Hopus
Terrae fructus hominisque studium
La brouateria:
Brasserie LEFEBVRE
El lloc:
La brouateria Lefebvre es troba al poble
Quenast al Brabant Való, capital Wavre. Es troba al bell mig de Bèlgica, entre
Bruxel·les i Namur, prop de Lovaina (on sigui dit de pas hi ha una universitat
on s'estudia el grau d'enginyer en brouateria i malteria).
Contacte:
Brasserie LEFEBVRE s.a.
Chemin du Croly, 54
B-1430 Quenast
Belgique
Téléphone : +32 (0)67-67 07 66
Fax : +32 (0)67-67 02 38
Email : info@brasserielefebvre.be
Chemin du Croly, 54
B-1430 Quenast
Belgique
Téléphone : +32 (0)67-67 07 66
Fax : +32 (0)67-67 02 38
Email : info@brasserielefebvre.be
Història:
Els orígens de la brouateria Lefebvre, a la
vall del Sena, es troben en 1876. En aquest any, Jules Lefebvre, guardabosc,
agricultor, hostaler i maltejador, va inaugurar la seva nova fàbrica de
cervesa. Es van obrir cafès al voltant d'unes pedreres de pòrfir on molts
treballadors assedegats anaven a desalterar-se amb la cervesa del senyor
Lefebvre. Les cerveses que es feren llavors, i fins al 1940,
tenien aproximadament uns 2,5º en volum d'alcohol.
El 1916, durant la guerra, la brouateria va ser desmantellada per les requisicions dels metalls que feren els Alemanys.
En 1921, després de la Primera Guerra Mundial, Auguste Lefebvre, fill de Jules, va traslladar la brouateria des del centre del poble fins a un turó proper per tal d'evitar les inundacions anuals del riu Sena. La nova brouateria es va instal·lar en una brouateria que es trobava en fallida. Actualment, la brouateria es troba encara en aquell lloc. Entre dues guerres, va existir una especial rossa (Spéciale Blonde) amb 4,2º en volum d'alcohol.
El 1921 també, Gaston Lefebvre, de la tercera generació de Lefebvres, va modernitzar la fàbrica de cervesa incloent una nova línia d'envasament en ampolles: fins llavors només havien envasat en barriques de 30, 50 i 100 litres.
El 1932, s'instal·len cups cilíndric-cònics. Aquesta tècnica nova permet que, durant un temps, la brouateria Lefebvre es trobi al davant de les brouateries innovadores del país.
Durant el període 1940-1945, la guerra i la mort de l'esposa de Gaston provocaran l'alentiment l'activitat. La fàbrica de cervesa no es requisa però es troba sotmesa a l'obligació d'elaborar cervesa de baixa graduació (nivell màxim d'alcohol del 0,8% en volum), mesura que, per altra banda, afecta a totes les brouateries per mor de la recessió que implica la guerra.
El 1953, i fins al 1987, la fàbrica de cervesa també és dedica a la distribució de begudes no cerveseres.
El 1960, Pierre Lefebvre es fa càrrec de la brouateria al moment que les pedreres veïnes redueixen la seva activitat. Es llança una nova cervesa al mercat: la Porph-Ale, una cervesa d'alta fermentació que conté 5% de volum. Com ho podíem endevinar, la cervesa deu el seu nom a la pedra local. Abans d'aquesta data, l'empresa produïa cervesa de taula que es venia en ampolles de 75cL i de Litre. Em refereixen que la quantitat d'alcohol podia rondar els 1,2 graus en volum.
El 1966, una altra cervesa neix: la Super-Houblo, de tipus escocès, que conté 6% d'alcohol per volum. Queda clar que super-houblo es refereix al llúpol (houblon) que devia trobar-se al centre de la recepta.
El 1975, Philippe Lefebvre, de 5 ª generació entra a formar part de l'equip i hi aporta els seus coneixements comercials.
Les primera cerveses "naturals" (amb pòsit visible) van ser creades en 1978, en termes d'un contacte establert amb l'Abadia de Bonne Esperance.
En 1980 és quan realment comença l'exportació. La Bonne Esperance, especialment refermentada en ampolla, exportada a Itàlia aviat va ser un èxit.
El 1983, l'abadia de Floreffe estableix un contracte de llicència amb la família Lefebvre per tal que produeixi les seves cerveses especials. Al principi, la sèrie es constituïa de tres cerveses, però ràpidament van passar a cinc. Primer s'elaboraren la Double Floreffe, la Triple Floreffe, i la prima Melior a les que s'afegirien posteriorment la Floreffe Blonde i la Floreffe blanca.
El 1989, produeixen una cervesa blanca sota el nom de Student que, ben aviat, va passar a dir-se Blanche de Bruxelles.
El 1916, durant la guerra, la brouateria va ser desmantellada per les requisicions dels metalls que feren els Alemanys.
