Cervesa castellana
http://www.cervezasagra.es/
Direcció:
DAVIYUN S.L.
Avenida de la industria 155A
45230 Numancia de la Sagra (TO)
Autors o propietaris de la cerveseria:
Bob Maltman (mestre cerveser) i Pepe Rodriguez (Cap de cuina del Bohío de Illescas).
L’objectiu d’aquesta cerveseria és el de produir cerveses artesanes propiament castellanes i d’oferir així unes cerveses “diferents”, amb característiques que puguin satisfer un public que no es limiti al simple consum. En definitiva el mateix que fan tots els productors artesans, si fa no fa, però amb marca castellana.
La cerveseria presenta de moment els productes següents:
Pilsener, Premium i Bohío, així com una sèrie dedicada al ruc de Sancho Panza: Burro de Sancho Rubia, Burro de Sancho Roja i Burro de Sancho Negra.
La cervesa que anem a degustar és la SAGRA PREMIUM.
Estil declarat: Blond Ale. No és pas cap estil “homologat”, però tampoc fa falta que s’homologui res en particular. Podem suposar que han volgut elaborar una ale que fos més clara que la Pale Ale per tal de ser tan “rossa” com una Lager Helle o una Pils. Mercat obliga.
Presentació:
Ampolla de 33cl transparent. No s’adverteix cap pòsit.
Alcohol: 5,4%Vol.
Caducitat: Abril 2012
Alta fermentació.
Ingredients: Es diu que la cervesa es fa amb ordis i llúpols espanyols i alemanys (ens agradaria saber quins son espanyols):
Malts Pils, Vienna, Abbey i Hell.
Llúpol: Cascade.
Temperatura recomanada de degustació: entre 4 i 6ºC!!! Tan és dir que no cal degustar en aquestes temperatures. Nosaltres començarem a 8º i acabarem a 13ºC.
Descripció:
En destapar:
Olor d’herba, raïm verd, aranja i potser quelcom de poma.
Aspecte:
Color daurat/coure clar. Lleugerament tèrbola. Escuma espessa i persistent. Es fan garlandes.
Aromes 1:
En primer lloc, ens assalta la olor del llúpol: raïm verd, grosella blanca. A la llarga, amagat darrere aquestes primeres impressions, podem notar una mica de pa de barra, baguette fresca, especialment la molla. Nosaltres no recomanem les temperatures indicades en l’ampolla: aquesta cervesa comença a donar bones impressions quan s’escalfa una mica: apareix el perfil del malt amb una mica més d’acuitat.
Gustos 1:
Curiós punt de sal. Olor d’herba i quelcom de cítric. Amargor notable però no estrident. L’amargor és entre seca i metàl•lica. La primera impressió es va imposant sense exagerar la sequedat. Sensació d’efervescència picant. Cos notable, superior a la mitjana. El picant i l’amargor són prou persistents. Finalment, amb l’escalfor, apareixen notes de poma madura i potser, buscant bastant, albercoc.
Aromes 2:
En una segona passada, segueix dominant el llúpol: herba tallada, heura i un puntet de sota bosc. A la llarga apareix també alguna cosa molt tènue de mel.
Gustos 2:
Efervescència picantona. Domina l’herba tallada i la grosella blanca. Potser apareix alguna cosa floral però sense identificar. Perfil dolcet interessant i en justa mesura. Reapareix una mica de sota bosc (ferment?) així com pa fresc, baguette. Cos consistent. Astringència, res; DMS, res; Diacetil, res.
Persistència dels gustos d’herba. A la llarga, el “picant” és excessiu (pel meu gust).
Aromes 3:
Amb una temperatura més elevada, el perfil del malt es fa més evident. Es pot distingir la mel amb prou facilitat així com un punt de caramel (o de sucre candi). També es distingeix millor el toquet de sota bosc. Les fruites també es fan més pregones amb la grosella blanca al capdavant i una mica de poma madura.
Gustos 3:
Grosella, albercoc i una cosa densa que no aconsegueixo determinar, lleugerament dolç. Cos més contundent amb l’escalfor. Sincerament, només puc repetir que aquesta cervesa guanya molt en ser presa en temperatures més raonables que les proposades. A 10ºC ens ofereix una paleta prou variada i complexa que en fred no podríem ni somiar.
Segueix present el curiós toc salat i a mesura que augmenta la temperatura es noten cada cop millor les fruites: grosella i albercoc. No acabo d’esbrinar la tercera cosa ...
Pa de pagès i també quelcom de palla.
Impressions generals:
Una cervesa ben feta i agradable una mica decantada cap al perfil del llúpol (massa pel meu gust personal) amb una interessant composició de malts i un perfil fruitat curiós. En una altra sessió, vaig trobar un perfil un pelet més dolç. A temperatures adequades, el cru revela una complexitat interessant tot i que no ofereix novetats a partir del quart tast.
Recomanaria una combinació amb algun guisat fi de pollastre (sense all i un mínim de tomàquet), deixant la carn a punt de desfer-se i amb un suc lleugerament aromatitzat.
Sinó, unes braves convindrien a la perfecció.
Addenda: els materials:
Malt Pils:
(Inventat en 1840) Malt que segons on també se li diu malt Lager. És el malt més clar que es pot trobar. Baix en proteines, normalment de dues línies, alta extracció. Aromes prou fortes.
Malt Vienna:
malt d’ordi fornejat, més fosc que el Pale Ale però menys que el Munich. Color daurat-carabassa i aroma de bescuit.
Malt Abbey:
producte específic de la casa Weyermann normalment utilitzat en cerveses d’abadia belgues.
Malt Hell:
Les referències que tenim diuen que és el mateix que el Vienna...
Cascade:
Llúpol americà creat en 1956 a la universitat de l'estat d'Oregon a partir del Fuggle i el Serebrianker (una varietat russa) però que no s'ha cultivat fins al 1972. Aroma de cítrics, especialment llimona i aranja. Gran èxit comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada