22 d’oct. 2021

Avaluació - Hop Riders - BEASTLY RED - Privatbrauerei Eichmann

BEASTLY RED 

Hop Rider – Wild Monkeys – Malt Biker

Entenc que la cervesa es diu Beastly Red (bestialment roja) i que, dins de les sèries Hop Rider i Wild Monkeys, és una especialitat basada en el malt. No sé si és això, però no puc saber més coses.

Data del'avaluació: 20-10-2021

Dades etiqueta:

- Dark special malts
- D.I.: 13,3ºP
- Amargor: 18 IBU
- Alcohol: 6% vol.
- Referències: P 12/03/2021; 13135; E 12/06/2022; L071
- Presentació: llauna de 33 cl.
- Fabricant: Privatbrauerei Eichmann. Mannheim. D.

Nota prèvia

A la web del fabricant o de la marca Hop Rider, hi ha una falsa citació:
«Beer is proof that God loves us and wants us to be happy.»
«La cervesa és una prova que Déu ens estima i vol veure’ns feliços.»
https://www.biografiascortas.com/2012/02/biografia-de-benjamin-franklin.html

Benjamin Franklin, nascut a Boston (17 de gener 1706 – 17 d'abril 1790), fou un polímata estatunidenc. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d'Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.
En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l'electricitat i la invenció del parallamps.

Un rumor de copiar/enganxar li atribueix la frase que hem citat. Però en realitat, Benjamin Franklin era un afeccionat al vi i mai va fer aquesta frase. En realitat va escriure una cosa que s’hi assembla, però que està molt lluny de significar això.

En 1779, mentre es trobava a França, Franklin va escriure a un amic seu, el teòleg, filòsof i escriptor André Morellet (1727 – 1819):
« On parle de la conversion de l’eau en vin, à la noce de Cana, comme d’un miracle. Mais cette conversion est faite tous les jours par la bonté de Dieu, sous nos yeux. Voilà l’eau qui tombe des cieux sur nos vignobles, et alors elle entre dans les racines des vignes pour-être changée en vin. Preuve constante que Dieu nous aime, et qu’il aime à nous voir heureux. »
« Parlem de la conversió de l’aigua en vi a les noces de Cana com un miracle. Però aquesta conversió es fa cada dia per la bondat de Déu, davant dels nostres ulls. Heus aquí l’aigua que cau del cel sobre les nostres vinyes i després entra a les arrels de les vinyes per convertir-se en vi. Prova constant que Déu ens estima i que li encanta veure’ns feliços.»

Una cosa és que ens agradi que uns personatges històrics parlin bé de la cervesa, i una altra molt diferent, és que faltem estrepitosament a la veritat i que la graponegem barroerament.

Una altra cosa encara, és que estiguem d’acord amb la suposada citació. Malgrat ser falsa... Ja no seria una ocurrència enginyosa d’un personatge cèlebre sinó una dita popular també prou escaient.

Anàlisi sensorial

En destapar

Amb molta escuma es pot descriure clarament olor de llevat fresc. No és res molest i no inclou cap aroma negativa.
També es poden identificar notes dolces acompanyades en segon pla de l’olor de crosta de pa.

Aspecte

Escuma de color blanc lleugerament trencat, densa, generosa, mitjanament persistent i formant bones adherències. 

Cervesa de color d’ambre amb tons de color carabassa. Poc transparent. No s’aprecia cap mena de sedimentació (en el got). 

Aromes 1

Entrada formada per fortes olors caramel·loses amb alguna nota afruitada suggerint alguna forma de melmelada. Potser de maduixot. Aquests dos aspectes són considerablement dominants.
Una mica per dessota, es pot descriure un aspecte de crosta de pa.
Amb el temps, la fruita es precisa i es diversifica. Ens sembla poder destriar més baies i aquestes vénen acompanyades d’un lleuger toc acidulat o cítric o, fins i tot, d’agrella.
L’alcohol apareix gairebé imperceptible i, a més, intermitent.
De moment, no puc trobar res que pugui indicar la presència de llúpol. Potser el toc d’agrella o una suau fragància indefinida que suggereix frescor. 

Boca 1

Sorprèn una efervescència especialment suau. Potser fins i tot una mica insuficient.
Cos molt notable, rodó i sòlid.
Textura molt vellutada i suau.
L’amargor és molt fluixa, tranquil·la i encara més, lenta. Es manifesta per etapes:
A l’inici és discreta i molt poc definida. Però va augmentant, molt progressivament i lentament fins a arribar a ser una mica més present fins al punt que es pot detectar quelcom de secant, un bon to metàl·lic i no res de punyent. En el reregust, adquireix una bona petjada balsàmica que es manté força estona, fins i tot un cop empassada la cervesa.
Dominen els caramels amb alguna melanoïdina. També són principals les notes fruitades de maduixot i ara de cirera, en forma de melmelada.
Lleugera acidesa, molt poca. Estrictament residual.
A la llarga, molt bona frescor en tota la boca, malgrat la temperatura més alta del compte de la mostra.
En boca tampoc es nota l’alcohol, potser fins i tot menys que en nas. A més es nota a la llarga i també amb intermitència.
Buscant amb atenció acabem podent definir un lleuger toc herbós, però no es pot precisar més.
També he cercat amb atenció notes d’alguna forma especiada, però ha estat en va. No en trobo cap.

En aquesta fase, la cervesa es revela com essent molt fortament decantada cap al malt, amb molts caramels i amb la textura i el cos corresponents que donen una composició general especialment càlida. Però amb una mica de paciència i de temps, apareixen aspectes frescos tènues, que no compensen en absolut el perfil principal tot i que l’assuaugen una mica. 

Aromes 2

En aquesta segona passada, apareix un to lleugerament oliós que podríem atribuir, sense poder afirmar-ho, al llúpol. De fet s’hi afegeixen aspectes com ara planta grassa o, fins i tot, quelcom de carxofa.

Acte seguit ens assalta tot el conjunt aparatós del perfil del malt, amb caramels diversos, una mica de crosta torrada de pa i potser fins i tot pa de pessic massa cuit. Tot plegat, una massa gairebé abassegadora.
Es repeteix molt clarament la melmelada de maduixot i també la de cirera negra.
Però, no ens enganyem, aquí domina i senyoreja el malt sense pal·liatius.
No s'albira cap nota oxidada ni cap altre defecte que jo conegui.
Com es pot veure, no tinc res a especificar pel que fa al perfil del llúpol.

Boca 2

Altre cop hem de parlar d’una efervescència molt fina i, tal vegada, potser, massa fluixa. Una mica més d’alegria ajudaria potser a fer el conjunt més bevible.
El cos és contundent i rodó.
La textura és molt fina, suau i cremosa.
Els tons caramel·losos segueixen dominant gairebé tot el panorama. Aquest cop, però, es pot notar millor una lleu compensació herbosa i fresca.
Amb els caramels, confirmem altre cop les melmelades de maduixot i de cirera. S’hi afegeix quelcom de lleugerament cítric que tracta igualment a refrescar el conjunt.
Es pot descriure un to balsàmic que comença suau i que augmenta amb el temps arribant a ser molt eficient en el seu paper de treure pes. Però el cos i la textura s’erigeixen en eficaços guardians del domini d’aspectes sensorials càlids.
L’amargor és pràcticament inexistent i l’alcohol ho és completament, perfectament integrat. Es nota, molt poc, un cop s’ha empassat la cervesa. 

Impressions generals

Malgrat que la seva sòlida consistència, no es tracta d’una cervesa especialment difícil de beure ni que provoqui cap mena de rebuig. Fins i tot diria que és prou bevible. Permet un glop força voluminós.
En canvi, no passa la set amb molta eficàcia. El contrari ens haguera sorprès.
No n’hem begut prou per saber si és digerible.
L’impacte general del conjunt és puixant i consistent. Les aromes, especialment les del perfil de malt, envaeixen els sentits i la ment de bon començament i segueixen fortes i vigoroses durant tot el tast.
La complexitat no és especialment alta perquè el perfil del malt no permet que es percebi gaire més cosa. Malgrat tot, es manté una escletxa que permet endevinar característiques que queden annexes, però contribueixen a una interessant matisació i a adquirir quelcom d’elegància traient feixuguesa al conjunt. Així apareixen alguns aspectes procedents del llúpol o de la fermentació.

En definitiva, es tracta d’una composició que recorda una doppelbock, però que se situa més aviat de la banda dels caramels i que incorpora aromes possiblement degudes a la fermentació la qual, tal vegada, sigui alta. Podria oferir un tast una mica feixuc, però la construcció sensorial preveu notes refrescants que, si bé no compensen la massa del malt, fan el tast molt més avinent, amable i agradable.
Em sembla important ressaltar que, malgrat el que podria suggerir la iconografia serigrafiada en la llauna, no es tracta en absolut d’una cervesa extrema ni estrident. Al contrari, l’autor (els autors) de la recepta s’han mantingut en una tessitura elegant i de perfecció tècnica.
També vull indicar que he pogut provar un exemplar en perfecte estat, sense cap mena de defecte que jo pugui detectar.


Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!
PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert 🎗
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada