Història: alguns personatges històrics

Sant Arnau (ARNOULD-ARNOLDUS) Patró dels brouaters.

Arnau va nàixer en 1040 a TIEGEM, un tranquil poble flamenc situat entre la LYS i L’ESCAUT. El seu pare era noble i també era un cerveser conegut a la regió d’AUDENAERDE. Arnau va aprendre ben jove els secrets de l’elaboració de la cervesa. Arnau es va convertir en un valent cavaller i va inscriure alts fets d’armes al seu nom. Fins i tot hom conta que en un torneig, el "Valent Arnau" va assaltar els seus adversaris amb un pal de vaixell!
Però un bon matí va veure la "vera" llum. Es va girar d’esquenes a la "bella" i rica existència i va anar a l’abadia de Sant Medard a Soissons on es convertí en abat en 1081 i fins i tot va ser nomenat bisbe. Gràcies a aquesta responsabilitat, fou l’artífex de la pau entre nobleses flamenca i brabançonna (de Brabant) Aquest fet li valgué una tal consideració i respecte que tothom volia acostar-se-li i consultar-lo. Quan es feu vellet, es retirà a l’abadia que va fundar a OUDENBURG i morí en 1087.
Com és d’esperar, se li imputaren alguns miracles. Quan la pesta rabiava i assolava Flandres, i que l’aigua estava contaminada, diuen que va sucar un bastó en una caldera de braceig i que els que begueren d’aquell recipient es curaren de seguida.
Els cervesers celebren Sant Arnau el 18 d’Agost. Antigament, en les cases de cervesers, hom posava una efígie del sant al mig de la taula del menjador i li posava una corona.

Gambrinus

"GAMBRINUS" és una deformació de Jan Primus. I aquest Joan Primer era fill del Duc Enric III i d’Àlix de Borgonya i va nàixer en 1210. Va heretar dels ducats de Brabant i de Lorrena. Com a Duc es va revelar com un autèntic heroi i un benefactor i també es va convertir en una important figura en el món de la cervesa. Va organitzar els primers passos de la indústria cervesera en aquella província actualment belga. Va ser president d’honor de la lliga (guilde) dels cervesers de Brussel•les. Li agradava molt la cervesa. La llegenda explica que en el decurs d’un banquet que va durar tres dies, es va despatxar una quantitat enorme d’aquesta beguda, prou perquè fos nomenat rei de la cervesa. Un dia, al final d’una valent batalla (batalla de Worringen, 1288, al terme de la qual es va annexar el ducat de Limburg), Jan Primus va invitar tots els nobles a celebrar la victòria. Durant la festa, se’n va anar al mig del pati interior on festejaven soldats i domèstics. Per poder parlar amb tots ells va pujar damunt d’una pila de tines de cervesa i va seure a cavall damunt la més alta. Amb una gerra ben escumosa a la mà, va proposar un brindis al seu país, i a la salut del seu poble. Així va entrar en la llegenda.
Un altre amor, el dels torneigs, li va ser fatal. Va morir en 1249 de les ferides que li havien fet en un torneig a BAR-LE-DUC. [BAR-LE-DUC : per als que no creuen en coincidències : BAR=l’ÓS o l’ÓSSA

També hi ha qui diu que Gambrinus o Jan Primus, es refereix a Joan sense por, duc de Borgonya (1371-1419) que va introduir el cultiu del llúpol i es va enfrontar a les autoritats eclesiàstiques que li exigien un impost pel seu ús industrial. Aquest Gambrinus va fundar l'Ordre del Llúpol, cosa que el feu objecte de l'agraïment etern dels cervesers del seu país. Aquesta versió és més dubtosa, atès que a Borgonya, el que vessa a dolls no és precisament la cervesa...

Shakespeare

SHAKESPEARE (1564-1616) es refereix a aquest fet quan li fa dir a un personatge (Henry VI, segona part) :

"Cometré la fellonia de beure petita cervesa (small beer)".

També recollim, en Les alegres comares de Windsor, acte I, escena III, una conversa a l'hostaleria de la Jarretera:

Hostaler: Ets emperador, cèsar, kaiser i tsar. Em quedaré com Bardolf. Ell ens vessarà els barrils i manipularà les aixetes. Està ben dit, fanfarró Hèctor?
Falstaff: Feu-ho bon Hostaler!
Hostaler: Ja està dit! (A Bardolf). Acompanya'm. Que vegis l'escuma i la calç. Només tinc una paraula. Segueix-me.
Falstaff: Vés amb ell, Bardolf. És un bon ofici el de "vessador". Una capa vella fa un bon collet i un ramader usat un "vessador" (cambrer) de taverna. Vés-te'n. Adéu!
Bardolf: Aquesta era la vida que estava esperant. Prosperaré.
Pistol: Oh miserable Hungarès vil! Vols manejar aixetes?