En 1921, després de la Primera Guerra Mundial, Auguste Lefebvre, fill de Jules, va traslladar la brouateria des del centre del poble fins a un turó proper per tal d'evitar les inundacions anuals del riu Sena. La nova brouateria es va instal·lar en una brouateria que es trobava en fallida. Actualment, la brouateria es troba encara en aquell lloc. Entre dues guerres, va existir una especial rossa (Spéciale Blonde) amb 4,2º en volum d'alcohol.
El 1921 també, Gaston Lefebvre, de la tercera generació de Lefebvres, va modernitzar la fàbrica de cervesa incloent una nova línia d'envasament en ampolles: fins llavors només havien envasat en barriques de 30, 50 i 100 litres.
El 1932, s'instal·len cups cilíndric-cònics. Aquesta tècnica nova permet que, durant un temps, la brouateria Lefebvre es trobi al davant de les brouateries innovadores del país.
Durant el període 1940-1945, la guerra i la mort de l'esposa de Gaston provocaran l'alentiment l'activitat. La fàbrica de cervesa no es requisa però es troba sotmesa a l'obligació d'elaborar cervesa de baixa graduació (nivell màxim d'alcohol del 0,8% en volum), mesura que, per altra banda, afecta a totes les brouateries per mor de la recessió que implica la guerra.
El 1953, i fins al 1987, la fàbrica de cervesa també és dedica a la distribució de begudes no cerveseres.
El 1960, Pierre Lefebvre es fa càrrec de la brouateria al moment que les pedreres veïnes redueixen la seva activitat. Es llança una nova cervesa al mercat: la Porph-Ale, una cervesa d'alta fermentació que conté 5% de volum. Com ho podíem endevinar, la cervesa deu el seu nom a la pedra local. Abans d'aquesta data, l'empresa produïa cervesa de taula que es venia en ampolles de 75cL i de Litre. Em refereixen que la quantitat d'alcohol podia rondar els 1,2 graus en volum.
El 1966, una altra cervesa neix: la Super-Houblo, de tipus escocès, que conté 6% d'alcohol per volum. Queda clar que super-houblo es refereix al llúpol (houblon) que devia trobar-se al centre de la recepta.
El 1975, Philippe Lefebvre, de 5 ª generació entra a formar part de l'equip i hi aporta els seus coneixements comercials.
Les primera cerveses "naturals" (amb pòsit visible) van ser creades en 1978, en termes d'un contacte establert amb l'Abadia de Bonne Esperance.
En 1980 és quan realment comença l'exportació. La Bonne Esperance, especialment refermentada en ampolla, exportada a Itàlia aviat va ser un èxit.
El 1983, l'abadia de Floreffe estableix un contracte de llicència amb la família Lefebvre per tal que produeixi les seves cerveses especials. Al principi, la sèrie es constituïa de tres cerveses, però ràpidament van passar a cinc. Primer s'elaboraren la Double Floreffe, la Triple Floreffe, i la prima Melior a les que s'afegirien posteriorment la Floreffe Blonde i la Floreffe blanca.
El 1989, produeixen una cervesa blanca sota el nom de Student que, ben aviat, va passar a dir-se Blanche de Bruxelles.
El 1996, la brouateria innova amb una cervesa
amb mel: la Barbar rossa. Al cap d'un temps també llançarien al mercat
la Barbar d'hivern que, com ho diu el seu nom, es produeix d'Octubre a
Febrer.
El 1998, una cervesa a la poma es posa en
marxa: la Newton.
En 2003, la brouateria inaugura una nova línia de cerveses amb fruita. Però no acabem de saber si són cerveses típiques de fermentació espontània o si són ales aromatitzades, o alguna cosa entremig (fermentació làctica i alcohòlica controlades...). En qualsevol cas les anomenen Kriek i Framboises i, per seguir la corrent, una Pêche (préssec). Altrament, han introduït al mercat en 2004 una Pils de nom Manneken Pils...
En 2003, la brouateria inaugura una nova línia de cerveses amb fruita. Però no acabem de saber si són cerveses típiques de fermentació espontània o si són ales aromatitzades, o alguna cosa entremig (fermentació làctica i alcohòlica controlades...). En qualsevol cas les anomenen Kriek i Framboises i, per seguir la corrent, una Pêche (préssec). Altrament, han introduït al mercat en 2004 una Pils de nom Manneken Pils...
La cervesa:
La HOPUS es broua amb cinc tipus de llúpols i s'ha estat investigant 2 anys per a ajustar la recepta.
En barril, la Hopus és una cervesa de temporada que només es fa un cop l'any i per encàrrec. No conté gra cru.La intenció bàsica d'aquesta cervesa és doncs de passejar-nos una estona entre aromes de llúpols.
Presentació: ampolla de 330mL amb tap de
ceràmica.
Alcohol: 8,3%Vol.
Lot: 11:34
Caducitat: 14-07-2013
Fermentació: presumiblement alta.
Ingredients: Malt d'ordi, 5 llúpols, aigua i
ferment.
Data del tast: 25-01-2013.
Temperatura: al menys 10ºC.
L'estil:
Ale forta belga
Al nostre blog Veieu la Trippel o la daurada.
BJCP No acabo de saber si és 18.C. o 18.D. Crec que la primera opció és la bona.
Descripció:
En destapar:
Molta, moltíssima escuma. No he pogut olorar
res perquè estava recollint la cervesa sobre el meu escriptori.
Aspecte:
Cervesa tèrbola amb solatge. El solatge, en
obrir l’ampolla, s’escampa en la cervesa. Ja estàvem avisats pel web, però no
és especialment agradable. Escuma no molt espessa però abundant, persistent i
deixant notables adherències.
En Nas 1:
Jo m’esperava molt de
llúpol, molta herba i m’ha sorprès un agradable perfil de malt amb forneria
dolça com ara ensaïmada, galetes, brioix. Tot plegat acompanyat d’un
respectable toc dolç molt lleugerament torrat o caramel·litzat.
El perfil del llúpol
ens ofereix primer una important nota de saponària darrera la qual podem
identificar olors d’herba, tocs discrets de resina i alguna cosa sense definir
de fruita tropical.
De fruitat no se’n
troba gaire encara que sigui una cervesa d’alta fermentació. Tot i així,
buscant una mica, podríem citar una nota que s’assembla a l’albercoc, potser
albercoc sec.
Cal dir que, en general, la cosa queda bastant equilibrada donat
que no hi ha cap característica que enmascari definitivament cap altra.
Altrament, també
podríem parlar d’un cert nivell de complexitat.
En Boca 1:
Bones olors de
caramel o millor, de melassa (però poc caramel·litzats, bastant atenuats). Cos
notable i efervescència fina just present, gens abassegadora. Trobem les olors de forneria fina però aquest cop
venen barrejades amb la olor de l’alcohol que si bé no es nota massa, no deixa
de ser present (8,3%!).
D’amargor en trobem
ben poca, de moment. Amb la cervesa encara en boca, la trobem fina i només es
resol amb un punt d’acidesa i d’astringència molt a la llarga (al menys 2
minuts). Podríem dir que és seca, però crec que aquí, els llúpols són usats en
la seva faceta aromàtica gairebé exclusivament.
A part de la
forneria, podem identificar altre cop la saponària i algina nota cítrica que
podría centrar-se en taronja al marge d’un punt (quasi res) de resina i d’herba.
En Nas 2:
Hem de dir que les
aromes en general ens arriben de cop i molt poc diferenciades. Aquesta recepta
aconsegueix un notable equilibri on res domina definitivament. Així és com les
discriminacions es fan difícils perquè gairebé tot apareix en el mateix pla.
Sigui com sigui i
insistint, tornem a trobar una barreja de forneria dolça on destacaríem la
geleta, el brioix, l’ensaïmada, el pa de pessic.
 |
| Ensaïmada (Vikipèdia) |
Curiosament, no trobem res de
pa en cap forma. També podem tornar a descriure notables olors de saponària
(que potser podríen ser una mica excessives), de gerani d’olor i al final, d’herba.
Molt al final descriuríem una nota de palla que s’associa molt bé amb la de
galeta.
Al final, la barreja
acaba recordant el pa de pessic de taronja i el codonyat (una llesca de pa de
pessic de taronja amb una llesca de codonyat a sobre!).
En boca 2:
Tot arriba alhora.
Com a novetat curiosa citaríem un lleuger toc saladet (quasi res) i una nota de
ferment fresc. Altrament també detectem olor d’ortiga.
Es nota bé l’alcohòl,
però sense cap mena d’estridència.
Notem una agradable
sensació de plenitud però sense pes. L’efervescència segueix fina.
Es poden descriure
olors de biscuit, de galeta, d’herba amb un punt d’agràs. Molt al final tornem
amb la nota de palla seca.
Empassant, altre cop
es nota més l’amargor però en forma moderada, seca i un pèl metàl·lica. El tast
s’allarga molt en una barreja bastant indestriable de tocs lleugerament dolços
i equilibradament amargs.
Les passades següents
no aporten res de nou.
Impressions generals:
Una cervesa
mitjanament complexa, molt equilibrada formant una composició notablement
homogènia, molt agradable. Malgrat la complexitat, la cervesa no presenta cap
resistència, no és gens pesada i és perfectament bevible, el glop passa molt
bé, sense esforç.
Tot i així no és
gaire desalterant com era d’esperar amb una cervesa d’aquesta graduació i amb
aquest cos. No és una cervesa per passar la set.
Insisteixo, s’ha
aconseguit una cervesa molt equilibrada amb una sàbia composició que fins i tot
podríem qualificar d’elegant.
En definitiva, una
cervesa que mereix atenció de molt bona factura.
Nota (molt) personal:
He de reconèixer que,
un cop feta la descripció, em quedo una mica parat: no m’acaba d’agradar
aquesta cervesa. Se’m acut que té massa olor de saponària. I la combinació
entre això i el malt em recorda quan algú s’ha rentat els cabells i se’ls
asseca amb assecador: olor de keratina escaldada! Em molesta una mica,
sincerament. Entenc que és una opció gustativa que pot ser volguda o podría ser
que l’ampolla hagués evolucionat en aquest sentit. No m’acaba de fer el pès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada