del tot precís.</p><p>Nota 3: NDT: Un californià que ara resideix a Txèquia i que escriu sobre cervesa.<br /></p><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><h4 style="text-align: left;">Nota final</h4><div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Llicència de Creative Commons" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" style="border-width: 0px;" /></a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;"><span>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/" rel="license">Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons</a> </span></span><span style="font-family: georgia;"><span><i> </i></span></span></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>Aquest text és una traducció al Català dels originals que són
propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant,
nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions
tenen autor. S'ha especificat a cada article.</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #0c343d;"><i>PER TANT: </i></span><br /></span></div><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #990000;">NO
SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS
MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES
TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.</span></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0