03 de setembre 2019

Plàstic-Vidre-Alumini en debat

Recycle Nation
Mai no hem estat tan conscients com ho estem ara de l’impacte negatiu de l’activitat humana sobre el medi ambient. Podem veure com els plàstics estrangulen i enverinen els rius, els llacs i els mars. Prenem consciència de les dioxines alliberades per la crema de residus a l'Àfrica. Observem el canvi climàtic que provoca i magnifica les inundacions a Bangla Desh o els incendis forestals de casa nostra, de Califòrnia o a l'Amazones. El medi ambient tot sovint ens interpel·la des de les nostres pantalles de televisió i mitjans de comunicació. I no s'hi val a apagar la caixa tonta. El mal segueix el seu curs. 

En conseqüència d'aquest estat de fets, els fabricants d'aliments i begudes s'enfronten a una pressió recrudescent dels consumidors i dels governs per reduir l'impacte ambiental dels seus productes, especialment els envasos. 

En especial, hi ha urgència en reduir o eliminar els plàstics. I en el món de la cervesa això té un impacte important. En efecte, a principis dels anys 2000, hi va haver molta investigació sobre la utilització de PET en ampolles de cervesa, especialment en les «litrones». En aquests moments, aquest moviment està sota mínims o prop de l'abandó. D'altra banda, des de fa ja una bona dècada, la indústria de la cervesa fa servir el Key Keg, un barril de plàstic molt ben pensat que millora sensiblement la conservació i el servei de la cervesa. Sembla però que aquest recipient passarà a la història perquè el sistema de retorn d'aquests barrils de plàstic i posterior reciclatge que s'havien previst no han seguit la seva expansió (o al menys, a mi no m'ho ha semblat). De manera que un progrés notable com és el Key Keg s'ha convertit en un problema pel que fa al reciclatge. A més, les impactants imatges d'autèntiques illes d'escombraries de plàstic en els oceans predisposen negativament els brouaters i els consumidors de cervesa cada cop més sensibles en aquestes matèries de protecció del nostre medi ambient. 
https://cdn.kidssavingcritters.org/wp-content/uploads/2018/09/PlasticOcean-770x380.jpg
Amb la més que probable desaparició de l'ús de plàstic, per oportunisme o per necessitat, s'ha revivat, entre els afeccionats i els professionals de la cervesa, el debat entre els amics de les ampolles de vidre i els defensors dels continents d'alumini. I de fet, darrerament, en els ambients de la cervesa, es comenta bastant que moltes empreses cerveseres artesanals (o craft) estan començant a oferir els seus productes en un recipient nou. El recipient en qüestió, en realitat, no n'és de nou. Però el seu ús en cerveses «craft» sí que ho és. Estic parlant de l'alumini. De la llauna. Del pot, diguéssim. 

La discussió dóna per molt i intentarem fer un repàs d'allò que es pot dir en la actualitat. 

En primer lloc s'oposa la llauna de cervesa a l'ampolla de vidre. En segon lloc, es promocionen com a alternativa del plàstic que, d'altra banda, com ja ho hem dit, no s'havia acabat d'afirmar del tot en el món de la cervesa, al menys en l'àmbit dels recipients individuals. 

El que podem dir que observem, especialment en textos dels EEUU, és que la llauna d'alumini s'ha convertit en una mena de cavall d'una batalla virtual en la que s'oposen les virtuts i els defectes de l'ampolla de vidre amb els avantatges o inconvenients de la llauna d'alumini. I el cas és que els defensors de la novetat metàl·lica s'expressen amb bastant d'èmfasi. 

Abans d'opinar, creiem que és indispensable recollir informació i definir amb una mica de rigor els termes de la discussió. 

Primer farem un breu recorregut en la història d'ambdues presentacions. Després mirarem una mica per sobre de què i com es fan les ampolles i les llaunes. Un cop establertes aquestes bases mínimes, podrem discutir de l'oposició que ens ocupa en termes d'impacte ecològic i de sostenibilitat. També haurem de fer una incursió en els aspectes econòmics (amb una relliscada en alguna aspecte conspiranoic). I finalment, haurem de departir sobre aspectes sensorials i psicològics així com d'algun aspecte relacionat amb la salut.

Notes històriques

Fins a mitjans de segle XIX, la cervesa se servia en barrils de fusta. Es portaven els barrils als llocs de servei i la cervesa se servia a doll. Un cop buidat el barril, es tornava al brouater per que el netegés i el tornés a omplir. No hi ha dubte que la neteja era lluny de ser exhaustiva i que es podien donar nombroses infeccions que, en general s'esquivaven de tres maneres distintes: 
-es produïa cervesa més forta del que era habitual en alcohol i així es limitava la possibilitat que les infeccions es desenvolupessin. 
-es brouaven cerveses amb bastant de llúpol i, com ja ho sabem, el llúpol és bacteriostàtic i retarda l'aparició dels efectes de la infecció. 
-es feien cerveses lleugeres que havien de ser consumides en les 3 setmanes posteriors a la seva elaboració. Aquest cop, no es desinfectava (alcohol) ni es mitigava la infecció (llúpol) sinó que es consumia la cervesa abans que es notessin els efectes de la infecció. 

Durant molt de temps, qui volia comprar una beguda i emportar-se-la a casa, ho podia fer en gerres de terrissa o de gres que solien ser especialment pesades. A mitjans de segle XVII, va aparèixer a Anglaterra la possibilitat d'envasar cervesa en vidre. Però fou una solució que va necessitar molt de temps per tenir èxit perquè el vidre era poc resistent i bastant car.
La història de les ampolles de vidre es pot resumir en 4 línies que convergeixen a principis de segle XX per donar una sortida industrial a la producció d'ampolles de vidre. 
A) Calia reduir el pes de les ampolles. Això havia de permetre una simplificació de les manipulacions i un abaratiment de costos de transport. 
B) Les ampolles havien de ser resistents, especialment de cara a contenir begudes gasificades com la cervesa. En especial, en les begudes re-fermentades en ampolla, mentre no es controlés la fermentació, les ampolles havien de suportar una certa pressió. 
C) La producció en grans quantitats havien de ser automatitzades. No podien dependre de mestres bufadors que malgrat que no eren ben pagats al principi de l'era industrial, encara ho eren massa en termes de capitalisme incipient. 
D) Feia falta resoldre hàbilment la qüestió del tancament de les ampolles. 

 Tot això va quedar suficientment resolt en acabar la primera mundial. I és llavors que l'ampolla de vidre es va estendre massivament per contenir vins, escumosos i cerveses. Això no vol dir doncs que no es fessin recipients de vidre abans. Els Babilonis ja en feien. El condicionant resideix doncs en la possibilitat de produir industrialment aquests recipients.
Hi ha tota una extensió de l'estudi que es podria dedicar als tancaments d'ampolles (suro, ceràmica, gona, etc) que seria molt divertida però no cap en aquest espai. Recomanem la lectura de les pàgines wiki i viqui sobre temes annexos al que ens ocupa ara. Vegeu les fonts al final.

La qüestió de les llaunes és un pèl més complicada. Així com la primera matèria per a fer vidre, la sorra, era relativament fàcil de trobar i de transformar, l'alumini procedeix d'un mineral anomenat bauxita del qual és complicat extraure l'alumini. 
La llauna de begudes té un origen relativament recent. La primera llauna amb tapa plana es va llançar l'any 1935 però no fou fins a la introducció de la tapa de fàcil obertura, l'any 1965, quan s'inicià la seva arrencada comercial. A final dels anys 80 es va presentar l'anella no removible stay-on tab, que és la més emprada avui en dia.

Composició i fabricació 

Vidre: (Viquipèdia). 

Ampolles de vidre
El vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid però evitant-ne la cristal·lització. El vidre comú és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inerta i biològicament inactiva. 
La fabricació del vidre tradicional exigeix unes primeres matèries (sorra silícia, sosa=barrella o salicorn), un forn adequat (amb totxos refractaris) i una gran font d'energia tèrmica. A més de les primeres matèries hom pot afegir alguns components calcaris i alguns additius que, tot i la seva petita proporció, poden modificar sensiblement les qualitats del vidre final. 
Els primer materials per a obtenir vidre són potassi, silici i calcària. S'han de barrejar aquestes primeres matèries, en la proporció adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1.500ºC. Dins del forn, els components es fonen i es tornen líquids. Quan la massa es refreda, es torna cada cop més viscosa i acaba sent sòlida, adquirint les qualitats del vidre. 
Les tècniques més importants de donar forma al vidre són: el bufat, el premsat i el laminat. Se solen afegir diversos minerals per colorar o per incidir sobre la solidesa o la transparència del vidre. 
En el moment de reciclar, aquests compostos plantegen problemes que no he pogut esbrinar gaire bé com es resolen. 
Tinc entès que la manera més fàcil i barata de reciclar el vidre és de fer-ho de color marró.

Alumini (Viquipèdia)

No sé qui és l'autor de la foto
L'alumini és l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre (8,13% d'abundància). Però rarament es troba en estat pur. Gairebé sempre es troba en estat oxidat. L'elevada quantitat d'energia necessària per a l'obtenció del metall a partir dels òxids, dificulta la seva major utilització. Per això, en l'antiguitat, l'Alumini fou considerat un metall preciós.
Aquesta dificultat, en l'actualitat, pot compensar-se pel seu baix cost de reciclatge, la seva dilatada vida útil i l'estabilitat del seu preu. Aquest darrer factor és que es considera estimulant per a l'economia.
La lleugeresa de l'Alumini, la seva conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió així com el baix punt de fusió (660ºC) el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment en l'aeronàutica.
L'Alumini no es fa servir gairebé mai en estat pur. Se solen fer aliatges amb altres metalls com el Manganès o el Magnesi.

La qüestió ecològica 

Vidre 

La fabricació del vidre és altament sorollosa (pot superar els 106 DB) i altament consumidora d'energia. Si la fàbrica es troba prop d'un nucli habitat, el soroll pot ser considerat contaminació acústica.
També s'hi consumeix molta aigua. Es pot arribar a 1000 Litres d'aigua per tona de vidre. La meitat se'n va en forma de vapor i la resta passa a les clavegueres si no és reciclada. Algunes fàbriques fan servir aigua que conté olis en emulsió per tal de lubricar algunes peces de la maquinària. Normalment, al final de la cadena, aquests olis són extrets amb més o menys eficàcia.
Habitualment, les altes temperatures són aconseguides per combustió de material fòssil, especialment gas. Això produeix grans quantitats d'òxids de Nitrogen.
També es produeixen Òxids del Sofre però aquests procedeixen del procés de fosa del vidre, no només de la combustió.
A part d'això, les primeres matèries són integrades en el procés en forma de pólvores que poden generar núvols de pols.
El vidre es pot reciclar al 100% i es pot re-reciclar gairebé a l'infinit. Altra cosa és que es recicli tot el vidre. I en això encara hi ha molt a fer. Crec que no s'arriba a reciclar el 50% del vidre produït. De manera que és fa complicat reduir la pol·lució deguda a la seva fabricació inicial.
Abans de passar al punt següent convé fer un incís molt important: la reutilització d'ampolles de vidre només consumeix el 5% de l'energia utilitzada en el reciclatge per fosa. No he pogut esbrinar la diferència de consum energètic entre la fabricació de vidre nou i el reciclatge. A més, el consum d'aigua per netejar les ampolles és molt inferior a l'aigua que es necessita per a la fabricació de vidre fos.
Deixalles de vidre

Alumini 

La producció d'alumini té diverses repercussions mediambientals segons les etapes per on ha de passar. Primer es procedeix a l'extracció en mines a cel obert de la bauxita. Després cal transformar aquesta en alúmina, de la qual després s'extraurà l'alumini elemental. 
Les mines de bauxita, per motius que no he sabut esbrinar, són totes a cel obert. Això implica la desforestació de la zona eliminant el 100% de la flora i de la fauna. 
Mina de Bauxit a Boke-Guinea
També es produeix desforestació a causa de l'obertura de les vies d'accés dins d'aquests boscos. Un cop oberts aquests camins, els fusters, els productors de carbó i d'altres empreses entren i acaben de desforestar la zona. És un cas acusat a Jamaica, on més d'un terç de les conques s’han deteriorat, secant rius i deixant sense aigua als poblats i ciutats del voltant. 
L'explotació de la mina contamina l'aire a causa dels gasos emesos per la maquinària i de les explosions controlades que es fan per extreure el mineral. 
L'aigua, el sòl i els aqüífers també reben a causa de les tècniques d'extracció de la bauxita i el posterior tractament d'aquesta. 
El consum energètic de mineria i de transformació és enorme. De manera que l'alumini és un dels metalls amb el consum d'energia més elevat per a la seva producció. 
El consum d'aigua també és ingent durant tot el procés d'extracció i de producció. A més, es vessen aigües contaminades. És un dels grans problemes ambientals que causa la producció d'alumini. Aquestes aigües contenen grans proporcions d'alumini i altres metalls que es filtren al subsòl i van a parar a rius i pous inutilitzant el seu ús per a consum humà i animal a més d'impossibilitar la vida de la flora en aquestes zones. 
S'emeten vapors de quitrà en les plantes de producció i en les mines d'extracció. 
S'emet diòxid de sofre (gas causant de la pluja àcida). Fins a 30 kg per tona d'alumini. 
S'emeten fins a 2˙000˙000 m3 de fluoramina per tona d'alumini (Fluoramina: gas irritant, tòxic per a les plantes i que causa alteracions als ossos, a les dents, als ronyons i als cabells). 
Es produeixen 0,7 tones de fang vermell per tona d'alumini amb metalls pesants molt bàsics (pH 12). 
2012. Rius de fang roig procedent d'una fàbrica d'Alumini d'Hongria.
L'Alumini es pot reciclar al 100% i es pot re-reciclar gairebé a l'infinit. Altra cosa és que es recicli tot l'alumini. I en això encara hi ha molt a fer. De manera que és fa complicat reduir la enorme pol·lució deguda a la seva fabricació inicial. 
Es fan anualment 180˙000˙000˙000 de llaunes en el món...

Efectes sobre el continent i aspectes sanitaris 

El vidre presenta una gran resistència a l'atac per agents químics. Per aquest motiu, es fa servir com a material de laboratori. Es diu que és inert. En qualsevol cas és més inert que l'Alumini. El vidre no conté cap substància tòxica ni necessita cap capa de protecció ni per ser protegit dels aliments ni per protegir-los. El recipient de vidre (ampolla, gerra, etc) és absolutament segura per conservar i protegir els aliments, especialment, si NO és transparent. 

Pel que fa a les ampolles de vidre, el problema resideix més en el seu tancament. Actualment, es fan servir xapes que no són del tot de confiança. Primer no tenim constància que siguin específicament reciclades. D'altra banda, per que la cervesa no entri en contacte amb el metall, es disposa una capa protectora que habitualment sol ser de PVC (antigament, s'havia enganxat una capa de suro). Aquesta separació del metall de la capa de PVC resulta ser un problema no resolt. 

El vidre, resol també molt bé la qüestió de la protecció contra la llum. Com molts de nosaltres ja sabem, es descriu un fenomen anomenat «cop de llum» (o light struck) que, en relativament poc temps pot fer que una cervesa faci pudor de claveguera (skunk per als americans). Aquest fenomen es pot evitar gràcies als recipients opacs (del material que siguin) o per mitjà de les ampolles de color marró. En efecte, la llargada d'ones que pot generar el cop de llum es troba entre 350 i 550 nm. I precisament, el vidre de color marró limita molt el pas d'aquest component de la llum. Les ampolles de color verd protegeixen menys i les que són transparents no protegeixen gens. 

La llauna d'Alumini no és tan inerta. En la grandíssima majoria dels textos consultats, es diu que l'alumini és innocu. Però curiosament, també es diu que les llaunes d'aliments han de rebre una capa protectora interna per protegir els aliments. De fet, la història de les llaunes conté episodis d'aliments fets malbé, de contaminacions bacterianes i sensorials (aliments amb gust de metall) i d'intoxicacions. 

Això ens indica que les llaunes metàl·liques, en un primer temps de llautó o d'estany i després d'alumini, no són innòcues. No protegeixen suficientment l'aliment, ni acaben de ser estanques. Els metalls en sí mateixos, si passen en els aliments, no són cap additiu alimentari acceptable. En especial, l'Alumini (en forma de catió Al3+) és altament reactiu des del punt de vista biològic. No se sap encara exactament com, però se sospita que una exposició exagerada i constant a aquesta forma d'Alumini podria estar relacionada amb la malaltia d'Alzheimer. Podria també contribuir a agreujar el càncer de mama o podria participar en la cascada immunitària que podria conduir a certes formes d'autisme. 

Precisem que l’exposició a l’alumini no sol ser nociva, però l’exposició a nivells elevats pot causar els greus problemes de salut que hem apuntat. No he trobat res sobre la presència real d'aquesta forma d'Alumini en la cervesa. 

La qüestió de la relació de l'alumini amb la salut és prou greu com per que els organismes alimentaris competents recomanin sistemàticament el revestiment interior dels recipients d'Alumini destinats a l'alimentació (cervesa inclosa). 

Si només ens referíssim a aquesta darrera consideració, ja podríem concloure que l'Alumini no té res d'innocu. Però hi ha més. La cara interior de les llaunes de cervesa han de ser revestides amb alguna cosa que sigui el més estanca possible i resistent en especial a l'acidesa dels aliments. Cal que no deixi passar res i que no es desfaci. El material que es fa servir en l'actualitat com a revestiment són resines epoxi. 
Una resina epoxi (o poliepòxid) és un polímer orgànic termoestable que s'endureix quan es barreja amb un agent catalitzador. Les resines epoxi més freqüents són producte d'una reacció entre l'epiclorohidrina i el bisfenol-a (BPA). I el BPA també introdueix problemes no gens negligibles. 

Només començarem dient que l'US Food and Drug Administration, l'organisme americà que s'ocupa d'aquesta mena de coses alimentàries, ha prohibit l'ús d'aquest compost en conserves destinades als infants. Per alguna cosa serà.

Biològicament parlant, el BPA és tremendament semblant a un estrogen, una hormona poderosa si entra en el rec sanguini. El BPA ni té gust ni olor (per tant no disposem de cap mecanisme natural d'alerta) i pot alterar processos biològics així com interferir en els sistemes nerviós i reproductor. Aquestes influències es poden traduir en canvis de comportament. 

No obstant això, la USFDA, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i altres grans agències de seguretat alimentària de tot el món han conclòs que l'ús de revestiments basats en epoxi és segur per als envasos d'aliments i begudes. Diuen que, per a nens grans i adults, aquests epoxi són relativament segurs, ja que només se'n filtren petites quantitats en el menjar o la beguda. (Però se'n filtren...)

Ara bé, com més àcida és la beguda, més probabilitats hi ha de degradar el revestiment de BPA i això podria provocar que es desprengués i acabés en el nostre tracte digestiu i posteriorment al rec sanguini. Amb un pH mitjà al voltant de 4, la cervesa és una beguda força àcida. Malauradament, els nivells de BPA en cervesa enllaunada no s’han estudiat gaire en detall. Però s'ha fet un estudi al Japó sobre el nivell de BPA a la sang de consumidors massius de te i cafè en llauna. I s'ha pogut observar un alt nivell de BPA en el rec sanguini de les persones analitzades. L'estudi s'ha fet sobre 50 alumnes d'institut. No sé exactament què vol dir un «alt nivell de BPA». 

Per més informació molt documentada: http://www.bisphenol-a.org/human/epoxycan.html 

I ara, ho rematem amb l'Alumini (Directament de la Viquipèdia)
→Alguns dels efectes tòxics de l'alumini són deguts a que es diposita en els ossos i el sistema nerviós central, efecte que s'observa sobre tot en pacients amb funció renal reduïda. 
→L'alumini competeix per a l'absorció amb el calci. Per tant una major quantitat d'alumini en la dieta pot contribuir a una absorció disminuïda de calci i doncs, a una mineralització òssia reduïda (osteopènia). Aquest efecte s'observa en nadons prematurs i/o en nadons amb retard en el creixement. 
→En dosis molt altes, l'alumini s'associa amb l'alteració de la funció de la barrera hematoencefàlica
→Existeix un petit percentatge de persones que són al·lèrgiques a l'alumini i que presenten dermatitis de contacte, trastorns digestius, vòmits o altres símptomes després del contacte o la ingestió de productes que continguin alumini, com ara desodorants i antiàcids. 
→En els que no tenen al·lèrgies, l'alumini no és tan tòxic com altres metalls pesants, però no hi ha evidència de certa toxicitat si es consumeix en quantitats superiors a 40 mg/dia per kg de pes corporal. 
→Tot i que l'ús d'estris d'alumini no han demostrat que comportin generalment una toxicitat per l'alumini, el consum excessiu d'antiàcids que contenen compostos d'alumini i l'ús excessiu dels antitranspirants que contenen alumini proporcionen uns nivells d'exposició prou significatius. 
→Els estudis han demostrat que el consum d'aliments àcids o líquids amb alumini augmenta significativament l'absorció d'alumini, i s'ha demostrat que el maltol augmenta l'acumulació d'alumini en els teixits nerviós i ossi. →A més, l'alumini augmenta l'expressió gènica semblant a la dels estrògens en cèl·lules de càncer de mama humanes cultivades al laboratori. Els efectes similars a l'estrogen d'aquestes sals han portat a la seva classificació com metal·loestrogen. 
→Els efectes de l'alumini contingut en els desodorants han estat examinats en el transcurs de dècades amb poca evidència d'irritació de la pell. No obstant això, aquesta presència ha causat preocupació pel que fa als desodorants, colorants (com ara la laca d'alumini), i en els additius alimentaris. Cal saber que l'alumini en els aliments s'absorbeix millor que l'alumini contingut en l'aigua. 
→Malgrat que hi ha poca evidència que l'exposició normal d'alumini presenti un risc per als adults sans, alguns estudis apunten els riscos associats amb l'augment de l'exposició a aquest metall. 

Acabarem aquest apartat amb unes notes sarcàstiques: 
Hem vist al principi que s'està produint una discussió sobre si és més convenient l'ampolla de vidre que la llauna d'alumini per contenir i comercialitzar la cervesa. Però aquesta oposició és completament falsa. En realitat, tenint en compte que no convé en absolut que la cervesa entri en contacte amb la llauna d'Alumini, la qüestió real versa més aviat sobre l'oposició entre vidre i ... plàstic (del revestiment)! 
I una altra cosa divertida: 
mentre que, fins on hem pogut saber, el vidre NO necessita cap mena de recobriment, la llauna d'alumini i ... les ampolles de PVC o de PET sí que en necessiten! Perquè ni l'Alumini, ni aquests dos plàstics fan la feina que han de fer en el terreny de l'estanquitat.
 
Sigui dit de pas: com ja ho he insinuat en aquest mateix article, a l'estat espanyol, el reciclatge està privatitzat i, segons una denúncia de Greenpeace, tot just es recicla el 25% del plàstic (mentre que l'empresa responsable de fer-ho es gasta diners per fer-nos creure que en recicla el 75%!)

La qüestió sensorial. 

Fa ja uns quants anys, una empresa importadora em va demanar que fes un estudi personal sobre una cervesa que es podia trobar tant en ampolla com en llauna. Trobareu els resultats. aquí. Però no us feu il·lusions, el resultat va ser molt poc concloent. En efecte, va resultar que els dos envasos havien estat omplerts amb lots diferents. I la conclusió principal va ser que teníem una empresa grossa i coneguda que no tenia la capacitat de produir dos lots iguals sota la mateixa denominació. Defecte de control de continuïtat, diríem. 

En un altre experiment de característiques semblants, vam poder fer gràfiques i el resultat va ser que era ben probable que comparéssim coses que no haguéssim hagut de comparar. No en vam treure cap ensenyament significatiu. 

En canvi, hi ha gent que te més mitjans que jo i que han conduït un experiment molt més seriós el qual ha conduït a conclusions significatives. Aquest experiment es va conduir a Edinburgh durant el 2016 Edinburgh Science Festival

151 persones van participar a l'experiment. Es tractava de tastar una cervesa escocesa (Session IPA de Barney's Brewery) d'un sol lot però presentada en ampolla i/o en llauna. Cap dels jutges improvisats tenia coneixement de l'estil, de la cervesa en general ni d'aquesta en particular. Fins i tot es van descartar les persones que havien participat en un experiment més o menys semblant abans. Es tractava doncs que fossin neòfits estrictes, sense els prejudicis dels afeccionats. 

Es va dividir l'experiment en dues parts: 

→En la primera part, els participants tastaven la cervesa en un got de plàstic i se'ls suggeria d'examinar l'envàs (vidre i/o llauna, amb etiqueta o serigrafiat) abans de valorar la cervesa. Cada participant tastava només una presentació per tant, l'apreciació NO era comparativa. Es va demanar que notessin aspectes bàsics com el gust, la qualitat, la frescor així com l'oportunitat o no de comprar-la. També havien de fer una estimació del preu. 

En aquestes condicions, la cervesa en ampolles de vidre va rebre sistemàticament una millor valoració que la que procedis de llaunes. Cal dir que no sabem exactament si les partides de llauna i d'ampolla foren tractades de la mateixa manera o si la forma d'envasar hagués pogut implicar un perfil sensorial diferent o si els envasos foren higienitzats de la mateixa forma. Però el que segueix pot escampar dubtes: 

→El segon experiment (en realitat, el primer és com una sessió prèvia o preliminar i el segon, l'experiment pròpiament dit) els participants tastaven cervesa en dos gots que procedien de la mateixa cervesa envasada de forma diferent (o sigui, un got de cervesa d'ampolla de vidre, i un de cervesa de llauna). Aquest cop tastaven a cegues (no sé si sabien que es tractava de distingir entre una continent i l'altre. Al menys jo no els ho hagués dit). A més, els tastos foren simultanis i per tant, comparatius. 

El resultat va ser que no es percebia cap diferència significativa entre les dues presentacions. 

Per tant, les diferències notades i reportades en nombrosos textos i possiblement en la fase preliminar, pertanyen a l'àmbit psicològic. 
Sensorialment, no hi ha diferència. 
Moltes vegades, els que diuen que troben diferències les troben realment. Però són degudes a factors aliens a la cervesa i/o al recipient. Per exemple, quan bevem «a morro», tant si és d'ampolla com de llauna, el contacte dels llavis amb el vidre o amb la llauna és determinant (i objectivament diferent) i poden ser interpretats com a diferències entre lots o presentacions (d'aquí que en l'experiment, es fessin servir gots). Sense comptar que les parts que entren en contacte amb les nostres mucoses poden presentar estats higiènics molt variables. 

En altres èpoques, quan es feien servir llaunes sense revestir o mal revestides, és evident que els gustos quedaven fortament afectats pel contacte directe amb el metall. Però això, en el món de la cervesa és una cosa completament resolta de fa temps. 

D'altra banda, existeixen molts experiments que demostren a bastament com la presentació afecta notablement la nostra percepció. Per exemple, en un altre experiment, es va presentar una mateixa cervesa en el mateix recipient (ampolla de vidre) amb etiquetes semblants però que tenien colors diferents. Una tenia colors «càlids» mentre que l'altra els tenia més «freds». El resultat va ser que la cervesa amb etiqueta «freda» va ser percebuda significativament més «fresca» i «cítrica» que l'altra. 

I ja que toquem de passada la qüestió de la imatge, caldrà que hi fem una mica d'incís. 
Les ampolles de vidre, a part de tenir moltes formes i continguts diferents, són extraordinàriament més antigues que les llaunes. Han contingut tota classe de vins i licors abans de contenir cervesa i s'han empeltat de la fama més respectable dels bons vins o dels bons destil·lats. Totes les begudes alcohòliques que volen presentar-se com a especialment bones, de bon gust, elegants, fines, rares, en altres termes, les que apunten cap a un públic amb més poder adquisitiu, es presenten en ampolles de vidre (i caixa de fusta...). Està clar que el poder adquisitiu no és ni de lluny signe de bon gust (ans sovint al contrari) però malauradament, en un món capitalista, vals el que et pots pagar. Així doncs, l'aurèola d'exclusivitat de l'ampolla de vidre encara és vigent fins al punt que a cap productor de vi mínimament decent (el vi) se li acut vendre el seu producte en llaunes o en brics. La llauna i el cartró són senyal de pobresa, de vulgaritat, d'ordinariesa. Ser pobre fa lleig i la llauna no és «selecta». I aquests prejudicis segueixen molt vivaços. A l'hora d'escollir un recipient per a una cervesa o una altra, és un extrem que cal tenir en compte. 
No discutirem aquí de les etiquetes o de les serigrafies perquè allargarien una article que, d'entrada, ja està resultant molt feixuc

Barrils. 

En parlarem en un altre article.

Vidre contra alumini o el contrari

L'ampolla de vidre, per un mateix continent pesa més de 10 vegades el que pesa la d'Alumini. I això té dues conseqüències importants. Si l'ampolla és més pesada, la seva manipulació i sobre tot el seu transport són més cars i més contaminants en termes de despesa d'energia. Aquest sobrecost ecològic i econòmic condueix molts opinadors a considerar la llauna d'Alumini més ecològica. Però hem vist que, si incloem la fabricació primària de l'Alumini, aquesta asseveració queda completament invalidada. 

El pes i la forma de la llauna són els seus més grans advocats: hem vist que la llauna pesa poc. Però a més, la seva forma permet que ocupi menys lloc i està pensada per suportar bé la pressió de manera que es poden apilar bones altures de llauna. I la llauna no es trenca: s'aixafa. Entenem que és menys perillós. 

Però també podem oferir una interpretació conspiranoica al gust immoderat de molts opinadors per la llauna d'alumini:
 Quan els fabricants d'Alumini, conscients de la enorme destrucció que provoca la seva indústria, van observar que la opinió pública es girava contra el plàstic, van pensar que aquesta era la seva oportunitat d'aconseguir més quotes de mercat rentant-se la cara, i s'han llençat a una batalla somorta però efectiva destinada a fer pensar que l'Alumini és molt millor que el vidre. En les informacions que es poden trobar, no es parla gaire sovint ni de les destrosses ecològiques ni de la baixa taxa de reciclatge de les llaunes. 

En general, els opinadors avancen que l'Alumini és reciclable al 100%. I és ben cert. Però el vidre també ho és. I el PET també! Però una cosa és que un material sigui reciclable i l'altra és que es recicli de veritat. En això tinc un munt de dubtes i d'inquietuds... 

Es diu que l'Alumini es pot tornar a reciclar gairebé a l'infinit. El vidre també. I ambdós continents compliquen el reciclatge quan es troben barrejats amb altres materials que són de molt incòmoda retirada. 

El que no diuen els defensors de l'Alumini és que, per la poca solidesa de la llauna, aquesta no és reutilitzable. El vidre sí que es pot reutilitzar moltes vegades (fins a unes 16 vegades segons la qualitat del vidre). I afegirem que la neteja dels continents de vidre gasta molta menys aigua que la fabricació primària o la refosa. 

La neteja i reutilització del vidre també és molt menys voraç en energia que totes les altres formes de manipulació.

Un altre suposat avantatge de l'Alumini sobre el vidre és que el primer ofereix grans garanties d'estanquitat. Hem vist que això només és veritat gràcies als diversos revestiments de plàstic que s'apliquen. Sinó, el vidre és infinitament més estanc. 

En matèria d'opacitat, és ben possible que l'alumini ho sigui més. No hi ha dubte, la llauna no permet l'entrada de cap llargada d'ona a l'interior. Però existeixen ampolles de vidre igualment resistents a qualsevol llargada d'ona de llum... No és una qüestió de material.

Una altra cosa que no he vist valorada enlloc, és la quantitat de cervesa que es perd en la llauna i la que es perd en l'ampolla de vidre. No és una qüestió d'un material o de l'altre sinó per la forma. És com en el cas dels bricks. Us heu fixat que no hi ha manera de buidar-los del tot? Quanta llet, suc, gaspatxo etc es perd a l'any per culpa de la forma del brick? Quanta llet, suc, gaspatxo ens venen cada cop amb la trista, miserable però altament consumista finalitat de ser tirats? Ens podem fer la mateixa pregunta amb la cervesa de llauna, no?

La superfície de les llaunes ofereix un gran potencial (molta superfície) pel que fa a la decoració. M'imagino que deu ser més car o més complicat decorar l'ampolla de vidre. 

Les llaunes no semblen ser una bona opció (de moment) per a les cerveses re-fermentades. Estan previstes per una pressió «normal». 

La llauna protegeix menys dels canvis de temperatura. En molts textos és valorat positivament ja que, si posem la llauna de cervesa al congelador, la tindrem freda abans que si ho fem amb un recipient de vidre. No diré el que penso de la pràctica del congelador aquí. Ens podríem allargar massa. 

Al meu coneixement, no s'ha fet cap experiment de llarga maduració en llaunes. Per tant no en podem dir res. La pregunta rau en la capacitat del revestiment de la llauna de mantenir-se ferm. Però seria com madurar la cervesa en PET. No m'inspira. Però deu ser que em faig gran... 

No he estat capaç de trobar res específic per comparar els preus de fabricació, els de distribució, transports (en ple i en buit) decoració, reciclatge, etc etc etc. Si algú té informació precisa que ens permetin comparar preus, ho afegirem aquí. Signat i tot. Cap problema. Però de moment, ens quedarem amb un pam de nas.

Conclusions: 

Arribats a aquest punt, tinc una consciència molt clara que no he aclarit gaire cosa. Tampoc pretenia res en aquest sentit. He aportat tota la informació a la meva disposició i cadascú es farà el seu cabal sobre la qüestió. Malgrat això, m'agradaria aportar algunes reflexions personals.

No és millor l'Alumini en absolut. Cada forma d'envasar té els seus avantatges i els seus inconvenients. Des de punt de vista ecològic, si mirem TOTA la filera de la producció dels metalls, aquests queden com a especialment letals. Diria que el vidre és el que queda el menys pitjor, mentre que el plàstic, si es recuperés com cal, seria una solució prou acceptable.

Sensorialment, podem dir que s'han fet molts progressos i que, en aquests moments, no hi ha cap evidència seriosa que indiqui que un embalatge sigui millor que un altre. Recordem però que el debat alumini-vidre no existeix. Cal entendre el metall com un suport però el contacte de la cervesa en les llaunes es fa amb el plàstic de revestiment. Per tant el debat real és plàstic-vidre.

No he estat capaç d'entrar en el detall del preu. No sé què és més barat ni si els reciclatge és més car que el re-ús en cap material.

Així que acabaré exposant els meus gustos i opinions personals:

1.- Per experiència, jo sempre prefereixo tastar cervesa servida en barril. Especialment si la instal·lació és la que cal i la cervesa no està en mal estat. Per una mateixa cervesa, sempre m'ha resultat més agradable el barril. Altra cosa són les cerveses refermentades. A vegades les prefereixo en barril i altres en ampolla (quan puc comparar). Però aquestes, gairebé sempre les prefereixo en ampolla.

2.- Si el que ens preocupa és l'ecologia, definitivament, s'ha de fer servir vidre reutilitzable. 
És el que embruta menys. Però planteja problemes logístics que estan lluny de ser resolts a casa nostra.

3.- Si el transport és un dels arguments per vendre l'Alumini, trobo que és un argument fluix: el consum de productes locals, és molt més eficaç a l'hora de reduir despeses de transport. De manera que no només sóc favorable al re-ús sinó que a més, promouria el consum LOCAL! El brewpub, en aquest sentit és la modalitat encara més neta que totes les altres. Ja no fa falta ni vidre ni llauna. Només barrils i, a poder ser, reutilitzables.

4.- Com que el barril és el millor sensorialment (al menys des del meu punt de vista) en el consum local, tindrem la millor cervesa possible i no ens farà falta comprar productes que hagin patit cap viatge ni cap mala passada. Personalment, prefereixo una bona cervesa local en molt bon estat que una cervesa coneguda arreu del món, mega-super-fantàstica i cèlebre però oxidada, mal tractada, esbravada, arreglada... No sé. Potser és una altra manifestació del fet de fer-se gran.

Notes finals:

-Com es pot veure, aquest article és el resultat d'una llarga feina. Més d'un mes. Jo l'entrego aquí de franc i lliure de drets. Això vol dir que podeu copiar, traduir i afusellar com us sembli bé. Només us demano que citeu les fonts.
Això també val per a aquells a qui fa ràbia que estigui escrit en Català.
-Si voleu comentar alguna cosa o fer alguna aportació de fons, suggereixo que m'escrigueu directament. La caixa dels comentaris us podria resultar una mica petita.

APORTACIONS i comunicacions:

El meu amic Raimón Cooper m'ha enviat aquest missatge:

3-09-2019. Hola Albert,
Fa un temps vaig escriure aquest article curt pel curs de la UA sobre el mateix tema https://www.especialistaencerveza.com/lata-o-botella/
Vaig trobar un estudi sobre el Bisfenol A que deia que:
Desde el punto de vista saludable hay alguna voz que se ha mostrado crítica con la composición del film plástico del interior de la lata y la presencia de Bisfenol A. Aquí dejamos un reporte de la OMS sobre los efectos del Bisfenol A. También se dice que está presente en los sellos de las chapas de las botellas, aunque el contacto de la cerveza con el plástico de la chapa es mínimo. Un estudio canadiense afirma que habría que beber 924 latas diarias para ingerir cantidades dañinas de Bisfenol A.
Moltes gràcies, Raimón.

Un altre amic meu, l'Eduard Bröll m'escriu el següent:

Albert, 
Com sempre una gran feina de estudi i divulgació, moltes felicitats !!! 
Pel que fa al tema de les llaunes i les ampolles, la conclusió personal que en trec, és que tothom vol fer anar l’aigua al seu moli com millor li convé. 
Tothom s’omple la boca del reciclatge i de la contaminació però tot just estem començant a fer alguna cosa com a societat. Crec que estem al principi d’un llarg procés d’evolució mental de la societat. Tant els productors de vidre com els de llaunes diuen que reciclen i que són industries netes. Però ja veiem que són afirmacions esbiaixades. M’agradarà veure d’aquí 20 anys en quins recipients envasarem la cervesa. Em fa la impressió que els formats reutilitzables, a la llarga, seran el que tindran més opcions. Tant barril com llauna o vidre, mentre sigui reutilitzable, funcionarà. 
Estic d’acord amb tu en que el barril d’un sol us de plàstic no és la millor opció per salvaguardar el medi ambient però diria que és el mes barat per als petits productors.
Aquesta setmana mateix Key Keg ha anunciat la inauguració de la seva cinquena fabrica a Europa, en aquest cas a Guadalajara (Espanya). També han anunciat que posen en marxa un projecte de recuperació i reciclatge d’envasos buits. Se'm fa difícil pensar que les elevades despeses de recollida i transport d’envasos Key Keg buits siguin rendibles. 
En una conversa informal que vaig tenir amb el president de l'associació de productors d’envasos metàl·lics, aquest em va dir que ara es produeix en alumini en comptes d’acer per una qüestió de preu: és mes barat l’alumini que l’acer. Però si això canvia no tindrien cap problema en passar-se a l'acer. 
Al final tot ho mou el caler!!! Salut i peles!! 

Merci, Edu.

 

 

 

 FONTS

Wiki-Viqui  

https://en.wikipedia.org/wiki/Drink_can
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre_catal%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alumini
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llauna_(env%C3%A0s)

Envasament en general:

Universitat d'Alacant:
https://www.researchgate.net/publication/282667457_New_Trends_in_Beverage_Packaging_Systems_A_Review
https://www.beveragejournalinc.com/new/easyblog/entry/the-evolution-of-beer-packaging
ILSI Europe :
https://www.pac.gr/bcm/uploads/7-metal-packaging-for-foodstuffs.pdf
Universitat d'Utrecht:
https://www.researchgate.net/publication/27691328_Packaging_tomorrow_modelling_the_material_input_for_European_packaging_in_the_21st_century
Raimón Cooper:
https://www.especialistaencerveza.com/lata-o-botella/

Salut:

Bisphenol A-Revestiment:

Molt seriós: Epoxy Resin Can Coatings and Bisphenol A. Safety Information.(Bisphenol A Website)
http://www.bisphenol-a.org/human/epoxycan.html
https://www.beeradvocate.com/articles/15869/bisphenol-pale-ale-should-you-be-worried-about-the-bpa-in-your-beer-can/
Most Plastic Products Release Oestrogenic Chemicals: A Potential Health Problem That Can Be Solved. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3222987/
Sals d'Alumini i efecte estrogènic:
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6108589/
Toxicological and Health Aspects of Bisphenol A

Vidre-plàstic

https://giynow.com/2017/05/01/when-glass-is-more-sustainable-than-plastic/
https://science.howstuffworks.com/environmental/green-tech/sustainable/5-plastic-substitutes1.htm
https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/ecoembes-miente/

VIDRE:
https://www.vetropack.com/en/glass-packaging/lightweight-glass/
https://www.brewbound.com/sponsored/glass-good-bottom-line-environment/
https://glass-catalog.com/na-en/news/how-does-glass-answer-societys-need-for-a-sustainable-future
https://www.theguardian.com/sustainable-business/innovation-glass-manufacturing-green
https://sha.org/bottle/beer.htm
Sub-sectoral Environmental and Social Guideline: Glass Manufacturing
https://www.researchgate.net/publication/258955504_Pollution_due_to_hazardous_glass_waste
Energy consumption and CO2 emissions of the European glass industry:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301421510007081
http://zythophile.co.uk/2010/01/15/a-short-history-of-bottled-beer/
https://www.treehugger.com/culture/ecotip-glass-whats-the-environmental-impact.html
Air pollution and the glass industry.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0022309377900266

PET:
http://www.quark-magazine.com/pdf/quark07/140BEERINPETPACKAGING.pdf

ALUMINI 

https://www.brewersassociation.org/attachments/0001/1529/Sustainability_Manual_Solid_waste.pdf
Metalls al Llac Léman: https://blogs.letemps.ch/nathalie-chevre/2019/08/14/des-metaux-dans-le-fond-du-lac/
https://www.letemps.ch/sciences/plages-leman-polluees-mercure-plomb-cadmium

Opinió:

https://earth911.com/living-well-being/recycled-beverage-containers/
https://me222.files.wordpress.com/2007/04/beercontainers.pdf
http://www.sustainable19125and19134.org/blog/05-07-2013/which-greener-packaging-plastic-or-glass
https://www.treehugger.com/culture/ecotip-glass-whats-the-environmental-impact.html
http://www.chasinggreen.org/article/pros-and-cons-auminum-cans/
https://opinionfront.com/beer-cans-vs-bottles
https://learn.kegerator.com/beer-cans/
https://www.bluelabeldigital.com/blog/weighing-the-pros-and-cons-of-beer-canning-2/
https://www.evergreenhq.com/blog/the-canned-vs-bottled-beer-debate/
https://www.thrillist.com/drink/nation/beer-cans-vs-bottles-which-is-better
https://www.thrillist.com/culture/can-vs-bottle-beer
https://stoutsandporters.com/can-beer-vs-bottled-beer-vs-draft-beer/
https://www.vintagecellars.com.au/grapevine/beer-and-cider/can-vs-bottle
https://earth911.com/living-well-being/recycled-beverage-containers/
https://www.irishtimes.com/life-and-style/food-and-drink/drink/are-cans-more-environmentally-friendly-than-bottles-1.3597264
https://www.euronews.com/living/2019/07/17/glass-bottles-vs-aluminium-cans-which-are-better-for-the-environment
https://good.net.nz/article/bottles-vs-cans
https://www.craftbrewingbusiness.com/featured/craft-beer-bottles-purchasing-trends-and-value-versus-cans/
https://oct.co/essays/beer-bottle-versus-can-debate
https://www.treehugger.com/corporate-responsibility/canned-beer-vs-bottled-beer-and-fallacy-false-choices.html
Individual Beer Containers: Aluminum Cans vs. Glass Bottles:
https://me222.files.wordpress.com/2007/04/beercontainers.pdf

Ecologia:

https://slate.com/technology/2008/03/the-eco-guide-to-responsible-drinking.html
https://www.opb.org/news/blog/ecotrope/the-greener-beer-bottles-v-cans/
http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Seminaris_de_Reciclatge/doc/02_04.pdf
Environmental Impact Analysis of Primary Aluminium Production at Country Level: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2212827116001190

Sensorial:

https://www.telegraph.co.uk/men/the-filter/11089605/Does-beer-really-taste-better-out-of-a-bottle.html
Bottled vs. Canned Beer: Do They Really Taste Different? MDPI 2016

 →Energy consumption and CO2 emissions of the European glass industry
Andreas Schmitz-Jacek Kamiński-Bianca Maria Scaleta-Antonio Soria
Energy Policy. Volume 39, Issue 1, January 2011, Pages 142-155

→13th Global Conference on Sustainable Manufacturing - Decoupling Growth from Resource Use
Environmental impact analysis of primary aluminium production at country level
Dimos Paraskevas*, Karel Kellens, Alexander Van de Voorde, Wim Dewulf, Joost R Duflou
Department of Mechanical Engineering, University of Leuven–KU Leuven, Celestijnenlaan 300A

The toxicity of aluminium in humans
La toxicité de l’aluminium chez l’homme
C.Exley The Birchall Centre, Lennard-Jones Laboratories, Keele University, Staffordshire ST55BG, UnitedKingdom

Food Packaging: Principles and Practice, Second Edition
Gordon L. Robertson
2013 by Taylor & Francis Group, LLC

A History of Non-Returnable Beer Bottles
Peter Schulz, Bill Lockhart, Carol Serr, Bill Lindsey, and Beau Schriever. 2019

 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo 😉, o fer veure que us heu llegit totes les fonts, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ.
Per endavant, merci.

 

1 comentari:

  1. Com sempre la decisió final es pren per economía i no pas per ecología.
    Jo estic molt d'acord amb els teus gustos, per cervesa craft local i si pot ser de barril o tanc (ja es la reosti). Per la resta, segons les necessitats (la llauna a la autocaravana es un bon invent) en fi, ja probaré de buscar la mateixa cervesa enllaunada i ampollada per tal de trobar diferències o no...
    😉

    ResponElimina