Schneider weisse
"Meine blonde Weisse" (Tap 1)
L'estil:
És ben possible que la majoria de les cerveses que es
feren en temps remots es brouaren amb blat i amb ordi. I des de temps immemorials,
el legislador ha hagut de lluitar contra la tendència d'elaborar cervesa amb
blat. La raó és ben simple: en el blat, els sucres es troben a disposició sense
pràcticament haver de procedir a cap preparació especial: s'agafa farina de
blat, es barreja amb aigua i es posa a fermentar. Amb l'ordi, això no passa:
cal primer aconseguir que els sucres continguts en el gra es facin accessibles.
Cal maltejar l'ordi.
Essent així, molta gent en el decurs de la història ha
tingut la temptació d'elaborar cervesa amb blat, sostraient-lo així d'una
finalitat més urgent: fer pa per subvenir a les necessitats alimentàries de la
població. Aquesta qüestió es va plantejar a Sumer a l'època d'Hammurabi i a
l'Alemanya de Hegel.
Per aquest motiu (i també per altres potser menys
confessables) el rei de Baviera va edictar el Reinheitsgebot, el dia de Sant
Jordi de 1516. Aquesta llei de puresa exigia que la cervesa es fes només amb
ordi, no amb blat. Però alguns productors de la noblesa que sempre havien
elaborat cervesa amb alguna proporció de blat van demanar l'autorització
especial de brouar cervesa amb blat. Dues famílies van aconseguir aquesta exempció:
la família Degensberger (de Bogen) i, més tard, els Wittelsbach.
El "Weissbierregal", el dret d'elaborar cervesa
de blat va acabar en mans de l'emperador Maximilià I. Aquest es va adonar de
les possibilitats comercials de la cosa i va multiplicar les plantes
d'elaboració i els punts de venda. El primer establiment fou construït en 1607
a Kelheim.
Normes de l'estil:
La brouateria:
Precisament aquest primer establiment, amb el dret d'elaborar
cervesa blanca, va anar a parar en mans de la família Schneider en 1928.
Els orígens de la família Schneider es troben a Munich.
El primer Georg Schneider d'aquesta estirp va llogar de 1855 a 1873 la
brouateria reial de cervesa blanca (Königlich Weissen Hofbräuhaus) de Munic.
També va ser el primer ciutadà no pertanyent a la noblesa en aconseguir el dret
a elaborar cervesa de blat, ja no pels establiments del príncep sinó pel seu compte. Va fundar la
firma Georg Schneider & Sohn amb el seu fill Georg (aquesta família es va il·lustrar
demostrant una gran imaginació ni gaire fantasia a l'hora d'escollir noms pels
seus fills...) i va comprar la brouateria Maderbräu i es va posar a elaborar
cervesa blanca.
Els descendents d'aquesta família, concretament Georg IV
va comprar, entre altres establiments, la brouateria de Kelheim.
Des de llavors, l'empresa ha anat desenvolupant-se,
expandint-se i reduint-se en funció dels
esdeveniments i de les modes de consum. Concretament, després de la destrucció
de Munic en 1945, la producció va ser traslladada a Kelheim on ja hem vist que
la família ja havia adquirit un lloc adequat per a fer-ho i que no va haver de
suportar tants rigors durant la guerra.
Adreça:
Weisses Bräuhaus G. Schneider & Sohn GmbH
Emil-Ott-Straße 1-5
D-93309 Kelheim
Telefon 0 94 41 / 7 05 - 0
Telefax 0 94 41 / 7 05 – 190
Emil-Ott-Straße 1-5
D-93309 Kelheim
Telefon 0 94 41 / 7 05 - 0
Telefax 0 94 41 / 7 05 – 190
Mestre brouater actual (2012): Hans-Peter Drexler
La cervesa:
 |
| Hans Peter Drexler |
Meine blonde Weisse: la meva blanca rossa.
Estil: helles Hefeweissbier.
Cervesa blanca clara amb pòsit de ferment.
Alcohol: 5,2% Vol.
Densitat inicial: 12,5ºPlato (1.050 aprox.) (altres llocs
diuen prudentment entre 1049 i 1054)
Presentació: ampolla de 500 mL
Partida: 1631
Categoria legal: Vollbier.
Caducitat: 24-05-2013
Data del tast: 30-08-2012
Temperatura: de 12ºC en amunt.
Ingredients:
No se sap amb certesa però podem dir que hi ha malt de
forment, malt d'ordi, llúpol i ferment. No he trobat res més. (Ni proporcions
entre blat i ordi, no tipus de llúpol). El ferment és ferment especial per a
aconseguir cerveses de blat.
La "Original" conté 59% de forment, 40% de malt
d'ordi i un 1% de malt torrat. El llúpol és possiblement Hallertau.
Segons diuen, és re-fermentada en ampolla, cosa que ens
costa una mica de creure.
Descripció:
En destapar:
Fortes olors de farina, de plàtan, i en mesura més
moderada, de clau d'espècia.
Aspecte:
De color daurat, lleugerament coure. Tèrbola. Escuma molt
espessa, fina i persistent que forma garlandes.
En nas 1:
En primera instància, descobrim olors de llimona i de
ferment fresc. També es pot trobar olor de barra de pa "baguette"
molt fresca, acabada de sortir del forn.
Al final es pot descriure una discreta
nota de caramel.
La olor de plàtan és ben notable acompanyada d'olors
indeterminades perfumades com d'aigua de colònia. Pel que fa al clau d'espècia,
cal insistir bastant per trobar-lo.
En boca 1:
Olors de saba de gramínia que queda de seguida tapada per
la olor de plàtan. Apareix un toc saladet i un punt de formatge. Les olors
cítriques trobades en nas 1, no es converteixen en cap forma d'acidesa. En
canvi sí que trobem un puntet aspre.
El cos és bastant rodó, consistent, però la cervesa és
molt "passadora", bevible i desalterant.
L'amargor és quasi nul·la i es resol en una lleugera
sequedat final, discreta però bastant persistent.
En nas 2:
Amb molta escuma i com sempre, olor de ferment fresc.
També alguna cosa d'herba molt poc definida així com, sorprenentment, un toc de
col.
També podríem parlar d'alguna cosa de pera amb alguna cosa lleugerament
cítrica com de xiclet. Es repeteix la lleugera olor de caramel amb un bon toc
de plàtan, seguit de quelcom de mel i, potser, buscant bé, de clau d'espècia.
També hem descobert un toc de palla o de segó. El perfil
de mel potser recorda més els panells de cera amb mel.
En boca 2:
El primer que es nota és un cos bastant rodó, ben
concret. Altrament podem distingir llaminadura de plàtan, de forma bastant
contundent.
Persisteix el toc de col (gairebé res) i el de formatge
(va minvant). Els aspectes de palla, segó i aspre ja no apareixen.
En una tercera passada, no distingim res de nou.
Apareixen les mateixes coses en ordres lleugerament diferents.
Impressions generals:
En principi, tot i que no és el meu estil preferit,
m'agraden les cerveses de forment. I n'he provat de delicioses i monumentals
com la Ayinger. M'esperava una mica una experiència semblant, no tant transcendent,
però en aquesta línia. Però les aromes de col i de formatge m'han aigualit la
festa. Una decepció. Però coneixent la casa i el producte, segurament tindrem
ocasions per refer-nos d'aquesta experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada