Introducció
Hi ha moltíssima literatura sobre el concepte de «terroir» i «terrer». Potser no feia cap falta que nosaltres intentéssim afegir alguna cosa pretesament nova. Al menys no mantenint-nos en el marc habitual de les produccions científiques en aquesta matèria.
Però sembla que, darrerament, en el món de la cervesa s'està parlant una mica d'aquesta qüestió i, per tant, ens ha semblat escaient aportar algunes dades i opinions sobre aquesta «nova» accepció en el marc de la producció de cervesa.
Aviso que inicialment, i com sempre ho fem, ens ha semblat oportú interrogar-nos, en primer lloc, sobre la paraula mateixa. En substància, la discussió rau sobre si el contingut semàntic de la paraula francesa «terroir» és traslladable al Català en termes lingüístics primer, i en la faceta conceptual després.
Aquest treball podria semblar una reflexió gratuïta. Voler traslladar un concepte d'un idioma a un altre quan aparentment no és necessari, es tenyeix efectivament de tons ociosos. Però aquesta idea de terrer en el món de la cervesa podria anar molt més lluny. Podria incloure qüestions gens desvagades que hem pogut comprovar que es comenten en l'àmbit cerveser i sobre les quals nosaltres mateixos estem treballant. La definició de la paraula «terroir» i, per extensió possible, la del nostre «terrer» així com la seva aplicació al món de la cervesa podrien incloure aspectes relacionats amb …
— l'ordenació del territori,— la defensa i conservació del paisatge rural
— la diversificació de l'agricultura
— el microdesenvolupament dels territoris rurals
— la conservació de la biodiversitat
— l’intent de revertir la banalització del gust dels aliments
En especial, existeix la possibilitat que aquest concepte que comentem ens conduís a pensar en el restabliment de la cadena de valors entre el camp i el consumidor passant per la malteria i la broueria.
Com veurem, un expandiment del concepte de «terroir» promou l'establiment de denominacions protegides d'origen que són una forma cada cop més embolicada d’establir una mena d'exclusives sobre productes de la terra. Així doncs, els criteris de definició dels mots «terroir» o «terrer» també poden dur a conseqüències econòmiques de pes.
L’extensió inevitable de la noció de terrer ens acabarà conduint a una mena de confluència d’idees, que inicialment intentarem distingir i definir, però que es trobaran ràpidament integrades en una amalgama entre la terra, les persones i allò que els uns produeixen en el si de l’altra. Així, al final, és ben possible que les distincions entre lloc geogràfic, país, habitants, tècniques i, fins i tot, varietats ens encarrilin cap a un aiguabarreig que no he sabut evitar.
Per tant, si bé podríem dir que aquí estem exagerant i perdent una mica de temps i d'energia en l'argumentació sobre el concepte, al nostre entendre, creiem que aquestes reflexions són molt lluny de ser completament ocioses.
Agraïments:
La redacció d’aquest article es va gestar ja fa un any. Hi ha hagut moments en què hi he treballat molt i altres durant els quals estava perdut. El cas és que, un cop acabat, m’he sentit bastant perdut. I he demanat ajuda.
Així, he d'agrair doncs els suggeriments sobre l’ordenació del text de l’Oriol Lacambra.
M’he beneficiat de l’ajuda tècnica, com sempre en moments delicats, del Jordi de Mier.
I també he sotmès el text al David Bea que m’ha anotat alguns fets rellevants.
Pel que fa als materials, al final, en matèria històrica, he tingut la sort de rebre ajuda d'en Jordi Diloli.
Merci a tots.
Taula de matèries
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Nota final
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
