Història: Algunes curiositats històriques. Kalevala ,Rei Mides

• Kalevala

A Finlàndia, en la gran epopeia que ha inspirat SIBELIUS a compondre gairebé tota la seva producció simfònica, el KALEVALA, hom necessita 200 versos per parlar de la creació del món, i 400 per parlar de la invenció de la cervesa.

En el cant XX del Kalevala apareix aquest elogi a la cervesa:

La cervesa va conquerir immensa fama, va merèixer il•lustres honors en virtut de la seva excel•lència; bona beguda per la gent de seny, donava alegria a les dones, humor enginyós als homes, alegrava els piadosos i feia saltar els bojos.

Les Walkíries, donzelles guerreres, sobrevolant els camps de batalla abocaven la cervesa damunt dels guerrers per fortificar-los. La beguda se serveix com una poció heroica i brindis per als Déus i Gegants que atorguen la victòria. Els guerrers morts sempre tindran les copes plenes d'aquesta beguda en el Walhalla servits per les Walkíries, però els supervivents no quedaran enrera en la mesura que les messes siguin bones.
En els propis relats de les sagues nòrdiques, la cervesa destaca com a beguda sense comparació atès que, fins i tot els Déus la consumeixen en els seus banquets rituals, com el que descriu la saga SKALSDSKAPARMÁL:

En el banquet ofert per AEGIR, Déu del mar i cerveser dels ASOS, la seva esposa RAN, que personifica la boira, és una proveïdora estranya i temible. Allà, tot semblava servir-se sol. Aliment, beguda i tot el necessari. Fou llavors quan els Asos descobriren que RAN tenia una xarxa en la que feia presoner tots els éssers humans que s'aproximaven per mar.

El corn de beure també és una mena de talismà per als homes del Nord i així és conservat i cuidat. És esculpit i decorat amb metalls preciosos i amb caràcters rúnics envermellits amb sang que protegeixen contra els maleficis. Quan circula entre els invitats, és com si es transmetés el caràcter sagrat de la cervesa que el cap del clan ofereix a THOR, a ODIN o a qualsevol altra deïtat immortal.

Han quedat evidentment centenars de peces arqueològiques en la geografia nòrdica, que demostren el culte a la cervesa o, almenys el seu ús en els cultes als Déus. Els homes es bevien la cervesa que elaboraven les dones (sacerdotesses i fetilleres), cosa que afegeix un simbolisme religiós i sacrificial a l'acte. En una gran caldera del segle II a. JC. Trobat a Dinamarca (la caldera de Gundestrup) hom pot veure una sacerdotessa degollant un home sobre un cup de cervesa. Cap a l'any 1000, els clans escandinaus, amos de l'Atlàntic Nord, es cristianitzen i es barregen amb els pobles saquejats de l'Oest i del Sud d'Europa i comparteixen amb ells la cervesa.

Extret de: La cerveza: historia, arte y leyenda Maria José Cevadas
Nosaltres sí que citem les nostres fonts!

• La cervesa del rei Mides

L’arqueòleg Patrick McGovern, de la Universitat de Pennsylvània, ha aconseguit, gràcies a una alta tecnologia, desxifrar el menú del banquet funerari del rei Midas, que correspon al rei MITA. Aquest rei va viure cap a 700 anys abans de JC i està enterrat sota la colina de Gordion, a 96 km d’Ankara, a Turquia.
La cambra sepulcral es va trobar fa 42 anys (1957) però només la tècnica actual ha permès analitzar completament les restes orgàniques recollides. El cos apareix envoltat d’aliments i begudes que són la seva ració, l’ofrena de la seva pròpia àgape per complir el camí cap al més enllà. ( Interpretacions més recents apunten cap al fet que es tracti de l'àgape de despedida que hom prengué just abans de l'enterrament). Hi ha vi i CERVESA, sopa de llenties, xai a la brasa picant, oli d’oliva, mel, formatge de cabra, fonoll o anís i créixems (o créixens), i una beguda basada en el safrà.
(Nature Dec. 1999. Nº402 pp. 863-864) (Nature Nov. 1992 Nº 360 p24)

Aquesta cervesa ha estat recreada per la cerveseria Dogfish Head de Delawere. Els ingredients foren aportats des d’Anglaterra, Califòrnia, Itàlia i l’Índia.
Fou batejada "King Midas Golden Elixir" i té un gust semblant al de la sidra i gasificada com un cava. És fabricada barrejant suc de raïm fermentat (vi), cervesa, mel, herbes i espècies. (Bar & Beer nº9 Desembre-Gener 2001)