Avaluacions - Canetenca+Rondadora - BARLEY WINE (BJCP 17D)

Montnegre + Rondadora

English Barley Wine

Nota prèvia: El nom correspon simplement amb el de l'estil. Voldria just posar en evidència la correcció: si és «english», és «barley wine», separat. Si fos «american», llavors, seria «barleywine», tot junt. Màxima correcció. Merci Santi.

Dades de l’avaluació

Avaluació feta el 20-03-2024 en el marc de l'examen final del curs d'avaluació de la cervesa del màster de begudes fermentades de la URV.

Aquesta avaluació recull les impressions de 8 persones entre les quals es compta el professor.

Referències

Lot: no vaig copiar la dada
Consum recomanat: tampoc me la vaig apuntar.

Dades tècniques

Alcohol: 10%V.
Amargor: 45 IBU

Ingredients (varietats)

Malt Base Pale. 

Malt DRC: Double Roasted Cristal. Un Cristall molt fort (280 a 320 EBC) de Simpson's.

Carahell (una versió Weyermann d'un malt clar gairebé completament sacarificat). Caramünch (Una especialitat Weyermann. També molt sacarificat).
Llúpol Cascade
Fusta: Barrica de roure de vi negre de Somontano.
Llevat Nottingham

Estil declarat

English Barley Wine (BJCP 17D). Vegeu l'estil descrit pel BJCP en annex.

Sobre l'avaluació

Els estudiants disposaven d'1h30 per avaluar quatre cerveses. Aquesta avaluació es feia completament a cegues en la mesura que no disposaven de cap mena d'informació prèvia sobre cap de les cerveses en joc.

Al principi els studiants han rebut la primera cervesa i posteriorment, han pogut anar demanant les següents en el ritme que els ha semblat.

Hem abocat les cerveses en presència dels alumnes perquè poguessin avaluar l'escuma. El recipient, però, estava completament ocultat amb un tovalló blanc.

El professor també ha avaluat les cerveses. Però no ha estat a cegues, naturalment puix que era qui servia les cerveses i qui havia preparat l'examen.

Avaluació sensorial

1. Aspecte

Escuma:

Escuma poc generosa de color marró clar. Gairebé gens persistent. Tampoc forma adherències.

Cervesa:

Cervesa de color coure fosc amb brillantors rogenques. Transparent fins allà on es pot avaluar.
No s'aprecien sediments.

Ningú ha comentat res de les "llàgrimes" habitualment inherents a una cervesa d'aquesta graduació.

2. Aromes en nas

Forta olor d'alcohol, molt caramel i un cert toc d'oxidació (T2N) pel qual em declaro únic responsable per no haver guardat aquesta cervesa en bones condicions durant un temps.

Aspectes prou evidents de fusta. Es diu que podria ser roure.

Notes de pa de pessic. Crosta de pa molt torrada,

Alguna melmelada com de maduixa, taronja o nabiu. També s'esmenten pruna seca, pansa i mora. Altrament, codonyat i ametlla. Algú ha citat regalèssia.

Sensació general dolçant. Caramels bastant fets. Sucre panela, llaminadura.

Algunes espècies com ara vainilla i clau. També pebre negre i nou moscada.

Evocació de pa de pessic de canyella (frangipane).

Molt lleuger aspecte mentolat. Algú parla també d'eucaliptus. A la llarga, també es manifesta alguna nota cítrica.

Per sort, el T2N tendeix a minvar.

Sensació general de vi ranci o, millor, de Mistela. 

3. Boca

Còrpora

Molt poc efervescent. Textura especialment untuosa.

L'alcohol és fort, lleugerament coent, però no molesta en general tot i que algú el troba excessiu. Es percep com a component íntegre del perfil sensorial oimés quan no aporta cap nota perceptible de dissolvent.

★L'alcohol es relaciona sensorialment amb el to dolçant formant una agradable combinació.

Cos molt respectable, ajudat per la textura.

No es percep cap astringència.

Gustos

Dolçor mitjana.

Acidesa testimonial.

Amargor gairebé nul·la. Principalment balsàmica. No es noten els 45 IBU per enlloc. Queden completament integrats.

Aquests dos darrers aspectes formen un joc de compensacions mútues molt curiós a un nivell molt discret.

S'assenyala una bona relació activa entre la lleugera amargor i el to dolçant, una mena de joc de desequilibris i compensacions molt divertit.

★No sabria molt com catalogar l'amargor; d'una banda diria que refresca perquè fa contrapès a la dolçor i, per tant, seria balsàmica, però al mateix temps, sento que asseca la boca i convida a beure més.

Aromes

Sucres molt torrats, caramels, una mica de melassa. Potser crosta de pa.

Bones notes de melmelada, especialment de maduixa.

Fruits secs com ara pansa i fruites de pinyol.

Malgrat el seu protagonisme general, l'alcohol s'integra bé en el conjunt i permet l'expressió dels altres elements de la cervesa.

Forçant una mica, s'accentua l'aspecte vinós de l'alcohol i apareixen fruits secs com ara ametlla. Citacions també d'anacard o festuc.

Regust en caramels, dolç de llet, toffee.

Aspectes generals

Bevibilitat

Es tracta d'una cervesa de tast, per ser assaborida en forma de xarrup més que no pas a grans glops.

Digestible

Ningú fa cap comentari sobre aquesta característica.

Passa la set

Ni passa la set ni ho pretén. És més aviat una cervesa de tast, de xuclet.

Impacte

Molt notable. L'alcohol domina el panorama, però el perfil càlid aromàtic principalment del malt també ocupa un bon espai sensorial. Per posar tothom d'acord, proposa un impacte entre mitjà i alt. També es descriu com a impactant la complexitat general de la recepta.

Evolució

Lleugerament evolutiva accentuant amb el temps el seu matisos de maduració.

Equilibris

Una cervesa claríssimament decantada cap al perfil de la fermentació i dels malts que també mantenen una poderosa presència per mitjà de les fruites del bosc totes elles en forma de melmelada o de fruites confitades.

Complexitat

Inclou una quantitat gens menyspreable de descriptors aromàtics. Diríem que la complexitat és entre mitjana i alta.

Composició

Estructura ben acabada, harmònica malgrat la seva exploració d'algun extrem. Molt ben integrada.

★Genera una sensació de calma. La recomanaria per ser beguda i gaudida a l'hivern.

Conclusions

Aquest text inclou tot el que s'ha escrit a l'examen pràctic d'avaluació. Un servidor no sempre subscriu tot el que s'hi ha ressenyat, però, entenent que ha estat descrit honestament, tot s'ha inclòs. Només s'han eliminat les apreciacions massa descaradament especulatives que relacionaven la descripció amb prejudicis com podria ser la suposició de la pertinència estilística.

Davant d'una cervesa com aquesta, es poden adoptar dues actituds oposades. Podem afegir confort a la comoditat i a la calidesa: sofà flonjo i esponjós, llum tènue i música tranquil·la.

Foto

L'altra possibilitat podria implicar el mateix seient, però amb una música molt més «fresca» com ara un concert de l'Angelo Debarre.

Llarga vida al Jazz Manouche.

Referència BJCP:

17D. English Barley Wine (Barley Wine anglès)

Impressió general

Posa en evidència la riquesa de malt amb els seus flavors complexos i intensos. Cos ric i «masticable», amb escalfor de l'alcohol, i un interès agradable afruitat o de llúpol. Quan és envellida, pot adquirir caràcter de vins espirituosos. Un exemplar per a xarrupar l'hivern.

Aromes

En les versions més fosques, presenta un fort i ric perfil de malt sovint amb notes de caramel. En les versions més clares, apareixen lleugeres notes de toffee. Pot oferir un perfil afruitat entre moderat i fort, sovint amb caràcter de fruita fosca o dessecada, especialment en les versions més fosques. L'aroma de llúpol pot anar de suau a ferm. És típicament floral, amb aspectes de terra o de melmelada. L'aroma d'alcohol pot ser entre baixa i moderada però suau i rodona. La intensitat d'aquest aspecte disminueix amb el temps. L'aroma pot tenir un caràcter ric amb notes de pa, aspectes torrats, toffee i/o melasses. Les versions envellides poden tenir un aspecte de vi generós, possiblement de vi o de xerès, i generalment aromes de malt molt transmutades.

Aspecte

El color va de daurat ric a ambre molt fosc o fins i tot marró fosc (sovint amb llambregades robí) però no hauria de ser opac. Cap d'escuma entre baix i moderat de color blanc trencat amb possiblement una retenció pobra. Pot ser tèrbola amb coagulació en fred (chill haze) a baixes temperatures però generalment s'esclareix fins presentar una bona a brillant transparència quan s'escalfa. El color pot donar la sensació de gran profunditat com vist a través d'una lent gruixuda. L'alta graduació i la notables densitat es poden visualitzar amb les «llàgrimes» que s'adhereixen a les parets del recipient de consum.

Aromes en boca

Flavors de malt forts, intensos, complexos, formant «capes» sensorials i que es poden identificar com a pa, toffee, pa de pessic en les versions més pàl·lides i que passen per nous, torrats profunds, caramels fosc i/o melasses en les versions més fosques. Dolçor entre moderada i alta al paladar. El final pot ser moderadament dolç a moderadament sec (segons l'envelliment). Hi pot haver algunes notes d'oxidació o vinoses alhora que haurien de ser evidents els flavors complexos de l'alcohol. Afruitats entre moderats i bastant alts amb sovint un caràcter de fruites fosques o dessecades. L'amargor del llúpol hauria de situar-se entre just suficient per la compensació fins a una presència ferma. L'equilibri, per tant, va del domini del malt a una bona amargor. Les versions més pàl·lides solen ser més amargues, millor atenuades, i solen oferir més perfil del llúpol que les versions més fosques. En qualsevol cas, totes les versions són de caràcter dominant del malt. Flavor del llúpol entre baix i moderadament alt. Sovint varietats angleses florals, amb notes de terra o de melmelada.

Còrpora

Cos ple, «masticable» amb una textura vellutada i voluptuosa (tot i que el cos sol minvar amb la llarga maduració). S'hauria de trobar una suau escalfor d'alcohol madurat. Carbonatació de baixa a moderada segons el temps de maduració.

Comentaris

La més rica i la més forta de les Ales angleses modernes. El caràcter d'aquestes cerveses sol variar significativament amb el temps. Tant les versions fresques com les envellides haurien de ser apreciades pel que són. El perfil de malt pot variar amplament. No tots els exemplars presentaran tots els flavors o aromes possibles. Les varietats més clares no oferiran caramel ni els flavors més rics del malt ni oferiran els afruitats típics de fruites fosques o dessecades. No s'han d'esperar flavors ni aromes impossibles en cerveses d'aquests color.
S'escriu Barley Wine a Anglaterra mentre que als USA la grafia és Barleywine.

Història

S'han brouat a Anglaterra, des de fa temps, cerveses fortes de diverses formulacions i es coneixien amb diversos noms. La Barley Wine moderna es remunta a la Bass nº1 que va ser la primera en ser designada com a Barley Wine en 1872. Les Barley Wine eren cerveses fosques fins que Tennant (actualment Whitebread) va produir la Gold Label, un Barley Wine daurat, en 1951. Normalment era la cervesa més forta que produïa una broueria i en èpoques més recents, molts exemples comercials són datats i oferts com a especialitats estacionals d'hivern en edicions limitades. L'estil Barley Wine original és a l'origen de variacions derivades a Bèlgica, als EEUU i per tot el món.

Ingredients característics

Els malts Pale d'alta qualitat i ben modificats haurien de conformar la base de l'engranada. Amb quantitats judicioses de malts caramel. Els malts foscos haurien de ser usats amb parsimònia, en tot cas, la més gran part del color sol procedir d'una llarga cocció. Els llúpols Northdown, Target, East Kent Golding i Fuggles són típics. Llevat britànic amb molt de caràcter.

Comparació estilística

Tot i que és sovint una cervesa amb caràcter fort de llúpol, el Barley Wine anglès posa menys èmfasi en el llúpol que el Barleywine americà [22C] i sol posar en evidència els llúpols anglesos. Les versions angleses poden ser més fosques, més maltoses, més afruitades i amb més aspectes procedents de malts especials que els Barleywines americans. Es superposa amb la part inferior de les Old Ales angleses [17B] però normalment no té les característiques vinoses de la maduració. Més aviat, ofereix els signes elegants i madurs de l'edat.

Dades tècniques

DI: 1.080 – 1.120
DF: 1.018 – 1.030
IBUs: 35 – 75
EBC: 16 - 44 (SRM: 8 – 22)
Alc.: 8,0 – 12,0 %Vol.

Exemples comercial

Adnams Tally-Ho, Burton Bridge, Thomas Sykes Old Ale, Coniston No. 9 Barley Wine, Fuller’s Golden Pride, J.W. Lee’s Vintage Harvest Ale, Robinson’s Old Tom

Etiquetes

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, família_ales_fortes, maltós

Traducció

ABR

11-04-2024
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Fitxes de tast - NINGÚ - Santa Pau Ales Works

Santa Pau Ales Works

NINGÚ

Cervesa de fermentació espontània fumada.
6% vol. alcohol.
75 cl.
Envasada 07/2020
Maduració ?
Ordi. Blat (maltat?). Llúpol. Barrica de roure francès.

Santa Pau Ales Cervesa Works
Direcció: Font del Consol s/n Sant Martí Vell
17811 Santa Pau. Girona

Aspecte

Cervesa

Cervesa de color d’ambre, poc transparent i sense sedimentacions en el got, una cosa que sempre agraeixo.

Escuma

Escuma generosa de color lleugerament colrat, de densitat mitjana però regular. Poc persistent. No genera cap adherència.

Aromes

De bones a primeres apareix una combinació equilibrada de tres elements: el fumat, la fusta i el to àcid (un pèl acètic).
De moment, aquesta combinació funciona molt bé.
S’aprecien notes lleugerament sofrades típiques d’aquesta mena de fermentació.
Al cap d’una estona, el fumat agafa més entitat sense arribar mai a ser aclaparador, sempre moderat.
Es poden apreciar notes afruitades molt suaus que aporten una sensació agradable de confortabilitat al perfil. Parlaríem d’albercoc, préssec i potser cirera.
Diria que puc detectar quelcom de llaminadura. No puc dir si és degut a la fermentació o a la possible presència de malts poc o molt caramel·litzats.
En nas, la sensació acètica es nota bastant bé però tampoc es pot parlar d’un paper dominant. En realitat, els aspectes de llimona són més forts sense tampoc arribar a cap contundència.
El conjunt aromàtic, amb les seves característiques matisades, permet la percepció de totes les aromes. Podem parlar d’un perfil molt transparent, cosa poc freqüent en una cervesa fumada.

Boca

Alta efervescència però gens molesta. Està al seu lloc. Casa molt bé amb una certa dolçor i amb el perfil fumat. Completa la combinació positiva del principi.
Cos lleuger. La textura s’associa bé amb la dolçor que ja hem comentat. Però queda fortament compensada pels aspectes àcids i per l’efervescència.
Amb prou feines trobo acidesa acètica mentre que penso que gairebé tota és làctica.
L’acidesa en general és molt moderada i s’escampa molt bé en tota la boca. Aquesta acidesa, a més, deixa la boca molt neta.
D’altra banda, aquesta acidesa fa pensar gairebé inevitablement en la llimona.
L’amargor no es manifesta gaire, per no dir gens. A mi personalment, em va molt bé perquè tinc tendència a pensar que és molt complicat i delicat intentar combinar amargor i acidesa.
Sigui com sigui, tant si és per mor del llúpol o de l’acidesa, la cervesa acaba mitjanament secant i, per tant, convida al proper glop.
El fumat és moderat. En boca tampoc és aclaparador. Funciona com un condiment i aporta una mica de cos, de textura i de complexitat al conjunt.
Essent que moltes cerveses de fermentació àcida són agressivament àcides, la moderació de la Ningú resulta molt confortable.

Segona abocada:

L’escuma d’aquesta segona abocada és bastant més generosa però igualment poc persistent que la primera.

Aromes 2

Amb escuma, es poden detectar aromes de llevat fresc. Potser també una mica de pa moll.
Apareixen també afruitats com ara poma i albercoc.
Aquest cop, es poden notar aromes de farina i de massa mare. Potser també un toc discret de caramel.
Diria a més, que aquest caramel es combina molt bé amb les sensacions de fumat. Potser sigui aquest el motiu del fet que la cervesa base de la majoria de les cerveses fumades tradicionals alemanyes sigui la Märzen. Un estil que segons els malts caramel·litzats que es facin servir pot resultar bastant dolç. Dolç i fumat semblen congeniar però estaria bé poder-ho demostrar.
Per si de cas, citarem un discret to dolç associat al caramel.
Per damunt de tot, com un núvol de boira, plana una molt discreta nota de fusta o de suro.
I ja em tiro de la moto indicant que podria ser que trobés quelcom de terra.

Boca 2

Cervesa molt efervescent però de bombolla molt fina. Gens agressiva.
En aquesta segona passada, l’acidesa és molt més forta. Però segueix essent molt poc acètica. Definitivament és làctica (que sensorialment és com cítrica; fosfòrica seria massa suau).
El cos és lleuger. Una qualitat que queda augmentada per l’efervescència vivaç.
Potser sense aquestes compensacions, la combinació dolç/fum hagués estat un pèl embafadora. Però no ho és.
Efervescència a part, la textura és molt suau.
En principi, no noto l’amargor. Potser aportaria el final lleugerament secant.
El fumat compleix amb les seves funcions: dóna suavitat i arrodoneix les eventuals asperitats (si no trobo asperitats és que, efectivament, fa bé la seva feina) i aporta les típiques aromes que enriqueixen el conjunt. El fumat no és simplement un caprici. Té unes funcions molt concretes que ajuden a fer passadores aquesta cervesa.
Com deia, no s’aprecia cap astringència ni cap altre defecte que conegui.

Altres

Una cervesa molt fàcil de beure i que passa bé la set. Molt apetitosa i aperitiva. No sembla pas que hagi de provocar algun problema digestiu de manera que direm que també és digestible.

No es tracta d’una composició especialment complexa, però en ser bastant transparent es pot realitzar una bona descripció amb possiblement tot el que ofereix. Res queda dissimulat. Això la fa molt accessible i comprensible.

És una cervesa amb un bon impacte inicial però no és ni de bon tros enlluernadora. El seu atractiu resideix en la moderació i en la qualitat de les combinacions que funcionen com una teranyina ordenada.

Es tracta d’una cervesa molt decantada cap al perfil de la fermentació i el fumat. El malt i el llúpol es queden en segon terme.

Personal:

Un producte molt elegant, fi, ben lligat i gens agressiu. Aprecio en especial el fet que sigui COMPRENSIBLE. Em puc fer una idea del que volia transmetre el brouater. No hi ha cap característica ni que sobri ni que falti. Tot es troba al seu lloc.

Sempre a nivell personal: tinc una debilitat per les cerveses elegants, les àcides i les fumades. Amb aquesta quedo feliçment servit.
Aquesta cervesa ha acompanyat molt favorablement un remenat d'ou amb bolets sobre una llesca de pa torrat i lleugerament fregit.
No vaig pensar en fer la foto.

Albert Barrachina Robert 08-2020

Fitxes de degustació - Cerveses DeHum - PHILOSCOPUS

Cerveses DeHum

Josep i Jesús.

PHILOSCOPUS

Viena experimental.

Fa temps que intento fer una Viena. També feia molt de temps que no en feia cap. Un dia vam fer un curs de preparació per a jutges BJCP a 2d2dspuma i vaig presentar la Philoscopus per il·lustrar la necessitat de saber generar una recepta al marge dels programes ad hoc, que permeten meravelles però oculten la cara divertida i comprensiva de la cosa.

També feia temps que volia experimentar amb el mètode antic del Vordewürzekochen  (First Wort Hopping - Llúpol en pre cocció). Així que havia previst el següent:

Estil: Viena (BF). DI: 1,050 kg/L. Amargor: 20 EBU. Volum 30 L.

Malt: Pils: = 1,073 kg. Viena: = 5,58 kg Cara-Red: = 0,59 kg Cara-Aroma: = 0,148 kg.

Color: 27,38 EBC. Alcohol: 4,91º vol.

Llúpols:

1.-Hersbrucker (4%), 90 min. 51,86g o 38,9g

2.-Hersbrucker (4%), 15 min 16,78g o 12,59g

3.-Spalt (4,5%), 12 min. 11,71g o 8,78g

Cocció: 1h30min. (90 min.)

Volum inicial d’aigua: 43,28 Litres. Ràtio empastatge: 19,22 litres d'aigua per 7,391 kg de gra.

De fet es tracta d'una antiga recepta i algunes coses no s'adien del tot. Per exemple, volia fer un monovarietal de Spalt. D'altra banda, és complicat arribar al color "oficial" de la Viena només amb aquest malt. Suposo que en temps antics se li devien clavar unes coccions més llargues que 90 minuts i que avui en dia li deuen afegir malts adjunts per enfosquir com ho he fet jo. En qualsevol cas, un 76% de Viena havia de donar-nos les aromes d'aquest gra. Al menys és el que jo pensava.

D'altra banda, vaig preveure unes addicions de llúpol des d'abans de la cocció fins al final. De quantitat variable atès que volia arribar a 20 EBU. Això per fer una primera prova amb el llúpol en pre-cocció.

Estil Viena.

D’ambre rogenc pàl·lid a color coure. Cristal·lina, brillant. Escuma voluminosa de color blanc trencat i persistent.
Complexitat elegant i suau del malt en primer pla, amb suficient amargor ferma del llúpol per crear un sabor final equilibrat. Un punt de caràcter torrat per l’ús del malt Viena. Sense sabor torrat de malts foscos o caramel. Final més aviat sec, amb retrogust de malt i amargor del llúpol. El sabor del llúpol noble pot ser baix o absent.
Cos entre mitjà-lleuger i mitjà, amb cremositat amable. Carbonatació moderada. Suau. Final moderadament vivaç. Pot presentar un toc d'escalfor de l’alcohol.
D.I.: 1.046 – 1.052. EBU: 18 – 30. D.F.: 1.010 – 1.014. Color: 19,7 – 31,5 EBC. Alc: 4.5 – 5.5% vol.

Teòricament, complia amb tots els requisits.

L'amic Josep, un dels alumnes del curs i reconegut brouater casolà, persona minuciosa, detallista, ordenada i, d'altra banda de molt bon tracte, em va oferir elaborar aquesta cervesa. I, evidentment, tenint en compte que encara no tenia els mitjans de fer una cervesa de baixa fermentació, vaig acceptar amb molt de gust. I ell i el seu col·lega Jesús, amb qui s'han muntat una broueria casolana de primer ordre a Cabrils (crec), feta completament per ells, van procedir a elaborar la cervesa. Lògicament van resoldre ells els detalls de la recepta que no havien estat calculats com ara la composició de l'aigua.

La cervesa va ser elaborada el 20 de Març de 2014 i envasada el 19 de Maig següent. La idea era també de fer una segona fermentació dilatada per tal d'arribar naturalment a la transparència adequada. Això era el més complicat donat que no podia exigir al Josep i al Jesús que tinguessin un fermentador ocupat durant  mesos!

He mig resolt la qüestió guardant les ampolles tres mesos a la nevera. Tot plegat són 5 mesos de maduració. Hauria de donar un resultat correcte.

Anem doncs a tastar-la i desconstruir-la sensorialment per veure si hem aconseguit el que volíem.

Descripció:

En destapar:

Olors de pa i de galeta. Puntet cítric.

Aspecte:

Escuma d'un blanc lleugerament trencat, mitjanament densa, persistent i formant garlandes.

Aquesta foto és l'única que permet veure bé el color de la cervesa.

Cervesa quasi perfectament transparent, de color d'ambre. Les fotos no fan justícia a l'aspecte que és molt i molt atractiu.

Nas 1

Olors dominants de galeta, de pa de pessic i potser quelcom semblant al donut.

Rerefons una mica dolç que fa pensar en quelcom fruitat però no apareix cap fruita.

Tal vegada puguem descriure un lleuger to floral (rosa o llessamí), però crec que em passo: m'agrada el Spalt...;)

Buscant més encara, podríem parlar de pebre.

L'entrada general de forneria és molt aromàtica, amable i atractiva.

Boca 1

Efervescència fina i justa.

Amargor excessiva per l'estil i pel meu gust. La seva qualitat és dubtosa. No és rodona ni ben acabada. Més aviat te un desagradable component "elèctric". No sé si és el que en Alemany, s'anomena "kratzig", que rasca, però és una cosa excessivament punyent gens benvinguda. És una amargor que es pot associar amb alguna forma d'acidesa. Em recorda una mica l'amargor punyent de la Bitburger.

El cos és mitjà, bona viscositat per una Viena.

Les aromes de malt que esperàvem trobar queden dissimulades pel perfil de llúpol. Les promeses de l'etapa en nas no es compleixen gens.

L'amargor, a més és llarga, amb un excés d'aspectes punyents. Ja sé que són formes de dir el mateix, però és que, quina llàstima de Spalt!

Aquesta cervesa acaba en llúpol, cosa que no hauria de passar gens.

Nas 2

El perfil aromàtic torna a ser molt acollidor: les olors de galeta, de crosta de pastís i de dònut són típiques del malt Viena.

També hi ha un important perfil refrescant que recorda una mica l'eucaliptus que s'acompanya de possibles notes florals sense definir. Potser llessamí.

En nas, mana el malt mentre que el llúpol fa un bon contrapunt.

...amb fons blanc...

Boca 2

Efervescència fina. Ok.

Acidesa excessiva. Cítric.

Amargor menys intensa però igualment dominant, excessiva.

El malt es nota una mica amb pasta brisa, galeta i crosta de pa de pessic. Però és molt poc.

En boca mana l'amargor, una amargor de mala qualitat, acidulada, punxeguda, quasi elèctrica. L'efecte balsàmic està bé però queda molt dissimulat.

Val a dir que la fermentació s'ha conduit molt bé i que la cervesa, si bé presenta un cert to dolç en nas, està molt ben atenuada.

Impressions generals.

No es tracta d'una cervesa fàcil de beure. Però és fàcil de pair. A més passa bé la set.

En nas, domina el malt mentre que en boca el llúpol ho arrasa tot.

Complexitat modesta, com ja ha de ser, però podria ser més expressiva si l'amargor no ho tapés tot en boca.

Conclusions

En una altra partida, haurem de revisar dues coses:

-Caldrà reveure les addicions de llúpol, quan i com les fem per que quedin rodones.

-Possiblement haurem de revisar el perfil del malt per que doni més guerra.

-Hauré de demanar al Josep i al Jesús quina composició d'aigua han fet servir per veure si també podem corregir per aquesta banda.

Agraïments

No puc acabar aquesta avaluació sense donar les gràcies al Josep i al Jesús per tenir l'amabilitat i la paciència d'elaborar aquesta recepta que, si ha quedat dubtosa, és exclusivament i íntegrament per culpa meva.

Fitxes de degustació - Brewdog - PUNK IPA

Brewdog

PUNK IPA

Ingredients:

Malts: Maris Otter, extra Pale

Llúpols: Chinook, Simcoe, Ahtanum, Nelson Sauvin, Amarillo, Cascade.

Alcohol: 5,6%Vol.

35IBU

Lot: 199 EEAA

Caducitat: 09/04/2016

Descripció:

En destapar:

L’entrada és fresca i perfumada: herba fresca, resines, fruites fresques o fins i tot verdes. Un conjunt força atractiu.

Aspecte:

Cap d’escuma mitjanament dens, blanc, normalment persistent i formant bones garlandes.

La cervesa és de color daurat fort, palla, lleugerament tèrbola però sense pòsits.

Nas 1

Olors vegetals fresques amb tocs de resina de pi, carxofa fresca, herba tallada, poma, llimona, mango i potser litxi.

Es pot descriure un bon fons bastant consistent amb notes dolces lleugerament caramel·litzades i quelcom de molla de pa molt fresca.

També podríem parlar de maduixa.

Altrament, també es pot detectar quelcom de llaminadura, especialment núvol de fira.

El perfil olfactiu general (l’entrada) és molt perfumat, acollidor i afalagador.

Boca 1

Efervescència fina, gens agressiva.

El cos es revela mitjà sense gaires pretensions.

L’amargor és lleugerament picant, un pèl astringent. Presenta aspectes secs i metàl·lics en proporcions iguals. En canvi, l’aspecte refrescant queda una mica enrere mentre que el punyent s’expressa a la llarga, discret i poc persistent.

En definitiva no queda una amargor especialment rodona i se’n va una mica per la banda de l’astringència amb notes àcides/metàl·liques (alcalines?) lleugeres però presents i molestes.

Altrament, el perfil del malt s’expressa coma base bastant sòlida, amb un toc dolcet que ajuda a mantenir quelcom d’equilibri amb l’amargor.

En una tercera onada, trobem el núvol de fira i més aspectes dolços amb tal vegada quelcom de diacetil.

A la llarga es pot dir que l’aspecte refrescant aportat per alguna resina i algun to d’eucaliptus uneixen el conjunt, discretament però decisivament.

La cervesa resulta bastant bevible, mitjanament digestible. L’entrada en boca resulta mitjanament acollidora gràcies a la combinació entre aromes fruitades, amargor i notes refrescants.

Passa las set de forma prou eficaç.

La cervesa és bastant llarga i acaba sobre tot en aromes de llúpols exòtics. No parlaríem ni de sequedat ni de res semblant en la persistència.

El final és molt aromàtic, sense arestes.

Amb la temperatura, la cervesa és evolutiva i va adquirint cohesió. La combinació entra primer una mica dispar però va entrant progressivament en una harmonia cada cop més compacta. Al final deixa una sensació especialment coherent i agradable.

El retorn aporta notes resinoses de Pi, barrejades amb tocs florals molt discrets.

Nas 2

Amb la cervesa més calenta, el malt arriba a expressar-se millor aportant notes de magdalena, molla de pa i quelcom de Donut.

Els afruitats segueixen ocupant un lloc important amb aspectes de maracujà, mango, maduixa, litxi i poma. Un perfil molt ric i complex. Si busquem bé, podríem arribar a descriure quelcom que s’assembla ala camamilla.

El fons de suport és més fort i dolç que en la primera passada. Recorda els caramels poc fets i els caramels de mantega.

Entremig, cal citar resina de Pi amb notes molt discretament terroses i quelcom d’eucaliptus.

Exagerant una mica, parlaria d’anís.

Boca 2

Efervescència fina, més forta que en el primer tast i també més picant.

Bones olors de mandarina fins i tot amb la seva barreja d’acidesa i dolçor. Més aviat parlaríem de llaminadura de mandarina.

El cos ha augmentat una mica. El tacte és més aviat untuós malgrat el toc lleugerament incisiu de l’efervescència.

Bones notes balsàmiques amb resina de Pi i eucaliptus. Es poden detectar aromes florals difícils de definir però tirant a rosa.

Les fruites del llúpol són menys evidents. Tot i així, de cítric, de maracujà i de mango.

El conjunt s’escampa molt bé en la boca sense generar cap sensació d’embafament.

L’amargor queda discreta. Ara és més rodona tot i que domina una  mica l’aspecte metàl·lic, a punt de duresa però sense arribar-hi. L’aspecte sec es manifesta a la llarga, poc intens.

La cervesa resulta força persistent en l’amargor amb un punt lleugerament àcid/astringent acompanyat del seu aspecte de resina de Pi.

Sensacions generals

L’entrada en boca és especialment amena i agradable tot i que no dóna la sensació de conjunt que després trobem al final.

Dóna la sensació que aquesta cervesa s’instal·la progressivament en la boca, escampant-se regularment i acabant omplint-la amb tocs secs alhora que dolços aromatitzats de mandarina.

No es tracta d’un perfil general equilibrat. L’equilibri en qüestió es decanta fortament cap al perfil aromàtic del llúpol. Però al final, la seva evolució en boca especialment favorable, la fa acabar com una cosa molt ben composta, harmoniosa i gairebé compacta si no fos pel toc d’astringència.

No estem doncs davant d’una cervesa “extrema” i estripada com ho suggeriria el vocable PUNK sinó millor davant d’un producte “diferent” amb aspectes de classicisme també reivindicats a l’etiqueta.

San Frutos & Boris Brew - IPA

Cerveza San Frutos+Boris Brew

Indian Pale Ale

Nota prèvia:

He de dir que fa moltíssims anys que tinc una bona amistat amb en Boris de Mesones sense comptar que tinc molt de respecte per la seva professionalitat i la seva perícia.

Quan tasto alguna de les seves produccions, he de mantenir al marge aquests aspectes personals que podrien influenciar la meva avaluació. També he d’anar amb compte en no adoptar la posició contraria i aplicar més severitat a l’obra d’un bon amic per que no fos dit que l’amistat em faci veure les coses amb més indulgència i m’inclini a escriure una avaluació de complaença.

He intentat ser el més distant i objectiu possible. I ho dic ara que l’avaluació està feta i podria conduir a pensar allò que no vull que es pensi: les conclusions que llegireu al final, les hagués escrit també en el cas dubtós en el que en Boris hagués estat el meu pitjor enemic.

Sobre la cervesa: és una col·laboració entre la cerveseria San Frutos de Segovia i Boris Brew. La cervesa està feta doncs a les instal·lacions de San Frutos.

Contacte:

Microcervecera SanFrutos
Avenida de Hontoria, 27.
Parcela 86, Nave 4. Polígono Industrial de Hontoria.
40195 Segovia.
Microcervecería: 921 44 71 75
Mateo: 678 669 509
Adrián: 618 887 742
Mail: info@cervezasanfrutos.com

Cervezas Segovia SL

Dades tècniques de la cervesa:

Ingredients:

Malts: Pils, Munic, Caramel.

Llúpols: Sorachi Ace, Cascade, Centennial, Amarillo.

Alcohol: 6%Vol.

Presentació: ampolla de 33cl.

Amargor: 39 IBU

Color: 11 EBC

Lot: 160415

Caducitat: Abril 2016

Descripció:

En destapar:

Forta d’olor d’herba fresca, de llimona i de resina.

Aspecte:

Escuma de color blanc, de densitat variable però tirant a densa, bastant persistent i formant bones garlandes.

Cervesa mitjanament tèrbola de color daurat amb llambregades carabassa. No s’aprecia cap pòsit.

Nas 1:

Amb molta escuma, cal descriure una forta olor d’herba fresca, de llimona i de pinya.

En rerefons, trobem un teló dolcet, no molt intens però dens.

Sense escuma apareixen les notes de malt clar, discretes però ben presents. Concretaríem en pa de pessic.

També s’aprecien aspectes de llaminadura i algun caramel molt poc fet.

Altrament es poden descriure notes de resina amb alguna cosa de Pi. Tot plegat, un conjunt balsàmic molt eficaç malgrat la seva discreta intensitat.

Al final, amb alguna distància, podem descriure clarament un fruitat d’albercoc bastant evident.

Boca 1

Entrada molt aromàtica, perfumada i afalagadora.

El cos és mitjà, sense pretensions. L’efervescència és justa, potser un pèl feble.

L’amargor inicial és discreta, de molt bona qualitat, rodona, refrescant amb una lleugera dominant punyent però sense cap mena d’estridència. S’escampa de forma molt igual en tota la boca. A la llarga, augmenta una mica, sense arribar a cap intensitat elevada, i sobre tot, sense perdre la seva qualitat.

Quelcom floral, quasi res, flor blanca.

Es pot trobar un molt lleuger aspecte àcid però només s’aprecia molt a la llarga.

També hem de descriure una tènue nota de saponària que augmenta la complexitat i juga amb els aspectes balsàmics de Pi i Eucaliptus de forma molt avantatjosa.

Al final, trobem quelcom de raïm blanc.

En boca, el conjunt apareix com a molt ben compensat.

Nas 2

Podem descriure aromes d’herba fresca tallada, resines amb tocs d’eucaliptus i de resina de Pi. També podem parlar de carxofa molt fresca. Dins del capítol de coses fresques, també s’han de citar notes cítriques.

En rerefons trobem un “decorat” de to dolç, amb notes de llaminadura i de caramels molt poc fets. Tot plegat constitueix una sòlida però elegant base que compensa molt bé el conjunt d’aspectes frescos aportats pel llúpol. No podem concloure aquesta fase sense citar un fruitat d’albercoc important però ben calculat.

Boca 2

El cos és discret i l’efervescència també, un pèl baixa potser.

Olor d’albercoc i de llaminadura.

L’amargor és mitjanament intensa (molt inferior als 39 IBU nominals), de molt bona qualitat, rodona i fina, ben repartida. Tots els seus aspectes queden molt ben equilibrats, amb un lleuger domini de l’aspecte punyent. També val a dir que és molt persistent conformant-ne la seva principal característica.

Els aspectes de llaminadura i de caramel molt poc fet així com la sensació d’albercoc i potser de mango, donen una base que compensa i integra les notes balsàmiques on trobaríem eucaliptus, pi i potser quelcom de càmfora.

Cap defecte conegut!

Aspectes generals:

Una cervesa molt fàcil de beure, amb una entrada molt perfumada afalagadora.

El conjunt es revela molt digestible i especialment equilibrat. El domini del llúpol és moderat i no oculta cap altre aroma.

Trobem una complexitat remarcable que, malgrat l’equilibri, és d’identificació còmoda.

Impressions generals:

Una IPA especialment elegant i fina sense estridències. el treball sobre els llúpols és especialment minuciós aportant aromes afalagadores i una amargor molt ben integrada.

L’etiqueta parla simplement d’IPA però jo suggeriria una classificació dins de les IPA americanes.

La composició és òptima resultant en una IPA especialment bona i de notable bon gust.

Castellano:

Nota previa:

He de decir que hace muchísimos años que tengo una buena amistad con Boris de Mesones sin contar que tengo mucho respeto por su profesionalidad y su pericia.

Cuando pruebo alguna de sus producciones, tengo que mantener al margen estos aspectos personales que podrían influenciar mi evaluación. También he de tener cuidado en no adoptar la posición contraria y aplicar más severidad a la obra de un buen amigo para que no se pudiera pensar que la amistad me haga ver las cosas con más indulgencia y me incline a escribir una evaluación de complacencia.

He intentado ser lo más distante y objetivo posible. Y lo digo ahora que la evaluación está hecha y podría conducir a pensar lo que no quiero que se piense: las conclusiones que leeréis al final, las hubiera escrito también en el caso dudoso en lo que Boris hubiera sido mi peor enemigo.

Sobre la cerveza: es una colaboración entre la cervecería San Frutos de Segovia y Boris Brew. La cerveza está hecha pues en las instalaciones de San Frutos.

Contacto:

Microcervecera SanFrutos 
Avenida de Hontoria, 27. 
Parcela 86, Nave 4. Polígono Industrial de Hontoria. 
40195 Segovia. 
Microcervecería: 921 44 71 75 
Mateo: 678 669 509 
Adrián: 618 887 742 
Mail: info@cervezasanfrutos.com

Cervezas Segovia SL

Datos técnicos de la cerveza:

Ingredientes:

Maltas: Pils, Múnich, Caramelo.

Lúpulos: Sorachi Ace, Cascade, Centennial, Amarillo.

Alcohol: 6% Vol.

Presentación: botella de 33cl.

Amargura: 39 IBU

Color: 11 EBC

Lote: 160415

Caducidad: Abril 2016

Descripción:

En destapar:

Fuerte de olor de hierba fresca, de limón y de resina.

Aspecto:

Espuma de color blanco, de densidad variable pero tirando a densa, bastante persistente y formando buenas guirnaldas.

Cerveza medianamente turbia de color dorado con tonos anaranjados. No se aprecia ningún poso.

Nariz 1:

Con mucha espuma, hay que describir un fuerte olor de hierba fresca, de limón y de piña.

En trasfondo, encontramos un telón dulzón, no muy intenso pero denso.

Sin espuma aparecen las notas de malta clara, discretas pero bien presentes. Concretaríamos en bizcocho.

También se aprecian aspectos de golosina y algún caramelo muy poco hecho.

Sinó, se pueden describir notas de resina con algo de Pino. Todo ello un conjunto balsámico muy eficaz a pesar de su discreta intensidad.

Al final, con alguna distancia, podemos describir claramente un afrutado de albaricoque bastante evidente.

Boca 1

Entrada muy aromática, perfumada y halagadora.

El cuerpo es medio, sin pretensiones. La efervescencia es justa, quizá algo débil.

El amargo inicial es discreto, de muy buena calidad, redondo, refrescante con una ligera dominante punzante pero sin ningún tipo de estridencia. se esparce de forma muy igual en toda la boca. A la larga, aumenta un poco, sin llegar a ninguna intensidad elevada, y sobre todo, sin perder su calidad.

Algo floral, casi nada, flor blanca.

Se puede encontrar un muy ligero aspecto ácido pero sólo se aprecia muy a la larga.

También hemos de describir una tenue nota de saponaria que aumenta la complejidad y juega con los aspectos balsámicos de Pino y Eucalipto de forma muy ventajosa.

Al final, encontramos algo de uva blanca.

En boca, el conjunto aparece muy bien compensado.

Nariz 2

Podemos describir aromas de hierba fresca cortada, resinas con toques de eucalipto y de resina de Pino. También podemos hablar de alcachofa muy fresca. Dentro del capítulo de cosas frescas, también se deben citar notas cítricas.

En trasfondo encontramos un "decorado" de tono dulce, notas de golosina y de caramelos muy poco hechos. Todo ello constituye una sólida pero elegante base que compensa muy bien el conjunto de aspectos frescos aportados por el lúpulo. No podemos concluir esta fase sin citar un afrutado de albaricoque importante pero bien calculado.

Boca 2

El cuerpo es discreto y la efervescencia también, un poco baja tal vez.

Olor de albaricoque y de golosina.

El amargor es medianamente intensa (muy inferior a los 39 IBU nominales), de muy buena calidad, redonda y fina, bien repartida. Todos sus aspectos quedan muy bien equilibrados, con un ligero dominio del aspecto punzante. También hay que decir que es muy persistente conformando la principal característica de esta persistencia.

Los aspectos de golosina y de caramelo muy poco hecho así como la sensación de albaricoque y quizás de mango, dan una base que compensa e integra las notas balsámicas donde encontraríamos eucalipto, pino y quizás algo de alcanfor.

Ningún defecto conocido!

Aspectos generales:

Una cerveza muy fácil de beber, con una entrada muy perfumada, halagadora.

El conjunto se revela muy digestible y especialmente equilibrado. El dominio del lúpulo es moderado y no oculta ningún otro aroma.

Encontramos una complejidad notable que, a pesar del equilibrio, es de identificación cómoda.

Impresiones generales:

Una IPA especialmente elegante y fina sin estridencias. El trabajo sobre los lúpulos es especialmente minucioso aportando aromas halagadoras y un amargo muy bien integrado.

La etiqueta habla simplemente de IPA pero yo sugeriría una clasificación dentro de las IPA americanas.

La composición es óptima resultando en una IPA especialmente buena y de notable buen gusto.

Fitxes de degustació Cerveses NEL - XULA

NEL

XULA

Aspectes tècnics:

Presentació: ampolla de 33 cL
Alcohol: 5,5%Vol.
Lot del 16-01-2015
Ingredients: especialment, farina de garrofa de Santa Bàrbara mateix.
Contacte: http://cervesanel.com

Descripció:

En destapar:

Aromes torrades, tons lleugerament cremats, caramels i fruites sense definir.

Aspecte:

Escuma de color beix ben marcat, mitjanament densa i MOLT persistent però no formant gaires adherències.
Cervesa completament negra sense cap matís cromàtic mencionable.

Nas 1

Amb escuma: olors fresques (potser mentolades) i un bon aspecte fruitat.
Sense escuma: Olors d’herba fresca, quelcom d’herba tallada. Aspectes balsàmics sense resines. Possibles notes florals però molt dissimulades pel perfil del malt.
Les notes fruitades passen per cirera confitada, pruna seca i figa seca.
Rerefons dolç discret però persistent. Indueix a percebre les fruites en estat de melmelada, seques o confitades.
En matèria de malts, el perfil resulta moderat malgrat el color de la cervesa. Les melanoïdines es fan notar bé (crosta de pa per exemple). Es pot descriure un aspecte de xocolata i també de cacau (ambdues coses).
Es pot apreciar un cert aspecte cremat, però no domina gens.
Sensació olfactiva general:
unaStout molt moderada, complexa i apetitosa.

Boca 1

Efervescència una mica per sobre del que esperaríem d’aquesta mena de cervesa. Molt eficient i picant. No especialment fina.
Rerefons dolç bastant important que suporta una barreja complexa d’aromes.
Notes cítriques notables poc persistents, amb una certa acidesa residual.
Es poden descriure fruites com ara ribes roges, poma, cirera, mora així com apunts de regalèssia.
Cos mitjà sense més.
Amargor molt discreta, tot just una mica seca al final. L’amargor "cremada" és gairebé inexistent.
L’aspecte refrescant que s’anunciava en nas es manifesta ara molt més intens.
Passa molt bé la set però no acaba de ser fàcil de digerir.
Sincerament, trobaria que no estaria malament que la cervesa fos un pèl més atenuada. Potser l’aspecte dolç és un xic passat. Però s’hauria de conservar una part d’aquest aspecte perquè és afalagador.

Nas 2

Amb molta escuma: cap rastre de cap compost del sofre.
Quelcom d’herba fresca i un punt lleugerament cítric.
Sense escuma: Olors fresques d’herba alhora que notes cítriques o de grosella verda.
Una mica de cremat i notes residuals de fusta probablement deguts als malts cremats.
Aquest cop, les melanoïdines són més evidents. Aporten olors de crosta de pa molt feta i un punt de salsa de soja.
Les notes de fruita són menys intenses que en la primera volta però segueixen aportant perfils de pruna negra seca, cirera confitada i potser figa seca.
No s’aprecia xocolata en aquesta fase.

Boca 2

L’efervescència segueix un pèl excessiva.
Trobem notes cítriques, especialment llimona i taronja.
Acidesa residual important però força agradable i refrescant.
Important nota de regalèssia que podem desglossar en caramels molt fets i olors més florals que d’herba.
Amargor quasi nul·la. No interfereix amb l’acidesa. Això constitueix una combinació molt fresca i sense astringències.
Al cap de bastanta estona, es nota la garrofa en forma de xocolata desfeta. Un aspecte que podria quedar embafador si no quedés ben compensat (fins i tot un pèl exageradament) per l’aspecte fresc balsàmic.
Més al final encara, es poden identificar notes terroses.
La persistència és molt llarga i hi domina l’aspecte mentolat.
I ja finalment, al capdavall, queda xocolata enganxada als llavis.

Impressions generals.

Una cervesa molt fàcil de beure fins i tot a altes temperatures. Passa molt bé la set però presenta alguna resistència a l’hora de pair.
L’aspecte balsàmic, més aviat mentolat, apareix moderat però acaba dominant en el final i la persistència.
El to acidulat és adequat tot i que pensem que podria ser que fos un pèl exagerat. Així i tot, és una acidesa de bona qualitat que no interfereix negativament amb l’amargor.
Valdria la pena fer un registre del que aporta la garrofa a la cervesa perquè sospito que l’aspecte mentolat (pot recordar el "Vicks") hi està relacionat.
L’aspecte de xocolata és bastant discret però acaba manifestant-se amb claredat especialment en la persistència i el final.

Comentari

No estic segur que l’apel·lació “Stout” a seques sigui del tot adient. No està desencaminada. Però, després de revisar els meus apunts, aquesta cervesa seria més una “Foreign Extra Stout” amb garrofa. Ens trobem en el caràcter i en la franja baixa del contingut en alcohol.
BJCP: http://www.bjcp.org/2008styles/style13.php#1d
Havia pensat en una “robust porter” però falta l’aspecte de pansa.

Reserva:

Aquest apunts sobre la Xula no són més que això mateix: uns apunts personals. I com a tals no tenen gaire valor. Per a fer una avaluació seriosa caldria que fos conduïda per al menys set (7) persones entrenades. Per tant, cal donar-los el valor mínim que tenen com a aportació personal sense la garantia tècnica que podríem esperar.
Això sí, l’he duta a terme amb la màxima honestedat. No hi he posat res que no hagués trobat subjectivament, ni n’he tret res ni important ni secundari.

Fitxes de degustació - LA CHOUFFE - Brasserie de l'Achouffe

Brasserie de l'Achouffe

LA CHOUFFE

Bière blonde

Estil: 

L'etiqueta parla de Bière blonde però podem imaginar que, en contenir coriandre, l'estil queda determinat en

16E Belgian speciality ale
(Especialitats belgues)

Contacte:

BUREAUX et BRASSERIE
Brasserie d'Achouffe
Achouffe n°32 - 6666 Wibrin - Achouffe
Tel: +32 61 28 81 47
Fax: +32 61 28 82 64
@: info@achouffe.be
GPS: 50° 09’ 04’’ N - 5° 44’ 73’’

web: http://www.achouffe.be/fr 

Des de 2006, pertany al grup Duvel-Moortgat (que també inclou Vedett, Maredsous, Liefmans, Bel Pils, Bernard, Ommegang Brewery, De Konninck i Boulevard Brewery).

Fitxa tècnica:

Alcohol: 8%Vol

Caducitat: 11-2016

Lot: L2 0606 10:15

Ingredients: no es coneixen amb precisió. Podem suposar un ús de malt Pils d'alta qualitat i de llúpols nobles alemanys amb alguna aportació de llúpols clàssics anglesos. El que sí ens indiquen és que conté dos additius importants: sucres "invertits" i coriandre, molt probablement, llavors.

Descripció:

 

En destapar:

Al coll de l'ampolla, trobem molta olor de gra, un punt d'herba i quelcom de mel.

Aspecte:

Escuma de color blanc, de bombolles de mides barrejades però tirant a grosses, mitjanament persistents i fent poques garlandes.

La cervesa és daurada clara, gairebé completament transparent, No s'aprecia cap pòsit.

Nas 1

En començar, es perceben olors cítriques. Trobem llimona i grosella (que no és  un cítric, ja ho sé...).

Al principi també i especialment amb molta escuma, podem parlar de ferment fresc, però desapareix amb l'escuma.

Es poden identificar olors de pa de pagès, especialment, la molla. També trobem un bon to de gra.

Altrament, es poden descriure aspectes perfumats. Especialment hem de citar les llavors de Coriandre que queden bastant evidents sense ser una tonalitat dominant. 

 

També es por apreciar olor d'aigua de colònia. Quan passa això, penso en coses dissoltes en alcohol perquè es nota l'alcohol. Però sempre em demano quin component més de la colònia estic notant. Per als interessats just direm que es posa a macerar en alcohol olis de cítrics, espígol, farigola i demés coses (veieu nota). Sovint penso en l'espígol...

Quelcom de palla o de segó.

En matèria de fruites, només aconsegueixo citar el préssec. Molt a la llarga, també podem parlar amb claredat d'albercoc, al seu punt, no melmelada.

L'alcohol es fa notar discretament i no apareix cap rastre de dissolvent.

Amb l'augment de temperatura, també augmenta la presència de gra, de pa i de mel. 

Boca 1

Cos notable. Efervescència ben notable, alegre, vivaç i un pèl picant.

Bones olors de Coriandre que es barregen amb una nota dolça que acaba en mel i pa (més mel que pa). El toc de pa dóna la sensació de ben fet.

L'amargor apareix però en forma d'acompanyament, un pèl dura i evanescent. Es manifesta més concretament en empassar la cervesa i apareix seca i un pèl punyent.

També trobem una certa acidesa residual.

La persistència en boca és àcida, seca i amb olors de raïm i grosella. També val a dir que és ben llarga. En aquesta fase es pot descriure pa de pessic poc fet.

Aspecte 2

Escuma mitjanament densa, més persistent i formant generoses garlandes.

Nas 2

Amb molta escuma es troba un no-res de DMS i de H2S. Però ambdues característiques desapareixen ràpidament.

Bones olors de gra, de pa poc fet i de pa de pessic.

Discretes notes de saponària.

Fins i tot es pot trobar quelcom dolç i un punt molt discret de llaminadura.

També en nas hi ha una nota àcida general que recorda un mica la grosella i l'agrella. També podem descriure aromes de llimona.

A més, parlaríem d'un toc floral que podria acostar-se a l'espígol. 

Aparentment, el coriandre sembla haver desaparegut. Però es troba en la quantitat justa per que si ens concentrem, el trobem.

El que domina en aquesta passada és el gra i el pa de pessic. A la llarga potser fins i tot galeta (de les digestives).

Boca 2

Important nota dolça i tons de llaminadura àcida. Una combinació molt efectiva i encertada.

Aromes de gra, de palla fresca, de farina i de galeta digestiva.

L'alcohol es pot notar bé i recorda una mica l'aigua de colònia.

El coriandre ja no sorprèn tant i cal parar-hi compte per identificar-lo. Tot i així és prou present.

El cos és notable i rep l'ajuda lleument oliosa del coriandre.

L'amargor apareix a la llarga (més a la llarga que abans), de bona qualitat, ben equilibrada i rodona. No acaba de ser massa refrescant però en això, l'acidesa ja compleix.

El final és suaument amarg i rodó, sense estridències.

Impressions generals

"Bevibilitat" molt acceptable malgrat la densitat.

Òptima digestibilitat.

En general, una cervesa molt evolutiva, motiu pel qual els equilibris són difícils de determinar.

Així i tot i malgrat els equilibris variables, el conjunt presenta una composició molt elegant i refinada. En escalfar-se, aquesta bona composició es fa més evident.

El coriandre funciona com un additiu secundari i aporta tocs amables al conjunt.

Una cervesa d'excel·lent factura, molt en la línia de les cerveses belgues clares i d'alta densitat. En definitiva una ale forta belga amb coriandre.

Nota:

Aigua de colònia. Viquipèdia.