8.4.22. Cervesa i Salut - Gota

Més de 500.000 persones pateixen cada any els símptomes de la gota.

La gota és causada per la incapacitat del cos per eliminar l'excés d'àcid úric per mitjà dels ronyons. L'àcid úric pot precipitar-se en forma de cristalls en les articulacions, provocant en el cos una reacció inflamatòria molt forta i dolorosa, també anomenada atac de gota.

La gota pot donar-se en forma aguda, i prendre posteriorment una forma crònica, en la qual la inflamació és permanent. La gota és comuna en homes entre els 40 i 50 anys. Les dones també es poden veure afectades per aquest mal, però amb menys freqüència que els homes. Això es deu al fet que les dones eliminen amb la menstruació molts residus àcids, incloent l'àcid úric. Després de la menopausa, aquesta opció desapareix i el nivell d'àcid úric és generalment similar al dels homes.

La gota sol manifestar-se en un peu o en ambdós. En cas que els cristalls d'àcid úric es dipositin en moments diferents, en diferents articulacions del cos (braços, orelles, mans, dits), parlem d'una 'reumatisme articular agut'

L'àcid úric en el cos es pot produir per:
→Combustió incompleta dels aliments. Sobretot cal esmentar els aliments que contenen una substància anomenada purina i que, en conseqüència, tenen àcid úric (carn, peix, vi).
(La purina és un compost orgànic bicíclic -format per dos anells units entre sí-. S'anomenen purines als compostos derivats de la purina.)( http://ca.wikipedia.org/wiki/Purina)
→Ús de medicaments. Molts medicaments contenen àcid úric com producte de degradació
→Un alt nivell d'estrès
→Dieta de pes rica en proteïnes, amb les quals es perden ràpidament molts quilos.

Segons un estudi, la cervesa augmenta el risc de gota. (?)

El consum d'alcohol, incloent cervesa, pot duplicar el risc de patir gota, una malaltia caracteritzada per l'excés d'àcid úric en la sang, segons un estudi publicat recentment a la revista mèdica The Lancet .
Aquesta malaltia, una de les més antigues malalties humanes és la principal causa de l'artritis en els homes.
La relació amb les begudes alcohòliques es coneix des de fa dècades, però el nou estudi estableix per primera vegada l'evidència i demostra que fins i tot una petita quantitat d’alcohòl augmenta el risc de contraure gota.

Sembla ser que el principal responsable sigui la cervesa. La segueixen els espirituosos. No obstant això, l'estudi assegura que beure una quantitat moderada de vi és segur. Tot i així, alguns experts comenten que aquests estudis es van fer sobre molt pocs els homes que beuen més de dues begudes al dia per assegurar-se que el vi és una alternativa més segura. (O sigui que l’estudi és una enquesta i, com ho hem denunciat en altres llocs, les conclusions d’aquesta mena d’estudis és sovint la que es plantejaven originalment els patrocinadors de l’estudi. NDT.)
En l'estudi realitzat per científics de l’hospital general de Brigham (Massachusetts) i per dues escoles de medecina de Harvard (Boston), s’analitzaven les dades de 47 150 homes que no havien tingut gota durant al menys 12 anys.

Al final de l'experiment, en 1998, 730 homes, aproximadament el 2%, havien desenvolupat la gota.

Com més alt era el consum diari d’ alcohol, més gran era la probabilitat de contraure la malaltia. A més, la malaltia tenia dues vegades més de possibilitats de desenvolupar-se en els homes que bevien alcohol que entre els que no en bevien.
La relació més estreta es va establir amb la cervesa, el consum diari de la qual duplica el risc de desenvolupar gota. Per als espirituosos, el consum diari augmenta el risc en un 15%. En canvi, sembla que no hi ha major risc entre els bevedors de vi (cal esmentar que només el 18% dels homes en l'estudi prenien més de dos gots de vi al dia...).

