6. La batalla dels IBU o «com més amarg, millor».
Inicialment,
en 2013,
DeHum
són dues persones que es fan la cervesa en un garatge: en Xuri i en
Jesús. Però a mitjà termini, el garatge es fa petit i es busquen
un local a Mataró que els permet ampliar la seva producció de 50 a
200 litres i s’hi afegeixen dos fermentadors. Llavors es
constitueixen en associació segons el model de Can Navarra. En 2023,
s’afegeix el Carlos i ja s’han fet 149 produccions que es
distribueixen entre amics, companys i altres visitants.
Elaboren estils de cervesa que els agraden; Saison, Dubbel, Àcides
amb fruita, Grape Ales, etc. De cerveses llupolades en fan menys per
la dificultat que tenen de treure un bon producte sense tenir
fermentadors isobàrics.
Han presentat cerveses al Barcelona Beer Challenge i han
aconseguit una medalla de bronze i una d’or amb la Mataró Grape Ale
i un altre or amb la Tess Berliner de maduixa. Les cerveses de DeHum
també formen part de les que s’avaluen al curs d’anàlisi
sensorial de la cervesa de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona.
En Xuri és l’instigador d’aquest experiment sobre IPA i DeHum han estat els encarregats de brouar l’exemplar que
il·lustra l’inici de la cursa cap als cims de l’amargor.
Aquesta cursa es va desencadenar cap a l’any 2000. Es van
començar a fer cerveses amb 100, 200 o, fins i tot, de 1000 IBU [Nota 1].
Els elaboradors arribaren a fer servir extractes d’amargor per
augmentar els IBU en una competició que el BJCP arribà a qualificar
d’absurda. S’afegiren noves varietats de llúpol, com ara Simcoe®
(2000), Amarillo® (2003) i Citra® (2008) per també augmentar la
presència aromàtica dels llúpols amb olors afruitades que no
fossin només les cítriques.
Lògicament, tants IBU i tantes aromes requereixen reposar sobre
un gruix de base més consistent, de manera que la graduació, el cos
i la textura d’aquestes cerveses també va haver d’augmentar.
Les IPA més «estripades» o, si voleu més «romanticoides», es
feren a la costa oest dels EEUU, especialment a Califòrnia. En
digueren també, West Coast IPA que s’oposava a la variant East
Coast, en general més integrada i més homogènia, tal vegada no tan
exagerada en l’amargor.
Seguint el guió de l’article de Michael Tonsmeire, els nois de
DeHum van elaborar una reproducció d’una West Coast IPA mítica:
la Pliny the Elder de Russian River.
https://beerpulse.com/2016/06/pliny-the-elder-the-best-beer-in-america-2016-4571/
Aquesta cervesa va ser de les primeres a arribar als 100 IBU.
Aquesta recepta es va presentar en un festival local l’any 2000.
La recepta incloïa llúpols Amarillo [Nota 2],
Centennial, CTZ [Nota 3] i Simcoe. Posteriorment, altres receptes foren pensades en la mateixa
idea d’amargor superlativa i aquestes cerveses, extraoficialment,
foren anomenades Doble IPA o Imperial IPA o qualsevol cosa que avisés
el consumidor del grau d’amargor i d’alcohol previsibles.
En
Marc Roig ens indica que:
La doble IPA ha sortit almivarada, menys potent del que buscaven
però fàcil de beure i amb 8% d'alcohol molt ben dissimulat.
En opinió meva, també diria que no es tractava d’una Doble IPA
gaire agressiva. Parlant amb afeccionats a aquesta mena de cerveses
m’he adonat que el que els agrada i que gaudeixen amb fruïció
extrema és la sensació elèctrica i punyent que introdueix
l’amargor, impulsada, a més, per un fort recolzament d’aigües
fortament sulfuroses.
És possible que els amics de DeHum no volguessin elaborar una
cervesa només per a especialistes de l’amargor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada