AVALUACIÓ COMPARATIVA
Com que tinc dues feines d'avaluacions comparatives pendents, em preparo una mica fent aquesta.
El procediment ha estat ben simple. Es tractava que jo tastés tres cerveses d'estils semblants sense saber quines eren. Bé jo sabia quines eren perquè les he comprat jo. Però no tenia ni idea d'en quin ordre me les aportarien.
No he usat de cap sistema com el duo-trio perquè no es tractava de trobar diferències mínimes entre lots de la mateixa cervesa. Simplement són tres exemplars d'estils semblants.
He sabut l'ordre quan he acabat el tast. Però aquí identifico la cervesa després de cada avaluació.
Anem allà:
Exemplar nº1
Aspecte:
Escuma mitjanament densa, normalment persistent i blanca. Bones adherències.
Nas:
Amb molta escuma:
Olors de gra, de mel, de pa fresc.
Notes de H2S notables però dins dels límits.
Fons lleugerament dolç.
El llúpol és discret. Aporta una mica d'herba i bastanta flor. Potser buscant bé, quelcom de pebre.
Perfil general molt atractiu.
Sense escuma:
El malt domina al principi. Sobre tot trobem gra, farina, mel, galeta i pa fresc (concretament, baguette).
Olors de llúpol refrescants amb una nota especial de llimona. També herba i floral (gerani).
Es pot descriure un fons lleugerament balsàmic.
En aquesta fase, no es descriu cap compost del sofre.
Diria que trobo quelcom d'oxidació, però és molt poca cosa.
Boca:
Cos lleuger, efervescència fina i moderada. les aportacions aromàtiques de mel augmenten la sensació de cos.
Amargor suau, augmentant amb el temps però sempre ben rodona. Acaba un pèl seca.
Bones aromes de malt: mel, galeta, pa fresc, pa de pessic.
Les aromes del llúpol són especialment discretes. Principalment descriuríem herba i floral però sense arribar a identificar res.
En rerefons, es pot notar una lleugera dolçor que combina molt bé amb l'amargor formant un conjunt prou sòlid.
La cervesa és molt fàcil de beure i de pair.
Molt a la llarga, l'amargor es trenca una mica i dóna un final sec i un pèl punyent.
La composició em sembla bastant encertada, decantada cap al malt, discreta i molt passadora. Queda bastant equilibrada alhora que compacta.
No trobo cap defecte important. Només citaria un lleuger excés de H2S al principi i la nota molt lleugerament oxidativa.
Aquesta exemplar era de Warsteiner.
Breu discussió estilística:
L'etiqueta no dóna cap indicació d'estil. Segons el BJCP 2008, es tracta d'una Pils alemanya. La guia de 2015 ja no la cita mentre que la pàgina web de l'empresa pregona que es tracta d'una Pils.
Exemplar nº2
Aspecte:
Cervesa de color daurat fort. Ben transparent. Gairebé no fa escuma.
Nas
Olor de malt lleugerament torrat i pa torrat. Menys ric que en la primera cervesa.
L'H2S es nota sense escuma i amb bastanta acuitat. Més que en el primer exemplar.
El perfil del malt es queda una mica enrere tot i que ofereix quelcom de pa, galeta i, ja cap al final, mel. Però dóna la sensació que "es queda a dins".
Trobem un fons dolç, típic del malt Pils, bastant notable. Més important que en el primer exemplar.
També podem parlar d'una vaga nota de resina però no introdueix cap aspecte balsàmic que es pugui identificar.
Sinó podem també incloure notes florals extraordinàriament discretes.
El perfil aromàtic general és més intens que el de la primera cervesa però també val a dir que és menys ric, menys complex. La sensació és que alguna cosa no funciona.
Boca
Efervescència molt forta i una mica grollera. Quelcom picant.
Acidesa notable. Diria que no es tracta de cap infecció però tot i així és exagerada.
El cos és lleuger
En aquesta fase, el perfil del malt s'expressa una mica millor però segueix essent poc complex, quasi simple.
El conjunt, malgrat el color intens, queda bastant aigualit. Diria que entre això i l'acidesa, aquesta cervesa s'ha "trencat".
L'amargor és discreta, un pèl seca i també quelcom metàl·lica. No queda massa rodona, li falta qualitat. Fins i tot te un final entre sec i elèctric.
El final manté quelcom de rodonesa, és més àcid i menys sec que el de la primera cervesa. També és menys persistent.
En conjunt, la cervesa és fàcil de beure i de pair. Queda poc expressiva, més aigualida que la primera.
En general, aquesta cervesa és poc complexa, decantada cap al malt al principi i acaba decantada cap al llúpol.
La composició general és defectuosa tot i que no trobem cap aroma conegut com a defecte. Però sembla mal acabada. Com deia al principi, dóna la sensació que està "trencada".
Aquest exemplar era de Budejovicky Budvar.
Una decepció, realment. Aquesta cervesa queda com més rústega que la primera. Val a dir que n'he provat versions extraordinàries, especialment en barril i sense pasteuritzar. Sabia que la versió en ampolla és una mica més rugosa i seca que la versió en barril però crec que ens trobem davant d'un exemplar que ha patit el maltracte del viatge i d'algun emmagatzemament defectuós.
L'estil és simplement una Pils Txeca. El que passa és que no se'n pot dir. De manera que el BJCP proposa una denominació alternativa respectuosa amb la legislació txeca: 03B Czech Premium Pale Lager. Per a nosaltres: Cervesa BF txeca premium. Però si li voleu dir Pils, per a mi perfecte. És el que és.
De fet, a la República txeca també diuen pivo Plzeňského typu que vol dir "cervesa del tipus Pils". Segons el BJCP 2015, es tracta d'un estil que és una combinació dels estils txecs světlý ležák (11–12,9°P)[cervesa de BF pàl·lida] i světlé speciální pivo (13–14,9°P)[Cervesa de BF pàl·lida especial]. Ja veieu que la cosa està una mica complicada. Val a dir que les categories esmentades són categories legals, no estilístiques.
Anem a la tercera:
Exemplar nº3
Aspecte:
Escuma densa, persistent i de color blanc. Molt bones adherències.
Cervesa de color groc clar, molt transparent. El color és molt semblant a la nº1.
És l'escuma més espectacular.
Nas
Olors de gra (menys que nº1), notes de saponària molt clares tot i que molt discretes. Aroma de forneria en general i lleuger aspecte de mel (menys que nº1).
Aquesta cervesa és la que presenta menys H2S. Pràcticament no es nota.
Un cop baixada l'escuma, apareixen olors de gra, de segó i mel.
Aromes de llúpol gairebé nul·les. Potser alguna nota pebrada. Res d'herba ni de flor.
Amb el temps, el perfil del malt augmenta però no es diversifica.
Boca
Molta olor de gra, forneria sense precisar, i potser galeta. En boca, el perfil del malt és una mica mes expressiu.
L'efervescència és fina, justíssima.
L'amargor és modesta, molt rodona, de molt bona qualitat. Amb el temps augmenta una mica i s'asseca bastant cap al final. Queda molt equilibrada tota l'estona.
Trobem tons d'herba i de flor molt fluixos però presents.
El cos és entre lleuger i mitjà i ofereix una agradable textura.
Sensació general de suavitat però res aigualit.
Tal vegada aquesta composició, un pèl més decantada cap al llúpol que les dues altres sigui la més "singular" mentre que la primera queda més complexa i "elegant".
El conjunt és fàcil de beure i de pair i dóna una sensació de combinació compacta i ben assolida.
Aquesta darrera cervesa era una Wernesgrüner Pils.
No hi ha massa conclusions a treure:
-La primera és que val la pena tastar cerveses semblants i cercar en què s'assemblen i en què són diferents. L'esforç de l'avaluador és més important i el benefici sensorial més gran. És un bon entrenament.
-La segona és que mai pots dir que coneixes una cervesa. Fins que no l'has tastada no pots saber si es correspon amb el que en coneixes. Com hem vist existeix la possibilitat d'algun accident de recorregut.
-La tercera és que realment, si ens hi fixem, aquestes cerveses teòricament molt semblants són en realitat MOLT diferents i val la pena adonar-se'n. El pas següent seria intentar buscar diferències de lot en una mateixa recepta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada