BROOKLYN BROWN ALE
Trobareu informació sobre la brouateria als posts de les seves altres cerveses Brooklyn Lager i Brooklyn East Indian Pale.
Adreça web: http://brooklynbrewery.com
La cervesa:
Contingut: 355mL
Alcohol: 5,6%Vol.
Caducitat: Agost 2012
Estil: american brown ale
Malts: Malts de dues carreres anglesos, malts aromàtics
belgues, malts torrats americans (6 en total). També duu blat.
Llúpols: Williamette, Fuggle americà i Cascade.
IBU: 30 unitats
Densitat inicial: 15,5ºPlato
Temperatura de tast: de 12ºC en amunt.
Altres tastos:
La cervesa:
Les brown ales del nord d'Anglaterra tendeixen a
ser més fortes i seques, mentre que les del sud anglès
són més suaus
i dolces. La Brooklyn
Brown Ale combina
ambdós estils clàssics
i afegeix el
típic accent americà a base d'un perfil de llúpol més aromàtic
i contundent.
Va ser una de les primeres
cerveses que van fer a Brooklyn Brewery.
Descripció:
En destapar:
Olors de malt caramel i xocolata (aquest segon, molt
poc). També tall de planta (herba tallada).
Aspecte:
Escuma mitjanament densa tenyida de beix. Cervesa de
color ambre fort/marró. Perfectament transparent.
En nas 1:
Olors de caramel i llaminadures. També trobem flaira de
crosta de pa ben torrada i, en segon terme, molla de pa. Fruitats de pera
principalment, però també meló. També es pot detectar un lleuger toc de mantega
(diacetil), de caramel gairebé cremat així com de mel. De moment no percebem
res particular en el perfil del llúpol.
 |
| Caramel |
En boca 1:
Efervescència justa i lleugerament picant. Al marge
d'això, es fan evidents olors de caramel acompanyats d'una molt lleugera nota
salada. També apareix un toc acidulat sense identificar. Amargor seca quasi
inexistent. Molt al final torna una fina nota de mantega.
En nas 2:
Amb molta escuma i com sempre: forta flaira de ferment
fresc. L'acompanya una notable olor de tall de planta grassa així com quelcom
de pebre negre.
Passada l'escuma, podem trobar un fort perfil de caramel i
alguna cosa floral sense identificar, potser Ravenissa o quelcom semblant. El
caramel, ja poderós es barreja amb mel i potser apareixeria un toc d'avellana.
Herba tallada simple, gramínia fresca. Final de crosta de pa ben torrada.
 |
| Planta grassa |
 |
| Avellanes |
En boca 2:
Inevitablement ja en aquest cru, caramel, fort. També
xocolata i un toc secundari de cafè. Amargor gairebé nul·la, la justa per
equilibrar. Toc salat. Fruita: pera molt madura. Cos entre fluix i mitjà. Res
d'astringència encara que es conservi la cervesa molta estona en boca.
Cal remarcar una certa persistència del toc acidulat,
acompanyat de caramel. Retorn amb cafè i xocolata en proporció inversa del
principi: principalment cafè i poca xocolata. El glop en general és molt
persistent i l'amargor evoluciona de menys a més en el temps.
 |
| Xocolata i cafè |
En nas 3:
Aquesta cervesa no és equilibrada. La majoria del pes de
les aromes es decanta cap al malt. No obstant això, ens trobem que no podem dir
que es tracti d'una cervesa dolça o pesadament maltosa: el llúpol ha estat molt
judiciosament escollit i afegit per donar una discreta però al mateix temps
decisiva resposta al pes del malt. No és equilibrada però ho sembla.
Altrament, trobem que el caramel es barreja bé amb
l'herba i l'heura. Apareix una bona nota de molla de pa i també de crosta ben
torrada. Més avançat el tast, trobem xocolata fina, sense amargor (com xocolata
amb llet)
 |
En boca 3:
Altre cop un toc acidulat discret. Amb la cervesa més
calenta, trobem el cos més contundent. Apareixen mantega i ferment, una mica de
dissolvent i grosella verda. A la llarga apareix també un toc cremat. Com
abans, podem avançar que la cervesa és molt persistent i lleugerament seca.
Final de caramel i, aquest cop, se'm han escapat la xocolata i el cafè.
Impressions generals:
Tampoc sóc massa bon jutge d'aquesta mena de cerveses.
Tinc un punt flac a favor seu. Una de les meves primeres cerveses va ser una
brown ale de tipus anglès i crec que em va sortir bastant bé. Però d'això fa
bastants anys.
Trobo doncs el cru fi i perfectament "bevible"(drinkable),
prou consistent, amb un personalitat ben desenvolupada, ben caracteritzada, no
gens estàndard, per entendre'ns. Els tocs més forts de llúpol emmascaren potser
una mica les olors habituals de nous de la brown ale, però ja està bé així.
Quan vulgui trobar olors de nous, em buscaré una típica brown anglesa. Aquesta
surt dels camins habituals però amb gràcia. Només em sobraria (qui sóc jo per proferir
semblant presumptuosa apreciació?) el toc acidulat. No m'encaixa del tot, tot i
que entenc el desig de "refrescar" l'estil amb aquesta nota. Però és
fluixa i discreta: no molesta gaire.
M'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada