Aquesta avaluació és un encàrrec i, per tant no estic autoritzat a revelar la marca de cervesa. Però val la pena publicar l'experiment. El que sí puc avançar perquè no crec que sigui una traïció és que estem davant d'una IPA de tall americà.
Premisses:
Es teoria, es tracta d'una mateixa cervesa que s'envasa en ampolla i en llauna i volem saber si sensorialment es nota o no la diferència.
En teoria també, entenc que hauria de ser el mateix lot. Això seria òptim. Però no he pogut esbrinar el lot de la llauna. Així que ens haurem de quedar amb el dubte.
Limitacions:
Realment, em sento afalagat que m'encarreguin aquesta feina, però he de dir que NO és una bona idea. Per anar bé, hauríem de disposar d'una quinzena d'avaluadors entrenats i sotmetre'ls a una prova de duo-trio. Si algú es llegeix aquest post i vol saber què és una prova de duo-trio, m'ho diu i faré un post sobre això. El cas és que, per fer-ho bé, fins i tot hauríem de tractar els resultats estadísticament.
Així que aquest experiment tindrà un valor molt limitat en la mesura que el faig jo sol i només un cop.
En qualsevol cas, una prova de duo-trio només permet establir amb un grau elevat de probabilitat (si hi ha prou jutges) si una cosa és o no semblant a una altra. No entra en el detall de com és semblant o de com és diferent. Així que la descripció, igualment apareixia com a necessària.
Mètode:
He demanat a la gent de casa que m'ajudessin (merci Isabel). Tenia una llauna i una ampolla de la mateixa cervesa. He preparat dos gots idèntics i els he marcat A i B. També he preparat dues etiquetes A i B per enganxar-les a l'ampolla i a la llauna. L'Isabel havia d'enganxar les etiquetes lliures a l'ampolla i al got, en l'ordre que volgués i després havia d'abocar la cervesa A en el got A i la B, en el got B. D'aquesta manera, si bé sé que és teòricament la mateixa cervesa, no sé quina és la de llauna i quina és la d'ampolla. No he sabut imaginar res millor. Estic obert a tota classe de suggerències.
Al final doncs, es tractava de fer dues avaluacions completes. Les he fetes en paral·lel: primer he tastat en nas i en boca l'exemplar A i després el B. Acte seguit, he tornat al A i després altre cop al B. Aquí escriuré l'avaluació completa de A, les dues rondes i després el B. I al final intentarem treure unes conclusions una mica serioses.
AVALUACIONS
Exemplar A
Cervesa una mica tèrbola, de color ambre clar i mel.
L'escuma és persistent, densa i de color d'ivori clar.
Nas 1
L'entrada és desconcertant en la mesura que trobem una forta olor de bleda bullida. No estic segur que sigui res de DMS. En qualsevol cas, també he d'assenyalar col bullida. Però em recorda més una en aigua de llúpols de les que fem per al curs de llúpols. Per això dic que no em sembla que sigui quelcom degut a la presència de DMS.
Es poden descriure aspectes aromàtics, diria que fins i tot perfumats, que comporten quelcom de dolç i que recorden fruites tropicals alhora que, tal vegada, aporten notes de gerani.
Realment, he d'insistir en el perfil de bleda que és molt dominant fins a resultar molest.
Podríem descriure també alguna nota cítrica que, eventualment pot recordar l'aranja.
Sincerament, estic una mica desconcertat per l'aspecte de bleda que, a moments, tira cap a herba en sitja (fermentada) o fins i tot, aigua de mongetes seques!
Boca 1
L'efervescència és discreta, tal vegada insuficient.
El cos és entre lleuger i mitjà.
Dominen aspectes aromàtics en els que els aspectes de verdura ja no són tant excessivament expressius.
L'amargor és fina, amable, refrescant i un pèl metàl·lica. Queda rodona. Per una cervesa amb afanys de modernitat i de trencar motllos, no s'ha optat per una perfil amarg extrem. Diria fins i tot que és força moderat.
En les olors afruitades, aconsegueixo descriure mango i quelcom de cítric sense definir.
També cal esmentar aspectes florals que no es poden definir.
No aconsegueixo definir cap aspecte del malt. Sembla que s'ha quedat a dins.
Acidesa, no. Aspre, un pèl.
En general és una cervesa molt fàcil de beure i també molt fàcil de pair. Passa molt bé la set. És molt aromàtica però no gaire complexa si bé s'han escollit aromes una mica peculiars. En general, el conjunt apareix ben atenuat.
Nas 2
A distància podem descriure olors de saponària i de cítrics. Aquestes olors, de prop, ja no es manifesten. Ambdues coses però indiquen un ús important de llúpol.
Apareixen olors de llaminadura barrejades amb fortes notes de bleda bullida. Aquest darrer aspecte no és tan fort.
Trobem moltes característiques aromàtiques perfumades però el conjunt resulta una mica barroer, sense massa sentit. Així i tot, podem descriure mango, maduixa, pinya...
També cal esmentar notes d'oxidació (paper, pols).
El perfil del malt queda pràcticament ocultat.
El cos és entre lleuger i mitjà. No hi ha pes.
Trobem aromes florals dolces però no es pot descriure cap dolçor. La cervesa és ben atenuada.
Les aromes en boca passen per xiclet i potser quelcom de pinya. També podríem esmentar mango i un toc de regalèssia.
De moment, descartat el DMS, veig dues explicacions possibles a l'excés d'olors de verdures o d'herba passada:
1.- Podríem tenir uns llúpols en estat dubtós de conservació.
2.- També podria haver-hi un munt de Sorachi Ace.
Anem a veure el detall:
Cervesa ben transparent i de color ambre clar i mel (id.)
El perfil del llúpol és principal com en A, però la qualitat és bastant diferent: el perfil de bleda és exagerat però dura molt menys i gairebé desapareix. Les altres olors passen millor aquesta barrera.
Entre elles trobem aspectes florals, com gerani i fruites tropicals com ara Mango, Pinya. repeteixo que són més fàcils de trobar que en A.
Tot i així, hem de parlar d'una sensació aromàtica més densa en la que la olor de bleda es barreja, a més, amb una certa olor d'herba podrida fermentada en sitja.
També podem citar alguna cosa especiada sense definir però que pot suggerir pebre, piment roig i, tal vegada, fins i tot anís.
Si la versió A era ben atenuada, aquesta ho és encara millor. No hi ha gairebé cap toc dolç.
El perfil de malt segueix essent amagat o retingut. Gairebé no passa. la cervesa va d'una combinació "especial" de llúpols i el malt només ofereix suport de textura i de cos. Aromàticament queda apagat.
Tot i així, és més expressiu que en A atès que sembla oferir quelcom de magdalena.
La bleda persisteix mentre que l'aspecte sofrat del principi, per sort, es va dissipant.
L'amargor és de molt bona qualitat (més rodona i menys intensa) i es combina curiosament molt bé amb l'acidesa.
Apareixen aspectes més intensament perfumats amb notes de fruites tropicals (mango) i potser alguns aspectes florals. Aquest exemplar dóna una sensació en nas difícil de descriure: és com si hagués de ser olfactivament més espès i dens alhora que dolç. D'això en dic "pastós".
Aquest exemplar ho és més que l'A.
La sensació d'oxidació (T2N) persisteix bastant tot i que és fluixa.
Es pot detectar algun aspecte cítric que es mou entre llima i aranja.
El malt funciona com a fons de suport i és discret. No aporta gaire més cosa que un toc de magdalena. El demés que podria aportar queda completament tapat pel perfil dominant de llúpol.
La idea general d'aquest producte està al servei del llúpol.
El component àcid torna a ser bastant important però crea unes relacions amb els altres aspectes molt apreciables i positives. Genera frescor i lleugeresa, bevibilitat i digestibilitat. En boca, aquesta versió queda molt millor lligada que la A.
El cos és més lleuger.
Al mateix temps sembla que, al menys, és la mateixa recepta perquè els rastres generals aromàtics i gustatius són els mateixos. Fins i tot una cosa que podriem classificar de defecte com ara la olor de bleda bullida, es troba en els dos exemplars. Les notes de llúpol també són en general les mateixes. Però val a dir que tot plegat es manifesta de forma distinta.
L'escuma també és diferent. L'escuma de la cervesa en llauna ha quedat més afavorida perquè ha sortit més densa i fina. En canvi i curiosament, la versió en ampolla és sensiblement més efervescent.
En la versió en ampolla (B), les aromes, si bé no eren més intenses, es manifestaven amb una mica més de llibertat, "sortien" una mica millor i es podien identificar amb quelcom més de comoditat. Per aquesta mateixa raó, la versió en ampolla sembla més complexa, precisament perquè s'hi troben coses que en la versió A es quedaven "atrapades". Per exemple i especialment, els aspectes cítrics es notaven millor en la versió B. Hem pogut definir llima i aranja quan en la versió A, tot just ho podíem apuntar.
En la versió B (ampolla), les notes d'oxidació també eren una mica més evidents.
També molt clarament, la versió en llauna oferia una lleugera aspror mentre que la versió en vidre ha resultat notablement més àcida. Es tracta d'una acidesa que no procedeix de cap infecció. Estem parlant de l'acidesa pròpia de la cervesa que solem anomenar "acidesa residual". Una acidesa que, d'altra banda, ha afavorit el conjunt. No sé si és volgut i/o calculat, però realment el resultat és que gràcies a l'acidesa, la cervesa en vidre quedava molt millor conjuntada, més fresca i al final, més atractiva.
L'amargor també ha quedat de més bona qualitat en l'exemplar en vidre. L'hem trobat més rodona i menys "unidireccional": es notaven millor els diversos aspectes d'aquesta amargor.
Si torno al principi, ens podem fins i tot fer la pregunta de si és la mateixa cervesa o el mateix lot. Teòricament, la resposta a la primera és que si mentre que a la segona, no m'estranyaria que fos que no. Tot i així, d'una empresa com la que produeix aquestes cerveses, que fa milions de litres de cervesa a l'any i que disposa de tecnologia sobrada, no sé si és positiu que hi hagi TANTA diferència entre dos lots mentre que arrosseguem possibles problemes de matèries primes. No sé...
En canvi, el que volíem saber, concretament, si canviava la cervesa segons la presentació, no sé què respondre. Si el lot era el mateix, queda clar que la cervesa no ho és i, per tant, l'envàs canvia la cervesa. En canvi, si no és el mateix lot, realment, no podem dir res al respecte.
Només puc concloure que dues cerveses presentades en formats diferents, han resultat molt, massa diferents, fins al punt que haguéssim pogut apuntar cap al fet que NO era la mateixa cervesa.
Trobem moltes característiques aromàtiques perfumades però el conjunt resulta una mica barroer, sense massa sentit. Així i tot, podem descriure mango, maduixa, pinya...
També cal esmentar notes d'oxidació (paper, pols).
El perfil del malt queda pràcticament ocultat.
Boca 2
L'efervescència és molt (massa) fluixa. Molt fina, això si.El cos és entre lleuger i mitjà. No hi ha pes.
Trobem aromes florals dolces però no es pot descriure cap dolçor. La cervesa és ben atenuada.
Les aromes en boca passen per xiclet i potser quelcom de pinya. També podríem esmentar mango i un toc de regalèssia.
Impressions generals:
Cervesa molt fàcil de beure i de pair. És molt aromàtica però crec que la composició d'olors no està ben aconseguida.De moment, descartat el DMS, veig dues explicacions possibles a l'excés d'olors de verdures o d'herba passada:
1.- Podríem tenir uns llúpols en estat dubtós de conservació.
2.- També podria haver-hi un munt de Sorachi Ace.
Exemplar B
A certa distància, les olors perfumades tirant a dolces són les mateixes que les de l'exemplar A.Anem a veure el detall:
Aspecte:
Escuma menys densa però igualment persistent. La diferència és notables. No és un detall. El color és el mateix que en A.Cervesa ben transparent i de color ambre clar i mel (id.)
Nas 1
D'entrada, sorprèn una composició d'olors que comporta notes que no tinc altre que de descriure com a "fecals" o de "pet". En principi això són aportacions sofrades que poden ser una barreja de DMS i de H2S. Ja veurem si dura gaire.El perfil del llúpol és principal com en A, però la qualitat és bastant diferent: el perfil de bleda és exagerat però dura molt menys i gairebé desapareix. Les altres olors passen millor aquesta barrera.
Entre elles trobem aspectes florals, com gerani i fruites tropicals com ara Mango, Pinya. repeteixo que són més fàcils de trobar que en A.
Tot i així, hem de parlar d'una sensació aromàtica més densa en la que la olor de bleda es barreja, a més, amb una certa olor d'herba podrida fermentada en sitja.
També podem citar alguna cosa especiada sense definir però que pot suggerir pebre, piment roig i, tal vegada, fins i tot anís.
Boca 1
Aquesta versió és més "normalment" efervescent que l'altra. Hi ha més gas, diríem. També val a descriure una acidesa molt notable. No surt de mare, parlaríem d'una "acidesa residual" notable que no es trobava en absolut en l'altra versió. Aquesta acidesa comporta o es casa amb tons afruitats que no aconsegueixo identificar (els conec però no els poso la maleïda etiqueta).Si la versió A era ben atenuada, aquesta ho és encara millor. No hi ha gairebé cap toc dolç.
El perfil de malt segueix essent amagat o retingut. Gairebé no passa. la cervesa va d'una combinació "especial" de llúpols i el malt només ofereix suport de textura i de cos. Aromàticament queda apagat.
Tot i així, és més expressiu que en A atès que sembla oferir quelcom de magdalena.
La bleda persisteix mentre que l'aspecte sofrat del principi, per sort, es va dissipant.
L'amargor és de molt bona qualitat (més rodona i menys intensa) i es combina curiosament molt bé amb l'acidesa.
Nas 2
En aquesta fase, torno a trobar olor de bleda bullida i les olors de pet (em sap greu). Tot plegat no s'acaba de resoldre bé.Apareixen aspectes més intensament perfumats amb notes de fruites tropicals (mango) i potser alguns aspectes florals. Aquest exemplar dóna una sensació en nas difícil de descriure: és com si hagués de ser olfactivament més espès i dens alhora que dolç. D'això en dic "pastós".
Aquest exemplar ho és més que l'A.
La sensació d'oxidació (T2N) persisteix bastant tot i que és fluixa.
Es pot detectar algun aspecte cítric que es mou entre llima i aranja.
El malt funciona com a fons de suport i és discret. No aporta gaire més cosa que un toc de magdalena. El demés que podria aportar queda completament tapat pel perfil dominant de llúpol.
La idea general d'aquest producte està al servei del llúpol.
Boca 2
En boca trobem una forta i evident olor d'aranja. La bleda hi queda incorporada i ja no és tan molesta. L'aparent defecte es troba dissimulat.El component àcid torna a ser bastant important però crea unes relacions amb els altres aspectes molt apreciables i positives. Genera frescor i lleugeresa, bevibilitat i digestibilitat. En boca, aquesta versió queda molt millor lligada que la A.
El cos és més lleuger.
La versió A es troba envasada en llauna mentre que la versió B, lògicament, ve en ampolla de vidre.
Conclusions:
Si ens trobem realment davant d'una mateixa cervesa (mateix lot) però envasada de forma diferent, realment, hi ha molta diferència.Al mateix temps sembla que, al menys, és la mateixa recepta perquè els rastres generals aromàtics i gustatius són els mateixos. Fins i tot una cosa que podriem classificar de defecte com ara la olor de bleda bullida, es troba en els dos exemplars. Les notes de llúpol també són en general les mateixes. Però val a dir que tot plegat es manifesta de forma distinta.
Aspecte
D'entrada, l'aspecte és diferent. La versió en llauna és tèrbola mentre que la versió en ampolla és gairebé transparent. El color en canvi és el mateix.L'escuma també és diferent. L'escuma de la cervesa en llauna ha quedat més afavorida perquè ha sortit més densa i fina. En canvi i curiosament, la versió en ampolla és sensiblement més efervescent.
Nas
En nas, com dèiem, les dues cerveses comencen amb aspectes de bleda bullida que no s'escauen gaire en cap cervesa. Sincerament, m'he preguntat si algun llúpol estava malament. També he pensat que tal vegada, s'afegissin quantitats exagerades de Sorachi Ace (aquest llúpol, a vegades recorda la ceba bullida). No ho sé exactament però el perfil d'entrada de cap de les dues versions és massa atractiu. Val a dir que la versió en ampolla oferia unes notes de bleda menys intenses però al mateix temps, castigava amb curiositats que no cal repetir.En la versió en ampolla (B), les aromes, si bé no eren més intenses, es manifestaven amb una mica més de llibertat, "sortien" una mica millor i es podien identificar amb quelcom més de comoditat. Per aquesta mateixa raó, la versió en ampolla sembla més complexa, precisament perquè s'hi troben coses que en la versió A es quedaven "atrapades". Per exemple i especialment, els aspectes cítrics es notaven millor en la versió B. Hem pogut definir llima i aranja quan en la versió A, tot just ho podíem apuntar.
En la versió B (ampolla), les notes d'oxidació també eren una mica més evidents.
Boca
Clarament, la versió en llauna ha quedat menys efervescent que la versió en ampolla de vidre. El cos ha quedat més lleuger i la cervesa ha resultat més bevible i passadora en l'exemplar en ampolla. També ha quedat millor construït malgrat el suposat defecte.També molt clarament, la versió en llauna oferia una lleugera aspror mentre que la versió en vidre ha resultat notablement més àcida. Es tracta d'una acidesa que no procedeix de cap infecció. Estem parlant de l'acidesa pròpia de la cervesa que solem anomenar "acidesa residual". Una acidesa que, d'altra banda, ha afavorit el conjunt. No sé si és volgut i/o calculat, però realment el resultat és que gràcies a l'acidesa, la cervesa en vidre quedava molt millor conjuntada, més fresca i al final, més atractiva.
L'amargor també ha quedat de més bona qualitat en l'exemplar en vidre. L'hem trobat més rodona i menys "unidireccional": es notaven millor els diversos aspectes d'aquesta amargor.
Impressions generals i comentaris
Al final doncs i malgrat el "defecte", la versió B és més atractiva i més interessant que la A.Si torno al principi, ens podem fins i tot fer la pregunta de si és la mateixa cervesa o el mateix lot. Teòricament, la resposta a la primera és que si mentre que a la segona, no m'estranyaria que fos que no. Tot i així, d'una empresa com la que produeix aquestes cerveses, que fa milions de litres de cervesa a l'any i que disposa de tecnologia sobrada, no sé si és positiu que hi hagi TANTA diferència entre dos lots mentre que arrosseguem possibles problemes de matèries primes. No sé...
En canvi, el que volíem saber, concretament, si canviava la cervesa segons la presentació, no sé què respondre. Si el lot era el mateix, queda clar que la cervesa no ho és i, per tant, l'envàs canvia la cervesa. En canvi, si no és el mateix lot, realment, no podem dir res al respecte.
Només puc concloure que dues cerveses presentades en formats diferents, han resultat molt, massa diferents, fins al punt que haguéssim pogut apuntar cap al fet que NO era la mateixa cervesa.
Molt interessant! Sincerament no crec que fos el mateix lot, massa diferències, tot i així un treball molt complet, enhorabona!. (ambdues i barroer m'han arribat al cor) :)
ResponElimina