Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPA especials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPA especials. Mostrar tots els missatges

04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 7 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA marró- Brown IPA

 Specialty IPA - IPA marró - Brown IPA

Impressions generals

Llupolada, amarga, i moderadament forta com una IPA americana (American IPA - 21A), però amb un caràcter de malts amb aromes de caramel, xocolata, toffee i fruites fosques com una Cervesa AF americana (American Brown Ale-19C). El fet de tenir un final sec i de ser lleugera de cos la fa molt bevible. Una IPA Marró (Brown IPA) sol tenir una mica més de gust de malts que una IPA Americana (American IPA) sense arribar a ser dolça ni pesada.

Aspecte

El color varia de vermellós-marró a marró fosc, però no negre. Sovint opaca. Però pot ser transparent en cas que es pugui apreciar. Les versions no filtrades amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser més tèrboles. Escuma mitjana de color de crema a colrat amb bona retenció.

Aromes

Aroma fresc de llúpol de moderat a moderadament-alt que ofereix una o més característiques dels llúpols Americans o del Nou Món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resinós, etc. Moltes versions duen llúpol-en-sec (dry-hopping) i tenen un aroma fresc de llúpol addicional; això és desitjable però no essencial. Les aromes herboses han de ser mínimes en cas que n'hi hagi. Pot haver-hi una aroma dolça dels malts entre mig-baixa i mitjana que combina bé amb la selecció de llúpols, i sovint ofereix caràcters de xocolata, nous, caramel fosc, toffee, pa torrat i/o fruita fosca. En algunes versions es poden detectar també èsters fruitats derivats del llevat. Tanmateix, un caràcter de fermentació neutre és també acceptable. Pot presentar alguna restringida nota d’alcohol tot i que aquest caràcter ha de ser mínim. Qualsevol caràcter de llúpols americans i del nou món és acceptable; les varietats de llúpols nous no s’haurien de restringir en aquest estil.

Aromes en boca

El gust de llúpol va de mitjà a alt, i hauria de presentar un caràcter de llúpols americans o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a alta. El gust dels malts ha de ser de mig-baix a mitjà, i generalment és net però amb la dolçor dels malts per davant. Gustos tenen aspectes com ara de xocolata amb llet, cacau, toffee, nous, pa de pessic, caramel fosc, pa torrat i/o fruits foscos. El caràcter de l’elecció dels malts i la selecció de llúpols han de complementar-se i enllaçar l’un a l’altre, no xocar. El nivell de gust dels malts gairebé ha d'equilibrar-se amb l'amargor i aromes del llúpol. Un petit aspecte fruitat tel llevat és acceptable, però no és indispensable. Final de sec a mitjà; la dolçor residual ha de ser mig-baixa a nul·la. L’amargor i el sabor de llúpol poden persistir en el regust, però no ha de ser aspre. En les versions de més graduació, pot apreciar-se un gust net d'alcohol molt suau. No s'haurien de notar gustos torrefactes, cremats, o aspre-amargs.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni asprors derivades del llúpol. Una molt lleugera i suau escalfor d'alcohol no és cap error si no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les Cerveses d'AF Marrons Americanes (American Brown Ales - 19C). Amb més caràcter de llúpol i amb més graduació que els productes «normals», però mantenint-ne la «bevibilitat» essencial tot evitant les aromes dolces o un cos o final massa pesat. Els llúpols i el malt es poden combinar per generar interessants interaccions.

Història

Un nom més modern de cervesa artesanal per a un estil que ha estat popular entre els brouaters casolans dels Estats Units, quan era conegut com una American Brown Ale amb fort caràcter de llúpol o de vegades Texas Brown Ale (malgrat els seus orígens californians).

Ingredients característics

Similar als de l’American IPA [21A], però amb l’ús de malts Crystal de colors mitjans a foscos, malts de tipus xocolata lleugerament torrats, o altres malts de colors entremitjos. Es poden fer servir adjuncions de sucres, incloent-hi sucre morè. Llúpols americans o del nou món en afinament, amb aspectes tropicals, afruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – realment han de combinar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Una versió més forta i amarga de les American Brown Ale [19C], amb l'equilibri d’una American IPA [21A].
Dades tècniques
D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Dogfish Head Indian Brown Ale, Grand Teton Bitch Creek, Harpoon Brown IPA, Russian River Janet’s Brown Ale

Etiquetes

amarga, estil_artesà, color_fosc, alta_graduació, caràcter_de_llúpol, família_IPA, Nordamèrica, família_cerveses_especials, Alta_fermentació, AF.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

Les IPA al BJCP - 6 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA negra- Black IPA

 Specialty IPA- IPA Negra - Black IPA

Impressions generals

Una cervesa amb la sequedat i l’equilibri decantats cap al llúpol així com amb el gust característic d’una American IPA, només que més fosca en color – però sense gustos torrats o cremats massa forts. El sabor dels malts foscos ha de ser suau i de suport, no un component major del sabor. La bevibilitat és la característica-clau.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a alt, sovint amb caràcter tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Pot tenir aromes addicionals florals, herbosos o de gespa, en les versions en Llúpol-en-sec (Dry-Hopping), tot i que no és indispensable. Aromes dels malts negres de molt baixes a moderades, que opcionalment poden incloure notes molt lleugeres de xocolata, cafè o torrat. En el rerefons es pot trobar alguna dolçor neta de malt caramel·litzada. Es pot detectar també, en algunes versions, un caràcter afruitat que poden procedir dels èsters o del llúpol, tot i que un caràcter neutre de la fermentació seria també acceptable.

Aspecte

El color varia de marró a negre. Ha de ser transparent, encara que les versions amb llúpol-en-sec (Dry-hopping) no filtrades poden ser una mica tèrboles. Si és opaca no hauria de ser «tenebrosa». Bona retenció d’escuma de color bronze clar a bronze.

Aromes en boca

Sabor de llúpol de mig baix a alt, amb aspectes tropical, de fruita de pinyol, de Meló, cítric, baies, pinós o resinós. Amargor de llúpol de mig-alta a molt-alta, encara que els malts foscos poden incentivar l'amargor percebuda. El sabor base de malt és generalment net i d'intensitat de baixa a mitjana, i opcionalment, pot tenir lleugers sabors de caramel i toffee. Els sabors de malts negres són de baixos a mig-baixos. Es poden percebre sabors lleugers de xocolata i cafè, però les notes torrefactes no han de ser intenses, cendroses o cremades, i no han de xocar amb el llúpol. S’accepta un afruitat entre baix i moderat (derivat del llevat o del llúpol), però no és indispensable. Final sec o lleugerament semisec. El final pot incloure un lleuger caràcter torrefacte que contribueix a la percepció de sequedat, tot i que tampoc és obligatori. L'amargor pot romandre al regust, tanmateix no ha de ser massa agressiva. En les versions més fortes podem observar algun sabor net d’alcohols.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà, sense astringències significatives dels llúpols o dels malts (especialment) torrats. Les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser una mica resinoses. Carbonatació mitjana. Pot presentar una mica de cremositat tot i que no és indispensable. Es pot notar alguna escalfor suau de l’alcohol en algunes versions més fortes (però no en totes).
Comentaris
La majoria d’exemples tenen una graduació alcohòlica estàndard. Els exemples de més graduació poden a vegades recordar les contundents i llupolades Porters si són molt extremes, cosa que perjudica la seva bevibilitat. Els llúpols i els malts es poden combinar per produir interaccions interessants.

Història

Una variant de l’estil American IPA [21A]. Comercialitzada per primer cop per Greg Noonan com a Blackwatch IPA als voltants del 1990. Popularitzada al Nord-oest del pacífic i el sud de Califòrnia als Estats Units a principi-mitjans dels anys 2000. Aquest estil també és conegut com a Cascadian Dark Ale (CDA), Principalment a la part Nord-oest del Pacífic.

Ingredients característics

Malts torrats sense amargor (debittered) per al color i una mica per l'aroma, però sense aspectes aspres ni cremats. Llúpols de varietats americanes o del Nou Món que no xoquen amb els malts torrats. Les característiques de llupolat citades són típiques d'aquest tipus de llúpols. Són possibles altres característiques, especialment si procedeixen de noves varietats de llúpol.

Comparació estilística

L'equilibri i la impressió general són d’una American IPA o Doble IPA amb un moderat color fosc similar al que es pot observar en la Schwarzbier [8B]. No tan torrefacta i/o cremada com una Stout o Porter Americana, amb menys cos i més suau i bevible que aquestes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 50 – 90
Color EBC/SRM - 50–80 / 25–40
Alcohol - 5,5 – 9,0 %Vol.

Exemples comercials

21st Amendment Back in Black (standard), Deschutes Hop in the Dark CDA (standard), Rogue Dad’s Little Helper (standard), Southern Tier Iniquity (double), Widmer Pitch Black IPA (standard)

Etiquetes

alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

Les IPA al BJCP - 4 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - Introducció

 21B - IPA Especials - Specialty IPA.

Introducció

La IPA Especial (Specialty IPA) no és un estil diferent. Més aviat s'ha pensat com una categoria d'inscripció per a competicions. Les cerveses inscrites en aquest estil no són cerveses experimentals; són un recull de tipus de cerveses que es produeixen actualment i que poden o no tenir alguna durada en el mercat. Aquesta categoria també s’obre a ampliacions, de manera que variants potencials d'IPA futures (St. Patrick’s Day Green IPA, Romulan Blue IPA, Zima Clear IPA, etc.) tinguin un lloc per ser inscrites sense haver de refer de nou les directrius d'estil. L'únic element comú és que tenen la compensació i la impressió general d'una IPA (típicament, de l’American IPA) però amb perfil menor. El terme «IPA» s'utilitza com a descriptor singular d'un tipus cervesa amarga llupolada. No està pensat per a ser anomenat com la «India Pale Ale» quan es fa servir en el context d'una IPA Especial. Cap d'aquestes cerveses ha estat mai històricament a l'Índia, i moltes no són pàl·lides. Tanmateix, el mercat de la cervesa artesana sap què esperar en la composició d’una cervesa quan aquesta es descriu com una «IPA», de manera que els termes modificadors emprats per diferenciar-les es basa en aquest sol concepte.

Impressions generals

Es reconeix com una IPA per l’equilibri – una cervesa amb el llúpol al capdavant, amarga i seca- amb alguna cosa més per distingir-la de les categories estàndard. Independentment de la forma, hauria de ser ben bevible. Una duresa i pesadesa excessives són típicament defectes, així com xocs forts de gust entre el llúpol i els altres ingredients.

Aromes

Ha de tenir una aroma de llúpol ben detectable. El caràcter del llúpol depèn del tipus específic d'IPA Especial del que es tracti. Hi poden haver altres aromes. L’aroma de llúpol és típicament l’element més fort.  

Aspecte

El color depèn del tipus específic d'IPA Especial. La majoria haurien de ser transparents, tot i que certs estils amb altes quantitats de midons, adjunts o versions amb «llúpol-en-sec» sense filtrar poden ser lleugerament tèrboles. En els tipus més foscos, poden ser opaques fent la transparència irrellevant. Cap d’escuma bo i persistent. El seu color depèn del tipus específic d'IPA Especial del que es tracti.

Aromes en boca

El gust de llúpol és típicament entre mitjà-baix i alt, amb qualitats que depenen de les varietats típiques utilitzades en la IPA Especial específica. L'amargor sol ser de mig-alta a molt alta, amb qualitats que depenen de les varietats particulars usades en la IPA  Especial específica. El gust de malts generalment és baix a mitjà, amb qualitats que depenen de les varietats típiques usades en la IPA Especial específica. Normalment, tindrà un final mig-sec a sec. En les versions de més graduació, es pot notar algun gust net d'alcohol. Diversos tipus d'IPA Especial poden revelar característiques de malts i llevats addicionals, depenent del tipus.

Còrpora

Suau. Cos entre mig-lleuger i mitjà. Carbonatació mitjana. En les versions més fortes es pot detectar una suau escalfor derivada de l'alcohol.

Comentaris

El participant ha d'especificar el grau alcohòlic (sessió [simple], estàndard, doble). Si no s'especifica, s'assumirà com a estàndard. El participant ha d'especificar el tipus específic d'IPA Especial de la llista de tipus coneguts que figuren en les directrius de l'estil, o en la versió modificada pel lloc web BJCP; o el participant ha de descriure el tipus d'IPA Especial i les seves característiques principals en forma de comentari perquè els jutges sàpiguen a què s'han d'atenir. Els participants poden especificar les varietats de llúpol utilitzades si els participants senten que els jutges no poden reconèixer les característiques varietals dels llúpols més nous. Els participants poden especificar una combinació de tipus d'IPA definits (ex: Black Rye IPA) sense proporcionar descripcions addicionals. Els participants poden fer servir aquesta categoria per una versió d’una IPA amb grau alcohòlic diferent del que es defineix en la seva pròpia subcategoria BJCP (ex: IPA americana o anglesa de graduació baixa [session]) – excepte quan ja existeixi una subcategoria BJCP per aquest estil (ex: doble [American] IPA).

Tipus actualment definits:

IPA belga - Belgian IPA
IPA negra - Black IPA
IPA marró - Brown IPA
IPA roja - Red IPA
IPA de sègol - Rye IPA
IPA blanca - White IPA
IPA tèrbola - Hazy IPA (NEIPA)

    Classificació del grau alcohòlic:

Simple (Session) – 3,0 – 5,0%Vol.
Estàndard – 5,0 – 7,5% Vol.
Doble – 7,5 – 10% Vol.

Història

Història de la cervesa que s’està descrivint.

Ingredients característics

Doncs això, els ingredients van aquí.

Comparació estilística

Text comparant l’estil en curs amb la resta d’estils similars.

Dades tècniques

Variable segons el tipus d'IPA.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.