Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tasting notes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tasting notes. Mostrar tots els missatges

11 d’abril 2024

Avaluacions - MILD OLDFIELD - Dark Mild (BJCP 13A)

Reptilian Brewery + Ex Nihilo

MILD OLDFIELD 


Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: L23024
Consum recomanat: 06/2024

Dades tècniques

Alcohol: 3,3%vol
Amargor: 18 IBU

Ingredients

Malts Maris Otter, aromàtic, xocolata i brown.
Llúpols: EK Golding, WGV.

Estil declarat

Dark Mild (BJCP 13A) Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex, més avall.

Sobre l'avaluació

Els alumnes disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament tapat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen. 


Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Generosa, lleugerament tenyida, de color ivori clar, variablement densa, entre poc i mitjanament persistent i formant adherències variables, més aviat persistents.

Cervesa:

Cervesa de color ambre fort o coure [El color «coure» és probablement el descriptor menys precís dels que fem servir]
Ben transparent, sense sedimentació apreciable. 

2. Aromes en nas

Hem fos els comentaris dels alumnes que han diferenciat el tast en dues passades, en una sola.
 
Inicialment, es poden descriure fortes aromes de melassa, a punt de cremat. També caramel. Es pot descriure alguna cosa de galeta Maria.  Sensació lleugera de fusta.
El conjunt és dominat pel perfil del malt que és el responsable de l'impacte general de la recepta. Es parla d'un rerefons aromàticament dolç, palla i de notes de crosta de pa, de torrades i de caramels. També mel i toffee.
Altrament, s'ha citat el cafè i el cacau.
En alguna descripció, es defineixen també notes de tabac, de cendra.
El perfil de malt inclou doncs notes generalment molt torrades, a punt de cremar. Algú fins i tot afegeix una sensació de fumat. I ja extremant, algú ha parlat de salsa soja tot i que en una intensitat extraordinàriament discreta.

Bones olors de llúpol. Al principi, eren dominants, però es converteixen ràpidament en discretes. Així i tot, totes les avaluacions han posat una certa insistència en descriure un perfil fresc i balsàmic representat principalment per la saba, l'herba i el mentolat. S'especifica que aquesta frescor, en intensitats variables, s'allarga en tot el tast i fins i tot, pot augmentar cap al final.
Algú ha citat notes florals de rosa.

Notes afruitades que recorden fruites de pinyol però que queden indefinides. També codonyat. Algú ha suggerit albercoc, plàtan i fruites roges. Préssec en almívar. En general, les fruites es perceben com bastant madures o, com ho acabem de veure en forma «treballada», almívar o melmelada.

Els aspectes especiats es posen evidència. Sense discutir si són deguts a la fermentació o si són aportacions dels malts, s'inclouen olors de canyella, de pebre, de clau d'espècia o de nou moscada.

Tal vegada es pugui descriure un lleuger toc de T2N incipient (fusta).

Una mica de mantega. Quasi res. Potser llaminadura.

Malgrat que cada estudiant ha descrit cadascú la seva part limitada del que precedeix i que, al final ha conclòs a una complexitat modesta d'aquesta recepta, ens veiem en l'obligació d'observar que, en conjunt, aquesta recepta té un perfil aromàtic molt complex. 33 descriptors aromàtics no són cap broma! 

3. Boca

Còrpora

Cervesa lleugera, de cos entre discret i mitjà.

L'efervescència no ha fet l'objecte de cap consens però la majoria dels avaluadors l'ha percebuda com a més aviat fluixa. Algú ha anotat que malgrat la seva poca intensitat, l'efervescència era lleugerament picant o vivaç.

Textura vellutada o sedosa. Aquesta opinió no és unànime. Els malts altament torrefactes poden haver aportat alguna lleugera sensació astringent que no arriba a ser molest, però que no es troba compensat.

Gustos

Amargor fluixa però immediata. Fresca. S'escampa molt bé en la cavitat bucal. És una mica metàl·lica, gens punyent. Lleugerament secant. A pesar de ser modesta, és de llarga durada. De fet és el vector de la persistència general de la cervesa en boca i a la ment. Se cita en especial la frescor com essent el component principal de l'amargor i de la seva persistència.

Molt ben atenuada, gens embafadora.

Algú ha anotat un lleuger gust salat.

Aromes

Aroma dolça de caramel, sensació balsàmica, fresca i herbós, crosta de pa. En aquesta fase, s'afegeixen aromes de pansa i d'altres fruits secs com ara la pruna. No he sabut interpretar si l'alumne parlava de fruits secs (ametlla, avellana, nou) o de fruites dessecades (pansa, orellana, etc.) Sigui com sigui, ambdós aspectes són possibles.

El perfil aromàtic en boca és molt semblant a la seva vessant en nas. Es parla de «congruència» i s'assenyala més d'un cop com a element positiu. [Personalment no hi estic d'acord. Una cervesa no té perquè ser «congruent» o no ser-ho. De fet les que no ho són poden introduir sorpreses força divertides. Dit això, és correcte o adient anotar aquesta congruència que, per a mi, no és ni bona ni dolenta per defecte].

4. Aspectes generals 


Bastant bevible, de glop ràpid.

Passa mitjanament la set.

Un estudiant proposa una explicació:

«és una cervesa bevible que no passa la set degut als sabors persistents de pa torrat. Inicialment, és [...] aparentment dolça però [...] inclou una amargor secant i sabors torrefactes que l'equilibren»

Sobre la digestibilitat, qualsevol apreciació seria una especulació puix que no tenim temps d'apreciar aquesta qualitat en un tast tan ràpid.

No hi ha consens sobre si aquesta cervesa passa o no la set. N'hi ha hagut per tots els gustos.

En canvi, tothom està d'acord sobre el fet que, malgrat el fort perfil del malt, el resultat final és bastant refrescant.

Més aviat evolutiva, especialment en funció de la temperatura:

«l'amargor és molt baixa i s'escampa bé a la boca deixant que predomini el sabor dolç que evoluciona cap a la crosta de pa torrat [que es detecta al principi] i es queda a la boca».

Podrem estar d'acord o no amb la presència o la intensitat de la dolçor, però aquesta descripció parla clarament d'evolució.

Una altre exemple:
«malgrat que el glop és molt ràpid, deixa una lleugera sensació aspra que és accentuada pel sabor torrefacte que arriba gairebé a ser cremat al final.».
Els soferts examinats han trobat que la recepta era més complexa en nas que en boca. Rares vegades és al revés. Però no està de més assenyalar aquest fet.

Pel que fa a l'impacte, diria que no l'he explicat prou clarament. Per això, n'hi ha hagut per tots els gustos. Per si de cas, deixo aquest enllaç on crec que ho he explicat millor.

Pel que fa a mi, trobo que és una cervesa que inicia amb un important impacte degut a la munió de torrefactes i torrats que s'hi detecten sense esforç.

A més, és una cervesa que proposa intensitats de malts bastant fortes i que deixa una impressió gens anodina a la memòria. Penso que estem davant d'una cervesa clarament decantada cap als perfils del malt (torrats) i la fermentació. És possible que el llúpol faci esforços gens negligibles per compensar aquesta dominació i que, en alguns moments del tast, puguem considerar que la recepta sigui gairebé equilibrada. Però la sensació general és que estem davant d'una recepta que no vol ser equilibrada i que proposa deliberadament un decantament principalment cap al perfil del malt.
Conclusions

Una estudiant suggereix que aquesta cervesa aporta reminiscències autumnals. És una descripció força agradable i eloqüent.

En termes més tècnics, crec que hauríem de dir que és una cervesa amb aromes i gustos bastant forts, amb un impacte psicològic i sensorial entre mitjà i fort. Proposa una discussió molt interessant entre el domini de torrats, un acompanyament igualment intens, càlid i complex degut a la fermentació davant d'un aparell simple però eficaç de frescor i d'amabilitat.

I la pregunta final que ens podem fer és si això funciona. Al marge de tot plegat, incloent els «inventors» de la recepta, aquesta recepta funciona?

Jo diria que si.

BJCP 13A. Mild fosca (Dark Mild)

Impressions generals


Una cervesa d'AF anglesa, de consum ordinari, fosca, de baixa densitat, decantada cap al malt molt apropiada per beure en quantitat. Refrescant alhora que molt aromàtica amb una gran gamma d'expressions de malts i sucres foscos.

Aromes

Aroma de malt entre baixa i moderada. Pot presentar una mica d'afruitat. L'expressió del malt pot donar-se en una ampla gamma de caràcters que pot incloure caramel, toffee, gra, torrat, nous, xocolata o lleugerament torrefacte. L'aroma de llúpol és baixa a nul·la, i si n'hi ha, sol ser terrosa o floral. Molt poc a gens de diacetil.

Aspecte

De color de coure a marró fosc o caoba. Es poden trobar alguns pocs exemples més clars (ambre mitjà a marró clar). Generalment transparent tot i que tradicionalment no és filtrada. Cap d'escuma entre baix i moderat, de color blanc trencat a colrat. La seva persistència pot ser pobra.

Aromes en boca

Una cervesa generalment maltosa tot i que s'hi poden trobar una ampla gamma d'aromes basades en el malt i en l'activitat del llevat (per exemple maltós, dolç, caramel, toffee, torrat, nous, xocolata, cafè, torrefacte, afruitat, regalèssia, pruna seca, pansa). Pot tenir un final de sec a dolç. Les versions amb malts més foscos poden presentar un final sec i torrefacte. Amargor entre baixa i moderada, suficientment com per fer contrapès però no arriba a cobrir el perfil del malt. Èsters afruitats entre moderats i res. Diacetil i aromes de llúpol entre poc i res.

Còrpora

Cos entre lleuger i mitjà. Carbonatació, generalment entre baixa i mig-baixa. Les versions més torrefactes poden oferir una lleugera astringència. Les versions més dolces poden semblar presentar un cos més consistent degut a la densitat.

Comentaris

La majoria són cerveses de consum ordinari pels volts de 3,2% tot i que algunes versions es poden trobar en una forquilla més alta (> 4%) de cara a l'exportació i a algunes ocasions especials com ara festivals i/o versions estacionals. Generalment, és servida en barril. Les versions de consum ordinari envasades en ampolla no solen viatjar bé. Aquest estil permet una ampla gamma d'interpretacions. Hi ha versions pàl·lides però són encara més infreqüents que les Mild Fosques. Aquesta guia només descriu les versions fosques actuals.

Història

Històricament, «Mild» era simplement una cervesa jove. Aquest adjectiu es podia fer servir per a distingir-la de les cerveses més madurades o amb més càrrega de llúpol. Les «Milds» actuals procedeixen de les Pale Ale més fluixes del tipus «X» dels anys 1800 tot i que les Mild més fosques no van aparèixer fins al segle 20. En el seu ús actual, el terme implica una cervesa de baixa graduació amb menys amargor de llúpol que les Bitter. Aquesta guia descriu les versions britàniques modernes. El terme «Mild» ha perdut actualment una mica el favor del públic i moltes broueries ja no el fan servir. És cada cop més infreqüent.

No hi ha cap connexió històrica ni cap relació entre Mild i Porter.

Ingredients característics

Malts Pale base britànics (sovint bastant dextrinosos), malt Crystal, malts foscos o adjuncions de sucre fosc. També pot incloure adjuncions com flocs de panís i pot ser acolorida amb «Brewer's caramel». Llevats britànics amb molt caràcter. Qualsevol tipus de llúpol atès que el seu caràcter és silenciat i rares vegades apreciable.

Comparació estilística

Algunes versions poden semblar Porter angleses modernes (13C) però amb menys densitat. Molt menys dolça que la London Brown Ale.

Dades tècniques

D.I. 1,030 – 1,038
D.F.: 1,008 – 1,013
IBUs: 10 – 25
EBC: 24–50 (12–25 SRM)
Alc.: 3,0 – 3,8 %Vol.

Exemples comercials

Banks's Mild, Cain's Dark Mild, Highgate Dark Mild, Brain’s Dark, Moorhouse Black Cat, Rudgate Ruby Mild, Theakston Traditional Mild

Etiquetes

Consum_ordinari, color_fosc, Alta_fermentació, Illes_britàniques, Família_brown_ale, maltosa

Traducció

ABR
11-04-2024

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
 
PS.
Per motius que no entenc, el programa no em permet respondre al comentari del M.R. al lloc que toca i, per tant, ho faig aquí: com es diu al principi, els estudiants no tenien absolutament cap informació prèvia sobre les cerveses a avaluar.
ABR

18 de juny 2023

Avaluació - Birrificio Italiano - TIPOPILS

Birrificio Italiano

TIPOPILS

 

Finalment, n'he aconseguit un parell! Gràcies a l'Albert del bar ALE & HOP del carrer Basses de Sant Pere a Barcelona.

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 16-06-2023.
Referències: Lot: 23013
Envasament: 14-02-23
Consum preferent: 31-07-2023
Dades tècniques

Alcohol: 5,2%vol.
Presentació: ampolla de vidre de 33 cl.
Estil declarat
Pils Italiana

Discurs (Story telling)

Non lasciare che il suo profumo travolgente appassisca, bevila al momento giusto.
No deixis que el seu perfum encisador es panseixi, beu-la al moment just.

Tipopils, l’autocoscienza
La madre di tutte le Italian-Style Pils, che sussurra storie di campo d’orzo e gi
ardini di luppolo. Chiara, a bassa fermentazione, con finale secco, amaro, avvolgente, un invito irresistibile alla bevuta. Una Pils intramontabile, l’innovazione di un classico in perfetto stile Birrificio Italiano, per riscoprire antichi sapori perduti.
Tipopils, l’autoconeixement
La mare de totes les Pils d'estil italià, xiuxiuejant històries de camps d'ordi i jardins de llúpol. Clara, de baixa fermentació, amb un final sec, amarg, envoltant, una invitació irresistible a la beguda. Una Pils atemporal, la innovació d'un clàssic al perfecte estil del Birrificio Italiano, per redescobrir els antics sabors perduts.

Timeless Pils
Pils atemporal
No farem un estudi detallat d’aquest text, però val la pena posar en evidència les típiques destresa i habilitat italianes a l’hora d’agombolar el producte i el comprador en una única boira suggestiva d’atractiva vèrbola.

Curiosa definició d'estil: Pils atemporal. Com s'entén?

Avaluació sensorial:

Aspecte:

Escuma molt blanca, densa, generosa, mitjanament persistent i formant molt bones adherències.
Cervesa de color daurat més aviat clar, molt lleugerament tèrbola. Sense cap mena de sedimentació.

Aromes en nas 1

Aromes amb escuma

Apareixen molt bones olors de gespa fresca i florals. També es poden descriure notes cítriques. Al cap de molt poc temps, es pot apreciar un fons discret de malt. Un puntet d’olors sofrades que podrien recordar alguna verdura, però quasi res.

Aromes sense escuma

De primer moment, entrem en contacte amb aromes que clarament, pertanyen al perfil del llúpol: gespa fresca, flors sense definir gaire i notes cítriques semblants a la llimona. Tal vegada es pugui també parlar d’un lleuger toc mentolat.
Per sota, però també gairebé immediatament, trobem una apreciable base de malt que es troba en equilibri amb el perfil del llúpol. Aporta farina de malt, brioix, pa de pessic i un puntet de mel.
Les aromes de llúpol es van desplegant amb grosella verda i saba (recordeu quan mastegueu un bri d’herba).

La combinació entre malt i llúpol suggereix una tarta de flam de llimona.

En aquesta cervesa, el perfil de malt no és només un suport útil (cosa que ja tindria el seu interès), no es pot destriar del perfil del llúpol, formen un conjunt dens i compacte. No hi ha un perfil principal i un altre secundari.
Trobem tot que aquest aplegament aromàtic funciona en permanència dins d’un marc de frescor molt estimulant.

Boca 1

Una amargor fresca apareix gairebé immediatament. I ja es mou conjuntament amb el perfil del malt que treu immediatament qualsevol aspecte dur que podria aparèixer per mor de l’amargor lleugerament pujada de to (oh, tampoc gaire, però és ben present).
I seguint amb l’amargor, apuntarem que, tan aviat com apareix, s’escampa molt bé dins la boca evitant qualsevol aspecte punyent. La sensació general és «cruixent» o «estimulant». «Vivaç» no estaria malament. La seva intensitat és notable però sense cap mena d’agressivitat. Per ser que no m’agrada l’amargor, ho estic vivint molt bé.
Es pot apreciar una lleugera qualitat secant, un pèl metàl·lica, com deia, gens punyent i altament balsàmica. Em recorda una mica la càmfora i, potser, la resina de xiprer (una mica de fusta).
Permeteu que continuï amb l’amargor: la qualitat secant sembla molt exactament calculada per aparèixer just en el seu llindar de percepció. Tot just es nota per convidar al tast següent.
L’aspecte resinós no és gens astringent.
Efervescència exacta, cos mig-baix, textura suau. L’alcohol està perfectament integrat i no es nota en absolut. Tampoc apareix cap astringència.
Perfectament atenuada.

Aromes 2

Amb escuma

Molt lleugeres aromes sofrades que podrien recordar alguna verdura. Però és massa poc per poder trobar alguna evocació clara.
A part d’això, podem apreciar uns tocs cítric i de saba força apreciables. També apareix, entre bastidors, una mica d’aroma de fusta o resina de xiprer.

Sense escuma

Com en la primera fase, sense escuma podem apreciar una base de malts que s’expressa amb més llibertat aportant aromes de farina de malt d’ordi, una lleugera nota caramel·losa, galeta, pa de pessic i, probablement, mel fresca.
Molt al fons, diria que trobo un punt de pebre (blanc).
No és un perfil molt intens. Ens trobem en sensacions molt barrejades que requereixen un bon esforç per ser destriades i interpretades.
Tot i així, i malgrat la seva discreció, el conjunt de malt apareix com molt ric. I aquest cop, trobo menys herba i menys resina.
Podem parlar també, i sense forçar gaire, llimona, aranja, càmfora i saba. Si ensumem només una mica més del compte, tot això no apareix, Cal parar allò que estem olorant en la cavitat nasal, ni amunt, ni avall. Llavors, potser fins i tot trobem fusta fresca.
Tot plegat, un perfil general discret i ric al mateix temps.

Boca 2

Amargor més lenta que en la primera fase, ben present sense ser gens agressiva. Inclou un lleuger to electritzant molt discret i passatger.
Bones aromes de malt, menys definides que en nas, ben presents, amb sobre tot, malt mòlt. Una mica més enrere es pot descriure galeta, mel i molla de pa de Viena.

Malt mòlt

En aquesta fase, les aromes del llúpol suggereixen principalment gespa recentment tallada, càmfora, menta i un punt molt tènue de resina.
Ben seca, com les Pils alemanyes, però més aromàtica i menys punyent. Més refinada, potser.

Còrpora

Efervescència mitjana, fina, elegant, agradable, alegre i sense agressivitat ni cap vulgaritat.
Cos mig-baix.
Textura suau, vellutada, però no xaroposa.
Perfectament atenuada
Sense astringència
Alcohol perfectament integrat.

Aspectes generals

Molt fàcil de beure i, segurament, de digerir.
Passa la set de meravella. És un perill perquè llavors podríem no fixar-nos en com està feta.
Inicialment poc impactant. O sí: impacta més la complexitat i l’estructura fina d’alta rellotgeria suïssa que la intensitat general. Si no ens hi fixem, pot passar com un producte més de broueria refrescant, però ja veiem que no és el cas.
L’equilibri entre malt i llúpol està lleugerament decantat cap al llúpol, especialment en boca.
Criteris finals
Una cervesa de finíssima i encertadíssima estructura sensorial.
Molt harmònica.

Comentari

Crec que és una de les millors Pils que he begut mai. Solc gaudir especialment amb els productes que em fan la sensació d’elegància, ben integrats i sensorialment compactes. I aquesta Tipopils és un d’aquests que jo suggeriria com a model (o sigui que abundo en la direcció del discurs descriptiu del senyor Arioli).
No sé realment si és una Pils o si és alguna altra cosa segons els cànons oficials del BJCP o de la BA o encara de l’EBS. He de dir que m’és bastant indiferent. Al marge de l’etiqueta, tinc al davant una cosa extremadament ben parida, fina, elegant, sòlida i de factura pràcticament immillorable. I tant me fa que sigui italiana, de Kuala Lumpur, d’Ulan Bator o del mateix bosc de Fangorn.
Si l’hagués tastat a cegues, crec que el meu veredicte hauria estat molt semblant.

Potser em passo d’entusiasta. També m’importa ben poc per no dir gens. En el meu blog escric el que vull i au.

Consideracions personals a part, aquesta Tipopils sembla voler ocupar un reduït nínxol a part dins de les cerveses Pils: el de la

Cervesa de baixa fermentació «aromàtica» amb una amargor molt finament calculada.
Així que podríem proposar al BJCP la creació d’un estil amb aquest nom i insinuar una traducció per als afeccionats fanàtics de la terminologia anglòfona:
«Aromatic» Lager with a very finely calculated bitterness. 😁
No sé si tindrà gaire èxit...

  Juguem una mica, va:
«Aromatisches» Lagerbier mit sehr fein dosierter Bitterkeit
Amanida de tomàquet, ceba, verduretes xips i variat d'olives

 A més a més:

Un article que crec força interessant sobre la Pils Italiana: CLIC!
Una altra cosa: he estat redactant tot això amb aquesta música: CLIC!

Nota final

Llicència de Creative Commons 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip de redacció del B&B
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

06 de juny 2023

Avaluacions - TRES TIGRES - Rondadora + Art Cervesers + Eth Refu

Rondadora – Art Cervesers – Eth Refu

TRES TIGRES

Foto: Noelia Suàrez
 
 
Novembre 2023:

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-05-2023.
Presentació: Ampolla de 33 cl.
Referències
RS 30.012432/HU
Lot 21014
Consum preferent: fins a final de 2050.

Dades tècniques

Maduració de quatre mesos en una bóta de roure envinada cinc anys amb vi blanc.
Ingredients (varietats)
100% Malt de blat Weyermann
Llúpol d’Olite
Estil declarat: Wheat wine [100% blat maltat]
Sobre la Wheatwine vista pel BJCP (22D) [La Tres Tigres no pretén ser el model de res, per això no l'he posada a la fitxa del BJCP en els exemples comercials.]

La història

A Art Cervesers, sempre ens ha preocupat la idea que, en general, al nostre país, fem cervesa poc arrelada al territori. Ras i curt, els pagesos no fan cua a les nostres portes per vendre’ns els seus productes per elaborar cervesa. Això ha fet que, des del principi, hem estat maldant per restablir el lligam entre la terra i la copa, una relació, d’altra banda, que considerem que hauria de constituir una «normalitat».

Una de les coses que hem fet, ha estat investigar per veure si hi havia algun ordi que es pogués considerar «local» (al menys vuitanta anys d’implantació) i que tingués alguna aptitud per ser utilitzat en broueria. I això ens ha conduït a trobar una varietat anomenada Pàmula, comuna a Catalunya, Aragó i, possiblement, Occitània. Estem treballant en l’adaptació d’aquesta varietat a les nostres necessitats i també, a l’adaptació de la nostra indústria a aquest cereal.

En la nostra recerca, també vam trobar una gran varietat de blats, diverses espeltes i més cereals amb uns temps d’implantació al nostre territori confortablement superiors al temps que hem mencionat més amunt. A més, aquests cereals ja se solen conrear en quantitats apreciables perquè n’hi ha demanda encaminada a la forneria «alternativa».

Vista la gran varietat de blats a disposició, i sense deixar de banda l’opció de l’ordi, vam considerar l’oportunitat fer un experiment per trencar motlles: consistia a dissenyar una recepta en la qual el cereal utilitzat seria exclusivament el blat. La idea partia de fer una primera elaboració amb un blat maltat de reconegut prestigi com és el de Weyerman, per tal de disposar d’una model de referència per tal d’establir una comparació. Posteriorment, es pretenia fer una producció amb blat local no maltat, i finalment, una darrera elaboració amb blat local maltat. La idea fonamental d’aquestes operacions consistia a disposar de tres elaboracions iguals emprant diferents blats a fi de poder-ne fer una anàlisi sensorial i poder determinar què aporta el terrer a les cerveses.

A ART Cervesers ja teníem experiència en receptes amb alt contingut de blat, i sabíem que solen presentar problemes greus al final de la maceració, al moment del ruixat. 

La solució va aparèixer quan, compartint la idea amb els nostres amics d’eth Refu de Vielha, ens van explicar que la gent de Rondadora disposava en les seves instal·lacions d’un sistema molt eficaç per a aquesta etapa del brouat que facilitava el filtratge i ruixat de la mestura: un dispositiu anomenat  «filtre-premsa» que permet el filtratge de maceracions amb alts continguts de glucans en un temps acceptable i una eficàcia envejable. Bàsicament, en lloc de filtrar per gravetat, es fa passar la mestura en un dispositiu de filtratge que afegeix una mica de pressió i que, a més, inclou la possibilitat de canviar la direcció del procés.
Filtre-premsa de Rondadora
I ja per aprofitar l’avinentesa, no se’ns va ocórrer res més extrem que intentar l’elaboració d’una cervesa forta, exclusivament de blat: una wheat wine que haguéssim pogut qualificar d’«imperial» o «doble» o com se solen adjectivar les cerveses extremes.

A finals del 2020 en David Serrano (Eth Refu) va organitzar una trobada entre tots els implicats (Refu, Rondadora i ART Cervesers) en el petit poble aragonès de La Cabezonada on, a Rondadora, tenen segurament, la cerveseria amb millors vistes del món. Després de la visita i de compartir el repte d’elaborar una cervesa feta únicament amb malt de blat, vam posar data per tirar endavant el projecte.

Mentrestant, vam començar a plantejar la recepta i per aprofitar l’avinentesa, no se’ns va ocórrer res més extrem que intentar l’elaboració d’una cervesa forta, exclusivament de blat: una wheat wine que haguéssim pogut qualificar d’«imperial» o «doble» o com se solen adjectivar les cerveses extremes.

El març de 2021, vam fer cap de nou cap a La Cabezonada, entre Biescas i Aïnsa per fer la primera elaboració.

Passant per damunt de les diverses vicissituds del dia de producció, amb ajustaments i correccions introduïts pels cervesers, la producció es va fer sense problemes greus i l’àpat de celebració va ser òptim.

Guillermo Brun - Víctor Lanau (ambdós de Rondadora) - Joan Rota (Art/Clúster) - David Serrano (Eth Refu)- Guzmán Fernández (Art/Clúster)
selfie del Guzmán
Després de la fermentació i de la maduració, es va considerar que, per les característiques del producte, li podria quedar bé un afinament en bóta de fusta. Així doncs, vàrem optar per bótes de roure francès de vi blanc. Transcorreguts uns quatre mesos es va procedir l’envasament.
 
Posteriorment a la maduració i l’envasament, a pocs mesos vista, el resultat sensorial és el que conto ara:

Avaluació sensorial

Com sempre, no és ben bé una avaluació en regla ja que l'he fet jo sol. Es tracta doncs només d'una opinió personal.

Aspecte

 Escuma molt blanca, generosa, molt densa i molt poc persistent (un efecte habitual en les cerveses d’alta graduació alcohòlica).
Cervesa de color daurat dens, molt transparent, diria que fins i tot brillant (un efecte molt poc usual en cerveses que contenen molt blat).

Aromes 1

De bon principi, el perfil aromàtic és poderosament complex.
Es perceben còmodament notes d’alguna cosa àcida, tirant a cítrica.
Tot seguit, apareix un complex bastant dominant de pa d’espècies amb notables aspectes de pansa, de pa de figues i de massapà.
Una mica més enrere, es poden descriure lleugeres notes de celler, de bóta neta.
Més en rerefons, ja cap al final de l’etapa, percebem tons frescos residuals que recorden l’efecte balsàmic del llúpol (sense que es percebi cap olor atribuïble al llúpol). Tal vegada, aquesta frescor estigui relacionada amb l’alcohol, que és molt present.
L’aroma de vi blanc de la bóta també és perfectament identificable. Es barreja amb notes de caramel poc fet i algun toc de llaminadura.
Al fons del passadís aromàtic, apareix alguna cosa que es podria identificar com a dissolvent. Però ja és buscar molt al fons.

Sincerament, crec que hi ha més alcohol del que s’especifica a l’etiqueta. Es percep molt bé, però malgrat aquesta forta presència, s’integra bé en el perfil general perquè ho engloba tot. No és cap afegit que pot quedar més o menys fos en la massa sensorial. Aquí, l’alcohol és principal, sense cap mena de dubte.

Boca 1

Poca efervescència, molt fina i de poca durada.
El cos indueix a confusió: l’alcohol faria pensar primàriament en un cos molt voluminós, però, en definitiva, diria que és mitjà, potser una mica més fort.
Com deia, es nota molt l’alcohol i aquest promou una textura altament vellutada.
Al principi, les notes de celler dominen amb un notable acompanyament de dolçor que a la llarga s’assuauja.
Es pot percebre sense gaire esforç el perfil de bóta i de guarda. Aquesta qualitat es pot qualificar de molt suau i agradable. Concretament, s’imposa una forta evocació de massapà.
En una idea preconcebuda d’aquesta cervesa, m’imaginava que trobaríem fruites. Però com a aprenentatge contra aquesta mena didees preconcebudes, trobo poques fruites, o al menys, no en estat fresc. Potser pansa, préssec i poma, dessecats o en compota. No és un perfil que destaqui gaire.
Altre cop ens atrau l’atenció un to dolçant que, curiosament, contribueix a fer que l’escalfor de l’alcohol passi amb més suavitat.

Un altre prejudici raïa en la idea que una cervesa amb una massa fermentable de 100% blat maltat impartiria un gust salat apreciable. Per deducció, si una cervesa amb 25% de blat revela tons lleugerament salats, una cervesa feta exclusivament de malt de blat podia contribuir una salabror exagerada. No diré que no es percep aquest previsible gust, però sí que queda molt inclosa en la massa sensorial de l’alcohol i de la dolçor subjacents. No es trenca l’harmonia. Estem bastant per sota d'una Gose, per exemple.
No percebo cap amargor si bé es pot detectar un aspecte secant al final del tast.
Crec que l’alcohol ens deixa la boca bastant neta.

El perfil en general és fort, bastant impactant, no deixa indiferent, no juga en mitges tintes.

Aromes 2

No hi ha temps d’olorar amb escuma. És densa, però es desfà amb molta rapidesa.
En aquesta segona passada es fan més evidents les espècies: canyella, clau d’espècia, anís.
També apareixen notes afruitades que poden recordar la pansa, préssec sec, albercoc (orellana), figa seca i algunes baies sense gaire definició. Torno a trobar compota de poma. Ja en fora de joc, potser parlaria de coco.
L’alcohol no és immediatament perceptible to i que, un cop ha aparegut, es percep com a molt evident.
El tractament en bóta, amb les seves notes de roure, també prou manifest i, a més, és molt benvingut per la complexitat que afegeix i per la suau rodonesa que confereix a tot el conjunt compensant discretament una construcció que podria aparèixer una mica embafosa. Curiosament, la fusta sembla treure pes.
Darrere l'olor de poma que hem esmentat, semblen revelar-se tocs de caramels poc torrats. La fusta es percep poc cremada. I el lleuger cremat és suau i elegant.
El component àcid es manifesta molt menys en aquesta nova passada. Gairebé ja no es nota.
Molt en rerefons, es podria eventualment parlar d'alguna cosa herbosa, molt dissimulada darrere l’alcohol. Aquest, si bé és molt present, ja no es pot descriure com a «dominant» perquè es manté dins de la construcció sensorial, no sobresurt exageradament.
De fet, ara mateix, el que predomina són les sensacions de maduració i guarda, amb el seu reguitzell d’espècies que evoquen fortament el pa d’espècies.
Acabaré aquesta fase insistint sobre la presència d’aroma de compota de poma. Imaginem una llesca de pa d’espècies amb una cullerada de compota de poma al damunt!

 Boca 2


Es pot apreciar una important combinació de caramels poc torrats.
L’alcohol cou una mica.
L’efervescència és poc efectiva, no pot lluitar contra una textura especialment vellutada.
Percebo el cos entre mitjà i voluminós. Inicialment, havia pensat en un cos enorme, però crec que és un equívoc ocasionat per l’alta presència d’alcohol.
La textura, ella, sí que és extremament suau i vellutada.
La nota salada del blat es nota amb més acuitat que en la primera fase.
La dolçor queda bastant acusada.
Aquesta cervesa em recorda una mica la Ratafia. S’hi troben aromes especiades que retiren a canyella, clau d’espècia, pebre blanc, anís i alguna altra cosa que no acabo de definir. Potser nou moscada, cúrcuma o, tal vegada, fonoll i tot.
També podria ser que se me n'anés l’olla!
La fusta de roure es percep molt neta. Es detecta molt bé, molt poc cremada tot i que sí que n’està una mica. Afegeix suavitat i rodonesa per si de cas en faltés.
Personalment, trobo molt més alcohol que els 10%Vol. indicats. Crec que n'hi ha més. Totes mesures de graduació guardades, el conjunt em recorda també el whisky. Dolcet, però. Finalment, parlaria d’una mica d’acetaldehid.

Aspectes generals

No es tracta de cap producte fàcil de beure. No és el seu joc. De fet, és un producte de tast molt ponderat, de xarrup. I val a dir que les olors de celler hi conviden.
No he percebut cap pesantor en la digestió.
Tampoc té sentit parlar de si passa la set. A fe que no ho fa. Ni tampoc ho vol fer.
L’impacte sensorial i psicològic és molt gran, especialment a l’inici i fins que ens hi acostumem una mica. És un producte «poderós» en tots els sentits de la paraula.
També és un conjunt sensorial de notable complexitat, sensorialment compacte i dens.
No és una cervesa equilibrada, i com ja ho hem dit, ni tan sols ho vol ser. Queda molt clar que el perfil general és fortament decantat cap als perfils de l’alcohol i de la fermentació, sense que quedi gaire espai per a la compensació.
Foto: Noèlia Suàrez

Pensant en aquest conjunt, se m’acuden algunes reflexions:

1. Com a experiment per demostrar que, amb la tecnologia actual, es pot brouar una cervesa a 100% blat amb un resultat tècnicament assumible.

2. El resultat sensorial també és força acceptable si bé, s’haurien de retocar alguns aspectes.

3. La solució de la maduració en bóta ha estat simplement una genialitat, especialment conduïda com ho han fet els companys de Rondadora.

4. Una cervesa altament alcohòlica, si bé surt bastant de la imatge de la cervesa que es pugui fer el públic no especialitzat, té la seva gràcia i pot tenir la seva clientela, probablement la mateixa que no fa escarafalls de whisky i altres begudes alcohòlicament contundents.

5. Com a producte local de la terra, per relligar l’itinerari del terròs a la copa, em sembla una encertada completa.
Foto: Noèlia Suàrez
 

Consideracions

L’invent és bo. Diria que molt bo. Com tot, es pot millorar, girar i regirar en el sentit que es vulgui. Per exemple es podria brouar amb una barreja de blat i espelta o barrejant sègol a l’engranada. També es podria mirar d’ajustar aigües o intentar més presència de llúpol. Alternativament, es podrien fer servir altres modalitats de guarda i/o de fusta, o revisar alguns aspectes de la fermentació. Totes les vies estan obertes.
I si, al final, podem proposar un producte amb un 100% de cereals locals, ja seria la «repera»!
 
Sobre la Wheatwine vista pel BJCP (22D)

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 05-06-2023
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

20 d’abril 2023

Avaluació - SUBMARINA - DOUBLE CHOC

Submarina Brewing

DOUBLE CHOC

Imperial [chocolate] Stout 

Dades tècniques

Només disposo d’aquestes dades:
Alcohol; 11%Vol.
Recipient: llauna 33 cl.
L: 23008
Cad: 13/04/2025. (Dedueixo que la data d’elaboració o d’envasament deu ser el 13-04-2023.

Ingredients:

Malt d’ordi, malt d’avena, llúpol, llevats, cacau en pólvores, cacau engrunat (nibs) i puré de figa.

Avaluació sensorial

Avis: aquesta avaluació està feta a consciència, però he de dir que estic sol a fer-la. Això vol dir que només té valor d’opinió.

Aspecte

Escuma colrada, mitjanament densa i molt poc persistent. De fet, ha costat fer-ne ni que sigui una mica. No produeix adherències.
Cervesa de color marró molt fosc, gairebé negra. En aquest terreny, és més una Porter.

Aromes 1

Si no hagués sabut que es tractava d’una cervesa amb puré de figa, hauria parlat d’alguna cosa fresca, dolça i aromàtica no gens habitual en la cervesa. Potser hauria pensat en alguna fruita indefinida. I hauria donat unes quantes voltes al pot fins que, tal vegada, hagués endevinat de què anava. Bàsicament, els que avaluem cervesa, tenim una referència d’opcions possibles per a identificar aromes. No podem tenir-les totes en ment. I la figa no sol ser un additiu gaire habitual si bé, la seva evocació, en cerveses de maduració llarga en fusta, es pot donar de forma bastant discreta.
Dit això, el primer que apareix, el primer que apareix és l’olor de figa. Molta olor.
També són molt còmodes de distingir les olors de xocolata negra, de cacau pur i de cafè.
Es pot igualment descriure una nota de cendra.
L’alcohol es fa notar. No ve acompanyat de cap olor de dissolvent.
L’olor de figa funciona com una mena de núvol difús que ho engloba tot sense tapar res.
M’agradaria trobar més coses a dir, però cal dir que aquest perfil que hem descrit és molt fort, molt impactant, i no sembla que càpiga l’opció que permeti l’expressió de cap més aroma.
Potser podrem afegir una discreta nota mentolada. Però potser és un efecte introduït per la figa. No sé.
 

Boca 1

Cos enorme, molt rodó, voluminós.
Textura molt suau, cremosa, vellutada.
Efervescència molt fina, gens agressiva, però lluitant fort per alleugerir el conjunt.
Amargor lenta, discreta, principalment balsàmica.
Fortes i evidents aromes de xocolata i de cacau. Més endarrere, aromes de cafè.
Es pot trobar alguna forma d’acidesa. Però no presenta cap problema: ajuda a treure pes al conjunt i a fer-lo més bevible. No vé acompanyada de cap aroma concreta.
A mesura que l’exemplar s’escalfa, apareix més llúpol. Però no es pot parlar, de moment, de res més que d’amargor. Les possibles aromes de llúpol es troben completament subjugades pel conjunt principal de xocolata/cacau.
En aquesta fase, la figa es nota poc. Aquest, però, es combina molt bé amb un cert aspecte balsàmic del llúpol per conformar un fons molt i molt refrescant que resta molt eficaçment pes al conjunt.
En el retrogust, les aromes de cafè i de figa fan una combinació molt encertada i curiosa.
El final és una mica secant. El conjunt és una mica dolçant, però no molesta gens perquè queda molt ben compensat per l’aspecte secant de l’amargor. Al final, no sé si és dolça o no... En qualsevol cas, no trobo cap element que em pugui fer pensar en res embafador.
A la llarga, el llúpol acaba adquirint una mica de protagonisme i refresca moltíssim, un pèl punyent, arrodonit per un lleu toc metàl·lic.
Podem descriure una petita nota astringent que es troba amplament compensada per la dolçor. 


Aromes 2

Just després d’abocar la segona tanda, trobo acetat d’etil. Per sort, de seguida és tapat per les aromes més «normals».
Apareix cafè, xocolata negra i cacau pur. En aquesta segona passada, la figa és molt menys evident. Trobo que domina el torrefacte del cafè amb, malauradament, l’acetat d’etil. Però no és un efecte permanent a part que no trobo que acabi de ser alguna cosa especialment desagradable (tenint en compte que va desapareixent).
Una mica a la retirada, es pot notar un bon to balsàmic, prou fort per a fer contrapès a tot allò que hem descrit abans. Aromàticament, aquesta sensació ve acompanyada d’olors d’herba i notes cítriques.
Amb el temps, l’aroma de figa torna i ajuda a refrescar i treure pes al conjunt.
És difícil trobar més coses. L’impacte dels aspectes torrefactes és molt fort i cobreix qualsevol subtilitat complementària. De totes maneres, tampoc crec que estiguem perdent-nos en aquesta mena de detalls. Aquesta producció vol ser contundent, dominada per aspectes torrefactes, xocolates i acompanyat de figa. Fins i tot diria que l’aroma de cafè és sobrevinguda. 

Boca 2

De nou, el que primer ens arriba, és el cos molt rodó i la textura extraordinàriament suau i cremosa.
L’efervescència és més eficaç en aquesta segona etapa. Es nota més intensa, fina i molt refrescant.
Altre cop, trobem un punt àcid que continua fent la feina de treure pes al perfil de malts i additius. Això també ajuda a fer la cervesa cada cop més bevible malgrat la «massa» càlida inicial.
Aromes de cafè, xocolata i cacau pur també en boca.
Amargor discreta que entra amb un cert retard i aporta molta frescor. Es combina bé amb l’alcohol.
L’efecte secant també apareix, notable, però res exagerat.
Impressiona molt favorablement aquesta construcció en una oposició entre efectes «espessos» i molt càlids i la frescor que procedeix de fonts diverses. Crec que aquí és on trobem el «joc» principal d’aquesta cervesa.
No acabo de saber si la figa contribueix gaire en aquesta estructura. Especialment en boca. Potser introdueix una mica de dolçor, potser aporta un complement aromàtic fresc. No ho sé. No m’atreveixo a dir que no la noto en aquesta fase. 

Criteris generals

Molt bevible malgrat el pes inicial. Passa mitjanament la set.
La qüestió de l’equilibri no és fàcil de tractar. Aquesta cervesa té fases diverses en les quals pot dominar un perfil principal o un altre. Crec que podem parlar d’un cert equilibri però a nivells molt alts d’intensitat. Pensant-hi bé, no la trobo massa equilibrada, però molt ben compensada.
L’impacte aromàtic és bastant fort i tàctilment, és superlatiu. Sense cap mena de vulgaritat, sense esclafar res.
Un producte molt ben fet, ben pensat. Sense defectes que jo conegui. 

Recomanació de maridatge acústic:

Podem provar combinació amb això (també treu molt de pes):

https://www.youtube.com/watch?v=Asi_m0dmQak&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=20

o això:

https://www.youtube.com/watch?v=lgxQuzNCdQk&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=18

o encara això

https://www.youtube.com/watch?v=U3dDBBJQTd4&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=21

Llarga vida al jazz Manouche.

 

Nota final

Llicència de Creative Commons 

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo,  ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

29 d’octubre 2021

Avaluació - Dortmunder Export - DAB

DORTMUNDER AKTIENBRAUEREI – DAB


Dortmunder Export

Dades tècniques

Presentació: 33 cl. Ampolla
Alcohol: 5% Vol.
Conté extracte de llúpol
P: 18/08/2020 – E: 18/11/2021 (A punt de caducar) – L1808 – DJ08852
IGP. Indicació Geogràfica Protegida

Avaluació

Aspecte

Cervesa de color daurat, perfectament transparent i sense ni rastre de sedimentació. 


Escuma blancs, generosa, de densitat variable i poc persistent. Es forma alguna adherència.

Aromes

Amb molta escuma

Olor de gra moll i de llevat. Lleugera nota cítrica. Es pot percebre un perfil metàl·lic poc avantatjós.

Sense escuma

Olor metàl·lica desagradable.
Algunes aromes perfumades molt tènues. Alguna cosa floral.
Després d’aquestes sorpreses, apareixen aspectes més convencionals. Olor de gra principalment, i algun acompanyament de galeta Maria. Però tot plegat és força discret i, fins i tot, difícil d’identificar malgrat la temperatura relativament alta del tast. També trobo una mica de pa de pessic.
Forçant una mica, parlaria de mel, però no n’estic segur. Hi ha com una cosa lleument dolçant en nas que m’hi fa pensar. Però l’efecte dolç forma una mena de rerefons general, una cosa que no sol passar amb l’aroma de mel que sol ser més precisa fins i tot quan és molt tènue.
Molt enrere, gairebé amagada, podem descriure una nota del llúpol amb herba tallada.
Amb el temps, el malt va agafant una mica més d’entitat, però no s’afegeix cap descriptor nou.
Em sap greu haver de citar una mica d’oxidació (paper). Com hem dit en les dades tècniques, aquesta cervesa està a punt de caducar...
No distingeixo en absolut cap rastre clar del sofre que se suposa que hi ha en les aigües de Dortmund i que va fer cèlebre i singularitzar aquest estil (vegeu la versió del BJCP al final). Potser ja no es fan servir aquestes famoses aigües o potser no ho sé distingir.

En boca 1

L'efervescència és mitjana, lleugerament picant.
El cos apareix entre baix i mitjà. 

La textura és suau una mica aigualida però sense res que «rasqui».
El to dolç s’afirma com a característica dominant en aquesta fase, tot i que difusa, res de precís.
Bones aromes de gra amb pa de pessic i galeta.
El llúpol acaba apareixent en rerefons amb olors d’herba i potser quelcom especiat. Potser també alguna cosa de fusta/terra.
L’amargor és molt moderada i molt lenta. Inclou notes metàl·liques, un no-res secant, quelcom punyent i testimonialment balsàmic.
Podem descriure també un to lleugerament àcid, com l’amargor, en rerefons, molt tènue.
En el regust, podem observar com l’amargor es fa bastant secant i com adquireix un deix d’acetaldehid.
El final és doncs secant i no acaba de convèncer precisament per l’acetaldehid.

Aromes 2

Amb escuma

L’aroma no acaba de ser agradable. Fa una olor que no dóna cap sensació de frescor. No convida. És com una cosa carnosa i metàl·lica alhora.

Sense escuma

Inicialment, tenim la sensació que tot el que voldríem percebre es «queda dins» de la cervesa. Sembla que no faci olor de res!
Al cap d’una estona s’aconsegueix trobar una mica de paper (mal senyal!). Però és molt poc. És tan poc que la confusió amb alguna altra cosa, com ara SO2, és ben possible. 
Remenant amb insistència trobo quelcom de paper (T2N).
I ara ja s’expressen les coses per les quals ens havíem desplaçat: pa i, sobre tot, galeta Maria.
Altre cop podem descriure un to nebulós dolçant que resulta força agradable després de l’inici traumàtic que hem tingut d’aquesta segona ronda.
Aquest to ve una mica compensat per una nota cítrica, lleugera i refrescant. No puc precisar de quin cítric es tracta.
Finalment, cal mencionar notes de fons, també boiroses, d’herba i de flor blanca sense definir. I també, per la complexitat, quelcom de pebre i potser també, perdut allà a dins, fusta/terra.
Ara mateix, no podem dir res d’acetaldehid.

Boca 2

Efervescència fina i vivaç.
Cos més aviat menut però no aigualit.
Textura vellutada. Malgrat això, es pot notar quelcom lleugerament astringent. Això queda en part compensat per una notable nota dolça que sembla, a més, ser qui posa la textura al conjunt.
Aromes de mel i de galeta Maria.
L’amargor és tan lenta que no ens adonem de quan comença. Un cop arribada, trobem que inclou notes metàl·liques i un pèl punyents. L’aspecte balsàmic s’expressa molt a la llarga i de forma especialment tímida.
Amb el temps, el conjunt va adoptant certa consistència, sobre tot en boca.
L’alcohol no es nota en absolut.
No es tracta d’una cervesa prevista per ser aromàticament interessant, ni complexa. No sembla que sigui el joc que ens proposa. 

Impressions generals

Molt fàcil de beure i de pair. Passa molt bé la set malgrat el to lleugerament secant del final.
No es tracta d’una cervesa complexa ni tan sols és el que es pretén. Aquest no és el seu joc.
Aromàticament està molt decantada cap al malt. En canvi, en boca, provoca una interessant combinació tàctil entre el dolcet que constitueix la base de la textura, i l’amargor que, al final, i sobre tot en el regust, acaba formant una bona compensació, lleugerament punxeguda, això si.
Podem dir que aquesta cervesa és molt més interessant en boca que no pas en nas.
Inicialment, es tracta d’una cervesa bastant discreta d’impacte general. A la llarga adquireix una mica de contundència,sobre tot de part del malt, sense arribar, però, ni a atansar-se a cap mena d’extrem.
El final és mig dolçant, l’amargor fluixa,punyent i molt persistent. No acabo de trobar cap efecte balsàmic.
Aquesta cervesa ofereix, a la llarga, un retorn dolç i picant.

Nota 1

Actien significa exactament accions. I aquestes són uns certificats de participació en el capital d'una societat que cotitza en borsa. Alemanya veiem com la majoria de broueries són privades (Privat Brauerei) mentre que d’altres, en algun moment de la seva història, s’han constituït en societats que van passar a cotitzar a la borsa, són les Actien Brauerei com la DAB. També podreu trobar Aktien Brauerei o, tot junt, Actienbrauerei o encara Aktienbrauerei.

https://de.wikipedia.org/wiki/Aktienbrauerei

El terme Aktienbrauerei (abans Actien-Brauerei) es refereix a una fàbrica de cervesa propietat de diversos propietaris amb un capital limitat proporcional (acció).
Tal com es va introduir a la indústria minera en segles anteriors, sobre tot en el segle XIX, aquest va ser el nom que es va donar a aquestes broueries per accions.
A Alemanya, les accions només es cotitzen des de 1843. Però les accions de les empreses ja estaven en circulació tres segles abans. El bressol de la idea i de l’ús de les accions a Alemanya va ser la mineria.
Les broueries «per accions» es distingien de les tradicionals associacions burgeses de broueries o de les broueries comunals en que normalment estaven lligades a la propietat d'una casa de la ciutat on es trobaven, i a les broueries senyorials.
Les broueries "per accions" podien ser de nova fundació o el resultat de la conversió de broueries existents.

Nota 2

Algunes paraules d'aquest article no figuren en el diccionari. Ho sé perfectament. El corrector integrat en el programa d’escriptura ja me n'avisa amb tossuda persistència. Però he arribat al punt que necessito unes paraules que no he vist que existissin en cap diccionari de Català i he decidit tirar pel dret inventant-me-les. Sempre dins del límit de la comprensibilitat. Els que conceben la llengua com un còrpus momificat ja em poden començar a tirar pedres si els abelleix. M’és sobiranament indiferent

Nota 3

Sobre les cerveses "Export" a Alemanya, podeu consultar aquest article:

Annex

BJCP 05C Cervesa Alemanya Export Clara 

(German Helles Exportbier)

Impressió general:

Cervesa de baixa fermentació (BF) alemanya, suau i de color pàl·lid, ben equilibrada una mica més forta que la mitjana de les cerveses, amb un cos moderat i un caràcter suau, aromàtic del llúpol i de malt.

Aromes

Aromes de llúpols entre baixes i mitjanes, típicament de caràcter floral, especiat o herbós. Aromes moderades de malt i de gra dolç. Perfil de fermentació net. Pot presentar una nota sulfurosa al començament que posteriorment es dissipa. No es considera un defecte així com tampoc ho és trobar unes notes lleus de fons de DMS.

Aspecte

Color daurat clar fins a intens. Cap d’escuma blanc i persistent.

Aromes en boca

Ni el malt amb tocs dolços i de gra, ni els llúpols florals, especiats o herbosos dominen però ambdós es troben en un bon equilibri, amb un toc de dolçor del malt que produeix una cervesa suau, vivaç i refrescant. L'equilibri perdura en el final i l'amargor del llúpol s'allarga fins a la persistència (tot i que alguns exemplars acaben lleugerament dolços). Caràcter net de la fermentació. Algun caràcter mineral pot aparèixer a causa de l'aigua tot i que no sol arribar-nos com un caràcter exageradament mineral.

Còrpora

Cos mitjà, carbonatació mitjana. Suau, però vivaç.

Comentaris

De vegades s’anomena Dortmunder o Dortmunder Export [NDT: o Dort]. Elaborada a una densitat inicial lleugerament superior a les altres cerveses de baixa fermentació clares. Això li confereix un cos ferm de malt i una subjacent «maltositat» que complementa l’amargor del llúpol que ve accentuada pels sulfats de l'aigua. El terme «Export» és descriptor de la graduació de la cervesa segons la tradició elaboradora Alemanya i no és estrictament sinònim de l’estil «Dortmunder» de manera que cerveses originaries d’altres ciutats o regions poden elaborar-se amb la graduació Export i ser etiquetar com a tals (fins i tot si no són exportades).

Història

L'estil «Dortmund» va sorgir a la regió industrial de Dortmund a la dècada de 1870 com a resposta a les cerveses d’estil pàl·lid/pilsner i va esdevenir un estil popular desprès de la Segona Guerra Mundial. Però va caure en desús a la dècada del 1970. Altres cerveses del tipus Export van sorgir independentment i s'elaboraren en versions una mica més fortes que les cerveses prèviament existents. L’estil modern Alemany s’elabora amb una DI de 12-13ºP (1,048-1,052).

Ingredients característics

Aigua mineral amb nivells alts de sulfats, carbonats i clorurs. Llúpols nobles Alemanys o Txecs. Malt Pils. Llevat de baixa fermentació alemany. Les versions comercials més noves poden contenir adjunts i extracte de llúpol.

Comparació estilística

Menys llúpols d'acabat i més cos que una Pils (3B) però més amarga que una Helles (4A).

Dades tècniques

DI: 1,048 – 1,056
DF: 1,010 – 1,015
IBUs: 20 – 30
EBC: 8 – 14 (4 – 7 SRM)
Alc.: 4,8 – 6,0%Vol.

Exemples comercial

DAB Original, Dortmunder Kronen, Dortmunder Union Export, Flensburger Gold, Gordon Biersch Golden Export, Great Lakes Dortmunder Gold

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_clar, baixa_fermentació, BF, maduració_fred, Europa_central, estil_tradicional, família_BF_clares, equilibrada.

Traducció

Jesús Sarabia

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  
 
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!
PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Premi Steve Huxley 2020