17 de nov. 2021

Història - Però què va fer realment en Jimmy Carter per al món de la cervesa?

Història

Què va fer realment Jimmy Carter

Introducció

Se sol dir que el moviment de la cervesa artesana actual va nàixer als EEUU pels volts dels anys 1978. És una idea que, matisos a part, gaudeix de bona salut en l’àmbit de la bombolleta cultural de la cervesa artesana. Això no vol dir que no es fes mai cervesa casolana abans ni que no es fes cervesa casolana en alguna part d’Europa o a altres llocs. Jo mateix vaig estar a Londres el 1984 i vaig conèixer gent que ja portaven molt de temps elaborant-se cervesa a casa, especialment de cara a nadals.

Però podem afirmar tranquil·lament sense faltar a la veritat que el «moviment de la cervesa artesana» com a actuació de conjunt social dedicat a una activitat concreta i innovadora així com a la seva difusió va aparèixer als Estats Units d’Amèrica a l’època que acabem d’apuntar.

Però això té uns antecedents i està motivat per raons sobre les que podem glossar una mica.

La Prohibició i els seus antecedents

Com molts ja sabreu, hi va haver en pràcticament tot el món occidental, una onada d’hostilitat davant el consum d’alcohol a finals de segle XIX fins ben entrat el segle XX. Aquesta agitació social s’havia aixecat en reacció contra l’alcoholisme, molt estès en aquelles èpoques en tot el món industrialitzat. En general, les reivindicacions contra el consum d’alcohol eren promogudes per grups religiosos de tota mena (nota 1) que observaven el fenomen en avall, exclamant-se i afligint-se davant de les conseqüències desastroses de l’alcoholisme sobre els alcohòlics i les seves famílies, i corrent una espessa pantalla d’hipocresia sobre les causes d’aquesta plaga.

https://www.anciennes-cartes-scolaires.fr/cartes-murales-vintages-vidal-lablache/90-502-tableau-mural-du-dr-galtier-boissiere-6-anti-alcoolisme-reproduction-ancien-taleau-mural-3760277441520.html

 

El cas és que no es pot dir que no fos realment una plaga i que molts grups religiosos van pressionar a molts països perquè es prohibís i perseguís degudament i legalment la fabricació, la venta i/o el consum d’alcohol en països sencers, en zones concretes d’aquests països o, fins i tot en actituds concretes.

Com ho ha demostrat la història, les diverses prohibicions no van conduir a res en concret pel que fa a l’objectiu buscat. En especial als EEUU, l’anomenada Prohibició va durar de 1920 a 1933 i va provocar un esclat de criminalitat a gairebé tot el país relacionada amb l’elaboració, el tràfic i el consum clandestins d’alcohol.

Cap a 1930, va quedar clar que la Prohibició (o 18ena esmena de la constitució -nota 2-) havia estat un error polític de dimensions colossals. Però sense una altra circumstància decisiva, potser no s’hagués esmenat tan ràpidament:

En aquella època, el país vivia la Gran Depressió i l’estat es trobava famolenc de cobrar taxes i impostos. Un retorn al consum «normal» d’alcohol, degudament vigilat i convenientment taxat podia ajudar a recuperar el desastre econòmic. No és un detall menor que la legalització del consum de l’alcohol, en plena crisi econòmica, aportés a les arques de l’estat el 9% dels diners necessaris per a poder aplicar el famós New Deal del president Roosevelt.

Al mes de Febrer de 1933, l’esmena 18 de la constitució americana fou derogada per l’esmena nº 21(nota 3).

Cervesa casolana

L’abrogació de la Prohibició no fou del tot completa. Molts Estats, fins i tot alguns dels que van firmar l’abrogació, tardaren bastants anys en aplicar-la mentre que d’altres s’adheriren a la llei amb restriccions i argúcies de tota mena.

El fet de fer-se la cervesa a casa havia estat una activitat bastant «normal» i habitual abans de la prohibició. Però la llei de Prohibició es mantingué per als brouaters casolans: res de fer cervesa casolana! Només se’n permetia la producció professional. Sigui dit de pas i curiosament, fer-se vi a casa sí tornava a ser legal!

El motiu que sembla que va induir aquesta limitació va ser que es volia evitar que es mantingués l’activitat dels «moonshiners». Aquests foren simplement destil·ladors il·legals que solien treballar amagats en algun lloc remot, a la «llum de la lluna». Durant la prohibició havien tingut una activitat frenètica però les condicions tècniques i de treball foren tan precàries que, molts cops, enverinaren la gent amb alcohols mal destil·lats, adulterats i altament perillosos. 

 Així doncs, amb la derogació de la llei de Prohibició, Roosevelt i el Senat americà, permeteren el consum i l’elaboració d’alcohols però intentaren limitar o eliminar la fabricació d’alcohols viciats mitjançant el manteniment de la prohibició de fabricar cervesa a casa (o al camp o on fos, de manera descontrolada).

Molts historiadors indiquen que és ben probable que molts americans que s’havien elaborat cervesa a casa abans i durant la Prohibició seguiren fent-ho després. Només van evitar clamar-ho a tots vents.

Canvis progressius

Essent que no es prohibia el comerç a doll de primeres matèries necessàries per a brouar cervesa, es va mantenir una certa activitat en aquest sentit. Val a dir que les autoritats tampoc posaren molta empenta en perseguir els infractors a casa seva sempre que les quantitats produïdes fossin realment casolanes. I també cal dir que hi havia per tot el país botigues dedicades a vendre materials per a fer vi casolà que, a la vegada i sense amagar-se gaire, també venien materials i primeres matèries per a fer cervesa, en especial extractes de malt. O sigui que la fabricació de cervesa casolana estava prohibida però el comerç de materials per a fer-la, no... 

La idea de fer-se la cervesa a casa fa anar fent el seu camí i en 1960 i malgrat la permanència d’aquesta prohibició específica, es fundaren tot d’associacions d’afeccionats a la cervesa que pretenien sobre tot tastar cerveses «diferents». I si no les trobaven, les elaboraven aprofitant la tradició casolana. I així es va promoure l’interès per als estils clàssics europeus, els quals, a la seva vegada i en els seus països d’origen, estaven patint un declivi notori d’interès, de producció, de distribució i de tot plegat, a favor de les cerveses industrials de baix perfil sensorial. Aquestes associacions, com és sovint el costum als EEUU, es constituïren en un grup de pressió. I aquests començaren a treballar per l’abolició de la interdicció d’elaborar cervesa a casa.

Charlie Papazian

En aquest punt de la història, apareix un personatge determinant: Charles N. Papazian.

Va nàixer 23 de Gener de 1949 a Warren, New Jersey. El seu pare era un enginyer químic que gestionava una planta de fabricació d’alguna cosa que no he sabut esbrinar. Va assistir a la Universitat de Virgínia, i es va graduar el 1972 amb una llicenciatura en enginyeria nuclear.

Abans d’acabar la universitat però, en 1970, mentre es trobava a Charlottesville, Papazian es va trobar amb un home gran que havia estat fent cervesa durant la Prohibició. Després de constatar que el producte final d’aquesta mena d’elaboracions era «interessant» (Nota 4) que el que es podia beure habitualment, Papazian, que treballava a temps parcial com a conserge en una guarderia (Nota 5), va començar a fer cervesa a la cuina de l’esmentada guarderia durant les seves hores lliures.

Al cap d’un temps, la gent va començar a mostrar interès per la seva cervesa. Llavors, Papazian va començar a donar cursos d’aquest nou menester i va escriure un conjunt d'instruccions de poques pàgines distribuint-lo sota mà. Recordem que aquesta activitat encara estava prohibida. 

No recordo on he trobat aquesta nota de Papazian

De cara a la legalització efectiva de l’elaboració casolana de cervesa, fins on sé, no va tenir cap paper directe altre que, precisament, el de difondre la cultura de la cervesa i de la seva elaboració casolana quan encara era una cosa il·legal. I potser d’aquesta manera va provocar que altres després, fessin el pas legal necessari. Val a dir també que tampoc va ser l’únic en difondre la idea que la cervesa podia ser un producte casolà. Però és un exemple de com el moviment es va posar en marxa.

Després de la universitat, Papazian es va traslladar a Boulder, Colorado, on finalment va aconseguir una feina com a professor d'escola primària, càrrec que va ocupar durant deu anys. Hi va haver gent de Boulder que va descobrir que sabia fer cervesa i li van demanar que impartís un classes d’elaboració casolana de cervesa a l'escola gratuïta de la comunitat local. Aquestes classes foren molt populars i atragueren molta gent (es diu que fins i tot hi va assistir un inspector de l’ATF, l’organisme encarregat de controlar el comerç d’alcohol, tabac i armes de foc. I s’afegeix que no va passar absolutament res. Sembla que l’home s’ha havia passat bé).

La història de Papazian, que més tard fundà la American Hombrewers Association, més que res, és il·lustrativa de com anava la qüestió de la cervesa casolana en aquelles èpoques de transició.

The Maltose Falcons, Lee Coe i Nancy Crosby 

Els «Falcons de la maltosa» foren probablement el primer club de homebrewing dels Estats Units. Vans er fundats a Califòrnia per Merlin Elhardt en 1974. Aquest personatge es dedicava a fer cerveses de baixa fermentació a casa i feia cervesa tot-gra amb cultius propis de llevats abans que tothom en aquest «mundillo». Tot un precursor.

El club era patrocinat per John Daume que feia 35 anys que tenia una botiga de materials per a fer vi casolà. Recordem que, malgrat la prohibició, aquestes botigues dedicades al vi també venien materials i ingredients per a fer cervesa. Unes quantes d’aquestes botigues apareixen recomanades en el full de Papazian, per exemple.

Lee Coe venia dels Maltose Falcons i es dedicava a donar cursos d’elaboració de cervesa casolana.

Un altre membre dels Maltose Falcons, Nancy Crosby, es dedicava al comerç de materials per a la fabricació de vi casolà a nivell estatal.

Aquest grup ja va actuar de forma decisiva en l’abolició de la prohibició a Califòrnia. Van ser uns dels promotors de la firma del projecte de llei el 19 de Juliol de 1978 pel governador Jerry Brown que abolia la interdicció de fer cervesa casolana en aquest estat pioner. No he aconseguit més informació al respecte però sembla que no fou pas gaire complicat. Alguns diuen que, de fet, ja era una activitat prou estesa que ja havia demostrat no ser res perillós des del punt de vista moral o sanitari i que, per tant la llei queia pel seu prou pes i la seva desuetud.

Forts d’aquest èxit, els seus esforços es dirigiren cap a la signatura d’una llei a nivell federal.

Per això, es van constituir en lobby i es van adreçar al senador Alan Cranston.

Lobby

De Viquipèdia: Un lobby o grup de pressió és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbies no solen participar directament en política (i per això no solen formar el seu propi partit polític), però sí que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressió.

Inicialment, els lobbies legals estaven pensats per controlar la corrupció de polítics: si la pressió era pública i legal, no calia, en principi, ensabonar el polític.

Alan Cranston

Alan MacGregor Cranston (Nascut a Palo Alto, Califòrnia el 19 de Juny 1914 – ✝31 de Desembre del 2000) va ser senador del partit demòcrata per Califòrnia en aquell moment.

Pel que he pogut saber, des de 1976, s’havia intentat diverses vegades modificar la llei sobre prohibició però no havia funcionat. Finalment, el 4 de Gener de 1977, el representant William A. Steiger (un republicà de Wisconsin) va introduir una proposta de llei sobre transports amb referència HG 1337, «un projecte de llei per modificar el Codi de rendes internes de 1954 pel que fa a impostos especials sobre determinats camions, autobusos, tractors, etcètera...». Inicialment, res a veure amb la cervesa.

Alan Cranston va afegir algunes paraules a l’esmentada proposta de llei que va acabar dient:

Acta per modificar el Codi d'ingressos interns de 1954 respecte a impostos especials sobre determinats camions, autobusos, tractors, etcètera, producció de cervesa domèstica i vi, devolucions dels impostos sobre la benzina, i combustibles especials per a aplicadors aeris...etc.
El senador va simplement colar sis paraules: 
home production of beer and wine
...en un text on no pintaven res.
Més avall, el senador afegia l’esmena 3534 que deia exactament:

(e) BEER FOR PERSONAL OR FAMILY USE. — Subject to regulation prescribed by the Secretary, any adult may, without payment of tax, produce beer for personal or family use and not for sale. The aggregate amount of beer exempt from tax under this subsection with respect to any household shall not exceed —

(1) 200 gallons per calendar year if there are 2 or more adults in such household, or

(2) 100 gallons per calendar year if there is only 1 adult in such household.
For purposes of this subsection, the term ‘adult’ means an individual who has attained 18 years of age, or the minimum age (if any) established by law applicable in the locality in which the household is situated at which beer may be sold to individuals, whichever is greater.

 ...que traduïm:

(e) CERVESA PER ÚS PERSONAL O FAMILIAR. - Subjecta a la regulació prescrita pel Secretari, qualsevol adult pot, sense pagament d’impostos, produir cervesa per a ús personal o familiar i no a la venda. La quantitat global de cervesa exempta d’impostos en aquest apartat respecte a qualsevol llar no excedirà -
(1) 200 galons (nota 6) per any natural si hi ha 2 o més adults en aquesta llar, o
(2) 100 galons (nota 7) per any natural si només hi ha 1 adult en aquesta llar.
Als efectes d'aquesta subsecció, el terme "adult" significa una persona que ha assolit els 18 anys anys d’edat o l’edat mínima (si n’hi ha) establerta per la llei aplicable a la localitat en la que es troba la llar, on es pot vendre la cervesa a particulars, segons la seva definició d’adults.

James Earl "Jimmy" Carter, Jr, finalment 

Per als més joves o els que no ho recorden, Jimmy Carter (nota 8) va ser president dels EEUU de 1977 a 1981. Com ho hem avançat al principi, se sol dir que aquest president va retirar la prohibició de fer cervesa casolana. Així en gros, és correcte però els que hagin llegit fins aquí, s’adonaran que és poc precís i bastant injust per a tots els altres actors d’aquest saynet.

El 14 d’Octubre de 1978, es va donar a signar el projecte de llei al president Carter. I ell ho va fer perquè signar coses era la seva feina. Possiblement no devia saber massa el que signava o, al menys, devia pensar que modificava una llei d’impostos sobre transports de 1954. Però el cas és que ho va fer. I allò que ja es practicava sota ma es va convertir en una activitat legal que, posteriorment explotaria en milers de micro-cerveseries i en el moviment de la cervesa artesana que més tard encara s’escamparia arreu del món.

El mateix any, Charlie Papazian llançava la seva revista Zymurgy dedicada de ple a l'elaboració de cervesa casolana i que ha estat la primera base teòrica i pràctica de molts homebrewers. També creava la AHA, com ja hem dit, una entitat decisiva en tot el desenvolupament posterior del moviment de la cervesa casolana als EEUU i al món.

Així que, l’esforç personal i el grau individual d’implicació de Jimmy Carter en aquesta història van ser discrets. Una signatura i fora. No n’hi ha per canonitzar-lo com ho fan alguns ni tampoc l’enviarem a la Gehenna per adoptar l’actitud inversa. Però val la pena posar en evidència que l’esforç polític el va fer el senador Cranston (per cert secundat per altres senadors com Harrisson Schmitt de New Mexico, Dale Bumpers d’Arkansas i Mike Gravel d’Alaska) i possiblement més encara membres del seu gabinet que ningú recorda però que, segurament foren decisius per trobar el truc desllorigador de tot plegat.

Per no és tot

No ens enganyem, la llei que va firmar Jimmy Carter només permetia l’elaboració casolana de cervesa a nivell federal. Encara quedava camí per que es reunissin les condicions per que nasqués realment una industria alternativa a la que produïa cervesa estàndard. Segons Papazian, el 90% dels que finalment obriren broueries professionals de cerveses «diferents» foren primer elaboradors casolans. En aquest sentit, la firma de Carter és extraordinàriament important.

Però, hem de saber que la llei federal ni va ser aplicada en tots els estat de seguida, ni ho fou en la seva forma inicial. En general, les lleis sobre el consum i el tràfic d’alcohol són de competència dels estats membres dels EEUU. Això explica per exemple que, a Alabama i Mississipí, la producció casolana de cervesa només va esdevenir legal en 2013.

Una de les restriccions que es va aplicar més és la graduació alcohòlica d’allò que estem produint a casa. A Tennessee i Mississipí no es pot passar dels 10% vol. A Virgínia Oest, són 12% vol. mentre que a Washington D.C. arribem 14% vol. Carolina del Sud considera acceptables uns gens menyspreables 17,5% vol. Al temps que Oklahoma es planta a 3.2% vol.

Utah només va legalitzar la cerves casolana en 2009 malgrat haver estat un dels estats que havien donat suport a la llei del senador Cranston. Oklahoma s’hi va apuntar en 2010 i Alabama i Mississipí ja hem dit que ho van fer 2013. A l’estat de Mississipí encara hi ha ciutats on regeix la llei seca en matèria de cervesa casolana!

La quantitat de cervesa permesa també va fer l’objecte de variacions i la definició dels membres de la llar també ha estat tema de discussió. Colorado finalment va introduir un projecte de llei que permetia fer cervesa també a aquells «que no eren caps de família».

Idaho només permetia l’activitat que ens ocupa si els ingredients utilitzats són autòctons (native-grown). Una bona i gens neoliberal manera de fomentar el producte local.

La quantitat d’originalitats que es van eximir deuen ser proporcionals a la resistència dels ambients abstemis de caire religiós a permetre l’elaboració de cervesa quan la del vi semblava crear cap problema. Tal vegada el vi es justificava per allò de la «sang de Crist»...

Un dia haurem d’examinar els curiosos prejudicis que pateix la cervesa en comparació amb el vi, i altres begudes alcohòliques malgrat ser entre les menys pernicioses en aquesta matèria.

La cervesa casolana obre les portes del coneixement de la cervesa

El fet de permetre la producció de cervesa casolana va ser determinant per impulsar la posterior creació de nombroses empreses professionals dedicades a produir cervesa. Sense això, és ben possible que molta gent de la que es va abocar a estudiar com fer cervesa no ho haguessin fet i no s’haguessin atrevit a anar més lluny. Però alguns apunten a més causes. I ja que hi som posats,les comentarem per tal d’ampliar argumentari.

Un esdeveniment previ molt important

Gerald Ford i els impostos 

En 1976, el president Gerald Ford va signar una llei que reduïa l’impost federal de 9$ a 7$ per als primers 60’000 barrils de cervesa de les broueries que produïssin menys de 2’000’000 de barrils a l’any. Amb aquesta mesura, es pretenia incentivar l’activitat de les «petites» broueries.

La noció de «petit» i «gran» en aquesta industria té bastanta sal: 60’000 barrils són 7’154’400 litres o, per parlar en unitats més apropiades, 71’544 hectolitres. Una empresa que fabrica menys de 2‘000’000 de barrils, en termes nostres, és una broueria que fa menys de 2’384’800 d’hectolitres a l’any!

Sigui com sigui, pagar menys impostos facilita les coses. Si tenim una broueria que faci menys de 2’384’800 d’hectolitres a l’any, els primers 71’544 hectolitres paguen 7 dollars enlloc de 9 per barril. S’estalvien de cop 120’000 dollars. No està malament. A la part alta, no deu fer molta diferència, però a la part baixa, la meva, en fa molta. Però no treballo als EEUU.

El cas és que si el projecte era «petit», com aquell en el que treballo jo, un 20% menys d’impostos no és cosa de menystenir.

Però no demanem figues a la perera que hi ha molt de xoriço per mantenir... 

Brewpubs i altres llocs de pecat

Els historiadors i periodistes que s’ocupen de cervesa argumenten que, a part de la rebaixada d’impostos i de permetre l’elaboració casolana de cervesa, hi hagué una altra mesura que va afavorir altament la creació de microbroueries. 

A partir de 1982, hi hagué una onada de de legalitzacions de brewpubs arreu del país, començant per l’estat de Washington i que va durar uns 20 anys fins que pràcticament es van permetre en tot els estats. A partir d’aquest moment, es pogueren obrir broueries amb restaurants, restaurants amb broueries, broueries amb bars i al revés a més d’altres opcions combinatòries. Aquests petits aglomerats empresarials permetien tenir un lloc segur de consum de les pròpies cerveses que reduïa (i redueix) el temps d’exposició de la cervesa als agents que la poden fer malbé, redueix també, quan no les elimina, les despeses de transports i d’envasaments, fidelitza la clientela sense mediació al marge d’altres beneficis socials de tota mena. També redueix les servituds legals i tècniques relacionades amb la instal·lació de punts de distribució en locals aliens. 

Els anglesos ja havien explorat exitosament aquesta via un segle o més abans.

