CERVESA EN CATALÀ

Fitxes de tast - SAGRA PREMIUM(Toledo)

2012-01-22T14:50:00.004+01:00

Cervesa SAGRA.
Cervesa castellana
http://www.cervezasagra.es/
Direcció:
DAVIYUN S.L.
Avenida de la industria 155A
45230 Numancia de la Sagra (TO)
Autors o propietaris de la cerveseria:
Bob Maltman (mestre cerveser) i Pepe Rodriguez (Cap de cuina del Bohío de Illescas).

L’objectiu d’aquesta cerveseria és el de produir cerveses artesanes propiament castellanes i d’oferir així unes cerveses “diferents”, amb característiques que puguin satisfer un public que no es limiti al simple consum. En definitiva el mateix que fan tots els productors artesans, si fa no fa, però amb marca castellana.

La cerveseria presenta de moment els productes següents:
Pilsener, Premium i Bohío, així com una sèrie dedicada al ruc de Sancho Panza: Burro de Sancho Rubia, Burro de Sancho Roja i Burro de Sancho Negra.

La cervesa que anem a degustar és la SAGRA PREMIUM.
Estil declarat: Blond Ale. No és pas cap estil “homologat”, però tampoc fa falta que s’homologui res en particular. Podem suposar que han volgut elaborar una ale que fos més clara que la Pale Ale per tal de ser tan “rossa” com una Lager Helle o una Pils. Mercat obliga.

Presentació:
Ampolla de 33cl transparent. No s’adverteix cap pòsit.
Alcohol: 5,4%Vol.
Caducitat: Abril 2012
Alta fermentació.
Ingredients: Es diu que la cervesa es fa amb ordis i llúpols espanyols i alemanys (ens agradaria saber quins son espanyols):
Malts Pils, Vienna, Abbey i Hell.
Llúpol: Cascade.
Temperatura recomanada de degustació: entre 4 i 6ºC!!! Tan és dir que no cal degustar en aquestes temperatures. Nosaltres començarem a 8º i acabarem a 13ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, raïm verd, aranja i potser quelcom de poma.
Aspecte:
Color daurat/coure clar. Lleugerament tèrbola. Escuma espessa i persistent. Es fan garlandes.

Aromes 1:
En primer lloc, ens assalta la olor del llúpol: raïm verd, grosella blanca. A la llarga, amagat darrere aquestes primeres impressions, podem notar una mica de pa de barra, baguette fresca, especialment la molla. Nosaltres no recomanem les temperatures indicades en l’ampolla: aquesta cervesa comença a donar bones impressions quan s’escalfa una mica: apareix el perfil del malt amb una mica més d’acuitat.

Gustos 1:
Curiós punt de sal. Olor d’herba i quelcom de cítric. Amargor notable però no estrident. L’amargor és entre seca i metàl•lica. La primera impressió es va imposant sense exagerar la sequedat. Sensació d’efervescència picant. Cos notable, superior a la mitjana. El picant i l’amargor són prou persistents. Finalment, amb l’escalfor, apareixen notes de poma madura i potser, buscant bastant, albercoc.

Aromes 2:
En una segona passada, segueix dominant el llúpol: herba tallada, heura i un puntet de sota bosc. A la llarga apareix també alguna cosa molt tènue de mel.

Gustos 2:
Efervescència picantona. Domina l’herba tallada i la grosella blanca. Potser apareix alguna cosa floral però sense identificar. Perfil dolcet interessant i en justa mesura. Reapareix una mica de sota bosc (ferment?) així com pa fresc, baguette. Cos consistent. Astringència, res; DMS, res; Diacetil, res.
Persistència dels gustos d’herba. A la llarga, el “picant” és excessiu (pel meu gust).

Aromes 3:
Amb una temperatura més elevada, el perfil del malt es fa més evident. Es pot distingir la mel amb prou facilitat així com un punt de caramel (o de sucre candi). També es distingeix millor el toquet de sota bosc. Les fruites també es fan més pregones amb la grosella blanca al capdavant i una mica de poma madura.

Gustos 3:
Grosella, albercoc i una cosa densa que no aconsegueixo determinar, lleugerament dolç. Cos més contundent amb l’escalfor. Sincerament, només puc repetir que aquesta cervesa guanya molt en ser presa en temperatures més raonables que les proposades. A 10ºC ens ofereix una paleta prou variada i complexa que en fred no podríem ni somiar.
Segueix present el curiós toc salat i a mesura que augmenta la temperatura es noten cada cop millor les fruites: grosella i albercoc. No acabo d’esbrinar la tercera cosa ...
Pa de pagès i també quelcom de palla.

Impressions generals:
Una cervesa ben feta i agradable una mica decantada cap al perfil del llúpol (massa pel meu gust personal) amb una interessant composició de malts i un perfil fruitat curiós. En una altra sessió, vaig trobar un perfil un pelet més dolç. A temperatures adequades, el cru revela una complexitat interessant tot i que no ofereix novetats a partir del quart tast.
Recomanaria una combinació amb algun guisat fi de pollastre (sense all i un mínim de tomàquet), deixant la carn a punt de desfer-se i amb un suc lleugerament aromatitzat.
Sinó, unes braves convindrien a la perfecció.

Addenda: els materials:

Malt Pils:
(Inventat en 1840) Malt que segons on també se li diu malt Lager. És el malt més clar que es pot trobar. Baix en proteines, normalment de dues línies, alta extracció. Aromes prou fortes.
Malt Vienna:
malt d’ordi fornejat, més fosc que el Pale Ale però menys que el Munich. Color daurat-carabassa i aroma de bescuit.
Malt Abbey:
producte específic de la casa Weyermann normalment utilitzat en cerveses d’abadia belgues.
Malt Hell:
Les referències que tenim diuen que és el mateix que el Vienna...
Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Fitxes de tast: Moska de Girona. TORRADA

2012-01-12T16:12:00.006+01:00

Moska de Girona
TORRADA

“Torrada” no és cap estil homologat (suposant que els estils estiguin "homologats" d'alguna forma). De manera que, d’entrada, no sabem massa quina mena de cervesa anem a tastar. Entenem que BIRRART fan cerveses d’alta fermentació (de moment). Així és com podem descartar tots els productes de gama “Bock”. Per la quantitat d’alcohòl, 6% en volum, la cosa s’acostaria a una Strong Bitter, però caldrà veure si el perfil del llúpol respon a aquesta definició.

Presentació: Ampolla de 33cl
Caducitat: 12/2012
Alcohol: 6% Vol.
Ingredients: Malts: Pale , Caramel i Xocolata. Flocs d'avena. Llúpols: Centennial i Cascade. (Els ingredients els he pillat de Culturilla cervecera.)
Empresa: Birrart (veieu més detalls a Moska-rossa)
Temperatura en començar el tast: 10ºC
Data tast: 12-01-2012

Descripció.

En destapar:
Forta olor d’herba, toc dolcet. Molt aromàtica.

Aspecte:
Molt bon cap d’escuma, espès i persistent. Garlandes molt dibuixades i de bon principi.
Color coure vell clar. Una mica carabassa. Perfectament transparent (lluminosa).

Aromes 1:
Al principi percebem olor molt forta d’herba tallada i un toc amable de ferment fresc. Potser es pot distingir un rerefons de menta. Apareix el caramel al cap d’una estona. Grosella verda. De moment, així en fred, el perfil del malt és bastant discret.

Gustos 1:
Notòria amargor mig metàl•lica i mig seca. Olor d’herba tallada. Tacte sedós (bona sensació de cos fins i tot en fred), efervescència justa. Persistència bastant llarga de l’amargor seca i retorn amb un toc de caramel. No es nota cap astringència.

Aromes 2:
En la tanda següent creiem detectar alguna cosa cítrica molt tènue alhora que l’herba tallada segueix dominant el panell. Altre cop apareix, molt dissimulat, el toc de caramel. Deixant escalfar apareix una mica de saponària i la crosta de pa fa la seva entrada. Segueix dominant el perfil del llúpol (herbal) acompanyat d’ una olor lleugerament dolceta com floral. Amb el temps, el caramel es fa més evident i el toc de menta també.

Gustos 2:
Notable caramel barrejat amb l’amargor del llúpol. Efervescència lleugerament insuficient (pel meu gust). Percepció d’acidesa però gens forta. Còs notable, DMS amb prou feines perceptible, Diacetil no. Astringència no.

Aromes 3:
Una tercera olfacció no aporta moltes novetats: L’herba segueix dominant bastant, el ferment va apareixent també però de forma discreta i agradable. Ja no trobem saponària mentre que la menta també entra i surt de l’escenari.

Gustos 3:
Notable olor de llúpol i presència de caramel. Cos mitjà a notable (bona viscositat), efervescència un pèl insuficient. A la llarga apareix una mica de menta. L’amargor és prou seca i un pèl “picant”.

Al final, potser trobo una mica massa de pòsit.

Impressions generals:
No és la millor cervesa de Birrart. Potser seria la menys equilibrada on el pes recau molt evidentment en el perfil del llúpol. Una opció interessant però que no justifica l’ús de malts foscos si s’han de notar tant poc. Tot i així podem notar una factura molt honorable; la còrpora (sensacions de tacte i altres) és molt bona. L’aspecte és també notablement acurat. Potser aquesta cervesa presenti una mica el defecte de moltes cerveses artesanes de Catalunya: com fa vint anys als EEUU, la descoberta de llúpols nous i particulars és molt llaminera per als elaboradors casolans i professionals artesans, i pot conduir a fer-ne un ús un pèl exagerat (pel meu gust personal) en detriment del perfil del malt. Però una cervesa no és bona o dolenta per ser equilibrada o no i si l’elaborador ha volgut un perfil predominant de llúpol, és el que hem descrit aquí.

Proposo uns casaments amb aperitius de marisc. Una altra cosa que podria donar un resultat interessant seria una combinació amb truita de patates, amb truita de seques o amb pastís de truites. I per fer una mica exòtic, perquè no amb Rösti?

Addenda:

Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.

Centennial:
Llúpol americà aromàtic, creat en 1974 i comercialitzat en 1990 per S.T. Kenny i C.E. Zimmermann, els creadors d'aquesta varietat. Semblant al Cascada i a Chinook.
Composició genètica: 3/4 Brewers Gold, 3/32 Fuggle, 1/6 East kent Golding, 1/32 llúpol Bavarèsi 1/16 desconegut. El Centennial es considera una mena de "super-Cascade" i te un fort aroma cítric.

Fitxes de tast-Kozel-Černý

2011-12-31T10:47:00.006+01:00

Kozel Černý

Velkopopovický Kozel significa exactament “el boc del poble de Velké Popovice” un poble que es troba al Sud-Est de Praga sobre la carretera de Bratislava. No caldria dir que es troba doncs a la república txeca.
L’empresa productora es diu Pivovar Velke Popovice que significa, si no m’equivoco, brouateria de Velke Popovice.

La menció històrica més antiga de la brouateria data del segle XVI quan la brouateria pertanyia a la família Hyrsl. Al final de la guerra dels 30 anys, la brouateria passà a mans de monjos benedictins. Després d’una amortització (1785) i després d’algunes vicissituds passà a mans de l’alcalde de Smichov, Frantisek Ringhofer (1870). Aquest va construir una nova brouateria més gran que incloïa nova tecnologia. La producció a gran escala va començar en 1874. Com en totes les empreses ben portades d’aquella època, la història d’aquesta brouateria és un seguit de nombres creixents d’hectolitres de cervesa. Pràcticament fins a la segona guerra mundial, la producció va créixer.
A l’època comunista, la brouateria fou nacionalitzada, en 1992 va passar a ser una societat per accions. I en 1995, va ser adquirida per la brouateria alemanya Radegast que es va ajuntar amb Pilsner Urquell en 1999 per ser venut de seguida al holding cerveser SABMiller (South African Brewing+Miller).

Els productes:
Velkopopovický Kozel Premium: una Lager rossa, possiblement Pils de 4,8%Vol.
Velkopopovický Kozel 11° Medium : una altra rossa amb una D.I. de 11ºP i 4,6%Vol.
Velkopopovický Kozel Světlý: També rossa. Crec que svetly és alguna cosa com “clara” o "lluminosa". 4%Vol.

Velkopopovický Kozel Černý : La més popular : Černý significa « negra ». L’etiqueta diu “dark” que significa “fosc”. Podem suposar que es tracta d’una DUNKELBIER.

Pàgina:
http://www.kozel.cz/en/home.html
Direcció:
Plzeňský Prazdroj, a. s.
Pivovar Velké Popovice
Ringhofferova 1
251 69 Velké Popovice

Presentació:
Ampolla de 500cl. Molt bonica etiqueta on apareix el boc (Kozel) prenent-se una gerra de cervesa. Tot i que apareix aquest mític animal, la cervesa no és una BOCK ni una Doppelbock, ni res d’això. Crec, com deia més amunt, que la podríem classificar entre les DUNKELBIER, només cal veure el color de la foto. Podem suposar, tot i que no es diu enlloc, que es tracta d’una cervesa de baixa fermentació.

Ingredients:
Aigua, malts d’ordi, “productes del llúpol” i sucre. En la versió Alemanya parlen de “Hopfenextrakt”, extracte de llúpol. No és un bon senyal, tot i que, en vistes de la producció industrial en massa, era d’esperar.

Caducitat: 09/09/2012 (la pillem jove.)
Lot: L3343 0404
Temperatura de degustació: 10ºC aprox. en començar la descripció.

Descripció:

En destapar apareix una forta olor de malt torrat (caramel) i alguna cosa de poma.

Aspecte:
Color coure fosc, robí, molt poc marró. Perfectament transparent. Bon cap d’escuma “normalment” dens i persistent amb garlandes.

Aromes 1:
Pruna negra (seca) bastant notable, poma verda madura, caramel i quelcom discret d’ortiga. Una mica d’herba fresca. Sensació de frescor.

En boca 1:
Lleugera acidesa, toc entre torrat i cremat així com herba. El cremat retorna molt aviat i afegeix amargor que, per altra banda és molt discreta. De moment, notem el cos una mica fluixet. A la llarga es nota una certa dolçor fruitada.

Aromes 2:
Malt dolcet i ferment fresc. Potser alguna xicra de mel. Pruna seca sense dubte i ortiga altre cop. No sé si hi han posat candi, però hi trobo alguna cosa de candi. Potser seria una combinació de les aromes del perfil del malt.

En boca 2:
Cos més notable i fina efervescència lleugerament picant. Toc “perdut” de DMS. Altrament, fruita com ara poma i pruna. Es nota el pa cremat. El cremat “pica” una mica. Final d’ametlla amarga, gairebé res. Aquesta cervesa guanya molt en ser mantinguda força estona a la boca.
Si s’oxigena molt, el DMS és molt més evident, alhora que apareix poma Golden...

El retorn és de caramel acompanyat de l’amargor del cremat. L’amargor del llúpol és extremadament tènue. En sí, aquesta cervesa és poc persistent i la seva còrpora no passa de mitjaneta.
En tastos successius, no apareix res de nou. Potser, per moments, el ferment és més evident i potser que aparegui una fruita tropical de tipus mango però no ho afirmaria.

Impressions generals:
No es tracta d’un gran cru però, per ser una cervesa de producció a gran escala, es pot dir que és de molt bona factura. S’aprecia especialment que sigui tan passadora (que pesi molt poc) per una cervesa negra. El seu cos fluix l’avantatja. El color és especialment bonic (no afecta el tast, però m’encanten les cerveses que entren també pels ulls).

Fitxes de tast - Moska de Girona- Negra

2011-12-21T11:21:00.004+01:00

Moska de Girona
NEGRA

Caducitat: 12/12
Lot: 154
Presentació: ampolla de 33cl.
Empresa: Birrart 2007 S.L.
C/Lloses 65
17840 Sarrià de Ter
WEB: http://www.birrart.com
En el post sobre la Rossa, trobareu més detalls sobre els que fan aquesta cervesa (quan ells em facin a ma l’esmentada informació!)

Descripció:
En destapar, directament al coll de l’ampolla, apareix primer el llúpol, bastant dominant, i després surten el caramel i el cafè.

Aspecte:
Com sempre amb aquest elaborador, generós cap d’escuma bastant persistent i dens, de color beix.
Cervesa molt negra, gairebé sense transparència. Tocs de roig.

Aromes 1
Domina el llúpol, plantes grasses, heura. Alguna cosa discreta lleugerament punyent com de grosella verda. El llúpol domina prou per amagar el perfil del malt. Buscant bé trobem el caramel del principi i alguna cosa de pa de mel. (Uns pans que es fan per Nadal de massa molt forta, foscos, amelats i caramelats).
Tast 1
La cervesa encara és molt fresca. Primer mel i caramel i després el cremat potser un pèl massa dominant: les olors amelades són més agradables. Un toquet de ferment fresc i al final quelcom de crosta de pa molt torrada. Com sempre amb les cerveses d’aquest color, l’aroma de cremat/torrat és bastant persistent i afegeix amargor seca a la del llúpol. Aquesta és prou discreta, sigui dit de pas. Bona sensació de cos, entre mitjà i notable. Acidesa imperceptible. Retorn amb alguna cosa de fruita roja.

Color 2
Amb menys quantitat de cervesa a la copa, color marró/roig (més roig que marró) brillant i transparent.

Aromes 2
Poma madura, ferment fresc (no formatge!), potser cirera, mel i caramel al final. Olor d’herba i ja no trobo la grosella verda.

Tast 2
Amb la cervesa una mica més calenteta, notem un cos consistent identifiquem alguna cosa de fruita roja (cirera) darrere de les fortors de cremat/torrat. No hi ha astringència tot i que el cremat pica una mica. Altre cop, amargor de llúpol i de cremat persisteixen molt de temps i poden retornar amb alguna cosa de mel.

He de dir que m’encanta el color d’aquesta cervesa de robí fosc i quasi sagnant. L’escuma persisteix molt bé i fa “garlandes molt persistents” a les parets de la copa.

Aromes 3
Com que el segon tast ens ha donat coses bastant noves, procedim a un tercer tast per veure si el cru és més complex.
Torna a venir la poma madura i el ferment fresc. Segueix dominant el llúpol amb un toc curiós de saponària. No sé si m’estic embalant, però noto alguna cosa llunyana de fusta. Si insisteixo trobo caramel amb una altra cosa que no he pogut identificar...

Tast 3
Efervescència justa i correcta, lleugerament picant i fina. S’aprecia el caramel i la crosta de pa ben torrada així com també pa completament cremat. Fruita roja i quelcom de saponària altre cop. Cos notable però prou accessible, res de pastós. Potser pruna negra? (molt a la llarga, ja amb la cervesa calenta a la boca).

Impressions generals:
Una cervesa bastant contundent amb un cos notablement desenvolupat però sense passar-se de feixuc. Amb un perfil de llúpol dominant tot i que les aromes cremades també lluiten per fer-se lloc. El productor no la classifica (Stout?, Porter?) i nosaltres tampoc ho farem però podem dir que es tracta d'un producte prou robust que casaria a la perfecció amb plats contundents com estofats de vedella, sopes espesses i postres poc dolces però fortes (xocolates negres amb alt percentatge de cacau). Quan pugui, provaré també alguna combinació amb bolets. Tinc previst fer un arròs de bolets i verdures brasejades i possiblement funcioni la combinació...

Fitxes de tast-Moska de Girona-Rossa

2011-12-04T19:32:00.007+01:00

Moska de Girona

ROSSA

Caducitat: 11-2012

Lot: 143

Alcohol: 4,8% Vol.

Presentació: ampolla de 33cl.

Empresa:

BIRRART 2007 S.L.

C/Lloses 65. 17840 Sarrià de Ter.

WEB: http://www.birrart.com/

En el post sobre la Rossa d’estiu trobareu la informació sobre els promotors del projecte.

Descripció:

En destapar:

Olors de Grosella i ortiga. També alguna cosa de pa de barra.

Aspecte:

Color groc claret amb un no res de terbolesa. Bonic cap d’escuma, notable efervescència.

Olors 1:

Poma verda i grosella notables acompanyades de baguette de pa. Quelcom de rosa també. Al cap de poca estona, la baguette es converteix en molla. Jo diría que es tracta d'una cervesa rossa d'alta fermentació.

En boca 1:

Tast amb un puntet salat al principi, olor de saponària i de rosa. Tacte sedós, cos notable. L’efervescència és prou present però molt acceptable, al seu punt, diríem. Final sec, amargor extremadament discreta. Retorn sec. A part de la sequedat, l’amargor metàl·lica s’expressa de forma molt modesta i gens molesta. A llarg termini queda la sequedat i un toc de poma (ara més aviat Golden).

Olors 2:

Herba, heura amb un toc de no res de terra. També es pot trobar, a mesura que s’escalfa el cru, un bonic toc de caramel i quelcom de vainilla.

En boca 2:

Torna el toc saladet. Les roses es fan cada cop més presents, la molla de pa també. L’amargor segueix essent bastant seca i es combina molt bé amb l’efervescència per donar un punyent bastant curiós i agradable. Algun retorn de caramel.

Olors 3:

M’agrada l’escuma que fa aquesta cervesa: densa, persistent, neta. En calent es poden notar bé els tocs de pa fresc. Les roses es retiren una mica i deixen pas a l’herba tallada.

En boca 3:

Seguim amb un rastre de poma i de caramel, tot plegat molt compensat. Molt al final, mantenint la cervesa molta estona en boca, apareix alguna cosa com grosella verda.

Impressió general.

Una cervesa molt agradable, rica en matisos, bastant equilibrada. Relativament poc persistent i molt refrescant. De cos notable, però sense aclaparar.

Recomanable amb tota classe d’entrants, bona acompanyadora d’embotits i altres entremesos. Podríem provar algun bull, bisbe o alguna botifarra de perol, no? O alguna vinagreta de cap i pota... A Sant Feliu de Codines, fa molts anys, en feien una en un bar de la plaça que tombava. Sé de gent que hi anaven expressament des de Barcelona.

Elaboració. El rendiment i altres conceptes

2011-10-26T13:17:00.002+02:00

Ens han fet una sèrie de preguntes sobre el rendiment de la maceració.
Concretament, dos brouaters casolans preocupats per possibles pèrdues en material i diners poden comparar els seus rendiments de maceració i descobrir que poden tenir fins a 20 punts (%) de diferència. Normalment, el que te un rendiment més baix s’acusa a si mateix de no tenir un protocol prou eficient i s’estripa les vestidures i s’enfada amb el món i es torna boig intentant millorar el seu rendiment.

Bé, és convenient no perdre els estreps. Anem a veure de què va la cosa.
A mesura que introduïm conceptes, en donarem les traduccions per si voleu buscar per vosaltres en el món políglota d’Internet.

RENDIMENT:
Existeixen diverses definicions del rendiment (Angl. Efficiency).

a-1)
En el llibre “How to Brew” (http://www.howtobrew.com/) John Palmer proposa que es calculi el rendiment com una proporció (ràtio) entre els punts de densitat del most en el macerador i el potencial màxim (extracció de laboratori, valor donat pel maltejador) del gra. Cal convertir l’extracció donada pel laboratori en punts per lliures per galons. Un galimaties d’unitats. Sigui com sigui aquí va la fórmula:

punts de densitat en el macerador = rendiment de maceració * quantitat de gra (en lliures) * rendiment potencial de lab.

[Angl. kettle gravity points = brewing efficiency * grain amount in pound * kettle volume * potential of the grains ]

Podem suposar que si volem conèixer el rendiment, haurem d’aïllar-lo de la fórmula:

Rendiment de maceració = punts de densitat de maceració / (quantitat de gra (en lliures) * rendiment potencial de lab.)

Quan s’usen diversos malts, cal fer una mitjana dels diversos rendiments. Aquest sistema em sembla prou complicat en la mesura que introdueix valors una mica inventats que poden tenir el seu valor per als incondicionals de John Palmer, però els altres haurem de buscar una altra cosa més estandarditzada i sobre tot, més accessible pel que fa a les unitats.
Per altra banda, crec que el anomenats “punts de densitat” són les darreres xifres de la densitat comptada en g/L. Per exemple, si hem trobat una densitat de 1054 g/L, els punts dels que parla Palmer serien els 54. Però deixeu-m’ho comprovar.

a-2)
En el llibre “Abriss der Bierbraüerei”, l’autor, Ludwig Narziss, defineix el rendiment de maceració (Alem: Sudhausausbeute) com la proporció o ràtio entre l’extracte en el bullidor i la quantitat de gra utilitzada.

Rendiment de maceració = (volum en el recipient de cocció * extracte (%) * densitat específica) / massa de gra (kg)

[Sudhausausbeute = (kettle volume in l * kettle extract in % * kettle specific gravity) / grain mass in kg ]

Observem que en aquesta aproximació al rendiment no intervenen els valors màxims de laboratori. Aquí, la referència és la massa total de gra. Aquest comprèn tot, incloent la clofolla i altres materials insolubles. És el sistema utilitzat pels brouaters casolans d’Alemanya. Els nombres que aconseguim amb aquest sistema són diferents (més baixos) que els que s’obtenen amb el sistema de càlcul que inclou l’extracció en laboratori. El que dèiem, cal veure primer com calculem el rendiment.

a-3)
Els de Brew Your Own (http://byo.com/) proposen una cosa mixta:

Rendiment de maceració = (volum en el recipient (L) * Extracció (%) * Densitat específica) / (massa de gra (kg) * extracte de laboratori)

[brewhouse yield = (kettle volume in l * kettle extract in % * kettle specific gravity) / (grain mass in kg * fine grind extract in %) ]

Els càlculs que tenen en compte l’extracció òptima en laboratori solen indicar numèricament fins quin punt una mesura es troba a prop del valor ideal constituït per aquesta extracció òptima.

Hi ha més formes de calcular però ens quedarem amb les dues bàsiques aquí exposades tot i que no m’acaba de quedar clar, per exemple, la diferència entre l’extracció en percentatge i la densitat específica...

a-4)
En una altra font, (http://hobbybrauer.de/), trobem el següent:

Rendiment de maceració: (alem. Sudhausausbeute)
Segons els autors d’aquesta pàgina, el rendiment de maceració és una mesura de l’efectivitat del treball durant la maceració. Descriu quina part del malt s’ha dissolt durant la maceració. Per tant gairebé tots els treballs de l’elaboració, des de la mòlta del gra fins al final de maceració, després de la cocció(Alem. Ausschlag) però abans de la filtració (centrifugació) en calent (Alem. Heisstrubabscheidung) queden concernits.

Els valors que intervenen són l’extracte(A. Extraktgehalt) i el volum del most. L’extracte es mesura mitjançant un sacaròmetre o un densímetre convencional i s’expressen en graus Plato (ºP) corregits a %. Aquesta mesura s’ha de prendre amb el most ja refredat o s’ha de corregir. Passa el mateix amb el volum que és millor llegir a temperatures “temperades”, típicament 15 o 20ºC.
El rendiment es calcula de la forma següent:

Rendiment (%) = (Extracte (%) * Volum final (L)) / engranada (Kg)

Aquest càlcul no és absolutament exacte. De fet, si hi ha diverses formes de calcular és perquè cap d’elles és completament satisfactòria. Concretament, el volum del most sol ser calculat en calent, gairebé a 100ºC mentre que les taules solen basar-se en mesures a 20ºC. Les cassoles i altres materials de cocció i de maceració solen “treballar”, es dilaten o es contrauen segons la temperatura. També s’hauria de tenir en compte que s’extrauen materials del llúpol que poden afectar el càlcul de densitat. Per compensar-ho tot plegat, s’introdueix un factor de correcció de 4% i es multiplica el volum de most final per 0,96.

La lectura sobre el sacaròmetre dóna valors en % mentre que el densímetre dóna directament la densitat (d’ací el seu nom, no?). En el cas de treballar amb un sacaròmetre, caldrà multiplicar el % obtingut pel pes específic (o densitat) del most.
La fórmula corregida quedaria així amb densímetre:

Rendiment (%) = (Densitat * 0,96 *Volum final (L)) / engranada (Kg)

I amb sacaròmetre:

Rendiment (%) = (Extracte (%) *Densitat * 0,96 * Volum final (L)) / engranada (Kg)

[(Saccharometeranzeige*spezifisches Gewicht * 0,96 * Ausschlagmenge) / Schüttung]

Al final de l’article trobareu com calcular la densitat específica. Amb l’ajuda de la Taula de conversions (Plato), la fórmula corregida va així:

Rendiment (%) = (Factor de rendiment * Volum final) / Massa de gra

Exemple:
S’ha preparat una engranada de 4kg. Després de la maceració hem aconseguit 23 litres de most amb una densitat de 12%. El rendiment es calcularà de la forma següent:

Rendiment = (12 * 1,04837 * 0,96 * 23) / 4 = 69.46%

Anem a veure: com hem trobat 12% ? Relacionant la densitat que hem trobat amb el densímetre en la taula Plato: Si hem trobat una densitat de 1,04837 (els dos últims decimals no es poden apreciar en un densímetre convencional), aquest valor queda relacionat a la taula amb un 12% del pes.

La taula de Plato es pot trobar a

http://hb.ikma.de/index.php?title=Plato-Tabelle

No la podem incloure en aquest post.

Els valors de rendiment amb aquest càlcul, en la brouateria moderna industrial sovint per sobre del 75%. Però els valors en brouateria casolana solen moure’s entre 65 i 75%.

Existeixen altres valors de rendiment de la brouateria com ara el rendiment de most fred (Kaltwürze-Ausbeute), el rendiment de fermentació (Gärkellerausbeute) i el rendiment general (Gesamtausbeute).

EXTRACTE:
(Extraktgehalt)

L’extracte ens indica la quantitat de materials que hem dissolt dins del most. La majoria d’aquests materials són sucres, fermentescibles o no. Altres materials del most, com els àcids amargs, els aminoàcids o els minerals s’hi troben en quantitats tan febles que, pel que ens ocupa, els podem considerar negligibles.

Quan es calcula el grau d’extracció o extracte just abans de la inoculació del most amb el ferment, parlem de densitat inicial (Stammwürzegehalt).

El grau d’extracció influeix enormement sobre el caràcter de la cervesa, sobre la quantitat d’alcohol final o sobre la densitat final (Restextrakt), etc.

A Europa, el grau d’extracció sol ser donat en graus Plato (ºP) del nom de la persona que va desenvolupar el sistema de càlcul d’aquest valor.

A una temperatura de 20ºC, un grau Plato comprèn un gram d’extracte per 100 grams de most.
Una altra forma d’expressar el grau d’extracció (Extraktgehalt) és el pes específic (Spezifisches Gewicht) o densitat relativa (Relative Dichte). El pes específic relaciona la densitat del most amb la de l’aigua. Per això, un grau d’extracció de 0ºP dóna una densitat específica de 1,0 (g/cl).
La relació entre graus Plato i densitat específica es pot trobar a la taula de Plato.

PES ESPECÍFIC:
(Spezifisches Gewicht)

La densitat relaciona la massa (m) d’un cos amb el seu volum (V).
El pes específic relaciona la densitat d’un material amb una densitat de referència. En brouateria (art d’elaborar la cervesa) el pes específic pot designar la densitat inicial (densitat just abans d’inocular) . La densitat de referència és la de l’aigua a la mateixa temperatura que la mostra de most.
El pes específic es dóna en graus Plato (a Europa).
En una altre post, ens extendrem sobre alguns d'aquests conceptes.

Fitxes de tast Birrart MOSKA d'ESTIU

2011-10-20T12:21:00.003+02:00

Birrart
Moska d’estiu
No tenim informació sobre res d’aquesta cerveseria: la web està en construcció.
http://www.birrart.com
Contacte: info@birrart.com
Adreça:
Birrart S.L.
C/Lloses 65,
17840 Sarrià de Ter
Catalunya

Dades tècniques:

Presentació: ampolla 33cl.
Ingredients: malt d’ordi, llúpol, llevat i espècies.
Caducitat: 06/2012
Alcohol: 5%vol.
Alta fermentació.

Descripció:
En destapar: Coriandre, pa de pagès, toc vegetal sense identificar.

Aspecte:
Molt bonic i persistent cap d’escuma. Color groc pàl•lid, lleugerament tèrbol. Insisteixo, bonica escuma que s’adhereix a les parets de la copa. La cosa te pinta de Witbier.

Aromes 1:
Cítric (entre taronja i mandarina), herba fresca. També ens ha semblat notar un punt de pebre negre i un no-res de saponària. Darrera aquesta pantalla es pot notar una amable olor de molla de pa. Domina el perfil del llúpol.

En boca 1:
En boca, el que es fa més evident és la molla de pa, canvia la balança cap al malt. Un punt d’acidesa molt lleugera. Amargor discreta. Es pot detectar una dolçor amagada que dóna cos al brou. Insisteixo amb l’acidesa però també vull recalcar que és un element agradable perquè té la seva molt justa mesura. El cítric també comporta aranja.
Final lleugerament sec. Notable efervescència una mica “picant” i persistent. Retorn de característiques del llúpol, coses herboses i fresques.

Aromes 2:
Ferment fresc amb un toc possible de DMS (?). Escopinyes. Herba i alguna cosa de pinassa (resina). Ja sé que ací no és el lloc, però em meravella l’escuma, especialment com es queda a les parets de la copa.

En boca 2:
Coriandre diria que prou evident, pa de motllo. Molt menys cítric. Amargor molt discreta de la mena “seca”. Aromes poc persistent mentre que la sequedat dura una mica més però no és en absolut desagradable, al contrari és també el punt just de sequedat. Apareix a la llarga una mica de flor (Ravenissa). El cos és més aviat lleuger. Una bona elecció com a cervesa d’estiu.

Ara, deixarem escalfar.

Aromes 3:
Ara trobo que apareix una mica de poma, bastant madura i el perfil del malt s’obre pas amb una mica més de facilitat. Tot i així, el llúpol segueix dominant i, diria que el coriandre segueix ben present. Alguna cosa de caramel.

En boca 3:
Es nota bastant millor el perfil del malt amb aroma de pa francès molt fresc. També molla de pa de pagès. Les olors cítriques romanen sense poder determinar amb precisió quin cítric. Molt poc amarga, un pèl seca (menys que abans), gens aspra. Si mantenim el glop una bona estona en boca, apareix un curiós i amable toc dolç.
Podem dir que el cos segueix essent lleuger i el retorn, gairebé gens amarg, conté una mica d’aquell pessic dolç. Una cosa com ara caramelets de fruita.

Apreciació general:
Una cervesa que, com ho diu molt bé l’etiqueta, està feta per a refrescar a l’estiu. Molt amable, agradable, decantada cap al llúpol però no exageradament. Per a mi, un producte bastant encertat menys empallegós que les Witbier més conegudes.
La recomano com a aperitiu, acompanyant amb molta fortuna escopinyes, musclos i altres productes d’aquest tipus. Se’m acut que també aniria bé durant el dinar amb paella o un fideuejat sempre que siguin equilibrats i no duguin all o tomàquet en excés.
Un arròs amb bona salsitxa i carabassa seria possiblement òptim.
No intenteu coses massa fortes, apagaríeu la cervesa. Ens quedem en territori de suavitats.

Fitxes de tast-DeDues-Santa Margarida

2011-10-20T10:36:00.004+02:00

Santa Margarida

Cerveseria DeDues
La cerveseria DeDues és una creació de la tercera generació d’una família dedicada a l’alimentació d’alta qualitat.
Està situada a la casa anomenada tradicionalment “Can Valentí”, a Sant Esteve d’en Bas, a la Vall d’en Bas, a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona).
L'empresa s’emmarca dins d’una conducta de desenvolupament sostenible del territori on s’integra, per fer un producte d’alta gastronomia autènticament natural.

Direcció:
Cerveses DeDues, S.L.
Sant Esteve 12,
17176 Sant Esteve d'en Bas - Girona
Telf. (+34) 606.452.635
info@dedues.com
http://www.dedues.com
L’adreça de l’ampolla: http://www.santa-margarida.com no existeix.

No hem pogut saber exactament quants ni quins productes elabora la cerveseria. Però ens ha caigut a les mans aquesta cervesa de blat que anem a descriure.

Dades tècniques:

Presentació: ampolla 33cl.
Alcohol: 4.2%Vol.
Caducitat: 29-05-2013
Estil: Cervesa de blat.

Descripció:

En destapar:
En obrir l’ampolla, com sempre i abans que tot, olorem el coll de l’ampolla i descobrim una mica de sidra (poma), palla i clau d’espècia. Al cap d’un moment pot aparèixer alguna cosa de pa de barra fresc.

Aspecte:
Cervesa clareta, groga clara amb una punteta imperceptible de verd. Lleugerament tèrbola. L’escuma s’ha desfet de seguida de manera que, de moment, haurem de dir que és poc persistent. Després farem un nou intent de produir escuma.

Aromes 1:
Es nota amb prou claredat una forta olor de poma i de sidra, amb el punt acidulat corresponent. També podríem parlar de grosella blanca, però em fa l’efecte que és la mateixa característica. Així com el clau d’espècia apareixia en destapar, no notem cap olor ni de plàtan ni d’aquesta espècia en la olfacció. Buscant una mica darrera la sidra, podem trobar el pa fresc.

En boca 1:
Sidra altre cop. Notable acidesa, tot just acceptable per a aquest estil. Una mica de terra (?). Perfil del malt pràcticament inexistent. Petita aspror final.

Tornem a intentar produir escuma, però és en va: desapareix de seguida.

Aromes 2:
En la segona olfacció acabem percebent una mica de olor de plàtan però molesta bastant una certa olor que podríem definir com a palla molla barrejada amb pols i que difícilment agracia el brou. Jo diria que possiblement aquesta cervesa no tingui el perfil previst pel seu autor.

En boca 2:
Es segueix notant bastant la sidra i el toc de palla mullada. És molt menys àcida que una sidra, però ho és massa per una Weissbier. Continuem cercant alguna cosa del malt, però no hi ha manera: és massa fluix.
El cos és entre mitja i consistent i pràcticament no hi ha retorn. L’acidesa ho tapa tot i és l’única cosa que persisteix.
Amargor fluixa però gens agradable: recorda les males sidres i acaba en una sequedat poc amable.

No insistirem amb aquesta degustació: no ens resulta agradable. Creiem que aquest exemplar està fet malbé. A la llarga, fins i tot apareix un toc inacceptable de bakelita. Definitivament, aquesta ampolla no està bé.

Nova cervesa: STERNA HIRUNDO

2011-10-17T12:00:00.005+02:00

Sterna Hirundo és el Xatrac. N'hi ha un munt al Delta de l'Ebre. Apareixen a la primavera i solen migrar cap a l'Àfrica al Setembre-Octubre. Nien i es reprodueixen al Delta.

La cervesa que durà aquest nom i que brouarem la setmana que ve serà una mena de Kölsch. Dic una mena perquè els fabricants d'aquest estil de cervesa són molt gelosos del seu producte i de la seva marca. Tant és així que és una de les poques denominacions d'orígen en el món de la cervesa.
Direm doncs que fem una imitació. Més o menys haurà de tenir aquest aspecte:
La farem principalment amb malt Pils, una mica de Munic i una punteta de blat per a l'escuma. Els Llúpols seran o bé només Spalter Select, o bé hi haurà una mica de Hallertau també, o alguna cosa un pel seca... Ja ho veurem. Pel que fa a la fermentació, sabem que es tracta d'una cervesa d'alta fermentació i que la forcen cap a baixes temperatures. Bé, nosaltres no tenim la tecnologia per a forçar les temperatures, per tant la fermentació es farà a temperatura de celler.
Intentarem fer-ne 20 litres. Estic estudiant com fer-m'ho per preveure totes les pèrdues d'aigüa i aconseguir aquesta quantitat de cervesa acabada.
Pel que fa al llúpol, crec que posarem una mica de Cascade.
23 Octubre 2011: Hem fet la Sterna Hirundo: No ens hem pogut resistir a posar una mica de malt biscuit, cosa que no pega amb la Kölsch ni de conya! El resultat és que el color és massa fosc per a aquest estil. També crec que que hem posat massa llúpol.
Hem tingut problemes: en elaborar la recepta, vam calcular les pèrdues i tot plegat, però arribat el moment de l'ebandida, ens faltava lloc en la segona cassola per a posarhi tota l'aigua que feia falta i escalfar-la. De manera que ens vam quedar curts de gairebé 5 L d'aigua.
Durant la filtració vam veure que realment faltaven aquests litres per a fer els 20 litres: els vam afegir doncs al que quedava d'aigua d'esbandida i així hem arribat als 20 litres. A 20ºC tenim una densitat de 1054 que és un pel massa pera Una Kölsch (1044 a 1050). Haurem d'acceptar que NO hem fet un Kölsch... Ara cal deixar qu fermenti i veure què tal. Si surt amb un mínim de correcció, li haurem de dir alguna altra cosa. Potser ni es dirà Sterna, trobarem algun altre nom per poder reservar aquest a una autèntica Kölsch que fariem més tard.
13/11-. El Dilluns passat (31-10-2011), vam posar la Sterna en ampolla. Per la olor, jo diria que la quantitat de llúpol és encara massa gran, però el color, s'acosta bastant. D'ací a un més direm més coses.
15/11- Ahir vaig provar la Sterna. M'havia quedat una ampolla a mig omplir i la vaig tastar. Confirmo la primera impressió: massa llúpol...

Fitxes de tast - CCM Lupulus

2011-09-06T18:22:00.004+02:00

CCM Lupulus

La cerveseria (o brouateria) ja es troba descrita en la fitxa de la Malta Cuvée.

La cevesa:

Cervesa d’alta fermentació que el productor designa com a Íber Ale, un estil no homologat però que podria perfectament ser-ho a la llarga.
Alcohol: 5,4% Volum
Conté malt Pils
Nº Lot que correspon amb la data de caducitat: 25-03-12
Data de la degustació: 06-09-2011
Temperatura: entre 8 i 15ºC

Descripció:
En destapar, al coll de l’ampolla hi trobem una forta olor d’herba tallada i de resina.

Aspecte:
De color daurat fort i franc.
Escuma espessa i persistent. Molt bon cap d’escuma.
Diria que és tot just un pèl tèrbola, gairebé res.

Aromes 1:
Olor de ferment fresc i de raïm poc madur (agràs) o de grosella verda. Molt amagat darrera l’herba, trobem una mica de pa de barra francesa molt fresca (acabada de sortir del forn), També apareix una mica de poma verda. Podem dir que el perfil del llúpol ja és fortament acusat.

En boca 1:
Reapareix el raïm verd (el complex raïm verd, Grosella verda). No es troba el pa per enlloc. Notable amargor, primer metàl•lica i seguidament seca. Discret punt d’acidesa.
Aromes molt persistents amb domini de l’olor d’herba. Molt lleugera aspror final (però això és culpa meva donat que em quedo la cervesa molta estona a la boca). Precisament així es pot descobrir un lleugeríssim toc de saponària.

Aromes 2:
Molt amagat darrera les olors de grosella verda i d’herba es pot notar una mica de mel i de molla de pa. Segueix dominant l’herba.

En boca 2:
Poderosa olor d’herba tallada altre cop, ferment fresc i el toc àcid que hem descrit com a grosella verda o agràs.
Efervescència molt correcta per a nosaltres però excessiva per a un bevedor anglès. Però com que ens la prenem nosaltres...
Olors molt persistents, amargor seca. L’amargor retorna amb detalls florals sense identificar.
Com ja hem dit, cal posar-hi molta bona voluntat per trobar el perfil del malt en forma de mel, per exemple.

Altres tastos posteriors són variacions dels dos primers.

Apreciacions generals i personals:

Una cervesa molt decantada cap al perfil del llúpol, d’excel•lent factura fins i tot en els excessos. Però estavem avisats: la cervesa es diu LUPULUS, no hi ha engany.
És notablement refrescant i persistent. Molt agradable final floral.

No recomanaria aquesta cervesa a qualsevol persona que no tingués una mica d’experiència en matèria de cerveses. Es tracta d’una cervesa amb molta personalitat poc amiga de compromisos o termes mitjos. Jo recomanaria alguna cosa amb vinagreta com ara seitons o un cap i pota a la vinagreta o quelcom semblant. Crec que podem insistir sobre el seu aspecte aperitiu.

Fitxes de degustació Taula

2011-09-05T20:02:00.018+02:00

A cervesaencatala, després de molts anys tastant i donant cursos, hem decidit publicar els nostres tastos.
Suggerim que primer feu el vostre tast i només després llegirieu el nostre. Perquè no hi ha res definitiu. L'olfacte és el sentit més subjectiu que hi ha i el més influenciable. Fixeu-vos que si bé els colors tenen nom, les olors no. Funcionem per comparació: olorem una cosa i la comparem amb alguna experiència que hem emmagatzemat. Essent així cap de nosaltres té exactament la mateixa "biblioteca" d'olors, cap de nosaltres tan sols ha experimentat la mateixa olor de la mateixa manera: vostè i jo no tenim el mateix record de la olor d'avellanes, per exemple i, per tant, no l'identificarem de la mateixa manera encara que estiguem d'acord sobre la olor d'avellanes. El nostre llindar de percepció no serà en absolut el mateix. Llegiu sinó el final del post sobre degustació.

Per això cal que ens adonem que no pretenem que el nostre tast sigui definitiu, ni el millor. Intentem només que sigui el més complet possible i un bon exemple del que es pot fer.

El nostre procediment és el que describim a la degustació. Normalment, el comencem a temperatura "normal", als volts de 10ºC i l'acabem al cap de més d'una hora pels volts de 16ºC. Solem donar a la cervesa l'oportunitat d'expressar tot el que te, per això la deixem escalfar bastant i l'anem tastant tantes vegades com sigui necessari fins que es repeteixen característiques i llavors ja no cal insistir més.

Heus ací doncs els tastos:

Donder en Bliksem (De Molen)
Watou's bière blanche
Maredsous (blonde, brune, trippel)
Orval
O'Hara's Stout
Ruppaner Hefe Weizen Hell
+Malta-Cuvée
+Malta CCM
+Lupulus CCM
Menabrea Birra ambrata
Duvel
Weihenstephan Hefe Weissbier
Weissenoher Altfrankisch Klosterbier
Saint Feuillien Saison
Glops Fumada
Ca l'Arenys-Guineu-Coaner
DeDues-Santa Margarida
Birrart-Moska d'Estiu
Birrart-Moska Rossa
Birrart-Moska de Girona-Negra
Birrart-Moska-Torrada
Kozel Cerny (dunkelbier)
Sagra Premium

Fitxes de tast - Ca l'Arenys - Guineu - Coaner

2011-09-05T13:44:00.013+02:00

Guineu Coaner.

La cerveseria (Brouateria).
L’empresa pròpiament dita és Ca l’Arenys S.L. i es troba a Valls de Torroella, Municipi de Navàs a la comarca del Bages (entre Puig-reig i Balsareny).

Contacte:
Ca l’Arenys, SL.
Passatge del Riu, 12
08269 – Valls de Torroella (Barcelona)
Email: info@calarenys.com
Tel. (0034) 93 868 29 74
Fax (0034) 93 868 29 75
WEB: http://www.calarenys.cat

La filosofia general de l’empresa és la recuperació de la producció artesanal i propera de cervesa en contraposició amb la industrialització intensiva de les grans cerveseries. Es tracta de primar la qualitat sobre la quantitat i d’oferir una varietat en els productes que les grans cerveseres no poden plantejar-se.

La cervesa:
Estil: especial . Així es classifiquen les cerveses que no s’adiuen a cap estil en concret. També se’ls ha dit “cerveses d’autor”.
Tipus fermentació: baixa (lager)
Acondicionament en ampolla
Alcohol: 4,7% vol
Amargor: 37 IBU (EBU)
Caducitat de l’ampolla: 16-02-2013
Nº ampolla: 0045
Data del tast: 05-09-2011
Temperatura aproximada del tast: entre 10 i 18ºC.

Descripció:

En destapar:
Olor d’herba, de caramel i de pa torrat.

Aspecte:
Cervesa perfectament transparent, de color coure/ambre fosc gairebé marró. Cap d’escuma persistent, dens i lleugerament acolorit. Bombolles entre petites i mitjanes.

Aromes 1:
Al principi es nota fortament el caramel, seguit d’un agradable toc de maduixa/cirera. Molt ràpidament s’imposa el fum darrera el qual podem distingir olors de pa torrat, crosta de pa també ben torrada i, molt amagat entre bastidors, un discret toc de palla. També podem distingir, tot i que no és fàcil darrera el fum, notes d’herba tallada.

En boca 1:
En primer lloc, el que s’imposa de forma abassegadora és el fum. També apareix la cirera/maduixa però molt feblement, tapada pel fum. El cos és notablement fort amb una agradable viscositat. L’efervescència es troba una mica per sota del que coneixem en les lagers normals i corrents. L’amargor només es nota a llarg termini en la persistència i es nota la barreja entre l’amargor del fum i la que procedeix del llúpol. Potser podríem parlar d'una mesla d'olors que recorden el cafè.
Aquest ampolla m’ha sorprès una mica en la mesura que recordo haver provat aquesta cervesa fa bastant de temps i no se’m va fer tant present el fum.

Aromes 2:
Torna la barreja de Cirera/Maduixa, el fum és menys present i es resol a la llarga en fusta. L’herba tallada i la Ravenissa apareixen menys tapades i també es pot notar un punt de mel. Tot i així el fum segueix dominant la plaça.

En boca 2:
Aquest cop l’herba i la mel poden expressar-se millor darrera un fum que s’està convertint en fusta mullada.
Segueix evidenciant-se el cos notable.

Aromes 3:
Els fenols del fum es van resolent a poc a poc en un toc com de dissolvent darrera el qual, la mel i el caramel pugnen per sortir. També s’ho està treballant amb cert èxit el llúpol sense que es pugui definir amb exactitud en quina forma. Però el fum segueix notable i dominant.

En boca 3:
Fum i pa torrat. Fenols que creen una sensació d’alcohol. Tal vegada alguna cosa d’anís. Cos poderós.
Molt a la llarga retorn de fum i de formatge amb una amargor prou metàl•lica.
També, molt a la llarga i guardant molta estona la cervesa en boca apareix un molt curiós toc de codonyat.

Apreciació personal:
En definitiva, una cervesa molt dominada per les olors de fum, bastant persistent i poderosa. Una cervesa que no és del tot aperitiva ni desalterant. Una cervesa que demana, exigeix i reclama companyia culinària de mateixa entitat. Suportaria perfectament ser classificada entre les RAUCHBIER tot i que aquestes solen presentar un perfil fumat molt més intens. Diríem que l’autor ha volgut fer-ne una versió més accessible. Precisament per això, es poden notar altres coses que fan el tast molt més interessant (i possible) que el d’una Rauchbier convencional. Ni els malts ni els llúpols queden completament silenciats i ens ofereixen una paleta prou variada tot i trobar-se sempre tapada per les aromes de fum.
Un topic seria menjar truita o salmó fumat. Però podríem sortir dels camins més transitats i proposar un estofat de vedella potent o fins i tot un civet de senglar o millor de cabirol ben tendre. Alguna cosa de caça. Seguint en aquesta línia, també podríem provar una barreja de bolets saltejats o un saltejat de rovellons sols.
Altrament, a l'estiu, una poderosa amanida de dents de Lleó amb taquets de bacó torrat (i amb una bonica vinagreta de mostassa...) podría tenir certa gràcia.

Fitxa de tast - Malta -CCM

2011-08-26T11:06:00.005+02:00

Companyia Cervesera del Montseny
La cerveseria (ja n’hem parlat amb la Malta Cuvée)
www.ccm.cat

+Malta
Estil: Pale Ale
Presentació: Ampolla de 0,33L
Caducitat: 27-06-2012
Alcohol: 5,1%Vol.
Temperatura aproximada del tast: comencem a 10ºC i acabem a 16ºC.

Descripció:
En destapar i ensumant el coll de l’ampolla, trobem de cop ferment fresc, ortiga, flor blanca (ravenissa) i caramel.

Aspecte:
De color coure fort i prou fosc, ben transparent. Escuma poc persistent.

Aromes (nas):
Olors florals bastant intenses, confirmem la Ravenissa. També acompanya la olor de flor un toc d’herba barreja d’ortiga i de gramínia tallada. Acte seguit, apareix fortament la mel o millor, la melassa amb un notable toc de xocolata. En el fons una cosa poc definida que podria assemblar-se a la camamilla.
En un segon passatge, altre cop es pot notar el caramel i la melassa. Insistiríem en la Ravenissa amb un toc de pebre negre.
Un tercer pas no aporta res de nou.

En Boca:
Es nota en primer lloc poca efervescència, cosa que, per altra banda pertany a l’estil en les seves formes més originals.
El llúpol en forma d’herba tallada és molt present i no permet trobar massa coses del perfil del malt. L’amargor és notable tot i que dins d’un marc molt acceptable. És mig seca i mig metàl•lica i te la facultat de durar molt de temps.
Al segon cop, l’herba deixa aparèixer una mica el malt en forma de mel. Busquem alguna forma de forneria però no la trobem (molt a la llarga i dins del retorn apareix com per art de màgia un toc de crosta torrada de pa). Si en canvi que se segueix notant una agradable olor de ferment fresc amb un puntet gairebé indistingible de formatge. Segueix essent amable i agradable la viscositat que ens fa dir que el cos és entre mitjà i notable. No és ben bé corpulent, és una cosa més amable.
Un tercer pas tampoc aporta res de nou en boca. A la llarga es fa un retorn d’amargor amb una punta d’acidesa amb prou feines acompanyada d’olor de flor. Cap estridència.

Valoració general.
En definitiva, una cervesa que quadra perfectament amb l’estil anunciat però que es decanta amb força cap al perfil del llúpol. És bastant amable perquè no agredeix, ni aclapara per cap costat. Però tampoc em fa aixecar núvols de pols d’entusiasme. Un bon producte per a passar bons moments sense més.
Jo intentaré un aperitiu amb seitons i/o altres “encurtidos”

Noves cerveses: EMBERIZA SCHOENICLUS

2011-08-19T10:53:00.018+02:00

La nostra propera producció casolana serà una cervesa d'estil Vienna.
L'engranada contindrà malts Pils, Vienna i Caramel.
Farem servir dos tipus de llúpol en tres moments diferents: Hersbrucker i Spalter select. El perfil general d'amargor torna a ser el de la Corvus Monedula: molt aroma i poca amargor. Intentarem fer una cosa mínimament equilibrada tot i que haurem de notar el Vienna amb certa acuïtat.
Possible Densitat inicial: 12,3ºP
Possible alcohol: 4,92%Vol.
Possible amargor: 19,3 EBU
Possible aspecte de la cosa:
Elaborada el 22 d'agost 2011 i envasada el 3 de Setembre.

