Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imperial Stout. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imperial Stout. Mostrar tots els missatges

27 de novembre 2023

Fitxes de tast - Reptilian Brewery - HERETIC - Imperial Stout

Reptilian Brewery

HERETIC 

Premis acabats de guanyar:

  Medalla d'or en la categoria "british beer"


Millor cervesa sense gluten:

Millor cervesa en categoria general segons puntuació:

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 27-11-2023
Lot: L230044
Cad: 10/10/2026

Dades tècniques

Alcohol: 8,5%vol
Color... marró molt fosc a negre
Amargor: 50 IBU
Ingredients: Malt d’ordi, llúpol, i llevats.
Estil declarat: Imperial Stout
Nota curiosa: gluten free (gluten <20ppm)

Avaluació sensorial

Aspecte

Cervesa de color marró molt fosc. Potser tinc una llum massa a prop. Podem parlar tranquil·lament de cervesa negra.

Escuma de color marró fort, inicialment poc persistent. Però es forma una mena de tap dens que persisteix una bona estona. Aquest tap és de gran densitat

 

Aromes en nas 1

Composició aromàtica general predominantment dolça, però sense cap excés.

Toc inicial lleugerament cremat. Es barreja ràpidament amb una important massa dolçant i fortament fruitada en la qual es poden distingir sobre tot fruites del bosc, cirera, móra i figa. Totes en estat de melmelada.

També es poden apreciar notes especiades que poden recordar la vainilla i que reposen sobre un llit de compota de poma.

No s’aprecia l’alcohol ni tampoc apareix cap mena de dissolvent.

Fa la sensació que s’aconsegueix un equilibri notablement decantat cap al dolçant i els afruitats. Però és un efecte necessari: els aspectes que acabem de citar compensen judiciosament els aspectes cremats i de cendres, els quals, d’aquesta manera, queden discrets i complementaris. A la llarga, aquests ja tindran espai sobrat per anar adquirint notorietat.

Al final, cal parlar d’una nota lleugerament herbosa que, combinada amb l’aspecte dolçant, condueix a evocar la llaminadura de regalèssia.

No podem deixar aquesta fase sense anomenar un aspecte que ho encapçala tot discretament, però de forma omnipresent. El tastador notarà un rerefons continu de xocolata negra molt suau.

Boca 2

Efervescència fina i lleugera.

Inicialment, el cos fa la sensació de ser enorme, però en realitat, és una mica més fort que la mitjana. El que és impactant és la textura que és altament suau i vellutada, sense cap mena d’astringència.

L’amargor apareix immediatament, inicialment moderada, acompanyada per la dolçor que la compensa molt bé.

Aromes de xocolata negra acompanyada d’una nota apreciable de cendres i tons cremats.

Al cap d’una estona, l’aspror que havia quedat dissimulada, es manifesta. També es pot notar i diferenciar l’amargor introduïda per aquests cremats.

Però aquesta sensació es barreja amb l’amargor del llúpol, la qual és forta, metàl·lica, poc punyent i, a la llarga, una mica secant.

L’efecte balsàmic, en aquesta etapa, amb prou feines es fa notar. I si ho fa, és de lluny en lluny.

Còrpora 

 Com ho hem apuntat, la cervesa té un cos més aviat mitjà, però una textura molt suau i vellutada.

Efervescència molt discreta i fina. Aquesta consistència té molt sentit en la mesura que accentua la suavitat que, posteriorment, vindrà a contrarestar qualsevol accent rude degut als malts cremats o torrefactes.

L’alcohol només es nota molt a la llarga de manera que es pot dir que queda extremament ben integrat.

L’astringència habitual dels cremats es nota molt poc. Queda altament compensada per la textura i la dolçor.

Aromes 2

[En aquesta segona passada, es congrega molt poca escuma]

Aquest cop, el que es nota primer i de forma dominant, és el conjunt d’aromes dolces. Puc parlar, en primer lloc, de fruites roges, principalment cirera negra i móra. Però també es pot descriure sense massa dificultat un refrescant fons d’herba, una mica de resina així com també alguna cosa de fusta verda.

En general, i com planant per damunt del conjunt, hi ha una reminiscència de pa de pessic de fruites (fruit cake). Em recorda una mica la Painettone d’aquesta mateixa broueria. En la mateixa tessitura, podríem descriure un lleuger to de xocolata negra suau.

En nas, els cremats i les cendres no són gaire presents.

El conjunt aromàtic és molt suau, vellutat, amable i càlid.

Buscant molt, potser es desprèn una nota molt discreta de cítric, potser concretament, de llimona.

Altre cop, no percebo ni l’alcohol ni cap mena de dissolvent.

Curiosament, a 10 cm, els cremats es perceben molt bé.

Boca 2 

 Impacta altament, el tacte d’aquesta cervesa, molt suau i vellutat.

Efervescència baixa, més baixa que en la primera fase.

Com sortint de dins de l’efervescència, apareix l’amargor. Aquest cop, es nota més intensa però menys immediata. Tot i així, continua essent modulada amb autoritat per la textura suavíssima.

Aquest cop, aquesta amargor, relativament intensa, es manté força estona. Inicialment, ens ha ofert una explosió fortament balsàmica que ha anat suavitzant-se a la llarga. Després, hem pogut apreciar un cert aspecte punxegut i un to metàl·lic molt moderat, ben compensat per la textura. No s’aprecia cap to secant.

Si ens hi fixem, aquest aspecte canvia molt de la primera a la segona fase.

Gustos

Bàsicament i fonamentalment, dolça, però molt ben atenuada. Res salat. Amargor continguda. Acidesa quasi nul·la, la que toca residualment en qualsevol cervesa.

Aspectes generals

Mitjanament fàcil de beure. La Imperial Stout, al meu coneixement, mai ha estat pensada per ser beguda a plena glopada.

Tampoc està previst que sigui especialment desassedegant. No forma part del seu joc.

No estic en disposició de poder avaluar la digestibilitat. 

D’impacte inicial notable, relativament complexa. Equilibri decantat cap als afruitats i els malts cremats. A la llarga, intervé un tercer pol que és l’amargor.

Conclusions

Una cervesa més aviat complexa, densa, amb una estructura sensorial sòlida i ben composta.

Al principi, ofereix un gran impacte sensorial, però a la llarga, aquest efecte es modera molt i ens acabem trobant amb una cervesa molt rica, molt sòlidament estructurada sense ser extrema.

Aquesta solidesa no impedeix una certa volubilitat d’una fase de tast a l’altra, cosa que fa l’experiment sensorial interessant i divertit, perquè es manifesten diverses opcions combinatòries possibles.

Tot i així, val a dir que tots aquests jocs es produeixen a nivells bastant alts d’intensitat.

Al cap i a la fi, es tracta d’un producte potent, però gens vulgar, molt plaent, molt ben construït, amb explosions sensorials sempre ben controlades.

Referència BJCP:

20C. Imperial Stout: https://cervesaencatala.blogspot.com/2017/07/estils-stout-capitol-11-imperial-stout.html




27-11-2023

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

19 de juliol 2017

Estils - STOUT - Capítol 11 - IMPERIAL STOUT - BJCP 20C

Segons el BJCP

20C. IMPERIAL STOUT


Impressió General

Una cervesa d’alta fermentació fosca, intensament aromàtica, gran [forta], amb una àmplia gamma d'equilibris de sabors i interpretacions regionals. Aromes de malt torrefacte-cremat amb profunds sabors de fruits negres o dessecats i un final coent i entre dolç i amarg. Malgrat els sabors intensos, els components s'han de fondre junts per crear una cervesa harmoniosa i complexa, no un embolic d'aromes amb sensació ardent. 

Aromes

Rica i complexa, amb quantitats variables de malt, cereals torrefactes, èsters afruitats, llúpol i alcohol. El caràcter de malt torrefacte pot ser de cafè, xocolata negra o amb tons lleugerament cremats i pot ser de lleuger a moderadament fort. L'aroma de malt pot ser de subtil a intensa i similar al d’un Barleywine. Pot evidenciar opcionalment un lleu caràcter de malt especial (per exemple, caramel), però això només hauria d'afegir complexitat i no dominar. Els èsters afruitats poden ser de baixos a moderadament forts i poden tenir un caràcter complex de fruita negra (per exemple, prunes, prunes seques, panses). L'aroma de llúpol pot ser de molt baixa a bastant agressiva, i pot incloure qualsevol varietat de llúpol. Es pot notar l’alcohol, però no s'ha de notar fort, coent, o amb caràcter de dissolvent. Les versions envellides poden oferir una lleugera qualitat vinosa o de Porto, però no ha de ser àcida. L'equilibri pot variar, amb qualsevol dels elements aromàtics ocupant el centre de l'escenari. No cal que tots els possibles aromes descrits siguin presents; moltes interpretacions són possibles. L'envelliment afecta la intensitat, l’equilibri i la suavitat de les aromes. 

Aspecte

El color pot variar des de marró-vermellós molt fosc a color negre atzabeja. Opaca. Cap d'escuma d'intens color bronzejat a color marró fosc. En general té un cap d'escuma ben format, encara que la retenció de l'escuma pot ser de moderada a baixa. L'alt contingut en alcohol i la viscositat poden ser visibles amb llàgrimes d'alcohol quan s’agita la cervesa en el got. 

Aromes en boca

Rica, profunda, complexa, sovint molt intensa i maltosa, amb quantitats variables de malt/cereals torrefactes, èsters afruitats, amargor i sabor del llúpol així com alcohol. Amargor de mitjana a agressivament alta. Gust de llúpol mig-baix a alt (qualsevol varietat). Sabors de malts/cereals torrefactes de moderats a agressivament alts que poden suggerir xocolata dolça-amarga, cacau pur, i/o cafè fort. Un caràcter de cereal lleugerament cremat, grosella cremada o de quitrà pot ser evident. Els èsters afruitats poden ser de baixos a intensos, i poden adoptar un caràcter de fruites fosques (prunes, panses o prunes seques). La columna vertebral del malt pot ser des d'equilibrada i de suport fins a rica i assemblar-se a un Barleywine; opcionalment pot palesar una mica de suport de caramel, pa o sabors torrats. El paladar i l'acabat poden variar de relativament sec a moderadament dolç, generalment amb una persistència una mica torrefacta, amb amargor del llúpol i caràcter coent. L’equilibri i la intensitat de sabors poden veure’s afectades per l'envelliment, amb alguns sabors perdent intensitat amb el temps i amb el desenvolupament de qualitats pròpies de l’envelliment com notes vinoses o de Porto.

Còrpora

De cos ple a molt ple i «mastegable», amb una textura vellutada i suculent (encara que el cos pot perdre volum amb una llarga maduració). Una calidesa suau de l'alcohol ha de ser present i notable, però no com a característica principal; en versions ben condicionades, l'alcohol pot ser enganyós. No hauria de ser xaroposa o insuficientment atenuada. La carbonatació pot ser de baixa a moderada, depenent de l'edat i del condicionament. 

Comentaris

Tot i ser tradicionalment un estil anglès, en aquest moment és molt més popular i àmpliament disponible als Estats Units on és un dels favorits de la cervesa artesanal i no una curiositat. Existeixen variacions, amb interpretacions angleses i americanes (com era previsible, la versions americanes tenen més amargor, caràcter torrefacte, i final llupolat, mentre que les varietats angleses ofereixen un caràcter més complex degut als malts especials i un perfil d'èsters més prominent). No totes les Imperial Stouts tenen un clar caràcter «anglès» o «americà»; qualsevol cosa entre les dues variants són lícita i és per això que no té sentit designar cap sub-categoria quan es registrin en una competició. L'àmplia gamma de característiques possibles permet la màxima creativitat al brouater. Els jutges han de ser conscients de l'àmplia gamma de l'estil, i no tractar de jutjar tots els exemples com clons d'una específica cervesa comercial.

Història

Un estil amb una llarga, tot i que no contínua, heretat. Es remunta a les Porters més fortes angleses preparades per a l'exportació en els anys 1700, i es diu que eren populars a la Cort Imperial de Rússia. Després que les guerres napoleòniques interrompessin el comerç, aquestes cerveses es van començar a vendre cada vegada més a Anglaterra. L'estil amb el temps gairebé es va extingir, fins a fer-se popular en l'era moderna pel moviment de la cervesa artesanal, a Anglaterra com un renaixement i als Estats Units com una reinterpretació o re-imaginació mitjançant l'ampliació de l'estil amb característiques americanes. 

Ingredients característics

Malt Pale ben modificat, amb quantitats generoses de malts i/o grans torrefactes. Pot tenir una engranada de cereals complexa en la que s'utilitzi pràcticament qualsevol varietat de malt. Qualsevol tipus de llúpol pot ser utilitzat. Llevat d'alta fermentació americà o anglès.

Comparació estilística

Com un Barleywine negre amb totes les dimensions de sabor entrant en joc. Més complexa, amb un marge de possibles sabors més ampli, que les Stouts de densitats més baixes. 

Dades tècniques 

DI: 1.075 – 1.115
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 50 – 90
EBC: 60-80 (SRM: 30 – 40)
Alc: 8 – 12%Vol. 

Exemples comercials

Americans

Bell’s Expedition Stout, Cigar City Marshal Zhukov’s Imperial Stout, Great Divide Yeti Imperial Stout, North Coast Old Rasputin Imperial Stout, Sierra Nevada Narwhal Imperial Stout; 

Anglesos

Courage Imperial Russian Stout, Le Coq Imperial Extra Double Stout,
Samuel Smith Imperial Stout.

Etiquetes

Molt alta graduació, Color fosc, Alta fermentació, Illes britàniques, Nord Amèrica, Estil tradicional, Estil artesanal, Stouts, Maltosa, Amarga, Torrefacte. 

Traducció

Marc Corominas i Albert Barrachina 

Old Rasputin Imperial Stout
Lecoq Imperial extra double stout
Samuel Smith's Imperial Stout
Capítol 01. La qüestió lingüística
Capítol 02. Condicionants històrics
Capítol 03. De guerres, de salut i d'impostos
Capítol 04. Taxonomia
Capítol 05. Irish Stout BJCP 15B
Capítol 06. Irish Extra Stout BJCP 15C
Capítol 07. Sweet Stout BJCP 16A
Capítol 08. Oatmeal Stout BJCP 16B
Capítol 09. Tropical Stout BJCP 16C
Capítol 10. Foreign Extra Stout BJCP 16D

02 de desembre 2014

Fitxes de degustació - MONSIEUR GORDO - DULCE DE LECHE IMPERIAL STOUT

Dulce de leche Imperial Stout. 


http://doradoyenbotella.blogspot.com/2014/11/monsieur-gordo-dulce-de-leche.html

Discussió prèvia:

1.- Aquesta discussió és prèvia però posterior al tast. Crec haver entès que aquesta cervesa es diu “Dulce de leche” però que no en conté i que s’ha intentat emular algunes sensacions que aquest producte produeix. Al marge d’això, l’autor ha tractat el seu projecte sensorial amb certa llibertat atès que ha afegit característiques que no s’adiuen al “dulce de leche” com és el fumat i l’amargor. En canvi el perfil general dolç sí que ens hi pot conduir.
Posteriorment al tast, l'autor em comunica que, efectivament, hi ha dulce de leche en aquesta cervesa.
2.- He de dir que l’etiqueta és especialment expressiva i d’una complexitat que corre en paral·lel amb la complexitat de la cervesa. Els temes de maons, de diamants, d’ulls en diamant, de porquets, de llúpol amb una ciutat desassossegant de fons, negra com la cervesa i poblada d’éssers onírics.
3.- “Monsieur” Gordo: Un nom per a l’autor d’aquesta cervesa, una combinació de “distinció” francesoide i d’espessors d’origen incert.
4.- També cal recollir l’absència de data de caducitat i el suggeriment irònic que apareix al final de la presentació.

Dades tècniques:

Estil: Dulce de leche Imperial stout
Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 12,9%Vol.
Elaborador: Bidasoa Basque Brewery. Irún.
Ingredients:
Perfil del malt: Pale, Crystal, Rauchmalz, Biscuit, Roasted, Chocolate.
Llúpols: Chinook, Columbus, Cascade.
Additius: Trufa negra.Dulce de leche.

Descripció:

En destapar:

Aromes cítriques, olor de pa molt fet i al cap de poca estona, forts torrats.

Aspecte:

Escuma de color beix fosc, d’espessor variable al principi però molt densa un cop estabilitzada. És persistent i forma bones garlandes. Cervesa gairebé completament opaca però amb reflexes marrons, carabassa i robí.

Nas 1:

En primera instància, apareixen moltes característiques en una combinació bastant equilibrada alhora que complexa.
Al principi, no podem parlar de cap aspecte especialment dominant. Podem parlar d’herba fresca, quelcom de terra i d’un notable perfil de xocolata o, millor dit, de xocolata desfeta.
Es pot detectar també amb certa facilitat la presència de l’alcohol que es barreja amb algun toc floral impossible de definir.
Amb el temps, hem de citar un fons cada cop més poderós de fumat.
En matèria de fruites, val a dir que la identificació és complicada. Tot i així parlaríem de meló i de pinya molt madurs i/o confitats.
En tela de fons, podem descriure un aspecte dolç i continu.

Boca 1

En boca trobem primer olors de fruites molt madures amb tons fortament dolços.
El cos és dens i poderós mentre que l’efervescència comença fina i vivaç tot i que perd ràpidament intensitat, acabant potser un pèl insuficient.
L’alcohol es manifesta amb contundència però sense sortir de mare. Queda al límit de la integració i s’acaba barrejant bé amb els altres perfils.
L’amargor és secundària. Apareix al cap d’una estona i, de moment, es manté en zones de discreció.
Domina el to dolç i arriba a manifestar-se de forma excessiva tocant l’embafament (cloying).
La olor d’herba torna i es combina amb tocs de raïm verd. Ambdues lluiten per contraposar-se a l’aspecte fortament dolç i, diria que poc atenuat.
No presenta cap defecte notable. Cosa d’altra banda normal en una cervesa de perfil aromàtic molt poderós.
La trufa queda tapada pel perfil de malt. Tot just identifico alguna cosa de terra que, en una altra cervesa, hagués atribuït a algun llúpol. Sincerament, si no estic avisat, no parlo de trufa!
El final és llarg, amb olors de fum, un pèl d’acritud i molta dolçor.
En aquest final també es manifesta l’amargor, cada cop més intensa però de qualitat equilibrada: ofereix aspectes secs, punyents i metàl·lics gairebé en quantitats iguals.
Cervesa de bevibilitat modesta, complexa, extrema, de composició millorable però força “resultona”.
De moment, m’apareix com una cervesa de postres o aperitiva. No la recomanaria per passar la set al pic de l’estiu, tot i que, en aquest aspecte, diria que és prou eficaç.

Nas 2

Nota: per ser una cervesa amb 12,5%vol, l’escuma presenta una valentia poc habitual.
L’atac torna a ser aparentment complex i equilibrat. Aquesta darrera qualitat fa que la distinció entre els diversos aspectes sigui prou dificultosa.
Trobem olors fresques de menta perdudes en un mar de perfil del malt en el que podem descriure aromes de pa molt fet, crema pastissera (!) i xocolata.
També podem percebre altres aspectes del llúpol en forma de tons florals que es combinen amb naturalitat amb l’alcohol, el qual, és ben present sense ser aclaparador.
Cal citar un toc fumat bastant ajustat.
També parlaríem de notes fruitades molt dolces i madures poc determinades. Tot i així ens atrevim a parlar de meló confitat, de pinya molt madura i, potser de mango (extrem un pèl atrevit). Tot plegat, molt madur.

Boca 2

Aquest cop, l’efervescència es revela molt ben ajustada tot i que cal dir que dura poc.
Acte seguit apareix la nota fumada, un pèl acre.
L’aspecte dominant general és el de la dolçor.
A la llarga, la cervesa s’asseca i s’endureix un pèl (perd una mica d’elegància). Apareix un punt d’astringència que relacionaria amb l’amargor. Aquesta s’ha anat intensificant i presenta valentament batalla davant de la dolçor.
El tast s’allarga molt en amargor. El final és bastant sec i la sensació de cos potent persisteix.
Parlaríem d’una bevibilitat modesta, característica habitual en cerveses d’aquesta densitat. En recomanaríem el consum a tastets o xarrups. Malgrat això, l’efecte de passar la set no és menyspreable.
Presenta un retorn important que comporta amargor i quelcom bicarbonatat (però sense cap deix de salat) “fred”.
L’alcohol també retorna, barrejat amb l’amargor i, junts, aporten una curiosa nota mentolada i potser m’aventuraria a parlar de clorofil·la.

Impressions generals:

El perfil general de la cervesa en conjunt es mou en aspectes molt intensos. No s’està de mitges tintes. Podríem fins i tot suggerir que és extrema, negra, molt densa, forta i amb una cos considerable.
D’entrada, domina la dolçor, però a la llarga, acaba dominant una mica més el llúpol en el seu aspecte de “bona” amargor on es poden trobar aspectes balsàmics apreciables. No ens trobem davant d’una cervesa especialment bevible, digestible ni que passi molt la set. Però tampoc hauríem de dir que ofereix massa resistència. Potser l’aspecte poc agraciat resideix en una dolçor poc compensada que tal vegada resulti d’una atenuació insuficient.

21 de febrer 2013

Fitxes de degustació Mikkeler Ov Ral IIPA



MIKKELER OV RAL IIPA
La brouateria:
L’experiència cervesera d’aquesta brouateria va començar a la cuina de casa on un professor de matemàtiques i física va començar a fer experiments culinaris cervesers. Al cap de vuit anys, i després de nombroses aventures, la brouateria Mikkeler exporta a 40 països.
La filosofia general del projecte posa l’accent sobre el desig de brouar cerveses d’alta qualitat amb els ingredients adequats. També es dóna importància a la creativitat: l’objectiu és que la cervesa (o almenys la seva) pugui ser a taula una alternativa a qualsevol vi o cava.

Vesterbrogade 20, 1.th.
DK-1620 Copenhagen V
Denmark
+45 33227997
 mikkel@mikkeler.dk
http://mikkeller.dk/

La cervesa:
Estil: IPA, doble IPA? Crec que la doble IPA també es diu Imperial IPA. Al nostre blog: IPA Imperial
Ingredients: Malt d'ordi i avena. Llúpols (Simcoe, Centennial, Amarillo).
El nom:
Nom curiós que combina una referència a Orval i una curiosa iteració de la I de IPA: una doble IPA? OV RAL (Alguna cosa de runes...  o overall...)

Descripció:

En destapar:
Moltes olors florals. Entre elles, gerani, segur. Olors dolces com ara núvol de sucre. També es poden identificar notes de resina i tall d’herba grassa.
http://boutique.manuflores.com/img/p/1004-1440-thickbox.jpg

Aspecte:
Cap d’escuma marró molt clar de mitjana abundància, de bombolles mitjanes i regularment persistent. Forma garlandes.
Cervesa lleugerament tèrbola de color de mel clara molt atractiu.

En nas 1:
Primer, podem dir que ens assalta un munt de coses. De tantes que n’hi ha, costa discernir. Hi ha un perfil principal de malt amb olors de galeta, núvol de sucre i una mica de crosta molla de pa.
soxhle
 Buscant amb insistència, ens apareixeria una nota sofrada de llumins. També podem descriure aranja sense gaire dificultat. El perfil del llúpol ha aparegut al principi i després ha desaparegut. No he tingut temps de descriure’l. Potser molt al final ha aparegut una nota de resina, alguna cosa d’herba (prat) amb una nota final de gerani i/o de ravenissa.
Gerani
En boca 1:
En boca, apareix primer el malt amb olors dolces de núvol de sucre i sucre lleugerament cremat. Aquí, el llúpol és molt més present: olors d’herba fresca, herba tallada, resina i quelcom de planta grassa.
Planta grassa

Cos notable i efervescència més intensa que allò a què estem habituats i una mica picant.
Amargor lenta, molt seca i una mica metàl·lica, bastant llarga.
Malgrat la corpulència, el glop “passa” molt bé tot i que no podem dir que passi eficaçment la set.
Es produeix un retorn mig amarg i mig dolç amb fins i tot una lleugera nota picant.

En nas 2:
Amb molta escuma, trobem olor de ferment fresc però més aviat fluixa. Sinó, dominen les resines, l’herba i sobre tot el tall de planta grassa. Poc a poc va apareixent el gerani i, al final, l’aranja. 
Aranja
 Després de tot això, arriba el perfil del malt amb olors de núvol de sucre i sucre una mica cremat (o del caramel del flam).
Al mig del tast apareix olor de pebre negre i, molt a la llarga, de te negre.
Te gunpowder
Ens trobem davant d’una rica paleta. Al menys en nas, estem davant d’un cru complex i equilibrat.
La barreja de d’aranja i núvol de sucre pot fer pensar en alguna altra fruita. Potser pera?

En boca 2:
Aquest cop, primer venen les notes dolces i l’efervescència i també apareix un curiós toc salat així com una nota de xampinyó de París. Com dèiem, el dolç domina en olors i tacte. Sucre lleugerament cremat, pastisseria dolça, especialment, ensaïmada i galetes digestives (tipus Mc Vitie’s).
Galetes digestives
L’alcohol és ben notable.
Aquest cop, el perfil del llúpol es queda molt en segon pla. Citarem però la resina i el tall d’herba grassa.
El glop és molt persistent, dominat per l’alcohol i el perfil dolç. Molt al final, l’amargor apareix seca. El retorn és ric: cítric, floral i herba tallada tot plegat.
En nas 3:
En un principi, no apareixen coses noves. Ara per ara domina el llúpol, principalment amb notes d’herba. Aquest perfil augmenta en el temps. Així tornen a aparèixer les resines amb un punt d’aranja.
El sofre ja no ha aparegut més.
Les aromes de malt, ara, es mantenen en un pla molt discret. Amb prou feines es noten. Podem dir que el conjunt evoluciona, canvien les percepcions amb el temps.
En boca 3:
En boca domina completament el malt: caramel, un no res de melassa, pastisseria dolça (ensaïmada de cabell d’àngel).
Ensaïmada
L’alcohol es fa notar fortament (10,5%!) però sense cap nota de dissolvent. Molt al final, trobem una nota perfumada poc definida.
El cos és corpulent però el glop passa molt bé. Tot plegat és bastant llarg.
Impressions generals:
Un cru molt consistent però elegant i bastant homogeni. Una cervesa d’aperitiu no gens pesada, de glop llarg, amb un retorn ric. Una cervesa que evoluciona en el temps i que dóna sensacions cada cop més agradables.
No és una cervesa que poguéssim presentar a un neòfit, però tampoc cal ser un gran amant de les rareses per a poder apreciar-lo. Cal però que ens agradi l’amargor perquè al final de tot, és el record més intens que ens emportem.
Si en trobo una altra ampolla, intentaré casar-la amb un bon Emmental d’al menys sis mesos. Tinc la sensació que el toc acidet del formatge faria un bon veïnatge amb aquesta cervesa.


Notes:
Centennial:
El llúpol Centennial forma part d'un grupet que s'ha anat formant de llúpols els noms dels quals comencen amb la lletra C: Centennial, Cascade i Columbus que presenten característiques similars.
Origen: EUA. Va ser conreat  en 1974 (conegut com  aCFJ90) i llançat al públic el 1990. Es tracta d'un encreuament entre moltes varietats diferents, entre les que trobaríem:
Brewer's gold, Fuggle, East Kent Golding i Bavarian (?).
Aromes una punyents, cítriques amb tocs florals però menys que el Cascade i amb una amrgor més forta que el mateix llúpol citat.
Àcids alfa: entre 9 i 12 %.
Amarillo:
Origen
: Estats Units
Aroma: Fruitat, més taronja que aranja, floral.
Àcid alfa: 8 - 11% (superior a Cascade)
http://en.wikipedia.org/wiki/Amarillo_hops

Simcoe:
El Simcoe va ser llançat el 2000 per l'empresa Yakima Chief a l'estat de Washington. És un d'aquells llúpols que estan estretament associats amb les IPA. També està relacionat amb l'intent generalitzat de produir cerveses "diferents". Els seus pares són desconeguts, però es compara amb Cascade.
És un llúpol de doble ús (aromàtic i amarg) amb un alt potencial d'amargor. El contingut en àcid alfa es troba entre 12,0% i 14,0% amb un contingut d'àcid beta relativament baix de 4,0% -5,0%.
La co-humulona per aquesta varietat és molt baixa (entre els nivells més baixos:  12,0% -15,0%). Això fa del Simcoe una bona opció per a l’amargor.
El Simcoe també és conegut per les seves qualitats aromàtiques. Es descriu com a fruitat amb notes de pi i de terra. Aroma complex.

20 d’octubre 2012

Fitxes de degustació - Samuel Smith's IMPERIAL STOUT



Samuel Smith's
IMPERIAL STOUT


L'estil
Stout originalment elaborat per a ser exportat als països del Nord d’Europa i especialment a la Rússia imperial. Una versió més robusta i forta que la seca, altament llupolitzada per crear una aroma de llúpol mitjana a alta i una amargor alta. L’alta densitat inicial i la forta amargor eren buscades per permetre l’exportació, més que en les IPA. Sovint té un caràcter de pansa o de grosella cremades. Cos ple. Color de coure fosc a negre. L’alta densitat permet la presència d’esters fruitats. Elevat grau alcohòlic. Malt ric. Poc o gens diacetil. El caràcter torrat es barreja amb tocs fumats, de brea, cremat, fruitat, èsters i alcohol. Hi pot haver una suggestió de cacau o de cafè. El fruitat pot recordar una pansa cremada a la vora d’un pastís acabat de fornejar, o el Púding de Nadal anglès, pesat amb fruites seques i confitades. L'alcohol pot suggerir que el cacau, el cafè, el púding o el pastís han estat sucats amb licor.

La brouateria:
La brouateria Samuel Smith va ser fundada en 1758 a Tadcaster.
(Tadcaster al comtat de North Yorkshire, Anglaterra: ciutat fundada pels romans amb el nom de Calcaria. Aquest nom és especialment interessant per a nosaltres perquè ens indica quina podrà ser la qualitat de les seves aigües.) Es tracta de la brouateria més antiga de Tadcaster (i de tot Yorkshire). Actualment, hi ha 3 brouateries en aquest poble, i la de Samuel Smith és la més petita (amb un 5% de la producció del poble).
Les dues altres són, Coors (abans Bass) i John Smith. Més info sobre Tadcaster.
Aquesta brouateria ha apostat pel manteniment de tradicions bastant antigues. Especialment, la fermentació d'algunes varietats es fa en cubs rectangulars de pissarra (Stone Yorkshire Squares), els ferments són els mateixos des del segle XIX, les cerveses de barril són condicionades en barrils de roure que la mateixa empresa manté i restaura, i fins i tot, el lliurament als pubs de la regió es fa en carros estirats per cavalls.
Les cerveses Samuel Smith estan fetes amb ingredients purs sense afegit de cap mena de química. L'aigua procedeix des de sempre d'un mateix pou que extreu l'aigua a uns 25 metres de fondària.

Samuel Smith també elabora sidra.

Contacte:
Samuel Smith Old Brewery
High Street
Tadcaster
North Yorkshire
LS24 9SB   UK
By telephone (8.30am-5.00pm Mon-Fri): 0044 1937 832225


La cervesa:
Sobre els ingredients no tenim massa cosa:
Malt d'ordi, malt torrat, sucre de canya, ferment, llúpols, algues naturals per clarificar i prou.
Data del tast: 19-10-2012
Temperatura: de 10ºC en amunt.
Alcohol 7%Vol.
Caducitat: Març 2013
Lot:  L11341

Descripció:

En destapar:
Olors d'herba, de cacau i de caramel.

Aspecte:
Escuma de color marró, densa i persistent. Cervesa de color marró fosc, quasi completament negra, amb tocs ambrats i rojos.

En nas 1:
D'entrada, es poden citar fortes olors de cirera molt madura o confitada o millor: fornejada. Acte seguit podem trobar cacau (com les pólvores que es barregen amb llet per a fer la beguda matinal) i alguna cosa especiada que podria ser vainilla. Al final apareix un toc d'herba però tan discret que no es pot identificar. Altrament es pot descriure una mena de teló de fons amb rastres de dolçor.

Pastís de cireres
En boca 1:
Fina però notable efervescència. Olors clares de regalèssia, xocolata i, tal vegada alguna herba. Amargor ben present però perfectament compensada, en la seva mesura justa. Cos cremós, rodó, contundent, però sense resistències, perfectament bevible. L'amargor s'allarga molt i, a la llarga, es fa seca, a punt de picant.
Retorn d'amargor no tan seca amb fins components de xocolata.
Cacau en pólvores
En nas 2:
Amb molta escuma, olors especiades, alguna barreja d'espècies però no aconseguim determinar-les. Sinó, altre cop podem parlar de xocolata però ara, molt menys. Altre cop olorem regalèssia, forta, i tocs d'herba sense identificar. Fruitat modest de fruites roges, especialment ribes roges i raïm. També detectem alguna cosa cítrica.
En boca 2:
Ara podem parlar tranquil·lament de cafè i d'un punt lleugerament cremat. El toc cítric es concreta una mica i podríem parlar d'aromes de llimona o de llima. L'acidesa que podríem considerar corresponent només es fa notar molt a la llarga i de forma molt atenuada, quasi res. La xocolata també es fa notar però més evidentment.
Llimona dolça o llima.
El cos és molt rodó, fort i un pèl tallant per l'efecte de l'acidesa final.
L'alcohol no es fa notar gaire tot i titular un 7% en volum.
L'amargor mereix una menció especial perquè és especialment justa i equilibrada, perfectament integrada en el conjunt i compensant judiciosament la nota subjacent de dolçor i el final àcid/picant. (Una bonica "parrafada").

En nas 3:
En la tercera passada, dominen el ferment i les espècies. Potser podríem parlar d'alguna cosa de coriandre. 
Llavors de coriandre
 Sinó, no apareix res de nou: seguim amb un perfil notable de xocolata (i cafè en proporció molt inferior), sobre fons de dolçor, amb notes de regalèssia i amb tocs florals sense identificar.

En boca 3:
Tampoc podem avançar cap novetat: trobem el caramel del principi, la llimona i cafè. 
 
Potser apareix un lleuger toc de pa negre molt torrat. 

Sinó els fruitats es mouen entre cirera molt feta i ribes amb un toc de llimona.

Impressions generals:
Una cervesa que es cita en la majoria dels llibre com a referent de l'estil. En si mateix trobem que és molt encertada, molt agradable, perfectament bevible i de gran qualitat. No és una cervesa especialment complexa: ofereix una sèrie d'aromes molt equilibrades però una ica limitades. Però hauríem d'insistir en l'equilibri especialment ben aconseguit. No em preocupa tampoc no poder identificar algunes aportacions aromàtiques. Formen part de l'objectiu d'equilibri segurament cercat: res no domina com per tapar alguna altra cosa.
Jo crec que estem davant d'una fama bastant merescuda.
En aquests casos d'equilibri es fa difícil recomanar alguna combinació culinària. Caldria trobar alguna cosa igualment fina i elegant que no ofegués les aportacions de la cervesa. Alguna amanida poc àcida, amb nous i brots frescs podria fer una bonica balança amb aquesta cervesa. 
Amanida amb nous
També alguna amanida amb formatges no massa forts convindria. Se'm acut que podríem provar amb un pastís fi de carn o amb una amanida de pasta.
Pastís de carn
Altres apreciacions:

Per clonar-la:

Bons consells per brouar bons productes de la sèrie STOUT.