Cervesa i salut - 8.3 -Farmacocinètica de l'alcohol

La farmacocinètica de l'alcohol etílic (o etanol) es defineix com el comportament de l'alcohol en l'organisme, des de la seva entrada fins a la seva eliminació; comprèn quatre etapes o fases:

a) fase d'absorció,
b) fase de distribució,
c) fase de metabolisme i
d) fase d'eliminació .

a) Fase d'absorció
És el pas de l'alcohol des de la via digestiva fins a la sang. L'alcohol s'absorbeix ràpidament tant a l'estómac com en l'intestí (prim i còlon) i arriba a les més grans concentracions en la sang a partir dels 30 minuts després de la ingestió. No obstant això, diferents circumstàncies modifiquen la fase d'absorció, com ara:

• Temps transcorregut des de l'absorció.

Al començament l'absorció és més ràpida que posteriorment. Quan certa quantitat d'alcohol s'ingereix de manera gradual i prolongat en el temps, el nivell màxim assolit en sang és menor que si s'ingereix aquesta mateixa quantitat de manera ràpida.

• Grau d’ocupació gàstrica.

El grau d’ocupació gàstrica depèn de la quantitat i del tipus d'aliment que hi ha a l'estómac. Quan l'estómac està buit, l'alcohol s'absorbeix a més velocitat, a més d'arribar a l'intestí amb més rapidesa. En canvi, si l'estómac està ple, l'alcohol es difon a la sang lentament, a mesura que va passant a l'intestí prim.

• Característiques de la beguda alcohòlica ingerida. Per exemple, les begudes gasoses s'absorbeixen millor a l'estómac.

b) Fase de distribució.
Després de ser absorbit, l'alcohol es distribueix de manera uniforme per tot l'organisme per mitjà de la sang. Entre 30 i 90 minuts després de finalitzar la presa o ingestió d'alcohol apareixen els nivells més alts en sang. Conduït per la sang arriba a tots i cada un dels òrgans del cos.
La quantitat d'alcohol present en la sang s'anomena alcoholèmia, i s'expressa com una concentració. La taxa d'alcoholèmia se sol expressar generalment com la quantitat d'alcohol pur en grams, per cada litre de sang.
Hi ha una bona correlació entre els nivells d'alcohol en sang i els efectes que produeix aquest en l'organisme. És a dir que, considerant els nivells d'alcohol en sang es poden predir quins efectes es produiran en l'organisme.

c) Fase de metabolisme.
El metabolisme de l'alcohol és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen en les cèl•lules de l'organisme per "destruir, degradar o simplificar" les molècules d'etanol, facilitant la seva eliminació i evitant que l'alcohol romangui en l'organisme de manera indefinida.
En aquests processos es degrada entre un 90% i 98% de l'alcohol que s'ingereix. Aquest metabolisme, que es realitza majoritàriament al fetge, i en menor mesura a l'estómac, consisteix en l'oxidació de l'alcohol i es realitza a una velocitat constant i amb prou feines modificable.
El metabolisme de l'alcohol és un fenomen constant (aproximadament es degraden uns 120 mil•ligrams per kg de pes i hora, o uns 8-12 mil•lilitres d'alcohol absolut per hora, o uns 8-10 grams d'alcohol absolut de mitjana en una persona de 70 kg de pes) i no depèn de la quantitat que n’hi hagi a la sang.
Aquest metabolisme tan sols es modifica pel pes de la persona, per diferències genètiques i, en menor grau, per l'hàbit de beure.

En aquest sentit l'alcohol és una substància excepcional. Són molt poques les substàncies conegudes el metabolisme de les quals transcorre a velocitat constant independentment de la quantitat present (el que tècnicament s'anomena cinètica d'ordre zero).

Què els passa a les dones?
Al marge de bromes fàcils, dones i homes no reaccionen igualment davant de la ingestió d’alcohol.
A nivell de la mucosa gàstrica, l'activitat de l'enzim implicat en l'oxidació de l'alcohol (l'enzim alcohol-deshidrogenasa) és menor en les dones que en els homes. Per això, de tot l'alcohol que s'ingereix, una petita quantitat és degradada a l'estómac en els homes, mentre que això no passa o passa en menor mesura en l’espai gàstric de les dones. Això contribueix a explicar per què, per una mateixa quantitat d’alcohol, les dones presentaran una més gran alcoholèmia que els homes.

d) Fase d'eliminació
Entre un 2% i un 10% de l'alcohol ingerit no s'oxida en el fetge i s'elimina com a tal mitjançant diferents secrecions corporals, sobretot, a través de la suor, de l'orina i de l'aire expirat procedent dels pulmons (aire alveolar).
La quantitat d'alcohol present en les esmentades secrecions té una directa relació amb la quantitat d'alcohol present en la sang, de manera que mitjançant el mesurament, per exemple, de la concentració d'alcohol en l'aire expirat és possible estimar l'alcoholèmia (o quantitat d' alcohol en sang) i, per tant, inferir els efectes que l'alcohol pugui tenir en l'activitat de l'organisme.

La sang es troba en equilibri amb l'aire expirat en una relació de 1-2100: 1 unitat de volum en sang s'equilibra amb 2.100 unitats de volum en aire expirat.

Això vol dir que, per exemple, 1 gram d'alcohol en un litre de sang s'equilibrarà amb 1/2100 = 0,00048 grams (0,48 mg, en la pràctica 0,5 mg) d'alcohol per litre d'aire expirat. [això no ho veig clar i ho he de comprovar...]


Com a nota aclaridora podem dir que la relació entre sang i aire espirat no és la mateixa per a tothom, variant entre 1- 1.900 i 1-2400, tot i que sol prendre's el 2100 com a valor mitjà.

Notes suplementàries:

• L’alcohol es dissol millor en l’aigua que en el greix de manera que la seva concentració en la sang depèn en bona mesura de l’aigua continguda en el cos. Proporcionalment, una persona prima té més aigua que una persona grassa.

• L'alcohol consumit a poc a poc, en petites dosis repartides en un llarg lapse de temps, és més fàcil d'eliminar. Aquest consum promou un nivell d'alcoholèmia sensiblement més baix que el consum ràpid.

• Eliminació per via hepàtica.

En el fetge, l'alcohol s'elimina en dues fases per enzims.

1. Al principi, l'alcohol és convertit en acetaldehid per l'enzim alcohol deshidrogenasa (ADH). L'acetaldehid és altament tòxic, causant danys a tot el cos: Ataca a les membranes cel•lulars i causa danys col.laterals en inhibir el sistema enzimàtic.
2. En un segon pas, l'acetaldehid es metabolitza en acetat (àcid acètic =) per l'enzim acetaldehid deshidrogenasa (ALDH).

A continuació, els acetats es converteixen en acetil A. Aquesta coenzim juga un paper important en el cicle de citrat, àcids grassos i la síntesi del colesterol.
La síntesi dels àcids grassos es veu facilitada per acetylcoenzym A, que provoca una acumulació d'àcids grassos en el fetge i pot conduir a l'esteatosi (acumulació anormal de les cèl•lules de greix) del fetge en el consum excessiu d'alcohol .

• Eliminació de l'alcohol en una borratxera

En cas de consum excessiu d'alcohol, un carril addicional de la degradació s'activa a través del sistema d'oxidació microsomal de l'etanol (MEOS). En presència d'una taxa d'alcoholèmia de 0,5 ‰, aquest sistema contribueix a l'eliminació de l'alcohol per la ADH.
En un alt consum d'alcohol, el MEOS pot eliminar aproximadament una quarta part de l'alcohol ingerit.
Se suposa que el MEOS també juga un paper en el fenomen de l'addicció a l'alcohol. Entre les persones que regularment consumeixen grans quantitats d'alcohol, en efecte, hi ha una major presència de l'enzim MEOS per eliminar l'alcohol. L'alcohol es degrada més ràpidament en l'acetaldehid i per tant se’n ha de consumir més per sentir l'embriaguesa desitjada. Com que cal una ingesta superior per a obtenir els mateixos efectes, poc a poc les quantitats d’alcohols necessàries a l’embriaguesa són cada cop superiors amb tot el que representa d’efectes negatius. El cos respon a una situació excepcional en produir més enzims MEOS, tractant de limitar els efectes de begudes alcohòliques. Però l’acetaldehid no es pot eliminar més ràpidament i és per tant un verí per al cos, provocant molts perjudicis orgànics. Una addicció a l'alcohol no implica doncs en absolut que l’alcohol sigui menys tòxic per al cos.

• Diferències:

Ja hem parlat de la diferència entre el cos de l’home i el de la dona en matèria adiposa. Cal afegir que la dona disposa de menys enzims que contribueixin a l’eliminació de l’alcohol que els homes.

Els joves que no han arribat a la maduresa corporal no presenten unes masses corporals iguals que els adults. La relació entre la ingestió d’alcohol i el seu cos (contingut en aigua) els és desfavorable. Tampoc disposen de la quantitat adequada d’enzims per destruir l’alcohol.

Altrament, i això és encara més greu, el consum d’alcohol entre els adolescent és susceptible de frenar els processos de desenvolupament com per exemple el creixement dels ossos. Un consum regular o agut pot provocar una minva de la producció d’hormones del creixement.

Recerques recents han demostrat que el desenvolupament del cervell no es pot considerar acabat abans dels vint anys (tot i que l’espectacle que ens dóna la societat ens podria induir a considerar que aital desenvolupament té tendència a no donar-se gairebé mai per acabat en una porció cada cop més notable de la població...). Aquests estudis han demostrat com els adolescents estan més exposats als efectes perniciosos de l’alcohol i que la seva capacitat d’estudi i de prendre decisions es troba bastant minvada. Per altra banda, especialment per als més joves, els falta “experiència” en la matèria i solen embriagar-se amb més facilitat. Com més jove es comença amb l’ús abusiu de l’alcohol, més possibilitats hi ha de desenvolupar una dependència cap a aquesta substància.

La ingestió d’alcohol també és un problema per als avis atès que la seva massa corporal disminueix i sobre tot, perquè tenen una proporció d’aigua inferior als adults joves.

També existeixen diferències individuals i/o ètniques en la reacció del cos davant de l’alcohol. S’ha descrit com algunes persones, especialment asiàtiques, posseeixen un sistema atípic determinat genèticament que els fa reaccionar molt fortament. O bé els enzims ataquen l’alcohol molt ràpidament o bé eliminen l’acetilaldèhid molt lentament. En els dos casos, el resultat és un excés d’aquest compost en la sang cosa que provoca una forta dilatació dels vasos sanguinis, mal de cap, nàusees, somnolència, palpitacions i taquicàrdies. Aquesta reacció és coneguda amb el nom de “flush-syndrom” (to flush = inflamar-se, enrogir).

• Sobre la temperatura corporal:

Després d’algunes cerveses (o qualsevol beguda alcohòlica) sentim com tenim escalfor. Això és degut al fet que l’alcohol és un vasodilatador perifèric. Això significa que els vasos sanguinis de la pell es dilaten i molta sang aflueix cap a la pell. El resultat més vistós d’aquest fenomen és la cara roja dels bevedors immoderats i el fet que suïn. I és que el cos ha rebut un excés de calories “buides" en forma d’alcohol i necessita eliminar l’alcohol i l’excés de calor. Aquesta vasodilatació serveix precisament per baixar la temperatura. Però la pèrdua de calor és superior a la que s’ha adquirit amb l’alcohol de manera que la sensació de calor desapareix ràpidament per donar lloc al fred.

Hom calcula que es perd ½ grau de temperatura per cada 50g d’alcohol ingerit.