13 de gen. 2013

Fitxes de degustació - VGNoster - QUERCUS ALE



VG Noster 
QUERCUS ALE
Com que el web d'aquest productor no és gaire explícita, hem pescat aquestes notes al web de CERVEBEL.
VGNOSTER CERVECERIA S.L. neix després de tres anys d'evolució, investigació i desenvolupament des del Centre d'Empreses i Innovació d'Àlaba (CEIA) després d'aconseguir, el 2008, la categoria de Projecte Innovador.
Karlos Delgado, el seu promotor i actual director gerent, després d'estudiar el comportament i auge de les microbrouateries en tot el món, aposta per oferir al mercat i, en particular, als amants de la cervesa, un producte natural, sense filtrar ni pasteuritzar, elaborat amb  100% d'ordi maltejat, sense additius químics i amb segona fermentació en ampolla.

Instal·lats al polígon industrial de Subillabide a Nanclares de la Oca, Àlaba, la companyia produeix tres cerveses:  "VGNOSTER GOLDEN ALE", "ALE COURE VGNOSTER" i "VGNOSTER QUERCUS ALE".
VGNOSTER CERVECERIA crea les seves cerveses sota el concepte de "cervesa gastronòmica".

Contactes:
c/ Tratado de París nº 1,
Pab. 23 • Parque Industrial Subillabide
01230 • Nanclares de la Oca (Araba-Álava)
Tel.: 945 365 715.

La cervesa:
Ingredients: ?
Presentació: ampolla de 330mL
Alcohol: 6% Vol.
Caducitat: 01-13
Lot: 014
Data de la degustació: 06-12-2012

Descripció:
En destapar: 
Principalment trobem herba i resina.

Aspecte: Escuma mitjanament densa de color beix/marró, molt persistent i formant riques garlandes.
Cervesa de color d'ambre clar ben transparent.
En nas 1:
Amb molta escuma, apareix un bon toc de ferment fresc, olors de resina amb una certa nota de fusta. Olors fruitades en pera i cirera picota. Les olors d'herba (prat) i de resina dominen notablement. El demés apareix amagat al darrere d'aquest perfil.

En Boca 1:
Efervescència fina i picant, un pèl per sobre del que esperaríem. Olors fruitades difuses difícilment identificables però amb possibilitats de ser de taronja i d'agràs. Toc àcid dins de les normes però ben palès. Amargor notable potser fins i tot excessiva en la mesura que molesta en la identificació d'altres característiques. Amargor llarga, seca i punyent, fregant l'astringència. Augmenta amb el temps.
Retorn amarg amb notes de fruites tropicals sense identificar.
El tast és molt llarg i l'amargor, a la llarga, acaba essent desagradable.

En nas 2:
Amb molta escuma: fortes olors de resina i una mica de fusta. 
Gotes de resina
 Acte seguit, podem descriure un punt de ferment fresc. També podem trobar herba fresca, especialment saba de gramínia. Deixant escalfar la cervesa, apareixen notes de galeta integral (amb segó). [Moltes vegades trobem aquesta barreja: galeta i segó o palla que acaba fent pensar en galetes integrals d'avena (tipus Mc Vitie's). ]

També trobem un no-res de caramel.
Molt al final, escalfant bé, acabem trobant notes de pera.
Cal dir que aquesta cervesa requereix esforços per tal d'anar trobant característiques que no pertanyin a l'abassegador perfil del llúpol.

En boca 2:
Olors perfumades barrejades amb resina. Podríem parlar d'alguna cosa "rosada". Notes fruitades amb pera i préssec. 
L'efervescència ha baixat notablement i se'ns fa més "acceptable" o "normal" o "adequada".
Acidesa gens menyspreable. Amargor seca amb un punt metàl·lic i molt persistent. En un primer temps va creixent i envaeix la boca de forma una mica desagradable. No hi ha cap nota dolça o d'algun altre tipus que compensi aquest excés d'amargor!
Per ser honest, he de dir que em quedaria amb el que precedeix. però per honestedat, he volgut allargar el tast per veure si trobàvem alguna cosa més interessant en aquest cru per altra banda molt ben presentat.

En nas 3:
Amb la cervesa més calenta, es noten millors algunes aromes florals amb el seu típic toquet dolcet. Ara, més que rosa, trobem gerani i alguna cosa de llessamí. 
La curiosa nota de fusta (com de llapis de fusta) persisteix. Les notes fruitades perden entitat a favor dels perfils herbosos.
Podem precisar el préssec en forma de préssec en almívar un pèl confitat i la pera en forma ben madura. També tornem a trobar una discreta nota de caramel.

En Boca 3:
El cos és simplement mitjà. Tal vegada una mica per sobre de la norma.
L'amargor és molt notable i l'acidesa, que en cap cas ve acompanyada de cap mena d'aroma, molesta una mica.
Hi ha un toc dolcet que, amb l'escalfor es fa més evident i que ajuda en la mesura que és possible a fer la cervesa passadora.
Però el cru es resisteix notablement: no és passador ni desalterant.

Impressions generals:
Una cervesa fortament decantada cap al perfil del llúpol, de complexitat relativa.
Típic producte d'artesania en el que l'entusiasme fa promoure addicions massives i desmesurades de llúpols que només podrien apreciar especialistes i amants de l'amargor.
Contràriament a allò que pretén, no li trobem que mena d'aspecte artístic ni gastronòmic interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada