04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 2 - Indian Pale Ale Anglesa - English IPA

12C IPA anglesa - English India Pale Ale

Impressions generals

Una Cervesa d'AF pàl·lida britànica ben atenuada, moderadament forta i llupolada, amb aroma i sabor de llúpol i final sec. Els ingredients clàssics britànics donen el millor perfil gustatiu.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a moderadament alt. El més típic és que sigui de naturalesa floral, especiat-pebre o cítric-taronja. Una mica d'aroma d'herba deguda al llúpols-en-sec (dry hopping) és acceptable, però no és obligatori. Una presència moderada-baixa de malt de tipus caramel o torrat és opcional. És acceptable un caràcter afruitat de baix a moderat. Algunes versions poden tenir una nota de sofre, encara que aquest caràcter no és indispensable.

Aspecte

El color varia de daurat a ambre fosc, però moltes són bastant pàl·lides. Hauria de ser transparent, tot i que versions amb «llúpol-en-sec» (dry hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma blanc trencat, persistent i de mida moderada.

Aromes en boca

El gust de llúpol és de mitjà a alt, amb una amargor del llúpol de forta a moderada. El gust de llúpol ha de ser similar a l'aroma (floral, especiat-pebre, cítric-taronja, i/o lleugerament herbós). El gust del malt ha de ser de mig-baix a mitjà, i tenir alguna cosa de pa, opcionalment amb aspectes de baixos a mig-baixos torrats com de galeta, similars al toffee i/o amb notes de caramel. Afruitat mig-baix a mitjà. El final és de mig-sec a molt sec i l'amargor pot persistir en el regust, però no ha de ser aspre. L'equilibri es decanta cap al llúpol però el malt encara ha de ser perceptible en suport. Si s'utilitza aigua amb alts continguts de sofre, sol haver-hi un distintiu final mineral, sec, amb una mica de gust de sofre i una amargor persistent. Es pot notar algun sabor net d'alcohol en les versions més fortes. El roure és inadequat en aquest estil.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà. Sensació en boca sense astringència derivada del llúpol, tot i que una carbonatació de moderada a mig-alta pot conduir a donar una sensació de sequedat general tot i la presència del malt de suport. Una baixa escalfor suau deguda a l'alcohol pot i ha de ser detectada en les versions més fortes (però no totes).

Comentaris

Els atributs de l'IPA que eren importants per a la seva arribada en bon estat a l'Índia eren que havia de ser molt ben atenuada, i fortament llupolada. Simplement perquè aquesta era la forma en la que la IPA s’enviava, no vol dir que altres cerveses com la Porter no s’enviessin també a l'Índia, tampoc vol dir que la IPA s’inventés per a ser enviada a l'Índia, ni que l’IPA era més fortament llupolada que d’altres cerveses de guarda ni que el nivell d'alcohol era inusual per a l'època. Molts exemples moderns etiquetats IPA són bastant febles en graduació. Segons la CAMRA, «les anomenades IPA amb graduacions al voltant de 3,5% no són fidels a l'estil». L'historiador de la cervesa anglès Martyn Cornell ha comentat que les cerveses d'aquest tipus «en realitat no [són] distingibles d'una Ordinary Bitter (Bitter ordinària)». Així que ens hem conformat a aquestes fonts per definir l'estil en aquesta guia en lloc de referir-nos a allò que algunes broueries britàniques modernes anomenen IPA. Cal ser conscients d’aquests dos tipus principals (tradicional i modern) d’IPA en el mercat britànic d'avui.

Història

Les explicacions sobre els seus orígens varien, però la majoria coincideixen en el fet que el que es va fer conegut més endavant com IPA era una Pale Ale preparada per al seu enviament cap a l'Índia a finals del S.XVIII i principis del XIX. George Hodgson de la Bow Brewery es va fer conegut com un exportador d'IPA a principis del S.XIX, i és sovint el primer nom que s'esmenta amb freqüència amb la popularitat d'aquest estil. Igual que amb totes les cerveses angleses amb una llarga història, la popularitat i la formulació del producte ha canviat amb el temps. Les broueries de Burton, amb la seva aigua amb alts continguts de sofre van poder elaborar IPAs amb èxit i van començar el seu domini d'aquest mercat en la dècada del 1830. Al voltant d'aquestes dates va ser quan per primer cop es va utilitzar el nom d'India Pale Ale. La graduació i la popularitat es van reduir amb el temps, i l'estil pràcticament va desaparèixer en la segona meitat del segle XX. El nom sovint es feia servir per descriure cerveses pàl·lides i amargues, no és res especial (una tendència que continua en alguns exemples britànics moderns). L'estil va ser sotmès a un redescobriment per part de l'escena cervesera artesanal a la dècada de 1980, i aquest és el que es descriu en aquesta guia. Hi ha exemples moderns que s'inspiren en les versions clàssiques, però no s'ha de suposar que tenen un llinatge ininterromput amb el mateix perfil exacte. White Shield és probablement l'exemple amb el llinatge més llarg, calcant les fortes IPAs de l'antic Burton i elaborada per primera vegada en 1829.

Ingredients característics

Malt Pale Ale. Els llúpols anglesos són tradicionals, especialment pel que fa al llúpol d'afinament. Llevat Ale britànic atenuant. S'utilitza sucre refinat en algunes versions. Algunes versions poden palesar un caràcter de sofre pel tipus d'aigua de Burton, però això no és essencial per l'estil.

Comparació estilística

Generalment tindrà més addicions tardanes de llúpol i menys afruitats o caramel que les Pale Ale britàniques (11A, 11B, 11C). Té menys intensitat del llúpol i un sabor més pronunciat del malt que les versions típicament americanes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,075
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 40 – 60
Color EBC/SRM - 12–28 / 6–14
Alcohol - 5,0 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Freeminer Trafalgar IPA, Fuller's Bengal Lancer IPA, Meantime India Pale Ale, Ridgeway IPA, Summit True Brit IPA, Thornbridge Jaipur, Worthington White Shield.

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, IPA, amarga, llupolada

Traducció

Marc Corominas 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)