Saltem 100 anys
La «Maquis» és una cervesa artesana i casolana, produïda principalment amb malt ecològic. La capacitat de producció per lot és d’uns 50 litres, principalment de cerveses d’estils d’alta fermentació. Totes les produccions de cervesa Maquis són fetes en l’àmbit casolà. Disposem de tres fronts de producció repartits pel territori, tot i que el seu origen se situa en un grup eixit de la UAB, sorgit de l’assemblea de ciències de la facultat.
Maquis es reclama d’una ideologia amb la qual combrego sense
pal·liatius.
La cervesa que han produït ells vol ser una reproducció d’un
exemplar del 1950, concretament de la possible IPA de
McEwan’s. Aquesta versió devia patir enormement de l’escassetat
d’ingredients posterior a la Segona Guerra Mundial. Pràcticament,
això implica una reducció de malts i llúpols a la meitat. Aquesta
cervesa devia tenir molt poc a veure amb la IPA que coneixem, fins i
tot amb la clàssica.
Segons
el conductor del tast, s’assemblava més a una Bitter que a una IPA
i presentava un caràcter fortament sulfurós. També puntualitza que
la semblança esmentada es fa amb una Bitter d’ARA i una IPA d’AVUI
EN DIA. No es tracta de menystenir la tasca dels de Maquis que la van
fer molt amena i agradable, possiblement amb més substància que la
«real» de 1950.
És
interessant apuntar que el llúpol és un clàssic anglès. Podria
ser un Golding o un Fuggle. Qualsevol dels dos aniria perfectament
bé. Ho dic perquè encara estem en aquesta nostra banda de
l’Atlàntic i encara no estem parlant de cap mena de foc
d’artifici. A més, en 1950, la ciència aplicada al llúpol encara
estava a les beceroles o tot just en sortia, de manera que el que
compta en la nostra investigació, és la qualitat i la intensitat de
l’amargor. Ja podem imaginar com és si hem dit que s’assemblava
més a una Bitter que a una IPA.
A títol personal, voldria assenyalar que, de moment, el que NO apareix, són notes afruitades ni
resines. O les notes afruitades que puguin aparèixer encara no són
una aportació del llúpol.
TAULA DE TOTA LA SÈRIE
Capítol 3 - 100 anys més tard - Club cerveser Maquis
Annexos - El BJCP i les IPA. Traducció dels articles al Català. Albert Barrachina Robert
Professor
d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la
Universitat Rovira i Virgili
Professor
d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la
Universitat d'Alacant.
Membre
de l'equip d'Art Cervesers.
Jutge
certificat BJCP des del 2015
Premi
Steve Huxley 2020
Nota final
Aquells
que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure
que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest
blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió
de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us abelleixi
sobiranament. Cap problema.
NOMÉS
HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI
AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC
COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada