Història: la fabricació de cervesa a Menorca en el segle XVIII
Podeu trobar aquest article en pdf aquí.
Aquests temps, estic treballant en la lectura i anàlisi de textos històrics sobre cerveses àcides. Concretament, estic buscant fonts que documentin l'existència de cerveses necessàriament àcides abans del segle XX. Quan tingui alguna cosa, us la comunicaré, però, per motius que aquí no fan al cas, va per llarg.
Metres tant, em va escriure el Roger, un bon amic i excel·lent brouater de Menorca indicant-me que estava pensant en elaborar una recepta històrica de Menorca. Vaig pensar que potser s'havien descobert restes paleolítiques a l'Illa i que volia fer algun experiment de recreació de receptes venerables.
Venerables ho eren, potser si, però paleolítiques, no. El Roger estava en contacte amb en Gabriel Pieras, el qual havia escrit un article extraordinàriament interessant per als afeccionats a la història de la cervesa, sobre la producció de cervesa, a Menorca, en el segle XVIII.
En Gabriel Pieras, en paraules seves, és Mallorquí, informàtic de la vella escola, i "beer geek", o "cervesòfil", o "cervesiàfil" o com es digui de tota la vida. M'agrada llegir sobre la cervesa (i també tastar-la, fer-ne, evangelitzar al poble, i maridar (prova un foie mi-cuit amb una Lindemans Pecheresse. El resultat és molt superior a si et menjàssis el mateix foie amb un Sauternes de 600 €, un Chateau d'Yquem, per exemple).
Aquest article va ser publicat al diari de Menorca, en una primera versió, el 18 de març de 2025.
Amb el permís de l'autor (Gabriel Pieras) i de l'editor (Serra) el reprodueixo aquí. I al final, faré uns suggeriments de recepta per al Roger.
L’INTERROGANT CERVESER
i un poc més..
Biel Pieras
NOTA: Article publicat, en una primera versió, al diari “MENORCA”, el 18 de març de 2025. L'autor l'ha repassat un poc.
M’agrada una bona cervesa. I també som un poc cervesòfil: m’interessa llegir sobre temes relacionats amb el daurat beuratge. Com deia un altre cervesòfil veterà: darrere la cervesa hi ha molta història i molta cultura.
Fa uns anys vaig preparar un breu document per a una colla d’amics cervesers sobre la història de la cervesa a les Balears. Hi vaig incloure un paràgraf extret d’un interessant article sobre la fàbrica de cervesa “El Cisne" (nota 1) de Maó. Deia així:
“La isla de Menorca estuvo ocupada por los británicos entre 1708 y 1802 y aún se puede rastrear esta presencia en la lengua y en la arquitectura local. Esta particularidad nos abre el interrogante sobre si se llegó a fabricar cerveza en la isla durante este periodo…… salvo desconocidos antecesores ingleses, [Francisco Prats] fue el primer fabricante de cerveza menorquín. “ ( I també de les Balears.)Aquest interrogant em rondava per el cap. Tenia la seva lògica. Els vaixells que venien d’Anglaterra carregats amb barrils de cervesa podien tardar fins a 6 setmanes si feia mal temps, en arribar a Menorca. I a més estaven exposats a que la beguda tornàs dolenta durant el viatge (encara no havien descobert la cervesa de tipus IPA). No era gens raro pensar que també se'n fabricava a la mateixa illa. Però com confirmar les sospites ?
Recentment, llegint una tesi molt completa sobre Menorca baix la dominació britànica (Nota 2) em tornà a rondar el tema de la fabricació de cervesa a l’illa, i a la mateixa tesi vaig trobar un camí per resoldre l’interrogant pendent. Ara vos ho contaré. Abans, però, el
dramatis personae:
El primer protagonista d’aquesta història és en John Martin Baker, un anglès nascut a Menorca a mitjans del segle XVIII, de vida molt intensa i curiosa trajectòria. Un personatge polifacètic. Se'n podria escriure un llibre, sobre la seva atzarosa vida.
No vos puc mostrar com era realment. No he pogut trobar un gravat o retrat seu. Encara.
L’altre és el Sr. William Petty, 1r Marqués de Lansdowne, 2n Earl of Shelburne (Lord Shelburne, pels amics), abans ministre del Tresor i després primer ministre de la Gran Bretanya del 1782 al 1783. Fou ocupant aquest càrrec quan li tocà de ple la guerra de la Independència de les tretze colònies americanes. Ell no era partidari de la independència, però al final el 1783 es firmà el Tractat de París i els americans se'n sortiren amb la seva.
George Washington, Thomas Jefferson i James Madison (primer, tercer i quart president dels Estats Units) també tendràn el seu paper a aquesta història, però un parell d’anys més endavant.
I les tropes espanyoles, que juntament amb les franceses, han posat setge al castell de Sant Felip, a la bocana del port de Maò, darrer reducte de les tropes britàniques. Aquesta darrera baralla tanca el segon període de dominació britànica a Menorca. Després de cinc mesos de resistència, els anglesos capitulen, i els guanyadors entren a sac a cercar el botí de guerra.
És a aquest moment en què a John Martin Baker, comerciant, fill de comerciant, parent del qual havia estat abans governador de l’illa, l’almirall Baker, li prenen les seves pertinències: cases, tendes (amb tota la mercaderia) i l’equipament d’una cerveseria.
Que com ho sé? El senyor Baker va esperar a veure com acabava tot, però es va rendir a l’evidència quan, en paral·lel al Tractat de París, es firmaren acords bilaterals (Pau de París) entre la Gran Bretanya i altres països. Per l’acord amb Espanya Menorca tornava a la corona espanyola, allunyant a Baker de poder recuperar tot o part del que li havien pres.
Finalment, es decideix a escriure una carta al ministre del Tresor britànic, Lord Shelburne, per demanar-li ajuda econòmica. La podeu veure més avall. Hi ha un paràgraf que diu…
“ That on the land of the Spanish Army as said island Your petitioner actuated by Loyalty and affection for his King and Country, immediatly quitted his family and Effects to a very considerable amount which consists of Houses and Stores with Effects and all utentials of a Brewery”Que es pot traduir lliurement com...
"Que amb el desembarcament de l'Armada Espanyola a la dita illa el seu peticionari, mogut per la lleialtat i l’afecte al seu Rei i a la seva Pàtria, abandonà immediatament a la seva família i béns, en una quantitat molt considerable que consisteix en cases i tendes amb mercaderia i tot l’utillatge d’una broueria".
A la vuitena línia des de la part baixa de la imatge, Baker parla d'una "Brewery"
© William L. Clements Library, University of Michigan (Nota 3).
Vaja, ja ho tenim ! Sembla la constatació del que estàvem cercant: que a la Menorca britànica, més de 80 anys abans que Francisco Prats posàs en marxa la seva fàbrica “El Cisne” (1865), i a part de importar-ne del Regne Unit, ja hi havia com a mínim una cerveseria: la d’en John Martin Baker.
Ara ja ens podríem aturar. La troballa està feta i és hora de celebrar-ho amb una cervesa de clàssic estil anglès, que ens ajudi a ambientar-nos més dins la història que acabam de contar.Però encara ens queda alguna sorpresa. Voleu saber com va acabar la història d’en John Martin Baker? Idò que el menorquí va insistir a demanar ajuda al ministre Lord Shelburne, però no li va fer ni punyeter cas. Empipat, el 1796 es traslladà als Estats Units, i va demanar la ciutadania americana, que li fou concedida. El 1798 ja feia feina d’oficinista (recordau que parlava 5 idiomes i sabia de números. Alguna cosa havia d’aprendre quan ajudava al seu pare amb les operacions del seu negoci comercial.)
El mateix any de 1798, es casà a Filadèlfia amb una filla del coronel Fredrick Weisenfels, un alemany que va fer la carrera militar allistat a l’exèrcit britànic, i que quan ho havia ja deixat, es tornà a posar en marxa, però aquest cop amb els revolucionaris americans, i en contra dels seus antics companys anglesos. En Weisenfels va lluitar al costat d’en George Washington, i després de la guerra, i de la independència, continuaren l’amistat. Amistat que en Weisenfels aprofità per demanar un lloc de feina pel seu gendre.
El 20 d’agost de 1802 la “moguda de contactes” es posa en marxa. George Washington parla amb James Madison, futur quart president dels EUA, i aquest ho comenta al president Thomas Jefferson. El febrer de 1803 el mateix Jefferson firma el nomenament de John Martin Baker com a primer Cònsol dels EUA a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa.
No hi ha res com tenir padrins bens posicionats...
I atenció, el desembre de 1807 li amplien l’abast del consolat, ja que també li assignen... Tarragona! Nascut i criat a Menorca, en Baker parlava català. També anglès, castellà, francès i italià. Al segle XVII Menorca fou peça de guerres i bescanvis entre Espanya, Gran Bretanya i França. De tots ells, els anglesos van ser els més respectuosos amb la llengua i les institucions de l’illa.
Durant els seus anys de cònsol a Menorca, en Baker va correspondre als favors de Thomas Jefferson enviant-li de tant en tant, productes de les illes: vi, olives, tàperes, ametlles… a Monticello, la finca de Virgínia a on es retirà Jefferson quan passà la presidència a Madison.
En Baker tornà als EUA l’octubre de 1808. Començaria una etapa com a empleat del Govern americà, alternant estades a la capital amb consolats a distints països.
Mor el 29 de juliol del 1841 i és enterrat al cementeri de Springfield (Massachusetts).
Algú hauria d’indagar més a fons en la vida i obres d’aquest menorquí d’ascendència britànica. Comerciant, poliglota, cartògraf, espia (Nota 4), cònsol, escriptor (Nota 5), viatger...i cerveser! Hi ha material per una bona biografia.
Ara sí. S’ha acabat. És l’hora de la cervesa. Una bona Brown Ale feta actualment a Menorca per l’amic Roger Vila, de Grahame Pearce, és perfecta per l’ocasió. Salut !
Referències
Nota 1- Calvo Angulo, Luis Javier: Cerveza El Cisne (Mahón). Web Coleccionismo Cervecero, https://botellasserigrafiadas.blogspot.com/2015/03/cerveza-el-cisne-mahon.html
Nota 2 - Donaldson, David Whamond: (1994) Britain and Menorca in the eighteenth century. PhD Thesis The Open University
Nota 3 - Aquesta carta, juntament amb gran part de la correspondència de Lord Shelburne, es troba actualment a la biblioteca William Clements de la Universitat de Michigan (Ann Arbor, EUA) baix el títol de William Petty, 1st Marquis of Lansdowne, 2nd Earl of Shelburne papers, 1665-1885
Nota 4 – Mentre durava el setge de les tropes francoespanyoles al castell de Sant Felip, en JM Baker dibuixà i envià a Londres un plànol detallat de les posicions dels distints exèrcits. Posteriorment, quan en Madison ja era president, novament el tornà a enviar a les Balears, i una de les seves feines era passar-li informació de la situació al Mediterrani.
Nota 5 – Amb l’experiència adquirida com a cònsol, en JM Baker va escriure dos llibres sobre comerç exterior, que obtingueren un cert ressò:
• “Commerce of the United States and the Brazils” (Baker fou cònsol a Rio de Janeiro), i
• “A view of the commerce of the United States and the Mediterranean Sea-Ports”, editat pòstumament pel seu fill Louis Baker
Seguim
Però el Biel és un pou d'informació. Per tal de suggerir alguna recepta o un grup de receptes possibles, havíem de saber algunes coses més:
Havíem per exemple de saber si existia la possibilitat d'importar cervesa a Menorca o si existia l'oportunitat de fer-ne allà mateix. També havíem d'esbrinar, en el cas que se'n broués, en quines quantitats havia de ser.
Bé, sembla que s'importava cervesa d'Anglaterra cap a Menorca.
La citació que segueix s'extrau d'una tesi doctoral molt completa sobre Menorca en temps dels britànics
Vegeu més amunt la Nota 2
Aquesta mateixa citació ens informa sobre dues coses molt importants: els Anglesos importaven a Menorca, a més de cervesa, carbó (coal) i farina (flour). Això ens indicaria que, conscients que no hi havia combustible, en portaven, cosa que feia possible la producció de cervesa.
No diuen en quina forma portaven farina. Devia ser principalment de blat. Però podria ser que també importessin ordi en alguna forma. D'entrada, devien portar cereals en general per farratge atès que devien tenir mules i cavalls. Una part variable podia ser en forma d'ordi. I, posats a fer, hagués pogut ser farina de malt d'ordi, i posats a especular, ordi sense maltar.
Pel que fa a la quantitat de cervesa que ens podem plantejar, el Biel ens diu que la guarnició del quarter de St Felip era d'uns 2'000 soldats. També podem afegir que Maó era punt d'avituallament per a la flota britànica que navegava per tot el Mediterrani. El lloc era conegut com a la "Victualling Yard"
El nostre amic Pieras aporta alguns motius suplementaris de reflexions força pertinents i útils:
- No crec que, a la broueria de'n Baker, només es fes cervesa per l'autoconsum. Pens que com a bon comerciant, va veure un gran potencial de negoci i s'hi va posar, no en pla casolà sino industrial.
- I a més, quan escriu al Primer Ministre britànic demanant ajuda per que les tropes franco-espanyoles li han fotut tot, a la llista que fa posa una "Brewery". No crec jo que fos només una olla de maceració i un fermentador. Més bé supos que amb "all utentials of a Brewery" es deu referir a una broueria de tipus gran, més que casolana.
- A més, per coronar-ho tot, l'únic que puc apuntar és que en John Martin Baker era un comerciant dels principals de l'illa, dedicat sobretot a la importació/exportació des de i cap a Anglaterra, i quasi tota l'àrea mediterrània inclòs el nord d'Àfrica. No crec que a Menorca conreassin ordi o llúpol (segons els anglesos, l'illa no era capaç de proveir les provisions bàsiques de la flota britànica), i per això veig més factible que en Baker importàs la matèria primera per fabricar cervesa.
- Per tant, no és cas de demanar-se tan sols quina mena d'ordi o de llúpol es podia esperar trobar a Menorca.
Conclusions
Amb la informació que aporta l'amic Pieras, podem avançar que la broueria d'en Baker, necessàriament, havia de ser una broueria amb una producció de mides respectables que devia funcionar amb alguna forma de carbó.
2000 soldats anglesos són molts i, a l'estiu, deurien de passar molta set. Així que la producció devia ser important. Hi devia haver al menys un producte "de batalla" de graduació tot just superior als 3%Vol.
En vistes d'això, crec que, possiblement fessin cerveses denses per optimitzar l'energia, però que és molt probable que, guardant-ne una mica per a ús personal, fessin bastantes extraccions que al final barrejaven per fer alguna cosa propera a una Pale Ale. Fins i tot podríem considerar que produïssin alguna cosa com la Ale històrica, sense llúpol...
En termes de receptes, qualsevol recepta del segle XVIII seria possible. Especialment, per a la tropa, Mild Ale (de consum ràpid), Pale Ale (Ordinary Bitter) o Strong Ale. En produccions limitades o en primeres extraccions, fins i tot podien pensar en alguna Stock Ale com una October Beer.
El Roger podría, per exemple, plantejar-se una cervesa aconseguida per "Party Gyle", un mètode que, amb variacions regional, es practicava des de molt temps enrere a tota l'Europa cervesícola. Seria doncs un producte amb molt "story telling".
24-07-2025
Albert Barrachina Robert
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Ex-Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Ex-membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des de 2015 (Probablement també «ex»)
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons.
Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada