Avaluació - Hop Riders - WHEAT PALE ALE - Privatbrauerei Eichmann

HOP RIDERS

WHEAT PALE ALE

Dades tècniques

DI: 12,7ºP; Amargor: 25 IBU; Alcohol: 5,6%vol.
P 28/05/2021; 1139
E 28/08/2022; L 148E
Fabricant: Privatbrauerei Eichmann. Mannheim. Alemanya.
Data de l’avaluació: 24-10-2021
Temperatura de tast: temperatura ambient (~ 16 °C)

Avaluació

Aspecte

Escuma de color blanc lleugerament trencat, molt generosa, fàcil de generar, mitjanament densa (bombolla petita a mitjana) i relativament poc persistent. Forma molt bones adherències.

Aromes 1

Amb molta escuma

Forta olor d’herba tallada. Fons perfumat, potser floral.
Rerefons dolçant*, amb aromes lleugerament caramel·loses* i un pèl mantegoses.

Sense escuma

Sense escuma, l’ordre s’inverteix de manera que, ara, domina el perfil del malt amb olors ben paleses de brioixeria. Parlaríem de pa de pessic i d’ensaïmada.
Al cap de poc temps, la relació torna a canviar i es poden descriure olors herboses, florals i fruitades. Tot plegat es condensa en una sensació perfumada dins la qual es pot identificar, no sense alguna dificultat, aromes de flor roja (baladre de flor roja), una mica de flor blanca (llessamí) i alguna planta aromàtica com ara menta (però no estic satisfet amb aquest descriptor – no és exactament això). També podríem citar baies verdes (poc madures), especialment grosella verda. Incidentalment se m’acut una nota oliosa, però no perdura.
Després, el malt torna i sembla instal·lar-se definitivament al centre de la nostra atenció. Amb ell apareix un component de melmelada de préssec.
Sembla doncs que aquesta cervesa no ens serveix una sobreposició de capes sinó que proposa un entramat molt imbricat d’aromes animades d’un moviment atzarós i com juganer. El resultat és doncs que aquesta cervesa no ofereix cap perfil principal. Sembla, al menys aromàticament, equilibrada. De moment, no hi domini clar de cap descriptor. Tampoc fa realment falta.

En boca 1

L’efervescència és molt fina, fluixa i elegant. Tal vegada una mica més baixa del compte. (ja sembla ser un tret característic de la casa).
El cos és més aviat rodó i la textura molt agradablement vellutada.
Apareixen aromes dolces de brioixeria, sense que es pugui definir gaire. Potser magdalena.
En realitat, les aromes més fortes són les d’herba tallada i són molt fresques.
L’amargor és molt lenta, molt moderada, amb components metàl·lic i punyent (discret però molt persistent) ben poc actius. Ve acompanyada per notables aromes de llúpol que s’acomoden molt bé del coixí format pel cos i la textura. Trobem, herba tallada, menta, carxofa i un lleuger to oliós. Potser també fusta. A la llarga, en el regust apareix salsifí (o julivert o quelcom semblant).
El regust, molt llarg, també és un pèl picant, molt moderadament amarg.
Tot plegat sucat en molt bones sensacions balsàmiques que es poden apreciar especialment si mantenim la cervesa molta estona en boca.

Aromes 2

Altre cop apareixen aromes dolçants*. Inclouen alguns aspectes de brioixeria, sobre tot magdalena. Es percep també un to de llaminadura. Aquesta es pot relacionar amb el malt o amb la fermentació. Segons el moment del mateix tast em decanto cap a una o l’altra interpretació.
El perfil de llúpol pren la batuta amb contundència i ens ofereix herba tallada o saba molt fresca. S’hi afegeixen tons florals de flors blancs i roges barrejades i doncs poc definides. A l'herba i la saba, tal vegada puguem associar quelcom de menta.
De nou, no podem parlar d’un ordre clar per capes aromàtiques. El protagonisme va passant d’un perfil a l’altre sense solució de continuïtat detectable. Això comporta que no hi ha una descripció aromàtica definitiva ni tan sols en el tast. L’estructura sensorial és eminentment voluble i capriciosa, altament evolutiva.

Boca 2

Pel que fa al tacte en boca, el perfil no ha canviat.
En canvi, descobrim un to salat, inicialment tímid, però que es va afirmant sense arribar a res molest.
Podem descriure aromes d’herba tallada, fresca, i potser de planta grassa. No arriba a carxofa.
A la llarga, el gust salat minva i deixa lloc a un cert gust dolcet.
L’amargor és altre cop molt lenta, modesta, molt fresca, un pèl punyent, lleugerament metàl·lica, rodona i gens astringent.
Els perfils del malt, com el del llúpol va i torna. Aquesta vegada apareix clarament la brioixeria amb magdalena i ensaïmada.
Alternativament, el toc de llaminadura i la nota lleugerament mantegosa també s’entremeten i propinen el conjunt amb untuositat.
El retrogust és molt llarg i s’hi manifesta especialment molta frescor balsàmica.

Impressions generals

Cervesa fàcil de beure i de pair. Desassedega prou, però no és la seva principal qualitat tot i que s’hi esforça.

L’impacte general no implica cap foc d’artifici. Més aviat ens movem en mitges tintes. L’exemplar requereix un mínim d’atenció.

La complexitat és més aviat mitjana.

 L’equilibri no queda clar. Es tracta més d’una alternança una mica atzarosa dels dos perfils en lliça. L’avantatge d’aquesta cervesa és que en lloc de produir una mescla indestriable, ens permet resseguir les evolucions de cada descriptor amb una bona claredat, una paleta sensorial transparent. Això ens condueix a concloure que aquesta cervesa pot ser equilibrada perquè sembla que no hi ha res que sigui realment principal ni secundari. Tots els elements que apareixen semblen trobar-se gairebé en el mateix grau d’intensitat. Només que no acaben de coincidir. Així que, més que equilibrada (no ho acabem de saber), aquesta cervesa és altament evolutiva i vel·leïtosa.

Per tant, ens trobem davant d’un joc sensorial poc habitual que pot ser interessant i divertit. A mesura que s’allarga el tast, les fases i les proporcions van variant.

Groselles verdes (Ribes Uva Crispa)

Repetiria que això només és possible perquè la cervesa està estructurada en forma de xarxa i que tots els descriptors permeten, a un moment o a un altre, que s’expressin els altres.
També afegirem que el joc proposat és complet, comprensible. No fa la sensació que sobri ni falti res.
Altrament, sembla una construcció molt ben acabada, molt professional. Tècnicament, gairebé perfecta.
No es detecta cap defecte conegut.

Nota

Les paraules marcades amb un asterisc *, no figuren en el diccionari. El corrector integrat en el programa d’escriptura ja em va avisant persistentment. Però he arribat al punt que necessito aquestes paraules i he decidit tirar pel dret inventant-me-les, sempre dins del límit de la comprensibilitat. Els que volen empresonar la llengua em poden començar a tirar pedres si els abelleix. M’és sobiranament indiferent.

Nota final

Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, o fer veure que us heu llegit totes les fonts 😉, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.

NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST!

PER ENDAVANT, MERCI.

Albert Barrachina Robert
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020