Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPA. Mostrar tots els missatges

23 de maig 2023

Avaluació - VOL 6 - Reptilian

Reptilian

VOL 6

Dades de l’avaluació

Aquesta avaluació no és cap avaluació. És una opinió personal no contrastada amb ningú.
Data de l’avaluació: 03-04-2023.
Presentació: llauna de 440 cl.

Dades tècniques

Alcohol: 6%vol.
Color: daurat.
Amargor: 40 IBU
Ingredients
Llúpols: IDAHO GEM, CRYO IDAHO 7
Estil declarat: IPA, però a aquestes altures, no té gaire sentit preguntar-se quina. La qüestió de les etiquetes està molt sobrevalorada

Avaluació sensorial

Aspecte

Escuma molt blanca, generosa, molt densa i força persistent.
Cervesa de color daurat, lleugerament tèrbola. No percebo cap sedimentació.
 

Aromes en nas 1

Aromes molt fresques, herboses i florals.
Per sota, es poden notar olors dolçants amb galeta i pa de pessic.
El perfil del llúpol s’instaura com a protagonista absolut. Ofereix una enorme frescor amb olors de flors blanques, menta i bones notes cítriques. És principal el component balsàmic. I finalment, ja més enrere, podem detectar notes resinoses.
Val la pena posar altre cop en evidència que, aquest poderós perfil reposa sobre una base bastant sòlida i perceptible de notes de gra mòlt, segó i galetes Maria.
A part de les notes cítriques, se’m fa difícil definir cap altra fruita.
Tampoc aprecio cap toc de dissolvent. En realitat, no percebo cap «defecte» que jo conegui.
En aquesta línia, trobo un punt de mantega que queda molt poc definit i que es podria fàcilment confondre amb llaminadura.
Finalment, tal vegada pugui citar alguna aproximació a la vainilla. Però això ja fa olor d'especulació.
 

Boca 1

Primer apareix l’efervescència. Molt al seu punt, un pèl picant però fina.
L’amargor és gairebé immediata, inicialment, no molt intensa, però, ràpidament, va en augment. Molt aviat, s’hi poden incloure qualitats notables de frescor que recorden la càmfora i les resines nobles (mirra?).
Inicialment, també en els primers segons del tast, podem descriure quelcom lleugerament dolç. Però també molt ràpidament ens adonem que la cervesa és molt ben atenuada.
L'amargor que comentava més amunt, al cap d’una estona es revela llarga, mig punyent, lleument metàl·lica, molt balsàmica i gairebé gens secant. Amb el temps, ens adonarem que aquest gust perdura molt i molt.
Amagat darrere el perfil del llúpol, el malt fa acte de presència aromàtica amb olors de gra mòlt, segó i, potser, de pa d’espècies. Em decantaria cap al pebre i la nou moscada.
Cos mitjà, potser ni tant.
Textura sedosa, suau, sense cap mena d’astringència aparent (realment, impressiona la qualitat del perfil del llúpol!).
No deixa de ser un producte per a amants de l’amargor tot i que no es tracta d’una cervesa que podríem titllar d’«extrema». La sensació general, tant en boca com en nas és d’una respectable cohesió de l’estructura sensorial.

Aromes en nas 2

Fortes aromes resinoses i de saba fresca.
Es pot descriure en olor alguna cosa lleument àcida que, potser recorda llima o llimona. També ens trobem amb la sorpresa de l’olor de pastanaga fresca.
Una mica d’amagat, però ben actives, podem descriure olors de gra de malt mòlt, de galeta Maria i de llaminadura.
La combinació de malt i de les notes cítriques pot conduir a la idea de taronja.
El perfil general del llúpol es revela molt elegant i molt fresc. No inclou cap verdura (tret de la pastanaga, que en aquest cas, no aporta cap perfil que es pugui indexar com a "dolent").
Entrant molt a fons, podem descriure una molt bona combinació entre les aromes dolçants inicials i els aspectes altament balsàmics/resinosos. Malgrat la gran força del perfil resinós, no es percep cap aroma de fusta. (Habitualment, quan trobo molta resina, em fixo per determinar si també trobo aromes de fustes fresques identificables).
Al final, les espècies distingibles són el pebre blanc, la vainilla i la nou moscada.

Boca 2

Al principi, es nota fortament un to dolç que desapareix molt ràpidament deixant una cervesa molt ben atenuada.
Al començament, les notes de malt i d’amargor entren bastant equilibrades. Però aquesta sensació perd molt ràpidament aquesta qualitat i el conjunt es decanta ràpidament i molt decididament cap a l’amargor.
Trobem una petita nota àcida que es combina bé amb l’amargor citada, i aquesta, és especialment fresca, molt clarament balsàmica.
L’amargor no rasca gens, s’escampa molt en tota la boca. Té un puntet just metàl·lic que li dóna certa consistència sense arribar de cap manera a generar res de duresa. És interessant ressaltar que, malgrat la intensitat de l’amargor, tot plegat es mou en qualitats suaus. Potser ho fa la textura.
Seguint amb la protagonista, l’amargor no resulta exageradament intensa. Especialment, val a dir que no pica ni tampoc és astringent. Això suavitza una mica l’impacte mental i condueix a fer la cervesa, en conjunt, prou amable.
Malgrat això, tenim clarament i principalment amargor en boca.
Dins l’amargor o associat a ella, es percep pebre blanc.
A part d’això trobem olors d’herba acabada de tallar, saba i, sobre tot, resina. 
 

Còrpora

Com deia: efervescència molt al seu punt, un pèl picant però fina.
Cos mitjà, potser una mica menys.
Textura suau, una mica aigualida, sense cap mena d’astringència.
L’alcohol només es nota molt a la llarga en forma de lleugera escalfor.

Aspectes generals

Fàcil de beure i probablement ben digerible.
Passa prou bé la set.
Jo parlaria d’una complexitat mitjana a alta al mateix temps que d’un impacte també mitjà a alt.
No costa afirmar altre cop que ens trobem en un conjunt sensorial gairebé completament decantat cap al perfil del llúpol, amb menció especial de l’amargor.
La persistència es fa en amargor i una mica amb frescor balsàmica.

Criteris finals

Aquesta cervesa serveix més d’un joc interior. A part del clàssic joc entre base de malt i amargor/llúpol en el qual intervé decisivament el perfil de llaminadura, hi ha la combinació cítric + malt que fa pensar en taronja. L’amargor es manifesta de molt bona qualitat, llarga puixant, però amable. L'extraordinària frescor d'aquest exemplar no és ni de bon tros, la seva qualitat menor. I finalment, un to dolçant una mica «fantasma» s'alia molt curiosament amb les notes balsàmiques/resinoses.

Tot plegat una estructura molt interessant, divertida i, en definitiva, ben acabada i molt ben parida. 
 
 

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi santíssimament. Cap problema. 

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 7 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA marró- Brown IPA

 Specialty IPA - IPA marró - Brown IPA

Impressions generals

Llupolada, amarga, i moderadament forta com una IPA americana (American IPA - 21A), però amb un caràcter de malts amb aromes de caramel, xocolata, toffee i fruites fosques com una Cervesa AF americana (American Brown Ale-19C). El fet de tenir un final sec i de ser lleugera de cos la fa molt bevible. Una IPA Marró (Brown IPA) sol tenir una mica més de gust de malts que una IPA Americana (American IPA) sense arribar a ser dolça ni pesada.

Aspecte

El color varia de vermellós-marró a marró fosc, però no negre. Sovint opaca. Però pot ser transparent en cas que es pugui apreciar. Les versions no filtrades amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser més tèrboles. Escuma mitjana de color de crema a colrat amb bona retenció.

Aromes

Aroma fresc de llúpol de moderat a moderadament-alt que ofereix una o més característiques dels llúpols Americans o del Nou Món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resinós, etc. Moltes versions duen llúpol-en-sec (dry-hopping) i tenen un aroma fresc de llúpol addicional; això és desitjable però no essencial. Les aromes herboses han de ser mínimes en cas que n'hi hagi. Pot haver-hi una aroma dolça dels malts entre mig-baixa i mitjana que combina bé amb la selecció de llúpols, i sovint ofereix caràcters de xocolata, nous, caramel fosc, toffee, pa torrat i/o fruita fosca. En algunes versions es poden detectar també èsters fruitats derivats del llevat. Tanmateix, un caràcter de fermentació neutre és també acceptable. Pot presentar alguna restringida nota d’alcohol tot i que aquest caràcter ha de ser mínim. Qualsevol caràcter de llúpols americans i del nou món és acceptable; les varietats de llúpols nous no s’haurien de restringir en aquest estil.

Aromes en boca

El gust de llúpol va de mitjà a alt, i hauria de presentar un caràcter de llúpols americans o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a alta. El gust dels malts ha de ser de mig-baix a mitjà, i generalment és net però amb la dolçor dels malts per davant. Gustos tenen aspectes com ara de xocolata amb llet, cacau, toffee, nous, pa de pessic, caramel fosc, pa torrat i/o fruits foscos. El caràcter de l’elecció dels malts i la selecció de llúpols han de complementar-se i enllaçar l’un a l’altre, no xocar. El nivell de gust dels malts gairebé ha d'equilibrar-se amb l'amargor i aromes del llúpol. Un petit aspecte fruitat tel llevat és acceptable, però no és indispensable. Final de sec a mitjà; la dolçor residual ha de ser mig-baixa a nul·la. L’amargor i el sabor de llúpol poden persistir en el regust, però no ha de ser aspre. En les versions de més graduació, pot apreciar-se un gust net d'alcohol molt suau. No s'haurien de notar gustos torrefactes, cremats, o aspre-amargs.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni asprors derivades del llúpol. Una molt lleugera i suau escalfor d'alcohol no és cap error si no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les Cerveses d'AF Marrons Americanes (American Brown Ales - 19C). Amb més caràcter de llúpol i amb més graduació que els productes «normals», però mantenint-ne la «bevibilitat» essencial tot evitant les aromes dolces o un cos o final massa pesat. Els llúpols i el malt es poden combinar per generar interessants interaccions.

Història

Un nom més modern de cervesa artesanal per a un estil que ha estat popular entre els brouaters casolans dels Estats Units, quan era conegut com una American Brown Ale amb fort caràcter de llúpol o de vegades Texas Brown Ale (malgrat els seus orígens californians).

Ingredients característics

Similar als de l’American IPA [21A], però amb l’ús de malts Crystal de colors mitjans a foscos, malts de tipus xocolata lleugerament torrats, o altres malts de colors entremitjos. Es poden fer servir adjuncions de sucres, incloent-hi sucre morè. Llúpols americans o del nou món en afinament, amb aspectes tropicals, afruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – realment han de combinar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Una versió més forta i amarga de les American Brown Ale [19C], amb l'equilibri d’una American IPA [21A].
Dades tècniques
D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Dogfish Head Indian Brown Ale, Grand Teton Bitch Creek, Harpoon Brown IPA, Russian River Janet’s Brown Ale

Etiquetes

amarga, estil_artesà, color_fosc, alta_graduació, caràcter_de_llúpol, família_IPA, Nordamèrica, família_cerveses_especials, Alta_fermentació, AF.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 6 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA negra- Black IPA

 Specialty IPA- IPA Negra - Black IPA

Impressions generals

Una cervesa amb la sequedat i l’equilibri decantats cap al llúpol així com amb el gust característic d’una American IPA, només que més fosca en color – però sense gustos torrats o cremats massa forts. El sabor dels malts foscos ha de ser suau i de suport, no un component major del sabor. La bevibilitat és la característica-clau.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a alt, sovint amb caràcter tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Pot tenir aromes addicionals florals, herbosos o de gespa, en les versions en Llúpol-en-sec (Dry-Hopping), tot i que no és indispensable. Aromes dels malts negres de molt baixes a moderades, que opcionalment poden incloure notes molt lleugeres de xocolata, cafè o torrat. En el rerefons es pot trobar alguna dolçor neta de malt caramel·litzada. Es pot detectar també, en algunes versions, un caràcter afruitat que poden procedir dels èsters o del llúpol, tot i que un caràcter neutre de la fermentació seria també acceptable.

Aspecte

El color varia de marró a negre. Ha de ser transparent, encara que les versions amb llúpol-en-sec (Dry-hopping) no filtrades poden ser una mica tèrboles. Si és opaca no hauria de ser «tenebrosa». Bona retenció d’escuma de color bronze clar a bronze.

Aromes en boca

Sabor de llúpol de mig baix a alt, amb aspectes tropical, de fruita de pinyol, de Meló, cítric, baies, pinós o resinós. Amargor de llúpol de mig-alta a molt-alta, encara que els malts foscos poden incentivar l'amargor percebuda. El sabor base de malt és generalment net i d'intensitat de baixa a mitjana, i opcionalment, pot tenir lleugers sabors de caramel i toffee. Els sabors de malts negres són de baixos a mig-baixos. Es poden percebre sabors lleugers de xocolata i cafè, però les notes torrefactes no han de ser intenses, cendroses o cremades, i no han de xocar amb el llúpol. S’accepta un afruitat entre baix i moderat (derivat del llevat o del llúpol), però no és indispensable. Final sec o lleugerament semisec. El final pot incloure un lleuger caràcter torrefacte que contribueix a la percepció de sequedat, tot i que tampoc és obligatori. L'amargor pot romandre al regust, tanmateix no ha de ser massa agressiva. En les versions més fortes podem observar algun sabor net d’alcohols.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà, sense astringències significatives dels llúpols o dels malts (especialment) torrats. Les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser una mica resinoses. Carbonatació mitjana. Pot presentar una mica de cremositat tot i que no és indispensable. Es pot notar alguna escalfor suau de l’alcohol en algunes versions més fortes (però no en totes).
Comentaris
La majoria d’exemples tenen una graduació alcohòlica estàndard. Els exemples de més graduació poden a vegades recordar les contundents i llupolades Porters si són molt extremes, cosa que perjudica la seva bevibilitat. Els llúpols i els malts es poden combinar per produir interaccions interessants.

Història

Una variant de l’estil American IPA [21A]. Comercialitzada per primer cop per Greg Noonan com a Blackwatch IPA als voltants del 1990. Popularitzada al Nord-oest del pacífic i el sud de Califòrnia als Estats Units a principi-mitjans dels anys 2000. Aquest estil també és conegut com a Cascadian Dark Ale (CDA), Principalment a la part Nord-oest del Pacífic.

Ingredients característics

Malts torrats sense amargor (debittered) per al color i una mica per l'aroma, però sense aspectes aspres ni cremats. Llúpols de varietats americanes o del Nou Món que no xoquen amb els malts torrats. Les característiques de llupolat citades són típiques d'aquest tipus de llúpols. Són possibles altres característiques, especialment si procedeixen de noves varietats de llúpol.

Comparació estilística

L'equilibri i la impressió general són d’una American IPA o Doble IPA amb un moderat color fosc similar al que es pot observar en la Schwarzbier [8B]. No tan torrefacta i/o cremada com una Stout o Porter Americana, amb menys cos i més suau i bevible que aquestes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 50 – 90
Color EBC/SRM - 50–80 / 25–40
Alcohol - 5,5 – 9,0 %Vol.

Exemples comercials

21st Amendment Back in Black (standard), Deschutes Hop in the Dark CDA (standard), Rogue Dad’s Little Helper (standard), Southern Tier Iniquity (double), Widmer Pitch Black IPA (standard)

Etiquetes

alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 5 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA belga - Belgian IPA

 Specialty IPA - IPA Belga - Belgian IPA

Impressions generals

Una IPA afruitada i especiada per l’ús de llevats belgues. Els exemples belgues tendeixen a ser clars en color i més atenuats, similars a una Tripel que hagi estat elaborada amb més llúpol. Aquesta cervesa té un perfil de sabor en boca més complex i pot ser de graduació alcohòlica més alta que una IPA típica.

Aromes

Aroma de moderada a alta de llúpol, sovint tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Amb varietats de llúpols típics americans o del nou món. Es poden trobar també aromes florals i especiades indicant l’ús de llúpols europeus. Pot haver-hi una aroma herbosa degut al llúpol-en-sec (dry-hopping). Lleugera aroma de malt i de cereal dolç, amb poc o gens de caramel. Els èsters afruitats van de moderats a alts, i poden incloure aromes de plàtan, pera o poma. Es poden notar lleugeres aromes fenòliques de clau d’olor. A vegades pot haver-hi aromes de sucre candi Belga.

Aspecte

De color daurat lleuger o ambre. Cap d’escuma blanquinós que pot ser entre moderat a gran i amb bona retenció. La transparència és de justa a lleugerament tèrbola en les mostres amb llúpol-en-sec (dry-hopping).

Aromes en boca

Inicialment en boca, és moderadament especiada i amb èsters associats a soques de llevats belgues. Són comuns sabors de clau d’olor i pebre. També són típics el plàtan, la pera i la poma. Els sabors de llúpol són entre moderats i alts en intensitat i poden aportar aromes tropicals, de meló, fruita de pinyol, cítrics o de pi en les varietats amb llúpols americans o del nou món, o florals i especiades del tipus Zatec/Saaz. El sabor de malt és lleuger i dolç amb aromes de cereals, a vegades amb gustos torrats o caramel molt subtils, però no es requereixen. L’amargor és alta i pot ser accentuada pels sabors especiats derivats del llevat. El final és sec a mig-sec tot i que alguns exemples tenen una lleugera dolçor barrejada amb l’amargor persistent.

Còrpora

El cos és entre mitjà i lleuger i varia segons el nivell de carbonatació i l’ús d’adjunts. El nivell de carbonatació és de mitjà a alt. En algunes versions amb més graduació alcohòlica es pot notar l’escalfor de l’alcohol tot i que pot no ser massa evident.

Comentaris

L’elecció de la soca de llevat i les varietats de llúpol és important, ja que algunes eleccions poden xocar horriblement.

Història

És un estil relativament nou, va començar a aparèixer a mitjans dels 2000. Els brouaters casolans i les microbroueries simplement substituïen el llevat en les seves receptes d'IPA americana per una de Belga. Les broueries belgues afegiren més llúpol a les seves receptes de Tripel i Pales.

Ingredients característics

Soques de llevats usades en l’elaboració de Tripel [26C] i Ales Daurades fortes (Golden Strong Ale - 25C). Les mostres Americanes tendeixen a utilitzar llúpols americans o del nou món mentre que les versions belgues acostumen a utilitzar llúpols europeus i només malt pale.

Comparació estilística

Un encreuament entre una American IPA [21A] / Imperial IPA amb una Ale forta daurada belga (Belgian Golden Strong Ale [25C]) o una Tripel. Aquest estil pot ser més especiat, més fort, més sec i afruitat que una American IPA.

Dades tècniques

D.I. - 1,058 – 1,080
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 50 – 100
Color EBC/SRM - 10–30 /  5–15
Alcohol - 6,2 – 9,5 %Vol.

Exemples comercials

Brewery Vivant Triomphe, Houblon Chouffe, Epic Brainless IPA, Green Flash Le Freak, Stone Cali-Belgique, Urthel Hop It.

Etiquetes

Alta_graduació, Color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Nord-amèrica, Estil_artesanal, família_IPA,  Especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

UN VIATGE SENSORIAL I HISTÒRIC PER LA IPA - 9 - Conclusions i discussió

CONCLUSIONS i DISCUSSIÓ

Sobre l’experiment

Com ho he escrit al principi de tota aquesta sèrie d’articles, l’experiment que se’ns ha ofert és de primera categoria. L’exploració i les explicacions es completen i constitueixen un corpus de coneixements molt valuós per qui frueixi no només de la cervesa sinó també dels coneixements que l’envolten.
Per a mi, l’existència de clubs cervesers ha estat, una descoberta molt grata. Ras i curt, jo no en coneixia l’existència. Sí que hi havia pensat. I vaig parlar d’una mena d’associació de brouaters casolans que vaig publicar aquí. Però, que alguna cosa en aquesta direcció fos realitat, m’ha alegrat el cap de setmana. I des d’aquí, només puc animar i encoratjar els afeccionats a elaborar cervesa casolana a continuar compartint-la en aquesta línia.
En honor a la veritat, he de dir que, ja fa un temps, em van convidar a Reus a fer una presentació, en una associació d’aquesta mena que responia al nom d’Associació de cervesers del Baix Camp. Em sap greu no haver sabut avaluar correctament el que estava presenciant. Igualment, em van convidar a Girona l’Associació El Tirador i tampoc vaig saber entendre què estava passant davant dels meus nassos. Des d’aquí les meves disculpes a aquestes associacions i a altres que, segurament, ja existien en aquella època. Potser era necessari que tingués una bona amistat amb en Josep Xuriach, ell mateix, instigador d’una d’aquestes associacions, a Mataró. A vegades, no veiem allò que tenim davant del nas.
Imatges:

Aquesta mateixa iniciativa que hem descrit en la sèrie d’articles podria portar sobre altres estils semblantment interessants. Per exemple, observem que les IPA originals angleses han quedat una mica desbordades per les explosions americanes. Alguns les troben «avorrides». Jo no ho veig així. Un tast comparat de la Brilliant de Shepherd Neame amb la Old Empire de Marston’s ens posarà en evidència el valor de fer una degustació d’aquesta mena. Dues IPA angleses, teòricament semblants, però completament diferents.

Imatges:
Entrant en coses més complicades, per què no exploraríem la October beer original i les IPA posteriors que n’emanen? Barclay Perkins, White Shield, Tetley’s East India, i altres meravelles que se’ns han escapat, però de les quals, potser trobaríem receptes? Està molt clar que no serien pròpiament «clons» en la mesura que ni les aigües, ni els malts ni els llúpols ni els llevats serien els mateixos; estem parlant de coses històriques. Però el joc potser val la pena, no?
 
Podríem intentar reproduir altres estils històrics europeus i comparar-los amb les seves versions actuals. Existeixen un munt de cerveses històriques alemanyes que encara dormen en els llimbs.
 
I es podrien fer molts altres experiments d’aquesta mena que no necessàriament hagin de ser històrics. Tot és imaginar-ho, definir-ho i fer-ho. Se m’acuden, a més, un munt més de tastos força didàctics.
A més, aquesta exploració s’ha fet sobre 7 exemplars que, d’alguna manera són històrics. Per què no faríem un tast de IPA’s mirant endavant en el temps, produint Black IPA, Sour IPA, Brut IPA o coses que podríem albirar que estan despuntant? La IPA àcida té un interès especial: habitualment, és pràcticament trobar una cervesa que sigui alhora àcida i amarga alhora. Són dos gustos que costen molt de casar. Aquest és el motiu de la pràctica inexistència de llúpol en cerveses de fermentació àcida tradicionals. Sento molta curiositat per veure com es resol aquest problema en la IPA àcida.

Sobre la IPA en general

 Estic molt lluny de ser un expert en India Pale Ale. De manera que serà difícil que pugui fer una prospectiva seriosa sobre l’evolució futura d’aquest estil.
 
La IPA s’ha implantat com un estil que serveix de vitrina d’exhibició de tot allò que pot fer el llúpol en la cervesa. No hi ha IPA sense alguna forma protagonista de llúpol, em queda clar. Si faig una mena de repàs ràpid des del meu punt de vista poc autoritzat, diria que, primer, hem estat explorant les aportacions amargues i les hem girat en diversos sentits. Després hem estat investigant sobre les aromes del llúpol, sempre en combinació amb la seva amargor. Posteriorment, hem desvinculat aromes i amargor. I ara, fins i tot estem mirant d’utilitzar només les aromes aïllant-les, potenciant-les i intentant barreges amb altres elements aliens al llúpol. Estem fent extraccions exclusives d’olis essencials i estem fent recerca sobre com integrar-los en la cervesa. La tecnologia s’hi ha mesclat i es fan extraccions a molt baixes temperatures, per congelació, centrifugació, per destil·lació al vapor i no sé quantes coses més (en això els afeccionats a l’«herba» ens porten un cert avantatge en el temps).
 
A més, ja que hi som posats, hem tornat a descobrir la fermentació i volem esbrinar com es poden combinar les aportacions noves del llúpol amb les aromes aportades per la fermentació. I volem seleccionar compostos concrets del llúpol i de la fermentació.
 
El que veig és que l’ús del llúpol ha evolucionat moltíssim des d’aquells moments en els quals, fa uns 70 anys, es creaven llúpols amb unes concentracions d’àcids alfa cada cop més altes per poder fer extractes amargs cada cop més barats i més eficients. Allò no tenia gaire a veure amb la IPA, però el que es fa ara sí. I, a més, la IPA com deia, n’és el tauler d’exhibició ideal.
Així que diria que el futur de la IPA està assegurat. Mentre hi hagi llúpol, hi haurà IPA. Algunes especialitats perdran actualitat mentre que d’altres aniran apareixent en la mesura que la investigació sobre el que es pot aprofitar del llúpol vagi avançant. Ara mateix, els polifenols no interessen massa perquè introdueixen astringència. Però és ben possible que, qualsevol dia, surti algú que sabrà treure’n algun profit sensorial i demostrar-ne les virtuts per mitjà d’una IPA que ens els farà acceptables, agradables o amens en alguna forma.
Estarem a l’aguait.

I ara venen els agraïments perquè és de ben parits ser agraïts.
Vull donar les gràcies al Jordi Valverde per assenyalar-me la presentació a Mataró que ha desencadenat aquesta sèrie d’articles.
També vull donar les gràcies al Josep Xuriach i al Marc Roig per la seva col·laboració i les seves sàvies correccions.
Altrament, he d’agrair les correccions i les aportacions que m’han fet des dels diferents grups cervesers participants.

 Albert Barrachina Robert

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.

Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015

Premi Steve Huxley 2020

 

TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 9 - Conclusions i discussió
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.

Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

UN VIATGE SENSORIAL I HISTÒRIC PER LA IPA - 8. Endolciment i espesseïment

8. Endolciment i espesseïment.

Segons alguns, la Milkshake IPA o MIPA és la negació de la IPA. O una perversió, o alguna cosa semblantment dolenta. Seria una IPA, perquè duu molt de llúpol, però renega de l’amargor i s’escapoleix dissimulant-la com més, millor. Això permetria als que avorreixen l’amargor, de formar part de la selecta companyia dels enèrgics i dinàmics «caps de llúpol», dels amants incondicionals dels sucs de fel i del concentrat de bilis.
Cito:
«El motiu pel qual les IPA solen ser més cares que altres cerveses és pel llúpol. Com més llúpols, més diners costen. Les MIPA reclouen completament les qualitats naturals de qualsevol mena de llúpol que tingui prou mala sort per ser inclòs en una d'aquestes creacions repugnants».
(https://www.reddit.com/r/CraftBeer/comments/oszo7q/milkshake_ipas_are_pointless/)

El mateix cofundador del famosíssim Berr Advocate va escriure en 2015:
«Les cerveses Milkshake no són una tendència acceptable en cap estil tradicional ni, fins i tot en cap estl modern»
https://loopulo.com/estilos-de-cerveza/milkshake-ipa-una-moda-o-un-nuevo-estilo/
(jo cito la meva font, però aquesta font no cita la seva amb gaire precisió.)
 
Les IPA tèrboles i aromàtiques que inicialment es van dir NEIPA (vegeu l’article anterior), ara es diuen Hazy IPA (BJCP 21C). En canvi, la MIPA és un corrent tan recent que encara no ha estat lexicològicament «normalitzat». Ja vindrà, tot arriba a temps per qui sap esperar.

Sigui com sigui, aquesta versió de la IPA, sembla que té pregó en l'actualitat més rabiosa (2023). La MIPA renúncia (potser més que no avorreix) a l’amargor i aposta deliberadament per les aromes. Dóna especial protagonisme a les olors més dolces. Potser seria com extremar la funció inicial del llúpol-en-sec. També es decanta sense contenció cap a sensacions tàctils especialment rodones i suaus, cremoses o vellutades. Així, s’hi afegeix lactosa (o maltodextrina). També s’hi afegeixen sucres no fermentables i adjuncions com ara la vainilla. La MIPA es definiria com una Hazy IPA decididament dolça.

Les broueries Omnipollo (Suècia) i Tired Hands (Pennsylvania) fins i tot afegeixen farina de blat en cocció per als seus Milkshakes, igual que els fabricants de batuts. L’avena, l'ordi en flocs i el malt de blat també són comuns, talment com el puré de poma i altres addicions que produeixen terboleses riques en pectina. (Torno a citar Loopulo).

Tot plegat, fa pensar una mica, totes proporcions guardades, en el que passa amb la Pastry Stout, una stout que renuncia definitivament a l’amargor del llúpol i a l’astringència dels malts cremats per posar en evidència el tacte rodó i sedós.

DUAL HOPS

Els que es van encarregar d’elaborar una reproducció de MIPA van ser els gironins de DUAL HOPS.
 

Dual Hops és un projecte col·laboratiu d'elaboració, experimentació i investigació al voltant de la cervesa artesana i de totes aquelles primeres matèries que intervenen en la seva elaboració. Per poder fer possible aquest projecte han creat el nostre LAB, un petit obrador i tap room on duen a terme les seves activitats.

La cervesa: Es va decidir reproduir una Milkshake IPA d’una broueria anomenada Tired Hands (Mans Cansades). Fundada en 2011 a Ardmore, Pennsilvània, per Jean Broillet. Aquest, un brouater enamorat de les cerveses rurals belgues tenia per obsessió innovar. I va ser un dels que van tirar endavant les Milk Shake. Quan Jason Alström va escriure el que hem citat, en va elaborar no menys de 22! Tired Hands no va inventar les Milkshake IPA. En paraules de l’Enric Pardo de Can Navarra, 
«de cap manera es pot atribuir el terme Milkshake IPA (IPA-batut de llet) a Tired Hands, però sí que és un clar exemple del procés innovador que s’ha donat en els darrers anys gràcies a les petites microbroueries amb capacitat d’innovar sense posar en risc una gran producció».
Malauradament, jo no recordo aquesta cervesa així que ens referirem a allò que va suggerir-ne en Marc:

«Força seca per ser una milkshake. El mango es notava sobre tot en boca, però no era un suc espès com es podia esperar».
... I és que hi havia mango natural (1,5 kg)! ... i, a més, 2 tires de vainilla ...


TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 8 - Endolciment i espesseïment - Dual Hops
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.
 Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.


Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

UN VIATGE SENSORIAL I HISTÒRIC PER LA IPA - 7. La IPA bifurca: el suc de llúpol

7. La IPA bifurca: el suc de llúpol

http://threehopsbrewery.com/

 La batussa i la pugna que hem descrit té un límit que ja hem esmentat: a partir de 100 IBU tot és «extremadament amarg». De manera que, si es vol continuar en la línia d’explorar i utilitzar els efectes del llúpol sobre la cervesa, l’altra opció que ja s’havia apuntat, és jugar sobre les aromes. Tard o d’hora havia d’iniciar-se una altra cursa: la de les olors i dels perfums. La tècnica del llúpol-en-sec ho permetia i fins i tot ho demanava. La transició apareix cap al 2003 quan es llança la Heady Topper de The Alchemist.

  Es tractava d’una IPA, encara molt amarga, però on es donava molt més protagonisme a les aromes i la frescor dels llúpols, sense preocupar-se gaire de l’aspecte especialment tèrbol que tindria la cervesa. Combinaren aquesta característica amb un perfil d’aigua diferent (amb menys sulfats) i amb una fermentació duta a terme amb un llevat anglès de la casa (Conan). L’èxit comercial els va venir en 2011 amb l’adopció de la llauna.

Hillfarmstead brewery va seguir en aquesta línia. Van reduir l’amargor per crear un acabat més suau.

 Aquestes dues broueries són de l’estat de Vermont, als EEUU. Una mica més al sud, a Massachusetts (Boston) Trillium Brewery i Tree House seguiren el corrent amb productes cada cop més propers a un suc o un batut de llúpol i amb densitats finals més altes (més dolces). Les quotes de llúpol d’aquestes cerveses estaven (i estan) ja al voltant de 30g/l. Aquests productes fets a Nova Anglaterra [Nota 1] foren anomenats New England IPA. El seu acrònim pot ser NEIPA.

Three hops brewery, al Pla de l’Estany, ens proposa una reproducció de la Congress Street de Trillium.

 

Aquesta cervesa preveu exhibir les aromes pròpies i típiques del llúpol australià Galaxy (també hi ha Columbus): pi, pela de llimona, meló i pinya. També proposa aromes de préssec, clementina i fruites tropicals, tot plegat acompanyat d’una amargor moderada. També quelcom de galeta. Anticipant-se una mica en el temps, també hi han afegit malt de blat, dextrina i dextrosa. (alc: 7,2%vol.)
En Marc sobre la proposta de Three Hops: «La NEIPA, amb tocs de fruites tropicals, pinya, paladar sedós, fàcil de beure. Molt ben feta.»
Pel que fa a mi que sóc molt sensible a l’amargor, a part de les riques olors indicades pel Marc, he apreciat especialment una IPA amb una amargor molt moderada, que s’expressava de forma rodona, poc punyent i gens elèctrica. Efectivament, un molt bon exemple.

Notes

Nota 1

De la Viquipèdia: Nova Anglaterra (New England, en anglès) és una regió dels Estats Units localitzada a l'extrem nord-est del país. Limita amb el Canadà pel nord, l'oceà Atlàntic per l'est i pel sud, i l'estat de Nova York per l'oest. Inclou, en ordre orogràfic de nord-est a sud-oest, els sis estats de Maine, Nou Hampshire, Vermont, Massachusetts, Rhode Island i Connecticut. Nova Anglaterra no és una divisió administrativa dels EUA, sinó una regió cultural i històrica. Dins dels Estats Units, el terme yankee (ianqui en català) s'usa per referir-se a la gent de Nova Anglaterra, sigui de forma juganera, descriptiva col·loquial o pejorativa, mentre que a Nova Anglaterra mateix, el terme s'ha usat en el passat per referir-se als descendents directes dels colons originals anglesos.
 

TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 7 - La IPA bifurca - Three Hops Craft Beer
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.
 Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

UN VIATGE HISTÒRIC I SENSORIAL PER LA IPA - 6 - La batalla dels IBU o «com més amarg, millor».

 6. La batalla dels IBU o «com més amarg, millor».

Inicialment, en 2013, DeHum són dues persones que es fan la cervesa en un garatge: en Xuri i en Jesús. Però a mitjà termini, el garatge es fa petit i es busquen un local a Mataró que els permet ampliar la seva producció de 50 a 200 litres i s’hi afegeixen dos fermentadors. Llavors es constitueixen en associació segons el model de Can Navarra. En 2023, s’afegeix el Carlos i ja s’han fet 149 produccions que es distribueixen entre amics, companys i altres visitants.
Elaboren estils de cervesa que els agraden; Saison, Dubbel, Àcides amb fruita, Grape Ales, etc. De cerveses llupolades en fan menys per la dificultat que tenen de treure un bon producte sense tenir fermentadors isobàrics.
Han presentat cerveses al Barcelona Beer Challenge i han aconseguit una medalla de bronze i una d’or amb la Mataró Grape Ale i un altre or amb la Tess Berliner de maduixa. Les cerveses de DeHum també formen part de les que s’avaluen al curs d’anàlisi sensorial de la cervesa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
En Xuri és l’instigador d’aquest experiment sobre IPA i DeHum han estat els encarregats de brouar l’exemplar que il·lustra l’inici de la cursa cap als cims de l’amargor.

Aquesta cursa es va desencadenar cap a l’any 2000. Es van començar a fer cerveses amb 100, 200 o, fins i tot, de 1000 IBU [Nota 1]. Els elaboradors arribaren a fer servir extractes d’amargor per augmentar els IBU en una competició que el BJCP arribà a qualificar d’absurda. S’afegiren noves varietats de llúpol, com ara Simcoe® (2000), Amarillo® (2003) i Citra® (2008) per també augmentar la presència aromàtica dels llúpols amb olors afruitades que no fossin només les cítriques.

Lògicament, tants IBU i tantes aromes requereixen reposar sobre un gruix de base més consistent, de manera que la graduació, el cos i la textura d’aquestes cerveses també va haver d’augmentar.

Les IPA més «estripades» o, si voleu més «romanticoides», es feren a la costa oest dels EEUU, especialment a Califòrnia. En digueren també, West Coast IPA que s’oposava a la variant East Coast, en general més integrada i més homogènia, tal vegada no tan exagerada en l’amargor.

Seguint el guió de l’article de Michael Tonsmeire, els nois de DeHum van elaborar una reproducció d’una West Coast IPA mítica: la Pliny the Elder de Russian River.

https://beerpulse.com/2016/06/pliny-the-elder-the-best-beer-in-america-2016-4571/

Aquesta cervesa va ser de les primeres a arribar als 100 IBU. Aquesta recepta es va presentar en un festival local l’any 2000.
La recepta incloïa llúpols Amarillo [Nota 2], Centennial, CTZ [Nota 3] i Simcoe. Posteriorment, altres receptes foren pensades en la mateixa idea d’amargor superlativa i aquestes cerveses, extraoficialment, foren anomenades Doble IPA o Imperial IPA o qualsevol cosa que avisés el consumidor del grau d’amargor i d’alcohol previsibles.
En Marc Roig ens indica que:
La doble IPA ha sortit almivarada, menys potent del que buscaven però fàcil de beure i amb 8% d'alcohol molt ben dissimulat.
En opinió meva, també diria que no es tractava d’una Doble IPA gaire agressiva. Parlant amb afeccionats a aquesta mena de cerveses m’he adonat que el que els agrada i que gaudeixen amb fruïció extrema és la sensació elèctrica i punyent que introdueix l’amargor, impulsada, a més, per un fort recolzament d’aigües fortament sulfuroses.
És possible que els amics de DeHum no volguessin elaborar una cervesa només per a especialistes de l’amargor.

Notes

Nota 1
Això és una valoració teòrica de l’amargor que té molt poc sentit atès que, a partir de 100 IBU, no percebem més diferències, tant li fa 100 com 200 com 1000 IBU. Sensorialment és el mateix. És com cremar-se a 300 °C o a 500 °C. En acabat, des del punt de vista sensorial, és cremar-se i prou. El dolor és el mateix: insuportable.
 
Nota 2
Jo aporto el que trobo. Però, si l’Amarillo es va llançar al mercat en 2003, com la cervesa Pliny the Elder en podia contenir? Us deixo aquí matèria per a especular i investigar.
 
Nota 3
CTZ val per Columbus, Tomahawk i Zeus. Aquestes tres varietats de llúpol són pràcticament impossibles de distingir entre elles malgrat els seus diferents noms. Sembla que es tracti d’una qüestió de drets d’autor. Aquests llúpols solen aportar aromes terroses, especiades, amb notes fortament cítriques. Poden evocar altres cítrics com ara taronja o aranja.

TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 6 - La batalla dels IBU o «com més amarg, millor» - Club Cerveser DeHum
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.

 Albert Barrachina Robert

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.

Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015

Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

UN VIATGE SENSORIAL I HISTÒRIC PER LA IPA - 5 - Comença la cursa dels IBU

Comença la cursa dels IBU

Cervesa DMR (Delicies Mary Read) neix fa uns quatre anys, primer elaborant cerveses per a l'autoconsum, per a amigues i gent propera. De l'octubre de 2022 ençà, el projecte es formalitza de manera professional a Pont Major, Girona.
Són partidàries d'utilitzar ingredients de proximitat i ecològics. Per això algunes de les nostres cerveses porten malts de Lo Vilot amb llúpols de Biolupulus i Lupulina.
Elaboren des de Berliners Weisse i Àcides amb fruita natural i de temporada, a Pales, IPA’s, Neipas i cerveses negres com Porters i Stouts. Aviat faran la seva cuita № 200!

Quan ja havia començat el «bum» de la cervesa artesanal als EEUU, van anar sortint cada cop més llúpols que els brouaters casolans i artesans no faltaren a adoptar amb entusiasme. I la millor manera d’exhibir el seu producte «nacional» havia de ser la IPA. Es van comercialitzar entre altres els llúpols Chinook (1985), Centennial (1990) i Columbus (1990 veure nota).
En aquestes noves cerveses, els IBU ja rondaven els 40. Per fer-nos una idea, una Lager Internacional, allò que bevem quan fa calor sense interessar-nos gaire en el que és, conté entre 18 i 25 IBU. Per il·lustrar aquesta època, es va escollir fer una versió de la Two Hearted IPA, de la broueria Bell’s a l’estat de Michigan. La versió original d’aquesta cervesa és monovarietal de Centennial. En termes aromàtics parlarem de cítric, especialment aranja i llimona, floral i terra. Els llúpols en llúpol-en-sec es mouen més o menys entre 4 i 7,5 g/l. Hem recuperat l’amargor de la versió inicial (versió del 1850).
 

 
https://bellsbeer.com/project/two-hearted-ale/

Segons en Marc, 

«aquesta IPA va ser la més fosca. Semblava una red IPA o una Amber Ale. Dominava el caramel. L’herba i la melassa eren molt presents».

I afegeix:

«No és una cervesa especialment tèrbola (una mica sí, però no és ni molt menys opaca com les NEIPA d'avui en dia). La seva gran virtud és que la seva amargor t'agredeix amb violència, però en cap moment és punxeguda ni incòmoda. És com si et donessin un cop de puny amb un guant per no fer ferida. A més té una bona base de dextrina que la fa molt corpulenta, t'omple la boca d'una manera que poques cerveses són capaces d'aconseguir. Aquesta la recordo especialment perquè em va deixar marcat».

En opinió meva, tot i que es notava més el llúpol, diria que quedava una mica dissimulat darrere el perfil maltós. És veritat que aquesta versió de la IPA, amb les seves massives aportacions de llúpol, ja implica tenir un bon suport de perfils càlids del malt per mantenir l’homogeneïtat sensorial. Però aquesta aportació de malt dissimulava massa les olors de llúpol que haurien hagut de ser d’agulla de pi, de llimona, d’aranja i, segons com, fins i tot d’alguna fruita de pinyol. L’amargor hauria hagut de ser una mica més present.

Nota: Es tracta de la dècada dels 90. No he pogut saber exactament quan. La planta, en realitat va ser desenvolupada (no se sap massa com, en els anys 70).

TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 5 - La cursa cap als IBU - Club Cerveser DMR
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.

 Albert Barrachina Robert

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.

Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015

Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)