Segarreta
MILIET
Cervesa de
la Segarreta S.L
T+34 637
433 031
c/Anselm
Clavé 9.
43420
Santa Coloma de Queralt
Dades tècniques
Presentació:
ampolla de 33cl
Ingredients
normals a part de blat.
Caducitat:
01-2016
Data
evaluació: 16-08-2015
Alcohol:
6%vol
Amargor:
30 IBU
Descripció:
En destapar:
Aromes de
caramel, herba fresca, grosella i pa.
Aspecte
Escuma de
densitat mitjana, poc persistent i de color blanc.
Cervesa de
color groc palla a daurada, mitjanament tèrbola. No s'aprecia cap
pòsit.
Nas 1
Bones
olors de farina, de pa poc fet, de massa crua de pa (o pasta brisa).
Apareix
gairebé immediatament un fort perfil de plàtan seguit d'alguna cosa
d'acetat d'etil.
També
podem descriure poma bastant madura i llimona.
L'acetat
d'etil no és massa fort de manera que l'entrada general és bastant
aromàtica i acollidora.
De moment,
el perfil del blat i de la fermentació són dominants.
En fred
podem descriure alguna cosa de vainilla (i/o xiclet) així com pebre
negre però són extrems que queden per confirmar. És possible que
el pebre negre sigui una aportació del llúpol.
Altrament,
no es troben olors de llúpol. Queden molt dissimulades darrere del
perfil de plàtan. Buscant bé, trobaríem alguna cosa d'herba fresca
(no tallada) i potser algun toc floral sense definir.
Val a dir
que amb l'augment de temperatura, l'acetat d'isoamil (plàtan) domina
molt fortament.
No trobo
clau d'espècia.
Boca 1
Important
nota dolça, tal vegada massa important. Perfil una mica embafador.
Parlaríem de possible atenuació insuficient.
L'efervescència
està ben calculada però tenint en compte el fort perfil dolç, no
li estaria gens malament ser més intensa.
El cos és
mitjà.
Apareix
una lleugera nota salada típica de la presència de blat.
L'alcohol
es nota una mica. Diria que en el tacte: escalfa.
El malt
apareix com pastós i/o viscós i dóna un suplement de cos.
Olors de
pa, de farina i també de galeta digestiva.
El plàtan
al cap d'una estona.
L'amargor
és pràcticament insignificant cosa que fa dubtar seriosament dels
30 IBU de l'etiqueta. Jo diria que, sensorialment, ens trobem pels
volts de 10 IBU a tot estirar.
El final i
la persistència es confonen i aporten una certa nota assecant
d'intensitat discreta. També s'hi manifesta una lleugera acidesa de
llimona.
Sinó,
sorprèn al final una nota de poma molt madura.
El retorn
és bastant actiu i aporta clau d'espècia.
A la
llarga, i al marge de la temperatura, la cervesa refresca bastant. Es
tracta d'una nota balsàmica que es podria associar amb aspectes
d'eucaliptus. Una sensació que es reparteix molt bé dins de la boca.
Nas 2
Diria que
s'aprecia la presència d'alguna forma de fenol que s'assembla a
quelcom de plàstic re-escalfat. Però pot ser que no sigui cap fenol
i que es tracti d'una impressió relacionada amb els perfils de malt.
He intentat descompondre aquesta olor i podria conduir a una
composició de malts curiosa i desconcertant, amb notes torrades.
Altrament,
en aquesta passada, la cervesa és més generosa i ofereix aromes de
plàtan, de poma molt madura, de pera i de poma (la pera és més
tardana).
Podem
descriure aromes de pa, de gra i de farina.
Tot plegat
és molt semblant al primer tast, però també és bastant més
intens.
En matèria
d'espècies, podríem parlar de pebre i potser de clau. Però en
ambdós casos es tracta potser més del que voldria trobar que del
que trobo realment.
Sinó, cal
descriure un aspecte floral lleuger però sense definició. Floral i
prou. És molt poc intens.
En aquesta
passada, ni es nota l'alcohol ni l'acetat d'etil. De manera que podem
dir que el descans obert de 20 minuts li ha anat bé a la cervesa.
Guanya en descansar una mica.
Del llúpol
amb prou feines en parlaríem. Potser herba fresca sense tallar i
potser també quelcom de mandarina.
Boca 2
Primer
apareixen el gra, la palla i el blat amb el seu toc salat. També
galeta digestiva d'avena.
El cos és
mitjà mentre que l'efervescència ha perdut bastanta força (cosa
d'altra banda normal).
L'amargor
és testimonial, quasi res. Potser és més forta l'acidesa i és tot
just present...
Aquesta
segona passada es fa més còmoda d'avaluar. Ofereix fruitats més
intensos, plàtan acompanyat de notes de pera i quelcom de poma.
Els
especiats són més evidents també tot i que es mantenen en
intensitats força discretes. Especialment pebre i canyella. No trobo
clau per molt que m'esforci.
El fons
dolç persisteix. Ara és menys intens però segueix essent molt més
fort del compte. L'acidesa que es manifesta a la llarga quan mantenim
la cervesa molta estona en boca compensa una mica aquest aspecte,
però qui guarda la cervesa 3 minuts en boca abans d'empassar?
Com dèiem,
l'aspecte dolç segueix essent una mica embafador.
En el
retorn la poma es precisa i és poma molt madura, gairebé al forn
com si hi hagués espelta en l'engranada.
El final
és cítric i molt al final, quan ja abandono, trobo un retorn de
clau d'espècia, sense voler!
Impressió general
Perfil
general dominat pel plàtan i per la nota dolça sobredimensionada.
Aquesta
dolçor lleugerament embafadora restringeix una mica la bevibilitat i
també la digestibilitat. També limita el fet de passar la set.
Cervesa de
blat de complexitat mitjana, mitjanament persistent amb un final
curiós i interessant amb notes balsàmiques barrejades amb aspectes
de poma molt madura.
Aquesta
cervesa no té 30 IBU ni en broma!
Una
composició general molt evolutiva que guanya amb la paciència.
El domini
del plàtan és potser exagerat però és una opció sensorial
perfectament lícita.
Menys
acceptables són les notes d'acetat d'etil del principi i el caràcter
embafador, ambdues coses senyals d'una fermentació que s'hauria de
corregir.
Una combinació que ha resultat molt i molt avantatjosa: Miliet+arròs del Maresme (ben rossejadet i amb xurriscaet...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada