UN VIATGE SENSORIAL I HISTÒRIC PER LA IPA - 2 - Una de les primeres IPA

Una de les primeres IPA

El relat comença amb una aproximació a una de les primeres marques que, en terres britàniques, proclamaren que produïen India Pale Ale: Allsopp IPA. La lectura del llibre de Martyn Cornell [Nota 2] ens permetrà adonar-nos que, aquesta ja és una versió nova, més «lleugera», la de Burton-on-trent (amb tot el que representa en termes d’aigua) del que realment s’enviava a Orient. Ens faltaria una recepta d’algú que exportés una Pale Ale forta que, posteriorment, de retorn, es qualifiqués de «Indian». Vegeu aquest article sobre la història de la IPA.

La recepta recomanada per a aquesta cervesa, tampoc deu pretendre ser realment historicista en la mesura que inclou ingredients que ja no existeixen o que encara no existien llavors. Per exemple, el malt Maris Otter (Vegeu aquest article sobre l’ordi Maris Otter) que s’indica en la recepta va ser desenvolupat en 1965 al Plant Breedeing Insitute (PBI) de Trumpington (prop de Cambridge). Si volguéssim intentar una recepta més «autèntica», hauríem d’esbrinar quina varietat d’ordi es feia servir en el segle XVIII a Anglaterra i també trobar-ne un descendent el més proper possible. Seria interessant, però ja seria una altra investigació.

Els amics de l’associació cervesera «El Llúpol» de Garriguella (Lluc Cordonet, Maira Gonzàlez & Co) (Girona) van ser els responsables de reproduir aquesta recepta del 1868.

De l’associació podem dir que disposen d’un obrador de cinquanta litres en isobàric i que ja han elaborat 40 lots en dos anys. Són més de cent socis i organitzen sovint tastos i tallers. En Lluc és el soci productor, però l’associació es va fundar amb la Maira González la qual s’encarrega de la comunicació.

Per a fer una reproducció de la Allsopp, es va declorar i «burtonitzar» prèviament l’aigua. La carbonatació de la cervesa es va fer amb CO₂ en isobàric per mantenir la limpidesa de la cervesa.

En tast, segons els seus productors, destaquen la fusta de castanyer i el malt.

Reproducció de Allsopp's IPA

 L’amargor està molt ben integrada, malgrat els 100 IBU teòrics. Es descriuen notes de pell de taronja i mandarina. Les altes temperatures de fermentació i la criança de 33 dies en bóta ―que pretén emular la travessa fins a l'Índia, en fan una cervesa amb un cert deix rústic. Segons en Marc Roig, aquesta versió destacava pels èsters amb aromes de poma madura així com pel toc àcid i el caràcter lleuger de fusta. Jo afegiria que també es podia apreciar un tacte molt suau i, sobre tot, unes aromes d’herba fresca (lleugerament mentolada). Parlaríem d’una cosa alhora suau i una mica rústica. Aquest exemplar devia ser el més «perillós» d’executar perquè deu ser molt difícil aconseguir alguna recepta i a més, com hem dit, és gairebé impossible obtenir els ingredients que, sense dubte, devien marcar sensorialment la cervesa. Però la idea hi és: l’amargor i la base es percebien bé i, fins on puc opinar, en un cert equilibri.

 

 

Cal posar en evidència que, en l’època d’on procedeix aquesta recepta, la IPA encara no era un discurs sobre el llúpol, si bé aquest començava a ser protagonista.

Nota 2: Amber, Gold & Black: The History of Britain's Great Beers. Martyn Cornell.

TAULA DE TOTA LA SÈRIE

Capítol 1 - Introducció

Capítol 2 - Les primeres IPA - Club cerveser El Llúpol

Capítol 3 - 100 anys més tard - Club cerveser Maquis

Capítol 4 - Els americans comencen a versionar la IPA - Club cerveser Can Navarra

Capítol 5 - La cursa cap als IBU - Club Cerveser DMR

Capítol 6 - La batalla dels IBU o «com més amarg, millor» - Club Cerveser DeHum

Capítol 7 - La IPA bifurca - Three Hops Craft Beer

Capítol 8 - Endolciment i espesseïment - Dual Hops

Capítol 9 - Conclusions i discussió

Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català.

 Albert Barrachina Robert

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili

Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.

Membre de l'equip d'Art Cervesers.

Jutge certificat BJCP des del 2015

Premi Steve Huxley 2020

Nota final

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons  

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi sobiranament. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.