Comença la cursa dels IBU
Són partidàries d'utilitzar ingredients de proximitat i ecològics. Per això algunes de les nostres cerveses porten malts de Lo Vilot amb llúpols de Biolupulus i Lupulina.
Elaboren des de Berliners Weisse i Àcides amb fruita natural i de temporada, a Pales, IPA’s, Neipas i cerveses negres com Porters i Stouts. Aviat faran la seva cuita № 200!
Quan ja havia començat el «bum» de la cervesa artesanal als EEUU, van anar sortint cada cop més llúpols que els brouaters casolans i artesans no faltaren a adoptar amb entusiasme. I la millor manera d’exhibir el seu producte «nacional» havia de ser la IPA. Es van comercialitzar entre altres els llúpols Chinook (1985), Centennial (1990) i Columbus (1990 veure nota).
En aquestes noves cerveses, els IBU ja rondaven els 40. Per fer-nos una idea, una Lager Internacional, allò que bevem quan fa calor sense interessar-nos gaire en el que és, conté entre 18 i 25 IBU. Per il·lustrar aquesta època, es va escollir fer una versió de la Two Hearted IPA, de la broueria Bell’s a l’estat de Michigan. La versió original d’aquesta cervesa és monovarietal de Centennial. En termes aromàtics parlarem de cítric, especialment aranja i llimona, floral i terra. Els llúpols en llúpol-en-sec es mouen més o menys entre 4 i 7,5 g/l. Hem recuperat l’amargor de la versió inicial (versió del 1850).
Segons en Marc,
«aquesta IPA va ser la més fosca. Semblava una red IPA o una Amber Ale. Dominava el caramel. L’herba i la melassa eren molt presents».
I afegeix:
«No és una cervesa especialment tèrbola (una mica sí, però no és ni molt menys opaca com les NEIPA d'avui en dia). La seva gran virtud és que la seva amargor t'agredeix amb violència, però en cap moment és punxeguda ni incòmoda. És com si et donessin un cop de puny amb un guant per no fer ferida. A més té una bona base de dextrina que la fa molt corpulenta, t'omple la boca d'una manera que poques cerveses són capaces d'aconseguir. Aquesta la recordo especialment perquè em va deixar marcat».
En opinió meva, tot i que es notava més el llúpol, diria que quedava una mica dissimulat darrere el perfil maltós. És veritat que aquesta versió de la IPA, amb les seves massives aportacions de llúpol, ja implica tenir un bon suport de perfils càlids del malt per mantenir l’homogeneïtat sensorial. Però aquesta aportació de malt dissimulava massa les olors de llúpol que haurien hagut de ser d’agulla de pi, de llimona, d’aranja i, segons com, fins i tot d’alguna fruita de pinyol. L’amargor hauria hagut de ser una mica més present.
Nota: Es tracta de la dècada dels 90. No he pogut saber exactament quan. La planta, en realitat va ser desenvolupada (no se sap massa com, en els anys 70).
TAULA DE TOTA LA SÈRIE
Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge certificat BJCP des del 2015
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada