Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris American IPA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris American IPA. Mostrar tots els missatges

04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 3 - 21A IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

BJCP 21A. IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

Impressió General

És una Pale Ale americana moderadament robusta, decididament llupolada i amarga, posant en evidència varietats de llúpol modernes Americanes o del Nou món.
En l’equilibri en destaca clarament el llúpol, amb un perfil de fermentació net, acabat sec i net, amb un fons de malt que permet que destaqui l’àmplia gamma del caràcter del llúpol.

Aromes

Aroma entre prominent i intens de llúpol que palesa una o més característiques dels llúpols americans o del nou món com ara, cítrics, florals, resinosos, pi, picant, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Moltes versions duen «dry-hopping» i poden presentar aromes addicionals de llúpol fresc; aquesta característica és desitjable però no necessària. La percepció d’herba ha de ser mínima, si n’hi ha. En el rerefons podem trobar una aroma neta, entre baixa a mig baixa, de gra i de malt. En algunes versions es pot detectar un toc afruitat del llevat, encara que un caràcter neutre en la fermentació també és acceptable. Pot haver-hi una nota restringida d’alcohol; en el millor dels casos, ha de ser mínima. És acceptable qualsevol característica de llúpol americà o del nou món; les noves varietats de llúpols que apareixen contínuament no haurien de condicionar a aquest estil.

Aspecte

El color varia de daurat mitjà a lleugerament ambre-vermellós. Ha de ser transparent, tot i que les versions amb «dry-hopping» sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma blanc a blanquinós amb bona persistència i de mida mitjana.
Aromes en boca
L’Aroma de llúpol és de mitjà a molt alt, i acostuma a ser de llúpol americà o del nou món, amb característiques com ara cítric, floral, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, gerds, meló, etc. Amargor de mitjana a molt alta. L’aroma de malt sol ser baixa a mig baixa i és generalment neta i amb notes de gra i malt tot i que són acceptables aromes de caramel o torrades. També s’accepta un lleuger afruitat derivat del llevat. El final és de sec a mig sec; pot haver-hi una dolçor residual entre baixa i inexistent. L’amargor i el sabor de llúpol poden romandre en el retrogust, però no han de ser massa durs. En les versions més fortes es pot notar un gust d’alcohol lleuger i net. Es poden trobar aromes lleugerament sulfuroses, però la majoria dels exemples no presenten aquest caràcter.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà, amb una textura suau. Carbonatació de mitjana a mitjana-alta. Sense astringència estrident derivada del llúpol. Molt lleugera, l’escalfor de l’alcohol ha de ser suau i no un defecte, i ha d’estar ben integrada en l’estructura general.

Comentaris

Una interpretació moderna i americana de l’històric estil anglès, brouat amb ingredients i actitud americans. Aquest estil és la base de moltes variacions modernes, fins i tot de la Doble IPA més forta així com d’IPAs amb diversos altres ingredients. Aquestes altres IPA normalment s’inscriuen en l’estil IPA Especial. El tractament en barril de fusta és inapropiat en aquest estil; si l’exemplar ofereix un caràcter notable de fusta, cal assignar-lo a la categoria «envellida en fusta» [33].

Història

Habitualment, es considera que el primer exemplar d’aquest estil va ser la Anchor Liberty Ale que es va brouar per primer cop en 1975 usant llúpol Cascada en flor; l’estil s’ha desenvolupat més enllà que la cervesa original. Aquesta, en comparació del que es fa actualment, s’assembla més a una American pale Ale. Les IPAs de fabricació nord-americana d'èpoques anteriors no eren desconegudes (en particular la ben considerada IPA de Ballantine, una cervesa envellida en roure seguint una antiga recepta Anglesa). Aquesta descripció d’aquest estil es basa en els exemples moderns de cervesa artesanal.

Ingredients característics

Malts Pale Ale o de 2-carreres com a base, Llúpols americans o del nou món, llevats americans o anglesos amb un perfil net o lleugerament afruitat. Generalment elaborada en tot malt però macerada a baixes temperatures per obtenir una alta atenuació. Algunes addicions de sucre són acceptables per ajudar a l’atenuació. Utilització de malts Crystal limitada, si se’n vol fer servir, en quantitats elevades poden conduir a un final dolç i a l’enfrontament amb el caràcter del llúpol.

Comparació estilística

Més forta i més altament llupolada que una American Pale Ale [18B]. Comparada amb la IPA Anglesa [12C], té menys caràcter «Anglès» dels malts, llúpols i llevat (menys caramel, pa i torrats, més llupolització americana i/o del nou món que la versió anglesa; conté menys èsters derivats del llevat), menys cos, i sovint es decanta cap al perfil del llúpol. És lleugerament més forta que la majoria d’exemplars. També té menys alcohol que una Doble IPA [22A], però amb una compensació similar.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,014
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 12-28 / 6 – 14
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Alpine Duet, Bell’s Two-Hearted Ale, Fat Heads Head Hunter IPA, Firestone Walker Union Jack, Lagunitas IPA, Russian River Blind Pig IPA, Stone IPA

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Nord_amèrica, Estil_artesanal, família_ipa, amarg, llupolat

Traducció

Josep Mª Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.

06 de juny 2016

Fitxes de degustació - Ausesken - Cat IPA

AUSESKEN CAT IPA 

Dades tècniques

Data de consum preferent 24/12/2016
Lot 323
Alcohol: 6,1%Vol 

Aspecte:

L'ampolla presenta molt de sediment. De moment està decantat.
Escuma de color d'ivori, poc persistent i poc densa.
Cervesa de color de coure fort, ambre clar. Primer surt transparent però ràpidament, el sediment s'escampa fent la cervesa bastant tèrbola. 

Nas

Apareixen olors de resina i, una mica per sota, de taronja.
Les aromes d'oxidació fan la seva entrada. Amb olor de paper.
La fermentació es manifesta entre altres amb una mica de sensació de piruleta o, com es vulgui, de núvol de fira. També podem descriure una mica de diacetil.
En aquest capítol, podem assenyalar també afruitats com préssec i/o albercoc.
Tot el que descrivim es pot descriure amb un fons notablement dolç.
El llúpol introdueix olors d'herba tallada i, com era d'esperar en una IPA americana, fruites tropicals, especialment mango. De la mateixa possible procedència, també podem descriure notes de resines, amb dominant de Pi així com aromes lleugerament cítriques que es poden resoldre en mandarina o taronja.
Insistint una mica, acabem trobant aromes florals fresques i lleugeres (flor blanca). També podríem parlar de perfum de saponària.

Boca

L'efervescència és el primer que es manifesta, de forma fina mentre que en segona instància apareix una amargor inicialment moderada.
El cos apareix com a bastant rodó però enfront a l'atac de l'amargor, queda insuficient.
L'amargor, molt ràpidament s'escala fins a extrems tan astringents que passen a ser elèctrics i picants alhora que els aspectes de resina invadeixen la boca de forma excessiva.
Es poden assenyalar algunes olors d'herba tallada i de tarongina.
El malt es troba desaparegut en combat.

Impressions generals.

Al principi, la cervesa apareix bastant bevible però molt ràpidament, quan apareix la sensació elèctrica, la "bevibilitat" desapareix.
Passa mitjanament la set i resulta refrescant només molt a la llarga.
L'amargor és molt persistent 

Opinió personal

En realitat, tot el que precedeix és poc més que una opinió personal. Però he d'opinar encara més.
A mi em sembla absolutament perfecte, lícit, correcte, divertit i fins i tot desitjable que s'experimenti amb els llúpols. I cadascú és ben lliure de posar en la seva recepta les quantitats de llúpol que li vinguin en gustos i ganes per a aconseguir el perfil que li sembli adient. Així que no parlaré de que pugui estar bé o malament perquè aquesta no seria la discussió correcta. Bo i dolent, com bé i malament, són valoracions absolutes que no fan seriosament al cas en matèria gastronòmica. Altrament, a nivell col·loquial, qualsevol cosa pot ser qualificada de bona o dolenta. No hi ha problema.
Però s'ha de tenir en compte que quan es posa molt de llúpol en la cervesa, es posen olis aromàtics i també resines que, amb l'escalfor, s'isomeritzen i es tornen amargues. I l'amargor és un element extraordinàriament perillós i delicat de gestionar. 
L'amargor pot ser rodona, balsàmica, metàl·lica, dura, punyent, secant i més coses que costa de conjugar bé en grans quantitats. A més, els aspectes del llúpol tenen un casori delicat amb l'aigua. Segons la qualitat d'aquesta darrera, alguns aspectes de l'amargor poden exagerar-se fins a pujar en agulla. 
Posar simplement molt de llúpol en la cervesa sol donar bon resultat sobre tot per atzar. Cal pensar com addicionar-lo, quan, en quines condicions, en quina forma, com separar les addicions, quines aigües es fan servir, segons quina tècnica... i quin resultat volem obtenir. 
A damunt, és convenient conèixer en quin estat està el llúpol que fem servir. I sabem que en aquesta matèria i darrerament, es ven bastant gat per llebre... Escassetat afila l'enginy.
En general, aquestes cerveses solen tenir un perfil aromàtic en nas molt atractiu, perfumat, afruitat, amable però en boca ataquen el bevedor per on menys s'ho espera i li deixa la boca entumida i inútil per un llarg moment.
Al final, el que vull dir és que, en realitat, m'és indiferent que una cervesa sigui especialment amarga o no. El meu gust és el de menys. El que sí podem demanar a una cervesa fortament amarga, és que aquesta amargor tingui sentit en el conjunt i sobre tot, que aquesta amargor, al marge d'intensa, sigui de bona qualitat. I sobre la qualitat de l'amargor, trobareu escrits sobrats en aquest blog.
També entenc que hi ha gent que aprecia l'amargor en forma extrema. I entenc que alguns s'han insensibilitzat a l'amargor a còpia de beure cerveses ibuperlatives. Em sembla perfecte. Només volia indicar que aquests extrems no m'acaben de fer el pes i he volgut explicar perquè.

09 de desembre 2014

Fitxes de degustació - Dehum cervesers - GUNTHER IPA

Dehum cervesers

GUNTHER IPA

Indian Pale Ale brouada al Maresme.
Edició especial IPA Contest 2014 TdB

Presentació: ampolla de 33cl.
Alcohol: 6,5% Vol.
Lot: 17 G-141122
Cad: 04-2015
Brouada el 26-10-2014
Envasada: 22-11-2014
Ingredients:
Malts: Pils, Munich, Cara-Pils Dextrina.
Llúpols: Simcoe i Mosaic.

Nom de la marca.
Aquesta cervesa és una producció casolana. De moment, hem entès que no està previst cap  pas a la professionalitat. Tot i així, per l'alegria, els productors han creat un nom.
Els esmentats productors, han estat imaginant i fabricant tota la maquinària que usen per  a fer cervesa però la imaginació va fallar una mica.
Finalment, no trobant el nom de la maquinària, es van decantar per alguna cosa relacionada amb Humulus Lupulus. D'aquesta designació del llúpol, van aïllar HUM.
Llavors, van pensar que si hi afegien un DE al davant, la cosa semblaria com més de Flandres. Així, la marca va quedar DEHUM, tot junt. "De Hum" hagués estat encara més flamenc i ja no dic "Van Hum" (pronunciar fanhum). Dehum, a casa nostra, s'accentuarà al principi: DEhum. Per fer flamenc, De Hum farà accentuar HUM i semblarà més el que volen. Però això és un detall sense massa importància.
Els nostres amics també van assabentar-se que "hum", en Anglès, es referia a uns sorolls estranys que hom pot sentir als afores de les grans ciutats. Un ZUMZEIG. Això també els va agradar. Les bombes de la màquina fan un soroll que es fica al cap.
Resulta doncs un nom curt i molt gràfic.
Res més.
El rat Penat
El cap de ratpenat, vé del fet que elaboren la cervesa a Cabrera de Mar, just sota el castell de Burriac, i l'amic dissenyador gràfic que tenen va relacionar el zumzeig i amb els possibles ratpenats habitants del castell i també amb les seves llegendes.
El nom de la cervesa
Pel que fa al nom de la cervesa, val a dir que a les seves cerveses els posen nom de personatges de pel·licules de cinema, que hi puguin tenir una relació.
La sèrie americana Apa, Ipa, Doble Ipa rebé doncs noms de personatges de pel·lícules americanes, amb un component de força o resistència del tipus que sigui. Així sortiren la HOLLY APA (Holly és la Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes), la ROY IPA (Ros Batty és Nexus 6 a Blade Runner) iTYLER DIPA (el protagonista de el club de la lucha)
Però la GUNTHER, vé d'una altra història.
Corria per Mataró el mestre brouater de la Biir, en Gunther Bensch. I un dia, fent unes cerveses amb uns amics brouaters casolans de Mataró, els proposa de muntar un concurs amb els ingredients i característiques de cervesa que ell digués. I ell faria de jurat.
La idea els va agradar i d'ací ve el nom.
El subtítol Ipa Contest 2014 es totalment inventat i només fa referència al petit concurs suggerit per en Gunther.