Conclusions personals:
Aquesta notícia farà les delícies dels nombrosos activistes anti-alcohol (cosa que entenem molt bé) i també alegrarà la vida de tots aquells que intenten convèncer-nos que el vi és més sa, més bo i més noble que la cervesa.
De moment, no s’ha fet un estudi seriós que permeti concloure que la cervesa és més letal o que produeix més gota que qualsevol altra beguda fermentada. Està clar que si fem un estudi dins d’una població on principalment es beu cervesa, difícilment podrem concloure alguna cosa seriosa.
Per altra banda, de moment, no he trobat res sobre el mecanisme que faria que els compostos de la cervesa fossin responsables de l’aparició de gota.
Per acabar, direm que el que sembla que tingui purines és especialment el llevat de cervesa: 1810mg per 100g.
En canvi, una cervesa de baixa fermentació normal en conté 13mg per cada 100g. Una proporció realment baixa. Menys que qualsevol carn. Com la poma, menys que el plàtan!!! Llavors a què ve aquesta aixecada d’escuts contra la cervesa???

Fonts:
http://www.alkalife.es/gota.html?gclid=CIW8wZurq6oCFQIt3wodWS70Vw
http://www.houblon.net/spip.php?article997
http://www.acumedico.com/purine.htm

Dedico aquest article a l'amic Oscar.

Segon curset de degustació de la cervesa a l'Iluro d'Amposta 12 de Juliol 2011

Gracies a l'Antonio que ens ha enviat les fotos i al seu amic que no hi surt perquè les va fer ell.
Salut

Fitxes de tast Montseny Malta Cuvée

La cerveseria
Companyia fundada en 2007 a Sant Miquel de Balenyà (B) a les faldes del Montseny.
Mestre cerveser: Jordi Llebaria (que ha substituït en Pablo Vijande en aquesta delicada feina després que aquest abandonés el projecte en 2011.)
Es tracta d'una Societat Limitada Laboral en la que tots els treballadors són socis.
Les cerveses del Montseny (abans CCM) són d'alta fermentació i es brouen per infusió simple.
La companyia Cervesera del Montseny produeix:

Blat (cervesa de blat-tipus weissbier),
Lupulus (Íber ale-no és cap estil homologat, però així es descriu),
Lúpulus ecològica,
Malta (Pale Ale),
Malta cuvée (la que presentem ací),
Negra (Stout seca),
Hivernale (Christmas Ale).

L’any passat 2011) van incorporar cinc nous tancs de fermentació isobàrics, una nova màquina d’envasar més ràpida i efectiva, i s’han canviat processos en el detall dels quals haureu d'entrar comunicant amb la brouateria mateix.

En 2012 han estat fent col·laboracions amb la gent de Nòmada, juntament amb Evil Twin i Unmipollo: s’ha elaborat la cervesa Evil Twin (de Dinamarca) “Aún Más a Jesús” i la Omnipollo (de Suècia) “Pollo en el Bosque”. Aquestes col·laboracions han estat molt satisfactòries, estan molt contents de l’experiència.

Adreces:
Polígon Industrial Avellanet
Carrer del feu, 15
08554, Sant Miquel de Balenyà (Seva) Barcelona.
tel 938 123 217
web: http://www.cervesamontseny.cat/

La cervesa:
Malta cuvée

Es tracta d’una cervesa sense classificació coneguda degut a un procés particular d’elaboració: és d’alta fermentació però se li aplica un tractament que recorda el de les cerveses de fermentació espontània:
Te un envelliment en barrica de roure francès, durant un temps no inferior a un any. Es duu a terme un cupatge de la Malta envellida en bóta amb Malta jove, el que permet gasificar-la i produir una segona maduració de tres mesos més en l'ampolla.

Alcohol: 5,1%vol
Caducitat: 23/11/2012
Presentació: Ampolla de cava de 3/4L.
Ingredients:
Malts: Pale, Crystal i Cafè (?). Llúpols:  Challenger, East Kent Golding i Fuggle, tot en flors.

Aspecte:
Cervesa tèrbola de color daurat amb tocs de carabassa (o ambre clar). Bon cap d’escuma, dens i persistent.

Olors:
D’entrada, fusta i codonyat de forma molt notable.

Insistint, trobem poma àcida, una mica de raïm poc madur i algun toc cítric. El perfil del malt no es fa notar fins al tercer tast en forma de pa de motllo o alguna cosa de forneria dolça (ensaïmada?).

En boca:
Toc de vi dolç (Mistela, vi de nous). Torna a aparèixer el codonyat i la fusta. També apareixen notes d’albercoc, nous i alguna cosa de dàtils.

 Malgrat aquestes referències dolces, la cervesa no és especialment dolça. Tampoc és gaire amarga i, en qualsevol cas, aquesta característica no és metàl•lica.

Tacte lleugerament vinós, cos mitjà. Efervescència mitjana a fluixa, acidesa molt discreta. Podem parlar d’una cervesa bastant complexa però de característiques generals poc persistents. Retorn notable d’amargor tampoc gaire persistent.

En definitiva, una cervesa molt elegant i amablement complexa que es decanta principalment cap al perfil del ferment i que presenta una quantitat justa (gens exagerada) de llúpol.

Seria llàstima de prendre-la amb algun plat amb molta entitat que taparia la interessant paleta gustativa del cru. Jo advocaria per alguna cosa simple (carn a la planxa), salses sense all o fins i tot algun peix blanc sense gaires arrebossats. Potser acompanyaria bé algun postre del tipus pastisset de Tortosa o alguna cosa amb massapà.

Molt agradable, realment! Gràcies Lluís.

altres apreciacions:
http://beeradvocate.com/beer/profile/18076/82358
http://www.ratebeer.com/beer/ccm-malta-cuvee/103338/
http://cervesers.cat/ccm/17-ccm
http://esperitdevic.wordpress.com/2011/04/19/malta-cuvee-de-la-companyia-cervesera-del-montseny-o-lart-destimar-la-cervesa/

Fitxes de tast - Ruppaner Hefe Weizen Hell

Referència teòrica:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/degustacio-guia-per-estils-000.html
Estil: Hefe Weizenbier o Weissbier
Consideració legal: Vollbier
Alcohol: 5,1% vol.
Presentació: Ampolla de mig litre.
Alta fermentació.
Densitat inicial: 12,8º Plato. (1051ºB aprox.)
Caducitat: 19-12-2011
Web: http://www.ruppaner.de/

La cerveseria:
Fundada en 1795 amb el nom de “Haus zur Sonne” la casa al sol. Va ser adquirida per Karl Ruppaner en 1872. Aquest venia d’una família propietària d’una brouateria a Mengen, fundada en 1651, anomenada “Zum roten Ochsen”, al bou roig.
Karl Ruppaner, fundador real de la cerveseria havia estat estudiant l’ofici de brouater a l’acadèmia de Weihenstephan.

Actualment, la brouateria produeix les especialitats següents:
Spezial export, Edel-Pils, Hefe Weizen, Hefe Weizen Dunkel, Kristall Weizen, Hecker Dunkel, Lago Lemon, Bock Hell, Lager Hell, Bio Schimmele, Bodensee Radler (una mena de xampú).

La cervesa:
Ens agrada especialment olorar el coll de l’ampolla quan acabem d’obrir-la. Això ens dóna Plàtan, Llimona, Ferment molt fresc (sense notes marines) i clau d’espècia.

Aspecte:
Color daurat amb algun punt carabassa. Escuma notablement abundant i espessa amb bombolles entre mitjanes i petites. Cap d’escuma bastant persistent i dens. Cervesa tèrbola (presència de blat).

Olors:
Com ja ho hem apuntat, la olor de plàtan és bastant forta però curiosament també es pot notar el clau d’espècia. Darrere aquestes olors, apareix pasta de pa sense coure i al cap d’una estona es pot notar com apareix progressivament una lleugera olor de bescuit. Al final, mentre la cervesa s’escalfa també es pot identificar molla de pa.
Gairebé només al tercer tast hem començat a notar la olor d’herba fresca

En boca:
Gairebé s’imposa el clau d’espècia sobre el plàtan i a llarg termini es pot notar un toquet de pebre. També es confirma la olor de ferment molt fresc i apareix altre cop el bescuit.

Molt poca amargor i més aviat de la variant “punyent”, res de metàl•lic.. Curiosa sensació darrera la llengua probablement relacionada amb l’efervescència, de picor. Aquesta sensació sol més aviat aparèixer a la punta de la llengua en cerveses de sègol. Sorprèn trobar-la aquí i cap a l’arrel de la llengua. Podríem parlar de sequedat persistent, però molt tènue, res desagradable.

Cervesa notablement decantada cap al perfil del ferment.

Cos mitjà a fluix, cosa que correspon a l’estil. Tacte lleugerament sedós (o oliós). Es pot notar a la llarga una lleugera nota aspre o astringent però no gens molesta ni desagradable: només apareix si conservem la cervesa molta estona en boca.

Malgrat tot el que hem trobat, no es pot parlar d’un cru especialment complex. No dóna més de dos tastos.

En definitiva una molt bona Hefe-Weizen, refrescant, agradable, amb molta personalitat, perfecta per a acompanyar l’aperitiu d’escopinyes del Diumenge al migdia. O si en tingués provaria un aperitiu de formatge Manxego vell.

Fitxes de tast O'Hara's Stout

Carlow brewing company.

Carlow, província de Leinster, comtat de Carlow

Fundada en 1996 per la família O’Hara produeix entre altres:

O’Hara’s Irish stout, O’Hara’s Irish red, O’Hara’s Irish Pale Ale, Curim, O’Hara’s Leann Follain

O’Hara’s Irish Stout.

Estil: Stout seca irlandesa. (ref. teòrica)

Indicacions tècniques: 

només ens diuen el contingut en alcohol: 4,3% en volum.

Atenció, no és el mateix de tastar aquesta cervesa en ampolla que en barril. En general, en barril, es serveix amb nitrògen, cosa que fa que tot plegat sigui més cremós però també molt més aigualit.

Visual:

Notable cap d’escuma de color marró/beige, bastant persistent. Color negre i poc o gens transparent. Es poden notar tocs de roig o robí a les vores del recipient.

Olors:

D’entrada es nota, per als especialistes, la presència del llúpol Fuggles típic del “llúpol en sec”.

Insistint una mica es pot distingir amb bastanta claredat olor d’herba tallada, tocs de pa negre (o de sègol) i una forta presència de cafè.

A la llarga podem també notar alguna punta d’olor de terra mullada barrejada amb la fortor del malt cremat. (Cal deixar escalfar la cervesa). També voldria esmentar una mica de pebre i alguna forma de te.

En boca:

En primer lloc apareix fugaçment un element cítric . Amb una mica de paciència, el segueix el caramel gairebé cremat. Tal vegada un no-res de vainilla. I si insistiu us diria alguna cosa de cirera de les més negres. En tastos posteriors, el caramel es va fent més evident.

Amargor forta al principi i després es va atenuant (apareix i desapareix per moments.) Poc metàl·lica i bastant punyent. No trobo cap nota àcida ni salada. Ni tampoc es pot parlar de Diacetil ni de DMS.

Gustos persistents especialment en la vessant amarga i curiós retorn del cremat.

No trobo que el cos sigui especialment robust. Diria entre mitjà i fort. Ho dic perquè a la seva web, l'elaborador ens indica que el cos és molt robust. Està en el seu dret de dir-ho però sincerament, no abundaria en la seva direcció. No noto cap cremositat especial (tast en ampolla).

Impressions generals:

Dintre del que cap, podem parlar d’una cervesa equilibrada en el sentit que tots els gustos són forts. També podem parlar de complexitat amb la ma de coses que hi hem trobat.

Sincerament, una Stout de boníssima factura, superior a moltes stouts que corren per ací i, si se'm permet, només superada en qualitat i elegància per la Oyster Stout de Marston's de la qual segueixo essent un devot.

Fermentació: apunts simbològics.

La fermentació com a símbol ha de ser completament distingida de la fermentació científica que coneixem nosaltres: fins ben entrat el segle XIX ningú ha sabut mai què era en realitat la fermentació. Aquest desconeixement ha suscitat molts interrogants als nostres avantpassats i molts raonaments analògics, base del raonament simbòlic.

La fermentació es presenta en la majoria de les vegades com una mena d’ebullició lenta o millor dit com una efervescència que transforma un element gairebé sempre alimentari en un altre que, un cop acabat el procediment, es pot ingerir gairebé sense perill i pot conduir a estats de consciència alterats.

Les substàncies fermentades són doncs la imatge del coneixement “efervescent” que permet que l’esperit superi o traspassi els seus límits habituals per accedir, per la intuïció o pel somni, al coneixement de la naturalesa profunda de les coses. Això pot explicar l’ús d’aquestes begudes, com ara la cervesa, el vi i altres productes de la fermentació en societats primitives de cultivadors.

TLALOC, divinitat agrària asteca, mestre de les pluges fertilitzadores, del tro i del llamp, anomenat en algun lloc “pluja de foc”, és representat alguna vegada amb una gerra de PULQUE (vi d’agave) efervescent. El seu mateix nom significa “pulque de la terra”.

D’altra banda i sense que això serveixi de precedent cal notar que en moltes tradicions, la fermentació i la descomposició (o podridura) van associades.

En alquímia la fermentació és associada a la noció de transmutació: maduració orgànica que prepara la regeneració, el pas de l’estat de mort a l’estat de vida. Per l’alquímia, els metalls i les pedres fermenten en el ventre de la Terra Mare.

La valoració simbòlica de la fermentació, considerada com una manifestació essencial de la vida triomfant també es troba en tota la història i en les tradicions d’Israel. Curiosament, quan es tracta de fer penitència ritual, el que es menja és pa àzim, o sigui, sense fermentar. Aquesta menja és al pa el que la brasa és al foc: una reminiscència, un record molt rebaixat i aigualit. És un element de dol i de penitència, en poques paraules, un element castrador.

L’hòstia eucarística també és feta de pasta àzim i representa o simbolitza un aliment que no fa “fermentar” passions sinó que pertany a un ordre més elevat i espiritual.

Petita citació del nostre propi blog:
http://cervesaencatala.blogspot.com/2009/11/els-noms-de-la-cervesa.html

“BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podrien procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaica (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”.

D’aquesta paraula primitiva i per la via del Llatí ens vindria la FERMENTACIÓ.
BHER- (proto-indo-europeu: estar calent, bullir, cremar)→ FERVERE (lat: bullir)→ FERMENTUM (lat: ferment –massa llevada-) →FERMENTACIÓ.”

Fitxes de tast-ORVAL

Orval

L’abadia
Els primers monjos en establir-se a la contrada de Orval procedien d’Itàlia cap al 1070. Després de curioses vicissituds, l’abadia, de recent construcció fou plaçada sota l’autoritat de l’orde del Císter. No consta de forma molt clara que aquesta abadia es dediqués a fer cervesa tot i que sembla que tingués durant molt de temps una plantació de llúpol. En canvi sí que sabem que Carles V (Carles I per a nosaltres) els va autoritzar a establir-hi una farga.
Al segle XVII, quan algunes congregacions decidiren “refundar” el Císter sota la denominació de La Trappe, el monestir d’Orval seguí el moviment.
En 1789 va esclatar la Revolució i els bens d’Orval foren confiscats i l’abadia cremada.
En 1926 la família que llavors havia passat a ser propietària de les terres d’Orval, les va regalar a l’orde del Císter per que es pogués refundar l’abadia. En 1948, el 8 de Setembre, l’abadia fou de nou consagrada.
http://www.orval.be/fr/produits/brasserie/brasserie1.html
La cervesa:
La reconstrucció de l’abadia va suposar unes despeses enormes que la fabricació de formatges i de pa no podien cobrir. La farga ja no funcionava. Es fundà doncs una brouateria (elaboració de cervesa) intentant emular l’èxit comercial que el monjos Trappistes de Chimay havien tingut poc abans.
El primer mestre brouater fou un alemany de nom PAPPENHEIMER. És possible que ell i els belgues HONORÉ VAN SANDE i JOHN VANHUELE que per aquella època es trobaven a Orval, fossin els inventors de la recepta tant curiosa de la cervesa ORVAL. Van combinar mètodes que fins llavors no s’havien combinat. Feren servir el mètode de “llúpol en sec” (dry hopping) després d’una infusió a l’anglesa.

Descripció:
Cervesa de color ambre d’alta fermentació i amb un volum d’alcohol de 6,2%. Es fa amb aigua de font, malts clars (Lager o Pils), alguns malts tipus Caramel i/o Viena, sucre (possiblement candi), llúpols (possiblement Styrian Golding) i algun altre aromàtic (Hallertau, Strisselspalt, etc) així com ferment (varietat pròpia). Aquesta cervesa és re-fermentada en ampolla. Com totes les cerveses d’aquesta qualitat, intervé en la seva elaboració un temps de guàrdia controlada (2 setmanes a 15ºC).

Tast:
Cervesa de color daurat/ambre, lleugerament tèrbola amb una escuma notablement persistent i densa que deixa “caramelles” a les parets del got o de la copa.

Aromes:
Olor fruitada en destapar, de pera, poma amb algun toc tropical no identificat (mango?).
Al cap de poca estona s’imposa també la olor de ferment fresc. Acte seguit apareixen les olors de malt (pa torrat) , especialment crosta de pa prou torrada i bescuit. Olors d’herba (en casos de cervesa amb llarga guàrdia: sàlvia) i floral (rosa).

En boca:
Altre cop crosta de pa. També pera i poma i alguna cosa cítrica (llimona?). Clau d’espècia i pebre negre. Algú ha parlat de coriandre però no l’hem trobat i d’altres esmenten la nou moscada que tampoc he sabut trobar. També s’ha esmentat la pruna i l’albercoc. Possibilitat de menta a llarg termini.

Còrpora:
Cos notablement consistent sense estridències. Sensacions olioses. Amargor notable i de caire metàl•lic. També sensació vinosa que es repeteix en diversos tastos així com la olor de pera. No notem cap tipus d’acidesa tot i que hi ha un punt d’astringència molt discret que es pot resoldre en amargor (lleugerament punyent). Precisament, l’amargor és molt persistent i perd a la llarga la seva connotació metàl•lica. També persisteix notablement la crosta de pa. Normalment efervescent.

Una cervesa bastant complexa que no recomanem que es begui en cap mena de situació d’estres. Cal estar tranquil i ben assegut per a gaudir-ne com cal. Es podria prendre en aperitiu amb alguna cosa forta de gust (musclos, seitons a la vinagreta) però descartaria un acompanyament que en reduís l’elegància (dinar copiós o menges massa fortes d’all) i l’equilibri que, per cert, es troba bastant decantat cap al perfil del llúpol. Algú proposa el contrari del que dic: beure-la amb carn de xai a la brasa.
Personalment, tampoc en recomano la degustació gaire en fred. La prefereixo tot just fresqueta que és quan dóna tot el que te, i te molt a dir!

Mitologia i Simbologia de la cervesa

Goibniu és un dels Tuatha de Danaan. Aquests són un poble procedents del país de Tertres situat mes enllà de la Terra de les boires i del Gran riu Oceà. Van ser expulsats d'allí per ferotges enemics i van rodar durant segles per les ribes del Mar interior, portant la seva cultura.

Mestre artesà del metall, és responsable de la fabricació e les armes màgiques dels déus, herois i druides. Amb el seu martell màgic, pot fer una espasa o una llança perfectes en tres cops de massa. Durant la "Segona Batalla de Mag Tured" (Cath Maigh Tuireadh), va ser ferit per la llança per Ruadan, fill de Brigit i de Fomoire Bres, però un bany a la Font de la Salut el va curar. Els seus germans són Credne i Luchta.

En el Sidh, és a dir a l'Altre Món cèltic, és el brouater i el servidor de la cervesa en el Festí de la immortalitat, la Fled Goibnenn. El seu equivalent Gal és Gofannon. Per això la cervesa és considerada la beguda de la sobirania.

El nom de la reina que personifica aquesta sobirania a Irlanda és MEDB (també Maeve, Méabh, o Maëve), reina guerrera de Connaught, esposa de Ailill mac Máta. Aquesta reina va tenir més marits i un munt de fills. El seu nom sembla significar “ebrietat d’hidromel” o “flor de mel” o encara “intoxicació”segons les fonts. (Celtic culture: a historical encyclopedia, Volums 1-5. John T. Koch)

La cervesa es beu en grans quantitats per la classe guerrera a l’ocasió de les grans festes com ara SAMAIN, primer dia de Novembre.

Els reis decaiguts, massa vells o que han abusat del seu poder acaben ofegant-se en una bóta de cervesa (llàstima que no ho fessin el polítics d’avui en dia...).

En oposició a l’ hidromel que sembla que es reservi a la classe sacerdotal, la cervesa és reservada a la classe guerrera.

Una llegenda gal•lesa explica que el fill d’un rei, CERAINT el BORRATXO, fill de BERWYN (BERWI=bullir) va ser el primer en preparar cervesa de malt (BRAG). Va fer bullir most amb flors del camp i mel. Durant la cocció, va passar un senglar que va deixar caure una mica de la seva bava (escumosa) cosa que va provocar la fermentació. Cal notar ací la coincidència entre la cervesa i la carn de porc (o de senglar) habitual en tots els festins de SAMAIN, l’any nou cèltic i en els mites de l’altre món.

El porc o el senglar és l’animal que simbolitza el Déu LUG i cal relacionar-lo amb l’existència de teònims com BORVO o BORMO que, al centre de la Gàl•lia, és el patró de les fonts rajants. (Traduïm “bouillonnant” per “rajant” però no és una bona traducció. En molts textos sobre etimologia, la majoria de les paraules que tenen per origen l’arrel suposada *BR es refereixen no ben bé al fet de bullir sinó al fet que hi hagi activitat com de cocció lenta, com el nostre “xup-xup” i que és el que es dóna al principi de totes les fermentacions). Observem la possible relació entre l’arrel citada i BORVO o BORMO.

Per més informació, reproduïm ací un passatge d’aquest mateix blog:
«El BEOR procediria d’una arrel indo-europea BHRU- o BHER- (segons els autors) relacionada amb la cocció i amb el fet de produir bombolles (relació onomatopeïca). De la mateixa arrel podríen procedir el BROTH anglès (brou), en el mateix idioma BREW, i el BRAUEN en Alemany i el nostre BROU que també es troba igual en Francès en forma arcaïca (i en Italià “BRODO”). També es troba en el BRUTOS (BRYTON/BRUTON) Traci que significava simplement “cervesa”».

Com que la cervesa és la beguda de la immortalitat dels guerrers celtes, no és d’estranyar que el Déu LUG mateix vingués a “fecundar”-la mitjançant l pròpia saliva.

A l’Amèrica equatorial, les cerveses de blat de moro (txitxa) tenen un paper ritual considerable encara avui en dia. El seu ús és indispensable en tots els rituals de pas (iniciacions). Poden constituir l’únic aliment dels vells (dels savis). El seu simbolisme va directament relacionat amb el de la fermentació.

Els egipcis també consideraven la cervesa com un beuratge d’immortalitat.

Quan tinguem més coses, les anirem afegint.
Salut

Fitxes de tast-ABADIA DE MAREDSOUS- L’ABADIA I LES CERVESES.

L'ABADIA
L’abadia de Maredsous és una construcció del 1872 d’estil neo-gòtic. Es troba en el municipi de Denée (al sud de Namur) a la província de Namur, Wallònia. Els frares són benedictins de la congregació de l’Anunciació.
Les cerveses de MAREDSOUS no es fan a l’abadia sinó que són produïdes per Duvel-Moortgat a Puurs (Anvers) sota el control dels monjos. No ens consta que cap momjo de Maredsous sigui cerveser. El control de ser de qualitat (que a Duvel-Moortgat no ho necessiten) i de cobrar les prebendes per l’ús del nom. Habitualment, les abadies que presten el nom a una cervesa solen dedicar una gran part dels beneficis així aconseguits a obres de caritat. Ens consta que, per exemple, és una condició bàsica de les cerveses trappistes.
En el moment que escrivim, hi ha 33 monjos a Maredsous que viuen sota la regla de sant Benet. Disposen d’una biblioteca de 400.000 títols alguns exemplars dels quals tenen 1000 anys o més.
En teoria, representa que les cerveses de Maredsous proclamen que les receptes que ofereixen de cervesa són antigues i que s’han restaurat. En realitat, que nosaltres sapiguem, no es disposen de gaires receptes d’abans de l’amortització de Napoleó, sense comptar que aquesta abadia en concret fou construïda després de la Revolució i de les amortitzacions posteriors.
En principi, que una cervesa sigui d’Abadia i que aquesta estigui en funcionament religiós, ens garanteix una qualitat mínima molt per sobre de la “normal”. Com ja ho hem dit, hi ha una garantia major que és que l’elaborador sigui DUVEL-MOORTGAT.

LES CERVESES:


MAREDSOUS 6º (blonde)
La Maredsous 6º és rossa i lleugera i és la primera que es va fer sota encàrrec i control de l’Abadia. És la que consumeixen els monjos de Maredsous a l’hora de dinar.
És d’alta fermentació, lleugerament tèrbola de color ambre-daurat i conté una mica de solatge degut a la segona fermentació en ampolla. Sol fer una densa escuma de color blanc mitjanament persistent.
Aromes: tocs de saüc. També herba madura i de fulles seques o de fusta. Bescuit i alguna cosa de clau d’espècia (o potser plàtan).
Seca i efervescent en boca, lleugerament amarga i semi-dolça. Presència aromàtica del ferment, un punt cítric (taronja) i alguna cosa terrosa. Notable presència de l’alcohol.
Forta de gust però relativament lleugera de cos.


MAREDSOUS 8º (brune)
Una cervesa que, al principi només es brouava per Nadal però que s’ha anat adaptant a qualsevol estació. Elaborada des de 1963 per Duvel-Moortgat. És l’equivalent de la DUBBEL trappista.

Aspecte:
Color ambre-marró fosc (cola). Espessa escuma marrona. És cremosa i bastant efervescent. Conté solatge. És refermentada en ampolla (alta fermentació).
Aromes:
rosa, cirera, pansa sobre un fons de malt: Caramel i fruites (pansa). Sucre candi. Pa morè (segó?)
En boca, notable presència del ferment, fruita roja altre cop i algun toc d’espècia (coriandre, pebre?) Altre cop també caramel.
Reregust de bescuit.
Cos mitjà a fort, notable efervescència. Alcohol considerable.
Brou complex i equilibrat.

MAREDSOUS 10º (trippel)

Només es consumia a l’Abadia en ocasions molt especials.

L’ampolla conté solatge. Alta fermentació. La cervesa és re-fermentada en ampolla.

Aspecte: taronja/coure. Escuma rica i densa. Lleugerament tèrbola.

Aromes:

Fruites (possiblement cirera picota, pera, poma, raïm i albercoc)i ferment. Especialment, cítric (taronja?). Possible sucre candi(?) o mel.

En boca:

Primer seca i dolça, després, llimona i punts de pebre i altres espècies sense identificar. Notable presència de l’alcohol però sense molèstia. Cos entre mitjà i ple. Alta carbonatació.