19 d’ag. 2011

Noves cerveses: EMBERIZA SCHOENICLUS





La nostra propera producció casolana serà una cervesa d'estil Vienna.
L'engranada contindrà malts Pils, Vienna i Caramel.
Farem servir dos tipus de llúpol en tres moments diferents: Hersbrucker i Spalter select. El perfil general d'amargor torna a ser el de la Corvus Monedula: molt aroma i poca amargor. Intentarem fer una cosa mínimament equilibrada tot i que haurem de notar el Vienna amb certa acuïtat.
Possible Densitat inicial: 12,3ºP
Possible alcohol: 4,92%Vol.
Possible amargor: 19,3 EBU
Possible aspecte de la cosa:
Elaborada el 22 d'agost 2011 i envasada el 3 de Setembre.

Perquè EMBERIZA SCHOENICLUS? doncs perquè és una espècie bastant amenaçada i endèmica del Delta de l'Ebre. (Al menys allà és on l'he conegut). Es tracta del PICAMPALL a les T.de l'E. i REPICATALONS a la resta del nostre país. (Escribano Palustre; Reed Bunting; Rohrammer; Bruant des Roseaux)

13-11-11
La Picampall no ha sortit massa fina: de moment, no fa prou escuma, la que fa és de curta durada i crec que ha sortit un defecte en el gust que recorda una mica el dissolvent. Està clar que hem de revisar el protocol d'etapes perquè segurament destruïm massa proteïnes (poca escuma) i hem de revisar la forma de filtrar així com la quantitat de sucre que posem en l'ampolla en el moment d'envasar. El dissolovent podría procedir dels materials plàstics o d'una maceració amb massa densitat... Pel demés trobo també que el perfil de llúpol és exagerat. Farem un tast en regla més tard, ara la deixem reposar.
04-12-11
Ahir vam obrir una ampolla de Picampall i, sincerament, no està tan malament. Li falta gas, això si, però un dia en faré un tast seriós i veureu que Déu n'hi dó. Per exemple, el perfil del llúpol és exactament com el volia: discret. El color podría ser una mica més fosc, però tampoc em queixo gaire.
Potser, en no filtrar bé, se'm han donat ampolles acceptables i d'altres defectuoses...
A veure, sincerament, ara que l'he tastat amb atenció i concentració, crec que caldrà revisar bé la recepta:
De color ha quedat preciosa però és l'única cosa preciosa que ha donat. Potser ha envellit malament, però domina un perfil d'alcohol (tot i que crec que non'hi ha gaire), hi ha algun toquet d'amargor bastant correcte d'intensitat però el perfil del malt és una autèntica bírria. No hi ha res, no trobo res. Només a la llarga es troba una sensació dolça bastant persistent però res d'identificable. Potser fins i tot hi ha un toc fenòlic bastant malvingut.
Molt a la llarga apareixen cosetes de cirera confitada i de molla de pa de fogassa. I, insistint moltíssim (és la meva cervesa!) es pot trobar alguna cosa de figa però estaria bé que fos més evident. Jo hagués volgut un toc de galeta, típic del malt Vienna, però no ha sortit...
04-04-2012, m'he decidit a refer la Picampall. He corregit la recepta segons els consells d'un bon amic meu autèntic mestre cerveser. Qui la vulgui veure, que m'ho digui i li enviaré un Pdf. No he sabut posar-la aquí mateix al blog.

3 comentaris:

  1. Caray Albert, amb aquest nom tindrem que resar un rosari abans de probar-la, jajajajaja

    Emili

    ResponElimina
  2. Emberiza shoeniclus no és una espècie endèmica del Delta de l'Ebre, és present a gran part del continent europeu, també hivernant al Nord d'Àfrica. I tampoc està amenaçada, segons la UICN està classificada amb LC (preocupació menor).
    S'ha de contrastar sempre la informació i no donar-ne d'errònia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci benvolgut "anònim". Jo no sóc més que un afeccionat a veure ocells i, esporàdicament, he participat a algun anellament. És possible que no hagi entès bé els meus informants o que no els hagi escoltat bé.
      Sigui com sigui, accepto la crítica sense acabar d'entendre el to clarament displicent.
      Millors salutacions.
      P.S. Aquesta cervesa seguirà portant aquest nom bàsicament perquè em segueixen agradant els ocells i la cervesa.
      Albertcervesa

      Elimina