7. La IPA bifurca: el suc de llúpol
La batussa i la pugna que hem descrit té un límit que ja hem
esmentat: a partir de 100 IBU tot és «extremadament amarg». De
manera que, si es vol continuar en la línia d’explorar i utilitzar
els efectes del llúpol sobre la cervesa, l’altra opció que ja
s’havia apuntat, és jugar sobre les aromes. Tard o d’hora havia
d’iniciar-se una altra cursa: la de les olors i dels perfums. La
tècnica del llúpol-en-sec ho permetia i fins i tot ho demanava. La
transició apareix cap al 2003 quan es llança la Heady Topper de The Alchemist.
Es tractava d’una IPA, encara molt amarga, però on es donava molt més protagonisme a les aromes i la frescor dels llúpols, sense preocupar-se gaire de l’aspecte especialment tèrbol que tindria la cervesa. Combinaren aquesta característica amb un perfil d’aigua diferent (amb menys sulfats) i amb una fermentació duta a terme amb un llevat anglès de la casa (Conan). L’èxit comercial els va venir en 2011 amb l’adopció de la llauna.
Hillfarmstead brewery va seguir en aquesta línia. Van reduir l’amargor per crear un acabat més suau.
Aquestes dues broueries són de l’estat de Vermont, als EEUU. Una mica més al sud, a Massachusetts (Boston) Trillium Brewery i Tree House seguiren el corrent amb productes cada cop més propers a un suc o un batut de llúpol i amb densitats finals més altes (més dolces). Les quotes de llúpol d’aquestes cerveses estaven (i estan) ja al voltant de 30g/l. Aquests productes fets a Nova Anglaterra [Nota 1] foren anomenats New England IPA. El seu acrònim pot ser NEIPA.
Three hops brewery, al Pla de l’Estany, ens proposa una reproducció de la Congress Street de Trillium.
Notes
Nota 1
TAULA DE TOTA LA SÈRIE
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada