Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guia d'estils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guia d'estils. Mostrar tots els missatges

08 de juny 2023

BJCP - 23C Oud Bruin - Vella Marró

23C Oud Bruin (vella marró)

Impressió general

Una cervesa marró d'AF belga, maltosa, envellida i una mica àcida.

Aromes

Una combinació complexa d'èsters afruitats i un ric caràcter de malt. Èsters entre mitjans i mitjanament alts, sovint amb reminiscències de panses, pruna seca, figa, dàtils, cireres negres i prunes. Caràcter de caramel, toffee, taronja, melassa o xocolata entre mig-baix i mig-alt. Es poden trobar fenols especiats en baixes quantitats per a la complexitat. Pot aparèixer un caràcter d'espirituós que generalment denota un exemplar envellit. Es pot trobar un aspecte àcid baix que pot augmentar modestament amb la maduració, però no hauria d'augmentar fins a donar un caràcter acètic/avinagrat. Cap aroma de llúpol. El diacetil només es percep en quantitats molt mínimes, i si es dóna, com una aroma complementària.

Aspecte

Vermell-marró fosc a marró. Bona transparència. Retenció de cap d'escuma mitjà. Escuma de color d'ivori a lleugerament colrada.

Aromes en boca

Complexitat de malt i d’afruitats. Típicament també algun caràcter de caramel. Afruitat entre mitjà i mig-alt que inclou habitualment fruites fosques o dessecades com pansa, prunes seques, figa, dàtil, cirera negra o prunes.  Caràcter maltós de caramel, toffee, taronja, melassa o xocolata. Es poden trobar fenols especiats en baixes quantitats per a la complexitat. Una lleugera acidesa sovint esdevé més pronunciada en exemplars ben madurats alhora que un caràcter d'espirituós, tot plegat produint un perfil dolç-i-àcid. L'acidesa no hauria d'augmentar fins a donar un caràcter acètic/avinagrat. No hi ha aroma de llúpol. Una lleugera oxidació és acceptable per afegir complexitat. El diacetil només es percep en molt baixa intensitat, i si es nota, en forma d'aroma complementària. Equilibri decantat cap al malt però amb presència d’afruitats i d'acidesa. Final dolç i àcid.

Còrpora

Cos entre mitjà i mig-ple. Carbonatació entre baixa i moderada. Cap astringència.

Comentaris

Es poden donar llargues maduracions i barreges d'exemplars joves i vells. Això afegeix suavitat i complexitat i compensa qualsevol caràcter dur o àcid. Aquest estil inclou una bona maduració de manera que els exemplars amb edat es consideren superiors als joves. Així com en els Làmbic de fruita, l'Oud Bruin es pot fer servir com a base de cerveses aromatitzades amb fruita com la Kriek (cireres) o la Frambozen (gerd) tot i que aquestes haurien de ser incloses en els estils clàssics de les cerveses de fruita (Classic-Style Fruit Beer category[29]).

Història

Una tradició «old ale» pròpia de l'Est de Flandres, tipificada pels productes de la broueria Liefmans (ara propietat de Riva) que té les seves arrels en els segle XVII. Històricament brouada com a «provisie bier» (cervesa de guarda) que desenvolupava acidesa a mesura que envellia. Aquestes cerveses eren típicament més àcides que els exemplars comercials actuals. Mentre que les Ales Roges de Flandes són envellides en roure, les Velles Brunes són envellides «en calent» en acer inoxidable.

Ingredients característics

Una base de malt Pils amb quantitats judicioses de malts foscos Cara i una mica de malt negre o torrat. Sovint inclou blat de moro. Són típics els llúpols baixos en àcids alfa continentals (cal evitar els que són alts en àcids alfa o els llúpols característics americans).
Saccharomyces, Lactobacil·lus (i Acetobàcter) contribueixen a la fermentació i a les aromes finals. El Lactobacil·lus no ofereix una bona resposta als alts nivells d'alcohol. És típica l'aigua rica en carbonats de la seva regió d'origen i farà de tampó (buffer) amb l'acidesa dels malts foscos i de l'àcid làctic. El Magnesi de l'aigua accentua l'acidesa.

Comparació estilística

Aquestes cerveses es distingeixen de les Roges de Flandes [23B] amb un caràcter més profund del malt. La Vella Bruna és menys acètica i més maltosa que la Roja de Flandes i les aromes de fruita es decanten més cap al malt.

Dades tècniques

DI: 1.040 – 1.074
DF: 1.008 – 1.012
IBUs: 20 – 25
EBC: 30 - 44 (SRM: 15 – 22)
Alc.: 4,0 – 8,0 %Vol.

Exemples comercials

Cuvée des Jacobins Rouge, Duchesse de Bourgogne, Rodenbach Grand Cru, Rodenbach Klassiek, Vichtenaar Flemish Ale

Etiquetes

graduació_estàndard, color_fosc, alta_fermentació, Oest_Europa, estil_tradicional, família_àcid, AF, maltós, àcid

Traducció

Albert Barrachina Robert 

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquest text és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia dels estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

04 de maig 2023

Les IPA al BJCP - 11 - 21C - IPA tèrbola- Hazy IPA

BJCP 21C. IPA TÈRBOLA - HAZY IPA

Impressió General

Una IPA americana [21A] amb flavors i aromes intensos de fruita, un cos lleuger i un tacte suau en boca. És sovint opaca amb una substancial terbolesa. Es percep menys amarga que les IPA tradicionals, però és sempre massivament dominada pel llúpol.

Aromes

Intens aroma de llúpol, amb fruites de pinyol, fruites tropicals, cítrics o altres qualitats afruitades; no és herbosa ni aporta aromes de plantes aromàtiques. Perfil del malt net, neutre, amb tons de gra o lleuger de pa en el rerefons. Ni caramels, ni torrats. L’absència de qualsevol caràcter de malt seria una falta. Caràcter de fermentació entre neutre i afruitat. Els èsters de la fermentació o dels llúpols  no haurien d’arribar a crear un conflicte en el conjunt. Les aromes cremosa, mantegosa o àcida serien inapropiades. Opcionalment, seria acceptable una lleugera nota d’alcohol.

Aspecte

El color va des de palla fins a ambre molt clar, de vegades amb un to ataronjat. Tèrbola, sovint opaca.  No hauria de ser «nuvolosa» ni «enfosquida». L’opacitat pot afegir una «lluentor» a la cervesa i provocar que el color sembli més fosc. Qualsevol engruna de llúpol flotant visible, grumolls de llevat o altres partícules és una falta. Cap d’escuma blanc mitjà a rocós, semblant a una merenga, amb una retenció alta a molt alta.

Aromes en boca

Sabor afruitat de llúpol entre alt i molt alt; mateixos descriptors que en aroma. Sabor de malt, de baix a mitjà, mateixos descriptors que l'aroma. Amargor percebuda de baixa a mig-alta, sovint emmascarada pel cos més rodó. El final és suau, entre una mica sec i mitjà. El caràcter de llúpol en el postgust no ha de ser punyent ni aspre. Perfil de fermentació, de neutre a afruitat, favorable al llúpol. La cervesa no hauria de ser dolça, tot i que, a vegades, els nivells alts d'èster i una amargor més baixa poden impartir aquesta impressió. Sabor d'alcohol de fons, opcional.

Còrpora

Cos mitjà a mig-fort. Carbonatació mitjana. Suau. Sense duresa (aspror). Opcionalment, es pot trobar una lleugera escalfor de l’alcohol. En boca, la cervesa no hauria d’impartir cap sensació cremosa o viscosa, ni cap toc àcid o una textura de midó cru.

Comentaris

També es coneix com a IPA de Nova Anglaterra (New England IPA) o NEIPA. Aquest estil és conegut per l’èmfasi que posa en el llúpol d’addicions tardanes, especialment en llúpol-en-sec (dry hopping). Aquestes addicions es fan amb llúpols amb caràcter de fruita tropical que atorga el seu característic aspecte «sucós» a l’estil. Els exemplars pesats que suggereixen batuts de llet, cremes o batuts de fruites estan fora d'aquest estil; Les IPA han de ser sempre begudes. La terbolesa prové del llúpol-en-sec, no del llevat en suspensió, de la coagulació de midons o d’altres tècniques; És desitjable una brillantor borrosa, no un embolic tèrbol de farinetes.

Història

Un estil modern de cervesa artesanal originari de la regió de Nova Anglaterra dels Estats Units com a variant nord-americana de la IPA. Es creu que la Heady Topper de Alchemist va ser la inspiració original quan l'estil va créixer en popularitat durant la dècada de 2010. L'estil continua evolucionant, inclosa una tendència cap a una menor amargor i utilitzant l'estil com a base per a altres addicions.

Ingredients característics

Engranada com la d’una IPA americana [21A], però amb més flocs de cereals i menys caramel o malts especials. Llúpols americans o del Nou Món amb característiques afruitades. Llevat neutre o que produeixi lleugeres quantitats d’èsters. Aigua ben compensada o decantada cap als clorurs.
Abundant llúpol-en-sec, en part introduït durant la fermentació activa, utilitzant una varietat de dosis de llupolització i temperatures per emfatitzar la profunditat de l'aroma i el sabor del llúpol per damunt de l'amargor. La biotransformació dels olis de llúpol durant la fermentació augmenta la profunditat i la complexitat del fruitat.

Comparació estilística

Ofereix una sensació en boca més plena i suau, una expressió de llúpol tardà més fruitada, una compensació d'amargor percebuda més restringida i un aspecte més fosc que l'IPA americana [21A]. Moltes IPA americanes modernes són afruitades i una mica tèrboles. Els exemplars amb un acabat sec i vivaç, a tot estirar de cos mitjà i una alta percepció d'amargor s'han d’inscriure com a IPA americana [21A]. Les cerveses amb addicions notables de fruita, lactosa, vainilla, etc. per augmentar el caràcter afruitat i suau han de ser inscrites en una categoria d'especialitat definida pels additius (per exemple, 29A Fruit Beer, 29C Specialty Fruit Beer, 30D Specialty Spice Beer).

Dades tècniques

D.I. - 1,060 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,015
Amargor (IBU) - 25 - 60
Color EBC/SRM - 6 - 14 /  3 – 7
Alcohol - 6 – 9 %Vol.

Exemples comercials

Belching Beaver Hazers Gonna Haze, Hill Farmstead Susan, Other Half Green Diamonds Double IPA, Pinthouse Electric Jellyfish, Tree House Julius, Trillium Congress Street, WeldWerks Juicy Bits

Etiquetes

alta_graduació, color_pàl·lid, AF, alta_fermentació, Nordamèrica, estil_artesanal, família_IPA, amarga, llupolada

Traducció

Albert Barrachina Robert 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie sobre IPA's és la traducció al Català dels originals de la Guia del BJCP que són propietat del BJCP. El BJCP difon la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 10 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA blanca - White IPA

Specialty IPA - IPA Blanca - White IPA

Impressions generals

Una versió fruitada, especiada i refrescant d’una American IPA, però amb un color més clar, menys cos i amb el singular caràcter del llevat i/o addicions especiades d’una Witbier Belga.

Aromes

Moderats èsters fruitats – Plàtan, cítrics i potser albercoc. Pot contenir aromes especiades de suaus a moderades com ara de coriandre o pebre, resultants d’addicions reals i/o de llevats belgues. L’aroma de llúpol és moderadament baixa a mitjana. Normalment, s’utilitzen llúpols americans i del nou món amb aromes de fruita de pinyol, cítrics i tropical. Els èsters i espècies poden reduir la percepció de l’aroma del llúpol. Hi pot haver lleugers fenols de clau d'espècia.

Aspecte

De pàl·lid a profund color daurat, típicament tèrbola. Cap d’escuma blanc i moderadament dens i ample que sol perdurar.

Aromes en boca

Lleuger gust de malt, potser una mica de pa. Els èsters fruitats són de moderats a alts, amb sabors cítrics similars a aranja i taronja, o fruita de pinyol com l’albercoc. A vegades hi ha sabors semblants a plàtan. El gust de llúpol és de mig-baix a mig-alt amb aspectes cítrics o fruitats. Hi pot haver alguns sabors especiats de clau d’olor derivats dels llevats belgues. Poden trobar-se també sabors de coriandre i pell de taronja. L'amargor és alta, cosa que condueix a un final refrescant i moderadament sec.

Còrpora

Cos mig-lleuger amb carbonatació mitjana a mig-alta. Normalment, sense astringències, tot i que alguns exemplars fortament especiats poden presentar una lleugera astringència.

Comentaris

Una interpretació de cervesa artesana d’una American IPA encreuada amb una Witbier

Història

Els cervesers artesans americans van desenvolupar aquest estil com una cervesa de sessió (baixa graduació) d’estiu/hivern que atraigués igualment els consumidors de Witbier i IPA.

Ingredients característics

Malts pale i de blat, llevat belga, llúpols cítrics americans.

Comparació estilística

Similar a l’estil de les Belgian Wit excepte per l’alt nivell de llupolització semblant al d’una American IPA. Amarga i llupolada com una IPA però fruitada, especiada i lleugera com la Wit. Habitualment, l’aroma i el sabor del llúpol no són tan dominants com en una American IPA.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,065
D.F. - 1,010 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 10-16 / 5-8
Alcohol - 5,5 – 7,0 %Vol.

Exemples comercials

Blue Point White IPA, Deschutes Chainbreaker IPA, Harpoon The Long Thaw, New Belgium Accumulation

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, Nord_amèrica, estil_artesanal, família_IPA,  especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 9 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA -IPA de sègol - Rye IPA

 Specialty IPA - IPA de Sègol - Rye IPA

Impressions generals

Una Pale Ale Americana (American Pale Ale) moderadament forta, decididament amarga i llupolada que posa en evidència varietats modernes de llúpols Americans i del Nou Món així com el malt de sègol. L'equilibri es decanta cap als llúpols, amb un perfil de fermentació net, un final sec i amb un suport net de malts que dóna via lliure a un treball creatiu sobre els llúpols.

Aromes

Aroma de llúpol de prominent a intensa que posa en evidència una o més característiques de llúpols americans o del nou món, com ara cítriques, florals, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Moltes versions són fetes amb llúpol-en-sec (dry-hopping) i poden presentar una aroma fresca addicional de llúpol; això és desitjable, però no és indispensable. El caràcter herbós ha de ser mínim, en cas d'haver-n'hi. Pot tenir una baixa aroma pebrada del malt de sègol. En el rerefons, es pot trobar una aroma de gra/malt neta entre baixa i mig-baixa. En algunes versions es poden detectar èsters afruitats del llevat tot i que un caràcter de fermentació net també és acceptable. Pot presentar notes d'alcohol restringides, però aquest caràcter ha de ser mínim. És acceptable qualsevol llúpol americà o del nou món. Es posen contínuament noves varietats de llúpol al mercat i no s’ha de restringir l’ús d'aquestes noves varietats de llúpols en aquest estil.

Aspecte

El color varia des de mig-daurat a vermell-ambre clar. Hauria de ser transparent, tot i que les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma de mida mitjana i amb bona retenció i de color entre blanquinós i crema

Aromes en boca

L’Aroma de llúpol és entre mitjà i molt alt, i sol presentar un caràcter de llúpol Americà o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a molt alta. El sabor de malt sol ser baix a mig-baix i generalment net de gra/malt tot i que poden haver-hi sabors lleugers de caramel o torrats. S’accepta un baix nivell d’èsters fruitats derivats del llevat tot i que no és indispensable. El malt de sègol contribueix a un final sec. La dolçor residual sol ser de baixa a inexistent. L’Amargor, el gust de llúpol, i la sequedat poden persistir en el regust, però no han de ser massa forts. En les versions de més graduació, es pot observar un gust net d'alcohol molt lleuger.

Còrpora

Cos mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni aspror derivades del llúpol. Una molt lleugera escalfor d’alcohol no serà una falta si aquesta no afecta en l'equilibri general.

Comentaris

Una variació moderna de cervesa artesana Americana de les American IPA. El caràcter de sègol hauria de ser identificable. En cas contrari, l’exemplar entrarà en la categoria d’IPA americana. El roure és inadequat en aquest estil; si presenta un caràcter notable de roure, llavors s’haurà d’inscriure l’exemplar en la categoria de Wood-Aged (envellit en fusta).

Història

Mirant d’afegir complexitat i varietat a les seves IPAs, els brouaters artesans i casolans van substituir una porció del seu malt base per malt de sègol. Les Rye IPAs, RyePas o RIPAs han trobat un lloc en les rotacions estacionals d'algunes broueries artesanes.

Ingredients característics

Malt Pale ale o malt d'ordi de dues carreres com a base, entre un 15 i 20% de malt de sègol, llúpols americans o del Nou món, llevats americans o anglesos amb un perfil net o lleugerament afruitats. Generalment, tot malt, però macerat a temperatures baixes per obtenir una alta atenuació. S’admeten les addicions de sucres per ajudar a l’atenuació. El caràcter de l’aigua varia des de tova a moderadament sulfatada. La utilització de malts Crystal és restringida, si se'n fa servir, perquè les altes quantitats d'aquests malts poden conduir a un final dolç i xocar amb el caràcter del llúpol.

Comparació estilística

Més seca i lleugerament més especiada que una IPA Americana (American IPA-21A). L’amargor i l'especiat del sègol perduren més que en una IPA Americana (American IPA). No ha de tenir l’intens caràcter de malt de sègol d’una Roggenbier [Cat. 27. Cerveses històriques]. Alguns exemplars són forts com una Doble IPA [22A].

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,075
D.F. - 1,008 – 1,014
Amargor (IBU) - 50 – 75
Color EBC/SRM - 12 – 28 /  6 – 14
Alcohol - 5,5 – 8,0 %Vol.

Exemples comercials

Arcadia Sky High Rye, Bear Republic Hop Rod Rye, Founders Reds Rye, Great Lakes Rye of the Tiger, Sierra Nevada Ruthless Rye

Etiquetes

Alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA,  especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 8 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA -IPA roja - Red IPA

 Specialty IPA - IPA Roja - Red IPA

Impressions generals

Notable caràcter de llúpol, amarga, i moderadament forta com una IPA Americana (American IPA-21A), amb algun punt de caramel, toffee, i/o fruita de bosc (fosca) derivat dels malts. El fet de tenir un final sec i ser lleugera de cos la fa molt bevible, una Red IPA és una mica més aromàtica i maltosa que una IPA Americana (American IPA - 20A) sense ser dolça ni pesada.

Aromes

Aromes fresques de llúpol de moderades a fortes en les quals apareixen una o més característiques dels llúpols americans o del nou món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resina, etc. Moltes versions amb llúpol-en-sec (dry hopping) poden oferir una aroma fresca de llúpol suplementària. Això és desitjable però no indispensable. Pot presentar un toc herbós, però ha de ser mínim, si se’n troba. Aromes mig-baixes a mitjanes de dolç/malt ben mesclades amb la selecció de llúpols, que sovint introdueixen notes de caramel, toffee, torrat, i/o fruits del bosc. En algunes versions també es poden detectar èsters fruitats derivats del llevat, tot i que un caràcter de fermentació neutre també seria acceptable. Es pot notar una nota discreta d’alcohol, però en el millor dels casos, la seva expressió hauria de ser mínima. Qualsevol varietat de llúpols americans o del nou món és acceptable. Es continuen de crear noves varietats de llúpol i no haurien de limitar aquest estil.

Aspecte

El color varia des d’un lleuger vermellós-ambre a vermell-coure fosc. Hauria de ser transparent, tot i que les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma de mida mitjana i amb bona retenció, de color entre blanquinós i crema.

Aromes en boca

El sabor de llúpol és de mitjà a molt alt, i hauria de posar en evidència caràcters de llúpols Americans i del Nou Món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. L’amargor del llúpol és entre mig-alta i molt alta. El gust de malts hauria de ser mig-baix a mitjà, i generalment sol ser net però amb el dolç dels malts per davant amb gustos de malts caramel mig-fosc, toffee, torrats i/o fruits del bosc. El caràcter dels malts i llúpols seleccionats s’han de complementar i potenciar els uns als altres. No han de xocar. El nivell del gust de malt no hauria de mitigar l’amargor ni el gust del llúpol. S’accepten baixos nivells d’èsters fruitats derivats del llevat. Final entre sec i mig-sec. La dolçor residual ha de ser entre mig-baixa i inexistent. L’amargor i les aromes de llúpol haurien de perdurar en el regust, però no haurien de ser dures/aspres. Un sabor lleuger i net d’alcohol pot aparèixer en les versions de més graduació.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències aspres derivades del llúpol. Una molt lleugera escalfor d’alcohol no serà un error si aquesta no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les American Amber Ales [19A] o les Double Red Ales. És més llupolada i forta que els productes convencionals, però manté la bevibilitat evitant sabors dolços o un cos i final pesats.

Història

Un estil modern de cervesa artesana Americana, basat en l’American IPA (21A), però amb els sabors d’una American Amber Ale (19A).

Ingredients característics

Similar a les IPA Americanes (American IPA - 21A), però amb malts Crystal de color mitjà o fosc. Es poden fer servir malts amb aspectes lleugerament torrats. Poden utilitzar-se adjuncions de sucres. Llúpols Americans i del Nou Món amb aspectes tropicals, fruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – s’han de complementar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Diferència similar a la que hi ha entre una Cervesa Ambre Americana (Amber Ale Americana - 19A) i una Pale Ale Americana (18B). La IPA Roja (Red IPA) diferirà d'una IPA Americana (American IPA) mitjançant l'addició d'alguns malts Crystal foscos que afegiran una mica més de dolçor, amb un equilibri que tendirà preferentment cap a més encaramel·lat i una base de fruita del bosc. Una IPA Roja (Red IPA) difereix d'una Ale Forta Americana (American Strong Ale - 22B) en el fet que el perfil de malts és menys intens i hi ha menys cos. Una IPA Roja (Red IPA) ha de tenir l’equilibri d’una IPA i no la tendència cap a un caràcter de malt similar al de les Barleywine. Una IPA Roja és com una Ale Ambre Americana però més forta, i més llupolada i amb un final característic sec, un cos mig-lleuger, i un final fort amb caràcter de llúpol.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Green Flash Hop Head Red Double Red IPA (double), Midnight Sun Sockeye Red, Sierra Nevada Flipside Red IPA, Summit Horizon Red IPA, Odell Runoff Red IPA, JK-Lolita in Red

Etiquetes

alta_graduació, color_ambre, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 7 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA marró- Brown IPA

 Specialty IPA - IPA marró - Brown IPA

Impressions generals

Llupolada, amarga, i moderadament forta com una IPA americana (American IPA - 21A), però amb un caràcter de malts amb aromes de caramel, xocolata, toffee i fruites fosques com una Cervesa AF americana (American Brown Ale-19C). El fet de tenir un final sec i de ser lleugera de cos la fa molt bevible. Una IPA Marró (Brown IPA) sol tenir una mica més de gust de malts que una IPA Americana (American IPA) sense arribar a ser dolça ni pesada.

Aspecte

El color varia de vermellós-marró a marró fosc, però no negre. Sovint opaca. Però pot ser transparent en cas que es pugui apreciar. Les versions no filtrades amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser més tèrboles. Escuma mitjana de color de crema a colrat amb bona retenció.

Aromes

Aroma fresc de llúpol de moderat a moderadament-alt que ofereix una o més característiques dels llúpols Americans o del Nou Món, com ara fruita tropical, fruita de pinyol, cítrics, florals, especiats, baies, meló, pi, resinós, etc. Moltes versions duen llúpol-en-sec (dry-hopping) i tenen un aroma fresc de llúpol addicional; això és desitjable però no essencial. Les aromes herboses han de ser mínimes en cas que n'hi hagi. Pot haver-hi una aroma dolça dels malts entre mig-baixa i mitjana que combina bé amb la selecció de llúpols, i sovint ofereix caràcters de xocolata, nous, caramel fosc, toffee, pa torrat i/o fruita fosca. En algunes versions es poden detectar també èsters fruitats derivats del llevat. Tanmateix, un caràcter de fermentació neutre és també acceptable. Pot presentar alguna restringida nota d’alcohol tot i que aquest caràcter ha de ser mínim. Qualsevol caràcter de llúpols americans i del nou món és acceptable; les varietats de llúpols nous no s’haurien de restringir en aquest estil.

Aromes en boca

El gust de llúpol va de mitjà a alt, i hauria de presentar un caràcter de llúpols americans o del nou món, com ara cítric, floral, pi, resina, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Amargor del llúpol de mig-alta a alta. El gust dels malts ha de ser de mig-baix a mitjà, i generalment és net però amb la dolçor dels malts per davant. Gustos tenen aspectes com ara de xocolata amb llet, cacau, toffee, nous, pa de pessic, caramel fosc, pa torrat i/o fruits foscos. El caràcter de l’elecció dels malts i la selecció de llúpols han de complementar-se i enllaçar l’un a l’altre, no xocar. El nivell de gust dels malts gairebé ha d'equilibrar-se amb l'amargor i aromes del llúpol. Un petit aspecte fruitat tel llevat és acceptable, però no és indispensable. Final de sec a mitjà; la dolçor residual ha de ser mig-baixa a nul·la. L’amargor i el sabor de llúpol poden persistir en el regust, però no ha de ser aspre. En les versions de més graduació, pot apreciar-se un gust net d'alcohol molt suau. No s'haurien de notar gustos torrefactes, cremats, o aspre-amargs.

Còrpora

Cos de mig-lleuger a mitjà, amb una textura suau. Carbonatació mitjana a mig-alta. Sense astringències ni asprors derivades del llúpol. Una molt lleugera i suau escalfor d'alcohol no és cap error si no afecta l'equilibri general.

Comentaris

Prèviament, podria haver estat un subgènere de les Cerveses d'AF Marrons Americanes (American Brown Ales - 19C). Amb més caràcter de llúpol i amb més graduació que els productes «normals», però mantenint-ne la «bevibilitat» essencial tot evitant les aromes dolces o un cos o final massa pesat. Els llúpols i el malt es poden combinar per generar interessants interaccions.

Història

Un nom més modern de cervesa artesanal per a un estil que ha estat popular entre els brouaters casolans dels Estats Units, quan era conegut com una American Brown Ale amb fort caràcter de llúpol o de vegades Texas Brown Ale (malgrat els seus orígens californians).

Ingredients característics

Similar als de l’American IPA [21A], però amb l’ús de malts Crystal de colors mitjans a foscos, malts de tipus xocolata lleugerament torrats, o altres malts de colors entremitjos. Es poden fer servir adjuncions de sucres, incloent-hi sucre morè. Llúpols americans o del nou món en afinament, amb aspectes tropicals, afruitats, cítrics, pi, baies o meló. L’elecció dels llúpols i el caràcter dels malts és sinèrgic – realment han de combinar els uns als altres, mai xocar.

Comparació estilística

Una versió més forta i amarga de les American Brown Ale [19C], amb l'equilibri d’una American IPA [21A].
Dades tècniques
D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,016
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 22–38 / 11–19
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Dogfish Head Indian Brown Ale, Grand Teton Bitch Creek, Harpoon Brown IPA, Russian River Janet’s Brown Ale

Etiquetes

amarga, estil_artesà, color_fosc, alta_graduació, caràcter_de_llúpol, família_IPA, Nordamèrica, família_cerveses_especials, Alta_fermentació, AF.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 6 - 21A IPA ESPECIALS - SPECIALTY IPA - IPA negra- Black IPA

 Specialty IPA- IPA Negra - Black IPA

Impressions generals

Una cervesa amb la sequedat i l’equilibri decantats cap al llúpol així com amb el gust característic d’una American IPA, només que més fosca en color – però sense gustos torrats o cremats massa forts. El sabor dels malts foscos ha de ser suau i de suport, no un component major del sabor. La bevibilitat és la característica-clau.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a alt, sovint amb caràcter tropical, de fruita de pinyol, cítric o de pi. Pot tenir aromes addicionals florals, herbosos o de gespa, en les versions en Llúpol-en-sec (Dry-Hopping), tot i que no és indispensable. Aromes dels malts negres de molt baixes a moderades, que opcionalment poden incloure notes molt lleugeres de xocolata, cafè o torrat. En el rerefons es pot trobar alguna dolçor neta de malt caramel·litzada. Es pot detectar també, en algunes versions, un caràcter afruitat que poden procedir dels èsters o del llúpol, tot i que un caràcter neutre de la fermentació seria també acceptable.

Aspecte

El color varia de marró a negre. Ha de ser transparent, encara que les versions amb llúpol-en-sec (Dry-hopping) no filtrades poden ser una mica tèrboles. Si és opaca no hauria de ser «tenebrosa». Bona retenció d’escuma de color bronze clar a bronze.

Aromes en boca

Sabor de llúpol de mig baix a alt, amb aspectes tropical, de fruita de pinyol, de Meló, cítric, baies, pinós o resinós. Amargor de llúpol de mig-alta a molt-alta, encara que els malts foscos poden incentivar l'amargor percebuda. El sabor base de malt és generalment net i d'intensitat de baixa a mitjana, i opcionalment, pot tenir lleugers sabors de caramel i toffee. Els sabors de malts negres són de baixos a mig-baixos. Es poden percebre sabors lleugers de xocolata i cafè, però les notes torrefactes no han de ser intenses, cendroses o cremades, i no han de xocar amb el llúpol. S’accepta un afruitat entre baix i moderat (derivat del llevat o del llúpol), però no és indispensable. Final sec o lleugerament semisec. El final pot incloure un lleuger caràcter torrefacte que contribueix a la percepció de sequedat, tot i que tampoc és obligatori. L'amargor pot romandre al regust, tanmateix no ha de ser massa agressiva. En les versions més fortes podem observar algun sabor net d’alcohols.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà, sense astringències significatives dels llúpols o dels malts (especialment) torrats. Les versions amb llúpol-en-sec (dry-hopping) poden ser una mica resinoses. Carbonatació mitjana. Pot presentar una mica de cremositat tot i que no és indispensable. Es pot notar alguna escalfor suau de l’alcohol en algunes versions més fortes (però no en totes).
Comentaris
La majoria d’exemples tenen una graduació alcohòlica estàndard. Els exemples de més graduació poden a vegades recordar les contundents i llupolades Porters si són molt extremes, cosa que perjudica la seva bevibilitat. Els llúpols i els malts es poden combinar per produir interaccions interessants.

Història

Una variant de l’estil American IPA [21A]. Comercialitzada per primer cop per Greg Noonan com a Blackwatch IPA als voltants del 1990. Popularitzada al Nord-oest del pacífic i el sud de Califòrnia als Estats Units a principi-mitjans dels anys 2000. Aquest estil també és conegut com a Cascadian Dark Ale (CDA), Principalment a la part Nord-oest del Pacífic.

Ingredients característics

Malts torrats sense amargor (debittered) per al color i una mica per l'aroma, però sense aspectes aspres ni cremats. Llúpols de varietats americanes o del Nou Món que no xoquen amb els malts torrats. Les característiques de llupolat citades són típiques d'aquest tipus de llúpols. Són possibles altres característiques, especialment si procedeixen de noves varietats de llúpol.

Comparació estilística

L'equilibri i la impressió general són d’una American IPA o Doble IPA amb un moderat color fosc similar al que es pot observar en la Schwarzbier [8B]. No tan torrefacta i/o cremada com una Stout o Porter Americana, amb menys cos i més suau i bevible que aquestes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,085
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 50 – 90
Color EBC/SRM - 50–80 / 25–40
Alcohol - 5,5 – 9,0 %Vol.

Exemples comercials

21st Amendment Back in Black (standard), Deschutes Hop in the Dark CDA (standard), Rogue Dad’s Little Helper (standard), Southern Tier Iniquity (double), Widmer Pitch Black IPA (standard)

Etiquetes

alta_graduació, color_fosc, alta_fermentació, AF, Nord_Amèrica, estil_artesanal, família_IPA, especialitats, amarga, llupolada.

Traducció

Josep Maria Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 3 - 21A IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

BJCP 21A. IPA AMERICANA - AMERICAN IPA

Impressió General

És una Pale Ale americana moderadament robusta, decididament llupolada i amarga, posant en evidència varietats de llúpol modernes Americanes o del Nou món.
En l’equilibri en destaca clarament el llúpol, amb un perfil de fermentació net, acabat sec i net, amb un fons de malt que permet que destaqui l’àmplia gamma del caràcter del llúpol.

Aromes

Aroma entre prominent i intens de llúpol que palesa una o més característiques dels llúpols americans o del nou món com ara, cítrics, florals, resinosos, pi, picant, fruita tropical, fruita de pinyol, baies, meló, etc. Moltes versions duen «dry-hopping» i poden presentar aromes addicionals de llúpol fresc; aquesta característica és desitjable però no necessària. La percepció d’herba ha de ser mínima, si n’hi ha. En el rerefons podem trobar una aroma neta, entre baixa a mig baixa, de gra i de malt. En algunes versions es pot detectar un toc afruitat del llevat, encara que un caràcter neutre en la fermentació també és acceptable. Pot haver-hi una nota restringida d’alcohol; en el millor dels casos, ha de ser mínima. És acceptable qualsevol característica de llúpol americà o del nou món; les noves varietats de llúpols que apareixen contínuament no haurien de condicionar a aquest estil.

Aspecte

El color varia de daurat mitjà a lleugerament ambre-vermellós. Ha de ser transparent, tot i que les versions amb «dry-hopping» sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma blanc a blanquinós amb bona persistència i de mida mitjana.
Aromes en boca
L’Aroma de llúpol és de mitjà a molt alt, i acostuma a ser de llúpol americà o del nou món, amb característiques com ara cítric, floral, pi, resinós, especiat, fruita tropical, fruita de pinyol, gerds, meló, etc. Amargor de mitjana a molt alta. L’aroma de malt sol ser baixa a mig baixa i és generalment neta i amb notes de gra i malt tot i que són acceptables aromes de caramel o torrades. També s’accepta un lleuger afruitat derivat del llevat. El final és de sec a mig sec; pot haver-hi una dolçor residual entre baixa i inexistent. L’amargor i el sabor de llúpol poden romandre en el retrogust, però no han de ser massa durs. En les versions més fortes es pot notar un gust d’alcohol lleuger i net. Es poden trobar aromes lleugerament sulfuroses, però la majoria dels exemples no presenten aquest caràcter.

Còrpora

Cos entre mig-lleuger i mitjà, amb una textura suau. Carbonatació de mitjana a mitjana-alta. Sense astringència estrident derivada del llúpol. Molt lleugera, l’escalfor de l’alcohol ha de ser suau i no un defecte, i ha d’estar ben integrada en l’estructura general.

Comentaris

Una interpretació moderna i americana de l’històric estil anglès, brouat amb ingredients i actitud americans. Aquest estil és la base de moltes variacions modernes, fins i tot de la Doble IPA més forta així com d’IPAs amb diversos altres ingredients. Aquestes altres IPA normalment s’inscriuen en l’estil IPA Especial. El tractament en barril de fusta és inapropiat en aquest estil; si l’exemplar ofereix un caràcter notable de fusta, cal assignar-lo a la categoria «envellida en fusta» [33].

Història

Habitualment, es considera que el primer exemplar d’aquest estil va ser la Anchor Liberty Ale que es va brouar per primer cop en 1975 usant llúpol Cascada en flor; l’estil s’ha desenvolupat més enllà que la cervesa original. Aquesta, en comparació del que es fa actualment, s’assembla més a una American pale Ale. Les IPAs de fabricació nord-americana d'èpoques anteriors no eren desconegudes (en particular la ben considerada IPA de Ballantine, una cervesa envellida en roure seguint una antiga recepta Anglesa). Aquesta descripció d’aquest estil es basa en els exemples moderns de cervesa artesanal.

Ingredients característics

Malts Pale Ale o de 2-carreres com a base, Llúpols americans o del nou món, llevats americans o anglesos amb un perfil net o lleugerament afruitat. Generalment elaborada en tot malt però macerada a baixes temperatures per obtenir una alta atenuació. Algunes addicions de sucre són acceptables per ajudar a l’atenuació. Utilització de malts Crystal limitada, si se’n vol fer servir, en quantitats elevades poden conduir a un final dolç i a l’enfrontament amb el caràcter del llúpol.

Comparació estilística

Més forta i més altament llupolada que una American Pale Ale [18B]. Comparada amb la IPA Anglesa [12C], té menys caràcter «Anglès» dels malts, llúpols i llevat (menys caramel, pa i torrats, més llupolització americana i/o del nou món que la versió anglesa; conté menys èsters derivats del llevat), menys cos, i sovint es decanta cap al perfil del llúpol. És lleugerament més forta que la majoria d’exemplars. També té menys alcohol que una Doble IPA [22A], però amb una compensació similar.

Dades tècniques

D.I. - 1,056 – 1,070
D.F. - 1,008 – 1,014
Amargor (IBU) - 40 – 70
Color EBC/SRM - 12-28 / 6 – 14
Alcohol - 5,5 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Alpine Duet, Bell’s Two-Hearted Ale, Fat Heads Head Hunter IPA, Firestone Walker Union Jack, Lagunitas IPA, Russian River Blind Pig IPA, Stone IPA

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, Nord_amèrica, Estil_artesanal, família_ipa, amarg, llupolat

Traducció

Josep Mª Molina (Jurassik)
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 2 - Indian Pale Ale Anglesa - English IPA

12C IPA anglesa - English India Pale Ale

Impressions generals

Una Cervesa d'AF pàl·lida britànica ben atenuada, moderadament forta i llupolada, amb aroma i sabor de llúpol i final sec. Els ingredients clàssics britànics donen el millor perfil gustatiu.

Aromes

Aroma de llúpol de moderat a moderadament alt. El més típic és que sigui de naturalesa floral, especiat-pebre o cítric-taronja. Una mica d'aroma d'herba deguda al llúpols-en-sec (dry hopping) és acceptable, però no és obligatori. Una presència moderada-baixa de malt de tipus caramel o torrat és opcional. És acceptable un caràcter afruitat de baix a moderat. Algunes versions poden tenir una nota de sofre, encara que aquest caràcter no és indispensable.

Aspecte

El color varia de daurat a ambre fosc, però moltes són bastant pàl·lides. Hauria de ser transparent, tot i que versions amb «llúpol-en-sec» (dry hopping) sense filtrar poden ser una mica tèrboles. Cap d’escuma blanc trencat, persistent i de mida moderada.

Aromes en boca

El gust de llúpol és de mitjà a alt, amb una amargor del llúpol de forta a moderada. El gust de llúpol ha de ser similar a l'aroma (floral, especiat-pebre, cítric-taronja, i/o lleugerament herbós). El gust del malt ha de ser de mig-baix a mitjà, i tenir alguna cosa de pa, opcionalment amb aspectes de baixos a mig-baixos torrats com de galeta, similars al toffee i/o amb notes de caramel. Afruitat mig-baix a mitjà. El final és de mig-sec a molt sec i l'amargor pot persistir en el regust, però no ha de ser aspre. L'equilibri es decanta cap al llúpol però el malt encara ha de ser perceptible en suport. Si s'utilitza aigua amb alts continguts de sofre, sol haver-hi un distintiu final mineral, sec, amb una mica de gust de sofre i una amargor persistent. Es pot notar algun sabor net d'alcohol en les versions més fortes. El roure és inadequat en aquest estil.

Còrpora

Suau, de cos mig-lleuger a mitjà. Sensació en boca sense astringència derivada del llúpol, tot i que una carbonatació de moderada a mig-alta pot conduir a donar una sensació de sequedat general tot i la presència del malt de suport. Una baixa escalfor suau deguda a l'alcohol pot i ha de ser detectada en les versions més fortes (però no totes).

Comentaris

Els atributs de l'IPA que eren importants per a la seva arribada en bon estat a l'Índia eren que havia de ser molt ben atenuada, i fortament llupolada. Simplement perquè aquesta era la forma en la que la IPA s’enviava, no vol dir que altres cerveses com la Porter no s’enviessin també a l'Índia, tampoc vol dir que la IPA s’inventés per a ser enviada a l'Índia, ni que l’IPA era més fortament llupolada que d’altres cerveses de guarda ni que el nivell d'alcohol era inusual per a l'època. Molts exemples moderns etiquetats IPA són bastant febles en graduació. Segons la CAMRA, «les anomenades IPA amb graduacions al voltant de 3,5% no són fidels a l'estil». L'historiador de la cervesa anglès Martyn Cornell ha comentat que les cerveses d'aquest tipus «en realitat no [són] distingibles d'una Ordinary Bitter (Bitter ordinària)». Així que ens hem conformat a aquestes fonts per definir l'estil en aquesta guia en lloc de referir-nos a allò que algunes broueries britàniques modernes anomenen IPA. Cal ser conscients d’aquests dos tipus principals (tradicional i modern) d’IPA en el mercat britànic d'avui.

Història

Les explicacions sobre els seus orígens varien, però la majoria coincideixen en el fet que el que es va fer conegut més endavant com IPA era una Pale Ale preparada per al seu enviament cap a l'Índia a finals del S.XVIII i principis del XIX. George Hodgson de la Bow Brewery es va fer conegut com un exportador d'IPA a principis del S.XIX, i és sovint el primer nom que s'esmenta amb freqüència amb la popularitat d'aquest estil. Igual que amb totes les cerveses angleses amb una llarga història, la popularitat i la formulació del producte ha canviat amb el temps. Les broueries de Burton, amb la seva aigua amb alts continguts de sofre van poder elaborar IPAs amb èxit i van començar el seu domini d'aquest mercat en la dècada del 1830. Al voltant d'aquestes dates va ser quan per primer cop es va utilitzar el nom d'India Pale Ale. La graduació i la popularitat es van reduir amb el temps, i l'estil pràcticament va desaparèixer en la segona meitat del segle XX. El nom sovint es feia servir per descriure cerveses pàl·lides i amargues, no és res especial (una tendència que continua en alguns exemples britànics moderns). L'estil va ser sotmès a un redescobriment per part de l'escena cervesera artesanal a la dècada de 1980, i aquest és el que es descriu en aquesta guia. Hi ha exemples moderns que s'inspiren en les versions clàssiques, però no s'ha de suposar que tenen un llinatge ininterromput amb el mateix perfil exacte. White Shield és probablement l'exemple amb el llinatge més llarg, calcant les fortes IPAs de l'antic Burton i elaborada per primera vegada en 1829.

Ingredients característics

Malt Pale Ale. Els llúpols anglesos són tradicionals, especialment pel que fa al llúpol d'afinament. Llevat Ale britànic atenuant. S'utilitza sucre refinat en algunes versions. Algunes versions poden palesar un caràcter de sofre pel tipus d'aigua de Burton, però això no és essencial per l'estil.

Comparació estilística

Generalment tindrà més addicions tardanes de llúpol i menys afruitats o caramel que les Pale Ale britàniques (11A, 11B, 11C). Té menys intensitat del llúpol i un sabor més pronunciat del malt que les versions típicament americanes.

Dades tècniques

D.I. - 1,050 – 1,075
D.F. - 1,010 – 1,018
Amargor (IBU) - 40 – 60
Color EBC/SRM - 12–28 / 6–14
Alcohol - 5,0 – 7,5 %Vol.

Exemples comercials

Freeminer Trafalgar IPA, Fuller's Bengal Lancer IPA, Meantime India Pale Ale, Ridgeway IPA, Summit True Brit IPA, Thornbridge Jaipur, Worthington White Shield.

Etiquetes

Alta_graduació, color_pàl·lid, alta_fermentació, AF, illes_britàniques, estil_tradicional, IPA, amarga, llupolada

Traducció

Marc Corominas 
Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Les IPA al BJCP - 1 - TAULA

En aquesta sèrie de publicacions, poso a la disposició del públic en general una feina que va fer en Josep Maria Molina (Jurassik) traduïnt al Català la sèrie d'estisl IPA del BJCP.
Lògicament, per completar-ho, també publiquem les traduccions d'en Marc Corominas. 
El text d'aquí a sota és la introducció "oficial".

BJCP 21 Indian Pale Ale

Introducció

La categoria IPA està pensada per a les IPA modernes americanes i els seus derivats. Això no implica que les IPA angleses no siguin pròpiament IPAs o que no hi ha relació entre elles. És simplement un mètode per agrupar estils similars de cara a les competicions. Les IPA angleses comparteixen grup amb altres cerveses de tipus anglès. Les Doble IPAs s’han associat amb les cerveses americanes més fortes. L’acrònim «IPA» intencionadament, no s’ha desenvolupat com a «Indian Pale Ale» atès que, històricament, cap d’aquestes cerveses ha anat a l’Índia i moltes estan lluny de ser «pàl·lides». Tanmateix, el terme «IPA» ha passat a designar un grup d’estils definits per designar cerveses amb un perfil concret dins de les cerveses artesanes.
 
 

 Taula de les IPA

 

Nota final

Llicència de Creative Commons
Aquesta sèrie de IPA és una traducció al Català dels originals que són propietat del BJCP. El BJCP difón la Guia del estils de franc. Per tant, nosaltres en difonem la traducció de franc. Dit això, les traduccions tenen autor. S'ha especificat a cada article.
PER TANT:
NO SERIA CORRECTE QUE US APROPIÉSSIU DE LA FEINA D'ALTRI. COM SEMPRE, ÉS MOLT FÀCIL: NOMÉS CAL CITAR ELS AUTORS ORIGINALS I ELS DE LES TRADUCCIONS. MOLT FÀCIL.
Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

03 de juliol 2017

Estils - STOUT - Capítol 5 - Irish stout - BJCP 15B

Descripcions segons el BJCP:

15B Irish Stout 

Impressió general: 

Una cervesa negra amb un flavor torrefacte pronunciat, sovint semblant al cafè. L'equilibri pot anar de bastant igualat a bastant amarg. Les versions més equilibrades solen tenir una lleugera dolçor del malt. Les versions amargues són més aviat seques. Les versions "draught" són típicament cremoses degut a la presència de nitrogen però les versions en ampolla no tenen aquest caràcter relacionat amb el sistema de servei. El flavor torrefacte pot ser sec i semblar-se al cafè o tirar més cap a xocolata.

Aroma 

L’aroma semblant al cafè típicament domina. Pot oferir lleugeres notes secundàries de xocolata negra, cacau i/o gra torrefacte. Èsters entre mitjans i res. Aromes del llúpol entre baixes i nul·les, pot ser lleugerament terrós o floral, però típicament, no n’hi ha. 

Aparença 

De color negre de tinta a marró fort amb llambregades de color de granat. Segons Guinness: «La cervesa Guinness pot semblar negra, però en realitat és un matís molt fosc de robí». Opaca. És típic el cap d’escuma dens, cremós, persistent i colrat o marró, si es serveix amb nitrogen. No s’ha d’esperar tanta densitat ni tanta cremositat en una cervesa d’ampolla. 

Flavors 

Gra o malt torrefacte moderat amb una amargor del llúpol entre mitjana i alta. El final pot ser sec semblant al cafè a moderadament equilibrat amb tocs de caramel i alguna dolçor del malt. Ofereix típicament olors de cafè però també pot incloure un caràcter de xocolata negra al paladar que persisteix fins al final. Els factors de compensació poden incloure cremositat, afruitat entre mig-baix i nul i un flavor de llúpol entre mitjà i nul (sovint terrós). El nivell d’amargor és més aviat variable talment com el caràcter torrefacte i l’aspecte sec del final. Aquesta variabilitat dóna espai per a interpretacions per part dels brouaters. 

Còrpora 

Cos entre mig-lleuger i mig-ple amb algun caràcter cremós (especialment amb el servei amb nitrogen). Carbonatació entre baixa i moderada. Tenint en compte l’alta amargor del llúpol i la significativa proporció de gra torrefacte, aquesta cervesa resulta notablement suau. Pot presentar una lleugera astringència deguda al gra torrefacte tot i que no seria desitjable cap aspror. 

Comentaris 

Quan una broueria oferia una Porter i una Stout, la Stout era sempre la més forta (originalment, es deia Stout Porter). Les versions modernes es brouen a una densitat inicial més baixa i ja no cal que la Stout sigui necessàriament més forta que la Porter. Avui en dia és típicament un producte de tirador. Les versions en ampolla es brouen a unes DI típicament més altes i, habitualment són anomenades «Extra Stout». A Irlanda, existeixen diferències regionals de variabilitat semblant a les que es troben entre les Bitter angleses. En les Stout típiques de Dublín es fa servir gra cru torrefacte i són més amargues i més seques (no dolces). Les Stout de la zona de Cork són més dolces, menys amargues i ofereixen aromes de xocolata degudes als malts especials. Els exemples comercials d’aquest estil estan gairebé sempre associats al servei de tirador amb nitrogen. No hem d’esperar de les cerveses envasades en ampolla que tinguin la textura plena i cremosa i un cap d’escuma persistent associats al servei amb nitrogen. 

Història 

L’estil ha evolucionat a partir dels intents d’emular l’èxit de les Porter londinenques. Originalment, era més cremosa i oferia un cos més robust i més força. Guinness havia començat elaborant només Porter en 1799 i un «un tipus de Porter més robust» pels volts de 1810. Les Stout irlandeses es van singularitzar de les Stout simples de Londres (o simplement de les Porter) a finals dels anys 1800 amb una èmfasis sobre els malts més foscos. Guinness va ser una de les primeres broueries en usar malt «Black patent» per a les seves Porter i les seves Stout en els anys 1820. Guinness va començar a utilitzar ordi torrefacte a partir del final de la Segona Guerra mundial mentre que els brouaters de Londres seguien utilitzant malts «brown». Guinness va començar a fer servir flocs d’ordi en els anys 1950, època en la qual també va augmentar considerablement l’atenuació del seu producte. Guinness Draught va ser llençada al mercat com a marca en 1959. Les llaunes i ampolles «draught» foren desenvolupades a finals dels anys 1980 i 1990. 

Ingredients característics. 

La Guinness es broua utilitzant ordi torrefacte, flocs d’ordi i malt Pale. Altres broueries no necessàriament fan servir ordi torrefacte. Poden aplicar malts xocolata o altres malts foscos especials. Sigui quina sigui la combinació de malts i altres grans, el producte final hauria de ser negre. Les Stout de Cork potser s’assemblen més a les stout històriques de Londres en la seva composició amb diverses engranades que no són dominades per l’ordi torrefacte. 

Comparació estilística 

Menys forta que una Irish Extra Stout però amb flavors semblants. Més fosca de color (negra) que una English Porter (marró). 

Dades tècniques: 

DI: 1.036 – 1.044 
DF: 1.007 – 1.011 
IBUs: 25 – 45 
EBC: 50 – 80 
Alcohol: 4.0 – 4.5% Vol

Exemples comercials: 

Beamish Irish Stout, Guinness Draught, Harpoon Boston Irish Stout, Murphy's Irish Stout, O’Hara’s Irish Stout, Porterhouse Wrasslers 4X 

Etiquetes

Força-estàndar, Color-fosc, Alta-fermentació, Illes britàniques, Estil tradicional, Família de les stout, Amarg, Torrat.

Traducció: 

Marc Corominas & Albert Barrachina


Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)