Descripció:

En destapar: 

Forta olor perfumada amb gerani, caramel, llaminadura, herba, resina i menta!!!

Aspecte:

Escuma de color blanc, densa, molt persistent i formant riques garlandes.
Cervesa de color daurat clar gairebé completament transparent.

Nas 1:

No apreciem molta diferència entre l'avaluació amb escuma o sense.
En primer lloc apareixen olors de carxofa, d'herba, de fusta i de caramel poc fet.
De fons trobem un aspecte constant dolç d'aspecte de caramel.
També podem identificar resina, concretament de Pi.
En una mena de segona capa, podem detectar olors de fruites molt dolces però molt fresques. Entenem fruites tropicals.
Ja al final d'aquesta virtual segona capa, trobem olors de saba de gramínia.
També hem de citar tons florals ben presents: gerani d'olor, llessamí i alguna cosa d'espígol i de menta. Tot aquest perfil és molt equilibrat i es barreja molt harmònicament.
Trobem un lleuger fons d'oli de ricina.
I finalment, en una tercera capa, podem descriure olors de préssec i d'albercoc.
Tot plegat, un perfil molt aromàtic, molt atractiu, plaent i prometedor.

Boca 1

Efervescència molt fina, un pèl picantona, molt ben mesurada (bona relació CO2/densitat), justa i fresca.
L'amargor no apareix de seguit, però sí ho fa bastant aviat. al principi es manifesta amb certa timidesa. És persistent, amb un punt lleugerament punyent. L'amargor apareix com bastant rodona.
Apareix un punt com de bicarbonat que, al principi, és desconcertant. Però analitzant bé, podem descriure que es tracta de l'efecte punyent de l'amargor combinada amb una acidesa ni dominant ni secundària. Més aviat subjacent i deguda a l'acidesa intrínseca de la cervesa. La combinació dóna una sensació lleugerament punyent semblant a la que provoca el bicarbonat, però sense la sensació d'escalfor. Ja sé que és com tallar un cabell en quatre en el sentit de la llargada... però és que ens haurem d'anar acostumant a emetre aquesta mena de descripcions cada cop més detallades.
Però seguim amb la cervesa:
La sensació general és que aquesta cervesa és dominada pels aspectes fruitats procedents de llúpols especialment aromàtics i d'una fermentació "alta". Parlaríem de fruites tropicals i de préssec.
També es pot apreciar un considerable perfil dolcet amb aromes caramel·litzades, quelcom de magdalena i d'ensaïmada. Un aspecte que malda per expressar-se a través del potent perfil aromàtic del llúpol.
A la llarga, l'amargor augmenta d'intensitat i la seva qualitat s'arrodoneix. Guanya en qualitat però perd en mesura. Aquesta amargor es revela especialment persistent.
Per sort, la dolçor també persisteix molt amb les aromes de forneria dolça que ja hem citat.
No és una cervesa equilibrada en el sentit que es decanta fortament cap al llúpol en aromes i en gust. És una cervesa bastant amarga tot i que no extrema, relativament fàcil de beure, i que passa bé la set.
La composició és especialment acurada. Pot quedar millor compensada però és més "professional", millor acabada, millor cuidada, que moltes de les que podem trobar al mercat.
Emm queda molt clar que no és el mateix produir 100 litres que 10000. D'acord. Però aquesta cervesa no deixa de ser especialment ben acabada.

Nas 2

En aquesta segona passada el perfil és pràcticament el mateix. Trobem notes d'herba, una nota d'oli fresc, saba, carxofa...
En segón pla podem parlar de resines, un bon punt de fusta i menta.
En una tercera "capa", podríem esmentar notes dolces de caramel poc fet, de magdalena i de sucre lleugerament caramel·litzat.
La nota oliosa es precisa i trobem que està conformada per notes picants de pebre negre, i un bon to de gerani.
I ja que estem en obres de precisió i profunditat, buscant bé, se'ns acosten notes cítriques.

Boca 2

Altre cop, cal descriure una efervescència molt fina, molt ben calculada i lleugerament picanteta.
El cos és lleugerament superior a la mitjana però no es pot parlar de cap corpulència espectacular.
En teló de fons, trobem el perfil dolç amb aromes de magdalena i de caramels poc fets.
En aquesta passada, l'amargor es manifesta de forma menys contundent tot i que es manté força present. A la llarga, va agafant entitat fins a esdevenir dominant i impedir l'aprensió d'altres gustos i aromes. Aquest impediment és una llàstima perquè seria bonic trobar en boca tota la riquesa aromàtica que havíem trobat en nas.
Creiem que ens arriben olors possiblement degudes a la fermentació amb fruites com préssec i maduixa. altres fruites de procedència diversa apareixen també, molt fresques, tropicals, sense cap toc de maduresa avançada. Altre cop, podem citar un to cítric poc perceptible.
Cervesa bastant fàcil de beure (fins i tot per a algú com jo que no sol cultivar cap especial gust per a l'amargor). La composició queda bastant encertada i gens equilibrada.

Impressions generals i comentaris:

1.- Crec que aquesta cervesa és un excel·lent exemple d'American IPA, molt aromàtica i amb molta personalitat. L'objectiu estilístic està perfectament aconseguit.
2.- També cal dir que hem rebut aquesta cervesa en el seu millor estat possible i que no se li pot detectar cap defecte que coneguem. En aquest sentit, ens trobem davant d'una producció molt acurada de finició professional. Especialment cal posar en evidència la quasi total transparència de la GUNTHER, una qualitat poc conreada.
3.- Se'ns acut una discussió sobre la IPA: Antigament, diríem fins i tot que no fa gaire, la IPA era un estil clàssic anglès que integrava, en alguns casos amb molta elegància, la necessitat de generar un producte fort de malt i de llúpol. Precisament la força del llúpol és el que ha suggerit a molts brouaters, casolans i professionals, que el perfil del llúpol de la IPA, que de per ella mateixa es definia com a principal, permetia molts jocs i proves amb el llúpol. D'aquesta llibertat sortiren les versions molt més aromàtiques i menys contingudes de les IPA americanes i totes les versions que, com aquesta que hem provat avui, aposten per un perfil integrat sense la limitació de l'equilibri.
4.- En aquest exemplar doncs, el joc consisteix en un llúpol en sec intens amb aportacions de dos llúpols molt semblants com si la intenció fos fins i tot d'exagerar el perfil aromàtic resultant en la cervesa. En això s'ha aconseguit l'objectiu, com dèiem: la cervesa resulta especialment aromàtica i atractiva.
5.- El problema del llúpol és que és també amarg i que, per tant, les aportacions s'han de calcular molt bé per que tot el que s'introdueixi dins de la cervesa, encara que quedi més o menys extrem, es trobi ben integrat. En això, els amics de Dehum m'han fallat una mica. Però és més culpa meva que d'ells: no sóc amic de cap excés ni tan sols de cap superlativitat en matèria d'amargor. Honestament, no estem davant de cap cervesa "extrema" sinó més aviat d'un producte no-estàndard pel que fa a l'amargor.
6.- al final, doncs, ens trobem davant d'una cervesa molt rica i complexa, refrescant i mesuradament dominada pel perfil del llúpol. Ens hagués agradat un perfil del malt més present (tampoc molt més), un pèl més contundent.
Un producte del geni brouater dels amics del Maresme molt i molt recomanable.

Notes:

Simcoe:

Filiació: pol·linització oberta
Ús en el brouat: aroma i amargor
Aromes: fruita de la Passió, Pi, terra i cítric. Substituïble per: Magnum, Summit
Estils: IPA
Informació addicional: desenvolupat per Yakima Chief Ranches (Estat de Washington-USA) i comercialitzat en 2000
Àcids alfa: 12.0 - 14.0%
Àcids beta: 4.0 - 5.0%
Co-Humulona: 15 - 20%
Total Olis essencials: 2.0 - 2.5 mL / 100g
Myrcen: 60 - 65% del total d'olis !
Humulen: 10 - 15% del total d'olis
Caryophyllen: 5 - 8% del total d'olis
Farnesen: < 1% del total d'olis

Mosaic (HBC 369)

Filiació: Filla de Simcoe. Creuament de Simcoe (YCR14) amb un mascle derivat de Nugget. Comercialitzat en 2012 per The Hop Breeding Co.
Aromes: fruites tropicals, cítric, baies, herba, terra i Pi (balsàmic).
Àcids alfa: 11.5 – 13.5%
Àcids beta: 3.2 – 3.9%
Ràtio alfa/beta: 2.95 – 4.22
Cohumulona: (en % d'àcids alfa): 24 – 26%
Total olis en mls per 100 grams secs: 1.0 – 1.5mL
Myrcen: (en % en total d'olis): 47 - 53%
Caryophyllen: (en % del total d'olis) 5.2 - 7.8%
Humulen: (en % del total d'olis) 13 - 16%
Farnesen: (en % del total d'olis) <1 .0="" br="">

27 de juliol 2014

Fitxa de degustació - Hort del Barret - Caubeen

Hort del Barret

Caubeen

El Caubeen [kɔ ː ː bi n] és una boina d'Irlanda, antigament usat pels camperols. S'ha adoptat per vestir el cap dels regiments irlandesos dels exèrcits britànics i de la Commonwealth. El nom Caubeen" data de finals del segle XVIII irlandès, i literalment significa "barret vell". Es deriva de la paraula cáibín irlandesa, que significa "petit barret", que en si és una forma disminuïda de la CABA, que significa precisament barret.
Foto robada aquí












Una altra cervesa de l'hort del barret i més info sobre el projecte.

La caubeen és una IPA. BJCP. Al nostre blog. Tot i que no és gaire important, la discussió seria de saber si és una IPA anglesa clàssica o una versió americana o exòtica de l'estil. Per ser una IPA anglesa és potser un pèl fosca. Les aromes de llúpol, com ho veurem suggereixen l'ús de llúpols exòtics afruitats que tampoc són típicament americans. en canvi, el perfil de resines sí que s'hi adaptaria. Ho deixarem per una IPA tirant a americana amb tocs tropicals.

Dades tècniques:

Ingredients ?
RGS: 30.012304/B
Lot: 14-78
Cad: 11/03/2015
Alc: 5,5% Vol.
Presentació: ampolla 33cl.

Descripció:

En destapar

Es pot notar molt bé herba fresca, resina, pi, quelcom de pa de pessic i també un no-res cítric.

Aspecte

Escuma de color lleugerament tenyit de bronze, bastant espessa, persistent i formant garlandes.
Cervesa mitjanament tèrbola, de color d'ambre fort, coure.

Nas 1

Es poden identificar molt bé olors d'herba, de resina, de pi i de fulla d'heura. També podríem parlar d'alguna cosa floral enmig d'un perfil de caramel, pa de pessic i ensaïmada.
Es poden trobar notes acaramel·lades, de xiclet així com un to molt lleugerament làctic (no àcid, l'acidesa procedeix d'alguna altra banda).
La nota de xiclet apareix amb tocs de fruites tropicals (pot ser papaia?). el que en canvi costa poc d'identificar és el raïm blanc fresc.
Molt al final, i de forma gairebé oculta, es pot identificar quelcom de SO2. Molt discret, quasi res.
en conjunt, el que domina és el perfil del llúpol. Olfactivament, ens agradaria trobar una mica més de perfil del malt.

Boca 1

Cos entre mitjà i mig fort.
Es poden trobar notes lleugerament àcides combinades amb aromes de raïm blanc.
L'amargor, al principi, és gairebé nul·la. El que es nota en aquest aspecte és una forta aroma de resina que, per sort no es fa ni aspra ni astringent.
Insistint una mica, podem identificar notes de crosta de pa, de caramel i de llaminadura. Podríem parlar de núvol de sucre de fira.
L'efervescència és molt discreta però molt ben compensada tot i que una mica punyent.
Es produeix una bona combinació entre l'acidesa, l'efervescència picant i el cos.
L'amargor es manifesta bastant a la llarga, bastant picant o punyent. La qualitat de l'amargor, quan finalment s'expressa en compleció, te un component punyent que s'imposa i fa que no acaba de ser del tot integrada.
El final passa de mitjanament amarg a notablement amarg amb un final que comporta un aspecte metàl·lic no del tot encertat.
La cervesa és fàcil de beure i imparteix un final una mica sec. És bastant persistent, però aquesta persistència és d'intensitat moderada.

Nas 2

Amb molta escuma
Principalment olors de fulla d'heura i de resina. Forta olor de pi, quelcom de fusta, res de pinassa (la pinassa sol aportar una cosa amelada que no es troba aquí).
Sense escuma
Segueix dominant el perfil del llúpol, principalment amb olors de fulla d'heura trinxada.
Trobo altre cop un toc molt lleuger de fusta (pi) i quelcom més notable de resina. També ens arriba quelcom de terra.
Apreciables notes dolces, possiblement caramels de diversos tipus i/ o possiblement núvol de fira o llaminadura. Es poden confondre les dues coses.
En matèria fruites, citarem poma i raïm, prou evident.

Boca 2

Aquest cop, el primer que es troba és la barreja de dolç (bastant) i àcid (molt poc) així com les aromes de raïm i de poma, aquesta darrera de forma intermitent. El toc dolç conté aromes de pa de pessic i de crosta de pa.
El cos,com abans és entre mitjà i mitjanament fort.
Es forma un molt agradable aspecte balsàmic refrescant que inclou resina i potser tarongina, i menta.
De moment,l'amargor es manifesta molt poc. Però a la llarga es va imposant amb el seu aspecte punyent no del tot encertat així com amb quelcom àcid.
El glop és llarg amb un final sec i punyent. L'acidesa se'm fa un pèl excessiva.

Impressions generals

La cervesa en general és molt fàcilment bevible i digestible.
La composició és bastant complexa, decantada cap al llúpol amb una composició lleugerament descompensada per la qualitat no òptima de l'amargor.
Ens trobem degustant una IPA de factura més aviat americana en la que l'equilibri entre malt i llúpol són el que han de ser, el cos, l'efervescència i fins i tot el color i l'escuma entren còmodament en els cànons de la IPA americana en la que són preceptuals aromes de resines  ide fruites diverses aportades pel llúpol en sec de varietats americanes i/o més exòtiques.

01 d’abril 2014

Fitxes de degustació - Catapulte - Brasseurs du monde - CN

Catapulte

Les Brasseurs du Monde

La broueria:

L'oferta d'aquesta broueria abasta des de les cerveses de passar la set fins a cerveses generoses i fortes. Els brous solen ser 100% naturals a partir d'ordi maltat al qual se li poden afegirt ingredients específics, sempre naturals, que permetin aconseguir l'estil desitjat o una factura de gust particular.  
Les Brasseurs du Monde reuneix entusiastes en el camp de la cervesa. Acumulen més de 40 anys d'experiència en la indústria d'elaboració de la cervesa en microcerveseries. Aquesta experiència els permet trobar ràpidament solucions en resposta a les demandes dels consumidors, que estan canviant constantment.
Les Brasseurs du Monde es troben a Saint Hyacinte, prop de Montreal a Québec.

Contactes:

Les Brasseurs du Monde
6600 Boulevard Choquette
Saint-Hyacinthe, QC J2S 8E1
Téléphone : (450) 250-2611

la cervesa

Dades tècniques:

Presentació: ampolla de 341mL.
Alcohol: 7% Vol.
Cervesa elaborada en col·laboració amb Zulogaarden.
Lot: 670313
Cad: 01/10/2014
Descripció efectuada el 22/03/2014 en el marc del curs del curs d'introducció a jutges BJCP.

Descripció:

En destapar

Fortes olors florals, tocs dolços i quelcom de caramel.
Aspecte:
Escuma molt densa de color blanc, mitjanament persistent.
Cervesa un pèl tèrbola, de color daurat amb llambregades carabassa.

Nas 1

Aromes molt denses amb importants aspectes dolços però no caramel·litzats, o molt poc.
Notes afruitades dolces que, sense quedar massa definides, recorden els nèctars de fruites tropicals. Potser més concretament, guaiaba i mango.
Més en retret es poden endevinar notes discretes de fulla d'heura, quelcom punyent, olors d'herba i també olors de Pi i de Xiprer.
En matèria de malts, ens trobem que queden una mica amagats. Citaríem alguna cosa de farina i de galeta i un toc dolç que ja hem citat però que no sabem en concret a què atribuir-lo.
Al marge de les notes de fruita tropical probablement degudes a llúpols "exòtics", es pot trobar pera. També apareixen respectables notes de llaminadura (núvol de sucre).
En general, el perfil aromàtic en nas és força llaminer.

Boca 1

Primer apareix un toc dolç molt agradable. Acte seguit, apareix l'amargor, no gaire forta, un pèl picant.
L'efervescència és tirant a baixa. El cos és entre mitjà a mitjanament fort.
El toc dolcet persisteix i funciona molt bé com a atenueant de l'amargor que, a la seva vegada, presenta també un cert punt àcid.
Olors de pastisseria dolça i de llaminadura. L'amargor s'acompanya de quelcom de saba, fusta  i sobre tot de resina.
El tast és llarg i principalment amarg. Aquesta amargor és molt curiosa. No és seca però sí que és lleugerament picant i el final és un pèl metàl·lic.
Al principi, la cervesa és molt fàcil de beure. Amb el temps, comença a resistir tot i que segueix essent bastant passadora.
Passa relativament la set.
L'amargor es fa molesta només a la llarga.

Impressions 1

Cervesa molt llarga, evolutiva en l'aspecte amarg que comença moderat i acaba dominant. Dins del que cap, parlaríem d'una cervesa decantada cap a l'amargor però relativament ben compensada.

Nas 2

El malt s'ha fet més evident i ofereix notes de pasta crua, farina, galeta i pa de pessic.
Olors florals i herbals generoses. Cal remarcar la resina de Pi.
També es poden notar olors de cítric que concretaríem en taronja.
Fruites tropicals, especialment nèctar de mango.
Amb la resina ve quelcom de refrescant, quelcom com menta, potser.
No detecto cap defecte aromàtic.
Jo diria que es tracta d'una IPA típicament americana amb molt de llúpol en fred i gens d'aromes sofrades.
Buscant molt, trobaríem una lleugera nota oxidada (pols).
Realment, estem davant d'un aspecte aromàtic molt llaminer i atractiu.

Boca 2

Efervescència molt ajustada, un pèl baixa.
Al principi, l'amargor es revela molt ajustada i s'acompanya de notes lleugerament àcides (quasi res).
Cos mitjà sense més. Potser hauríem de citar un aspecte especialment agradable de l'aigua que fa la cervesa molt passadora i bevible, com una molt bona aigua mineral.
Olors tirant a dolces.
Perfil gairebé equilibrat entre malts i llúpols. Farina, pa de pessic, galeta, ensaïmada, llaminadura, olors florals (gerani), de rosa i de flor de taronger.
També notes de nèctar de fruites tropicals.
Nota molt lleugerament torrada.
El segon tast és menys amarg, igualment picant i també molt persistent.
En general, la cervesa és molt passadora al principi però es va endurint a mesura que l'amargor es va instal·lant.
Nota picant dins de l'amargor molt curiosa.
La composició guanya molt amb un aspecte fresc que recorda la menta (sense fer-ne la olor).
Final amb un toc de rom (alcohol?). Fins ara no s'havia manifestat.

Impressions generals:

Com deiem, pensem que es tracta d'una IPA americana, amb un ric perfil aromàtic probablement degut a unes fortes addicions de llúpols "exòtics" en final de cocció i/i en sec al fermentador. Olfactivament doncs, la cervesa és especialment interessant, llaminera i prometedora.
El perfil del malt és esforçat i treballa bé per tal d'aconseguir els aspectes immoderats del llúpol. Al final, però perd la batalla i, si no fos per la nota mentolada, ens trobaríem altre cop davant d'un producte per a especialistes del llúpol.

Exemple de nota de tast per al Beer Advocate:


•1.- Aspecte:
Cervesa una mica tèrbola, de color daurat fort amb tocs carabassa. Escuma blanca molt densa, mitjanament persistent i formant garlandes importants.
•2.- Aromes nas:
Cervesa molt llaminera, amb tonalitats dolces. El llúpol domina amb olors de fruites tropicals (mango, guaiaba), florals (gerani, rosa, taronger), herbes, fusta, resines, Pi i Xiprer.
El perfil del malt, molt més discret, aporta principalment farina, galeta i pa de pessic. El ferment s’expressa sobre tot amb una agradable olor de llaminadura.
•3.- Aromes boca:
Toc dolç persistent. L’amargor comença fluixa però augmenta. Té una curiosa qualitat picant. Es repeteixen les aromes del nas. Afegiríem alguna cosa d’ensaïmada i cal insistir sobre l’aspecte llaminadura. Hem d’assenyalar un gust lleugerament àcid que acompanya l’amargor. Al final, es pot distingir una nota refrescant mentolada i un agradable aroma de pera. També es poden trobar notes molt discretes de torrat.
•4.- Còrpora:
Cervesa de cos mitjà a mig fort. D'efervescència tirant a fluixa però molt ben ajustada. El tast és llarg i la persistència es fa principalment en amargor. Cervesa que evoluciona. Especialment l’amargor va canviant tot i que, a la llarga, el moviment és ascendent. Repetim l’acidesa, molt fluixa però present.
•5.- Impressions generals:
Cervesa molt aromàtica, molt atractiva olfactivament, bastant decantada cap a les aportacions del llúpol però de factura relativament ben compensada. Passa bé la set i es deixa beure sense massa resistència. El tast molt persistent acaba en una amargor curiosa, ni seca ni metàl·lica però una mica picant. El perfil aromàtic general suggereix una aplicació del mètode de llúpol en sec, per altra banda preceptiu en aquest estil.