Avaluació - Hop Riders - SESSION IPA - Privatbrauerei Eichmann

HOP RIDERS

SESSION IPA

Dades tècniques

DI: 11,5ºP; Amargor: 35 IBU; Alcohol: 4,9%vol.
P 13/07/2021; 1924 2
E 13/10/2022; L194
Fabricant: Privatbrauerei Eichmann. Mannheim. Alemanya.
Data de l’avaluació: 23-10-2021
Temperatura de tast: temperatura ambient (~ 16ºC)

Avaluació

Aspecte

Escuma generosa i ben blanca, molt densa i mitjanament persistents. Persistència mitjana del cap d’escuma i aparició de bones adherències.

Cervesa de color groc, gairebé transparent. No s’hi aprecien sedimentacions.

Aromes 1

Amb molta escuma

En destapar i abocant la cervesa, es nota fortament un poderós perfil d’herba tallada, Just al darrere es pot distingir quelcom dolçant* amb aspectes possibles de caramel.

Sense escuma

Es noten principalment i intensament notes d’herba tallada, de saba i, potser alguna cosa floral. Trobem també gairebé al mateix moment un bon suport amb aromes de brioixeria com ara, magdalena i pa de pessic. Fins i tot podríem afegir alguna misteriosa nota de crema catalana sense cremar, una mica vainillosa* i, potser, un pèl mantegosa. No interpreto aquesta darrera com essent signe de cap presència de diacetil. No és tan feixuga ni tan cremosa o pastosa.
Amb el temps, l’equilibri descrit s’inverteix i el perfil del malt passa a ser dominant, especialment la brioixeria.
A l’interior del perfil amarg del llúpol, es troba una nota de caire alhora cítric i verd molt agradable. Potser ho podríem associar a alguna mandarina de les primerenques, però potser seria atrevir-se més del compte.

En boca 1

L’amargor és absolutament immediata i bastant intensa. És el primer que es percep. És d’una qualitat possiblement una mica punyent. De moment, és la característica que senyoreja en el panorama en boca.
El cos és mitjà, sense més pretensions. Potser fins i tot una mica menys que mitjà.
La textura seria una mica aigualida i tiraria cap a vellutada si no fos per l’amargor. Aquesta vindria a trencar aquest aspecte suau introduint quelcom proper a l’astringència però sense arribar a aquest extrem.
Hi ha una molt lleugera dolçor residual clarament relacionada amb un bonic to de gra cru o de farina acompanyat d’un record de brioixeria de l’etapa anterior.
Per tornar a l’amargor dominant, cal dir que es troba en una intensitat molt ben calculada, intensa a punt d’estridència però sense arribar-hi. Amb el temps, l’aspecte punyent es fa més palès.
Amb aquest gust i les seves qualitats, arriben les aromes de fulla d’arbre o de terra. Malgrat insistir i sorprenentment, no trobo res floral.
Cap al final del tast, es precisa una aroma lligada al llúpol que descriuríem com a resinosa. Fins i tot podríem precisar que recorda la resina de pi o d’avet.
Tampoc puc detectar res afruitat.
En canvi podem descriure una nota balsàmica que adquireix força amb el temps amb una màxima expressió un cop empassada la cervesa.
Incidentalment, m’ha semblat atrapar un punt d'acetaldehid. Ha estat momentani i no s’ha repetit.
L’amargor, força persistent, acompanya aquesta característica amb les aromes de resines de pi o d’avet ja citades i tot plegat no passa d’intensitat mitjana. Trobo que l’amargor s’enganxa una mica. No és una percepció especialment positiva, però, per sort, és una cosa poc intensa que, a més, va minvant en el regust.

Aromes 2

Amb molta escuma

Molta llimona i un pèl de carxofa alhora que un toc curiós de tabac. Potser també quelcom d’aranja (només la pell).

Sense escuma

Aquest cop, les notes de brioixeria són més presents. Ara podem parlar de pa de pessic, de magdalena amb més propietat. Però també podem afegir ensaïmada. En aquest grup, aquesta darrera especificació pot ser la més notable.
Els tons d’herba tallada s’han fet menys pregons i juguen més un paper de teló de fons o, millor dit, de núvol difús que ho embolcalla tot.
Fins i tot, podem descriure notes acidulades que atribuiríem a la llimona o a l’agrella. Potser fins i tot raïm verd. Em recorda potser fins i tot el ruibarbre del qual es fan meravelloses melmelades.
I finalment, repetirem la resina d’avet.

Boca 2

Altre cop, l’amargor intervé immediatament. Aquesta vegada ve acompanyada per una mica d’acidesa de grosella verda.
De moment, el perfil del malt no pot compensar aquest perfil completament dominant.
El cos és mitjà i la textura lleugerament aigualida. Efervescència molt discreta. Molt ajustada.
Trobem olors secundàries de gra cru. El dolcet no es percep en absolut en aquesta fase. De fet, la cervesa resulta completament seca.
Dins de la mateixa amargor o integrada en ella, es pot notar quelcom de resina d’avet, d’herba acabada de tallar (saba) i, tal vegada d’una mica de llimona. També s’hi pot trobar quelcom de picant i lleugerament astringent. Poca cosa, però hi és. I per completar l’amargor, podem dir que té una qualitat lleugerament secant.
En el regust, el que perdura és l’amargor amb el seu to una mica enganxós de resina d’avet.

L'alcohol no es fa sentir en cap moment del tast. Es troba completament integrat.

Impressions generals 

Definitivament fàcil de beure i de pair. També passa la set, moderadament.
L’impacte general és entre mitjà i fort, però no és extrem.
La persistència és llarga i principalment habitada per l’amargor. També s’hi troba, tot i que en molta menys intensitat, un lleuger to àcid refrescant.
Inicialment decantada cap a l’amargor, aquesta passa per moments de domini del malt. És altament complexa i, per sort, aquesta complexitat és perceptible gràcies a una opció de transparència general que fa l’exemplar especialment comprensible. I aquesta mateixa transparència ens enganya una mica i ens fa percebre una cervesa clarament decantada cap al llúpol com una peça equilibrada. No ho és.
El retrogust és de naturalesa amarga i resinosa, no gaire intens i bastant llarg.
Com dèiem, la transparència sensorial d’aquesta cervesa permet la percepció de la complexitat de la construcció i la seva harmoniosa combinació, com si estiguéssim mirant el detall de la mecànica d’un rellotge d'església amb les seves rodes dentades i les seves politges. No cal entendre de mecànica per veure que funciona i apreciar-ne la bellesa.
La composició apareix com a força harmoniosa, completa i ben lligada, gairebé matemàticament estructurada.

A títol personal, he de dir que no sóc gens avesat a l’amargor. No m’agrada més que en tocs ben discrets. Però, al marge dels meus gustos personals, o en una faceta diversa, aprecio altament les mecàniques rellotgeres que funcionen a l’hora i amb fluïdesa.

Nota

Les paraules marcades amb un asterisc *, no figuren en el diccionari. El corrector integrat en el programa d’escriptura ja em va avisant persistentment. Però he arribat al punt que necessito aquestes paraules i he decidit tirar pel dret inventant-me-les, sempre dins del límit de la comprensibilitat. Els que volen empresonar la llengua em poden començar a tirar pedres si els abelleix. M’és sobiranament indiferent.

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!

PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 🎗
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020