Fitxes de tast - Hürlimann Sternbräu.

HÜRLIMANN

Sternbräu.

En 1836, tres homes de Zürich, Suïssa –entre els que figurava Hans Heinrich Hürlimann-, van decidir fundar en un poble prop de Zürich (Feldbach) una brouateria. La iniciativa va tenir força èxit i al cap de trenta anys, la brouateria es va traslladar cap a Zürich mateix per trobar-se més a prop de la seva clientela (i així estalviar-se transports). En 1887, la brouateria ja produïa 30'000 hectolitres a l’any.

En 1887, la brouateria va passar a mans de Albert H. Hürlimann i la producció va seguir augmentant.

A principis del segle XX, ja es produïen 112'000 hectolitres a l’any. En aquella època, Hürlimann es va fusionar amb Ütliberg. Amb aquesta operació, Hürlimann es feia l’amo del 60% de la distribució de cervesa a Zürich.

El segon producte que van treure va ser la STERNBRÄU, (la cervesa de l’estrella). Al marge de la cervesa, l’empresa va invertir en aigües minerals i altres begudes i sucs sense alcohol.

En els anys 70 i 80, l’empresa va absorbir les brouateries UGLER i ERLEN de Glarus, BAUMBERGER de Langenthal i altres

En 1996 Hürlimann es va fusionar amb Feldschlösschen (una altra brouateria suïssa cèlebre) creant el Feldsschlöschen-Hürlimann Holding.

En altres termes, ens trobem davant d’una cervesa suïssa marcadament industrial d’arrel històrica, amb probables intencions de fer quelcom seriós però segurament amb els defectes de les cerveses fetes a milions de litres.

Per començar amb els defectes: la cervesa que ens disposem a provar no està feta a Zürich sinó que és un producte elaborat sota llicència per Shepherd’s Neame de Faversham (Kent, Anglaterra). Aquesta darrera empresa també elabora sota llicència Kingfisher, Asahi, Holsten i altres... (India, Japó, Alemanya...)

També ens consta que ara (2012), Hürlimann forma part de la cartera de CARLSBERG... (Com Kronenberg, Baltika, Holsten, Okosim, Kronenbourg i un munt d’altres com ara Grimbergen...). No trobo que sigui massa bon senyal.

I també afegirem que aquesta mateixa cervesa se serveix en llaunes...

Fitxa tècnica:

Presentació: Ampolla de 500ml

Elaboració sota llicència per Shepherd Neame (Faversham, Anglaterra)

Alcohol: 4,8% vol.

Ingredients: ?

Caducitat desconeguda (l’etiqueta diu de mirar al coll de l’ampolla, però allà no hi ha res.

Estil: no se sap massa: És una cervesa de baixa fermentació i es ven com essent més forta i contundent que la Hürlimann “normal”. També figura la menció “Export Bier” i no sabem si es refereixen simplement a una cervesa destinada a l’exportació o si s’adscriu a les cerveses de Dortmund. Potser haurem de dir que és una “Strong Lager” com ho he llegit per allí sense que hagi trobat cap referència seriosa a aquest estil.

Descripció.

En destapar:

Olors de gra i d’herba tallada, galeta i alguna cosa semblant a la rosa.

Aspecte:

Bonic color daurat fort amb un toc fi de vermell. Escuma bastant espessa i persistent i amb garlandes. Perfectament transparent.

Aromes 1:

(En fred): Pa o galetes i herba tallada en la mateixa proporció. Ben pensat, potser domina la galeta. Un punt de pebre blanc i alguna cosa remota de llimona. Toc sofrat poc feliç.

Gustos 1:

En un primer temps, ens assalta una forta aroma de DMS, massa forta i bastant desagradable. Amb això n’hi hauria prou per parar-ho tot, però continuem. Fruita sense definir però que podria ser maduixa. Cos agradable, lleugerament superior a la mitja. Amargor discreta, seca però persistent. A la llarga es resol en dura, metàl·lica i bastant més present. Efervescència al seu punt, lleugerament picant, potser. De moment i a aquestes temperatures, la cosa es revela prou equilibrada. Astringència, no; Acidesa, no; Diacetil, no.

Aromes 2:

(Deixem escalfar la cervesa)

Olor de pa (llesca de pagès), un pèl de palla i bastanta galeta. Rosa i alguna cosa semblant al caramel. Per madura? També alguna cosa de grosella blanca (o raïm verd o aranja, segons es vulgui).

Gustos 2:

Altre cop ens envaeix el DMS acompanyat d’olor de pa de pagès, i galeta. Dolçor tot just perceptible però present. Amargor, com abans: discreta però persistent i es resol en duresa. Efervescència “picant”. En el retorn trobem rosa acompanyada d’amargor. I molt a la llarga, l’amargor retorna en la seva forma “dura” i metàl·lica.

Degustacions posteriors no aporten res de nou.

Impressions generals i opinió personal.

Sincerament, jo recordava la Hürlimann amb bastanta alegria. I de fet, si no fos pel seu descarat contingut en DMS, potser podríem dir que és una cervesa correcta. Però, per això mateix no ho és. Tampoc em convenç el perfil del llúpol on sospito que s’ha trafiquejat amb extractes.

No puc fer cap mena de suggerència culinària.

Nota:

El DMS o Di-Metil-Sulfur és un compost orgànic del sofre bastant freqüent en les bones Lager. Aporta aromes de col bullida, a vegades, d’aigua de bullir les gambes o, en el pitjor dels casos, fetge. En quantitats discretes és acceptable i fins i tot desitjable.