Elaboració - El Llúpol - 2 - Apunts d'història

Elaboració - El Llúpol-2- Història(Alguns apunts)

Els Babilonis i els Egipcis ja feien servir el llúpol com a planta aromàtica en el brouat tot i que no de forma sistemàtica.

Originalment, el llúpol salvatge devia créixer en les valls humides de pròxim orient. A Europa, el llúpol creix de forma natural en els boscos d’una franja de territoris que comprèn Bohèmia, Baviera, Nord de França, Bèlgica i Sud d’Anglaterra.

A Alemanya, el conreu del llúpol fou introduït molt probablement a l’època de les grans migracions pels "WENDEN" (Vèneds? NDT) cap a l’any 1000 dC.  . Presoners de guerra d’aquesta ètnia degueren haver sembrat plantacions de llúpol en l’actual territori d’Alemanya.

En 1516, el comte de Baviera Guillem IV va promulgar l’anomenada llei de puresa, "Reinheitsgebot" de 1516, en la que consta que, per a fer cervesa, hom només podia usar ordi, aigua i llúpol.

Collidors de llúpol amb crosses

El llúpol és un ingredient delicat i, a l’època dels transports lents, no podia viatjar gaire, de manera que, en les zones cerveseres s’instal•laren ràpidament també conreus de llúpol per tenir-lo a ma.

Al final de l’Edat Mitjana, el conreu del llúpol s’escampà al Nord d’Alemanya.
Segons estadístiques administratives datant de 1814-1815, hom pot establir que, al Sud d’Alemanya, es cultivava llúpol des de PASSAU fins a la conca del RHIN. Especialment a WASSERBURG, MEMMINGEN i NÜRNBERG.

Velles plantacions de llúpol

Amb la millora dels transports arribà també un augment de la demanda, especialment des de l’estranger (per als Alemanys. NDT). Així és com s’han definit unes zones on el conreu del llúpol s’ha instal•lat de forma definitiva. En aquestes zones, el clima, la composició del sòl i altres paràmetres estructurals afavorien aquesta instal•lació definitiva d’una producció de qualitat.

Avui, a Alemanya, les zones d’especialització més conegudes són les de TETTNANG (Baden-Würtemberg), ELBE-SAALE (Thüringen, Sachsen, Sachsenanhalt) així com a Baviera, les zones de SPALT, HERSBRUCK i HALLERTAU. Aquesta darrera és la zona de més producció del món (17.800 hectàrees).

Capítol precedent:  La planta i el seu conreu
Capítol següent: Varietats de Llúpol i relació amb els estils
Retorn a la taula de matèries sobre llúpols