Perquè EMBERIZA SCHOENICLUS? doncs perquè és una espècie bastant amenaçada i endèmica del Delta de l'Ebre. (Al menys allà és on l'he conegut). Es tracta del PICAMPALL a les T.de l'E. i REPICATALONS a la resta del nostre país. (Escribano Palustre; Reed Bunting; Rohrammer; Bruant des Roseaux)

13-11-11
La Picampall no ha sortit massa fina: de moment, no fa prou escuma, la que fa és de curta durada i crec que ha sortit un defecte en el gust que recorda una mica el dissolvent. Està clar que hem de revisar el protocol d'etapes perquè segurament destruïm massa proteïnes (poca escuma) i hem de revisar la forma de filtrar així com la quantitat de sucre que posem en l'ampolla en el moment d'envasar. El dissolovent podría procedir dels materials plàstics o d'una maceració amb massa densitat... Pel demés trobo també que el perfil de llúpol és exagerat. Farem un tast en regla més tard, ara la deixem reposar.
04-12-11
Ahir vam obrir una ampolla de Picampall i, sincerament, no està tan malament. Li falta gas, això si, però un dia en faré un tast seriós i veureu que Déu n'hi dó. Per exemple, el perfil del llúpol és exactament com el volia: discret. El color podría ser una mica més fosc, però tampoc em queixo gaire.
Potser, en no filtrar bé, se'm han donat ampolles acceptables i d'altres defectuoses...

Fitxes de tast - Glops Fumada

2011-08-18T11:11:00.006+02:00

Llúpols i Llevats S.L. és una empresa creada al 2005 per tres socis amb capital català. L’empresa es dedica a elaborar, comercialitzar i distribuir cervesa artesana i natural amb el nom GLOPS i cerveses personalitzades segons la demanda del client.

La maquinaria cervesera és de 300 L de capacitat per cocció, amb dos fermentadors de 300 L i sis maduradors de 300 L. La capacitat de producció anual és de 300 HL de cervesa Lager.
Llúpols i Llevats S.L. està situada al passatge Milans 48-50, 1r 1a de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Tel. fix: 93 260 11 50
Tel. mòbil: 680 325 709
Correu: glops@llupolsillevats.com
http://www.llupolsillevats.com

GLOPS FUMADA
Aquesta Rauchbier va ser treta al mercat l'any 2005. Presenta un contingut en volum d'alcohol de 5,1% i una amargor de 35 IBU (EBU). Temperatura de degustació recomanada: entre 8 i 12ºC.

Temperatura de degustació nostra: 15ºC

Descripció:

Aspecte:
Cervesa lleugerament tèrbola, de color daurat foscant i intens.
Escuma de persistència mitjana i densa.

Olors:
En primer lloc, el que es fa evident és la olor de fum i acte seguit, apareix la de ferment fresc que, combinats, poden recordar llunyanes aromes d’oliva negra o d’oli. La sensació que aporta especialment el ferment és de frescor. No és cap nota marítima que denotaria ja un ferment amb certa edat.

En boca:
Descobrim moltes més coses de les que esperaríem en una cervesa de baixa fermentació: Es confirmen les olors indicades més amunt, però s’hi afegeixen tocs florals de rosa i un punt de raïm tot plegat possiblement degut a la combinació de llúpols.

També descobrim fugissers records florals que recorden les cerveses de forment. El perfil de malt és poc rellevant i queda sotmès a les dues aromes principals que hem descrit al principi. D’altra banda, ens ha costat definir tocs vegetals que es mouen entre la molsa i la planta grassa (algú ha parlat de trufa fresca) que segurament deuen pertànyer al perfil del llúpol.

Caldria recalcar que les olors de fum i ferment no constitueixen cap invasió molesta i permeten la identificació d’altres components sense gaire problema. Això denota una cura especial en la composició de la massa de gra i en l’ús dels llúpols que es tradueix en un equilibri especialment exquisit i elegant.

L’amargor és la justa per a l’estil, fins i tot una mica per sota del que se sol aplicar. Aquesta característica es resol en una sequedat no gens molesta que no perdura gaire temps. Altrament, no es tracta d’una cervesa amb llarga persistència. Tot i la seva complexitat, el cru no ofereix novetats més enllà del segon tast.

Cal incidir sobre la sensació d’untuositat o de gairebé cremositat: la sensació de cos és notable. En canvi, l’alcohol no apareix o queda ocultat.

Diacetil, evidentment no, i DMS, tampoc.
Astringència, res.

Impressions generals:

Es tracta d’una cervesa que respon perfectament a l’estil fumat però sense estridències. Hem de dir que sorprèn positivament i agradablement pel seu equilibri i la seva complexitat. Ambdues qualitats indiquen una especial cura en tots els passos del procés d’elaboració.
Parlaríem d’una cervesa d’altíssima qualitat que mereix una degustació atent. Creiem que es tracta d’una reinterpretació de l’estil en clau elegant. És en efecte sobradament conegut l’aspecte dur i aspre de les cerveses originals d’aquest estil.
La Glops fumada resol perfectament la qüestió de l’aroma fumada. Realment és de desitjar l’èxit del projecte “Glops” i a més esperem que aquest èxit i les vendes que se’n segueixin no afectin la qualitat del producte que, per ara, es trobaría en el nivell més alt.

Maridatges i/o combinacions.
No n’hem provat cap, però just voldríem apuntar un comentari: la combinació que a molts se’ls acudirà serà la d'intentar una combinació amb peix fumat o amb salses carbonares en els que també apareix la característica fumada. Seria llàstima de limitar-se a aquestes combinacions. No estaria malament l’associació amb truites de patates, de carabassó o amb alguna albergínia farcida a la Mallorquina. Tampoc seria de descartar l’associació amb guisats fins de llarga i tranquil·la cocció.

Fitxes de tast - Flare Sant Salvador d'Horta de Sant Joan

2011-08-16T11:23:00.005+02:00

Flare Sant Salvador d’Horta

La cerveseria
Cooperativa d'Horta de Sant Joan (Terra alta).
Estem esperant informació sobre el projecte cerveser.

La cervesa.
Sincerament, l’etiqueta no convida gaire i, fet el tast, no fa justícia a la cervesa.
Es tracta d’una Pale Ale. Referència teòrica. Amb un 5% d’alcohol en volum.

Descripció:

Aspecte:
Escuma poc densa de color beix però bastant persistent. De color ambre fosc, coure i/o mel. Lleugerament tèrbola.

Aromes:
En destapar l’ampolla, ens envaeixen la olor d’herba, de farina i de pa de pagès fresc. També hi ha un toc de fruita sense identificar.

Posteriorment i sense pressa, l’herba torna a fer acte de presència amb tocs concrets d’ortiga. També es nota una xicra de pebre negre. La fruita segueix sense identificar. El pa de pagès es fa notar altre cop en tots els detalls de bona molla fresca i de crosta ben torradeta. Aromes florals, potser de gerani. Molt al fons, potser un no-res de vainilla.

En boca, el pebre torna a aparèixer acompanyat de quelcom de pebrot. L’amargor és equilibrada, més seca que metàl•lica, bastant persistent. Retorn d’amargor i dolçor juntes. Efervescència típica de la Pale Ale (menys que una Lager, per exemple). Al final de tot es troba un puntet d’acidesa.

En tastos successius anem descobrint mel, herba fresca, heura i alguna cosa de saponària. El pebre i l’herba són sempre presents. També, molt a la llarga i en calent es troba pebrot verd altre cop.

Ja en calent, apareix una lleugera nota de maduixa (nas), reapareix la saponària i l’amargor es pot fer una mica més metàl•lica. Un punt de cítric es va obrint pas a mesura que s’escalfa la cervesa alhora que l’amargor es va imposant.

Una cervesa agradable, bastant típica del seu estil (pale ale o bitter) relativament complexa on predomina el perfil del llúpol. Suportaria la combinació amb moltes coses degut a la relativa força de l’amargor. Els altres perfils són molt discrets i gairebé desapareixerien, de manera que o ens la prenem sola en forma aperitiva o suggereixo una combinació amb coca de recapte, per exemple.

Fitxes de tast - Saint Feuillien Saison

2011-08-11T13:09:00.004+02:00

Saison Saint Feuillien.

La brouateria (cerveseria)

Al segle VII, un monjo irlandès anomenat Feuillien va passar al Continent per predicar l'Evangeli. Per desgràcia, en 655, en travessar el bosc de carboneres, el territori de l'actual municipi de Roeulx, Feuillien
Va ser torturat i decapitat. En el lloc de la seva execució, els seus deixebles van construir una capella
Que va convertir-se, en 1125, en una Abadia de l’orde de Prémontrés. L’abadia de Saint Feuillien de Roeulx.
Fins a la Revolució Francesa, l'abadia va prosperar. En aquells dies difícils, va ser condemnada pels revolucionaris.
Durant segles, els monjos havien preparat cervesa i la tradició es va tornar a establir de forma privada després de la revolució.
Actualment i des de 1873, la Família FRIART s’ocupa d’aquest menester.
Pàgina oficial: http://www.st-feuillien.com/

Roeulx és un poble situat al sud de Bruxel•les entre Tournai i Charleroi. Això és la Bèlgica francòfona millor coneguda com Wallònia.
Els productes són 4:
Saint Feuillien (quatre tipus), Saison, Grand cru i Grisette i altres. Totes les cerveses són d’alta fermentació sense aditiu, matèries primes d’alta qualitat, mètode d’infusió.

(El mètode més simple de maceració és la infusió d’una simple etapa (single step infusion) en la que el malt és barrejat amb aigua calenta per arribar a la temperatura apropiada per a la conversió dels midons. És el mètode utilitzat amb malts completament modificats (anomenats Pils o Lager a Alemanya i Pale a Anglaterra). Té l’avantatge de requerir un mínim de treball, equipament, energia i temps. Però no permet l’addició de malts poc modificats com són en general els malts que han estat exposats a altes temperatures (Caramel; Crystal i malts foscos).
Una maceració amb etapes permet més flexibilitat per moure la barreja per diferents etapes de descans. La temperatura és augmentada de forma externa o per addició d’aigua bullint. Això requereix més recursos que una simple maceració en infusió però permet l’ús de malts poc modificats.)

Fermentació en bótes quadrades i maduració mínima d’un mes. Segona fermentació en ampolla per un mínim de 15 dies.

La cervesa: Saison Saint Feuillien.

L’orígen d’aquesta recepta es troba en les masies-brouateries molt habituals al sud de Bèlgica, principalment a la província de Hainaut. Saison significa "estació" i és que, comme molts altres estils històrics, aquesta cervesa només es feia en una estació particular per a una finalitat o un esdeveniment particular.
Cervesa d’alta fermentació, no filtrada.
Alcohol 6,5% en volum.
Presentació: ampolla de 25 cl.

Descripció:

Aspecte:
De color daurat-ambre clar. Lleugerament tèrbola. Cap d’escuma molt actiu però poc persistent, bombolles bastant grosses.

Aromes:
En destapar, al coll de l’ampolla: bescuit o millor, galeta Maria i herba tallada.
Després, al got, es nota bastant la mel, el pebre negre i, altre cop la galeta. Insistint trobem un punt semblant a terra. El fruita és poc definit i oscil•la entre el meló i la pera o fins i tot si m’empenyeu, podríem parlar de maduixa. Tot plegat bastant dolç, com en versió melmelada o fruites confitades. Al final se’m fa notar un punt de palla.

Segona olfacció.
Amb la cervesa menys freda trobem olor de raïm fins al punt de recordar molt clarament una copa de cava brut. No em feu massa cas però trobo un no-res de fusta i, això si, tornar a venir la mel acompanyada de llimona, molta llimona.

En boca:
El primer que es nota és una amable dolçor poc definida i bastant aromàtica. L’amargor és més aviat del tipus seca, però en una intensitat molt justa, gens molesta. En un principi però hi ha hagut moments de molta amargor bastant metàl•lica, però a la llarga la cosa es resol com ho hem dit: seca i discreta tot i que bastant persistent. L’amargor retorna amb olor de taronja...

Tot i així podríem afirmar que el cru es decanta cap al perfil del llúpol perquè deixant escalfar la cervesa torna a aparèixer l’herba del principi. La cosa fruitada es va definint: meló confitat i pera dolça.
Al final de tot torna a aparèixer la mel.

Hem de dir que aquesta cervesa és més efervescent del compte però sense molestar i el cos, en calent sempre es fa més rodó, però en general és prou consistent.

El final de tast en boca, igualment que el de les aromes també conté una munió de llimona.

En un principi no em sentia massa motivat però he de reconèixer que el cru m’ha atret l’atenció. El trobo prou complex tot i que no massa equilibrat. Es decanta molt cap al llúpol.

Sincerament, no se’m acut massa amb què combinar-la. Trobo que és més aperitiva que apta per lluitar amb algun plat.

Fitxes de tast - Weissenoher Altfrankisch Klosterbier

2011-08-07T14:44:00.004+02:00

Weissenoher Altfrankisch Klosterbier

La cerveseria:
La cerveseria es situa a Francònia, entre Nürnberg, Bayreuth i Bamberg, en un paisatge de muntanyes bucòliques.

Segons el seu web, l’abadia va ser fundada en 1050. No ens diuen si es va fer cervesa des del principi ni quin tipus de cervesa es feia. Podem suposar que es brouava la cervesa en alta fermentació, però tenint en compte que estem en zona muntanyosa, les temperatures de fermentació devien ser prou baixes, sobre tot a l’hivern. Podem doncs imaginar que es devien coure brous que en un principi devien assemblar-se als que es feien en totes les abadies del centyre europeu, amb diverses versions segons qui era el destinatari de la cervesa. Ja se sap: l’abat i o el bisbe en visita no devien beure ni en broma la mateixa cervesa que el frares llecs...
En 1803 l’abadia va cessar la seva activitat monacal i va ser «secularitzada». Un eufemisme benvolent per dir que es va vendre. I en 1827 va passar a ser propietat de la família que encara l’està explotant com a brouateria i com a restaurant i, si no m’equivoco, com a hotel.

Aquesta brouateria produeix 12 cerveses diferents i, curiosament, són els que van tenir tant d’èxit amb la CANNABIS-CLUB fa una dècada o més.
http://www.klosterbrauerei-weissenohe.de/

La cervesa:

Densitat inicial: 12.3ºP
Alcohol: 5% en volum
Presentació: ½ litre
Estil: no queda massa definit. Quelcom semblant a una Märzenbier.
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/degustacio-guia-per-estils-018-munic.html
Segons ens diuen, les aigües de la zona són molt calcàries, cosa que afavoreix l’extracció del color. Els ordis i els llúpols són de la regió mateix. El llúpol que creix en aquella zona és el Hersbrucker. També tenen ferments propis.

Descripció:

Aspecte:
de color ambre fosc o coure, ben transparent.
Escuma densa, lleugerament tenyida de palla i prou persistent.

Aromes (olfacte):
En destapar, com sempre, olorem el coll de l’ampolla i se’ns fa notòria la mel i la olor de gra mòlt, com quan acabem d’obrir un sac de malt. Toc de palla. La mel és molt dominant en aquest moment.
En segona olfacció , trobem avet (o pi o millor pinassa). I en una tercera operació apareix un toc floral indefinit i resina de conífera.

En boca:
En boca confirmem la mel i s’afegeix un toc de terra o de fusta.. En un segon temps també trobem llimona, es confirma i fins i tot augmenta la sensació d’avet i de pineda i al final trobaríem un punt de toffee o fins i tot de cafè si conservem la cervesa molta estona en boca. També notem caramel.
L’amargor és discreta al principi però va augmentant amb el temps sense ser mai molesta. És de tipus més aviat punyent o seca i retorna acompanyada de sentors florals. Acidesa imperceptible. Cos notablement desenvolupat i, com dolçor lleugerament acaramel•lada i extremadament discreta.

Una cervesa de gran factura, molt agradable i amb molta personalitat. Molt complexa per ser una cervesa de baixa fermentació i bastant equilibrada. Un cru prou robust per suportar plats amb entitat gustativa com ara estofats (jo sempre recomano que no hi hagi all perquè trobo que la cervesa i l’all no casen bé.), bones carns a la brasa o altres menges prou contundents. Un bon formatge vell també casaria. Mira, vaig a investigar aquesta darrera possibilitat!

Del tot recomanable. Una bona experiència. Si senyor.

Fitxes de tast - Texels Skuumkoppe - Texels Wit - Texels Eyerlander

2011-08-05T12:45:00.009+02:00

Texels Skuumkoppe.

Texel és gairebé l’illa més meridional de les illes Frisones que pertanyen a Holanda. També es pot dir que és la més gran.

En aquesta illa molt a prop d’un poble anomenat Oudeschild, l’any 1999, es va fundar la cerveseria TEXELS amb l’objectiu de brouar cerveses artesanes de qualitat. L’ordi és de la mateixa illa (maltejat al continent), l’aigua també és de l’illa tot i que filtrada, llúpols del continent i una sola varietat de ferment per a totes les cerveses.

La brouateria produeix la SKUUMKOPPE (cap d’escuma), GOUDKOPPE (cap d’or), WIT, EYERLANDER, DUBBEL, TRIPEL, BOCK, STORMBOCK, WINTERBIER.

La cervesa:
Cal no equivocar-se, la Skuumkoppe no és una WITBIER, sinó que és una cervesa de l’estil DUNKEL HEFEWEISSBIER. Cervesa sense filtrar, re-fermentada en ampolla, amb un 6% d’alcohol en volum.
Referència teòrica.

Aspecte:
De color ambre/carabassa, tèrbola, com li convé a l’estil. Bon cap d’escuma persistent.

Olors.
Com sempre, tant aviat com l’obrim, olorem el coll de l’ampolla i trobem una forta flaira de cirera i de vi. Després, en olfaccions successives, apareixen baies roges sense identificar, Caramel, herba tallada, flor (ravenissa). També hem pogut apreciar presència discreta de nou moscada i de mel.
Continuant amb les olors, i en més calent, s’aprecia olor de crosta de pa, altre cop de baies roges i de nou moscada.

En boca es confirma tot el que precedeix afegint un notable toc dolç i persistent de caramel. També es confirma la olor d’herba.
Insistint, en boca, es pot trobar formatge blanc fresc i cirera picota.

Diríem que el cos és entre mitjà i fort, però això es podria discutir en la mesura que tastem a temperatures bastant superiors a l’estàndard. El cru te un punt sec discret i l’amargor va i ve, essent primer metàl•lica però oscil•lant a seca (o punyent). Tacte sedós. Una cervesa molt curiosa que ofereix coses diferents a moments. Primer sembla que ha de primar el perfil del llúpol, però a la llarga s’imposa el del malt (especialment el caramel que perdura força estona en boca), tot i que es van fent retorns regulars d’amargor.

Texels Wit

La cervesa: no queda massa clar de quin estil de cervesa es tracta. No importa massa, però si la volguéssim classificar, possiblement l’encabiríem en el grup de les cerveses blanques: Weissbier.

Conté doncs Ordi maltejat, blat i les aigües i ferments comentats a la cervesa precedent.

Alcohol: 5% en volum.

Refermentada en ampolla.

Descripció:

Aspecte:

Daurada amb un toc de verd. Tèrbola. Cap d’escuma prou dens i persistent.

Aromes:

En obrir l’ampolla, descobrim una frescor de llimona amb un rerefons de pa fresc o fins i tot de pasta de pa.

Al got, torna a aparèixer la forneria, la llimona i ens ve també una mica de poma verda.

En una segona etapa, la llimona segueix molt present mentre que apareix una mica de clau d’espècia i un toc curiós de bolet molt discret.

En una tercera etapa, amb la cervesa ja ben temperada, tornem a notar la poma ja no tan verda, alguna toc d’espècia sense identificar, mel i un toc floral com de flor de bruc.

Gust:

En boca, la cervesa es nota bastant cremosa tot i no tenir un cos especialment prominent. Apareixen aromes de meló (?) i/o de préssec. L’amargor és especialment discreta, mig seca i mig metàl·lica. Al final i a la llarga, l’aspecte sec domina però en conjunt segueix essent un aspecte extremadament discret.

No apareix cap olor de plàtan per molt que busqui i no estic segur del clau d’espècia d’abans.

En un segon tast, apareix notablement el caramel, un toc d’herba i un puntet de farina.

Finalment, ja en calent, podem distingir amb claredat un perfil dolcet com de xiclet de préssec amb tocs de taronja. I aquest toc dolcet persisteix molta estona. No percebo cap retorn.

En conjunt m’ha sorprès positivament perquè no es tracta d’una cervesa de blat típica i ofereix aromes bastant interessants sobre tot quan la deixem escalfar. Seria una llàstima maridar-la amb alguna cosa massa potent que taparia els detalls que apareixen a la llarga i més aviat en calent. Però com a maridatge, proposaria alguna cosa de marisc o fins i tot, simplement un bacallanet arrebossat ben dessaladet.

Texels Eyerlander
Com sempre, el productor no és especialment generós en indicacions. Només sabem que la cervesa te 5,5% d’alcohol en volum i que es fa amb diversos malts d’ordi. Al menys podem deduir que no hi ha blat. Tampoc és gaire explícit sobre l'estil i nosaltres no som qui per classificar res. El brouater li diu "cervesa especial" i amb això ens quedarem tot i que la cosa s'assembla una mica a una Altbier o quelcom semblant.

Descripció:

Aspecte:
De color ambre/coure més viat fosc. Molt lleugerament tèrbola. Cap d’escuma mitjanament persistent tot i que hi ha una notable efervescència. Bombolles grosses i mitjanes.

Aromes (nas):
En destapar l’ampolla, es nota fortament una olor de poma verda, de llimona i un toc tenyit d’acidesa.
Més tard, al nas altre cop, podem notar amb certa facilitat la crosta de pa bastant torrada i més tocs de cítric que podríem identificar com a tocs d’aranja. També es nota el caramel i alguna cosa que s’assembla al dàtil.

En boca:
En boca aquesta cervesa no és gaire generosa i ni tan sols acaba de repetir el que havíem trobat al nas. Tot i així, al final del tast apareix una curiosa olor de flor com de ravenissa. En tastos posteriors es va fent més evident la dolçor fins a resoldre’s al final del tast en toc de mel. També es pot trobar un pessic de ferment fresc. Molt a la llarga, apareix una olor d’un pa que he provat a Suïssa que en diuen Biscôme i que es fa per Nadal. Està fet a base de farina, mel i espècies (canyella, clau, moscada, cardamom, etc) i altres coses. Però el perfil especiat és indefinible tot i que s’hi troba. Realment, al nas es fa més dominant la olor de ferment i de Ravenissa.
La Ravenissa retorna a moments.
Biscôme:

No es tracta d’un gran cru tot i que es nota cuidat i realitzat amb materials nobles. Agradable, desalterant, mig aperitiva i mig d’acompanyament. No seria convenient oposar-li coses gaire fortes: un lluçet a la planxa podria complir el seu fet. També podria combinar amb algun postres d’ametlla com ara una tarta de Santiago.

Fitxes de tast - Weihenstephan Hefe Weissbier

2011-08-04T11:25:00.004+02:00

Weihenstephan

La cerveseria
Aquesta cerveseria es troba al Nord Est de München en una localitat anomenada FREISING. Diuen que és la cerveseria en actiu més antiga del món. Segons sembla, aquesta brouateria ha elaborat cervesa des de fa mil anys ininterropudament.
Va ser fundada per monjos benedictins l’any 725 sota l’advocació de Sant Esteve (és el que significa Weihenstephan), però es va posar a fer cervesa l’any 1040.
Després de pertànyer als monjos, la brouateria passà a mans del rei de Baviera per convertir-se posteriorment en una brouateria independent.
A prop d’aquest establiment es va fundar també una de les escoles més importants de brouateria: Technische Universität München (fundada en 1868 per Ludwig II, escola universitària politècnica, amb departaments especialitzats en alimentació, agronomia i medi ambient -Wissenschaftszentrum Weihenstephan für Ernährung, Landnutzung und Umwelt) També hi ha situat en el mateix entorn la Hochschule Weihenstephan-Triesdorf, escola superior on també es cursen matèries lligades a l’agronomia i al medi ambient.
Adreça web http://www.weihenstephaner.de

La cervesa:
Referència teòrica

Els llúpols procedeixen de la zona de Hallertau, al nord de Weihenstephan. L’ordi és lògicament alemany, maltejat en empreses a part. L’aigua pertany a pous propis, i el llevat és d’alta fermentació per la cervesa que ens ocupa.

Weihenstephan produeix actualment 12 tipus diferents de cervesa del quals al menys cinc són de blat.
La que anem a provar, HEFE WEISSBIER te una densitat original de 12,7ºP, 14º IBU d’amargor i 5,4% d’alcohol en volum. Presentació en ampolla de mig litre.

Sovint en els cursos, explico que les bones cerveses tenen un temps particular d’elaboració que no és convenient forçar si volem aconseguir un cru decent.
Passa el mateix amb aquesta cervesa. És convenient dedicar-li un cert temps perquè la majoria de les coses que trobarem estan una mica ocultes darrera les altres coses molt més evidents i abassegadores.

Aspecte:
De color daurat clar, tèrbola, com li convé a una cervesa deblat.

Olors:
El que es nota molt fort un cop oberta l’ampolla (sempre oloro el coll de l’ampolla tant bon punt està oberta: es noten coses que després ja no apareixeran) és la forta olor de plàtan, barrejada amb una mica de clau d’espècia i una lleugera sensació de ferment fresc com de formatge fresc, molt fresc.
Insistint en les olors, i, com dèiem, dedicant-hi una mica de temps i de perseverança, podem trobar el perfil del malt que s’expressa primer en forma d'olor de farina i després adoptant la olor de la molla de pa de pagès acabat d’obrir. (Cal haver trobat el bon pa de pagès...). Amb perseverança i deixant escalfar la cervesa, trobarem també préssec, pera, poma i maduixa. (No és cap farol!). També es pot notar alguna cosa de cítric.
Si anem insistint, amb el temps i l’escalfor, el clau d’espècia fa la seva majestuosa aparició en substitució del plàtan.

En boca:
Es confirma la olor de plàtan tot i que molt més discreta. Deixa expressar-se millor la molla de pa fresc, torna el préssec, apareix una xicra de pebre negre, un brot d’herba tallada i altre cop el cítric que podríem identificar millor en llimona. També en calent, es pot notar una molt lleugera nota de formatge entre bastiments.
Els gustos són els típics d’aquest tipus de cervesa: notable alhora que discret toc salat, acidesa testimonial i amargor gairebé inexistent. Cos entre mitjà i fort, cosa que no impedeix una sensació prou lleugera, amable i refrescant. El tacte és sedós, no oliós.

En general una excel•lent cervesa de blat, molt complexa que es pot beure tant en fred com en calent, amb una balança molt decantada cap al perfil del ferment, poc persistent, amable, agradable i refrescant. Jo recomanaria un aperitiu com ara seitons en vinagreta, escopinyes en llauna o musclos a la marinera. Una amanida amb formatge fresc seria també de bon veïnatge.

Fitxes de tast - DUVEL

2011-08-03T12:56:00.005+02:00

Feia molt de temps que tenia ganes de fer la fitxa de tast de la DUVEL. De fet és la cervesa que sempre trec al final dels cursets a manera de traca final. És una cervesa que m’encanta per com és i per la filosofia que hi ha al darrera. La filosofia del bon fer, dels temps propis respectats i de la qualitat davant de tot.

La cerveseria

La cerveseria va ser fundada en 1871 per Jan-Leonard Moortgat a Puurs (entre Anvers i Bruxel•les) com a masia-brouateria. En aquella època, hi havia unes 3000 brouateries a Bèlgica i Moortgat era una d’elles, sense més. En realitat, la Duvel es fa a Breendonk, un barri de fora de Puurs.
En 1900, els dos fills de J-L Moortgat, Albert i Victor, entren a formar part de l’empresa, Albert com a mestre brouater i Victor com a distribuïdor.

No sé on vaig llegir que, durant la primera guerra mundial, els al•liats escocesos portaven les seves cerveses de les quals eren molt orgullosos. Aquestes cerveses d’alta fermentació es posaren de moda a Bèlgica després de la guerra tot i que la moda més forta va ser la de fer cerveses de baixa fermentació de tipus PILS. Originalment, Moortgat produïa cerveses d’alta fermentació bastant fosques però va voler emular les cerveses escoceses. El gran científic Jean de Clerck el va ajudar a analitzar el ferment McEwan’s i van establir que aquesta fabulosa cervesa escocesa tenia entre 10 i 20 varietats de ferments diferents. I fins al 1923, van estar fent proves i seleccionant varietats descendents de les originals.

En 1923, els dos germans Moortgat treuen la Victory Ale per commemorar el final de la guerra. Aquí apareixen diverses versions de la llegenda: la més acceptada diu que quan es va fer un tast amb els notables de la ciutat, el sabater Van de Wouwer, amic de l'Albert Moortgat, sorprès per la qualitat i la perfecció de la cervesa va exclamar: “nen echten duvel”, “un veritable diable”, una locució de la zona per expressar que alguna cosa és molt bona. Des d’aquell moment, la cervesa es comercialitzaria sota aquest nom. (Es poden considerar com a imitacions més o menys reeixides la Sloeber, la Deugniet i la Judas, entre les més importants.)
DUVEL

La cervesa
Es tracta d'una especialitat que s'acorda en classificar sota el nom de Ale forta belga sense que això signifiqui res sobre les receptes d'aquesta estil que sol ser bastant dispar.

El procediment d’elaboració és possiblement un dels més sofisticats que es coneixen: de la barreja de varietats de ferment original, se’n han escollit dues que fermenten en cups diferents el mateix most. La fermentació es fa en dues etapes, una a alta temperatura (entre 16 i 28ºC i una altra a -2ºC. Després (hem de suposar que s’ajunten les dues partides) i es procedeix a una tercera fermentació i guàrdia que va fins al 29 dia des de l’elaboració. Al cap de trenta dies, s’afegeixen els sucres que provocaran una nova fermentació en ampolla, i justament, s’envasa. Llavors, la cervesa madura 14 dies a 22ºC.

Després es fa una guàrdia de 42 dies entre 5 i 6ºC. Tot plegat són 90 dies des de l’elaboració del most! No es ven una Duvel si no té aquest temps mínim que, després, nosaltres podem allargar bastant. Si això no és respectar els temps de cada cosa...

La densitat inicial és de 17ºP (1068), l’amargor entre 29 i 31 IBU i el color oscil•la entre 7 i 9 EBC. El contingut en alcohol és de 8,5% en volum.

Tast:
Aquesta cervesa és, com ho dèiem, un punt especial en el currículum d’un tastador perquè és una de les més complexes que coneixo.

Aspecte:
Lleugerament tèrbola, daurat clar. Escuma molt espessa, persistent i fina.

Primer tast:
Olors: En destapar, de seguida apareix el pa fresc de barra (baguette) i la olor de pera. Al cap de poca estona podem distingir alguna cosa de galeta o bescuit. Si seguim en l’experiment, podrem notar el ferment fresc (olor marina o de ferment de formatge molt difus) i pot sorprendre el pebre negre. Altre cop sobrevé el bescuit i el pa (de motllo?) i finalment s’imposa la llimona o la taronja.

En boca es fa evident de seguida la mel així com un toc de raïm verd. En boca el malt es fa fonedís. Al cap de molta estona de glopejar pot aparèixer la grosella blanca amb un punt de cítric.

Segon tast:

Olors: Torna la taronja i apareix quelcom com la saponària. També sorprenen tocs d’avellana o de nou. La poma verda també fa acte de presència mentre que torna el raïm.

En boca, el segon tast ofereix principalment pa de motllo i baguette fresca així com bescuit o galeta.
Hem fet el tast bastant en calent. Fa més de tres quarts d’hora que hem tret la cervesa de la nevera. I hem allargat el tast especialment en boca, mantenint-hi la cervesa molta estona. Hem trobat un cos especialment ric i rodó. L’amargor és molt lenta i discreta tot i que s’imposa a la llarga. Jo diria que és del tipus punyent tot i que molt al final del tast apareix quelcom de metàl•lic. No trobo cap mena de salat mentre que a moments apareixen tocs àcids i fins i tot algun punt d’astringència lligada a l’amargor. Notem l’alcohol a la llarga després de prendre la cervesa. Al moment, els 8,5 graus no pinten gairebé res gustativament.

Tercer tast:

Olors: Raïm verd (agràs), barra de pa francès, herba i/o heura i una barreja de pebre negre i verd.

En boca es fa molt pregó el bescuit i l’acompanya com qui no vol la cosa un toc de raïm no madur.
Astringència molt a la llarga amb alguna olor de palla.
Cos notable, com ja hem dit. Aquesta cervesa recorda el cava per la seva consistència i per la seva efervescència un pel exagerada.

En definitiva, un cru delicat, equilibrat, complex, elegant i de factura superior. Us he deixat al tercer tast, però és la cervesa que més tastos m’ha donat: cap cervesa tret d’aquesta m’ha donat coses noves al quart tast... (formatge, pa de mel...)

Sincerament, jo me la prenc tal qual, sense cap mena d’acompanyament i més aviat escalfadeta. Però si m’apureu, us diria que aniria força bé amb algun estofadet de porc especialment si hi posem algun boletet. Un dia d’aquests ho provo.

Salut

Fitxes de tast - Menabrea e Figli - Birra Ambrata

2011-08-03T00:00:00.006+02:00

Menabrea e figli
Birra ambrata

La cerveseria:
web http://www.birramenabrea.com/

La cerveseria es troba al poble de BIELLA, al Sud de la Valle d’Aosta i al Nord-Est de Torino. (O sigui, al nord d’Itàlia, als peus dels Alps.)
La història d’aquesta cerveseria com la de moltes cerveseries és la de diversos traspassos i aliances. Començant en 1846 a mans dels germans Caraccio, per passar en 1854 a ser llogada per dos cervesers d’Aosta, Jean Joseph Menabrea i Antonio Zimmermann, que, en 1864, compren la brouateria. En 1872, Zimmermann ven la seva participació al seu soci, que després la llega als seus tres fills (per això: Menabrea e figli). En 1896, la cerveseria passa per aliança a mans de la familia Thedy que n’és a hores d’ara encara propietària.
En 1991, la cerveseria ha ingressat en el grup FORST (companyia cervesera del Sud Tirol).

La brouateria Menabrea produeix cervesa en tres línies diferents:
Línia Menabrea:
1.- Menabrea 150 anniversari rossa (Bionda)
2.-Menabrea 150 anniversari ambre (Ambrata) la que ens ocupa ací.
3.- Menabrea 150º anniversari Strong.
4.- Menabrea Christmas beer
5.- Menabrea 1846
Línia Anglesa: Allsop’s
Línia pur malt: Palmbräu

La cervesa:
Segons el productor, es tracta d’una especialitat d’estil MÄRZEN. Referència teòrica. Com ho podíem deduir de l’existència d’una línia “pur malt”, la Menabrea ambrata conté blat de moro. També ens diuen que cultiven varietats pròpies de ferment.
Densitat inicial: 11,8ºP
Alcohol: 5%Vol.
Presentació: Ampolla.

En primer lloc, cal remarcar que l’etiqueta és especialment ben confeccionada. Al menys pel nostre gust una mica “retro”. Ens encanta els gravat.

Aspecte:
Escuma poc persistent de color beix/marró amb bombolles entre mitjanes i grosses.
Color: Ambre fosc/marró molt translucid. (Els Alemanys en dirien “brillant”)

Aromes:
En obrir l’ampolla es nota la crosta de pa torradeta i el ferment fresc. Acte seguit apareix una mica de grosella roja (Ribes) i, potser, de vainilla.
Poc a poc va apareixent una notable olor d’herba tallada.

En boca:
Olors de mel i/o de melassa. Notable olor d’ortiga i, al final, alguna cosa de terra que es va accentuant a mesura que s’escalfa la cervesa.
Insistint podríem trobar olor de pa de sègol.
No apareix cap aspecte ni salat ni dolç. Amargor discreta de tipus “punyent”, gens metàl•lica.
Cos mitjà amb una curiosa viscositat tal vegada deguda a l’ús de blat de moro. Aromes poc persistents i pràcticament sense retorn. Aquest últim, quan es dóna, és una mica sec i aporta algun residu d’herba.

Com que no hem trobat la cervesa especialment interessant, l’hem tornat a provar en calent (temperat). A més altes temperatures, la cervesa es fa una mica aigualida. L’olor de ferment fresc molt més forta que en fresc es resol ràpidament en olor de pasta de pa sense coure. A aquestes temperatures, l’amargor és més forta i també apareix la grosella blanca (agrassó) més àcida que la roja. Estirant molt, potser podríem parlar de rosa. En calent apareix una mica la olor mantegosa del blat de moro però en forma discreta.

Conclusions:
Una cervesa agradable sense més, equilibrada i prou complexa . Una cervesa sense gran personalitat i sense cap estridència tampoc.

CERVESES PRÒPIES

2011-08-01T20:34:00.007+02:00

Taula de cerveses pròpies.

En realitat, fa gairebé 15 anys que anem fent cervesa però ara, la diferència és que ho publiquem i que donem alguna pista sobre la recepta.

Com que sóc afeccionat també a l'ornitologia, totes les meves cerveses tenen nom d'au. En un principi, solen tenir el nom científic de l'animal però no m'extranyaria que acabéssin amb el nom vernacle. Així la Corvus monedula podría cabar dient-se "corvus" o simplement "gralla".

1.- CORVUS MONEDULA (Gralla)
2.- EMBERIZA SCHOENICLUS (Picampall)
3.- STERNA HIRUNDO (Xatrac)

Nova cervesa - CORVUS MONEDULA

2011-08-01T20:18:00.012+02:00

La primera cervesa que farem com a CERVESERIA ILURO d'AMPOSTA, es dirà, com bé ho diu el títol:
CORVUS MONEDULA, a petició del Toni Cruanyes.

Corvus monedula és el nom taxonomic de la gralla, un ocell de muntanya de color fosc, gairebé negre. Però també és un instrument que se sol utilitzar en la musica tradicional de Catalunya.
La cervesa serà una Schwarzbier, o sigui una cervesa negra de tipus alemany.

Però la particularitat residirà en que la farem en alta fermentació que és segurament (o gairebé) com se la prenia GOETHE quan va anar a curar-se a BAD-KÖSTRITZ. Tenia entès que Goethe i Beethoven es trobaven davant d'aquesta cervesa, però no ho puc afirmar donat que no he trobat cap referència que vinculés el compositor i la cervesa de Goethe. No sé d'on ho vaig treure.

Brouarem 25 litres de cervesa amb els malts següents:
a)base Pils
b)Munic
3)Vienna
4)Caramel fosc
5)Negre
El llúpol serà monovarietal (Hallertau-Hersbrucker) i voldríem que fos discret.
Més o menys, la cosa ha de tenir aquest aspecte:

Si aconseguim fer-la aquesta setmana, la podrem tastar pels volts del 20 de Setembre com a més aviat.
Quan estigui al punt, podreu passar a provar-la a l'Iluro d'Amposta i publicarem aquí les votres opinions.

Darreres noves: la Corvus Monedula està fermentant i la posarem en ampolla la setmana que ve (entre el 22 i el 28 d'Agost).

Ai amics, una mala notícia: l'aixeta del fermentador estava trencada i se'ns ha escampat tota la cervesa per la cuina (més de dues hores netejant!).

N'hem salvat una mica i l'hem provada. Ens ha semblat acostar-se molt al que volíem tot i que hi havia massa "cremat" i, potser, el perfil del llúpol era encara massa fort. La tornarem a fer, amb les correccions pertinents.

Bé, doncs, la setmana passada, concretament Diumenge, vam tornar a brouar la Corvus i avui Diumenge següent (16/10/2011) l'hem canviada de fermentador. No sé on l'he cagat amb els càlculs, però dels 20 litres que volia fer, me'n han sortit 14,5... He de tornar a estudiar la qüestió de l'aigua...

23/10/2011: Hem posat la Corvus en ampolla, de moment la olor promet.

04-01-2012: Hem fet el tast més d'un cop i crec que val la pena fer-lo seriosament:
Aspecte:
Bonic color marró, roig, coure brunyit (amb un curiós toc de groc). Escuma espessa molt persistent amb garlandes.
En destapar:
Espàrrec, xocolata, herba fresca, ferment fresc.
Aromes 1:
Xocolata, cafè, herba fresca, ferment. Caramel, llimona i maduixa.
Tast 1:
Xocolata. Molt poc amarg. Ferment fresc, DMS, caramel, floral i més xocolata.
Massa poc efervescent, aromes molt persistents. L'amargor apareix amb el temps. En un primer temps es nota molt poc. Al final torna a desaparèixer deixant pas a la xocolata.
Aromes 2:
Mel (cera d'abella), crosta de pa molt torrada. Notable sensació de densitat.
Tast 2:
Mel i caramel. Amargor del cremat. Dolçor discreta i amable que compensa la també discreta amargor. No s'aprecia cap astringència ni diacetil.
Altre cop cera d'abella i desaparició de la xocolata.
Aromes molt persistents, gustos forts però bastant equilibrats. Molt al final, l'amargor es resol en sequedat.
Un puntet de llimona (?). També ruibarbre (Rheum), potser.
Aromes 3:
Herba i llimona, fort de xocolata, poma madura i potser codonyat.
Tast 3:
Xocolata. Cos consistent, efervescència picant però insuficient. Lleugera acidesa a la llarga. Grosella roja. Amargor molt limitada.
Trobo que és prou equilibrada.
Persistència de gustos cremats/torrats però no predominància.
Es nota prou l'alcohol però no sabem quant n'hi ha (per allò de no controlar bé els càlculs de quantitats).

8.4.22. Cervesa i Salut - Gota

2011-07-31T12:51:00.004+02:00

Més de 500.000 persones pateixen cada any els símptomes de la gota.

La gota és causada per la incapacitat del cos per eliminar l'excés d'àcid úric per mitjà dels ronyons. L'àcid úric pot precipitar-se en forma de cristalls en les articulacions, provocant en el cos una reacció inflamatòria molt forta i dolorosa, també anomenada atac de gota.

La gota pot donar-se en forma aguda, i prendre posteriorment una forma crònica, en la qual la inflamació és permanent. La gota és comuna en homes entre els 40 i 50 anys. Les dones també es poden veure afectades per aquest mal, però amb menys freqüència que els homes. Això es deu al fet que les dones eliminen amb la menstruació molts residus àcids, incloent l'àcid úric. Després de la menopausa, aquesta opció desapareix i el nivell d'àcid úric és generalment similar al dels homes.

La gota sol manifestar-se en un peu o en ambdós. En cas que els cristalls d'àcid úric es dipositin en moments diferents, en diferents articulacions del cos (braços, orelles, mans, dits), parlem d'una 'reumatisme articular agut'

L'àcid úric en el cos es pot produir per:
→Combustió incompleta dels aliments. Sobretot cal esmentar els aliments que contenen una substància anomenada purina i que, en conseqüència, tenen àcid úric (carn, peix, vi).
(La purina és un compost orgànic bicíclic -format per dos anells units entre sí-. S'anomenen purines als compostos derivats de la purina.)( http://ca.wikipedia.org/wiki/Purina)
→Ús de medicaments. Molts medicaments contenen àcid úric com producte de degradació
→Un alt nivell d'estrès
→Dieta de pes rica en proteïnes, amb les quals es perden ràpidament molts quilos.

Segons un estudi, la cervesa augmenta el risc de gota. (?)

El consum d'alcohol, incloent cervesa, pot duplicar el risc de patir gota, una malaltia caracteritzada per l'excés d'àcid úric en la sang, segons un estudi publicat recentment a la revista mèdica The Lancet .
Aquesta malaltia, una de les més antigues malalties humanes és la principal causa de l'artritis en els homes.
La relació amb les begudes alcohòliques es coneix des de fa dècades, però el nou estudi estableix per primera vegada l'evidència i demostra que fins i tot una petita quantitat d’alcohòl augmenta el risc de contraure gota.

Sembla ser que el principal responsable sigui la cervesa. La segueixen els espirituosos. No obstant això, l'estudi assegura que beure una quantitat moderada de vi és segur. Tot i així, alguns experts comenten que aquests estudis es van fer sobre molt pocs els homes que beuen més de dues begudes al dia per assegurar-se que el vi és una alternativa més segura. (O sigui que l’estudi és una enquesta i, com ho hem denunciat en altres llocs, les conclusions d’aquesta mena d’estudis és sovint la que es plantejaven originalment els patrocinadors de l’estudi. NDT.)
En l'estudi realitzat per científics de l’hospital general de Brigham (Massachusetts) i per dues escoles de medecina de Harvard (Boston), s’analitzaven les dades de 47 150 homes que no havien tingut gota durant al menys 12 anys.

Al final de l'experiment, en 1998, 730 homes, aproximadament el 2%, havien desenvolupat la gota.

Com més alt era el consum diari d’ alcohol, més gran era la probabilitat de contraure la malaltia. A més, la malaltia tenia dues vegades més de possibilitats de desenvolupar-se en els homes que bevien alcohol que entre els que no en bevien.
La relació més estreta es va establir amb la cervesa, el consum diari de la qual duplica el risc de desenvolupar gota. Per als espirituosos, el consum diari augmenta el risc en un 15%. En canvi, sembla que no hi ha major risc entre els bevedors de vi (cal esmentar que només el 18% dels homes en l'estudi prenien més de dos gots de vi al dia...).

Conclusions personals:
Aquesta notícia farà les delícies dels nombrosos activistes anti-alcohol (cosa que entenem molt bé) i també alegrarà la vida de tots aquells que intenten convèncer-nos que el vi és més sa, més bo i més noble que la cervesa.
De moment, no s’ha fet un estudi seriós que permeti concloure que la cervesa és més letal o que produeix més gota que qualsevol altra beguda fermentada. Està clar que si fem un estudi dins d’una població on principalment es beu cervesa, difícilment podrem concloure alguna cosa seriosa.
Per altra banda, de moment, no he trobat res sobre el mecanisme que faria que els compostos de la cervesa fossin responsables de l’aparició de gota.
Per acabar, direm que el que sembla que tingui purines és especialment el llevat de cervesa: 1810mg per 100g.
En canvi, una cervesa de baixa fermentació normal en conté 13mg per cada 100g. Una proporció realment baixa. Menys que qualsevol carn. Com la poma, menys que el plàtan!!! Llavors a què ve aquesta aixecada d’escuts contra la cervesa???

Fonts:
http://www.alkalife.es/gota.html?gclid=CIW8wZurq6oCFQIt3wodWS70Vw
http://www.houblon.net/spip.php?article997
http://www.acumedico.com/purine.htm

Dedico aquest article a l'amic Oscar.

Segon curset de degustació de la cervesa a l'Iluro d'Amposta 12 de Juliol 2011

2011-07-31T11:52:00.005+02:00

Gracies a l'Antonio que ens ha enviat les fotos i al seu amic que no hi surt perquè les va fer ell.
Salut

Fitxes de tast +Malta-cuvée

2011-07-25T17:11:00.006+02:00

La cerveseria
Companyia fundada en 2007 a Sant Miquel de Balenyà (B) a les faldes del Montseny.
Mestre cerveser: Pablo Vijande
Es tracta d'una Societat Limitada Laboral en la que tots els treballadors són socis.
Les cerveses de la CCM són d'alta fermentació i es brouen per infusió simple.
La companyia Cervesera del Montseny produeix:
+Blat (cervesa de blat-tipus weissbier),
+Lupulus (Íber ale-no és cap estil homologat, però així es descriu),
Lúpulus ecològica,
+Malta (Pale Ale),
+Malta cuvée (la que presentem ací),
+Negra (Stout seca),
Hivernale (Christmas Ale).

Adreça: http://www.ccm.cat

La cervesa:
+Malta cuvée

Es tracta d’una cervesa sense classificació coneguda degut a un procés particular d’elaboració: és d’alta fermentació però se li aplica un tractament que recorda el de les cerveses de fermentació espontània:
Te un envelliment en barrica de roure francès, durant un temps no inferior a un any. Es duu a terme un cupatge de la +Malta envellida en bóta amb +Malta jove, el que permet gasificar-la i produir una segona maduració de tres mesos més en l'ampolla.

Alcohol: 5,1%vol
Caducitat: 23/11/2012
Presentació: Ampolla de cava de 3/4L.

Aspecte:
Cervesa tèrbola de color daurat amb tocs de carabassa (o ambre clar). Bon cap d’escuma, dens i persistent.

Olors:
D’entrada, fusta i codonyat de forma molt notable. Insistint, trobem poma àcida, una mica de raïm poc madur i algun toc cítric. El perfil del malt no es fa notar fins al tercer tast en forma de pa de motllo o alguna cosa de forneria dolça (ensaïmada?).

En boca:
Toc de vi dolç (Mistela, vi de nous). Torna a aparèixer el codonyat i la fusta. També apareixen notes d’albercoc, nous i alguna cosa de dàtils. Malgrat aquestes referències dolces, la cervesa no és especialment dolça. Tampoc és gaire amarga i, en qualsevol cas, aquesta característica no és metàl•lica.
Tacte lleugerament vinós, cos mitjà. Efervescència mitjana a fluixa, acidesa molt discreta. Podem parlar d’una cervesa bastant complexa però de característiques generals poc persistents. Retorn notable d’amargor tampoc gaire persistent.

En definitiva, una cervesa molt elegant i amablement complexa que es decanta principalment cap al perfil del ferment i que presenta una quantitat justa (gens exagerada) de llúpol.

Seria llàstima de prendre-la amb algun plat amb molta entitat que taparia la interessant paleta gustativa del cru. Jo advocaria per alguna cosa simple (carn a la planxa), salses sense all o fins i tot algun peix blanc sense gaires arrebossats. Potser acompanyaria bé algun postre del tipus pastisset de Tortosa o alguna cosa amb massapà.

Molt agradable, realment! Gràcies Lluís.

Fitxes de tast - Ruppaner Hefe Weizen Hell

2011-07-24T12:21:00.005+02:00

Referència teòrica:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/degustacio-guia-per-estils-000.html
Estil: Hefe Weizenbier o Weissbier
Consideració legal: Vollbier
Alcohol: 5,1% vol.
Presentació: Ampolla de mig litre.
Alta fermentació.
Densitat inicial: 12,8º Plato. (1051ºB aprox.)
Caducitat: 19-12-2011
Web: http://www.ruppaner.de/

La cerveseria:
Fundada en 1795 amb el nom de “Haus zur Sonne” la casa al sol. Va ser adquirida per Karl Ruppaner en 1872. Aquest venia d’una família propietària d’una brouateria a Mengen, fundada en 1651, anomenada “Zum roten Ochsen”, al bou roig.
Karl Ruppaner, fundador real de la cerveseria havia estat estudiant l’ofici de brouater a l’acadèmia de Weihenstephan.

Actualment, la brouateria produeix les especialitats següents:
Spezial export, Edel-Pils, Hefe Weizen, Hefe Weizen Dunkel, Kristall Weizen, Hecker Dunkel, Lago Lemon, Bock Hell, Lager Hell, Bio Schimmele, Bodensee Radler (una mena de xampú).

La cervesa:
Ens agrada especialment olorar el coll de l’ampolla quan acabem d’obrir-la. Això ens dóna Plàtan, Llimona, Ferment molt fresc (sense notes marines) i clau d’espècia.

Aspecte:
Color daurat amb algun punt carabassa. Escuma notablement abundant i espessa amb bombolles entre mitjanes i petites. Cap d’escuma bastant persistent i dens. Cervesa tèrbola (presència de blat).

Olors:
Com ja ho hem apuntat, la olor de plàtan és bastant forta però curiosament també es pot notar el clau d’espècia. Darrere aquestes olors, apareix pasta de pa sense coure i al cap d’una estona es pot notar com apareix progressivament una lleugera olor de bescuit. Al final, mentre la cervesa s’escalfa també es pot identificar molla de pa.
Gairebé només al tercer tast hem començat a notar la olor d’herba fresca

En boca:
Gairebé s’imposa el clau d’espècia sobre el plàtan i a llarg termini es pot notar un toquet de pebre. També es confirma la olor de ferment molt fresc i apareix altre cop el bescuit.

Molt poca amargor i més aviat de la variant “punyent”, res de metàl•lic.. Curiosa sensació darrera la llengua probablement relacionada amb l’efervescència, de picor. Aquesta sensació sol més aviat aparèixer a la punta de la llengua en cerveses de sègol. Sorprèn trobar-la aquí i cap a l’arrel de la llengua. Podríem parlar de sequedat persistent, però molt tènue, res desagradable.

Cervesa notablement decantada cap al perfil del ferment.

Cos mitjà a fluix, cosa que correspon a l’estil. Tacte lleugerament sedós (o oliós). Es pot notar a la llarga una lleugera nota aspre o astringent però no gens molesta ni desagradable: només apareix si conservem la cervesa molta estona en boca.

Malgrat tot el que hem trobat, no es pot parlar d’un cru especialment complex. No dóna més de dos tastos.

En definitiva una molt bona Hefe-Weizen, refrescant, agradable, amb molta personalitat, perfecta per a acompanyar l’aperitiu d’escopinyes del Diumenge al migdia. O si en tingués provaria un aperitiu de formatge Manxego vell.

Fitxes de tast O'Hara's Stout

2011-07-22T13:14:00.007+02:00

Carlow brewing company.

Carlow, província de Leinster, comtat de Carlow

Fundada en 1996 per la família O’Hara produeix entre altres:

O’Hara’s Irish stout, O’Hara’s Irish red, O’Hara’s Irish Pale Ale, Curim, O’Hara’s Leann Follain

O’Hara’s Irish Stout.

Estis: Stout seca irlandesa. (ref. teòrica)

Indicacions tècniques: només ens diuen el contingut en alcohol: 4,3% en volum.

Atenció, no és el mateix de tastar aquesta cervesa en ampolla que en barril. En general, en barril, es serveix amb nitrògen, cosa que fa que tot plegat sigui més cremós però també molt més aigualit.

Visual:

Notable cap d’escuma de color marró/beige, bastant persistent. Color negre i poc o gens transparent. Es poden notar tocs de roig o robí a les vores del recipient.

Olors:

D’entrada es nota, per als especialistes, la presència del llúpol Fuggles típic del “llúpol en sec”.

Insistint una mica es pot distingir amb bastanta claredat olor d’herba tallada, tocs de pa negre (o de sègol) i una forta presència de cafè.

A la llarga podem també notar alguna punta d’olor de terra mullada barrejada amb la fortor del malt cremat. (Cal deixar escalfar la cervesa). També voldria esmentar una mica de pebre i alguna forma de te.

En boca:

En primer lloc apareix fugaçment un element cítric . Amb una mica de paciència, el segueix el caramel gairebé cremat. Tal vegada un no-res de vainilla. I si insistiu us diria alguna cosa de cirera de les més negres. En tastos posteriors, el caramel es va fent més evident.

Amargor forta al principi i després es va atenuant (apareix i desapareix per moments.) Poc metàl·lica i bastant punyent. No trobo cap nota àcida ni salada. Ni tampoc es pot parlar de Diacetil ni de DMS.

Gustos persistents especialment en la vessant amarga i curiós retorn del cremat.

No trobo que el cos sigui especialment robust. Diria entre mitjà i fort. Ho dic perquè a la seva web, l'elaborador ens indica que el cos és molt robust. Està en el seu dret de dir-ho però sincerament, no abundaria en la seva direcció. No noto cap cremositat especial (tast en ampolla).

Dintre del que cap, podem parlar d’una cervesa equilibrada en el sentit que tots els gustos són forts. També podem parlar de complexitat amb la ma de coses que hi hem trobat.

Sincerament, una Stout de boníssima factura, superior a moltes stouts que corren per ací i, si se'm permet, només superada en qualitat i elegància per la Oyster Stout de Marston's de la qual segueixo essent un devot.

Fermentació: apunts simbològics.

2011-07-20T13:24:00.001+02:00

La fermentació com a símbol ha de ser completament distingida de la fermentació científica que coneixem nosaltres: fins ben entrat el segle XIX ningú ha sabut mai què era en realitat la fermentació. Aquest desconeixement ha suscitat molts interrogants als nostres avantpassats i molts raonaments analògics, base del raonament simbòlic.

La fermentació es presenta en la majoria de les vegades com una mena d’ebullició lenta o millor dit com una efervescència que transforma un element gairebé sempre alimentari en un altre que, un cop acabat el procediment, es pot ingerir gairebé sense perill i pot conduir a estats de consciència alterats.

Les substàncies fermentades són doncs la imatge del coneixement “efervescent” que permet que l’esperit superi o traspassi els seus límits habituals per accedir, per la intuïció o pel somni, al coneixement de la naturalesa profunda de les coses. Això pot explicar l’ús d’aquestes begudes, com ara la cervesa, el vi i altres productes de la fermentació en societats primitives de cultivadors.

TLALOC, divinitat agrària asteca, mestre de les pluges fertilitzadores, del tro i del llamp, anomenat en algun lloc “pluja de foc”, és representat alguna vegada amb una gerra de PULQUE (vi d’agave) efervescent. El seu mateix nom significa “pulque de la terra”.

D’altra banda i sense que això serveixi de precedent cal notar que en moltes tradicions, la fermentació i la descomposició (o podridura) van associades.

En alquímia la fermentació és associada a la noció de transmutació: maduració orgànica que prepara la regeneració, el pas de l’estat de mort a l’estat de vida. Per l’alquímia, els metalls i les pedres fermenten en el ventre de la Terra Mare.

La valoració simbòlica de la fermentació, considerada com una manifestació essencial de la vida triomfant també es troba en tota la història i en les tradicions d’Israel. Curiosament, quan es tracta de fer penitència ritual, el que es menja és pa àzim, o sigui, sense fermentar. Aquesta menja és al pa el que la brasa és al foc: una reminiscència, un record molt rebaixat i aigualit. És un element de dol i de penitència, en poques paraules, un element castrador.

L’hòstia eucarística també és feta de pasta àzim i representa o simbolitza un aliment que no fa “fermentar” passions sinó que pertany a un ordre més elevat i espiritual.

Petita citació del nostre propi blog:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html

“BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podrien procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaica (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”.

D’aquesta paraula primitiva i per la via del Llatí ens vindria la FERMENTACIÓ.
BHER- (proto-indo-europeu: estar calent, bullir, cremar)→ FERVERE (lat: bullir)→ FERMENTUM (lat: ferment –massa llevada-) →FERMENTACIÓ.”

Fitxes de tast-ORVAL

2011-07-18T20:22:00.004+02:00

Orval

L’abadia
Els primers monjos en establir-se a la contrada de Orval procedien d’Itàlia cap al 1070. Després de curioses vicissituds, l’abadia, de recent construcció fou plaçada sota l’autoritat de l’orde del Císter. No consta de forma molt clara que aquesta abadia es dediqués a fer cervesa tot i que sembla que tingués durant molt de temps una plantació de llúpol. En canvi sí que sabem que Carles V (Carles I per a nosaltres) els va autoritzar a establir-hi una farga.
Al segle XVII, quan algunes congregacions decidiren “refundar” el Císter sota la denominació de La Trappe, el monestir d’Orval seguí el moviment.
En 1789 va esclatar la Revolució i els bens d’Orval foren confiscats i l’abadia cremada.
En 1926 la família que llavors havia passat a ser propietària de les terres d’Orval, les va regalar a l’orde del Císter per que es pogués refundar l’abadia. En 1948, el 8 de Setembre, l’abadia fou de nou consagrada.
http://www.orval.be/fr/produits/brasserie/brasserie1.html
La cervesa:
La reconstrucció de l’abadia va suposar unes despeses enormes que la fabricació de formatges i de pa no podien cobrir. La farga ja no funcionava. Es fundà doncs una brouateria (elaboració de cervesa) intentant emular l’èxit comercial que el monjos Trappistes de Chimay havien tingut poc abans.
El primer mestre brouater fou un alemany de nom PAPPENHEIMER. És possible que ell i els belgues HONORÉ VAN SANDE i JOHN VANHUELE que per aquella època es trobaven a Orval, fossin els inventors de la recepta tant curiosa de la cervesa ORVAL. Van combinar mètodes que fins llavors no s’havien combinat. Feren servir el mètode de “llúpol en sec” (dry hopping) després d’una infusió a l’anglesa.

Descripció:
Cervesa de color ambre d’alta fermentació i amb un volum d’alcohol de 6,2%. Es fa amb aigua de font, malts clars (Lager o Pils), alguns malts tipus Caramel i/o Viena, sucre (possiblement candi), llúpols (possiblement Styrian Golding) i algun altre aromàtic (Hallertau, Strisselspalt, etc) així com ferment (varietat pròpia). Aquesta cervesa és re-fermentada en ampolla. Com totes les cerveses d’aquesta qualitat, intervé en la seva elaboració un temps de guàrdia controlada (2 setmanes a 15ºC).

Tast:
Cervesa de color daurat/ambre, lleugerament tèrbola amb una escuma notablement persistent i densa que deixa “caramelles” a les parets del got o de la copa.

Aromes:
Olor fruitada en destapar, de pera, poma amb algun toc tropical no identificat (mango?).
Al cap de poca estona s’imposa també la olor de ferment fresc. Acte seguit apareixen les olors de malt (pa torrat) , especialment crosta de pa prou torrada i bescuit. Olors d’herba (en casos de cervesa amb llarga guàrdia: sàlvia) i floral (rosa).

En boca:
Altre cop crosta de pa. També pera i poma i alguna cosa cítrica (llimona?). Clau d’espècia i pebre negre. Algú ha parlat de coriandre però no l’hem trobat i d’altres esmenten la nou moscada que tampoc he sabut trobar. També s’ha esmentat la pruna i l’albercoc. Possibilitat de menta a llarg termini.

Còrpora:
Cos notablement consistent sense estridències. Sensacions olioses. Amargor notable i de caire metàl•lic. També sensació vinosa que es repeteix en diversos tastos així com la olor de pera. No notem cap tipus d’acidesa tot i que hi ha un punt d’astringència molt discret que es pot resoldre en amargor (lleugerament punyent). Precisament, l’amargor és molt persistent i perd a la llarga la seva connotació metàl•lica. També persisteix notablement la crosta de pa. Normalment efervescent.

Una cervesa bastant complexa que no recomanem que es begui en cap mena de situació d’estres. Cal estar tranquil i ben assegut per a gaudir-ne com cal. Es podria prendre en aperitiu amb alguna cosa forta de gust (musclos, seitons a la vinagreta) però descartaria un acompanyament que en reduís l’elegància (dinar copiós o menges massa fortes d’all) i l’equilibri que, per cert, es troba bastant decantat cap al perfil del llúpol. Algú proposa el contrari del que dic: beure-la amb carn de xai a la brasa.
Personalment, tampoc en recomano la degustació gaire en fred. La prefereixo tot just fresqueta que és quan dóna tot el que te, i te molt a dir!

Mitologia i Simbologia de la cervesa

2011-07-16T15:22:00.002+02:00

Goibniu és un dels Tuatha de Danaan. Aquests són un poble procedents del país de Tertres situat mes enllà de la Terra de les boires i del Gran riu Oceà. Van ser expulsats d'allí per ferotges enemics i van rodar durant segles per les ribes del Mar interior, portant la seva cultura.

Mestre artesà del metall, és responsable de la fabricació e les armes màgiques dels déus, herois i druides. Amb el seu martell màgic, pot fer una espasa o una llança perfectes en tres cops de massa. Durant la "Segona Batalla de Mag Tured" (Cath Maigh Tuireadh), va ser ferit per la llança per Ruadan, fill de Brigit i de Fomoire Bres, però un bany a la Font de la Salut el va curar. Els seus germans són Credne i Luchta.

En el Sidh, és a dir a l'Altre Món cèltic, és el brouater i el servidor de la cervesa en el Festí de la immortalitat, la Fled Goibnenn. El seu equivalent Gal és Gofannon. Per això la cervesa és considerada la beguda de la sobirania.

El nom de la reina que personifica aquesta sobirania a Irlanda és MEDB (també Maeve, Méabh, o Maëve), reina guerrera de Connaught, esposa de Ailill mac Máta. Aquesta reina va tenir més marits i un munt de fills. El seu nom sembla significar “ebrietat d’hidromel” o “flor de mel” o encara “intoxicació”segons les fonts. (Celtic culture: a historical encyclopedia, Volums 1-5. John T. Koch)

La cervesa es beu en grans quantitats per la classe guerrera a l’ocasió de les grans festes com ara SAMAIN, primer dia de Novembre.

Els reis decaiguts, massa vells o que han abusat del seu poder acaben ofegant-se en una bóta de cervesa (llàstima que no ho fessin el polítics d’avui en dia...).

En oposició a l’ hidromel que sembla que es reservi a la classe sacerdotal, la cervesa és reservada a la classe guerrera.

Una llegenda gal•lesa explica que el fill d’un rei, CERAINT el BORRATXO, fill de BERWYN (BERWI=bullir) va ser el primer en preparar cervesa de malt (BRAG). Va fer bullir most amb flors del camp i mel. Durant la cocció, va passar un senglar que va deixar caure una mica de la seva bava (escumosa) cosa que va provocar la fermentació. Cal notar ací la coincidència entre la cervesa i la carn de porc (o de senglar) habitual en tots els festins de SAMAIN, l’any nou cèltic i en els mites de l’altre món.

El porc o el senglar és l’animal que simbolitza el Déu LUG i cal relacionar-lo amb l’existència de teònims com BORVO o BORMO que, al centre de la Gàl•lia, és el patró de les fonts rajants. (Traduïm “bouillonnant” per “rajant” però no és una bona traducció. En molts textos sobre etimologia, la majoria de les paraules que tenen per origen l’arrel suposada *BR es refereixen no ben bé al fet de bullir sinó al fet que hi hagi activitat com de cocció lenta, com el nostre “xup-xup” i que és el que es dóna al principi de totes les fermentacions). Observem la possible relació entre l’arrel citada i BORVO o BORMO.

Per més informació, reproduïm ací un passatge d’aquest mateix blog:
«El BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podríen procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaïca (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”».

Com que la cervesa és la beguda de la immortalitat dels guerrers celtes, no és d’estranyar que el Déu LUG mateix vingués a “fecundar”-la mitjançant l pròpia saliva.

A l’Amèrica equatorial, les cerveses de blat de moro (txitxa) tenen un paper ritual considerable encara avui en dia. El seu ús és indispensable en tots els rituals de pas (iniciacions). Poden constituir l’únic aliment dels vells (dels savis). El seu simbolisme va directament relacionat amb el de la fermentació.

Els egipcis també consideraven la cervesa com un beuratge d’immortalitat.

Quan tinguem més coses, les anirem afegint.
Salut

Fitxes de tast-ABADIA DE MAREDSOUS- L’ABADIA I LES CERVESES.

2011-07-14T12:37:00.008+02:00

L'ABADIA
L’abadia de Maredsous és una construcció del 1872 d’estil neo-gòtic. Es troba en el municipi de Denée (al sud de Namur) a la província de Namur, Wallònia. Els frares són benedictins de la congregació de l’Anunciació.
Les cerveses de MAREDSOUS no es fan a l’abadia sinó que són produïdes per Duvel-Moortgat a Puurs (Anvers) sota el control dels monjos. No ens consta que cap momjo de Maredsous sigui cerveser. El control de ser de qualitat (que a Duvel-Moortgat no ho necessiten) i de cobrar les prebendes per l’ús del nom. Habitualment, les abadies que presten el nom a una cervesa solen dedicar una gran part dels beneficis així aconseguits a obres de caritat. Ens consta que, per exemple, és una condició bàsica de les cerveses trappistes.
En el moment que escrivim, hi ha 33 monjos a Maredsous que viuen sota la regla de sant Benet. Disposen d’una biblioteca de 400.000 títols alguns exemplars dels quals tenen 1000 anys o més.
En teoria, representa que les cerveses de Maredsous proclamen que les receptes que ofereixen de cervesa són antigues i que s’han restaurat. En realitat, que nosaltres sapiguem, no es disposen de gaires receptes d’abans de l’amortització de Napoleó, sense comptar que aquesta abadia en concret fou construïda després de la Revolució i de les amortitzacions posteriors.
En principi, que una cervesa sigui d’Abadia i que aquesta estigui en funcionament religiós, ens garanteix una qualitat mínima molt per sobre de la “normal”. Com ja ho hem dit, hi ha una garantia major que és que l’elaborador sigui DUVEL-MOORTGAT.

LES CERVESES:

MAREDSOUS 6º (blonde)
La Maredsous 6º és rossa i lleugera i és la primera que es va fer sota encàrrec i control de l’Abadia. És la que consumeixen els monjos de Maredsous a l’hora de dinar.
És d’alta fermentació, lleugerament tèrbola de color ambre-daurat i conté una mica de solatge degut a la segona fermentació en ampolla. Sol fer una densa escuma de color blanc mitjanament persistent.
Aromes: tocs de saüc. També herba madura i de fulles seques o de fusta. Bescuit i alguna cosa de clau d’espècia (o potser plàtan).
Seca i efervescent en boca, lleugerament amarga i semi-dolça. Presència aromàtica del ferment, un punt cítric (taronja) i alguna cosa terrosa. Notable presència de l’alcohol.
Forta de gust però relativament lleugera de cos.

MAREDSOUS 8º (brune)
Una cervesa que, al principi només es brouava per Nadal però que s’ha anat adaptant a qualsevol estació. Elaborada des de 1963 per Duvel-Moortgat. És l’equivalent de la DUBBEL trappista.

Aspecte:
Color ambre-marró fosc (cola). Espessa escuma marrona. És cremosa i bastant efervescent. Conté solatge. És refermentada en ampolla (alta fermentació).
Aromes:
rosa, cirera, pansa sobre un fons de malt: Caramel i fruites (pansa). Sucre candi. Pa morè (segó?)
En boca, notable presència del ferment, fruita roja altre cop i algun toc d’espècia (coriandre, pebre?) Altre cop també caramel.
Reregust de bescuit.
Cos mitjà a fort, notable efervescència. Alcohol considerable.
Brou complex i equilibrat.

MAREDSOUS 10º (trippel)

Només es consumia a l’Abadia en ocasions molt especials.

L’ampolla conté solatge. Alta fermentació. La cervesa és re-fermentada en ampolla.

Aspecte: taronja/coure. Escuma rica i densa. Lleugerament tèrbola.

Aromes:

Fruites (possiblement cirera picota, pera, poma, raïm i albercoc)i ferment. Especialment, cítric (taronja?). Possible sucre candi(?) o mel.

En boca:

Primer seca i dolça, després, llimona i punts de pebre i altres espècies sense identificar. Notable presència de l’alcohol però sense molèstia. Cos entre mitjà i ple. Alta carbonatació.

Fitxes de tast WATOU'S BIÈRE BLANCHE

2011-07-13T10:52:00.003+02:00

Watou és el nom d’un poble que es troba al Sud de Bèlgica prop de Poperinge (impostant centre de producció de llúpols), entre Lille i Dunkerke. La cerveseria te una història que remunta al segle XVII quan la família van Yedegem va rebre uns privilegis que la feien propietària del castell de Watou on van construir una brouateria (neologisme).

Aquesta brouateria va passar de mans en mans, incloent l’amortització de Napoleó, i finalment va pertànyer a un agricultor local que va popularitzar la frase: “revolteu-vos tant com voldreu, però aquí encara necessitem cervesa”. La brouateria es va dir “In de Gouden Leeuw”. Al Lleó d’Or.

En 1862, la brouateria passa per aliança a mans de la familia Van Eecke, nom que encara conserva tot i que al segle XX la va heretar una altra família de brouaters.

Els productes de la brouateria van Eecke són les cerveses d’abadia conegudes amb el nom genèric de Het Kapittel (Pater, Dubbel, Prior, Abt i Blond) Altrament, un producte estrella és una cervesa amb un notable perfil de llúpols anomenada HOMMELBIER (cervesa de llúpol) i finalment, un invent recent, la Watous Wit, una Witbier.

WATOU’S WIT o WATOU’S BIÈRE BLANCHE

La Witbier és una espècie de reconstitució de cerveses més antigues que va desenvolupar el cerveser Pierre Celis. La recepta original inclou un percentatge notable de blat i una aromatització a base de pela de taronja de Curaçao i de Coriandre.

Aspecte:

Color molt groc i lleugerament tèrbola. No és un aspecte típicament WITBIER. Cap d’escuma mitjà.

Olors de blat, bescuit i vainilla. També trobem aromes florals sense identificar i herbals de tipus heura i gramínia.

En boca, notem olors de pa i de pasta brisa (pasta de pizza per exemple) i torna la galeta o el bescuit. Es nota la pela de taronja en forma de llimona i/o aranja. El coriandre es nota molt poc. Punt salat gairebé imperceptible.

Una cervesa poc persistent, bastant efervescent amb un retorn discret. A llarg termini, es desenvolupa una curiosa sequedat bastant persistent.

En definitiva un cru agradable, ben fet, poc típic i amb un perfil personal poc ambiciós. Notablement agradable en temps de calors.

Fitxes de tast-Donder en Bliksem

2011-07-12T09:56:00.001+02:00

La cerveseria de Molen està situada al sud d’Holanda en una zona anomenada “el cor verd” del país. De Molen vol dir “el Molí” i duen a terme en ell exactament el que voldríem fer a la llarga a l’Iluro: elaborar moltes cerveses diferents i servir-les al mateix lloc. Ells també van començar amb una producció mínima d’elaboradors casolans i, a poc a poc, han anat augmentant la producció sense tancar-se a cap producte en concret.

DONDER EN BLIKSEM
Donder en Bliksem significa Trons i Llamps.
Es tracta d’una cervesa d’estil PILS (teòricament això significa que els malts són de Moràvia i els llúpols de la zona de Zatec).
Aspecte:
Color daurat lleugerament tèrbol.
Bon cap d’escuma, bastant densa i persistent.
Olor:
Olor de fruita, especialment cítrics. Presència de bescuit, però sobre tot de barra de pa fresc. Llúpol present en forma d’herba i/o heura.
Aromes:
Amargor notable, molt metàl•lica i poc punyent. Punt de dolçor. Aromes cítriques.
Segon tast: Malt molt discret. Equilibri decantat cap al llúpol.
Tercer tast: Cítric. Aranja i alguna altra fruita sense identificar.
Quart tast: Punt de fum (?), formatge, floral.
Còrpora: Cos notable, efervescència alta.
Retorn amarg.
A llarg termini, la sequedat s’instal•la en boca. Més de mitja hora.

En definitiva, una PILS que no ho és en absolut, més semblant a les ale daurades belgues (tot i que menys afruitada) que a una Pils txeca. No creiem que s’hagi usat només Zatec. De fet diríem que gens. Finalment, una cervesa interessant, de bona factura, però lluny del model. Diríem que hi ha també una mica de blat. A mi personalment, aquest perfil de llúpol m’ha aparegut quan he fet servir Nordbrauer (O Northern Brewer).
Fins i tot diria que hi deu haver alguna equivocació i que l’etiquetatge podria no correspondre al contingut.
12-07-2011

Primer curset de tast de cerveses AMPOSTA

2011-07-11T18:12:00.010+02:00

El dia 7 de Juliol de 2011 vam fer un tast de cerveses a l'Iluro d'AMPOSTA.
Vam poder comparar diverses cerveses fetes amb el mateix mètode però amb ingredients sensiblement diferents. També vam tastar BUDVAR, OHARA, WEIHENSTEPHAN, MORT SUBITE, DUVEL i +MALTA

Història i societat; Soma: cervesa i al•lucinacions

2011-07-04T17:41:00.001+02:00

Actualment, la cervesa s’aromatitza amb una planta anomenada LLÚPOL. Aquesta planta és de la família de la cannabàcies. En altres termes el llúpol i el cànem (o marihuana en algun casos) pertanyen a un mateix grup taxonòmic vegetal i possiblement comparteixen algunes característiques. De fet es van fer fa bastants anys a Alemanya cerveses amb Cànnabis «actiu»però es van prohibir i ara només s'elaboren amb cànem «innocent».

Medicinalment i en temps pretèrits (per exemple en l’edat mitjana), el llúpol es va utilitzar amb dues finalitats. Es feien coixins farcits de llúpol per induir al son. I també es donava a la gent que havien perdut la gana.

En la cultura monàstica medieval ja existien jardins de llúpol (Hopfengarten) però els monjos i monges no utilitzaven la planta enfiladissa amb finalitats mèdiques, sinó que l’usaven per a promoure la preservació de les begudes. Hildegarda von Bingen (d. 1178) i el molt savi Albert el Magne (d. 1280) ens informaren al respecte. Hildegarda von Bingen i Albert Magne suggerien que el llúpol era esgotador: l'abadessa, va dir que creava «malenconia», mentre que el savi bisbe de Ratisbona, va escriure que el llúpol feia el cap pesant.

En l'alta edat mitjana, els metges àrabs estaven molt més avançats que els seus col•legues europeus. L'autor més important en el camp de la botànica i la farmàcia en el món àrab, que va viure a Espanya, Abdullah Ibn al-Bayt (1197-1248) va escriure sobre els efectes hipnòtics del llúpol.

No obstant això, els coneixements sobre el llúpol es van perdre en l'època del Renaixement. Cap a finals del Segle XVIII es va tornar a descobrir l'efecte inductor del son.

En això van jugar un paper important, entre altres coses, El rei anglès Jordi III (1738-1820) i l’elector de Brunswick-Lüneburg que va passar a ser rei de Hannover el 1815. Ambdós patien desordres del son que foren mitigats mitjançant l'ús del coixí de llúpol.

Els metges també descobriren el llúpol com una ajuda per a dormir en una altra circumstància: Christof Wilhelm Hufeland (1762-1836), fou un dels metges més importants del canvi entre els segles XVIII i XIX i va afirmar que el llúpol tenia una amargor que ajudava a la digestió i que era també una medicina pels nervis perquè actuava com a calmant.

El va seguir Clarus igualment famós, que en 1864 en el seu "Manual de medicaments especials" recomana el llúpol per pal•liar la falta de gana en cas de refredat, i per combatre l'insomni.

En el segle XX es va establir que el llúpol com a planta medicinal sedant, especialment en combinació amb la rel de valeriana.

«Assajos clínics recents demostren que aquesta combinació és útil en el tractament de la inquietud i de la dificultat per adormir-se,» es va escriure en «la història de desenvolupament de la botànica medicinal» de la Universitat de Würzburg. En aquesta Universitat (en el cercle d’estudis de plantes medicinals) es va elegir el llúpol (Humulus lupulus) com a Planta Medicinal de l'any 2007.
El principi actiu que condueix a la somnolència contingut en el Llúpol seria el METILBUTENOL tot i que sembla que queda per demostrar l’eficàcia real aquest efecte.

Anotem de pas que el llúpol duu àcids amargs que exciten la gana. De manera que si bé la cervesa no engreixa gaire, si que ho fan les coses que mengem després de beure una cervesa... La panxa cervesera no ho és deguda a la cervesa sinó a allò que mengem perquè la cervesa és APERITIVA.

Alguns historiadors de l'antiguitat, especialment grecs, ens refereixen que la cervesa en general es feia servir en medicina i en cosmètica. En el primer cas, la cervesa servia d’excipient líquid i alimentari per a pacients grans i petits.

La cervesa, rebaixada o diluïda amb addició d'algun cereal va servir per alimentar criatures quan la mare no produïa llet. La cervesa rebia aquesta consideració perquè gràcies a la fermentació contenia alcohol i aquest garantia un nivell acceptable de netedat bacteriològica. Els nostres avantpassats no ho sabien, però sí que degueren donar-se compte que, amb la cervesa, no contractaven malalties infeccioses com salmonel•losis, disenteries i altres alegries d'aquesta mena. D’ací l’ús de la cervesa com a excipient medicinal.

La cervesa, des de la nit dels temps, fins que es va descobrir el principi "material" de la fermentació, es va considerar com un element sagrat, un producte màgic de les forces de la Terra Mare, un regal dels déus. La cervesa es va utilitzar com a ofrena en els cultes i litúrgies i també va tenir una funció de comunicació amb el món diví: si un bevia del beuratge sagrat, s'impregnava (mai més ben dit: prenyar per dins) de la sacralitat de la beguda i participava o comunicava amb els déus o les forces tel•lúriques. La cervesa va tenir una gran importància en els cultes xamànics del món sencer.

Com molts ja ho sabem, la cervesa s’aromatitza amb herbes, arrels i espècies múltiples. No tenim coneixement de cap recepta que inclogués bolets però la veritat és que no ens estranyaria. Moltes plantes que es van utilitzar per aromatitzar la cervesa contenien, com el cànnabis, principis actius al•lucinògens possiblement utilitzats expressament en els ritus més amunt esmentats. De manera que no ens hem d'estranyar de la importància que tenia la cervesa en els ritus cultuals dels nostres avantpassats.

El mateix GRUUT, en una versió alemanya conté, entre altres coses, DATURA, MANDRÀGORA, GENCIANA, JUSQUIAM i ABSENTA. En el cas de la genciana i l'absenta, els alcohols que produeixen són nocius i poden conduir a estats dolents que, en casos extrems, poden conduir fins a la mort. La Datura o Estramoni és una planta coneguda a Amèrica central com a "Herba del Diable" i s'utilitza per arribar a estats al•lucinatoris difícils de controlar. La Mandràgora ocupava la mateixa funció a Europa. La planta Hyosciamus és coneguda com a Jusquiam Negre i també conté principis actius al•lucinògens.

No ens càpiga el menor dubte que aquests efectes psicotròpics, al•lucinatoris i psicodèlics fossin desitjats també pel xamanisme precristià europeu.

En el seu vessant d’excipient de principis al•lucinatoris, la cervesa amb addicions al•lucinògenes va rebre, en molts llocs del món, el nom de SOMA. O, més aviat són els additius els que reben aquest nom, i per extensió, tot el beuratge.

Així es va conèixer i es coneix des de fa més de 20 000 anys a l'Índia, a Pèrsia (haoma), a Sibèria, a l'Afganistan, al Tibet, a l'Iran etc. Era considerat l'aliment dels déus i era utilitzat per aconseguir estats visionaris i visions extàtiques.

Entenguem, el SOMA no és cervesa. Però quan el SOMA es pren amb líquid, se sol utilitzar la cervesa. El SOMA no és cap cosa en particular. Existeixen en la naturalesa milers de plantes, fongs i animals que contenen alcaloides (principalment fenetilamines i triptamines) i que es poden macerar amb cervesa com el mateix llúpol.

Fins i tot existeixen "còctels" que, després de ser produïts sintèticament, s'ha descobert que existien prèviament en la naturalesa, de manera que no seria una gran sorpresa que haguessin estat utilitzats per tal de provocar intoxicacions al•lucinatòries. Un d'ells seria la Ayahuasca utilitzada avui al Brasil però que es va utilitzar a Amèrica del sud durant milers d'anys, especialment amb intencions curatives. El mateix LSD es troba en plantes i s'usa sota el nom de Ololiuqui.

Com ho hem apuntat, no disposem de cap constància de l'ús de bolets amb cervesa amb fins curatives o visionàries. Però no ens estranyaria que un dia algun arqueòleg ens digués que enmig de les restes d'oxalat (compost químic que revela la possibilitat que un recipient hagi pogut contenir cervesa) en una gerra també es detectessin rastres d'alcaloides d'origen fúngic. Els bolets també se solen utilitzar en l'elaboració de SOMA. Especialment les de la família Amanita i Psylocibe.

Per a nosaltres, simples mortals una mica sibarites, aquests aspectes només presenten un interès històric i social. Ens sembla interessant descobrir un paper de la cervesa que surt dels camins coneguts. Des del nostre punt de vista, l'ús xamànic de la cervesa i el seu significat en els cultes múltiples en els que va intervenir en la història la ennobleixen.

Tot i que de cap manera encoratgem ni promovem aquest ús de la nostra beguda favorita, preferim aquest aspecte al de la cervesa en la seva versió dolenta, tavernera, vulgar, diluïda, etílica i rastrera que també existeix des del principi mateix de la seva existència.

Història. Grècia i Tràcia. Una citació d'Ateneu de Naucratis

2011-07-03T13:49:00.006+02:00

Amics de la història de la cervesa, he trobat una citació interessant i curiosa:

Es troba en un llibre escrit per Ateneu de Naucratis.
Primer unes paraules sobre l’autor:
Ateneu fou possiblement fill de família de rics comerciants grecs i se sentí atret per l’estudi de les lletres. En la seva època, el gran centre cultural mundial era Alexandria a Egipte, de manera que hi va anar a estudiar. Posteriorment s’establí a Roma on, a petició de l’Emperador, va redactar el DEIPNOSOFISTAI, que es pot traduir com “el banquet dels filòsofs” o “el banquet dels homes savis”. Aquest text s’inspira de l’estil de les “converses de taula” de Plutarc, inspirades aquestes del “banquet” de Plató.
Però Ateneu ni és filòsof ni es pot dir que el seu llibre tingui gaires pretensions literàries. Es tracta més aviat d’una enorme compilació bastant indigesta que conté prop de 8oo referències a altres escriptors i a 2500 obres.

Hi ha algunes referències a la cervesa:

El llibre X va de fartaneres i borratxeres:

«Però tu, beu sense por perquè així està segur de caure cap endarrere. En efecte, Simonides diu que els que beuen vi, licor que espanta les penes, no poden tenir aquest accident. En canvi els que beuen cervesa (vi d’ordi) que es diu PINON, cauen cap enrere, segons reporta Aristòtil en el seu tractat de l’ebrietat. Heus ací els termes:
“Però és un accident que produeix especialment el vi d’ordi anomenat PINON, perquè tots els que estan presos de qualsevol altre licor embriagant cauen indiferentment a la dreta o a l’esquerra o endavant o cap enrere. Només els que s’embriaguen de PINON cauen cap enrere”.

CAP XIV:

Alguns li diuen BRYTON al vi d’ordi, com Sòfocles en el seu Triptòlem:
“Però no introduir BRYTON terrestre en el cos”.
Arquilocos escriu:
“Aquesta dona malalta, o cansada de la feina, estava encorbada com un Traci, o un Frigi que rebutja per la boca el BRYTON que havia ingerit”.
Èsquil menciona aquesta beguda en el seu Licurg:
“Després d’això bevia BRYTON que deixava esclarir amb el temps i tenia un aire de grandesa en la seva casa que honorava el seu valor”
Hellanicus escriu en la seva obra sobre la fundació de les ciutats:
Es fan el BRYTON amb arrels com els Tracis amb l’ordi.
Hecateu diu (llibre 2 de la seva Periegesi) que els Egipcis són ARTOFAGIS o menjadors de pa; i afegeix que molen l’ordi per a fer-ne una beguda; i que en preparen una altra amb el nom de PARABIA, amb millet i conyza; per altra banda s’unten d’oli extret de la llet. Aquests eren llavors els costums.»

Què podem extreure d’aquesta curiosa compilació?

En primer lloc que la cervesa a Grècia no gaudia de la mateixa consideració que el vi. Era una cosa de poca dignitat beure cervesa mentre que beure vi era el “nec plus ultra”. Però això ja ho sabíem. El que és curiós és l’argument: si t’embriagues de cervesa, cauràs immancablement d’esquena. Se suposa que caure d’esquena és pitjor que caure de cantó de nassos. I es pot entendre: si caus d’esquena i perboques, pots tenir dificultats que no tindràs si caus d’alguna altra manera.
No hem trobat referències sobre PINON. Només hem pogut descobrir que en llengua Tràcia, PINON és simplement “beguda”, del verb *PI, beure. Podria tenir veure amb les diverses variacions de PIVO, cervesa en idiomes eslaus. Però era un vocable que no coneixíem.

BRYTON: Aquesta veu designa la cervesa en llenguatge Traci. Cal doncs entendre que en aquest idioma hi ha dues paraules per designar la cervesa. El més segur és que ambdues paraules designessin dues coses diferents que no aconseguim distingir per la deficiència dels nostres coneixements. És una mica el que ha passat durant bastant de temps amb Ale i Beer.
Existeixen variants: BRYTOS, BRYTON, BRUTOS, BRYTTION. Totes semblen procedir de *BHRUTO, una veu que designa el fet de fer bombolles. Alguns introdueixen la idea de cocció mentre que d’altres insisteixen en la fermentació. D’aquesta veu podria procedir el BROTH anglès (el nostre BROU, també Francès i el BRODO italià), el BWRD gal•lès, ambdós designant la beguda (sense especificació). El mateix FERMENTUM llatí podria procedir d’aquesta arrel. En Grec, hi hauria APÉPHRYSEN, que significa bombollejar com en una cocció. En Eslavic tindríem VRITI amb el mateix sentit, etc.

Però qui eren els Tracis?

Tracis era el nom genèric per designar diversos pobles que ocupaven l’Àsia Menor, Dàcia fins a Il•líria. En termes actuals, La Tràcia antiga abastava gran part del que és avui Bulgària i la
Turquia europea, a més de la franja grega entre els rius Nesta i Evros.

Entre el Grecs, els Tracis tenien la fama de beure com a autèntics forats sense fons. Alguns textos ens diuen que els Grecs eren ultra educats i civilitzats i que els altres, els bàrbars, eren la púrria més púrria i que aquest contrast era explosiu i traumàtic. (Sabíeu que els Grecs deien Barbars als no-grecs perquè consideraven que bordaven com els gossos? Per als grecs els gossos feien “bar-bar”, com els gossos catalans fan “bup-bup” i els gossos francesos fan “ouah-ouah”).
La realitat deu ser una mica diferent. Sabem que en la antiguitat, la borratxera no tenia la consideració negativa que te actualment. En la antiguitat, engatar-se era una cosa normal i habitual. Importava l’estil, no el fet. Si queies d’esquena eres un ésser vulgar mentre que si queies sense sentits de costat, eres una persona educada i fina! ... De manera que cal relativitzar i enmarcar una mica els comentaris. Els Tracis feien cervesa i se la bevien fins a perdre els sentits en algunes ocasions exactament com ho feien els grecs amb el vi, ni més ni menys. Però els textos històrics els van escriure el Grecs i per tant, els Tracis quedaren com a salvatges. En el mateix text d’Atheneu es pot llegir com Hèrcules es lligava unes farres i unes orgies de menjar i beure que no podríem assumir mai. Una bestialitat! O sigui que ni els uns foren tant refinats ni els altres tan salvatges.

El BRYTON devia ser una cervesa d’ORDI, MILLET, BLAT o de SÈGOL o una barreja de tot plegat.. Però si que ens diu que un Trcai es bevia el BRYTON a poc a poc per tal de deixar-lo decantar. Això ens indica que no tots els bevedors Tracis eren salvatges i també que la cervesa en qüestió era tèrbola, possiblement amb gra i herbes en suspensió i que, beguda amb paciència, es podia gaudir amb tranquil•litat.
Els dos primers cereals (ORDI i MILLET queden registrats) i també ens diuen que el BRYTON s’aromatitzava amb arrels.

No sabem amb quines arrels ho feien però podem imaginar dues coses: les arrels en qüestió eren aromàtiques (raves, etc) o eren al•lucinògens (mandràgora, etc.). En el primer cas, no hi ha res a dir mentre que en el segon cas, estem establint una connecció amb el SOMA (SOMA). I també estem establint una relació amb altres cerveses de la mateixa època destinades ja no a embriagar festivament sinó a “col•locar” amb finalitats de culte.
Finalment ens apareix una tercera veu: PARABIA. No hem trobat res al respecte. Com sempre estem investigant.

Història. Els Hebreus i la cervesa II

2011-05-08T14:26:00.005+02:00

Article precedent sobre el mateix tema.
Israel no era precisament una terra especialment fèrtil en èpoques bíbliques. El regal de la Terra Promesa va ser, en algunes ocasions, una mica enverinat si se’m permet la broma. En alguns moments, hi hagué gana:
Gn 26,1;
Hi hagué una fam al país —a més de la primera fam que hi hagué en temps d'Abraham—, i Isaac se’n anà a Guerara a trobar Abimèlec, el rei dels filisteus.

Més tard, torna a haver-hi fam a Canaan i Jacob envia els seus fills a buscar blat a Egipte on crec que el seu fill Josep és ministre:

Gn 42,1;
1 Veient Jacob que hi havia blat a l'Egipte, digué als seus fills: «¿Per què us esteu aquí mirant-vos l'un a l'altre?
2 He sabut que hi ha blat a l'Egipte. Baixeu-hi, doncs, i compreu-nos-en perquè puguem viure i no ens morim».
3 Deu dels germans de Josep van baixar a comprar blat a l'Egipte.
4 Però Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va deixar anar amb els seus germans, perquè es deia: «Que no li passi cap desgràcia».

Més avall:

5 Els fills d'Israel anaren, doncs, a comprar blat enmig d'altres que hi feien via, ja que hi havia fam al país de Canaan.
6 Josep tenia autoritat sobre el país, i ell era qui venia el blat a tot el món. Els germans de Josep arribaren i es prosternaren davant d'ell de cara a terra.

D’aquestes citacions, podríem deduir que la terra de Canaan, pel que fos, no era del tot apta per la producció de cereals. Tal vegada, aquesta fos la raó per que no es parlés gaire de la cervesa. En efecte, per fer cervesa, cal que hi hagi excedent de gra. I si hi ha fam, no hi ha gra per a fer cervesa. I si se’n troba, cal comprar-lo. I, lògicament, abans de fer-ne cervesa o fins i tot pa, se’n faran galetes i/o farinetes. (La majoria dels textos sobre història de la cervesa parlen de pa o de cervesa, però rarament del que segurament devia ser un intermediari molt estès: les farinetes).

Tot i així, seguim creient que es feia i consumia cervesa a Israel. Cal però que fem una petita digressió.

La paraula que en un altre post hem citat i traduït de l’Hebreu (suposem) per “cervesa” és SHEKAR. En realitat aquesta paraula designa exactament una “beguda forta” i nosaltres hem suposat (no sense certa petulància tenint en compte la nostra escassa preparació acadèmica) que es tractava de cervesa. I ens vam basar sobre l’homofonia amb el SHIKARU akkadi, el qual sabem amb un grau prou acceptable de certesa que era cervesa, al menys al principi de l’imperi Sumeri.

Des de la redacció d’aquell article, he pogut saber que SHIKARU no va designar sempre la cervesa. En un principi, pels volts del segle XXIV abans de la nostra era, quan van arribar els Akkadis a Mesopotàmia i es feren amb el poder a Sumer, adoptaren aquella beguda a base de cereals i li donaren aquest nom (mentre que els Sumeris van seguir dient-li KASH). Però el temps ajudant, poc a poc, els fabricants (en realitat les fabricants eren gairebé totes dones) van primer aromatitzar la cervesa amb dàtils i, en èpoques de Babilònia (segle XVIII aC) ja es feia cervesa només amb dàtils. Podríem suposar que cal dir-li vi donat que era una beguda fermentada a partir de suc de fruita. Però ells no ho feren.

Hem buscat les diverses paraules akkàdies que es refereixen a les begudes que estem comentant:
karānu : Vi
kurunnu : Vi de dàtil, cervesa de dàtil
mutinnu : Vi de qualitat
šikār ṭīṭi : Vi de figa
šikriš : tenir set (de cervesa?)
šikru : Cervesa d’ordi, beguda alcohòlica, beguda, vi de raïm (a l’Oest de Mesopotàmia)

Com podem veure en el darrer article, tampoc queda establert de forma clara i definitiva en què consisteix el SHIKARU. I és que precisament, segons les èpoques, ha designat una cosa i al cap d’un temps ha passat a designar-ne una altra. El significat va canviar mentre que es mantenia la paraula. Notem de pas que se’ns apareix un interrogant: si els Akkadis disposaven d’una paraula per a designar el vi o cervesa de dàtil, perquè haurien de canviar de nom quan la cervesa es feu amb dàtils? I creiem que possiblement degué passar el que ha passat al Regne Unit amb les paraules ALE i BEER que, en un principi designaven coses força diferents però que amb el temps i les receptes canviant han acabat essent utilitzats indiferentment en un mar de confusió indestriable.

Tenint en compte que els textos més antics de la Bíblia daten dels segles entre XX i XVIII aC, no podem doncs en absolut afirmar que SHEKAR fos cervesa (encara que ho podem suposar o que podem suposar, si més no, que la mateixa confusió o duplicitat devia existir entre els Akkadis i els Israelites). Si hem de creure la gent més competent que nosaltres, haurem d’entendre que SHEKAR designava qualsevol altra beguda intoxicant que no fos estrictament el vi de raïm pel qual es disposava d’una paraula molt determinada: YAYIN.

Però podem trobar altres fonts. I per a comentar-les, hem de fer una altra digressió:
Els Cristians i els Jueus comparteixen llibres sagrats o canònics. Concretament, amb molt poques diferències, l’Antic Testament i la Torà són el mateix. Des de l’aparició de Jesús, les escriptures es dissocien. Els Jueus mantenen la seva tradició amb llibres de comentaris i jurídics mentre que els cristians elaboren el Nou Testament. Ens interessa una mica veure què diuen els textos jueus sobre cervesa donat que, molt probablement degueren mantenir tendències nascudes en èpoques abans de Crist. Els llibres sobre els quals es basa doncs el judaisme són els següents:

La Torà: és el nostre antic testament, constituït per cinc llibres:
Gènesi,
Èxode,
Levític,
Nombres i
Deuteronomi.
Sobre la Torà, es feren comentaris i recomanacions recollits en el Talmud. Aquest es divideix en dues parts: La Mixnà que recull i amplia o precisa les lleis establertes en la Torà i la Guemarà que recull els comentaris posteriors emesos per Rabins especialment prominents.

La Mixnà va ser compilada a Palestina pels volts del segle II després de C.

Altrament, existeix un text, el Codi de Maimònides que es refereix explícitament a la cervesa en el seu setè apartat: «el llibre de l’agricultura»: (Tractat 3, Capítol XI,2):
«està permès premsar [...] dàtils i fer-ne un pa, com un pa de figa, però no de fer-ne cervesa».

Una altra citació: (Tractat 5, Capítol VII,6):
«el suc de raïm que encara no ha fermentat no es pot vendre (per diners del delme) perquè és com l’aigua, però quan ha fermentat, es podrà vendre com el vi o la cervesa...»

Es tracta d’unes citacions que traduïm de l’Anglès sense saber massa a què es refereixen per la bona raó que no som de tradició jueva. Però ens val igualment perquè les citacions explícites a la cervesa demostren que aquesta, al menys per les comunitats jueves de Babilònia, era una beguda prou corrent per que se’n regulés el comerç i per que compartís taula amb el vi a l’hora de la benedicció. El Talmud de Babilònia és el resultat de més de 300 anys d’anàlisi de la Mixnà i culmina si fa no fa, pels volts del segle V de la nostra era. Podem doncs imaginar que, al menys durant la nostra era la cervesa formava part del quotidià dels creients jueus. Veieu sinó:

Talmud de Babilònia, (Tractat Berakoth, foli 12a):
«No hi ha problema quan un home ha agafat un got de vi pensant-se que era cervesa i comença [amb la intenció de pronunciar la benedicció] amb el de cervesa i acaba amb el de vi, ha acomplert amb les seves obligacions, però si aixeca una copa de cervesa pensant-se que és vi i comença [amb la intenció de pronunciar la benedicció] amb vi i acaba amb la benedicció de la cervesa, el problema sorgeix, haurem de judicar la seva benedicció d’acord amb el seu principi o d’acord amb el seu final?»

Repetim que la traducció és de l’Anglès i no seria del tot de fiar...

Seguint en aquest ordre d’idees, diversos autors (Hornsey, Arnold) ens informen del fet que al Pròxim Orient, en la antiguitat, no es penalitzava la ingesta excessiva d’alcohol com ho fan la majoria de les societats contemporànies. Existeixen imatges egípcies en les que es veu clarament com la gent s’agafava unes turques impressionants fins al punt que els havien de retirar de la festa o que els havien d’assistir. I el Gènesi ens informa del mateix, si fa no fa:

Gn 9:
20Noè, agricultor, fou el primer a plantar una vinya.
21 Va beure vi i es va embriagar i es va despullar dins la seva tenda.
22 Cam, el pare de Canaan, va veure la nuesa del seu pare i ho feu saber als seus dos germans a fora.

... i s’embolica una curiosa història en referència amb la nuesa del pare.

Ja coneixeu les altres citacions bíbliques de l’article anterior.
El cas és que en la citació sobre Noè, la vergonya no és embriagar-se sinó despullar-se i que et vegin els teus fills! No es parla aquí dels efectes nocius de la ingesta excessiva d’alcohol. I el Hebreus vivien en una zona on el vi i la cervesa rajaven a doll en quantitats ingents! Ens costa de creure que fossin tant diferents dels altres.

Podríem acabar les citacions amb la següent:

Gn 19:
30 Lot va pujar de Segor i s’establí amb les seves dues filles a la muntanya perquè tenia por de quedar-se a Segor [mateix]. Es va instal•lar en una cova, ell i les seves dues filles.
31 La gran digué a la petita: -el pare és vell i no hi ha cap home al país per que es pugui unir amb nosaltres com fa tothom.
32 Vine, fem beure vi al pare i dormim amb ell; així obtindrem una descendència del pare.
33 Aquella nit doncs, van fer beure vi al seu pare i la gran va dormir amb ell, que no es va adonar de quan ella va jeure ni de quan es va alçar.
34 L’endemà, la gran digué a la petita: -anit vaig dormir amb el pare. Fem-li beure vi també aquesta nit i ves a dormir amb ell així obtindrem una descendència del pare-
35 Van fer beure vi al seu pare també aquella nit, i la petita va dormir amb ell, que no s’adonà ni de quan jeia ni de quan s’alçava.
36 I totes dues filles de Lot van quedar embarassades...

Vaja quin parell de filles sense escrúpols!

Bé, no ens embalem. La Bíblia no promou l’ús excessiu d’alcohol ni l’embriaguesa ni l'incest. De fet, un text com aquest vol demostrar com l’alcohol, associat amb la falta d’escrúpols, pot dur a conductes francament reprovables. Però sigui com sigui, també demostra que la ingesta d’alcohol era comuna i que el poble elegit es comportava en aquest sentit de forma molt semblant als seus veïns.

El vi formava part de la ritologia jueva, i allà on el vi escassejava, la cervesa podia ser, sota certes condicions, un substitut força acceptable com possiblement ho demostra la citació del Talmud de Babilònia que hem traduït més amunt.

Els esclaus dels Hebreus tenien fama de ser un perfectes borratxos i no es recomanava tenir cap esclau que tingués l’hàbit de freqüentar les tavernes. I existien dues paraules per designar l’estat d’ebrietat: ŠATHUY designava l’estat d’una persona lleugerament «tocada» mentre que ŠIKKOR servia per descriure l’ebrietat completa. Observem que ŠIKKOR i SHEKAR tenen possiblement alguna relació... I d’aquesta possible semblança, tal vegada haurem d’inferir que SHEKAR no designava la cervesa especialment i concretament sinó qualsevol beguda alcohòlica que no fos vi de raïm i que conduís a estats d’embriaguesa dignes de ser designats amb la paraula ŠIKKOR. Mal averany per la cervesa: això significaria que, un cop més, la cervesa gaudia d’un estatut diferent del vi. Aquest servia més per les libacions cultes i refinades mentre que la cervesa servia per regar els àgapes més rústics i desfermats. Em sap greu arribar a aquesta conclusió, ho he de reconèixer, però no podem forçar els fets a corroborar opinions, són els fets els qui han de promoure opinions...
Ni tampoc fa falta que ens estripem les vestidures: això no és la darrera cosa que direm. Seguim investigant.
Salut.

Cervesa i Salut 3-Polifenols

2011-01-06T12:44:00.003+01:00

Sembla ser que els Polifenols continguts en la cervesa tenen una actuació positiva sobre la nostra salut (sempre que el nostre consum de cervesa sigui moderat).

Hem cregut útil definir una mica què són els polifenols:

Els polifenols són un grup de substàncies químiques trobades en plantes i caracteritzades per la presència de més d'un grup fenol per molècula.
Per més precisió, els fenols són compostos que tenen un o diversos grups hidroxil (OH) units a un anell aromàtic.

Els polifenols són generalment subdividits en:
-tanins hidrolitzables, que són èsters d'àcid gàl•lic de glucosa i altres sucres;
i -fenilpropanoides, com la lignina, flavonoides i tanins condensats.

Els polifenols més abundants són els tanins condensats que es troben pràcticament en totes les plantes. També es troben en algunes espècies de bolets com el Ciureny (Boletus edulis).

Beneficis potencials sobre la nostra salut:
Accions antimicrobianes, antivirals, antimutagèniques, anticarcinògenes, antiinflamatòries, antiproliferatives i vasodilatadores. La majoria d’aquestes accions són dites “potencials” perquè es troben en fase de ser demostrades o infirmades.

Segons un mecanisme encara per definir, sembla que els polifenols podrien reduir el risc de malalties cardiovasculars, de càncer i/o altres malalties. Els polifenols podrien tenir un paper important en la prevenció del càncer i podrien retardar o inhibir el creixement i la progressió d’algunes formes de càncer.

Els polifenols podrien també ajudar en el manteniment o potenciació de processos mentals com la cognició, la memòria, la motivació, l’atenció i la concentració.

La Xenohormesi és una teoria que explicaria com certes molècules com ara els polifenols, que indiquen estres en les plantes, podrien tenir la facultat d’allargar la vida als consumidors d’aquestes plantes (tot i que aquest efecte només s’ha pogut demostrar sobre invertebrats).

Els polifenols actuen com a prebiotics, uns ingredients no digeribles de l’alimentació que estimulen el creixement i/o l’activitat de les bactèries en el tracte digestiu que són beneficioses per a la salut.

Extractes d’algues rics en polifenols tindrien efectes antiproliferatius sobre el càncer de còlon. També podrien prevenir l’aparició del diabetis mellitus en un mecanisme que no he entès.

Per tornar a la cervesa, un estudi italià [Ghiselli A., et al.: La cervesa augmenta la capacitat antioxidant del plasma en éssers humans, J Nutr Biochem 11 (2000) 76-80] indica que la cervesa conté polifenols que milloren les defenses del cos contra les agressions del medi exterior, com per exemple els anomenats radicals lliures que contribueixen al desenvolupament de malalties cardiovasculars.
Aquests científics han trobat una altra explicació per la qual els bevedors moderats de cervesa presenten un risc significativament inferior de contractar una malaltia cardiovascular que les persones que no beuen alcohol (o les que en beuen massa). Aquesta acció preventiva ja no es pot atribuir només a l’alcohol per mitjà dels seus efectes beneficiosos sobre els greixos en la sang i sobre la seva coagulació.

L'alcohol sembla promoure l’absorció dels polifenols de la cervesa a la sang. Al cap d’una hora de beure cervesa, el contingut de substàncies antioxidants en la sang és el més alt. En canvi, el nivell de substàncies antioxidants presents en la sang després de l’absorció de cervesa sense alcohol no presenta diferències notables. Aquesta mancança es pot corregir amb ½ L de cervesa “normal”.

Quan trobem més coses sobre això les editarem ací mateix. Insistim però sobre el fet que, molt possiblement, els beneficis que ens poden aportar els polifenols de la cervesa (o del vi) són insuficients. La quantitat de cervesa o de vi que hauríem d'ingerir per cobrir les nostres probables necessitats en polifenols serien tan grans que l'alcohol ingerit al mateix temps invalidarien automàticament els esmentats beneficis. Els polifenols per tant, no justifiquen el consum exagerat o no moderat de begudes alcohòliques.

8.0.2.- Alcohol contra la calcificació de vasos coronaris.

2011-01-04T12:02:00.000+01:00

18/02/2005
Les persones que prenen alcohol amb moderació, però regularment, protegeixen el seu cor de l’enduriment de les artèries coronàries.

Ho demostra un nou estudi dut a terme en els Països Baixos.
És el primer estudi que no només interpreta les dades existents, sinó que també realitza les seves pròpies investigacions i explora la relació entre el consum d'alcohol i la calcificació arterial.

L'equip d'investigació dirigit pel Dr Rozemarijn Vliegenthart va centrar la seva tasca en els ancians. L'estudi va examinar més de 1795 residents de Rotterdam de més de 65 anys, que encara no havien estat diagnosticats amb cap malaltia del cor.
Es va fer un TAC del cor de cada individu que va permetre determinar la salut de les artèries coronàries visibles donat que són aquests vasos que, si es calcifiquen augmenten el risc d'atac cardíac.

En el mateix moment, es preguntava als subjectes sobre els seus hàbits de consum de begudes amb alcohol. El resultat va ser un mostra completa d’habits, des de l’abstinència fins a persones que prenien més de dues begudes al dia.
Es va poder concloure que l'alcohol té un impacte positiu en la circulació sanguínia del cor.

"Els millors valors van ser els de les persones que consumeixen al dia o dos gots de beguda alcohòlica. En aquestes, el risc de calcificació vascular es reduia en un 50%", segons el Dr Vliegenthart.

El grup més vulnerable són els abstemis: van ser els que presentaven un percentatge més alt d’individus amb una calcificació avançada.
Les persones que beuen moderadament però regularment cervesa, estan actuant positivament per al seu cor.

Vliegenthart * R, et al, "Consum d'alcohol i calcificació coronària en la població general" Arch Intern Med 2004; 164: 2355-2360

10.- Anti-inflamatori.

2011-01-04T11:36:00.001+01:00

23-08-2006
(Resum)
La Societat per la medecina de l’alimentació i dietètica (Gesellschaft für Ernährungsmedizin und Diätetik )a Aachen informa que investigadors de la facultat de medicina d’Innsbruck (Austria) han pogut demostrar que alguns compostos de la cervesa tenen propietats anti-inflamatòries. Aquestes propietats podrien ajudar a reduir la incidència de malalties cròniques com les malalties coronàries.
Aquestes propietats de la cervesa han estat comparades a aquelles ja demostrades i publicades sobre el te verd o el vi.
L’equip d’investigació del doctor Dietmar Fuchs sobre sang humana, va poder demostrar que els extractes de cervesa tenen la facultat de prevenir processos bio-químics desencadenats per l’interferon-gamma, una substància de transmissió en les reaccions inflamatòries.
No tenim més detalls i potser cal corregir una mica.

8.0.1.- Alcohol-efectes positius

2010-12-30T12:52:00.003+01:00

En aquest blog, hem insistit molt sobre el fet que la cervesa és una beguda que conté alcohol i hem descrit amb detall els efectes negatius de l’alcohol sobre la salut quan se’n fa un consum abusiu. Concretament, més de 40g al dia per als homes i la meitat per a les dones.

Hem insistit, i ho tornem a fer, sobre el fet que beure cervesa pot ser bo sempre que el consum sigui moderat. I quan el consum és moderat, l’alcohol mateix, al marge dels altres elements que conté la cervesa, és fins i tot bo. Però no ens equivoquéssim: els beneficis sanitaris de l’alcohol no justifiquen en absolut un consum superior al que hem indicat i que correspon molt aproximadament a ¾ de litre de cervesa «ordinària» per a un home al dia i, de la meitat per a una dona.

També abans de parlar dels beneficis del consum de la cervesa caldrà que avisem sobre el següent: si bé és cert que el consum d’alcohol en general i de cervesa en particular pot ser beneficiós si és moderat, els beneficis que se’n poden treure són quasi sempre ínfims. I per a aconseguir els efectes positius complets de la ingestió d’algun principi positiu caldria beure tanta cervesa que els efectes negatius de l’excés d’alcohol ho engegaria tot a rodar.

De manera que no beurem cervesa per a fer salut.

Per acabar d’avisar el lector, indicarem que no estem advocant contra l’abstinència: els beneficis de tot el que no és alcohol en la cervesa es poden obtenir per infusions o decoccions no fermentades: no és en absolut necessari ingerir cap beguda fermentada.

Dit això, com que la campanya contra l’alcohol és activa i forta (segurament amb raó!) hem cregut necessari informar sobre el fet que el consum moderat d’alcohol no és nociu.

En un document editat pel Deutcher Brauer-Bund (http://www.brauer-bund.de/bier-ist-genuss/bier-und-gesundheit.html) l’any 2009, ens informen que s’ha fet un estudi sobre estudis, un meta-estudi, sobre la relació entre consum d’alcohol i mortalitat (Alcohol dosing and total mortality in men and women: an updated meta-analysis of 34 prospective studies [archives of internal medicine, 166: 2437-2445]).

Molts estudis epidemiològics posen en evidència que la relació entre consum d’alcohol i mortalitat representada gràficament en una gràfica, descriuen una corba en forma de JOTA que indica que existeix una zona entre l’absència de consum i l’excés de consum, que solem anomenar consum moderat, en la que la ingesta d’alcohol és beneficiosa. En aquesta mateixa macro-enquesta també es confirma que les quantitats beneficioses d’alcohol per a homes i dones no són les mateixes.

Malalties del cor (infart) i de la circulació sanguínia:
Ja sabem de fa temps que les malalties coronàries i de la circulació sanguínia són les responsables més freqüents de la mort o de discapacitats entre adults. Cada any moren 4 milions de persones a Europa a conseqüència de malalties coronàries o del sistema de reg sanguini. Són responsables de gairebé la meitat dels decessos. Aproximadament la meitat són infarts de miocardi mentre que un terç són accidents vasculars cerebrals.

Les mesures preventives que es preconitzen impliquen un canvi de tipus de vida: més moviment (esport), canvis en l’alimentació (control del pes) i consum moderat d’alcohol.

Està demostrat que les persones que consumeixen begudes alcohòliques en forma moderada tenen entre un 30 i un 40% menys de possibilitats de patir aquest tipus de malalties en comparació amb abstemis o amb consumidors no moderats. (WHO Global Status Report on Alcohol [2004]). Aquest consum moderat es pot equiparar a altres mesures preventives com ara la ingesta regular d’aspirina, la pràctica de l’esport i el control del pes.

a.- Colesterol:
un dels mecanismes més important que afavoreix el consum moderat d’alcohol és l’augment de «bon» colesterol que al seu torn redueix la circulació del colesterol dolent.

b.- Fluïdificació de la sang:
existeixen investigacions que indiquen que l’alcohol redueix el risc de formació de coàguls fluïdificant la sang.

c.- Inflamacions:
l’arteriosclerosi és una malaltia deguda a inflamacions de les parets dels vasos sanguinis que pot conduir a la mort. Les irritacions en aquestes parets poden provocar una reducció de l’espai per on passa la sang o fins i tot una oclusió. Sembla ser doncs que l’alcohol, consumit moderadament tindria efectes antiinflamatoris que reduirien els riscos de contraure arteriosclerosi.

d.- Diabetis mellitus:
la insulina és l’hormona responsable del metabolisme del sucre. El diabetis mellitus (tipus II)apareix (entre altres motius) quan el cos comença a desenvolupar una certa resistència a la insulina. Sembla ser que el consum moderat d’alcohol pot reduir significativament aquesta resistència i impedir o retardar l’aparició d’aquesta malaltia (cosa que, per dissort, no he pogut comprovar en pròpia carn...)

Al marge d’aquestes indicacions, també està demostrat que la ingesta d’alcohol sola (sense cap mena de canvi de tipus de vida) no funciona en absolut com ho acabem de descriure. Són preventives totes les mesures de canvi de vida, i accessòriament, el consum moderat d’alcohol.

Cursets d'introducció a la cultura de la cervesa.

2010-10-31T10:20:00.008+01:00

Des d'ara mateix, publicarem les fotos dels cursets (o en fornirem l'enllaç).

TAULA DE MATÈRIES:

1.- Descripció del curset.

2.- Imatges del Curset de Gandesa. (Estiu 2010)

3.- Fotos del primer torn del curset de Sant Vicenç de Castellet (16 i 23 d'Octubre 2010)
4.- Fotos del segon torn del curset de Sant Vicenç de Castellet (13 i 20 Novembre)
(Les cerveses, ja les veureu, però el menjar va ser el següent:
Botifarra amb cervesa de gerd
Pollastre amb cervesa blanca
Laminat de cuixa de Pollastre amb salsa de xampinyons i Newcastle
Vedella amb rovellons i cervesa negra.)
4.- Nota de premsa sobre els cursets de Sant Vicenç de Castellet.
5.- Altra nota de premsa del curset de Sant Vicenç de Castellet (Pdf)
6.- Primer curset de tast de cerveses a l'ILURO d'Amposta

2010-10-31T09:55:00.041+01:00

Curset de tast de cerveses a
GANDESA (Terra Alta) Agost 2010.

A part de tastar les cerveses que podeu veure, vam degustar:
Pollastre amb cervesa blanca (Schneider Hefeweizen)
i
Cuixa de porc laminada amb salsa de xampinyons i Newcastle.
Els dos plats són inventats i elaborats per l'Isabel Crosas Murillas.
El pa per sucar estava fet també amb cervesa.
El curs va ser organitzat per l'Ajuntament de Gandesa.
He d'agrair als participants la seva amabilitat, el seu interes, el bon rotllo i la seva activa participació.
També hem d'agrair al Francesc Sanahuja que ens fes a mà aquestes fotos.

Història: Cervesa i ritus propiciatoris i/o sacrificials

2010-10-03T22:20:00.000+02:00

Els nostres avantpassats caçadors recol•lectors es trobaven immersos en una Natura abassegadora que els inquietava i els feia sentir petits. Segurament devien considerar que en formaven part, que eren un element més d'aquella cosa impressionant que els sustentava i els amenaçava alhora. En efecte, mentre s'alimentaven dels fruits de la Terra, se sentien amenaçats per fenòmens naturals com la pluja, el vent, el foc, el tro, els terratrèmols. Però no tot eren catàstrofes tot i que romanien interrogants força colpidors que, de fet encara ens duren: què és la vida, d'on venim, on anem? Altres preguntes es relacionaven al funcionament de la Natura: què és un naixement, què és la mort, com s'explica el sol, la lluna, les estrelles?
Aquells homes respongueren de l'única manera que, en definitiva es podia llavors i avui en dia: creient en una sèrie de coses. I no estem entrant en la discussió sobre la idoneïtat del que cregueren. No sabem si cregueren en quelcom que s'inventaren o si la seva fe s'aplicà a quelcom preexistent. Sobre la fe no es pot discutir. Només creiem o no creiem. La fe no es pot demostrar, ni tampoc la seva absència.
Bé doncs, aquells homes i dones cregueren (amb raó o sense) que els fenòmens naturals eren el fet de la Natura, personificada en una divinitat gairebé sempre femenina. També dividiren els atributs generals d'aquesta divinitat, la Terra Mare, en "especialitats" que reberen també el tractament de personificació. Hi hagueren doncs divinitats secundàries, per la pluja, pel tro, pel sol, per les estrelles, per la lluna i les seves fases. Cada divinitat tenia unes exigències especials que eren uns ritus que havien de dur a terme els homes i dones per tal de propiciar-se la bona voluntat d'aquella divinitat. Per lògica doncs podem inferir que l'existència dels Déus implicava una religiositat que s'expressava en comportaments quotidians com els tabús o religiosos com sacrificis o altres cerimònies.
No ens càpiga cap dubte que, quan els caçadors recol•lectors sortiren del bosc, no canviaren la seva forma d'entendre el món. Transferiren segurament les creences animistes dels animals als vegetals. O tal vegada, el corpus religiós relacionat amb els vegetals s'enriquí simplement amb noves incorporacions mentre que el que tractava d'animals es reduïa una mica. Els productes de sòl, en especial reberen aquest tractament, i a la llarga, aparegueren divinitats agrícoles com NIDABA entre els Sumeris, la vaca solar HANUB a Egipte i CERES entre els Romans, DEMETER entre els Grecs.
Les cerimònies sacrificials devien tenir dos principals aspectes simbòlics.
El primer, possiblement el més significatiu, per mitjà de la combustió o anorreament complets de l'ofrena, vegetal o animal, talment com una renuncia a la pròpia ofrena, per contactar, mitjançant el fum, la flama o els efluvis, tot formes essencials, amb l'essència del sacrifici, la divinitat. Des del nostre punt de vista, l'alquímia no és molt més que això: accedir a la quinta essència de la cosa per accedir a Déu. (Es pot entendre que la creació és impura i que l'Alquimista es dedica a aïllar els elements essencials o sagrats de les coses, l'element més important essent la seva pròpia naturalesa divina feta presonera en el cos.)
En el segon aspecte del sacrifici, hom consumia l'ofrena sacrificial en honor a la divinitat a la que es reservava una part simbòlica que, tot sovint, després de la cerimònia també passava a engreixar el sacerdot o a sustentar els pobres. Aquesta versió és una mica hipòcrita i apareix en societats més desenvolupades. En aquest acte, però, la sang de la víctima, líquid misteriós que quan surt del cos de la víctima, aquesta es mor, la sang dèiem té una significació extremament important: sembla ser que la sang duu la vida; sembla ser que la sang és la quinta essència de la vida! Bevent la copa de sang, hom ingereix i integra l'essència sacra, l'essència vital amb la que honorem el Déu. Amb la mateixa sacralitat hom esprem el suc de les fruites per extraure la part més íntimament essencial.
Aquesta mateixa idea és aplicada en nombroses manipulacions de vegetals xamàniques. Hom extreu els principis essencials que també podem anomenar principis actius per parafrasejar el lèxic químic. I no ens estranyi que les manipulacions dels cereals també reberen aquesta consideració sacra. De la mateixa manera que Don Juan Matus extreia el principi actiu de la Datura (hierba del Diablo), és ben probables que els primers pagesos intentessin extreure el principi actiu dels cereals macerant-los en aigua. No ens sembla a nosaltres que aquest fet sigui a l'origen de la cervesa encara que tal circumstància és plantejable, però si que posa en evidència la possibilitat que hom considerés el cereal com un element sagrat de la vida quotidiana, com gairebé tot en definitiva. Per a alguns, la sacralitat ha precedit la quotidianitat i remunten l'invent de la cervesa a la recerca de l'essència sagrada del gra. Nosaltres tendim a creure el contrari: l'invent es feu sense massa intenció i després cobrà significació sagrada. Cadascú que esculli la versió que més li agrada i Déu reconeixerà els seus.
La sacralitat de la cervesa es troba en nombrosos textos històrics, especialment sumeris i egipcis. Aquests pobles detenen en efecte l'honor d'haver escrit els primers sobre cervesa. I el que escrigueren ens fa pensar que corregueren rius de cervesa en Orient Pròxim durant milers d'anys, essent la cervesa la principal beguda de rics i pobres, refrescant gorges assedegades, preciosa moneda de canvi i de comerç, ofrena votiva en les cerimònies religioses. Hom en coneix prou bé les tècniques de producció, abundantment referides en els textos sacerdotals que la defineixen d'origen diví a més de presentar el caràcter nutricional independentment de l'efecte embriagador que en feren una beguda d'ús generalitzat.
Si és veritat que hom beu vi des dels temps de Noè, també ho és que es beu cervesa des de l'època dels seus nebots. La Bíblia ens explica com Noè fou el primer home a qui se li acudí plantar vinya, esprémer-ne el fruit i beure'n el suc fermentat fins a caure a terra embriac, perduda tota dignitat humana. Una antiga llegenda irlandesa explica que CASSAIR, precisament nebot de Noè, probablement cansat i avorrit de la llarga i tediosa estança a l'Arca enmig de tots aquells animals, va decidir abandonar la nau en un barca, emportant-se entre altres coses una cassola per a fer-se cervesa. Navegant damunt de l'immensa mar i després de nombroses aventures, va atracar en alguna platja de la verda EIREANN i va descobrir que en aquell país, els habitants ja feia més de mil anys que tenien per costum elaborar-se la cervesa. La recepta era un secret gelosament guardat pels FOMORIANS, antics i tenebrosos habitants del bosc, mig humans i mig ocells.
Si fem el càlcul observem que
a.- Noè va viure 950 anys
b.- Quan en tenia 600, hi va haver el diluvi i en els 40 dies següents, Cassair se les va pirar.
c.- Hom suposa que Noè va plantar la vinya a l'edat de 300 anys.
d.- Quan Cassair va desembarcar a Irlanda, ja feia 1000 anys que la gent d'allà bracejava.
e.- A conseqüència, la cervesa és almenys 700 anys més antiga que el vi.
Vaja!
La cervesa fou molt possiblement la primera beguda fermentada i elaborada que begueren els humans. Molt abans que la vinya hom cultivà l'Ordi i els cereals en totes les latituds possibles mentre que sabem que la vinya requereix d'un clima més aviat temperat.

Història: Bierhexen: les bruixes de la cervesa

2010-10-03T21:44:00.002+02:00

Al llarg de la història, hi ha hagut dues formes bàsiques de preparar la cervesa: en primer lloc la cervesa es feu a casa. I com totes les feines de la casa i especialment les que comprenien l’elaboració dels aliments, el brouat de la cervesa fou cosa de dones. L’altra versió, també molt antiga, és la que implica quantitats més grans d’aquesta beguda i una gestió de nivell administratiu més complex. Existeixen nombrosos testimonis escrits de la fabricació gairebé industrial de la cervesa en la història: solen ser textos administratius sumeris o egipcis. En aquests casos, les il·lustracions representen homes fent la feina. Tot i així, cal esmentar que fins i tot en casos molt compromesos en els que hom pretenia produir cerveses d’altíssima qualitat per a ús i gaudi de personatges molt prominents com el mateix Inca, l’elaboració de la cervesa comprenia la masticació del gra acomplerta per noies verges sovint d’alta casta. Quan aquestes entraven en el període menstrual, eren apartades de la seva feina per ser considerades impures: almenys gaudien d’alguns dies de descans durant el mes... No cal dir que la funció era sacerdotal i que en molts casos hi dedicaven la vida. Si es casaven o perdien la virginitat, perdien el “privilegi” de participar en l’elaboració de la cervesa imperial.

Tant si era sacra com simplement domèstica, la fabricació de la cervesa fou reservada, en una gran majoria de cultures i durant moltíssim temps, a les dones.

Podem extrapolar el cas incaïc a moltes cultures asiàtiques i europees prehistòriques: és més que probable que, a Europa, la feina de fer la cervesa fos gairebé una exclusiva femenina. I la cervesa, si bé era una beguda, també era un producte que la Terra o que les divinitats oferien a la humanitat. Així és com la cervesa tenia una connotació sagrada de la que també participaven les seves elaboradores. Les cerveseres, originalment, també podien ser sacerdotesses. I quan l’església catòlica volgué imposar-se, hagué de lluitar contra les creences precristianes europees i contra tot el que les podia recolzar com ara l’ús ritual de la cervesa.

Aquest ús tenia rastres xamanics. Hom afegia en la cervesa plantes per aromatitzar-la i també plantes que aportaven elements que podien provocar estats alterats de la consciència, expressament volguts en aquells cultes.

Les cerveseres foren doncs perseguides pel cristianisme com a “bruixes”. I aquesta persecució tingué altres motius menys confessables:

Si bé al sud del Pirineu, els monjos tiraren pel dret i suprimiren físicament el culte indígena i els seus sacerdots, substituint la cervesa pel vi, -beguda conreada exclusivament pels homes- al nord, intentaren suplantar-lo. Els monjos es posaren a fer cervesa, tal vegada perquè no havien sabut o pogut suprimir els cultes autòctons. Adoptaren doncs la cervesa i intentaren fer-se-la seva. I també anatemitzaren les elaboradores casolanes. Primer per eradicar les creences “supersticioses” i després i potser sobre tot, per aniquilar la competència. En això dels negocis, no valen les mitges tintes!

Com és ben sabut, tot el que no era cristià era herètic. Els Càtars ho sofriren amb escreix en pròpia pell. La cervesa havia de ser cristiana, apostòlica i tot plegat, o no podia ser. Tot el que era herètic estava conxorxat amb el dimoni i, per tant, havia de ser eradicat sense remissió. Així és com les religions precristianes anaren desapareixent en la seva essència deixant al darrere un rastre de creences i de procediments que foren classificats en l’apartat de la bruixeria.

Cal dir que, ningú no tenia idea d’allò que era la fermentació. Abans del cristianisme, aquesta fou imputada als Déus i a la Terra Mare. No ens càpiga cap dubte que, amb la vinguda dels apòstols, si sortia bé la fermentació, era obra de Déu. Però si sortia malament, era necessàriament obre del Banyeta i dels seus esbirros, els bruixots, els jueus, els cabalistes o qualsevol que fos “diferent”. I si l’experiència negativa es repetia, algú n’era el responsable: algú havia enviat algun mal d’ull, algun fat o alguna maledicció. En això, evidentment, les pobres cerveseres, bruixes elles, eren expertes. Calia eliminar-les, purificar-les pel foc.

És possible que elles tampoc fossin ben bé santes i que fins i tot es creguessin alguna cosa de la seva bruixeria. De fet, durant molts anys, fins ben entrat el segle XVII, les cerveseries angleses es distingien per una escombra de bruc penjada a la seva porta. Nosaltres, els Catalans, els diem bruixes perquè solien anar a fer els seus rituals i a amagar-se en els bruguerars. El bruc era una planta significativa en la bruixeria europea.

Hi hagueren molts judicis i condemnes per bruixeria contra dones cerveseres. En Alemany fins i tot reberen nom particular: Bierhexen, bruixes cerveseres. En aquell país hom coneixia l’ús del Gruut, Grut, Gruit o Khrut, barreja d’herbes que aromatitzava la cervesa, n’allargava la conservació i en algun cas, servia per provocar estats alterats de la consciència. En especial era notori l’ús de Jusquiam negre (Hyosciamus Niger), una solanàcia com la Belladona i l’Estramoni (que també es feien servir) i que provocava, en paraules de farmacèutics actuals, confusió, agitació aguda, deliri i al·lucinacions.

Es cremaren doncs moltes bruixes.

En els protocols de molts judicis de “Bierhexen”, les acusades reconeixien sovint (mitjançant tortura, segurament) que, en el Sabbath o en àpats de bruixes, havien begut cervesa (!). A la marca de Brandenburg, al segle XV, encara es feien judicis contra bruixes cerveseres. A Mecklenburg, al segle passat (XIX) hom encara creia que les restes de cervesa que romanien en els gots o en les gerres servien en les orgies satàniques de les bruixes cerveseres o, deien que les bruixes, transformades en gripau, llepaven la cervesa que havia caigut a terra.

En les llegendes hom també parla de cerveseries i de cassoles de bruixa plenes de cervesa embruixada borbollejant o d’altres “tremendes pocions”. En un judici a bruixes cerveseres a Schlawe, a Pomerania, en 1538, poc després de l’edicte de la llei de puresa alemanya, l’alcaldessa va ser acusada d’haver enviat a la seva germanastra “una cervesa negra i espessa que va conduir la víctima a una gran fúria o excitació”. A Suïssa, hom encara cremava bruixes cerveseres en 1581 perquè la cervesa de Sankt Gallen no tenia el gust que havia de tenir.

Les bruixes no sempre eren cerveseres però, en el cas d’aquests judicis, la seva suposada maldat s’aplicava a la cervesa. En algun cas, el propi cerveser era acusat. Deien que hi havia “gent entre ells (els cervesers) que, mitjançant arts demoníaques, portaven mala sort als seus col·legues (i concurrents)”. A Brandenburg altre cop, van cremar una bruixa perquè havia enviat esperits voladors en una cerveseria provocant grans perjudicis. Era molt escampada la brama que imputava la responsabilitat de l’acidesa de la cervesa a les manipulacions malèvoles de les bruixes. Deien que podien ordir fats i tirar maleficis per que la cervesa es fes malbé. A Leobschütz (Alta Silesia), en 1581, foren cremades dues dones per ser bruixes cerveseres perquè pressumptament, havien trafegat i robat la cervesa dels bons burgesos en una rapinya noctàmbula i se l’havien beguda “en malèvola forma”.

Hom acusava també les bruixes cerveseres de robar les bótes per cavalcar-les pels aires (com escombres). En altres casos, les bruixes s’havien emportat la cervesa per beure-se-la amb el dimoni.

Hi havia nombrosos mitjans de protegir-se contra les malifetes de les bruixes cerveseres a part de cremar-les. Possiblement, més d’una planta del Gruut o Gruyt fou introduïda en la barreja amb la intenció d’aprofitar-se de les seves suposades virtuts anti-malefici. No som especialistes en farmacopea vegetal màgica, però el cas no ens estranyaria. En alguns casos, documentats aquests, hom tirava pells de muda de serp en el most o en els barrils. Els bons cervesers benpensants es protegien amb un fil amb coral vermell. En 1792, una ordre macabra recomanava de penjar un dit per damunt del barril (o dins!?) per assegurar una bona sortida de la cervesa. El prepuci d’un penjat no només protegia la cervesa de les bruixes cerveseres sinó que, a més, atreia els clients a la taverna. Els bons burgesos també crèien en la influència de les bruixes i bufaven l’escuma sobrera del got perquè aquest gest donava força contra elles.

El llúpol salvà la vida d’aquestes pobres dones. En efecte, aquesta planta assegurava una més gran conservació de la cervesa de manera que no calgué més acusar ningú més del malbaratament de la beguda.

En qualsevol cas, queda il·lustrat que la cervesa era tan important socialment que, fins i tot es cobrà les seves víctimes. Són més màrtirs de l’estupidesa que de la cervesa, però aquesta darrera funcionà com a detonant. La ignorància és arrogant i els seus efectes són cruels. I la cupiditat i la fam són motors potents i perillosos de la història.

Addenda:
En 1589, després que el papa Innocent VIII autoritzés formalment (en 1484) la persecució de bruixes cerveseres, es va fer el primer i més gran judici d’aquestes bruixes a Schongau, Baviera. Es va acabar per a 63 dones amb la decapitació i la cremació de les seves restes. El darrer judici d’aquesta mena a Alemanya tingué lloc a Kempten (Baviera) en 1775.

2002

Els noms de la cervesa. Estat de la qüestió 1

2010-09-07T18:54:00.009+02:00

L’estat de la qüestió. 1

La majoria de les coses que hem pogut consultar per Internet solen ser de segona ma. I ho sé per ser l’autor de l’original que moltes pàgines i blocs en castellà que comencen per alguna cosa com:

Existen varias versiones:
• Una, según Coromines, dice que «cerveza» proviene del francés cervoise y que éste a su vez proviene del latín cervisia (o cerevisia) que a su vez vendría de un raíz celta, cognado con el galés cwrw y el gaélico coirm.
• Otra, de Duboë-Laurence y Berger (El Libro del Amante de la Cerveza), sugiere que cervoise viene de cerevisia pero luego añaden que esta voz vendría de Ceres, diosa latina de la tierra y los cereales, y de vis, la fuerza. En cualquier caso Coromines afirma que cereal proviene de cerealis, que designa aquello perteneciente a la diosa Ceres.
• Otra dice que se ha conservado el nombre con que la designaban los celtas, y que cerveza viene de la voz cerevisia que es en realidad celta. En todo caso, la raíz común es fácilmente apreciable en sus voces gallegas, "cervexa", portuguesa, "cerveja", catalana, "cervesa" y española.

La referència a Coromines i a Duboë-Laurence es troba en la web sobre cervesa que vaig fer en 1999. Ha plogut molt des de llavors.

Cal dir que no hi ha res definitiu i que només podem parlar de l’estat de la qüestió d’una cosa bastant fluctuant i transitòria.

El cas és que no hi ha pràcticament cap dubte que la nostra CERVESA procedeixi de la CERVISIA llatina. Les divergències apareixen quan volem saber d’on procedeix CERVISIA.

Durant molt de temps, molts autors han seguit disciplinadament i una mica a cegues l’opció d’Isidor de Sevilla que, al segle VII, va suggerir que CERVESIA procedia de CERES.

