30 d’oct. 2020

Avaluacions - Cerveses JK. Lolita in Red

Cerveses JK.

Lolita in Red 

IPA.CAT

Dades tècniques

Cervesa ecològica i sostenible.
Lot: 190621
Consum preferent: 12-2020
Amargor: 55 IBU
Alcohol: 6,9% Vol.
Presentació: 33cL.
Ingredient especial: Llúpol Lolita de BioLupulus.
Estil: IPA Roja. BJCP 21B. Traducció. Data de l'avaluacio: 21-10-2020

Descripció

Aspecte 

Escuma de color blanc trencat, generosa, densa i persistent. Forma adherències. 
Cervesa de color ambre/coure (vermellosa), mitjanament transparent. 
 

Nas 1

Fortes olors de caramels diversos en iniciar el tast. No gaire torrats. Bons aspectes afruitats també però difícils de discriminar.
Aspectes de pa de pessic, de magdalena, i possiblement també de galeta notables.
Al darrera podem descriure notes cítriques, sobre tot de llimona però potser també de mandarina.
Rerefons general bastant endolcit, sensació olfactiva «pastosa». Possible confusió entre caramels i lleuger diacetil o, fins i tot amb afruitat de «llaminadura (nota 1)». No s’acaba de definir. I ja està bé així.
En rerefons, també podem assenyalar una nota floral fresca. Molt poca cosa però en aquestes circumstàncies, és força adequat: l’ambient més aviat dolç ho requereix.
Crec que podem afirmar que el perfil dominant és el del malt. Amb el temps, el poc llúpol que es notava va desapareixent. (Tinguem en compte que ens estem apropant de la data de consum preferent. És ben possible que les aromes aportades pel llúpol hagin perdut una mica d’entitat). 

Boca 1

El primer que apareix, és l’amargor, bastant intensa tirant a dura i punxeguda. L’aspecte punyent no dura massa i l’amargor adquireix un aspecte més rodó. Malgrat això, es manté una nota tirant a elèctrica.
En contraposició, el cos és més aviat notable i la textura altament vellutada, cosa que compensa bastant bé l’amargor.
Contràriament al que podíem esperar de la fase olfactiva, la cervesa resulta ben atenuada. Els malts caramel·litzats deixen una dolçor residual molt tènue que, en cap moment, arriba a ser ni una mica embafadora.
El final és especialment fresc i balsàmic, al temps que introdueix aromes de pa de pessic i de gra cru.
Com dèiem, els aspectes controvertibles de l’amargor no s’allarguen massa i tot plegat condueix a una IPA d’amargor moderada a forta. Res extrem.
Podem afirmar que la cervesa és altament evolutiva, en especial pel que fa a l’amargor que va i ve amb certa volubilitat. També podem dir que és bastant persistent també per mor de l’amargor.
En general, podem avançar que ens trobem davant d’un savi treball de compensació entre malt i llúpol. No és però un equilibri tranquil. És més un armistici que una pau. 

Nas 2

En aquesta segona passada, els caramels que aportaven la sensació «pastosa» segueixen essent dominants però s’han moderat i ja no són tan fàcilment discernibles.
Podem descriure algun especiat de pebre blanc i de canyella.
Apreciem un lleuger to herbós amb acompanyament lleugerament floral. Notes verdes i blanques (nota 2).
El cítric s’ha retirat cap a la discreció. Segueix movent-se en aspectes de llimona i de mandarina.
Insistint molt, arribaríem a aranja, però ja és un extrem una mica forçat. En realitat, el perfil del malt limita fortament aquesta possible sensació.
El to herbós pot recordar la carxofa o, més vagament, alguna planta grassa.
Molt al final, una nota de fusta.

 

Boca 2

En aquesta segona passada, la cervesa resulta més dolça. L’amargor és quasi immediata i és més punyent i un pèl més dura. No arriba a agressiva, però és bastant intensa. Al mateix temps, es pot apreciar molta frescor.
A la llarga, es torna a manifestar la textura pastosa que ve a compensar favorablement l’amargor. Fan un bon casori. Especialment quan l’efervescència es redueix sensiblement i permet millor l’expressió suau de la textura.
Aquest cop, la persistència de l’amargor és de qualitat més agressiva. Al menys durant una estona relativament llarga. Posteriorment, s’equilibra. 

Apreciacions generals

Una cervesa relativament fàcil de beure i possiblement, de pair. Passa la set amb quelcom de resistència. Però tinc la sensació que tampoc és el seu objectiu.
L’impacte general és notable. No és una cervesa tímida ni deixa indiferent. És un perfil general potent.
La persistència general és també notable. Però es produeix en intensitats moderades. Barreja bé l’amargor, la textura i un pèl de dolçor. Un encert sensorial amb molt bona base tècnica. Funciona bé.
Es tracta d’una cervesa evolutiva, passant de ser dominada alternativament pel malt i pel llúpol. En desordre, val a dir-ho. Ens trobem més davant d’una batalla que d’un equilibri tranquil. Al final, però, arriba una mena d’equilibri.
La fermentació ens deixa la textura i aquella suau dolçor que ajuden a integrar els aspectes més agressius. Un encert tècnic gens menyspreable.
Em queda bastant clar que l’amargor d’aquest llúpol no és gens fàcil de manejar en aquestes intensitats. Malgrat això, el casori aconseguit és força encertat.
En definitiva, tenim al davant un producte amb una harmonia treballosament aconseguida, i en certs aspectes, una mica extrem, però molt ben pensat, molt ben calculat i amb un resultat sensorial ben integrat. 

Nota final.

Aquesta avaluació era especialment important per a nosaltres perquè és una cervesa en la que s'ha fet servir llúpol LOLITA de BioLupulus. En Jordi la va fer precisament per posar en evidència aquest llúpol que és una varietat creada a l'Empordà.
La conclusió que en traiem, és que es tracta d'un llúpol una mica complicat de manejar perquè ofereix perfils contundents.
 
La creació d'aquesta cervesa es discuteix aquí. Hi figuren els estils relacionats BJCP, Red IPA i Brown IPA en versió 2015.
L'avaluació del llúpol sol es tracta aquí.


Nota 1: Butirat d’etil.  
Nota 2: Per entendre’ns, herba i flor blanca.

Cap comentari:

Publica un comentari