Avaluacions - THE FRUITS OF THE DOOM - Calavera - Fermentació àcida

 Calavera

Cervesa de fermentació àcida.

THE FRUITS OF THE DOOM

«Fruites de la perdició»

 

Foto: https://www.bodecall.com/cerveza/la-calavera-fruits-of-the-doom-detail

Dades tècniques conegudes

Estil: Cervesa de blat amb gerds envellida en bótes de vi. [Molt probablement una cervesa de fermentació espontània – la maduració en fusta hi condueix irremeiablement]
Data de l'avaluació: 2024-03-05
Productor: La Calavera COOP SCCL. Polígon Cal Gat, 25. 17860 Sant Joan de les Abadesses.
Ingredients:
Malt d’ordi, malt de blat. Llúpols i llevats.
Alcohol: 6,4%Vol.
Lot: 21/378
Consum preferent: Maig 2027

Mètode i intencions (Marc):

Elaborem una cervesa amb un 30% de blat i amb un perfil baix de llúpol (7 ibus), i fermentem amb llevat americà a 18ºC per donar perfil neutre.

Tallem la fermentació a 1020 de densitat (aprox.), i transvasem la cervesa a 4 bótes de vi blanc i una de vi dolç. Mantenim la cervesa així durant uns 15 mesos i després li afegim gerds (normalment frescos) dins de la bóta, i al voltant d'un 10% de quantitat de fruita. La mantenim així uns 3 o 4 mesos més, fins que la cervesa ha fermentat tots els sucres de la fruita.

Un cop finalitzada, separem els gerds i afegim una mica de llevat nou així com dextrosa (3'5gr/l) per originar la carbonatació dintre de l'ampolla.

Al cap de 3 mesos, podríem dir que està llesta per la venda al públic.

 El nom és un joc de paraules aprofitant el lema de les samarretes de FRUITS OF THE LOOM, donant-li un toc més transgressor i directe vinculant-ho amb l'últim sopar de crist com els maleïts o heretges.

Juguem amb un estil bastant impactant i burxant

    Nota 1

Aquesta avaluació s’ha fet en comú, entre 7 persones i completament a cegues. Formava part de l’examen final del curs d’avaluació sensorial de la URV, 2024 – 2025.

 El Sant Sopar - Joan de Joanes - Joan Vicent Masip (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579)

Aquesta és la imatge que surt a l’etiqueta de la cervesa. Per descomptat que, en l’original, com es pot veure, el cap de Jesús no és cap calavera.

Avaluació

Aspecte

― Escuma (foto) blanca, de densitat mitjana, gens persistent.
― Cervesa molt transparent, de color d’ambre clar, gairebé carabassa. Algú parla de coure clar.

Foto: Fernando Rodríguez Luque

Aromes

Primer entra un toc acètic lleuger, un pèl picantó.
Reminiscències de sidra, poma.
Potser es pot descriure alguna cosa de llaminadura. Algú parla de pi fresc i d’algun cítric.
Tot seguit, apareix un perfil afruitat intens, potser cirera, potser gerd. O millor, maduixa (resulta que és gerd). En qualsevol cas, fruites del bosc. Potser també una mica de préssec.
També es pot evocar grosella verda o ruibarbre.
Es parla també de móra i d’aranja.
En rerefons, hi ha quelcom molt fresc i perfumat que no s’acaba de definir amb claredat.
Lleuger toc de fusta. La sensació és que es tracta de fusta ben conservada o ben cuidada, no hi ha res que faci pensar en fusta deteriorada. Fusta fresca i prou. Sense torrats, com si es tractés d’una bóta de vi blanc.
Domina clarament la fruita sobre un fons acidulat.

Foto: Fernando Rodrïguez Luque

En boca

    Còrpora

Efervescència molt fina.
Cos petit. Textura més aviat aigualida.
Es pot apreciar una certa astringència que sembla relacionar-se amb l’acidesa.
Forta acidesa acètica, agressiva i abassegadora.
No es nota l’alcohol.
Seca i secant alhora. No és en absolut amarga.

    Aromes

Algunes aromes de fruita apareixen al principi, però ràpidament domina el vinagre. Un vinagre fi, això sí, però, al capdavall, vinagre. Excessiu o, si es prefereix, extrem.
Parlaríem de poma més aviat poc madura (no acetaldehid).
En aquesta fase, torna una mica de llaminadura i, potser, una mica de fruita roja.

Criteris generals

No és fàcil de beure i passa molt mitjanament la set.
Impacta fortament i duradorament l’àcid acètic. Surt bastant de mare.
Les dues fases (nas, boca) són molt diferents, essent que la primera promet un joc aromàtic que, al final, en boca, es perd en l’agror.
No perdura massa estona en la boca, una cosa bastant pròpia de les cerveses àcides.
La presència excessiva de l’acètic converteix aquesta cervesa en molt poc complexa i poc avinent a menys de ser un amateur d’emocions fortes en termes d’acideses. Coneixo gent que beu vinagre a morro!
En definitiva, una cervesa de fermentació àcida completament decantada cap a l’àcid acètic, sense compensació que valgui, malgrat l’esforç d’introduir gerd, esforç que queda àmpliament insuficient, sense comptar un perfil de malt gairebé absent aromàticament parlant.

Arribat a aquest punt, sempre penso en l’Ernesto i els seus «vinagrillos». Una salutació cordial!

    Nota 2:

L’examen no és precisament un moment que permeti fer fotos ni res d’aquesta mena: algunes imatges d’aquest article han estat robades descaradament per internet. Per si de cas, sempre n'especifiquem la procedència.

    Nota 3:

Els participants són

→ Fabiola Juárez
→ Fernando Rodríguez
→ Alejandro Caraveo
→ Cándida Garcia
→ Mauricio Mendoza
→ Octavio Sandoval

05-03-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

    Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
 Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.