(Sant Isidor de Sevilla, va ser l’autor de Les Etimologies, nom amb el qual es coneix la seva obra anomenada Originum sive etymologiarum libri viginti, considerada una de les recopilacions medievals de cultura clàssica més importants. Es tracta d’un conjunt de volums que recull el saber de l'època per temes i que per tant funciona com una enciclopèdia. L'obra va ser encarregada per Brauli, bisbe de Saragossa, a l'any 627. Aquest bisbe va dividir-la en els vint llibres de què consta. El títol procedeix del fet que per cada terme estudiat, es proposa una etimologia i algunes cites dels autors clàssics que el van tractar.)

La citació seria: (Llibre XX, apartat III)
[17] Cervisia a Cerere, id est fruge vocata; est enim potio ex seminibus frumenti vario modo confecta. [18] Caelia a calefaciendo appellata; est enim potio ex suco tritici per artem confecta. Suscitatur enim igne illa vis germinis madefactae frugis ac deinde siccatur et post in farinam redacta molli suco admiscitur, quo fermentato sapor austeritatis et calor ebrietatis adicitur. Quae fit in his partibus Hispaniae cuius ferax vini locus non est. Fex dicta, quod sese vasis emergendo adfigat.

La primera frase és la que mana: Cervisia procedeix de Cereal (algú ens ajudarà en la traducció...). Aquesta versió ha estat, com deia seguida i repetida però molt poc criticada. Fins al punt que Coromines l’adopta (no sense reserves) en el nostre diccionari etimològic i que treballs seriosos com el d’Alejandro Valiño de la Universitat de València citen sense ni tant sols discutir-ho. Com que jo no sóc etimòleg però que la cosa m’interessa, aporto el que he anat trobant per ací i per allà en contribució a la discussió.

El cas és que aquesta etimologia no és gens apreciada entre els etimòlegs anglosaxons. Argumenten que Isidor de Sevilla va abundar en la tendència general de la seva època de considerar tots els llenguatges no llatins com procedint d’aquesta llengua, com formes bastardes o espúries del llatí entenent que el llatí era La llengua per excel•lència. Amb aquesta premissa era doncs necessari buscar arrels llatines en totes les paraules de tots els llenguatges. Avui en dia sabem que tal mètode és radicalment incorrecte. Però no he trobat cap més arguments en contra d’aquesta etimologia que, evidentment, te les seves pegues però que em sembla seguir tenint alguna opció de ser possible.

Personalment, no veig cap inconvenient en acceptar que CERVESIA es remunti a CERES. Només em faltaria que algú m’expliqués l’afegit –VISIA que segons Coromines procediria de VIS, el vigor, la força. En aquest cas, CERVISIA seria el “vigor de Ceres” o allò que ve de Ceres i dóna vigor...

Altrament, Valiño ens demostra, citacions a la ma, que la cervesa tenia molt poca consideració entre els romans:
“En todo caso, este texto [Tàcit, Germani 23,1]revela algo que se repite constantemente en las fuentes romanas: el tratamiento peyorativo de que es objeto la cerveza, considerada como una bebida mucho más vulgar que el vino.” (Pomoerium 6 2007-8 ISSN 0945-2354)

Essent així se’m fa difícil entendre com poden anomenar aquest “vini corruptus” “vigor de Ceres” oi més quan autors com Tàcit en denuncien el consum immoderat que en feien els Germànics. No s’entén massa que aquesta beguda pogués ser d’algun Déu, ni que fos la Deessa de les messes.

Coromines era un home molt savi i prudent i ja apuntava en la direcció que sembla que segueixin la majoria dels etimòlegs:

Sembla més raonable admetre que els romans, que eren principalment bevedors de vi, manllevessin el nom d’aquesta beguda dels pobles que sí l’apreciaven i la tenien com a beguda principal quotidiana, per a libacions i fins i tot de caire religiós.

No sé quina seria la citació llatina més antiga que tinguem de la paraula CERVISIA. I valdria la pena saber si és anterior o posterior al contacte dels romans amb la Gàl•lia cèltica. En qualsevol cas, sabem que Roma va “romanitzar” molts mercenaris enrolant-los en els seus exèrcits. També sabem que molts d’aquests mercenaris van anar a viure a Itàlia important en aquell país algunes de les seves costums. Se sap del cert que el consum de cervesa a Roma en una època que no puc precisar, era ingent fins al punt que un emperador va manar arrencar vinyes per poder plantar ordi. Una decisió que va aixecar molta pols i pessigar molts ulls de poll. No seria doncs d’estranyar que la paraula per a designar la cervesa procedís d’algun idioma no llatí vehicle de comunicació d’alguna de les importants comunitats estrangeres d’Itàlia.

Els etimòlegs apunten cap als Celtes.

Ara em posaré una mica docte. Els especialistes em perdonaran i pot ser que fins i tot em corregeixin, i els altres, si volen ens poden seguir en el curiós viatge en el passat de la paraula CERVESA.

Sembla que les paraules tenen una estructura consonàntica bastant fixa que es pot rastrejar en el temps. Alguns idiomes tenen una escriptura consonàntica, la qual cosa significa que només s’escriuen les consonants, mentre que les vocals depenen del context gramatical. Un idioma l’escriptura del qual funciona encara així és l’hebreu (en el que la qüestió de les vocals es resol mitjançant un sistema afegit de puntets).

Posidoni d’Apamea (135-50 aJC) ens refereix, (per mitjà d’un altre autor, Ateneu) que els Gals bevien una poció de cereals anomenada CORMA. I Plini el Vell que va viure entre els anys 23 i 79 dJC ja ens parla de CERVISIA en la seva Historia Naturalis. És doncs acceptable que entre aquestes dues èpoques s’introduís la paraula CERVISIA en l’imperi romà.

Podem suposar que l’estructura consonàntica de CORMA és KRM i que la de CERVISIA, que molt possiblement s’ha de pronunciar KERVISIA, sigui KRV o KRVS. La primera estructura podria haver donat o estaria en l’òrbita consonàntica del COIRM irlandès [KRM] o del CURMI Gàl•lic [KRM] ambdues paraules significant CERVESA i ambdues en idiomes del grup cèltic. Aquesta estructura podria procedir d’una arrel protocelta *KORMI (l’asterisc significa que no es té cap constància escrita de l’existència d’aquesta paraula però que es pot inferir la seva existència d’un grup de paraules posteriors) d’estructura també KRM que, a la seva vegada podria procedir d’una paraula proto-indo-europea com *KERM [KRM altre cop]. Aquest *KERM també podria trobar-se a l’origen d’altres veus com ara el rus KORM (farratge), el vell eslavònic KRMA (aliment) o el mateix llatí CREMOR (brou o farineta).

Ens faltaria saber que signifiquen *KORMI i *KERM. Sembla però que se situen en l’àmbit del menjar, especialment dels cereals.

Fins ací, hem estat veient com l’estructura de les paraules KRM es mantenia fixa mentre que les vocals canviaven. Aquestes variacions són molt fàcils d’imaginar: en Balear-Català-Valencià, per exemple tindríem una cosa similar quan veiem que la paraula LLONGANISSA té la variant meridional LLANGONISSA o com l’ ENSAÏMADA balear presenta la variant continental ENSIAMADA. També podriem citar el GENOLL que segons on anem passa a ser GINOLL, JONOLL o JUNOLL així com el SENYOR que fàcilment sentim pronunciar SINYOR. En tots els casos, l’estructura consonàntica no ha canviat mentre que les vocals han viatjat a plaer.

El que podríem trobar menys freqüent o més difícil seria un canvi d’estructura consonàntica com el que se suposa que s’ha produït entre KRM i KRV. Ací és on aquesta teoria flaqueja una mica: s’ha trobat un fenomen similar per a estintolar-la:

Sembla que un canvi generalitzat s’hagi produït en el Cèltic Britànnic durant o just després de l’ocupació romana entre els sons “M” i “V”. Per exemple, els reialmes britànnics de DUMNONIA (actual comtat de DEVON) i DEMETIA (al país de Gales) es convertiren respectivament en DEVON i DYFED (pronunciar duvv-ed). No tenim més exemples d’aquest “canvi generalitzat”. Si algú ens en forneix, fantàstic. Però aquesta seria la feblesa d’aquesta opció teòrica: hi ha més exemples? Amb dos exemples no podem considerar que un canvi és generalitzat... Però la teoria és plausible.

Com dèiem, aquest canvi s’ha d’haver produït per nassos entre la citació de Posidoni i la de Plini el Vell. O sigui, entre el segle II aJC i el segle I dJC. Hi ha temps! Posidoni va dir que els Celtes del sud de la Gàl•lia bevien una poció feta de cereals i mel anomenada CORMA, mentre que Plini, al mateix producte de la mateixa zona, li va dir CERVISIA.

Bé, la teoria tépossibilitats. Però al meu entendre és feble i incompleta. Ja he dit perquè feble, i la trobo incompleta perquè no ens explica el sufix –ISIA. Hem passat de KRM a KRV, però què passa amb el –S? No ho explica ningú al meu coneixement.

Així doncs, tenim dues teories:
-Una que sembla en pèrdua de velocitat al menys entre els etimòlegs anglosaxons que faria procedir CERVISIA de CERES i de VIS. Aquesta teoria te llacunes per omplir.
-Una altra, també prou llacunar, que faria venir CERVISIA del Gàl•lic CORMA.

Finalment, un apunt per als seguidors no-crítics. Algú ha dit que CERVESA vindría en primera instància del vell Francès CERVOISE. No veig el perquè! O al menys, s'hauria de demostrar. Pot ser perfectament que CERVOISE, CERVESA, CERVEXA i CERVEZA procedissin tots en paral·lel de CERVISIA sense que s'establís cap mena de jerarquia com passa en dotzenes d'altres paraules d'orígen llatí que han passat als idiomes romànics cadascú per la seva banda.

Espero els vostres suggeriments amb curiositat.
Salut.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 21 ÚLCERA GASTRODUODENAL

2010-09-06T20:33:00.002+02:00

21 ÚLCERA GASTRODUODENAL

La destrucció o ulceració d'alguna part del teixit intern de l'estómac o del duodè provoca aquesta malaltia important.

Sol empitjorar a la primavera i tardor, i pot arribar a fer-se una úlcera sagnant que es reconeix per les deposicions de color negre quitrà, amb aspecte de pòsit de cafè producte de la sang digerida i coagulada.

Més del 75% dels malalts d'úlcera gàstrica pateixen una infecció per part del bacteri Helicobacter pylori. Davant de qualsevol diagnòstic d’úlcera convé consultar un especialista que realitzi una prova per determinar l'existència d'aquesta bacteri.

La ulcera té un component psicoemocional molt important, però també l’afavoreix el dany progressiu de la mucosa gàstrica a causa d'una mala alimentació, excés d'alcohol, tabac i altres drogues, i alguns medicaments com l'àcid acetilsalicílic (aspirina) capaç de causar microperforacions i posteriorment veritables ulceracions.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 20 SÍNDROME DE WERNICKE-KORSAKOFF

2010-09-06T20:24:00.001+02:00

20 SÍNDROME DE WERNICKE-KORSAKOFF

La síndrome de Korsakoff es presenta amb símptomes greus d'amnèsia anterògrada i amnèsia retrògrada, així com varietat de problemes sensorials i motors, confusió extrema, canvis en la personalitat i risc de mort a causa de problemes cardíacs, de fetge o gastrointestinals.

Els malalts de Korsakoff pateixen amnèsia anterògrada per records explícits (no implícits o procedimentals). En les primeres fases, les llacunes poden omplir i passar inadvertides fins i tot per als qui la pateixen. A mesura que avança la malaltia, també es produeix amnèsia retrògrada, que en casos greus pot abastar fins i tot extensos episodis de la vida del pacient.

Aquests símptomes són causats per dany en els cossos mamil•lars de l’ hipotàlem i altres àrees del cervell a causa d'un dèficit de tiamina (vitamina B1). En casos excepcionals, el dany s'ha trobat en els nuclis mediodorsals del tàlem.

Les causes més freqüents d'aquesta deficiència vitamínica són l'alcoholisme crònic o, més rarament, una greu malnutrició. L'alcoholisme sol ser indicador de mala alimentació, que juntament amb la inflamació de les parets de l'estómac, causa la deficiència en tiamina. Vòmits prolongats, malalties nutricionals o els efectes de quimioteràpia, poden també provocar aquesta deficiència.

Quan l'encefalopatia de Wernicke s'acompanya de la síndrome de Korsakoff, la combinació d'ambdós és anomenada síndrome de Wernicke-Korsakoff.
Patològicament, hi ha una pèrdua neuronal, gliosis i hemorràgia en els cossos mamil•lars.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 19 PSICOSI

2010-09-06T20:06:00.002+02:00

19 PSICOSI

És un grup de greus malalties mentals que es caracteritzen per una distorsió absoluta de la realitat. La víctima de psicosi és la que popularment s'anomena boig o dement. El malalt pateix un autèntic caos en la percepció i en la conducta. Es creu immers en una realitat fantàstica i absurda que, en un altíssim percentatge de casos, l'incapacita per a la vida en societat. Hi ha degeneracions cerebrals que poden ocasionar psicosi, com l'alcoholisme crònic o la conseqüència cerebral de la sífilis, tumors o simplement l'arteriosclerosi senil. L'afectació del cervell fa perdre el judici i la raó.

Com a malaltia,les psicosis més conegudes són l'esquizofrènia i el trqastorn maniacodepressiu.

Esquizofrènia:

L'esquizofrènia és una malaltia mental estranya que no té un motiu o origen físic conegut. No se solen detectar lesions al cervell, ni tan sols té un test diagnòstic clar. És només l'observació de la conducta la que pot determinar una esquizofrènia. És una malaltia que es caracteritza per una alteració específica del pensament, del sentiment i de la relació amb el món exterior.

Entre els símptomes hi ha la pèrdua de sensació del temps i de lloc, i s’observen una sèrie de símptomes que es poden englobar sota l’apel•latiu de "trastorn del govern del jo". És a dir que el subjecte se sent manipulat per forces estranyes. Sent que ja no governa el seu propi jo. I diu coses com que li roben els pensaments, o que li fiquen idees a la força. Trenca la seva ment i comença a interpretar el món d'una forma totalment diferent.

Psicosi maniacodepressiva:

Pel que fa a la psicosi maniacodepressiva, també anomenada psicosi afectiva. Es caracteritza, com el seu nom indica per alts i baixos emocionals que van des d'una excitació emprenedora i feliç a la més profunda de les depressions, amb grans alts i baixos afectius. En la fase maníaca, s'uneix a l'excitació la fabulació o els deliris de grandesa. Els subjecte es creu capaç de qualsevol empresa, i viu en l'alegria sempre que no se’l contradigui, moment en el que pot sorgir una còlera de gran violència. Les depressions són portades a l'extrem: el subjecte no vol moure's, ni tan sols tracta d'aixecar-se del llit, no té interès per res ni per ningú. No li val la pena viure. El risc de suïcidis en aquests individus i en aquesta fase de la malaltia és notable.

Més sobre psicosi>>>

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 18 PANCREATITIS

2010-09-04T18:34:00.004+02:00

19 PANCREATITIS

El pàncrees està situat sota l'estómac. Entre el duodè i la melsa, i és alhora glàndula de secreció interna i de secreció externa. D'una banda té unes cèl·lules que s'organitzen en grups i formen els anomenats illots de Langerhans, que són els que segreguen, sobretot la insulina.

Però per altra banda, el pàncrees segrega també ferments que resulten imprescindibles per a la digestió. El més conegut és el suc pancreàtic. En segrega diàriament entre 500 a 2.500 centímetres cúbics.

Normalment, el pàncrees segrega aquests ferments fora de l'òrgan, activat a més per enzims i altres substàncies. Però quan el pàncrees pateix una pancreatitis, és a dir una infecció o una inflamació, aquesta activació es produeix dins de la pròpia glàndula. I llavors és com si el pàncrees es digerís a si mateix.

Si admetem que és la principal glàndula digestiva, i que d'ella depèn l'assimilació de molts aliments, per la insulina i la digestió, és fàcil comprendre que qualsevol variació del seu estat repercuteix en el bon funcionament de la digestió i del metabolisme.

Com indicàvem anteriorment, hi ha dos tipus de pancreatitis:

Pancreatitis agudes, molt espectaculars i que poden comprometre seriosament la supervivència del subjecte. La pancreatitis aguda és la més freqüent i té el seu origen en la majoria dels casos, en una ingestió excessiva d'alcohol. Un altre percentatge es deu a càlculs a la vesícula biliar que obliguen el pàncrees a una activitat anormal que implica la inflamació d'aquesta glàndula. En els casos aguts és com si el pàncrees hagués patit un accident. Un cop resolt el problema, la glàndula no sol quedar danyada i recupera la seva normalitat. Si no es canvien els hàbits que l'han causada, el probable és que l'atac es torni a repetir.

Pancreatitis cròniques, que no revesteixen gran espectacularitat, però que danyen irreversiblement el pàncrees. La pancreatitis crònica no és tan freqüent com l'aguda, però afecta a gent molt més jove. En molts casos, també és deguda al consum abusiu l'alcohol. Quan es manifesten els símptomes de la pancreatitis crònica, el mal ja està fet. L'òrgan ja ha perdut una gran part de la seva funció, perquè el teixit de la glàndula ha adquirit una notable fibrositat. Els factors nutricionals, units gairebé sempre a l'abús de l'alcohol, també tenen relació amb la malaltia. En les causes dels casos crònics no es pot descartar una predisposició constitucional. Com si en aquests pacients, l'alcohol tingués una especial predisposició pel teixit pancreàtic. Qualsevol persona que tingui un problema biliar ha de vigilar el pàncrees, atès que el fet de consumir alcohol i poca proteïna, suma diversos factors de risc.

N'hi ha altres d'origen traumàtic, i n'hi ha, finalment, que no tenen una causa aparent.

L'alcohol obliga el pàncrees a realitzar un treball extra amb la dilatació dels vasos (perifèrics?). A més, el suc pancreàtic del bevedor habitual és més viscós i ric en proteïnes, que precipiten i formen taps que obstrueixen els conductes. a damunt, el bevedor habitual sol tenir una dieta pobra perquè desapareix la gana. I un menor consum de proteïnes afavoreix l'aparició de calcificacions en el pàncrees.

Més sobre pancreatitis>>>

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 17 LA LARINGE

2010-09-04T18:18:00.002+02:00

17. LARINGE

Des dels pulmons emetem aire, que en passar per la laringe i d'acord amb el so que volem pronunciar, agita les cordes vocals, que en adoptar diferents posicions, provoquen sons. Les cordes s'acosten o se separen segons el so que vulguem emetre. Després, la caixa de ressonància de la boca, el modula amb més detall. Cal tenir present que, pel que fa a la veu, som com un instrument de vent.

La laringectomia és la intervenció quirúrgica en la qual s'extirpa la laringe per eliminar d'arrel algun procés cancerós. El pacient en general es queda sense veu després d'aquest tipus d'intervencions, encara que la cirurgia actualment permet conservar la veu sense apel•lar a cap artefacte fonador. Els individus sotmesos a aquesta cirurgia aprenen a parlar mitjançant l'esòfag.

El perfecte mecanisme de la nostra fonació està sotmès a moltes agressions. El tabac amb el seu efecte d'irritació constant és el primer. Si a més hi unim la toxicitat de l'alcohol, l'efecte es multiplica. Tampoc es pot oblidar la contaminació de l'aire i alguns ambients laborals (i no parlem ací del mal rotllo d’alguns col•legues...).

Els signes més característics que es manifesten en individus amb aquesta patologia són: la ronquera prolongada, estossec constant, canvi en el to de la veu i expectoració amb una mica de sang. Cal saber que avui en dia, la incidència del càncer de laringe augmenta. I més amb la incorporació de la dona als mals hàbits masculins del consum del tabac i l'alcohol.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 17 LA LARINGE

2010-09-04T18:18:00.001+02:00

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 16 MIGRANYES

2010-09-04T17:59:00.000+02:00

16 MIGRANYES

Pot definir-se com un mal d’una part del cap, freqüent, diari, pulsatiu, caracteritzat per atacs recurrents, àmpliament variables en la seva intensitat i durada i que dóna uns avisos concrets que el migranyós reconeix. L'atac és comunament unilateral i pot anar acompanyat de pèrdua de gana, nàusees o vòmits.

En la majoria dels casos, va precedit de diversos trastorns neurològics.

Segons els especialistes, té habitualment un origen vascular.

Apareix quan hi ha una dilatació de la duramàter, és a dir, d'una de les capes que recobreixen el cervell. Es calcula que un de cada quatre ciutadans de l’estat espanyol pateixen mals de cap i sembla ser que aquest perjudici té una predilecció pel sexe femení.

Els símptomes que es manifesten entre vint i quaranta-vuit hores abans de la crisi en la majoria de persones que pateixen aquesta malaltia, són apatia, irritabilitat, depressió. Unes vegades es tornen pesats, reiteratius, insistents. El treball que normalment desenvolupa bé, li costa un gran esforç. Altres vegades, tenen somnolència i fins i tot dormen profundament per despertar-se víctimes de la crisi. Pot aparèixer un gust metàl•lic a les coses que es mengen, o un brunzit d'oïdes o la percepció d'una olor especial.

Pel que fa a les causes, cada malalt té unes, però les més comunes són la fatiga física i mental, les emocions, la manca de son, la fam, l'acció del sol o un focus potent; determinats olors, com pintura, vernís, nards, gasolina; atmosfera viciada de locals tancats, ingestió de begudes alcohòliques; algun tipus de vi negre, un tipus molt determinat de formatge ... I una condició que apareix pràcticament en tots els casos és la tensió nerviosa.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 15 INSOMNI

2010-09-04T17:38:00.003+02:00

15 EL SON
(nota lingüística: EL son és el fet de dormir mentre que LA son és aquell estat físic que et convida a dormir.)

Almenys un terç de la població afirma tenir dificultats per dormir.
Si se'ls pregunta si pateixen insomni, un 20% de la població diu que sí.
I una recent enquesta arriba a conclusions sorprenents. Es van interrogar 3.000 subjectes que tenien entre 20 i 40 anys, triats a l'atzar. I els resultats van ser aquests:

* El 24% trigava molt en adormir-se.

* El 23% es despertava molt durant la nit.

* El 19% es despertava d'hora.

* El 21% no estava content amb el seu son.

* El 8% prenia algun fàrmac per dormir.

(Una curiosa enquesta que deixa sepultats en la inòpia el 5% dels enquestats...)

O sigui que, la gran majoria d'adults hagués volgut dormir millor.

Les alteracions del nostre son són de tres tipus:

* El son no acaba d'arribar i es triga a conciliar.

* Després d'haver dormit una estona, hom es desperta i és sumament difícil tornar a dormir.

* Dèficit de son que es produeix quan hom es desperta excessivament d'hora i ja no pot tornar a dormir ...

Una cosa que tots hem de tenir en compte és que l'insomni o l'alteració del son no és una malaltia. És un indicador. Alguna cosa passa que impedeix dormir. No oblidem el que diuen molts especialistes: la nostra manera de dormir no és més que un reflex de la nostra forma de viure.

Si féssim la pregunta de quant hem de dormir, la majoria ens diria que vuit hores. I, tanmateix, la realitat ens diu que són molt pocs adults els que aconsegueixen dormir ...
Quan es dorm menys, sol tractar-se d'una conducta apresa.
Cadascú té les seves necessitats. S'ha de dormir amb regularitat, però sempre dins d'una flexibilitat. No passa res si hi ha alteracions.

Pel que fa a les causes que produeixen l'insomni, els factors que hi influeixen són nombrosos. Per exemple, viure una situació estressant. El nerviosisme allunya el son. També hi ha malalties que impedeixen el son.

Per exemple, totes les que impliquen dolor, com les reumàtiques, les migranyes o les malalties cardíaques. Algunes malalties cardíaques allunyen el somni perquè es produeix una manca de sincronia entre el batec i les respiració. Això crea una certa sensació d'angoixa. Alguns fàrmacs poden produir insomni, especialment aquells que tenen un efecte estimulant. Encara que sembli mentida, medicaments utilitzats per combatre l'insomni el poden produir en les últimes hores del son pel fet que alteren en major o menor grau les estructures del son.

També poden alterar el son substàncies excitants de consum habitual, com ara el cafè, tabac, etc. I encara que en molts casos semblin altra manera, l'alcohol és causant de molts insomnis. És veritat que l'alcohol és un bon inductor del son. Però després d'una primera fase de somnolència apareix un component d'excitació.

No es pot oblidar que un dels primers signes de la depressió, dependència alcohòlica o patiment de síndrome d'ansietat és l'insomni.

Cervesa i salut 8.4 Efectes negatius de l'abús d'alcohol. 14 EL COR

2010-09-04T17:19:00.003+02:00

14.- El COR.

El cor (miocardi, múscul cardíac) és una bomba que s'encarrega de distribuir la sang per l'organisme perquè els milers de milions de cèl•lules que el componen rebin les substàncies necessàries per viure i l'oxigen necessari per a la seva respiració. És com un altre múscul qualsevol, amb la diferència que mentre els altres músculs necessiten ser excitats pel sistema nerviós, el cor és totalment automàtic. Tot motor, i el cor és un motor, necessita carburant per a funcionar. L'alimentació del teixit viu es realitza a través de la sang, de manera que el cor disposa d'un sistema circulatori: sistema coronari. Cap òrgan del cos compta amb una xarxa capil•lar tan densa com el miocardi.

L’infart:
Pel que fa a les causes d’infart, cal citar l’arteriosclerosi :
L’Aterosclerosi, és la forma més freqüent d'arteriosclerosis, caracteritzada per un espesseïment de la túnica íntima amb plaques que contenen macròfags plens de lípids i grasses, principalment el colesterol.

L’Arteriosclerosi obliterant és una forma d'arteriosclerosis específica de les artèries de les extremitats inferiors, freqüent en adults més grans de 55 anys, caracteritzada per la fibrosis de les capes de les artèries amb obliteració i estrenyiment considerable de la llum del vas.

L’Esclerosi de Monckeberg, poc freqüent, s’observa especialment en persones ancianes, i afecta generalment les artèries de la glàndula tiroides i de l’úter; rares vegades es presenta estrenyiment de la llum arterial.

L’Arteriosclerosi hialina o nefrosclerosis, es refereix a l'espesseïment de les parets de les artèries per dipòsit de materials hialins (La paraula hialí es deriva del grec hyalos, que significa vidre); s’observa generalment en pacients amb patologies renals i diabètics.

L’Esclerosi de la vellesa, en la qual s'observa naturalment una remodelació de les grans artèries a mesura que augmenta l'edat, caracteritzada per rigidesa arterial i que s'associa amb hipertensió sistòlica.

L'infart és la mort d'una zona del cor per falta de reg sanguini.

Segons la Fundació Hispana de Cardiologia, 50 de cada 100 morts que es produeixen a l'Estat Espanyol són per causa de malalties del cor o de les artèries i s'observa que, així com als Estats Units han aconseguit reduir a 40% la mortalitat per aquesta causa, al nostre país ha augmentat fins a un 50%. Cal cercar els motius en el nostre sistema de vida, hipertensió, alimentació, tabac, alcohol, etc.