Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Català. Mostrar tots els missatges

08 de juny 2023

BJCP - 23G Gose

 23G Gose

Impressions generals

Una cervesa de blat històrica d'Europa central, àcida i lleugerament amarga, amb un caràcter salat i de coriandre característics però moderats. Molt refrescant, amb un final sec, alta carbonatació i sabors brillants.

Aromes

Lleugeres a moderades aromes afruitades de fruites com la poma i/o la pera. Lleugera acidesa, un pèl punyent. S'ha de notar el coriandre que pot aportar una qualitat cítrica d'intensitat fins a moderada. Caràcters lleugers de pa, de massa crua de pa i de llevat com un pa cru de massa àcida. L'acidesa i el coriandre poden suscitar una impressió clara i vivaç. El salat es pot notar molt discretament, com un caràcter net i lleuger de brisa de mar, o tot just com una frescor general, suposant que es noti.

Aspecte

No filtrada, amb una terbolesa moderada a completa. Cap d'escuma blanc, moderat a generós, amb petites bombolles i una bona retenció. Efervescent, de color groc.

Aromes en boca

Acidesa notable, entre mig-baixa i mig-alta. Aromes moderades de pa i de massa crua de pa. Caràcter de lleuger a moderat de fruites com poma o pera, fruites de pinyol o cítric. Caràcter salat de lleuger a moderat, per sobre del llindar de percepció. El salat hauria de ser perceptible (particularment a l'inici del tast) però no hauria de ser obertament salat. Molt baixa amargor. Sense aromes de llúpol. Seca, final completament atenuat. L'acidesa compensa els malts, en lloc dels llúpols. L'acidesa es pot notar encara més cap al final i hauria de realçar la qualitat refrescant de la cervesa. L'acidesa hauria de ser ajustada, no hauria de ser dominant (tot i que les versions històriques devien ser molt àcides). Sense THP.

Còrpora

Carbonatació entre alta i molt alta. Efervescent. Cos entre mig-lleuger i mig-ple. El salat hauria de donar una lleugera qualitat de formigueig i humidificador de la boca, així com una còrpora més rodona i més densa. El llevat i el blat també poden donar una mica de cos, però no hauria de ser un sentiment pesat gràcies a l’efecte “aprimador de l’acidesa”.

Comentaris

Les versions històriques devien ser més àcides que els exemplars moderns a causa de la fermentació espontània i és possible que es barregessin amb xarops tal com es fa amb la Berliner Weisse o amb licor de comí (Caraway-Kümmel). Els exemplars moderns poden ser inoculats amb lactobacil i són millor compensats i, generalment, no necessiten ser endolcits. El nom es pronuncia Go-ze[(ˈɡoːzə].

Història

Estil menor associat a Leipzig, però que té el seu origen a l'Edat Mitjana en el poble de Goslar sobre el riu Gose. Es documenta a Leipzig a partir de 1740. Es diu que hi havia a Leipzig 80 «cases de Gose» en 1900. La producció va declinar significativament després de la Segona Guerra Mundial i va cessar completament en 1966. La producció moderna ha estat reviscuda en els anys 80 a Alemanya, però aquesta cervesa no era gaire accessible. S’ha fet més popular fora d’Alemanya recentment com a estil ressuscitat. Es fa sovint servir com a estil de base per brouar cerveses àcides amb fruita i altres cerveses de tipus especial.

Ingredients característics

Malt Pils i malt de blat. Ús restringit de llavors de coriandre i de sal. Lactobacils. El coriandre hauria de tenir una nota clara, fresca i cítrica (llimona o taronja amarga), però no hauria de ser vegetal, d'arrel d'api ni de pernil dolç. El salat hauria de tenir un caràcter fresc de sal marina, no cap nota metàl·lica ni iodada.

Dades tècniques

DI: 1,036 – 1,056;  DF: 1,006 – 1,010; IBUs: 5 – 12; EBC: 6–8 (3–4 SRM); Alc.: 4,2 – 4,8%Vol.

Exemples comercials

Bayerisch Bahnhof Leipziger Gose, Döllnitzer Ritterguts Gose, Anderson Valley Gose, Original Ritterguts Gose, Westbrook Gose

Etiquetes

graduació-estàndard, color-clar, alta-fermentació, AF, Europa-central, estil-històric, família-cerveses-blat, àcida, especiada

Traducció

ABR

Nota

THP: Tetrahidropiridines: responsable de les olors descrites com a "ratolí", "cavall" o com els orins de gat en concentracions baixes, i com les xips de truita o Cheerios en concentracions més altes. (NDT).

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

BJCP - 23D Làmbic

 23D Làmbic

Impressió general

Una cervesa de blat belga clarament àcida, moderadament acompanyada de rareses de fermentació espontània. L'acidesa pren el lloc de l'amargor en l'equilibri. Tradicionalment de fermentació espontània, de la regió de Brussel·les i servida sense carbonatació. L'acidesa refrescant en fa una agradable beguda de "cafè".

NDT: el "cafè" belga és l'equivalent del nostre bar.

Aromes

Aroma clarament àcida sovint dominant en exemplars joves, però que s'assuauja amb l'edat al mateix temps que s'hi barregen aromes descrites com a corral, terra, cabra, fenc, cavall i manta de cavall. Una aroma suau cítrica es considera favorable. Aromes entèriques, de fum, de puro o formatge són desfavorables. Les versions més envellides solen ser fruitades amb aromes de poma o fins i tot mel. Cap aroma de llúpol.

Aspecte

De color groc clar a daurat fort. La maduració tendeix a enfosquir aquestes cerveses. De tèrboles a ben transparents. Les versions joves són sovint tèrboles mentre que les velles solen ser transparents. Cap d'escuma blanc, generalment poc persistent.

Aromes en boca

Els exemplars joves són sovint notablement agres/làctics, però el temps pot conduir aquest aspecte cap a una intensitat més equilibrada amb el malt, el blat i els aspectes de corral. Les aromes afruitades són més simples en els Làmbics joves i més complexes en els exemplars vells on recorden la poma o altres fruites clares, ruibarbre o mel. Ocasionalment, es poden detectar aromes cítriques (sovint aranja), un aspecte, d'altra banda, desitjable. Els caràcters de malt i de blat són típicament discrets amb algunes notes de gra o de pa. Olors entèriques, de fum o de cigar són indesitjables. Amargor del llúpol entre poc i res, generalment indetectable. L'acidesa forneix l'equilibri. Té típicament un final sec. Aromes de llúpol, no.

Còrpora

Cos lleuger a mig lleuger. Malgrat la baixa densitat final, les nombroses aromes fan la sensació d'omplir la boca i eviten que la cervesa sembli aigualida. Com a regla general, el Làmbic esdevé més sec amb l'edat. Això fa de la sequedat un indicador raonable de l'edat. Acidesa entre mitjana i alta, amb qualitat punyent sense ser fortament astringent. Les versions tradicionals són entre poc i gens efervescents. Però les versions en ampolla poden adquirir-ne una mica amb el temps.

Comentaris

Els Làmbics purs es fan en un sol lot i no es barregen. Atès que no es barreja, el Làmbic és sovint un producte veritable d'una broueria en particular i serà més variable que una Gueuze. Normalment, se serveixen joves (6 mesos) en tirador com a cervesa barata i fàcil de beure, sense carbonatació que faci la sensació d'omplir.  Les versions més joves solen ser d'una acidesa en una sola dimensió donat que els caràcters del Brettanomyces poden necessitar fins a un any per manifestar-se. Un caràcter entèric és sovint el senyal que un Làmbic és massa jove. Un aspecte notable de vinagre o de sidra és considerat un defecte pels brouaters belgues. Com que els llevats salvatges i els bacteris fermentaran TOTS els sucres, típicament només s'envasen quan estan completament fermentades.

Història

Les cerveses de fermentació espontània de l'àrea al voltant de Brussel·les (Vall de la Senne) tenen els seus orígens en una tradició de brouat de cerveses de casa de camp d'alguns segles. El nombre de productors tendeix a disminuir constantment.

Ingredients característics

Es fan servir blat sense maltar (30-40%), malt Pils i llúpols passats (3 anys). Els llúpols passats es fan més servir pel seu efecte bacteriostàtic que per l'amargor. Això fa l'estimació de l'amargor pràcticament inviable.
Tradicionalment, aquestes cerveses són sotmeses a fermentació espontània amb llevats i bacteris naturals que es troben predominantment en els barrils de roure. Els barrils que es fan servir són neutres amb poc caràcter de roure, per tant, no haurem d'esperar aromes de roure fresc. Un perfil de roure més neutre és típic. Les versions casolanes o artesanes es fan més sovint amb cultius purs de llevats que inclouen Sacaromices, Brettanomyces, Pediococs i Lactobacils en un intent de recrear els efectes de la flora microbiana de Brussel·les i de la zona agrícola al voltant del Vall de la Senne. A vegades s'agafen cultius del fons de les ampolles, però no hi ha una forma simple de saber quins organismes encara estan vius.

Comparació estilística

Generalment, té una acidesa i una complexitat més simples que una Gueuze. Tradicionalment, se serveix sense gas des dels tiradors mentre que la Gueuze és envasada i fortament efervescent.

Dades tècniques

DI: 1.040 – 1.054
DF: 1.001 – 1.010
IBUs: 0 – 10
EBC: 6 - 14 (SRM: 3 – 7)
Alc.: 5 – 6,5 %Vol.

Exemples comercials

L'única versió envasada a l'abast és la Cantillon Grand Cru Bruocsella de qualsevol lot únic que el brouater consideri digne de ser envasat. De Cam, a vegades, envasen els seus Làmbics més vells (5 anys). A Brussel·les mateix i al seu voltant, hi ha cafès especials que sovint tenen Lambics al tirador de brouaters o "barrejadors" com Boon, De Cam, Cantillon, Drie Fonteinen, Lindemans, Timmermans i Girardin.

Etiquetes

Graduació_estàndard, color_pàl·lid, fermentació_alternativa, Oest_Europa, estil_tradicional, família_cervesa_blat, àcid

Traducció

Albert Barrachina Robert

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció també de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

BJCP - 23A Berliner Weisse

23A Berliner Weisse (Blanca de Berlín)

Impressió general

Una cervesa alemanya de blat, molt pàl·lida, refrescant i de baixa graduació alcohòlica amb una acidesa neta i làctica així com un nivell molt alt de carbonatació. Qualsevol raresa deguda a Brettanomyces ha de ser restringida.

Aromes

Domina un fort caràcter àcid (entre moderat a moderadament alt). Pot arribar a tenir un caràcter afruitat (sovint llimona o poma àcida). L’afruitat pot augmentar amb l'edat i es pot desenvolupar un caràcter lleugerament floral. No hi ha aroma de llúpol. El blat pot aportar un perfil de massa crua de pa en les versions més fresques. Combinat amb l'acidesa, pot suggerir el pa de pasta àcida. Opcionalment, pot presentar caràcters restringits de Brettanomyces.

[NDT: pa de pasta àcida: sourdough bread: pa que s'aconsegueix generant una fermentació pràcticament espontània on domina el Lactobacil·lus.]

Aspecte

De color de palla molt clar. La transparència va de clara a lleugerament tèrbola. Cap d'escuma gran, dens i blanc amb una retenció pobra. Sempre efervescent.

Aromes en boca

Domina una acidesa làctica neta. Pot ser bastant forta. En general es poden notar aromes de pasta crua, pa o gra de blat. L'amargor del llúpol és imperceptible. L'acidesa compleix amb el paper d'equilibri en lloc del llúpol. Mai avinagrada. Es pot detectar un afruitat restringit de cítric-llimona o poma àcida. Final molt sec. L'acidesa domina l'equilibri, però s'han de trobar algunes aromes de malt. Cap aroma de llúpol. Pot presentar alguns aspectes restringits i curiosos de Brettanomyces.

Còrpora

Cos lleuger. Carbonatació molt alta. No es nota l'alcohol. Acidesa vivaç i sucosa.

Comentaris

A Alemanya, es classifica com a Schankbier, una cervesa lleugera amb una DI en la franja de 7-8ºP. Se serveix sovint en addició amb xarops dolços (mit Schuss) aromatitzats amb gerd (Himbeere), espunyidella (Waldmeister) o licor de comins (Kümmelschnapps) per contrarestar la notable acidesa. Alguns l'han descrita com la cervesa més purament refrescant del món.

[NDT: Mit Schuss= "amb un raig"]
[NDT. Espunyidella = Galium]
[NDT. Waldmeister. hem restituït els noms correctes en Alemany.]

Història

Una especialitat regional de Berlín. Les tropes de Napoleó, en 1809, l'anomenaren «el xampany del Nord» gràcies al seu elegant i vivaç caràcter. En algun moment, va ser fumada i transformada a una versió amb una DI de Märzen (14ºP). Cada cop és més infreqüent a Alemanya, però algunes broueries artesanes americanes també produeixen aquest estil avui en dia.

Ingredients característics

El contingut en malt de blat és típicament del 50% de l'engranada (com és tradició amb totes les cerveses de blat alemanyes) i la resta és típicament malt Pils. La forta acidesa és generada per una fermentació simbiòtica de llevats d'alta fermentació i Lactobacil·lus (diverses soques). Aquesta acidesa es pot millorar barrejant cerveses d'edats diferents durant la fermentació i amb una llarga maduració en fred. No hi ha amargor del llúpol. És tradicional la maceració per decocció amb addició de llúpol durant la maceració. Els científics alemanys especialitzats en broueria creuen que el Brettanomyces és essencial per a aconseguir el perfil aromàtic correcte. Però aquest caràcter mai és fort.

Comparació estilística

Normalment, no és tan àcida com un Lambic (23D) i té una acidesa làctica neta amb aspectes insòlits restringits o per sota del llindar de percepció. També té menys graduació alcohòlica.

Dades tècniques

DI: 1.028 – 1.032
DF: 1.003 – 1.006
IBUs: 3 – 8
EBC: 4 - 6 (SRM: 2 – 3)
Alc.: 2,8 – 3,8 %Vol.

Exemples comercials

Bayerischer Bahnhof Berliner Style Weisse, Berliner Kindl Weisse, Nodding Head Berliner Weisse, The Bruery Hottenroth.

Etiquetes

baixa_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, af, europa_central, estil_tradicional, família_blat, àcid

Traducció

Albert Barrachina Robert 

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 11 - 21C - IPA tèrbola- Hazy IPA

BJCP 21C. IPA TÈRBOLA - HAZY IPA

Impressió General

Una IPA americana [21A] amb flavors i aromes intensos de fruita, un cos lleuger i un tacte suau en boca. És sovint opaca amb una substancial terbolesa. Es percep menys amarga que les IPA tradicionals, però és sempre massivament dominada pel llúpol.

Aromes

Intens aroma de llúpol, amb fruites de pinyol, fruites tropicals, cítrics o altres qualitats afruitades; no és herbosa ni aporta aromes de plantes aromàtiques. Perfil del malt net, neutre, amb tons de gra o lleuger de pa en el rerefons. Ni caramels, ni torrats. L’absència de qualsevol caràcter de malt seria una falta. Caràcter de fermentació entre neutre i afruitat. Els èsters de la fermentació o dels llúpols  no haurien d’arribar a crear un conflicte en el conjunt. Les aromes cremosa, mantegosa o àcida serien inapropiades. Opcionalment, seria acceptable una lleugera nota d’alcohol.

Aspecte

El color va des de palla fins a ambre molt clar, de vegades amb un to ataronjat. Tèrbola, sovint opaca.  No hauria de ser «nuvolosa» ni «enfosquida». L’opacitat pot afegir una «lluentor» a la cervesa i provocar que el color sembli més fosc. Qualsevol engruna de llúpol flotant visible, grumolls de llevat o altres partícules és una falta. Cap d’escuma blanc mitjà a rocós, semblant a una merenga, amb una retenció alta a molt alta.

Aromes en boca

Sabor afruitat de llúpol entre alt i molt alt; mateixos descriptors que en aroma. Sabor de malt, de baix a mitjà, mateixos descriptors que l'aroma. Amargor percebuda de baixa a mig-alta, sovint emmascarada pel cos més rodó. El final és suau, entre una mica sec i mitjà. El caràcter de llúpol en el postgust no ha de ser punyent ni aspre. Perfil de fermentació, de neutre a afruitat, favorable al llúpol. La cervesa no hauria de ser dolça, tot i que, a vegades, els nivells alts d'èster i una amargor més baixa poden impartir aquesta impressió. Sabor d'alcohol de fons, opcional.

Còrpora

Cos mitjà a mig-fort. Carbonatació mitjana. Suau. Sense duresa (aspror). Opcionalment, es pot trobar una lleugera escalfor de l’alcohol. En boca, la cervesa no hauria d’impartir cap sensació cremosa o viscosa, ni cap toc àcid o una textura de midó cru.

Comentaris

També es coneix com a IPA de Nova Anglaterra (New England IPA) o NEIPA. Aquest estil és conegut per l’èmfasi que posa en el llúpol d’addicions tardanes, especialment en llúpol-en-sec (dry hopping). Aquestes addicions es fan amb llúpols amb caràcter de fruita tropical que atorga el seu característic aspecte «sucós» a l’estil. Els exemplars pesats que suggereixen batuts de llet, cremes o batuts de fruites estan fora d'aquest estil; Les IPA han de ser sempre begudes. La terbolesa prové del llúpol-en-sec, no del llevat en suspensió, de la coagulació de midons o d’altres tècniques; És desitjable una brillantor borrosa, no un embolic tèrbol de farinetes.

Història

Un estil modern de cervesa artesanal originari de la regió de Nova Anglaterra dels Estats Units com a variant nord-americana de la IPA. Es creu que la Heady Topper de Alchemist va ser la inspiració original quan l'estil va créixer en popularitat durant la dècada de 2010. L'estil continua evolucionant, inclosa una tendència cap a una menor amargor i utilitzant l'estil com a base per a altres addicions.

Ingredients característics

Engranada com la d’una IPA americana [21A], però amb més flocs de cereals i menys caramel o malts especials. Llúpols americans o del Nou Món amb característiques afruitades. Llevat neutre o que produeixi lleugeres quantitats d’èsters. Aigua ben compensada o decantada cap als clorurs.
Abundant llúpol-en-sec, en part introduït durant la fermentació activa, utilitzant una varietat de dosis de llupolització i temperatures per emfatitzar la profunditat de l'aroma i el sabor del llúpol per damunt de l'amargor. La biotransformació dels olis de llúpol durant la fermentació augmenta la profunditat i la complexitat del fruitat.

Comparació estilística

Ofereix una sensació en boca més plena i suau, una expressió de llúpol tardà més fruitada, una compensació d'amargor percebuda més restringida i un aspecte més fosc que l'IPA americana [21A]. Moltes IPA americanes modernes són afruitades i una mica tèrboles. Els exemplars amb un acabat sec i vivaç, a tot estirar de cos mitjà i una alta percepció d'amargor s'han d’inscriure com a IPA americana [21A]. Les cerveses amb addicions notables de fruita, lactosa, vainilla, etc. per augmentar el caràcter afruitat i suau han de ser inscrites en una categoria d'especialitat definida pels additius (per exemple, 29A Fruit Beer, 29C Specialty Fruit Beer, 30D Specialty Spice Beer).

Dades tècniques

D.I. - 1,060 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,015
Amargor (IBU) - 25 - 60
Color EBC/SRM - 6 - 14 /  3 – 7
Alcohol - 6 – 9 %Vol.

Exemples comercials

Belching Beaver Hazers Gonna Haze, Hill Farmstead Susan, Other Half Green Diamonds Double IPA, Pinthouse Electric Jellyfish, Tree House Julius, Trillium Congress Street, WeldWerks Juicy Bits

Etiquetes

alta_graduació, color_pàl·lid, AF, alta_fermentació, Nordamèrica, estil_artesanal, família_IPA, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie sobre IPA's és la traducció al Català dels originals de la Guia del BJCP que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 10 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA blanca - White IPA

Specialty IPA - IPA Blanca - White IPA

Impressions generals

Una versió fruitada, especiada i refrescant d’una American IPA, però amb un color més clar, menys cos i amb el singular caràcter del llevat i/o addicions especiades d’una Witbier Belga.

Aromes

Moderats èsters fruitats – Plàtan, cítrics i potser albercoc. Pot contenir aromes especiades de suaus a moderades com ara de coriandre o pebre, resultants d’addicions reals i/o de llevats belgues. L’aroma de llúpol és moderadament baixa a mitjana. Normalment, s’utilitzen llúpols americans i del nou món amb aromes de fruita de pinyol, cítrics i tropical. Els èsters i espècies poden reduir la percepció de l’aroma del llúpol. Hi pot haver lleugers fenols de clau d'espècia.

Aspecte

De pàl·lid a profund color daurat, típicament tèrbola. Cap d’escuma blanc i moderadament dens i ample que sol perdurar.

Aromes en boca

Lleuger gust de malt, potser una mica de pa. Els èsters fruitats són de moderats a alts, amb sabors cítrics similars a aranja i taronja, o fruita de pinyol com l’albercoc. A vegades hi ha sabors semblants a plàtan. El gust de llúpol és de mig-baix a mig-alt amb aspectes cítrics o fruitats. Hi pot haver alguns sabors especiats de clau d’olor derivats dels llevats belgues. Poden trobar-se també sabors de coriandre i pell de taronja. L'amargor és alta, cosa que condueix a un final refrescant i moderadament sec.

Còrpora

Cos mig-lleuger amb carbonatació mitjana a mig-alta. Normalment, sense astringències, tot i que alguns exemplars fortament especiats poden presentar una lleugera astringència.

Comentaris

Una interpretació de cervesa artesana d’una American IPA encreuada amb una Witbier

Història

Els cervesers artesans americans van desenvolupar aquest estil com una cervesa de sessió (baixa graduació) d’estiu/hivern que atraigués igualment els consumidors de Witbier i IPA.

Ingredients característics

Malts pale i de blat, llevat belga, llúpols cítrics americans.

Comparació estilística

Similar a l’estil de les Belgian Wit excepte per l’alt nivell de llupolització semblant al d’una American IPA. Amarga i llupolada com una IPA però fruitada, especiada i lleugera com la Wit. Habitualment, l’aroma i el sabor del llúpol no són tan dominants com en una American IPA.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,065
D.F. - 1,010 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 10-16 / 5-8
Alcohol - 5,5 – 7,0 %Vol.

Exemples comercials

Blue Point White IPA, Deschutes Chainbreaker IPA, Harpoon The Long Thaw, New Belgium Accumulation

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, Nord_amèrica, estil_artesanal, família_IPA,  especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 9 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA -IPA de sègol - Rye IPA

 Specialty IPA - IPA de Sègol - Rye IPA

Impressions generals

Una Pale Ale Americana (American Pale Ale) moderadament forta, decididament amarga i llupolada que posa en evidència varietats modernes de llúpols Americans i del Nou Món així com el malt de sègol. L'equilibri es decanta cap als llúpols, amb un perfil de fermentació net, un final sec i amb un suport net de malts que dóna via lliure a un treball creatiu sobre els llúpols.

Aromes

Aroma de llúpol de prominent a intensa que posa en evidència una o més característiques de llúpols americans o del nou món, com ara cítriques, florals, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Moltes versions són fetes amb llúpol-en-sec (dry-hopping) i poden presentar una aroma fresca addicional de llúpol; això és desitjable, però no és indispensable. El caràcter herbós ha de ser mínim, en cas d'haver-n'hi. Pot tenir una baixa aroma pebrada del malt de sègol. En el rerefons, es pot trobar una aroma de gra/malt neta entre baixa i mig-baixa. En algunes versions es poden detectar èsters afruitats del llevat tot i que un caràcter de fermentació net també és acceptable. Pot presentar notes d'alcohol restringides, però aquest caràcter ha de ser mínim. És acceptable qualsevol llúpol americà o del nou món. Es posen contínuament noves varietats de llúpol al mercat i no s’ha de restringir l’ús d'aquestes noves varietats de llúpols en aquest estil.

Aspecte

El color varia des de mig-daurat a vermell-ambre clar. Hauria de ser transparent, tot i que les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma de mida mitjana i amb bona retenció i de color entre blanquinós i crema

Aromes en boca

L’Aroma de llúpol és entre mitjà i molt alt, i sol presentar un caràcter de llúpol Americà o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a molt alta. El sabor de malt sol ser baix a mig-baix i generalment net de gra/malt tot i que poden haver-hi sabors lleugers de caramel o torrats. S’accepta un baix nivell d’èsters fruitats derivats del llevat tot i que no és indispensable. El malt de sègol contribueix a un final sec. La dolçor residual sol ser de baixa a inexistent. L’Amargor, el gust de llúpol, i la sequedat poden persistir en el regust, però no han de ser massa forts. En les versions de més graduació, es pot observar un gust net d'alcohol molt lleuger.

Còrpora

Cos mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni aspror derivades del llúpol. Una molt lleugera escalfor d’alcohol no serà una falta si aquesta no afecta en l'equilibri general.

Comentaris

Una variació moderna de cervesa artesana Americana de les American IPA. El caràcter de sègol hauria de ser identificable. En cas contrari, l’exemplar entrarà en la categoria d’IPA americana. El roure és inadequat en aquest estil; si presenta un caràcter notable de roure, llavors s’haurà d’inscriure l’exemplar en la categoria de Wood-Aged (envellit en fusta).

Història

Mirant d’afegir complexitat i varietat a les seves IPAs, els brouaters artesans i casolans van substituir una porció del seu malt base per malt de sègol. Les Rye IPAs, RyePas o RIPAs han trobat un lloc en les rotacions estacionals d'algunes broueries artesanes.

Ingredients característics

Malt Pale ale o malt d'ordi de dues carreres com a base, entre un 15 i 20% de malt de sègol, llúpols americans o del Nou món, llevats americans o anglesos amb un perfil net o lleugerament afruitats. Generalment, tot malt, però macerat a temperatures baixes per obtenir una alta atenuació. S’admeten les addicions de sucres per ajudar a l’atenuació. El caràcter de l’aigua varia des de tova a moderadament sulfatada. La utilització de malts Crystal és restringida, si se'n fa servir, perquè les altes quantitats d'aquests malts poden conduir a un final dolç i xocar amb el caràcter del llúpol.

Comparació estilística

Més seca i lleugerament més especiada que una IPA Americana (American IPA-21A). L’amargor i l'especiat del sègol perduren més que en una IPA Americana (American IPA). No ha de tenir l’intens caràcter de malt de sègol d’una Roggenbier [Cat. 27. Cerveses històriques]. Alguns exemplars són forts com una Doble IPA [22A].

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,075
D.F. - 1,008 – 1,014
Amargor (IBU) - 50 – 75
Color EBC/SRM - 12 – 28 /  6 – 14
Alcohol - 5,5 – 8,0 %Vol.

Exemples comercials

Arcadia Sky High Rye, Bear Republic Hop Rod Rye, Founders Reds Rye, Great Lakes Rye of the Tiger, Sierra Nevada Ruthless Rye

Etiquetes

Alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA,  especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 8 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA -IPA roja - Red IPA

 Specialty IPA - IPA Roja - Red IPA

Impressions generals

Notable caràcter de llúpol, amarga, i moderadament forta com una IPA Americana (American IPA-21A), amb algun punt de caramel, toffee, i/o fruita de bosc (fosca) derivat dels malts. El fet de tenir un final sec i ser lleugera de cos la fa molt bevible, una Red IPA és una mica més aromàtica i maltosa que una IPA Americana (American IPA - 20A) sense ser dolça ni pesada.

Aromes

Aromes fresques de llúpol de moderades a fortes en les quals apareixen una o més característiques dels llúpols americans o del nou món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resina, etc. Moltes versions amb llúpol-en-sec (dry hopping) poden oferir una aroma fresca de llúpol suplementària. Això és desitjable però no indispensable. Pot presentar un toc herbós, però ha de ser mínim, si se’n troba. Aromes mig-baixes a mitjanes de dolç/malt ben mesclades amb la selecció de llúpols, que sovint introdueixen notes de caramel, toffee, torrat, i/o fruits del bosc. En algunes versions també es poden detectar èsters fruitats derivats del llevat, tot i que un caràcter de fermentació neutre també seria acceptable. Es pot notar una nota discreta d’alcohol, però en el millor dels casos, la seva expressió hauria de ser mínima. Qualsevol varietat de llúpols americans o del nou món és acceptable. Es continuen de crear noves varietats de llúpol i no haurien de limitar aquest estil.

Aspecte

El color varia des d’un lleuger vermellós-ambre a vermell-coure fosc. Hauria de ser transparent, tot i que les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma de mida mitjana i amb bona retenció, de color entre blanquinós i crema.

Aromes en boca

El sabor de llúpol és de mitjà a molt alt, i hauria de posar en evidència caràcters de llúpols Americans i del Nou Món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. L’amargor del llúpol és entre mig-alta i molt alta. El gust de malts hauria de ser mig-baix a mitjà, i generalment sol ser net però amb el dolç dels malts per davant amb gustos de malts caramel mig-fosc, toffee, torrats i/o fruits del bosc. El caràcter dels malts i llúpols seleccionats s’han de complementar i potenciar els uns als altres. No han de xocar. El nivell del gust de malt no hauria de mitigar l’amargor ni el gust del llúpol. S’accepten baixos nivells d’èsters fruitats derivats del llevat. Final entre sec i mig-sec. La dolçor residual ha de ser entre mig-baixa i inexistent. L’amargor i les aromes de llúpol haurien de perdurar en el regust, però no haurien de ser dures/aspres. Un sabor lleuger i net d’alcohol pot aparèixer en les versions de més graduació.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències aspres derivades del llúpol. Una molt lleugera escalfor d’alcohol no serà un error si aquesta no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les American Amber Ales [19A] o les Double Red Ales. És més llupolada i forta que els productes convencionals, però manté la bevibilitat evitant sabors dolços o un cos i final pesats.

Història

Un estil modern de cervesa artesana Americana, basat en l’American IPA (21A), però amb els sabors d’una American Amber Ale (19A).

Ingredients característics

Similar a les IPA Americanes (American IPA - 21A), però amb malts Crystal de color mitjà o fosc. Es poden fer servir malts amb aspectes lleugerament torrats. Poden utilitzar-se adjuncions de sucres. Llúpols Americans i del Nou Món amb aspectes tropicals, fruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – s’han de complementar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Diferència similar a la que hi ha entre una Cervesa Ambre Americana (Amber Ale Americana - 19A) i una Pale Ale Americana (18B). La IPA Roja (Red IPA) diferirà d'una IPA Americana (American IPA) mitjançant l'addició d'alguns malts Crystal foscos que afegiran una mica més de dolçor, amb un equilibri que tendirà preferentment cap a més encaramel·lat i una base de fruita del bosc. Una IPA Roja (Red IPA) difereix d'una Ale Forta Americana (American Strong Ale - 22B) en el fet que el perfil de malts és menys intens i hi ha menys cos. Una IPA Roja (Red IPA) ha de tenir l’equilibri d’una IPA i no la tendència cap a un caràcter de malt similar al de les Barleywine. Una IPA Roja és com una Ale Ambre Americana però més forta, i més llupolada i amb un final característic sec, un cos mig-lleuger, i un final fort amb caràcter de llúpol.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Green Flash Hop Head Red Double Red IPA (double), Midnight Sun Sockeye Red, Sierra Nevada Flipside Red IPA, Summit Horizon Red IPA, Odell Runoff Red IPA, JK-Lolita in Red

Etiquetes

alta_graduació, color_ambre, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 7 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA marró- Brown IPA

 Specialty IPA - IPA marró - Brown IPA

Impressions generals

Llupolada, amarga, i moderadament forta com una IPA americana (American IPA - 21A), però amb un caràcter de malts amb aromes de caramel, xocolata, toffee i fruites fosques com una Cervesa AF americana (American Brown Ale-19C). El fet de tenir un final sec i de ser lleugera de cos la fa molt bevible. Una IPA Marró (Brown IPA) sol tenir una mica més de gust de malts que una IPA Americana (American IPA) sense arribar a ser dolça ni pesada.

Aspecte

El color varia de vermellós-marró a marró fosc, però no negre. Sovint opaca. Però pot ser transparent en cas que es pugui apreciar. Les versions no filtrades amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser més tèrboles. Escuma mitjana de color de crema a colrat amb bona retenció.

Aromes

Aroma fresc de llúpol de moderat a moderadament-alt que ofereix una o més característiques dels llúpols Americans o del Nou Món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resinós, etc. Moltes versions duen llúpol-en-sec (dry-hopping) i tenen un aroma fresc de llúpol addicional; això és desitjable però no essencial. Les aromes herboses han de ser mínimes en cas que n'hi hagi. Pot haver-hi una aroma dolça dels malts entre mig-baixa i mitjana que combina bé amb la selecció de llúpols, i sovint ofereix caràcters de xocolata, nous, caramel fosc, toffee, pa torrat i/o fruita fosca. En algunes versions es poden detectar també èsters fruitats derivats del llevat. Tanmateix, un caràcter de fermentació neutre és també acceptable. Pot presentar alguna restringida nota d’alcohol tot i que aquest caràcter ha de ser mínim. Qualsevol caràcter de llúpols americans i del nou món és acceptable; les varietats de llúpols nous no s’haurien de restringir en aquest estil.

Aromes en boca

El gust de llúpol va de mitjà a alt, i hauria de presentar un caràcter de llúpols americans o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a alta. El gust dels malts ha de ser de mig-baix a mitjà, i generalment és net però amb la dolçor dels malts per davant. Gustos tenen aspectes com ara de xocolata amb llet, cacau, toffee, nous, pa de pessic, caramel fosc, pa torrat i/o fruits foscos. El caràcter de l’elecció dels malts i la selecció de llúpols han de complementar-se i enllaçar l’un a l’altre, no xocar. El nivell de gust dels malts gairebé ha d'equilibrar-se amb l'amargor i aromes del llúpol. Un petit aspecte fruitat tel llevat és acceptable, però no és indispensable. Final de sec a mitjà; la dolçor residual ha de ser mig-baixa a nul·la. L’amargor i el sabor de llúpol poden persistir en el regust, però no ha de ser aspre. En les versions de més graduació, pot apreciar-se un gust net d'alcohol molt suau. No s'haurien de notar gustos torrefactes, cremats, o aspre-amargs.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni asprors derivades del llúpol. Una molt lleugera i suau escalfor d'alcohol no és cap error si no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les Cerveses d'AF Marrons Americanes (American Brown Ales - 19C). Amb més caràcter de llúpol i amb més graduació que els productes «normals», però mantenint-ne la «bevibilitat» essencial tot evitant les aromes dolces o un cos o final massa pesat. Els llúpols i el malt es poden combinar per generar interessants interaccions.

Història

Un nom més modern de cervesa artesanal per a un estil que ha estat popular entre els brouaters casolans dels Estats Units, quan era conegut com una American Brown Ale amb fort caràcter de llúpol o de vegades Texas Brown Ale (malgrat els seus orígens californians).

Ingredients característics

Similar als de l’American IPA [21A], però amb l’ús de malts Crystal de colors mitjans a foscos, malts de tipus xocolata lleugerament torrats, o altres malts de colors entremitjos. Es poden fer servir adjuncions de sucres, incloent-hi sucre morè. Llúpols americans o del nou món en afinament, amb aspectes tropicals, afruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – realment han de combinar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Una versió més forta i amarga de les American Brown Ale [19C], amb l'equilibri d’una American IPA [21A].
Dades tècniques
D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Dogfish Head Indian Brown Ale, Grand Teton Bitch Creek, Harpoon Brown IPA, Russian River Janet’s Brown Ale

Etiquetes

amarga, estil_artesà, color_fosc, alta_graduació, caràcter_de_llúpol, família_IPA, Nordamèrica, família_cerveses_especials, Alta_fermentació, AF.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 6 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA negra- Black IPA

 Specialty IPA- IPA Negra - Black IPA

Impressions generals

Una cervesa amb la sequedat i l’equilibri decantats cap al llúpol així com amb el gust característic d’una American IPA, només que més fosca en color – però sense gustos torrats o cremats massa forts. El sabor dels malts foscos ha de ser suau i de suport, no un component major del sabor. La bevibilitat és la característica-clau.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a alt, sovint amb caràcter tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Pot tenir aromes addicionals florals, herbosos o de gespa, en les versions en Llúpol-en-sec (Dry-Hopping), tot i que no és indispensable. Aromes dels malts negres de molt baixes a moderades, que opcionalment poden incloure notes molt lleugeres de xocolata, cafè o torrat. En el rerefons es pot trobar alguna dolçor neta de malt caramel·litzada. Es pot detectar també, en algunes versions, un caràcter afruitat que poden procedir dels èsters o del llúpol, tot i que un caràcter neutre de la fermentació seria també acceptable.

Aspecte

El color varia de marró a negre. Ha de ser transparent, encara que les versions amb llúpol-en-sec (Dry-hopping) no filtrades poden ser una mica tèrboles. Si és opaca no hauria de ser «tenebrosa». Bona retenció d’escuma de color bronze clar a bronze.

Aromes en boca

Sabor de llúpol de mig baix a alt, amb aspectes tropical, de fruita de pinyol, de Meló, cítric, baies, pinós o resinós. Amargor de llúpol de mig-alta a molt-alta, encara que els malts foscos poden incentivar l'amargor percebuda. El sabor base de malt és generalment net i d'intensitat de baixa a mitjana, i opcionalment, pot tenir lleugers sabors de caramel i toffee. Els sabors de malts negres són de baixos a mig-baixos. Es poden percebre sabors lleugers de xocolata i cafè, però les notes torrefactes no han de ser intenses, cendroses o cremades, i no han de xocar amb el llúpol. S’accepta un afruitat entre baix i moderat (derivat del llevat o del llúpol), però no és indispensable. Final sec o lleugerament semisec. El final pot incloure un lleuger caràcter torrefacte que contribueix a la percepció de sequedat, tot i que tampoc és obligatori. L'amargor pot romandre al regust, tanmateix no ha de ser massa agressiva. En les versions més fortes podem observar algun sabor net d’alcohols.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà, sense astringències significatives dels llúpols o dels malts (especialment) torrats. Les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser una mica resinoses. Carbonatació mitjana. Pot presentar una mica de cremositat tot i que no és indispensable. Es pot notar alguna escalfor suau de l’alcohol en algunes versions més fortes (però no en totes).
Comentaris
La majoria d’exemples tenen una graduació alcohòlica estàndard. Els exemples de més graduació poden a vegades recordar les contundents i llupolades Porters si són molt extremes, cosa que perjudica la seva bevibilitat. Els llúpols i els malts es poden combinar per produir interaccions interessants.

Història

Una variant de l’estil American IPA [21A]. Comercialitzada per primer cop per Greg Noonan com a Blackwatch IPA als voltants del 1990. Popularitzada al Nord-oest del pacífic i el sud de Califòrnia als Estats Units a principi-mitjans dels anys 2000. Aquest estil també és conegut com a Cascadian Dark Ale (CDA), Principalment a la part Nord-oest del Pacífic.

Ingredients característics

Malts torrats sense amargor (debittered) per al color i una mica per l'aroma, però sense aspectes aspres ni cremats. Llúpols de varietats americanes o del Nou Món que no xoquen amb els malts torrats. Les característiques de llupolat citades són típiques d'aquest tipus de llúpols. Són possibles altres característiques, especialment si procedeixen de noves varietats de llúpol.

Comparació estilística

L'equilibri i la impressió general són d’una American IPA o Doble IPA amb un moderat color fosc similar al que es pot observar en la Schwarzbier [8B]. No tan torrefacta i/o cremada com una Stout o Porter Americana, amb menys cos i més suau i bevible que aquestes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 50 – 90
Color EBC/SRM - 50–80 / 25–40
Alcohol - 5,5 – 9,0 %Vol.

Exemples comercials

21st Amendment Back in Black (standard), Deschutes Hop in the Dark CDA (standard), Rogue Dad’s Little Helper (standard), Southern Tier Iniquity (double), Widmer Pitch Black IPA (standard)

Etiquetes

alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 5 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA belga - Belgian IPA

 Specialty IPA - IPA Belga - Belgian IPA

Impressions generals

Una IPA afruitada i especiada per l’ús de llevats belgues. Els exemples belgues tendeixen a ser clars en color i més atenuats, similars a una Tripel que hagi estat elaborada amb més llúpol. Aquesta cervesa té un perfil de sabor en boca més complex i pot ser de graduació alcohòlica més alta que una IPA típica.

Aromes

Aroma de moderada a alta de llúpol, sovint tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Amb varietats de llúpols típics americans o del nou món. Es poden trobar també aromes florals i especiades indicant l’ús de llúpols europeus. Pot haver-hi una aroma herbosa degut al llúpol-en-sec (dry-hopping). Lleugera aroma de malt i de cereal dolç, amb poc o gens de caramel. Els èsters afruitats van de moderats a alts, i poden incloure aromes de plàtan, pera o poma. Es poden notar lleugeres aromes fenòliques de clau d’olor. A vegades pot haver-hi aromes de sucre candi Belga.

Aspecte

De color daurat lleuger o ambre. Cap d’escuma blanquinós que pot ser entre moderat a gran i amb bona retenció. La transparència és de justa a lleugerament tèrbola en les mostres amb llúpol-en-sec (dry-hopping).

Aromes en boca

Inicialment en boca, és moderadament especiada i amb èsters associats a soques de llevats belgues. Són comuns sabors de clau d’olor i pebre. També són típics el plàtan, la pera i la poma. Els sabors de llúpol són entre moderats i alts en intensitat i poden aportar aromes tropicals, de meló, fruita de pinyol, cítrics o de pi en les varietats amb llúpols americans o del nou món, o florals i especiades del tipus Zatec/Saaz. El sabor de malt és lleuger i dolç amb aromes de cereals, a vegades amb gustos torrats o caramel molt subtils, però no es requereixen. L’amargor és alta i pot ser accentuada pels sabors especiats derivats del llevat. El final és sec a mig-sec tot i que alguns exemples tenen una lleugera dolçor barrejada amb l’amargor persistent.

Còrpora

El cos és entre mitjà i lleuger i varia segons el nivell de carbonatació i l’ús d’adjunts. El nivell de carbonatació és de mitjà a alt. En algunes versions amb més graduació alcohòlica es pot notar l’escalfor de l’alcohol tot i que pot no ser massa evident.

Comentaris

L’elecció de la soca de llevat i les varietats de llúpol és important, ja que algunes eleccions poden xocar horriblement.

Història

És un estil relativament nou, va començar a aparèixer a mitjans dels 2000. Els brouaters casolans i les microbroueries simplement substituïen el llevat en les seves receptes d'IPA americana per una de Belga. Les broueries belgues afegiren més llúpol a les seves receptes de Tripel i Pales.

Ingredients característics

Soques de llevats usades en l’elaboració de Tripel [26C] i Ales Daurades fortes (Golden Strong Ale - 25C). Les mostres Americanes tendeixen a utilitzar llúpols americans o del nou món mentre que les versions belgues acostumen a utilitzar llúpols europeus i només malt pale.

Comparació estilística

Un encreuament entre una American IPA [21A] / Imperial IPA amb una Ale forta daurada belga (Belgian Golden Strong Ale [25C]) o una Tripel. Aquest estil pot ser més especiat, més fort, més sec i afruitat que una American IPA.

Dades tècniques

D.I. - 1,058 – 1,080
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 50 – 100
Color EBC/SRM - 10–30 /  5–15
Alcohol - 6,2 – 9,5 %Vol.

Exemples comercials

Brewery Vivant Triomphe, Houblon Chouffe, Epic Brainless IPA, Green Flash Le Freak, Stone Cali-Belgique, Urthel Hop It.

Etiquetes

Alta_graduació, Color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Nord-amèrica, Estil_artesanal, família_IPA,  Especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 4 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - Introducció

 21B - IPA Especials - Specialty IPA.

Introducció

La IPA Especial (Specialty IPA) no és un estil diferent. Més aviat s'ha pensat com una categoria d'inscripció per a competicions. Les cerveses inscrites en aquest estil no són cerveses experimentals; són un recull de tipus de cerveses que es produeixen actualment i que poden o no tenir alguna durada en el mercat. Aquesta categoria també s’obre a ampliacions, de manera que variants potencials d'IPA futures (St. Patrick’s Day Green IPA, Romulan Blue IPA, Zima Clear IPA, etc.) tinguin un lloc per ser inscrites sense haver de refer de nou les directrius d'estil. L'únic element comú és que tenen la compensació i la impressió general d'una IPA (típicament, de l’American IPA) però amb perfil menor. El terme «IPA» s'utilitza com a descriptor singular d'un tipus cervesa amarga llupolada. No està pensat per a ser anomenat com la «India Pale Ale» quan es fa servir en el context d'una IPA Especial. Cap d'aquestes cerveses ha estat mai històricament a l'Índia, i moltes no són pàl·lides. Tanmateix, el mercat de la cervesa artesana sap què esperar en la composició d’una cervesa quan aquesta es descriu com una «IPA», de manera que els termes modificadors emprats per diferenciar-les es basa en aquest sol concepte.

Impressions generals

Es reconeix com una IPA per l’equilibri – una cervesa amb el llúpol al capdavant, amarga i seca- amb alguna cosa més per distingir-la de les categories estàndard. Independentment de la forma, hauria de ser ben bevible. Una duresa i pesadesa excessives són típicament defectes, així com xocs forts de gust entre el llúpol i els altres ingredients.

Aromes

Ha de tenir una aroma de llúpol ben detectable. El caràcter del llúpol depèn del tipus específic d'IPA Especial del que es tracti. Hi poden haver altres aromes. L’aroma de llúpol és típicament l’element més fort.  

Aspecte

El color depèn del tipus específic d'IPA Especial. La majoria haurien de ser transparents, tot i que certs estils amb altes quantitats de midons, adjunts o versions amb «llúpol-en-sec» sense filtrar poden ser lleugerament tèrboles. En els tipus més foscos, poden ser opaques fent la transparència irrellevant. Cap d’escuma bo i persistent. El seu color depèn del tipus específic d'IPA Especial del que es tracti.

Aromes en boca

El gust de llúpol és típicament entre mitjà-baix i alt, amb qualitats que depenen de les varietats típiques utilitzades en la IPA Especial específica. L'amargor sol ser de mig-alta a molt alta, amb qualitats que depenen de les varietats particulars usades en la IPA  Especial específica. El gust de malts generalment és baix a mitjà, amb qualitats que depenen de les varietats típiques usades en la IPA Especial específica. Normalment, tindrà un final mig-sec a sec. En les versions de més graduació, es pot notar algun gust net d'alcohol. Diversos tipus d'IPA Especial poden revelar característiques de malts i llevats addicionals, depenent del tipus.

Còrpora

Suau. Cos entre mig-lleuger i mitjà. Carbonatació mitjana. En les versions més fortes es pot detectar una suau escalfor derivada de l'alcohol.

Comentaris

El participant ha d'especificar el grau alcohòlic (sessió [simple], estàndard, doble). Si no s'especifica, s'assumirà com a estàndard. El participant ha d'especificar el tipus específic d'IPA Especial de la llista de tipus coneguts que figuren en les directrius de l'estil, o en la versió modificada pel lloc web BJCP; o el participant ha de descriure el tipus d'IPA Especial i les seves característiques principals en forma de comentari perquè els jutges sàpiguen a què s'han d'atenir. Els participants poden especificar les varietats de llúpol utilitzades si els participants senten que els jutges no poden reconèixer les característiques varietals dels llúpols més nous. Els participants poden especificar una combinació de tipus d'IPA definits (ex: Black Rye IPA) sense proporcionar descripcions addicionals. Els participants poden fer servir aquesta categoria per una versió d’una IPA amb grau alcohòlic diferent del que es defineix en la seva pròpia subcategoria BJCP (ex: IPA americana o anglesa de graduació baixa [session]) – excepte quan ja existeixi una subcategoria BJCP per aquest estil (ex: doble [American] IPA).

Tipus actualment definits:

IPA belga - Belgian IPA
IPA negra - Black IPA
IPA marró - Brown IPA
IPA roja - Red IPA
IPA de sègol - Rye IPA
IPA blanca - White IPA
IPA tèrbola - Hazy IPA (NEIPA)

    Classificació del grau alcohòlic:

Simple (Session) – 3,0 – 5,0%Vol.
Estàndard – 5,0 – 7,5% Vol.
Doble – 7,5 – 10% Vol.

Història

Història de la cervesa que s’està descrivint.

Ingredients característics

Doncs això, els ingredients van aquí.

Comparació estilística

Text comparant l’estil en curs amb la resta d’estils similars.

Dades tècniques

Variable segons el tipus d'IPA.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Les IPA al BJCP - 3 - 21A IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

BJCP 21A. IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

Impressió General

És una Pale Ale americana moderadament robusta, decididament llupolada i amarga, posant en evidència varietats de llúpol modernes Americanes o del Nou món.
En l’equilibri en destaca clarament el llúpol, amb un perfil de fermentació net, acabat sec i net, amb un fons de malt que permet que destaqui l’àmplia gamma del caràcter del llúpol.

Aromes

Aroma entre prominent i intens de llúpol que palesa una o més característiques dels llúpols americans o del nou món com ara, cítrics, florals, resinosos, pi, picant, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Moltes versions duen «dry-hopping» i poden presentar aromes addicionals de llúpol fresc; aquesta característica és desitjable però no necessària. La percepció d’herba ha de ser mínima, si n’hi ha. En el rerefons podem trobar una aroma neta, entre baixa a mig baixa, de gra i de malt. En algunes versions es pot detectar un toc afruitat del llevat, encara que un caràcter neutre en la fermentació també és acceptable. Pot haver-hi una nota restringida d’alcohol; en el millor dels casos, ha de ser mínima. És acceptable qualsevol característica de llúpol americà o del nou món; les noves varietats de llúpols que apareixen contínuament no haurien de condicionar a aquest estil.

Aspecte

El color varia de daurat mitjà a lleugerament ambre-vermellós. Ha de ser transparent, tot i que les versions amb «dry-hopping» sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma blanc a blanquinós amb bona persistència i de mida mitjana.
Aromes en boca
L’Aroma de llúpol és de mitjà a molt alt, i acostuma a ser de llúpol americà o del nou món, amb característiques com ara cítric, floral, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, gerds, meló, etc. Amargor de mitjana a molt alta. L’aroma de malt sol ser baixa a mig baixa i és generalment neta i amb notes de gra i malt tot i que són acceptables aromes de caramel o torrades. També s’accepta un lleuger afruitat derivat del llevat. El final és de sec a mig sec; pot haver-hi una dolçor residual entre baixa i inexistent. L’amargor i el sabor de llúpol poden romandre en el retrogust, però no han de ser massa durs. En les versions més fortes es pot notar un gust d’alcohol lleuger i net. Es poden trobar aromes lleugerament sulfuroses, però la majoria dels exemples no presenten aquest caràcter.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà, amb una textura suau. Carbonatació de mitjana a mitjana-alta. Sense astringència estrident derivada del llúpol. Molt lleugera, l’escalfor de l’alcohol ha de ser suau i no un defecte, i ha d’estar ben integrada en l’estructura general.

Comentaris

Una interpretació moderna i americana de l’històric estil anglès, brouat amb ingredients i actitud americans. Aquest estil és la base de moltes variacions modernes, fins i tot de la Doble IPA més forta així com d’IPAs amb diversos altres ingredients. Aquestes altres IPA normalment s’inscriuen en l’estil IPA Especial. El tractament en barril de fusta és inapropiat en aquest estil; si l’exemplar ofereix un caràcter notable de fusta, cal assignar-lo a la categoria «envellida en fusta» [33].

Història

Habitualment, es considera que el primer exemplar d’aquest estil va ser la Anchor Liberty Ale que es va brouar per primer cop en 1975 usant llúpol Cascada en flor; l’estil s’ha desenvolupat més enllà que la cervesa original. Aquesta, en comparació del que es fa actualment, s’assembla més a una American pale Ale. Les IPAs de fabricació nord-americana d'èpoques anteriors no eren desconegudes (en particular la ben considerada IPA de Ballantine, una cervesa envellida en roure seguint una antiga recepta Anglesa). Aquesta descripció d’aquest estil es basa en els exemples moderns de cervesa artesanal.

Ingredients característics

Malts Pale Ale o de 2-carreres com a base, Llúpols americans o del nou món, llevats americans o anglesos amb un perfil net o lleugerament afruitat. Generalment elaborada en tot malt però macerada a baixes temperatures per obtenir una alta atenuació. Algunes addicions de sucre són acceptables per ajudar a l’atenuació. Utilització de malts Crystal limitada, si se’n vol fer servir, en quantitats elevades poden conduir a un final dolç i a l’enfrontament amb el caràcter del llúpol.

Comparació estilística

Més forta i més altament llupolada que una American Pale Ale [18B]. Comparada amb la IPA Anglesa [12C], té menys caràcter «Anglès» dels malts, llúpols i llevat (menys caramel, pa i torrats, més llupolització americana i/o del nou món que la versió anglesa; conté menys èsters derivats del llevat), menys cos, i sovint es decanta cap al perfil del llúpol. És lleugerament més forta que la majoria d’exemplars. També té menys alcohol que una Doble IPA [22A], però amb una compensació similar.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,014
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 12-28 / 6 – 14
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Alpine Duet, Bell’s Two-Hearted Ale, Fat Heads Head Hunter IPA, Firestone Walker Union Jack, Lagunitas IPA, Russian River Blind Pig IPA, Stone IPA

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Nord_amèrica, Estil_artesanal, família_ipa, amarg, llupolat

Traducció

Josep Mª Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)