La brouateria:
JSC Baltika Breweries
6 Verkhny per., d. 3
194292 St Petersburg
+7 (812) 325-93-25
Va ser planificada en 1978 a Petrograd (St. Petersburg-Leningrad) com a brouateria d’estat (Gipropishcheprom-2) i productora d’altres begudes variades. Però va ser engegada com a cerveseria en 1990 (Lenpivo) amb el nom de Baltika Brewery.
En 1992 cauen els règims d’economia planificada i la cerveseria passa mans de molts ex-treballadors i alguns consorcis econòmics que van sorgir llavors. Acte seguit, van haver de plantejar-se la reconstrucció de tota la planta de producció. Posteriorment, la història és bastant típica: absorcions i associacions amb altres brouateries per tal d’assegurar una producció i una clientela que aniran creixent exponencialment. Ja no es pot parlar de Baltika Brewery sinó de Baltika Breweries donat que la producció es fa en diversos centres. Per altra banda, l’any 2000, Baltika s’associa amb Soufflet (França) per tal de construir i explotar malteries en territori rus.
Des de 2008, Baltika pertany al grup Carlsberg.
La cervesa:
Estil: Porter bàltica:
BJCP: Forta dolçor de malt sovint amb caramel, toffee, nous fins a olors de torrat fort així com de licor. Perfil complex d’èsters de mitjana intensitat i remiscències de pruna, pruna seca, raïms, cireres o panses i/o groselles negres amb ocasionalment tocs de Porto. Caràcters foscos de xocolata, cafè i/o melasses però mai cremat. Llúpol no. Cap acidesa, molt suau.
Un tipus de Porter que va ser exportada als països de l’Est des d’Anglaterra per la via dels països escandinaus i bàltics. Quan aquesta recepta va arribar a l’Imperi rus, de seguida fou emulada però amb densitats i continguts en alcohol molt més alts que les originals: si bé la recepta original anglesa preveu uns 4 a 5,4% d’alcohol, la versió de l’Est d’Europa preveu una forquilla entre 5,5 i 9,5% vol.!
Fitxa tècnica:
Ingredients: l’etiqueta diu que s’han usat Malt clar, Malt cremat, Melassa de maltosa i malt de sègol així com “productes del llúpol”. Aquestes cerveses solen ser d’alta fermentació tot i que les Baltic Porter són fermentades en la franja baixa de temperatures.
Alcohol: 7% ABV
Presentació: Ampolla de 500ml.
Caducitat: 01/08/2012
Possiblement importada d’Itàlia (Gruppo EST SRL. Brescia. It.)
Descripció:
En destapar, directament al coll de l’ampolla trobem aroma de caramel netament dominant, alguna cosa de cremat i herba. Aquesta darrera, gairebé imperceptible.
Aspecte:
Escuma bastant densa, relativament persistent, amb garlandes i de color marró. Color d’ambre molt fosc, marró i amb tocs de robí fort. Completament transparent.
Aromes 1 (Nas)
Olor de ferment, de caramel i un punt de formatge blau (!). Fruita sense identificar però molt madura o seca. Potser figa seca?. Alguna cosa d’herba i flor però sense identificar. Olors de torrat i de crosta de pa gairebé cremada. També podem trobar toffee o cafè. Al final i amb paciència pot aparèixer un puntet de mel.
En boca 1:
Caramel gairebé cremat. Cirera i pruna negra molt madures o seques. Amargor quasi inexistent. Tot i així s’estableix un bon equilibri d’aquesta amargor amb la forta dolçor del perfil del malt. A la llarga, l’amargor es va notant més mantenint-se però en la discreció.
Cos entre mitjà i fort, però no especialment contundent. L’alcohol també es fa notar prou. A la llarga, la mel i/o la melassa es fan notar més que al principi.
El retorn es fa en amargor lleugera i seca acompanyada de tocs cremats. La cervesa és poc persistent mentre que el retorn es fa llarg.
No trobo cap mena d’astringència ni acidesa. No es nota tampoc DMS mentre que no em queda clar el Diacetil.
Aromes 2 (Nas)
Formatge blau altre cop (!). És ben curiós, però no és cap cosa desagradable. Aquest cop, l’herba es fa més present tot i que no aconseguim definir amb exactitud. Caramel i mel ben presents i un curiós toc de tabac. Potser alguna espècia però no sé quina (pebre negre?).
En boca 2
Caramel i mel. Forta densitat de cafè i formatge blau (ho prometo, no és cap fantasmada!). Cos notablement corpulent. L’amargor, al principi nul•la es va fent un mica de lloc i apareix en forma seca. Malgrat la poca presència de llúpol, s’aconsegueix un interessant equilibri entre amargor i dolçor. Tot i així cal no equivocar-se: la cervesa és clarament decantada cap al perfil del malt. No parlaríem d’una cervesa “equilibrada”, només descrivim una positiva balança. Amargor tardana i seca.
En empassar, es nota millor l’amargor que, en aquest moment, persisteix bastant.
Aquest cop no percebem cap retorn.
Impressions generals i opinió personal.
Una cervesa sorprenent pel seu toc de formatge blau. Tal vegada calgui considerar que aquesta ampolla no es trobés en el seu millor estat de conservació... El formatge blau no és una aroma que habitualment hagi d'aparèixer en una Porter (ni en cap altra cervesa que jo sàpigui). Crec que l'haurem de considerar no apropiada.
Sincerament, si no ens haguessin avisat del seu contingut en melasses, potser l’hauríem trobat igualment: el perfil de caramel és relativament pobre. Si fos de malts, l’haguéssim trobat segurament més ric. D’altra banda, els llúpols aporten tocs d’amargor fina però de baix perfil aromàtic. Això sol denunciar la presència d’extractes i concentrats: el llúpol en flor ens hagués permès una millor identificació d’aromes florals i herbals. En això, la cosa és bastant decebedora.
Altrament, el cru respon bastant bé a les exigències de l’estil i fins i tot pot constituir un exemple interessant.
En definitiva, una cervesa correcta, qui si la trobeu, la podeu tastar amb certa fruïció però per la qual no faria cap marrada.
Aquesta cervesa suportaria bé el veïnatge d’entremesos freds (sandwiches, entrepans diversos). Una amanida de patates tal vegada anés prou bé. També serien possiblement acceptables vinagretes (musclos en vinagreta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada