2 d’abr. 2021

Avaluació tècnica - Or i Plata - la Micro - Sabadell - English Extra Special Bitter

Universitat Rovira i Virgili
Facultat d'enologia
Màster en begudes fermentades
Anàlisi sensorial de la cervesa.


Or i Plata - la Micro - Sabadell

English Extra Special Bitter (E.S.B.)

foto: Roger Plata

Introducció

Aquesta és la segona cervesa que hem estudiat molt a fons i de la qual pretenem fer un informe tècnic sensorial.
Quan ens vam adonar de la principal mancança del full de recollida de dades de la cervesa anterior (JK·NIT) aquesta recollida ja estava feta. I la següent també. Així que, ni en aquesta ni en la següent descriurem degudament la qualitat de l'amargor.
En canvi, hem corregit la pertinència d'un descriptor torrat al grup de les aromes de forneria crua o poc feta. Ara, «crosta de pa» es troba al grup dels «torrats/torrefactes».
No he rebut cap suggeriment de reordenació de la resta de descriptors, de manera que els grups, tret del que acabem de comentar, queden iguals.

Mètode

És el mateix que en la cervesa anterior:
1.- Apunts d'avaluació sobre un full en blanc (amb anotació de valors d'intensitat de 0 a 6).
2.- Traspàs per part de l'avaluador/estudiant dels valors i dels comentaris en un full que permet copiar/enganxar
3.- Traspàs de part del professor al sistema de processament de dades (simple full de càlcul).
4.- Generació de gràfiques, automàtica en part, i l'altra part, manual.

Panell

Els avaluadors han estat els estudiants del Màster de begudes fermentades de la URV, curs 2020-2021. Enguany disposàvem de 21 avaluadors.
En principi, l'activitat era obligatòria, però hem rebut 16 participacions de 21 alumnes. 5 alumnes s'han escaquejat, s'han oblidat o no han estat disponibles. Llàstima perquè poder fer una avaluació amb 21 «jutges» és un luxe que no ens podem permetre cada dia. Tot i així, podem estar força satisfets de la participació: 16 jutges (...d'un jutjat...😉) no està gens malament!

Informació de l'autor de la recepta 

El Roger Plata, professor a la URV ens explica la seva recepta:

Estil: 

Extra Special Bitter

Densitats

Densitat Inicial : 1.055
Densitat Final : 1.011

Ingredients

Malts
Malt Pale Ale 85 %
Malt Caramel 40 EBC 12 %
Malt Caramel 120 EBC 3 %
Llevat American Ale US-05
Llúpols:
1 quota a 60 minuts Chinook
1 quota a 20 minuts Centenial
1 quota a 10 minuts Centenial
1 quota a 5 minuts Chinook

Altres

Irish moss

Protocol

Maceració a 62ºC, 30 minuts, 66ºC, 50 minuts i sortida a 78ºC.
Cocció: 90 minuts
Fermentació a 20ºC amb inici a 19ºC i final 21ºC
Dry hopping de Simcoe després d'una setmana de fermentació i una setmana de maduració a 15ºC amb purga de llevat prèvia.
Maduració a 4ºC
Carbonatació per spunding aprofitant el final de fermentació

Comentaris

Tot i tenir el nom de cervesa anglès la part fonamental de la cervesa es americana (tant els llúpols com el llevat) i de fet a guanyat un parell de medalles al Barcelona Beer Challenge (bronze el 2017 i or el 2020).
La podríem categoritzar dintre d'algun altre estil però mai hem volgut deixar-nos emportar per la moda de posar IPA a tot arreu. Es una de les primeres cerveses que vam fer i actualment representa la cervesa que venem més.
El lot que tens està elaborada el 05/01/2021 i envasada al tanc de servei el 20/01/2021. Està embotellada directament del tirador el dilluns 8/03/2021
foto: Roger Plata

 Anàlisi sensorial

Aspecte

Color de la cervesa

El color s'ha mogut en termes com daurat intens, ambre clar o daurat taronja. Ho podem deixar en "daurat intens". Bé, "daurat amb un toc de carabassa" no estaria malament tampoc. Però menys pràctic.
Ja m'ho direu.

Transparència de la cervesa

S'ha valorat una molt alta transparència.

Sediments

Pràcticament no s'ha observat cap sediment.

Color de l'escuma

La majoria dels avaluadors ha considerat que l'escuma és de color blanc. Però una part gens negligible ha apuntat cap al fet que no era del tot blanca sinó de blanc-trencat, crema o ivori. Suggereixo deixar-ho en "blanc (lleugerament) trencat".

Quantitat d'escuma

Ni molta, ni poca. Mitjana.

Persistència de l'escuma

Mateixa valoració: mitjana

Adherències

En genera una mica però res espectacular.

Densitat de l'escuma

S'ha considerat que la densitat de l'escuma era prou notable.

Aromes

ORTO VS RETRO

Com que hem recollit la informació en les dues fases, podem establir una mena de petja entre les aromes percebudes en nas i les que es perceben en boca. Com ja ho hem dit en l'anterior avaluació (JK·NIT), en general, la riquesa aromàtica s'expressa bastant més en nas. Però gairebé sempre hi ha sorpreses.

Considerem doncs les dades següents:
Hi ha 27 descriptors que anomenem «actius». Aquests són una part de tots els descriptors disponibles (49)
D'aquests descriptors actius, 21 apareixen en les dues fases, 3 apareixen només en nas i 3 altres només en boca (total 27. Anem bé). 

D'aquests 21, n'hi ha de 3 tipus:
A.- Més forts en nas que en boca (14)
B.- Més forts en boca que en nas (5)
C.- Igual de forts en nas com en boca (2

Total, 21. Seguim anant bé.
Dels que ofereixen fase única,
D.- 3 apareixen només en nas
E.- 3 altres apareixen només en boca. 

Fem-ne una taula:

Les columnes rosa i verda poden ser considerades la «petja» aromàtica d'aquesta cervesa pel que fa a les fases (ortonasal/retronasal). Potser més la verda en opinió meva atès que aquesta es basa en un valor fix (49) mentre que els descriptors actius varien segons la cervesa en estudi.

Observem com, efectivament, els descriptors aromàtics són més intensos en fase ortonasal (14+3=17). La característica inversa s'aplica a (5+3) 8 descriptors.

Ens podem interessar pels descriptors «excepcionals».
Els que apareixen només en nas són melassa, fustes i herbes aromàtiques.

I els que només apareixen en boca, una cosa molt poc freqüent, són pa/crosta, toffee i regalèssia (no sabem si en branca o en llaminadura).

Les capes aromàtiques

Si calculem una mitjana de les dues fases, aconseguim la gràfica següent: 


Fem una mitjana de tot plegat. Una mena de «mitjana de mitjanes». Aquesta se situa a 0,651 (es pot veure en forma de línia blava). Com ja sabem, com que estem parlant de mitjanes «corregides», estem parlant de valors relatius. Per ell sol, aquest valor no significa res.
Però ens permet decidir que tots els descriptors que el sobrepassin podran ser considerats «principals». Com també ja ho he dit en altres ocasions, aquesta decisió és aparentment arbitrària. I de fet, ho és. Però hem provat altres valors i altres formes de determinar un perfil aromàtic i aquesta ens ha semblat la que donava millors resultats. Permetia fer un resum «comercial» de les olors de la cervesa sense entrar a descriure tota la paleta.

Més avall entrem en el detall de cada capa perquè la majoria dels descriptors d'aquesta capa són «genèrics» cosa que implica ampliacions de detalls.

Podem entendre la primera «capa» com el grup d'aromes que són fàcils o relativament còmodes d'identificar.

Un cop hem especificat el grup de descriptors principals, podem decidir arbitràriament (o no tant) que volem delimitar dues capes més
La segona capa es constitueix d'aquells descriptors la intensitat dels quals es troba entre la mitjana (0,651) i la seva meitat (0,325). Podem dir que aquest grup inclouria les aromes que no són evidents però que, fent una mica d'esforç, es poden identificar.

La tercera capa recull els descriptors tot just percebuts de forma poc clara o simplement conjecturats.

Vegem aquestes capes. Hem llistat els descriptors amb el seu impacte d'intensitat individual, i els hem ordenat de forma decreixent:

Descriptors principals

Hi ha 10 descriptors genèrics (20,41%) que representen el 75,4% de l'impacte aromàtic d'aquesta cervesa cosa que crec que justifica que en diguem «principals». Com es pot observar, els descriptors estan arranjats per ordre d'intensitat decreixent.
Els citem i afegim les precisions que els avaluadors han suggerit.
Cítric (llimona, pell de llimona, taronja, aranja), afruitats frescs (poma, plàtan, préssec, albercoc), herba (pèl·let de llúpol, fresc, prat verd, gespa, saba - En una tessitura més lírica recollim: "hierba en bosque denso". Potser falgueres?), pa (molla, pa blanc), especiats (pebre negre), fruites tropicals (mango, pinya), herbes aromàtiques (camamil·la, romaní, orenga), floral (flors fresques del camp, flor blanca), caramels, resines (conífera, pi).

Pel que fa al cítric, algun estudiant ha indicat verbalment que es notava molt més en nas que en boca: els nombre li donen la raó. El valor d'intensitat del perfil cítric en ortonasal és gairebé el doble del que es percep en retronasal.

Segona capa o descriptors secundaris

Aquest grup recull 6 descriptors que representen el 13,34% de l'impacte aromàtic total. En aquesta capa, les identificacions són més confuses que en la primera, de manera que les precisions seran segurament menys nombroses i menys específiques.
Melassa, molla pa, fustes (s'han associat a notes fumades), forneria dolça ("dolç, tinc la sensació de que hi és però no sabria dir de quin tipus"), fumat, regalèssia
Com es pot veure, en aquesta secció ja és difícil identificar res amb molta exactitud. Un comentari molt revelador:
"En nariz se fusionan equilibradamente los olores de la malta con el frescor del lúpulo, noto confusión entre caramelo/golosina y fruta, aunque no soy capaz de identificar bien cual."

Tercera capa o descriptors de fons

Aquests solen bastant més nombrosos que els dels dos altres grups. En aquest cas, només presenten un descriptor més que la capa principal. En qualsevol cas, el seu impacte és bastant fluixet i gairebé mai s'hi aporten precisions. L'impacte sensorial d'aquesta capa és de 11,23%. O sigui que amb un nombre gairebé similar de descriptors, és gairebé 7 vegades més fluix. Això justifica que en diem "perfil de fons". Això no vol dir que s'hagi de menystenir o que no estableixi combinacions i connexions amb altres grups o altres descriptors individuals.

Una recerca interessant

En aquest sentit, podem citar una recerca (bé, no recordo on ho vaig llegir) en la que es van eliminar químicament els fenols d'una cervesa ordinària que no presentava cap perfil sensorial aromàtic identificable de cap fenol. Es va fer avaluar la cervesa original per avaluadors entrenats entre altres coses per a assegurar-se que no hi havia cap perfil fenòlic detectable. Després es va fer avaluar la cervesa de la qual havien retirat els fenols.

En teoria, com que els fenols, aparentment, no es percebien en cap de les dues cerveses, aquestes haurien hagut de presentar un perfil semblant. Es podia entendre que s'havia retirat quelcom que no afectava l'aroma de la primera cervesa. Se suposava que el perfil amb o sense fenols havia de ser el mateix.

Però no va ser el cas. La cervesa manipulada va resultar estadísticament, menys interessant, més «buida» i menys agradable que aquella que no s'havia modificat.

Una de les conclusions que se'n va treure és que s'haurien d'esperar molts anys per arribar a elaborar una cervesa amb productes sintètics. Ens queden centenars de compostos químics per identificar i sintetitzar.

Però la meva conclusió, que va en realitat en la mateixa direcció, és que hi ha moltes substàncies en la cervesa que no s'aprecien conscientment però que afecten i condicionen la percepció general de la cervesa. I el dia que vulguem fer una cervesa "sintètica" que pugui arribar-li als talons a una cervesa "ordinària", ens costarà molt d'avaluar i reproduir les aportacions químiques que podríem qualificar de "subliminars".

I això ens hauria de conduir a concloure que la capa de fons com he anomenat els descriptors tot just perceptibles, no deixa de tenir força importància malgrat el seu impacte conscient força limitat.

Els descriptors d'aquesta secció (la tercera) són els següents:
llaminadura, toffee, balsàmic, pasta de sopa, afruitats secs, llevats, mel, pa crosta (torrats), afruitats madurs o melmelada, paper cartró, farina.

Una altra citació ens farà més savis:
hay un aroma que no identifico bien, como a caramelo, melaza y afrutado, como a alguna una fruta dulce.
No és una capa fàcil de descriure, queda clar.
En aquest cas concret, és ben possible que aquesta cervesa permeti comprensibles confusions entre caramels, melasses i altres aspectes dolcets relacionats amb el diacetil i/o el butirat d'etil. Amb més intensitat, aquests aspectes es poden distingir més còmodament.

Malgrat que en aquesta categoria, no se solgui afegir precisions, n'apareix una força interessant: ametlla. No és rar que aparegui aquí sinó que ho faci aquí.

També em criden l'atenció aspectes com pasta de sopa o farina. Jo diria que és ben rara la percepció d'aquests descriptors en una cervesa d'aquest color i d'aquesta intensitat perquè pertanyen a un grup que només sol expressar-se en cerveses de colors molt clars i preferentment de fermentació «neta».

Finalment, la capa de fons ens pot ser útil per diagnosticar alguns problemes. En aquest cas, s'ha descrit paper, cartró. En altres termes i a menys que es tracti d'alguna confusió amb alguna altra cosa, tenim una mica de E-nonenal, un compost que pot ser molt ràpidament desagradable atès que el seu llindar de percepció és extraordinàriament baix. Com ho saben els alumnes, aquest compost es constitueix inevitablement durant les fases calentes del brouat però, en la mateixa fase, se sol combinar amb compostos del sucre i queda neutralitzat. Una guarda (emmagatzemament) en massa alta temperatura els torna a alliberar. Trobar-ho aquí és una alerta que pot ser força útil per evitar que vagi a més en lots posteriors.

Més sobre aromes

En altres anàlisis, hem introduït també la idea de famílies o grups sensorials i els hem detallat. Però he trobat que es feia massa farragós perquè repetia la descripció que acabem de fer. Així que hem decidit presentar-ne només les conclusions.
Però primer cal explicar què és:
Hem definit (no del tot arbitràriament però sí discutiblement) 5 grups. Podrien ser més o menys però hem experimentat amb representacions gràfiques en aranya amb molts criteris i, al final, no s'entenen i perden la utilitat de permetre copsar d'una ullada un conjunt aromàtic.

Grup 1 (Forneria)

El primer grup inclou descriptors que solem aplegar sota el nom de forneria crua i/o dolça. Hi pertanyen caràcters com farina, pasta crua, massa-mare, pasta de sopa així com aspectes de brioixeria com magdalena, pa de pessic, galeta, ensaïmada, etc.

Grup 2 (Tr-Trf)

Aquesta categoria aplega tots els descriptors torrats i torrefactes, des de la crosta de pa, fins a la salsa de soja i els cremats.

Grup 3 (Arom-Perf.)

En aquest apartat hem introduït tots els efectes aromàtics perfumats que van des d'herba o saba fins a especiats i resines.

Grup 4 (Frt)

El quart grup reuneix tots els sensacions relacionades amb la fruita.

Grup 5 (Alt.)

En aquest darrer espai, hem encabit tot el que no entrava en els quatre primers, qualitats i defectes mesclats.

Com deia, aquesta categorització és discutible però, de moment és on hem arribat. I el resultat és prou expressiu:
Així, la conclusió general sobre el perfil general d'aquesta cervesa és que és principalment aromàtica perfumada, després afruitada. I al darrere venen els altres descriptors. No és la meva sensació personal (La meva opinió personal és que manen fortament les aromes encaramel·lades i de melassa) però és l'apreciació de 16 avaluadors de gustos i procedències diferents que no tenien motius per dir una cosa en lloc d'una altra.

Gustos


Hi ha alguns autors que inclouen l'Umami en la paleta de gustos bàsics però, per a la cervesa, ens ha semblat del tot superflu.

Dolçor

La dolçor no ha estat un element sàpid dominant. Podem veure que la seva valoració d'intensitat es troba entre 1 i 2. Les sensacions dolces, a més, s'han associat amb caramels i melasses de manera que podem suposar que són l'efecte de sucres i productes de les reaccions de Maillard, que, en molts casos introdueixen dolçor però en formes químiques no fermentables.

Acidesa

L'acidesa també ha estat considerada molt secundària i, possiblement, al marge de l'acidesa residual normal d'una cervesa, és possible que es degui a l'ús de malts torrats que, com sabem, solen acidificar el most.

Amargor

Com era d'esperar, el gust més fort és l'amargor. Per desgràcia i a rel d'un error meu, no disposem del detall de les qualitats d'aquesta amargor. Malgrat això, podem veure que es tracta d'una amargor intensa que no ha deixat indiferent i que ha generat comentaris com:
+ Amargor acentuado y persistente
+ Es un amargor que entra muy al principio y que luego desaparece pronto.
+L'amargor creix a poc a poc i s'expandeix
+ L’amargor és instantània i potent (en aquest cas, l'amargor s'associa clarament amb aspectes astringents)
+ En boca aparece un amargor intenso y punzante nada más entrar que eclipsa todos los descriptores. No he sido capaz de identificar aromas puesto que el amargor me lo ha tapado todo
+ Amargor ràpida, punyent a la llengua i al paladar. Puja i baixa molt ràpidament. Neta i agradable però intensa. Asseca la boca i provoca ganes de beure més.
+ No punzante, se expande bien en la boca. Vuelve a aparecer más tarde tras pasar el trago.

Es pot constatar que, al marge d'alguna dissensió, l'amargor d'aquesta cervesa ha estat considerada intensa (en algun cas massa), bastant ràpida en aparèixer i a desaparèixer a més de retornar un cop acabat el glop. A part de la seva intensitat sembla que en alguns casos s'ha trobat secant i, en molts casos (només n'hem posat un) s'ha associat amb quelcom d'astringència.

Per ser que no havíem previst les preguntes sobre la qualitat de l'amargor, no està gens malament.

Salat

Amb prou feines present.

Còrpora

Cos

En general, no s'ha valorat un cos especialment voluminós malgrat que en algun cas se'n hagi trobat molt. És possible que es confongués amb la textura.

Textura

Jo crec que hi ha hagut un embolic entre cos, textura i astringència.
Si ens referim al text que han rebut els alumnes a principi de curs, el cos ens parla de sensacions de volum i de pes, la textura descriu aspectes tàctils relacionats amb la densitat (sedós, vellutat, etc.) I l'astringència és aquella cosa rasposa que notem en prendre un te massa tirat o mossegant les parts blanques de l'aranja. En general, es tracta de l'astringència a part. No sé perquè.
La textura doncs ha estat trobada mitjaneta. A nivell personal, he de dir que he trobat el glop especialment suau de textura. Una sensació d'altra banda bastant corrent en aquest tipus de cervesa de recepta original anglesa: cos modest i bastanta textura. Això permet grans glops fàcils de beure. Entenc però, que la intensa amargor introduís interferències en la comprensió del que passava.
He pogut constatar que, a molts Anglesos, els plau especialment beure cervesa a plena boca. Sembla que per a xarrupar ja tenen el te. I en aquesta línia, és perfectament comprensible que promoguin l'elaboració de cerveses que ho permetin. Al mateix temps podem imaginar sense cap mena de dificultat que les pròpies cerveses inviten a beure d'aquesta manera, oimés si són tirades amb bomba de ma, poc efervescents.
Citació d'un alumne per acabar d'embolicar la troca:
"dóna una sensació quasi densificada, com de mel"
Això és parlar de textura.

Carbonatació

Aquesta cervesa ens ha estat entregada en ampolles (growler) que s'han omplert a l'aixeta de servei. La carbonatació no podia ser de cap manera aquella que trobem en destapar una ampolla que s'ha preparat per mantenir l'efervescència.
Malgrat això, la cervesa havia mantingut prou gas com per mantenir-se present en el tast. Una mica per sota de la mitjana, gens agressiva, ben integrada.

Alcohol

Les indicacions de l'autor no incloïen informació sobre els IBU ni sobre el contingut en alcohol. En qualsevol cas, no s'ha fet cap comentari sobre l'olor o els efectes de l'alcohol. Sembla que, al marge de la graduació, es trobava perfectament integrat en la composició. S'ha valorat amb un nombre i prou.

Astringència

Aquest és el tercer lladre de la cova del desconcert on també hem trobat la textura i l'amargor!
Amb els valors numèrics a la ma, l'astringència apareix com a mitjana. Però els comentaris l'han evidenciat bastant més, associant-la en algun cas, amb l'amargor. Suposant que es tracti de l'astringència que ja hem definit dotzenes de cops, no és en absolut desitjable. Si estem parlant de l'aspecte secant de l'amargor, llavors només és una qüestió estètica, una decisió del creador de la recepta.

Criteris generals

Bevibilitat

La cervesa ha estat considerada bevible, per damunt de la neutralitat. En general, els comentaris també han palesat aquesta tendència.

Digestible

La baixa valoració està relacionada amb el fet que, en realitat, no és un aspecte que poguéssim valorar atès que cada alumne només disposava de 0,05 L de mostra. No podem opinar seriosament sobre la digestibilitat d'aquesta cervesa.

Passa la set

S'ha considerat que passava la set gairebé tant com era bevible. Només s'han expressat reserves que s'han referit a l'amargor i a l'astringència.

Intensitat general

Els alumnes han acordat inconscientment que aquesta ESB era bastant impactant. Sembla que l'entrada d'aquesta cervesa en les representacions mentals dels alumnes no ha passat inadvertida.

Persistència general

S'ha valorat que es tractava d'una cervesa prou persistent. Sovint s'ha relacionat aquest efecte amb l'amargor.

Retorn

El retorn no ha plegat gaires valoracions. Altre cop, l'únic comentari que en parla, el relaciona amb l'amargor.

Complexitat

La complexitat s'ha valorat poc més que un pèl per sobre de mitjana. Aquesta és la complexitat que s'expressa subjectivament i conscientment.
Si definim la complexitat com el nombre de descriptors, veurem que aquesta apreciació no concorda.
Fins i tot, podríem dir que «grosso modo» sí que coincideix perquè es troben 27 descriptors sobre 49 possibles (55,10%).

Ara bé, si hi afegim els descriptors suplementaris, en trobem 29 més! Un total de 56 descriptors. Crec que podem dir que, objectivament, es tracta d'una cervesa bastant complexa.

Equilibri

D'entrada, aquesta cervesa no ha estat considerada equilibrada. O poc. S'ha trobat que el seu perfil general era decantat. Fins aquí, tot bé. Els problemes apareixen quan es tracta de definir cap a quin perfil es decanta la cervesa.

La majoria han suggerit un notable pendent cap a l'amargor. Altres, han especificat que el perfil dominant era el del llúpol. I finalment, alguns, han proposat o bé un domini dels malts, o bé un joc d'anar i tornar entre malts i amargor.

Al final, no acabem de saber cap a on està decantada.
Potser és que no n'està tant i que, precisament, juga a alternar els dos perfils principals. Potser haurem de dir que és una cervesa força evolutiva perquè ofereix diversos equilibris segons els moments i els avaluadors.

Harmonia o composició

Tot aquest esforç d'anàlisi ens condueix aquí. En aquest moment és quan determinem si el discurs proposat per l'autor és comprensible, si la construcció sensorial és sòlida o si fa aigües. L'harmonia ens parla de la lògica sensorial interna. Volem saber si aquesta cervesa és un conjunt compacte, amb sentit, o si s'esfilagarsa.

Els estudiants han sentenciat que aquesta cervesa està ben construïda, bastant millor que la neutralitat. No han proposat cap interpretació d'aquesta harmonia però crec que el joc ja ve suggerit a l'apartat de l'equilibri. Estem davant d'una cervesa juganera, que ens porta per on vol i ens condueix per camins que gairebé sempre impliquen alguna sorpresa. Jo diria que es tracta d'una cervesa prestidigitadora.

Gust personal

El gust personal és una cosa íntima i poc o gens transferible. I es basa en tantes coses alienes a la cervesa que és convenient deixar-ho per al final.

La valoració personal d'aquesta cervesa ha estat més o menys a l'altura de la seva harmonia. És evident que no ha agradat a tothom. Però no és el seu objectiu. El que em sembla important és que no deixa indiferent, no tant per la seva força, com pel seu conjunt desconcertant i divertit.
foto: Roger Plata

No hem tingut temps de fer-ne la caracterització. Ho sento molt.
En un article a part, mirarem de fer un estudi detallat sobre l'estil ESB.
 

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa. Màster de begudes fermentades. Universitat Rovira i Virgili Tarragona

26-03-2021


Nota final:

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ.
PER ENDAVANT, MERCI.