Conclusions

Per respondre a la pregunta de l’encapçalament, Jimmy Carter es va trobar en el lloc oportú al moment convenient i va signar una llei que s’havien treballat uns altres, dins i fora de la política. Algun mèrit té. Però no n’hi ha per sanctificar-lo.

En general, és convenient ser curosos amb la informació: Jimmy Carter NO va liberalitzar la fabricació de cervesa en general. No es va tractar de cap «desregulació» en el sentit que ho celebren els fidels de la religió de Milton Friedmann. L’explosió de la cervesa artesana no és cap exemple en aquest sentit perquè per que es pogués produir, es van haver de complir amb nombroses condicions prèvies que els sectaris de l'ultraliberalisme no tenen en compte.

En aquest article hem intentat posar cadascú al seu lloc sense desmerèixer ningú però hem hagut de fer una selecció i ens hem oblidat de molta gent que va intervenir en aquell renaixement de la cervesa. En especial, no hem parlat dels personatges europeus que al mateix moment o posteriorment van ser partícips de l’inici del moviment. Ni tampoc hem parlat dels que van iniciar-se a fer cervesa al nostre país. Un dia ho haurem de fer.

El naixement del moviment de la cervesa casolana i artesana als EEUU ens interessa per diversos motius. En primer lloc, és especialment interessant observar la conjunció de forces i d’esdeveniments que hi van conduir. En especial encara que no ho volguessin, constitueixen una lliçó de com aconseguir que una indústria inicialment inexistent es fes el seu lloc. La combinació d’esdeveniments no ens ha de fer perdre de vista l’encert legal respecte a aspectes anteriors a la firma de Jimmy Carter. Seria interessant esbrinar qui va proposar la rebaixa d’impostos firmada per Gerald Ford i qui va iniciar el corrent d’obrir brewpubs.

Finalment, em podrien recriminar que m’he fixat en els EEUU. I és ben veritat. Però quan ha fet falta, m’he concentrat sobre Alemanya, sobre Anglaterra o sobre Catalunya. En aquest cas tocava veure què havia passat concretament en aquell país.

Fonts

➔ Daniel Okrent. Last call. Scribner. 2010
➔ Hourly History. Prohibition in the united states. A History From Beginning to End. © 2019 by Hourly History
 
https://economics21.org/html/toast-beer-deregulation-2620.html
http://allaboutbeer.com/unsung-heroes-homebrewing/
http://allaboutbeer.com/unsung-heroes-homebrewing/2/
https://americanhistory.si.edu/blog/papazian
https://www.beeradvocate.com/articles/10495/a-little-perspective/
https://beerandbrewing.com/dictionary/3WZc5lsyPY/
https://beerandbrewing.com/the-day-homebrewing-was-legalized/
https://brookstonbeerbulletin.com/historic-beer-birthday-alan-cranston/
https://en.wikipedia.org/wiki/Homebrewing
https://www.homebrewersassociation.org/news/long-journey-homebrew-legalization/
https://www.kegworks.com/blog/how-jimmy-carter-sparked-the-craft-beer-revolution/
https://www.maltosefalcons.com/content/about-falcons
https://www.theatlantic.com/politics/archive/2010/08/jimmy-carter-not-the-king-of-beers-updated/61599/

Notes 

1.  En la seva majoria, d’obediència protestant.
2.  Oh sorpresa! Les Constitucions es poden esmenar!
3.  No puc evitar-ho: les Constitucions es poden esmenar?! No són de pedra picada com les taules de Moisès?
4.  Tampoc podia ser una gran cosa atès que estava feta a base d’extractes.  
5.  Sembla mentida que malgrat que aquesta relació tracta de fets recents, ja se’n han difós diverses versions. En aquest cas, hi ha una versió que diu que Papazian tenia un amic que treballava en una guarderia i que posava els baixos d’aquesta, el celler podríem dir, a disposició dels que volien fer cervesa. No m’importa tant, tampoc, com per escriure-li al Papazian i demanar-li això. Em sembla un detall de poc interès essent que la idea general ja s’ha transmès. 
6.  200 US Galons = 757 Litres. 
7.  100 US Galons = 379 Litres.
8.  Jimmy Carter Viquipèdia

Nota final

Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! 

PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Premi Steve Huxley 2020