Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reptilian. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reptilian. Mostrar tots els missatges

11 d’abril 2024

Avaluacions - MILD OLDFIELD - Dark Mild (BJCP 13A)

Reptilian Brewery + Ex Nihilo

MILD OLDFIELD 


Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: L23024
Consum recomanat: 06/2024

Dades tècniques

Alcohol: 3,3%vol
Amargor: 18 IBU

Ingredients

Malts Maris Otter, aromàtic, xocolata i brown.
Llúpols: EK Golding, WGV.

Estil declarat

Dark Mild (BJCP 13A) Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex, més avall.

Sobre l'avaluació

Els alumnes disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi han rebut la primera cervesa i han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament tapat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen. 


Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Generosa, lleugerament tenyida, de color ivori clar, variablement densa, entre poc i mitjanament persistent i formant adherències variables, més aviat persistents.

Cervesa:

Cervesa de color ambre fort o coure [El color «coure» és probablement el descriptor menys precís dels que fem servir]
Ben transparent, sense sedimentació apreciable. 

2. Aromes en nas

Hem fos els comentaris dels alumnes que han diferenciat el tast en dues passades, en una sola.
 
Inicialment, es poden descriure fortes aromes de melassa, a punt de cremat. També caramel. Es pot descriure alguna cosa de galeta Maria.  Sensació lleugera de fusta.
El conjunt és dominat pel perfil del malt que és el responsable de l'impacte general de la recepta. Es parla d'un rerefons aromàticament dolç, palla i de notes de crosta de pa, de torrades i de caramels. També mel i toffee.
Altrament, s'ha citat el cafè i el cacau.
En alguna descripció, es defineixen també notes de tabac, de cendra.
El perfil de malt inclou doncs notes generalment molt torrades, a punt de cremar. Algú fins i tot afegeix una sensació de fumat. I ja extremant, algú ha parlat de salsa soja tot i que en una intensitat extraordinàriament discreta.

Bones olors de llúpol. Al principi, eren dominants, però es converteixen ràpidament en discretes. Així i tot, totes les avaluacions han posat una certa insistència en descriure un perfil fresc i balsàmic representat principalment per la saba, l'herba i el mentolat. S'especifica que aquesta frescor, en intensitats variables, s'allarga en tot el tast i fins i tot, pot augmentar cap al final.
Algú ha citat notes florals de rosa.

Notes afruitades que recorden fruites de pinyol però que queden indefinides. També codonyat. Algú ha suggerit albercoc, plàtan i fruites roges. Préssec en almívar. En general, les fruites es perceben com bastant madures o, com ho acabem de veure en forma «treballada», almívar o melmelada.

Els aspectes especiats es posen evidència. Sense discutir si són deguts a la fermentació o si són aportacions dels malts, s'inclouen olors de canyella, de pebre, de clau d'espècia o de nou moscada.

Tal vegada es pugui descriure un lleuger toc de T2N incipient (fusta).

Una mica de mantega. Quasi res. Potser llaminadura.

Malgrat que cada estudiant ha descrit cadascú la seva part limitada del que precedeix i que, al final ha conclòs a una complexitat modesta d'aquesta recepta, ens veiem en l'obligació d'observar que, en conjunt, aquesta recepta té un perfil aromàtic molt complex. 33 descriptors aromàtics no són cap broma! 

3. Boca

Còrpora

Cervesa lleugera, de cos entre discret i mitjà.

L'efervescència no ha fet l'objecte de cap consens però la majoria dels avaluadors l'ha percebuda com a més aviat fluixa. Algú ha anotat que malgrat la seva poca intensitat, l'efervescència era lleugerament picant o vivaç.

Textura vellutada o sedosa. Aquesta opinió no és unànime. Els malts altament torrefactes poden haver aportat alguna lleugera sensació astringent que no arriba a ser molest, però que no es troba compensat.

Gustos

Amargor fluixa però immediata. Fresca. S'escampa molt bé en la cavitat bucal. És una mica metàl·lica, gens punyent. Lleugerament secant. A pesar de ser modesta, és de llarga durada. De fet és el vector de la persistència general de la cervesa en boca i a la ment. Se cita en especial la frescor com essent el component principal de l'amargor i de la seva persistència.

Molt ben atenuada, gens embafadora.

Algú ha anotat un lleuger gust salat.

Aromes

Aroma dolça de caramel, sensació balsàmica, fresca i herbós, crosta de pa. En aquesta fase, s'afegeixen aromes de pansa i d'altres fruits secs com ara la pruna. No he sabut interpretar si l'alumne parlava de fruits secs (ametlla, avellana, nou) o de fruites dessecades (pansa, orellana, etc.) Sigui com sigui, ambdós aspectes són possibles.

El perfil aromàtic en boca és molt semblant a la seva vessant en nas. Es parla de «congruència» i s'assenyala més d'un cop com a element positiu. [Personalment no hi estic d'acord. Una cervesa no té perquè ser «congruent» o no ser-ho. De fet les que no ho són poden introduir sorpreses força divertides. Dit això, és correcte o adient anotar aquesta congruència que, per a mi, no és ni bona ni dolenta per defecte].

4. Aspectes generals 


Bastant bevible, de glop ràpid.

Passa mitjanament la set.

Un estudiant proposa una explicació:

«és una cervesa bevible que no passa la set degut als sabors persistents de pa torrat. Inicialment, és [...] aparentment dolça però [...] inclou una amargor secant i sabors torrefactes que l'equilibren»

Sobre la digestibilitat, qualsevol apreciació seria una especulació puix que no tenim temps d'apreciar aquesta qualitat en un tast tan ràpid.

No hi ha consens sobre si aquesta cervesa passa o no la set. N'hi ha hagut per tots els gustos.

En canvi, tothom està d'acord sobre el fet que, malgrat el fort perfil del malt, el resultat final és bastant refrescant.

Més aviat evolutiva, especialment en funció de la temperatura:

«l'amargor és molt baixa i s'escampa bé a la boca deixant que predomini el sabor dolç que evoluciona cap a la crosta de pa torrat [que es detecta al principi] i es queda a la boca».

Podrem estar d'acord o no amb la presència o la intensitat de la dolçor, però aquesta descripció parla clarament d'evolució.

Una altre exemple:
«malgrat que el glop és molt ràpid, deixa una lleugera sensació aspra que és accentuada pel sabor torrefacte que arriba gairebé a ser cremat al final.».
Els soferts examinats han trobat que la recepta era més complexa en nas que en boca. Rares vegades és al revés. Però no està de més assenyalar aquest fet.

Pel que fa a l'impacte, diria que no l'he explicat prou clarament. Per això, n'hi ha hagut per tots els gustos. Per si de cas, deixo aquest enllaç on crec que ho he explicat millor.

Pel que fa a mi, trobo que és una cervesa que inicia amb un important impacte degut a la munió de torrefactes i torrats que s'hi detecten sense esforç.

A més, és una cervesa que proposa intensitats de malts bastant fortes i que deixa una impressió gens anodina a la memòria. Penso que estem davant d'una cervesa clarament decantada cap als perfils del malt (torrats) i la fermentació. És possible que el llúpol faci esforços gens negligibles per compensar aquesta dominació i que, en alguns moments del tast, puguem considerar que la recepta sigui gairebé equilibrada. Però la sensació general és que estem davant d'una recepta que no vol ser equilibrada i que proposa deliberadament un decantament principalment cap al perfil del malt.
Conclusions

Una estudiant suggereix que aquesta cervesa aporta reminiscències autumnals. És una descripció força agradable i eloqüent.

En termes més tècnics, crec que hauríem de dir que és una cervesa amb aromes i gustos bastant forts, amb un impacte psicològic i sensorial entre mitjà i fort. Proposa una discussió molt interessant entre el domini de torrats, un acompanyament igualment intens, càlid i complex degut a la fermentació davant d'un aparell simple però eficaç de frescor i d'amabilitat.

I la pregunta final que ens podem fer és si això funciona. Al marge de tot plegat, incloent els «inventors» de la recepta, aquesta recepta funciona?

Jo diria que si.

BJCP 13A. Mild fosca (Dark Mild)

Impressions generals


Una cervesa d'AF anglesa, de consum ordinari, fosca, de baixa densitat, decantada cap al malt molt apropiada per beure en quantitat. Refrescant alhora que molt aromàtica amb una gran gamma d'expressions de malts i sucres foscos.

Aromes

Aroma de malt entre baixa i moderada. Pot presentar una mica d'afruitat. L'expressió del malt pot donar-se en una ampla gamma de caràcters que pot incloure caramel, toffee, gra, torrat, nous, xocolata o lleugerament torrefacte. L'aroma de llúpol és baixa a nul·la, i si n'hi ha, sol ser terrosa o floral. Molt poc a gens de diacetil.

Aspecte

De color de coure a marró fosc o caoba. Es poden trobar alguns pocs exemples més clars (ambre mitjà a marró clar). Generalment transparent tot i que tradicionalment no és filtrada. Cap d'escuma entre baix i moderat, de color blanc trencat a colrat. La seva persistència pot ser pobra.

Aromes en boca

Una cervesa generalment maltosa tot i que s'hi poden trobar una ampla gamma d'aromes basades en el malt i en l'activitat del llevat (per exemple maltós, dolç, caramel, toffee, torrat, nous, xocolata, cafè, torrefacte, afruitat, regalèssia, pruna seca, pansa). Pot tenir un final de sec a dolç. Les versions amb malts més foscos poden presentar un final sec i torrefacte. Amargor entre baixa i moderada, suficientment com per fer contrapès però no arriba a cobrir el perfil del malt. Èsters afruitats entre moderats i res. Diacetil i aromes de llúpol entre poc i res.

Còrpora

Cos entre lleuger i mitjà. Carbonatació, generalment entre baixa i mig-baixa. Les versions més torrefactes poden oferir una lleugera astringència. Les versions més dolces poden semblar presentar un cos més consistent degut a la densitat.

Comentaris

La majoria són cerveses de consum ordinari pels volts de 3,2% tot i que algunes versions es poden trobar en una forquilla més alta (> 4%) de cara a l'exportació i a algunes ocasions especials com ara festivals i/o versions estacionals. Generalment, és servida en barril. Les versions de consum ordinari envasades en ampolla no solen viatjar bé. Aquest estil permet una ampla gamma d'interpretacions. Hi ha versions pàl·lides però són encara més infreqüents que les Mild Fosques. Aquesta guia només descriu les versions fosques actuals.

Història

Històricament, «Mild» era simplement una cervesa jove. Aquest adjectiu es podia fer servir per a distingir-la de les cerveses més madurades o amb més càrrega de llúpol. Les «Milds» actuals procedeixen de les Pale Ale més fluixes del tipus «X» dels anys 1800 tot i que les Mild més fosques no van aparèixer fins al segle 20. En el seu ús actual, el terme implica una cervesa de baixa graduació amb menys amargor de llúpol que les Bitter. Aquesta guia descriu les versions britàniques modernes. El terme «Mild» ha perdut actualment una mica el favor del públic i moltes broueries ja no el fan servir. És cada cop més infreqüent.

No hi ha cap connexió històrica ni cap relació entre Mild i Porter.

Ingredients característics

Malts Pale base britànics (sovint bastant dextrinosos), malt Crystal, malts foscos o adjuncions de sucre fosc. També pot incloure adjuncions com flocs de panís i pot ser acolorida amb «Brewer's caramel». Llevats britànics amb molt caràcter. Qualsevol tipus de llúpol atès que el seu caràcter és silenciat i rares vegades apreciable.

Comparació estilística

Algunes versions poden semblar Porter angleses modernes (13C) però amb menys densitat. Molt menys dolça que la London Brown Ale.

Dades tècniques

D.I. 1,030 – 1,038
D.F.: 1,008 – 1,013
IBUs: 10 – 25
EBC: 24–50 (12–25 SRM)
Alc.: 3,0 – 3,8 %Vol.

Exemples comercials

Banks's Mild, Cain's Dark Mild, Highgate Dark Mild, Brain’s Dark, Moorhouse Black Cat, Rudgate Ruby Mild, Theakston Traditional Mild

Etiquetes

Consum_ordinari, color_fosc, Alta_fermentació, Illes_britàniques, Família_brown_ale, maltosa

Traducció

ABR
11-04-2024

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
 
PS.
Per motius que no entenc, el programa no em permet respondre al comentari del M.R. al lloc que toca i, per tant, ho faig aquí: com es diu al principi, els estudiants no tenien absolutament cap informació prèvia sobre les cerveses a avaluar.
ABR

27 de novembre 2023

Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout

Reptilian Brewery

HERETIC 

Premis acabats de guanyar:

  Medalla d'or en la categoria "british beer"


Millor cervesa sense gluten:

Millor cervesa en categoria general segons puntuació:

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 27-11-2023
Lot: L230044
Cad: 10/10/2026

Dades tècniques

Alcohol: 8,5%vol
Color... marró molt fosc a negre
Amargor: 50 IBU
Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats.
Estil declarat: Imperial Stout
Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm)

Avaluació sensorial

Aspecte

Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra.

Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat

 

Aromes en nas 1

Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés.

Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada.

També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma.

No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent.

Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat.

Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia.

No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau.

Boca 2

Efervescència fina i lleugera.

Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència.

L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé.

Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats.

Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats.

Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant.

L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny.

Còrpora 

 Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada.

Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes.

L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat.

L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor.

Aromes 2

[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma]

Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda.

En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la Painettone d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau.

En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents.

El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid.

Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona.

Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent.

Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé.

Boca 2 

 Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat.

Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase.

Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima.

Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant.

Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa.

Aspectes generals

Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada.

Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc.

No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. 

D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor.

Conclusions

Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta.

Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema.

Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles.

Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat.

Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades.

Referència BJCP:

20C. Imperial Stout: https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html




27-11-2023

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

15 de juny 2023

Avaluació - Reptilian + Steel City Brewing - PAINETTONE

Reptilian + Steel City Brewing

PAINETTONE

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 16-06-2023
Referències
Lot: L22014
Cad: 19/12/2025

Dades tècniques

Alcohol: 12%vol
Color... negre
Amargor: 20 IBU
Cap indicació en Català.

Ingredients (varietats)

Malt d’ordi, malt de sègol, flocs d’avena, flocs de blat, sucre Mascavat, suposem que llúpol, i llevats.
Sucre Mascavat

Estil declarat

Pastry Stout. Al final de l’article definim l’estil per mitjà de la traducció de l’article sobre aquest estil de la Brewer’s Association (BA). El BJCP no ha encara sancionat aquesta «novetat».
Per a aquells que ho han passat per alt, la cervesa es diu Painettone en lloc de Panettone. Es fa un joc de mots entre «pane» (pa en Italià) i «pain» (dolor en Anglès). No sé massa com ho hem d’entendre, però diria que és en clau humorística.

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma generosa, de color d’ivori molt fosc, densa però molt poc persistent. No forma adherències, possiblement perquè la graduació alcohòlica no ho permet.
Cervesa gairebé completament negra, amb alguna transparència de color ambre-marró molt fosc.

Aromes en nas

Massa aromàtica poderosa, amb, d’entrada, aspectes cremats (no fumats), alcohol, notes sabonoses, melasses i caramels.
La primera fase ha estat una mica problemàtica, de manera que passo directament a descriure la segona:
En aquesta segona fase, la sensació aromàtica de sabó és molt menys forta. Podríem parlar més aviat de saponària.
Es poden percebre olors de fruites madures, principalment, compota de poma i pa de figues.
 
Ja des de bon principi, podem descriure una discreta però eficaç nota refrescant que es combina amb la de saponària.
Altrament, percebem clarament xocolata, cacau i notes cremades (no fumades).
També resulta relativament còmode destriar tons de canyella, anís estrellat i vainilla.
Molt al fons, apareixen aromes de cafè no gaire torrat.
En nas, ja es pot parlar d’un aspecte general considerablement dolçant que envolta tot el que anem descrivint, com una mena de boira espessa càlida i confortable.
El to de saponària, que ja hem indicat que refresca una mica el conjunt (si es pot!) inclou també notes cítriques. Com un iogurt de llimona. Altrament, creiem que potser podem descriure notes de maduixa i de gerd. A la llarga, també nabius.
El joc va clarament de torrats i torrefactes, molt poc cremats, envoltats d’una forta sensació vellutada dolçant.

Boca

Efervescència limitada, cos enorme i textura extremament suau i vellutada.
Sensació general tàctil «massiva», amb bones notes aromàtiques de xocolata i cacau. Potser es pot descriure també algun regust lleugerament astringent.
L’alcohol marca fortament des de l’inici. Amb aquesta graduació, resultarà gairebé impossible dissimular-lo; tot just es pot minimitzar el seu impacte que, d’altra banda, no arrossega cap mena d’olor de dissolvent.
Apareixen notes de llaminadura, molt concretament, de regalèssia.
No cal dir (o si) que, gustativament, predomina el gust dolç. Fortament dolç. Però sense l'exageració que podria implicar sensacions roents a la gorja.
L’amargor no s’expressa conscientment a menys que se li pugui atribuir una lleugera nota balsàmica que ja hem assenyalat de bon principi. Potser, si insistiu, podria parlar, sense gaire convicció, d’alguna cosa herbosa i/o floral, tot plegat molt poc definit.
Molt interessant i divertida l’evocació de porridge que es fa patent a la llarga. Se’n pot percebre l’olor de flocs d’avena.

Continuem descrivint aroma de figues seques.
A la llarga, podem descriure especiats com ara, vainilla, canyella. Potser també anís.
El conjunt persisteix molt en boca.

Còrpora

Efervescència molt fina.
Cos, com dèiem, enorme. Textura envoltant i molt vellutada. Té una consistència tirant a xaroposa. Una cervesa gairebé per mastegar.
Alcohol molt present però prou integrat.
Molt lleugera astringència.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, molt dolça. Però val la pena matisar. Aquesta dolçor, que a més, perdura molt, no és res que molesti excessivament. És molt present, ho embolcalla tot, però no obstaculitza la percepció dels altres aspectes de la cervesa.

Aspectes generals

Curiosament, tot i ser espessa i extrema, la seva bevibilitat és més aviat mitjana.
No tinc ni idea de com és la digestibilitat. De moment, no em pesa a l’estómac.
No passa la set ni de broma! Està clar que tampoc és la seva funció.

Complexitat no exagerada. Simplement notable. És molt més important l’impacte general que és enorme i massiu.
No té cap mena de sentit parlar d’equilibris. Aquesta cervesa està completament i a consciència decantada cap a les tonalitats de pastisseria i llaminadura. Tot just parlaríem d’una lleugera nota fresca balsàmica que no pretén ni tan sols compensar res, possiblement perquè a aquestes altures, no es pot.
Podem afegir que la cervesa és força persistent en boca i en la ment. Serà fàcil de recordar. És el que té fer una cervesa gairebé xaroposa volgudament impactant.

Conclusions

Sincerament, l’entrada se m’ha fet complicada. Però a mesura que he anat tastant, l’he trobat cada cop més amable. La textura i la dolçor embolcallen i acaben impartint una sensació de molt suau confortabilitat.
Una cervesa per mastegar, no necessàriament xarrupar perquè permet una bona glopada.
Aquesta cervesa resulta més accessible i comprensible en boca que en nas.
En acabat, una cervesa seductora, afalagadora i amorosida al mateix temps que curiosa.
La seva estructura general funciona molt bé. Tal vegada, sobrin una mica els tons cremats que no acaben de quadrar en el conjunt, però per sort, són molt discrets.

L’estil a la Brewer’s Association

Dessert Stout or Pastry Stout

Stout de Postre o Stout de pastisseria

Color

Entre molt fosca i negra.

Transparència

Opaca

Aromes

Típicament, aromes i sabors de malts extremament riques. Olors de cafè, caramel, mats torrefactes i xocolates solen ser evidents.
Aromes de llúpol molt baixes si n’hi ha.
Amargor, entre baixa i nul·la.

Còrpora

Cos ple.

Notes addicionals:

Les cerveses d'aquesta categoria es construeixen sobre una base forta de cervesa fosca i incorporen ingredients culinaris per crear perfils de sabor rics i dolços que imiten el caràcter de les postres, pastissos o dolços. Alguns exemples d'ingredients culinaris utilitzats en aquestes cerveses inclouen, entre d'altres, xocolata, cafè, coco, vainilla, xarop d'auró, mantega de cacauet i marshmellow, així com fruites, fruits secs i espècies. L'addició de sucres de qualsevol font pot contribuir a la dolçor pronunciada d'aquestes cerveses.
Tot i que aquesta categoria pot superposar-se a diversos altres estils definits en aquestes directrius, com ara les cerveses de xocolata o de cacau, les cerveses de camp i altres, la combinació d'una base de cervesa fosca, un contingut alcohòlic elevat i uns perfils de sabor rics, dolços i semblants a les postres estableix aquest estil com a entitat única.

Dades tècniques:

D.I.: 1,080-1,120 (19,3-28,0 ºP)
Extracte aparent (DF): 1,020-1,060 (5,1-15,0 °Plato)
Alcohol: 7,0%-13,0%Vol.
Amargor: 20 – 65 IBU
Color: 70+ EBC
 
Traducció ABR

Nota final

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons. Una part d'aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat de la Brewer's Association [BA]. La BA difon la seva Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.

PER TANT:

NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

 Albert Barrachina Robert 15-06-2023
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Membre redactor del Bars & Beers
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

23 de maig 2023

Avaluació - VOL 6 - Reptilian

Reptilian

VOL 6

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-04-2023.
Presentació: llauna de 440 cl.

Dades tècniques

Alcohol: 6%vol.
Color: daurat.
Amargor: 40 IBU
Ingredients
Llúpols: IDAHO GEM, CRYO IDAHO 7
Estil declarat: IPA, però a aquestes altures, no té gaire sentit preguntar-se quina. La qüestió de les etiquetes està molt sobrevalorada

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma molt blanca, generosa, molt densa i força persistent.
Cervesa de color daurat, lleugerament tèrbola. No percebo cap sedimentació.
 

Aromes en nas 1

Aromes molt fresques, herboses i florals.
Per sota, es poden notar olors dolçants amb galeta i pa de pessic.
El perfil del llúpol s’instaura com a protagonista absolut. Ofereix una enorme frescor amb olors de flors blanques, menta i bones notes cítriques. És principal el component balsàmic. I finalment, ja més enrere, podem detectar notes resinoses.
Val la pena posar altre cop en evidència que, aquest poderós perfil reposa sobre una base bastant sòlida i perceptible de notes de gra mòlt, segó i galetes Maria.
A part de les notes cítriques, se’m fa difícil definir cap altra fruita.
Tampoc aprecio cap toc de dissolvent. En realitat, no percebo cap «defecte» que jo conegui.
En aquesta línia, trobo un punt de mantega que queda molt poc definit i que es podria fàcilment confondre amb llaminadura.
Finalment, tal vegada pugui citar alguna aproximació a la vainilla. Però això ja fa olor d'especulació.
 

Boca 1

Primer apareix l’efervescència. Molt al seu punt, un pèl picant però fina.
L’amargor és gairebé immediata, inicialment, no molt intensa, però, ràpidament, va en augment. Molt aviat, s’hi poden incloure qualitats notables de frescor que recorden la càmfora i les resines nobles (mirra?).
Inicialment, també en els primers segons del tast, podem descriure quelcom lleugerament dolç. Però també molt ràpidament ens adonem que la cervesa és molt ben atenuada.
L'amargor que comentava més amunt, al cap d’una estona es revela llarga, mig punyent, lleument metàl·lica, molt balsàmica i gairebé gens secant. Amb el temps, ens adonarem que aquest gust perdura molt i molt.
Amagat darrere el perfil del llúpol, el malt fa acte de presència aromàtica amb olors de gra mòlt, segó i, potser, de pa d’espècies. Em decantaria cap al pebre i la nou moscada.
Cos mitjà, potser ni tant.
Textura sedosa, suau, sense cap mena d’astringència aparent (realment, impressiona la qualitat del perfil del llúpol!).
No deixa de ser un producte per a amants de l’amargor tot i que no es tracta d’una cervesa que podríem titllar d’«extrema». La sensació general, tant en boca com en nas és d’una respectable cohesió de l’estructura sensorial.

Aromes en nas 2

Fortes aromes resinoses i de saba fresca.
Es pot descriure en olor alguna cosa lleument àcida que, potser recorda llima o llimona. També ens trobem amb la sorpresa de l’olor de pastanaga fresca.
Una mica d’amagat, però ben actives, podem descriure olors de gra de malt mòlt, de galeta Maria i de llaminadura.
La combinació de malt i de les notes cítriques pot conduir a la idea de taronja.
El perfil general del llúpol es revela molt elegant i molt fresc. No inclou cap verdura (tret de la pastanaga, que en aquest cas, no aporta cap perfil que es pugui indexar com a "dolent").
Entrant molt a fons, podem descriure una molt bona combinació entre les aromes dolçants inicials i els aspectes altament balsàmics/resinosos. Malgrat la gran força del perfil resinós, no es percep cap aroma de fusta. (Habitualment, quan trobo molta resina, em fixo per determinar si també trobo aromes de fustes fresques identificables).
Al final, les espècies distingibles són el pebre blanc, la vainilla i la nou moscada.

Boca 2

Al principi, es nota fortament un to dolç que desapareix molt ràpidament deixant una cervesa molt ben atenuada.
Al començament, les notes de malt i d’amargor entren bastant equilibrades. Però aquesta sensació perd molt ràpidament aquesta qualitat i el conjunt es decanta ràpidament i molt decididament cap a l’amargor.
Trobem una petita nota àcida que es combina bé amb l’amargor citada, i aquesta, és especialment fresca, molt clarament balsàmica.
L’amargor no rasca gens, s’escampa molt en tota la boca. Té un puntet just metàl·lic que li dóna certa consistència sense arribar de cap manera a generar res de duresa. És interessant ressaltar que, malgrat la intensitat de l’amargor, tot plegat es mou en qualitats suaus. Potser ho fa la textura.
Seguint amb la protagonista, l’amargor no resulta exageradament intensa. Especialment, val a dir que no pica ni tampoc és astringent. Això suavitza una mica l’impacte mental i condueix a fer la cervesa, en conjunt, prou amable.
Malgrat això, tenim clarament i principalment amargor en boca.
Dins l’amargor o associat a ella, es percep pebre blanc.
A part d’això trobem olors d’herba acabada de tallar, saba i, sobre tot, resina. 
 

Còrpora

Com deia: efervescència molt al seu punt, un pèl picant però fina.
Cos mitjà, potser una mica menys.
Textura suau, una mica aigualida, sense cap mena d’astringència.
L’alcohol només es nota molt a la llarga en forma de lleugera escalfor.

Aspectes generals

Fàcil de beure i probablement ben digerible.
Passa prou bé la set.
Jo parlaria d’una complexitat mitjana a alta al mateix temps que d’un impacte també mitjà a alt.
No costa afirmar altre cop que ens trobem en un conjunt sensorial gairebé completament decantat cap al perfil del llúpol, amb menció especial de l’amargor.
La persistència es fa en amargor i una mica amb frescor balsàmica.

Criteris finals

Aquesta cervesa serveix més d’un joc interior. A part del clàssic joc entre base de malt i amargor/llúpol en el qual intervé decisivament el perfil de llaminadura, hi ha la combinació cítric + malt que fa pensar en taronja. L’amargor es manifesta de molt bona qualitat, llarga puixant, però amable. L'extraordinària frescor d'aquest exemplar no és ni de bon tros, la seva qualitat menor. I finalment, un to dolçant una mica «fantasma» s'alia molt curiosament amb les notes balsàmiques/resinoses.

Tot plegat una estructura molt interessant, divertida i, en definitiva, ben acabada i molt ben parida. 
 
 

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020