SOBRE «PATERBIER» O «PATERSBIER»
Una certa confusió
Us podeu baixar el text complet amb les citiacions originals en Alemany
1. Introducció
El BJCP, així com altres fonts, Déu els tingui en la seva santa guàrdia, ens indueix en un petit error l'origen del qual, d'altra banda, és impossible de rastrejar de tant com ha estat repetit, grapejat, manyuclat i potinejat per Internet.
No és res greu. De manera que estic segur que tothom dormirà en pau la nit que vé i totes aquelles que no incloguin el concert de festa major, la farra de sant Joan, la de sant Pere i la de santa Clotilde, beneïda sigui ella també.
No és res greu. De manera que estic segur que tothom dormirà en pau la nit que vé i totes aquelles que no incloguin el concert de festa major, la farra de sant Joan, la de sant Pere i la de santa Clotilde, beneïda sigui ella també.
Tot sovint, per no dir sempre, es diu que la Patersbier és una cervesa que es feia en els convents i que es reservava per al consum dels més humils d'entre els seus habitants. Es diu i repeteix que aquesta cervesa rep o rebia l'apel·latiu alemany de «enkel».
Ja hem demostrat (nota1) a bastament que, la tradició de brouar cervesa en els convents i monestirs, si bé és força antiga i podria remuntar-se tranquil·lament al propi començament del moviment cenobita (nota 2) a Europa, no resulta de cap manera en una continuïtat entre aquelles receptes venerables i les actuals. En el millor dels casos, tal i com es considerarien les cerveses Trappistes, la «tradició» no s'establiria abans dels anys 30 del segle passat. Però entenc que la vetustat de les receptes són un atractiu comercialment interessant i que no convé massa trencar amb la brama de l'antiguitat de les receptes monacals.
Ja hem demostrat (nota1) a bastament que, la tradició de brouar cervesa en els convents i monestirs, si bé és força antiga i podria remuntar-se tranquil·lament al propi començament del moviment cenobita (nota 2) a Europa, no resulta de cap manera en una continuïtat entre aquelles receptes venerables i les actuals. En el millor dels casos, tal i com es considerarien les cerveses Trappistes, la «tradició» no s'establiria abans dels anys 30 del segle passat. Però entenc que la vetustat de les receptes són un atractiu comercialment interessant i que no convé massa trencar amb la brama de l'antiguitat de les receptes monacals.
Nota 1: Vegeu sinó:
https://cervesaencatala.blogspot.com/2013/04/ceveses-dabadia-taula-de-materies.html
Nota 2: No en tinc cap prova. Pura especulació!
A mi, personalment, en el pitjor dels casos, em fa somriure i en el millor, m'és completament indiferent. Però entenc que pot haver-hi algú interessat en saber del cert (o el més cert possible) què hi ha de veritat en allò amb què Internet ens bombardeja.Segons he pogut observar, hi ha dues tradicions que descriuen les cerveses monacals. Es poden distingir tot i que, tot sovint, els escriptors en fan un capmàs poc comprensible. Em proposo desfer una mica aquest embolic en la mesura de les meves modestes possibilitats.
2. La qüestió lingüística
Si anem a la lingüística, com sempre, alguna cosa útil en traurem a part de passar un bon moment entre llibres plens de pols i escriptures que els diversos programes lectors de pdf distingeixen amb força dificultat. Quan ho fan.Per començar, la veu «pater» és llatina i designa el pare en sentit natural i també el Pare sant i els seus representants sobre la terra que, en l'església catòlica, són els capellans de tot pèl i els monjos de totes les congregacions. Així, quan era escolà, al capellà, li havia de dir «pare» encara que no fos el meu pare natural.
Diria que això ens situa socialment i geogràficament en algun lloc on senyorejava el catolicisme. Una zona molt ampla que intentarem circumscriure.
El que he trobat fins ara en textos antics és «Paterbier», però també cal dir que, en el text de l'Enciclopèdia, l'autor també parla de Patersbier. Ho escriu Paters=bier, la forma antiga de formar mots compostos. Haurem d'acceptar el Patersbier actual com a lingüísticament autèntic. A mi em sonava com una mena de genitiu Anglès.
I finalment, tenim la paraula «Bier» que, com molts ja hauríem de saber, pertany a l'àmbit germànic, incloent-hi específicament l'alemany i el neerlandès. Per tant, no ens podem fiar de «pater» per cercar coses extremament vetustes atès que «bier», en el cas de ser una designació molt antiga, apareixeria com més aviat entre 1050 i 1350 (Mittelhochdeutsch). A més, en qualsevol cas, els monjos, alemanys o no, en aquella època escrivien en llatí, de manera que la paraula consagrada en els monestirs era CERVISIA o CERUESIA o encara, CEREVISIA.
Per tant, altre cop, i per concloure aquest apartat, per saber alguna cosa sobre Paterbier, haurem de cercar en l'àmbit germanòfon probablement posterior a 1050 i molt possiblement entre aquest any i 1550, que és quan s'estableix el Frühneuhochdeutsch (nota 3).
Nota 3. NDT: Nou alt alemany inicial?
El cas és que, en aquells moments, poca gent sabia escriure, i menys en Alemany, ni nou ni vell. I si ho feien, no devia ser gaire sovint per glossar sobre la Paterbier.
3. Les fonts consultades
He estat cercant en el que tinc a mà.
Patersbier no apareix en el llibre de
Richard W. Unger,«Beer in the middle ages and the renaissance». Tampoc apareix en el
«a history of beer and brewing» de Ian S. Hornsey. No es troba tampoc en
«a history of brewing in holland-900-1900» de Richard W. Unger.
Ho he buscat en Francès a
«Historique de la bière» de C. Brainez i tampoc s'hi comenta res sobre Patersbier (ni bière des pères per exemple).
Patersbier no apareix en el llibre de
Richard W. Unger,«Beer in the middle ages and the renaissance». Tampoc apareix en el
«a history of beer and brewing» de Ian S. Hornsey. No es troba tampoc en
«a history of brewing in holland-900-1900» de Richard W. Unger.
Ho he buscat en Francès a
«Historique de la bière» de C. Brainez i tampoc s'hi comenta res sobre Patersbier (ni bière des pères per exemple).
En canvi, en l'àmbit germanòfon, trobem això:
4. Bierstudien
Bierstudien – Dr. J.G.Th. Grässe. Dresden 1874. II ed. p.80.
Ja de passada, en aquest llibre, la paraula «enkel» només apareix en la seva accepció de net, el fill d'algun fill/a meu: el net de Hermann – Hermanns Enkel. Res a veure amb cap cervesa fluixa.
→ Pàgina 65 (Pdf 80):
L'autor procedeix a una llarga enumeració de les cerveses que es fan a alemanya i, cap al final, ens indica el següent:
L'autor procedeix a una llarga enumeració de les cerveses que es fan a alemanya i, cap al final, ens indica el següent:
[PER FER EL TEXT MÉS COMPRENSIBLE, NO HE TRANSCRIT L'ORIGINAL ALEMANY. TROBAREU EL TEXT COMPLET, AMB LA SEVA TRADUCCIÓ A AQUEST ENLLAÇ]
L'any 1482 s'elaborava una cervesa forta als monestirs alemanys, que s'anomenava Patersbier perquè estava destinada als Patres (Pares), mentre que la cervesa secundària s'anomenava Covent (nota 4) perquè estava destinada als Conventuals o al Convent.
Nota 4: NDT: l'autor introdueix una nota:
En forma d'escarni, també se l'anomenava «mitja banda», «mitja cervesa», «cervesa de convent», «avorrida», «llarga ensenya», «xai(?)», «beguda», «semental (?) Wuttu (?).
Aquesta cervesa «flaca (nota 5)» s'ha anat fent fins als nostres dies abocant aigua per tercera vegada sobre el malt o sobre el bagàs.
Nota 5. NDT: literalment, «dünn» vol dir «prim»
Es diu que és molt saludable per als joves i s'ha estat consumint molt fins a principis d'aquest segle (nota 6), sobretot pels treballadors holandesos.
Nota 6: NDT: El llibre que citem és del Segle XIX
Resumint una mica:
1. La Paterbier o Patersbier era la cervesa més forta de la producció d'un convent, no la més fluixa. Rebia aquesta nom perquè era la cervesa reservada a les capes altes de la jerarquia monacal, als "Pares". No n'era la versió rebaixada i aigualida reservada als monjos de baix rang, als llecs o als peregrins. L'autor es refereix a un text del segle XV.
2. Podem observar com era habitual executar AL MENYS dues extraccions d'una mateixa engranada i que se'n podia fer una tercera que rebia diversos noms més o menys despectius o còmics.
Després de cercar per tot arreu, el text més venerable que he trobat ha estat, com sempre, l'enciclopèdia de KRÜNITZ (Oeconomische Encyclopädie - 1773 - 1858).
5. Krünitz
Llistem aquí les diverses paraules que hem cercat en l'enciclopèdia i que es refereixen específicament a la paraula PATERBIER.
PATER
La paraula llatina «pater», pare, que encara s'utilitza a l'Església romana com a paraula d'honor per al clergat religiós erudit. Senyor pare.
PATERBIER (Patersbier)
La cervesa més forta, que s'elabora als monestirs per a l'ús dels pares superiors; cal distingir-la de la cervesa de convent (Kofentbier), que està destinada als germans, i de la qual prové la designació Cofent, Kofent.
KOFENT (Kofentbier)
Sospito que aquest article sobre Kofent procedeix gairebé íntegrament de Adelung: Grammatisch-kritisches Wörterbuch der Hochdeutschen Mundart, Band 2. Leipzig 1796, p. 1681.)]
Nom masculí. [L'accent tònic va sobre la primera síl·laba]. Alternatives: Kofend, Kovend. Una cervesa petita (nota7) i fluixa, que s'elabora abocant aigua fresca (nota8) sobre el bagàs a la tina de maceració després d'haver-ne extret la cervesa (nota9); per això també s'anomena Nachbier (cervesa de després), Halbbier (mitja cervesa), Afterbier (nota10), Dünnbier (cervesa prima). A Prússia Halfander (una altra mitja), i, com que hi ha gent que li agrada beure'n amb els àpats, també s'anomena Speisebier (cervesa d'àpats), Tafelbier (cervesa de taulell) o Tischbier (cervesa de taula). Veure Cereusia secundaria.
Nota 7: NDT: exactament, «gering» significa «poca quantitat», «escàs» o «menor». No sé si, en aquest cas, ens diuen que no és una recepta que es practiqui gaire...
Nota 8: NDT: probablement, «fresca» en el sentit de «nova» per distingir-la de la que ja s'ha fet servir per fer la primera bullida.
Nota 8: NDT: probablement, «fresca» en el sentit de «nova» per distingir-la de la que ja s'ha fet servir per fer la primera bullida.
Nota 9: NDT: En realitat, el most.
Nota 10: NDT: sembla una combinació d'anglès i d'alemany, però en Alemany, «After» és una veu (masc.) que designa l'anus, el cul o la part posterior d'alguna cosa.
A Hamburg, li diuen Nösterbier (nota11). A Hannover, potser en forma de broma, Wuttu (nota12). En altres llocs també a tall de broma, li diuen Langweile (avorriment), per això probablement es corromp a Silèsia, en Langvel, Langsel o Lampfen; a Roßwein (nota13) [a Meissen], li diuen Langfahnn, no, com pensa Frisch, del Francès «l'enfant», sinó perquè fa llargues banderes (nota14) a les taules de les cerveseries.
Nota 11: NDT: potser per això de «Pater Noster». En si mateix, «Noster» o «Nöster» no vol dir res concret en Alemany si no es refereix a la locució llatina esmentada.
Nota 12: NDT: possiblement alguna paraula de dialecte de Hannover. No n'he trobat cap referència enlloc.
Nota 13: NDT: actualment, Mittelsachsen. En aquella època devia dependre de Meißen.
Nota 14: NDT: die Fahne és la bandera. Però no sé a què es refereix l'autor, a les files de consumidors a la taula o a la cervesa caiguda dels pots durant la festa.
El nom de Kofent, o, com diu més exactament Apherdianus (nota15), Convents=Bier, prové dels monestirs, del Lat. Conventus. O bé perquè se la bevien els monjos del convent a més del vi als àpats, o, com voldria Frisch, perquè es bevia als convents dels germans, en contrast amb la cervesa més forta dels Patrum (Nota16).
Nota 15: NDT: Petrus Apherdianus: (Pieter van Afferden) (Wageningen ca. 1510 - 1580 o més tard). Humanista, llatinista poeta holandès. Sembla que l'autor es refereix a alguna obra de Apherdian on, possiblement, es deu parlar de cervesa i de convents. Entenc que alguna obra d'Apherdianus deu ser com una mena de diccionari. No he pogut esbrinar res més.
Nota 16: NDT: no entenc el genitiu aquest plural de manera que tradueixo com puc i entenc aquí que es tracta dels pares en situació jeràrquica més elevada.
Tendeixo a estar també d'acord amb aquesta darrera opinió. Als monestirs, abans de l'ús general del vi, es preferia consumir bona cervesa.
Ja al segle XV, la cervesa pròpiament dita s'anomenava: Patersbier, i la Nachbier: Convent (versió escurçada de Conventbier), perquè la primera estava destinada als Pares i l'altra al Convent.
Una cervesa molt agradable que s'elaborava al monestir de Ridagus (Ribagshausen) prop de Braunschweig es deia Tibi soli perquè només estava destinada al prelat i als seus amics.
En el Dauphine, se'n diu «Lauer» que seria un vi fluix de consum domestic que rep el nom de «Bibende» en llatí, així com el Kofent, en diversos llocs, es diu «beguda» o encara «Couvin», Couvin. En un document Francès escrit en llatí de 1348, aquest vi de taula es diu «vinum conventus, vocatus bibende, factus in vindemia». [vi de convent, anomenat bibende (beguda), elaborat a la verema] (nota17).
Nota 17: NDT: aquí, la traducció ha estat complicada: en primer lloc, es parla d'un espai geogràfic que l'autor anomena «Dauphine». No he trobat res a Alemanya que es digui així. El diccionari més antic alemany que he pogut consultar proposa que es tracta d'un manlleu de la paraula francesa «dauphin» la qual, pot designar l'animal o el fill primogènit del rei de França. Sinó, el Dauphiné, és el nom d'una regió históricocultural francesa. En el Dauphiné, ni ara, ni quan es va escriure l'enciclopèdia, es parla Alemany i, per tant, difícilment, se li diria «lauer» a una cervesa de taula oimés en una zona més aviat vitícola on també és dubtós que tan sols es fes cervesa. A part d'això, la barreja entre vi i cervesa fa aquest apartat gairebé intraduïble. Estic obert a qualsevol suggeriment respecte a això.
En aquells llocs on es broua dos cops [amb la mateixa engranada], es distingeix entre la Nachbier (cervesa posterior) i la Kofent, ja que aquesta s'obté de la primera extracció i l'altra, de la segona. Literal: ... ja que aquesta s'obté de la primera esbandida d'aigua sobre l'engranada mentre que l'altra, de l'aigua d'esbandir el bagàs.
CERVESA SECUNDÀRIA
Cereuisia secundaria en el mateix article sobre cervesa de Krünitz.
A partir del bagàs d'ordi o blat i llúpol, es fa una cervesa secundària, una cervesa fluixa, una cervesa de taula, o Kofend, (Kovend) Llatí: «Cerevisia secundaria» per als criats i pobres, abocant-hi aigua bullint colant-ho.
A partir del bagàs d'ordi o blat i llúpol, es fa una cervesa secundària, una cervesa fluixa, una cervesa de taula, o Kofend, (Kovend) Llatí: «Cerevisia secundaria» per als criats i pobres, abocant-hi aigua bullint colant-ho.
O també s'aboca aigua fresca sobre el bagàs o en un colador (de teixit) quan s'ha acabat el líquid bo i es deixa escórrer en un recipient (lit: abeurador), ja [perquè] que la gent ho consumeixi de seguida i, si en queda, es dóna al bestiar, principalment a les vaques.(nota18)
Nota 18: NDT: Recordem que no és cervesa encara. Són les escorrialles de la segona o la tercera esbandida del bagàs.
Si es vol que aquesta «post-cervesa» sigui una mica més forta i més duradora, cal tornar a abocar-la al bullidor tan bon punt hagi passat a través del bagàs, i es fa bullir una mica més amb llúpol i, a continuació, es torna a colar per la «cistella»19 com la bona cervesa, i, semblantment, es trasllada a un altre recipient, on es refreda i, després, s'hi afegeix llevat i, finalment, quan ha fermentat correctament, es posa en bóta.
Si es barreja una mica de cervesa forta amb el kofend abans d'abocar-la als barrils, el resultat és l'anomenada «mitja cervesa». Així es beu tant kofend com cervesa.
En termes de força o de temperament, la Nachbier (cervesa posterior) no té punts de comparació amb la cervesa, i no es diferencia gaire de l'aigua. Per tant, no nodreix ni escalfa, sinó que, com l'aigua, produeix un efecte distint.
DOPPELBIER
Si es volgués fer una cervesa doble, faria servir, per exemple, la primera i la segona infusió si fossin suficients, és a dir, que ha macerat unes 2 hores. La tercera i la quarta extracció produirien una cervesa de taula fina però saludable.Però aquí, el llúpol també s'ha de processar com en la primera extracció i de la forma que acabem descriure, en quantitats adequades i després, caldrà afegir a la cervesa de taula un petit afegit de llúpol fresc per a assegurar-ne la conservació (lit: la durada).
TERTIA
En alguns textos que es poden trobar per internet, se sol parlar de les cerveses Prima Melior o Patersbier, de la Cervisia seundaria i de la Tertia. En l'enciclopèdia de Krünitz, la Tertia apareix, però no té res a veura amb la cervesa.
En l'antiga Roma, la tercera part dels camps i finques que els gots a Itàlia van deixar als antics propietaris, enduent-se, però, les altres dues parts. Etc.
Com deiem, no té res a veure.
En l'antiga Roma, la tercera part dels camps i finques que els gots a Itàlia van deixar als antics propietaris, enduent-se, però, les altres dues parts. Etc.
Com deiem, no té res a veure.
PATERSBIER I BOCKBIER
L'amic Marc Roig em suggereix que seria interessant de veure si hi ha alguna relació entre la Patersbier i la Bockbier atès que sembla que ambdues són cerveses «fortes» i que l'una podria conduir històricament a l'altra.Però em sap greu. De moment, Krünitz no diu res de Bock relacionat amb la cervesa. I pel que fa a allò que se sol dir de l'origen de la Bockbier, que seria un invent de la ciutat de Einbeck, Krünitz tampoc en diu res. Sobre la cervesa de Einbeck, ens proposa el següent:
La cervesa de Eimbeck, a la capital del Principat de Grubenhagen, és gairebé igual a la d'Eilenburger.
En temps passats, va tenir tanta consideració que també es va exportar a Roma, Amsterdam i Hamburg, i fins i tot a Jerusalem.
Una coneguda dita demostra que devia tenir un crèdit molt alt: d'una calamitat de persona, se solia dir: no produirà cervesa de Eimbeck.
Aquesta cervesa és subtil i penetrant; al principi té un gust amarg, però aviat es torna picant (vivaç?).
Expulsa l'orina i la bilis, per això també s'utilitza en l'icterícia i les febres.
Quan es va acabar l'interrogatori de Luther davant el Reichstag de Worms, el duc Erich von Braunschweig va voler fer alguna cosa bona per aquest home honest i li va enviar una ampolla de cervesa de Eimbeck.
Un gran cavaller s'avergonyiria d'un regal així, i menys que res el relacionés amb el favor de la cervesa Eimbeck.
Però aleshores, com que aquesta cervesa era molt més perfecta del que és ara, podria haver estat un regal del qual ni Luther ni ningú altre hagués tingut motius per riure.
Un altre resum «en passant»
Segons el redactor sota les ordres de Krünitz, la cervesa de Einbeck (nota) no es definia per la seva força o per la seva graduació alcohòlica si no per la seva excel·lència que, a més, era més evident en el passat. Era una cervesa subtil i penetrant; al principi tenia un gust amarg, però aviat es tornava picant (potser més vivaç).NDT: per si algú pensava que Einbeck i Eimbeck eren dues ciutats diferents, la Viquipèdia ens treu de dubtes: Einbeck, en baix alemany Eimbeck o Aimbeck, és una ciutat hanseàtica a l'estat de Baixa Saxònia a Alemanya.
La relació no és impossible. No ho sé ben bé. Ho haurem d'investigar, estimat amic Roig.
Sigui dit com a primícia, crec que la Bockbier té més a veure amb el «mètode» EXPORT. Podeu trobar informació al respecte fent clic aquí.
6. Conclusions
Algunes afirmacions que es troben per tot arreu:
1. Els monjos de les zones on el cultiu de vinya no era favorable, feien cervesa.
2. Els monjos sempre han fet cervesa.
3. La cervesa dels monjos era molt bona.
4. Els monjos feien tres tipus de cervesa: la prima melior, la secunda i la tertia. La tertia era la que es prenien els monjos en el seu tragí diari. Era la més simple i la menys alcohòlica. Li deien Patersbier (la cervesa dels Pares). Alguns fins i tot han afirmat que la Patersbier era «the Lawnmower Beer of Trappist Monks. (https://www.homebrewersassociation.org/how-to-brew/patersbier-the-lawnmower-beer-of-trappist-monks/)
Aquestes afirmacions s'han convertit gairebé en aforismes i sembla que tothom els hagi de revendre, expendre i subhastar fins a l'infinit. Sense verificar, naturalment. Jo mateix en vaig fer un article fa molts anys, basant-me en no recordo quina font.
Moltes pàgines d'Internet repeteixen aquestes dades, les confonen, les barregen, les trafiquegen fins al punt que, després de llegir-les, ens quedem en la mateixa ignorància i traginem els mateixos dubtes que abans de la consulta.
No estic segur de voler o poder desmentir-les o matisar-les totes. Però, com que estic embolicat en una avaluació d'una «Patersbier», caldrà al menys que discutim aquesta denominació i veure si som capaços de deixar el concepte clar.
Però anem al gra:
1. La relació entre les zones de cultiu i la fabricació de cervesa no està documentada ni establerta amb certesa. Sembla més aviat que la gent en general i els monjos en particular devien fer foc amb qualsevol llenya i que, per tant, han fet vi o cervesa com els hi ha convingut i en funció del que podien fer créixer. No seria d'estranyar que, en èpoques especialment favorables, fessin tan vi com cervesa. I tampoc m'estriparia les vestidures si em descobrissin que en temps antics, es feien begudes barrejades de vi i cervesa. Tinc tendència a pensar que els temps eren força més durs que no pas ara i que, molt probablement, les economies domèstiques aplicaren criteris de guarda a molt més llarg termini que nosaltres. Tal com ho tenim ara, preveure el que consumirem amb una setmana d'anticipació és suficient. Els comerciants, majoristes i productors s'ocupen que nosaltres trobem el que ens fa falta sempre que ho necessitem. Però més de mil anys enrere, m'imagino que s'havia de preveure al menys a sis mesos vista. Per tant, el concepte «aliment» o «beguda» cobrien opcions sensorials i productives diferents de les que entenem ara.
Si bé és cert que els monjos (o alguns monjos) feren cervesa, no ho feren necessàriament sempre. Vull dir que el fet de ser monjo no implicava necessàriament la fabricació de la cervesa. També hi havia molts laics que, privadament, domèsticament o amb intencions comercials, fabricaven cervesa. I m'estranyaria que poguéssim demostrar que el fet que la cervesa fos monacal o laica impliqués uns mètodes diferents d'elaboració. Diria que, en matèria de cervesa com probablement amb tot, el màxim rendiment a tots els nivells era importantíssim per allò que hem dit que es tractava de produir a llarg termini.
3. Del que acabem de comentar, es desprèn que els probables criteris d'apreciació sensorial dels productes alimentaris devia ser força diferent que els d'ara. Només voldria posar en evidència que, avui en dia, una cervesa de 6%vol és considerada més aviat acceptable essent que aquests 6 graus no representen res notable sensorialment. En canvi, a l'Anglaterra de fa 200 anys i a l'Alemanya de fa 300 anys, 6 graus ja implicaven una percepció prou important perquè la cerveses fos anomenada «strong» o «stark» o «bock». Si poguéssim remuntar encara més en el passat, el que era bo o dolent devia ser encara més diferent i menys mesurable per a nosaltres. Crec que no ens podem figurar com eren els aliments i les begudes d'ara fa 1000 anys o més. Per tant, afirmar que les cerveses dels monjos eren més bones que les dels laics sembla una afirmació difícil de demostrar i, per tant de mantenir. La veritat és que no tenim ni idea de com eren les cerveses, els vins o els estofats dels nostres avantpassats.
4. Els monjos no feien ni dos ni tres tipus de cervesa. Feien totes les que podien mentre es pogués obtenir algun extracte del gra. Així que si en podien fer quatre o cinc, les feien. I barrejaven les versions a discreció o les servien pures segons els semblava. I els laics feren exactament el mateix. No ho puc afirmar, però si rellegeixen els textos d'aquí dalt podreu veure que des de la versió Doppel fins a la Halbbier o la Kofent, hi havia un bon grapat d'opcions que els brouaters, laics i monacals, lluny de ser ignorants o de no conèixer el seu ofici, aplicaven en funció de criteris que no ens podem ni imaginar, però que requerien uns coneixements professionals molt avançats.
Així que no: els monjos no feien una prima melior, una secunda i una tertia. En feien més. I sobre tot, la Paterbier (o Patersbier) no era la més simple sinó aquell més forta, més densa i més agradable que es reservaria per als monjos de més alt estatut en la jerarquia eclesial.
5. És veritat que els monjos de l'orde de la Trappe han popularitzat una mena especial de cerveses que han tingut una alta acceptació i que els ha catapultat al cim d'una qualitat cervesera que, tal vegada es justifiqui, però que no s'hauria d'atorgar sense més ni més. Però em sembla important posar les coses al seu lloc: les receptes que han fet cèlebres el monjos de La Trappe no són més antigues que la primera meitat del segle XX. Qualsevol intent de filiació entre les cerveses trappistes actuals i les que pogueren ser produïdes en els mateixos monestirs o en altres abans del segle XX és una fal·làcia. No hi ha continuïtat entre aquestes receptes i les que es feien en les mateixes abadies quan es refundaren després de la creació de l'estat belga en 1835.
A més, ni tan sols podem afirmar, com es veu alguna vegada, que la producció d'una broueria, monacal o no, es remunta amb continuïtat des del segle XII. Això no existeix, a menys que algun arqueòleg seriós es demostri el contrari. Els monjos de Chimay iniciaren el moviment de venda en 1847. Amb unes receptes completament «normals». El que avui es coneix com a cervesa trappista no apareixeria abans dels anys 50 del segle passat. De fet, la "denominació" data de 1962.
Per més informació, llegiu:
https://cervesaencatala.blogspot.com/2013/04/ceveses-dabadia-taula-de-materies.html
És una llàstima que ningú ho llegeixi. Crec que és una lectura que ens estalviaria a molts d'afirmar bestieses ahistòriques i de repetir mantres falsos i suats.
6. L'avantatge de tenir alguns amics implica que, sense voler, et poden ajudar molt. L'amic Santi, que fa una Patersbier que és per llepar-se els dits, fa una pregunta molt simple però que té implicacions importants:
- Tenint en compte que la Patersbier és una definició estilística incorrecta, si vull concursar amb la meva Patersbier, com l'inscric?
* Mentre el BJCP no corregeixi la denominaió de l'estil, hauràs de fer servir el sistema i els noms d'estils que se't proposa. I com que la Patersbier també es pot anomenar SINGLE (o SIMPLE: mateix nombre de síl·labes), si tens l'oportunitat de fer-ho, l'inscrius sota aquest nom perquè aquest no introdueix cap error ni equivocació.
També et diré que el BJCP és made in USA i que això implica una certa arrogància. Difícilment acceptaran suggeriments d'aquesta banda de l'Atlàntic perquè com és ben sabut, ells ho fan tot millor que ningú. He fet alguna contribució a l'avaluació de la cervesa, molt documentada i tot plegat, però mai m'ho han acceptat. Ni tan sols m'han respost ni comentat res.
No m'estranyaria que, un dia o l'altre, això sortis sota la ploma i la signatura d'alguna patum de la cervesa dels EEUU. I llavors, a algú d'aquesta banda de la bassa se li acudirà que aquesta proposta pot tenir la seva conya.
Però això ja m'és completament i refotudament indiferent.
Merci Santi.
La qüestió històrica i les barreges
Abans d'oferir una informació més precisa i menys improvisada, hauré de fer una investigació sobre l'art de fer diverses cerveses amb una mateixa engranada, veure on es practicava això i intenta trobar els diversos vocables que designen aquesta pràctica que els anglòfons han batejat com a Parti Gyle.Valgui com a informació avançada quelcom que no té més valor que una opinió especulativa: sospito que la pràctica d'extreure diversos lots de cervesa d'una mateixa engranada per fer-ne posteriorment barreges de mostos o de cerveses acabades, no és ni molt menys un invent dels monjos trappistes, ni és una idea dels monjos en general. Probablement, va ser una costum que no sé on ni quan va nàixer però que consistia en treure el màxim rendiment i benefici d'una massa concreta de gra. I tendeixo a creure que tothom ho va fer en variacions regionals i professionals diverses, des del sud de França fins als països nòrdics i, cap a l'Est, per tot arreu on es fes cervesa.
Seria interessant investigar si els ancestres Mesopotamis o Egipcis duien a terme procediments d'optimització dels rendiments semblants. Apostaria que si.
Ja farem un article sobre aquesta qüestió espinosa.
Apa, que us vagi de gust.
30-06-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
