Ritterguts Gose
Lot i caducitat: L0113 V01 12/23 11:35
Dades tècniques:
Aigua, malt d'ordi (Weyermann), malt de blat (id), llevats, llúpol (Barth Haas), llavors de coriandre, sal de cuina.Alta fermentació oberta de cultius propis, fermentació làctica.
DF: 11,5ºP (Densitat específica: 1,0442)
Alc: 4,7%vol.
Presentació: ampolla de vidre, 0,5 litres.
Fabricada a Privatbrauerei Reichenbrand a Chemnitz.
Avaluació sensorial
Com sempre, he fet aquesta avaluació sol, de manera que, en realitat, només es tracta d’una opinió.Aspecte:
Escuma molt blanca i densa. Poc persistent. Poquíssimes adherències.Cervesa de color daurat bastant intens, molt lleugerament tèrbola. A l’etiqueta, especifiquen que cal moure l’ampolla per escampar el llevat en tota la cervesa. Entenc que hi deu haver alguna sedimentació, però no ho he comprovat.
Aromes 1
Inicialment, se’m fa difícil distingir res concret. Sembla com si tot estigués densament integrat. En aquesta etapa, he de descriure una bona nota de frescor, potser amb alguna nota de flor blanca.Amb el temps, puc començar a descriure un bon fons de malt, amb olors de mel, de caramel molt poc fet i alguna cosa de llaminadura. Res que sigui especialment impactant.
El perfil del malt, tot i ser prou discret acaba dominant el panorama aromàtic.
Altrament, es pot distingir bé, ara, un notable perfil de galeta Maria.
A la retirada, i buscant bé, podem trobar una nota fresca que evoca principalment la llimona. Però també podem notar herba fresca i la flor blanca que ja hem mencionat.
El rerefons general comporta una sensació dolçant força agradable tot i que, en aquesta fase, es pot fer una mica pesada. Però és una sensació que dura poc.
Cal dir que, aquesta cervesa, al menys en la fase aromàtica, no és d’un impacte gaire poderós. Tot es mou en la moderació i gairebé la timidesa.
Boca 1
Sobta d’entrada una acidesa assertiva, que s’escampa bé en la boca i que recorda fortament l’acidesa cítrica. En qualsevol cas és una acidesa no tan vigorosa com seria la de la Berliner Weiße.No apreció gaire gas, de moment, la sensació cítrica ocupa la major part de l’escenari tàctil.
La sensació salada es fa notar i, amb el temps, augmenta una mica. No molesta gens i introdueix suavitat de tacte.
Trobem una combinació molt atractiva entre el gust salat i l’acidesa, l’un compensant l’altre, que imparteix molta bevibilitat.
El cos és discret, mentre que la textura és suau i agradable. Molt fàcil de beure. Perfectament atenuada.
L’acidesa, com deia, ocupa molt espai sensorial i no permet gaires percepcions olfactives retronasals.
Per ser sincers, per molt que m’esforci, no hi ha manera de trobar cap rastre del coriandre ―o el confonc amb alguna altra cosa, però no sabria dir amb quina.
Es pot parlar d’un perfil de llúpol que aporta una margor lleugerament secant. Aquesta sensació perdura en el retrogust acompanyada amb un toc lleugerament resinós. Potser, ja tirant cap al final, tornem a descriure quelcom floral. Quasi res, tot sigui dit.
Aromes 2
Amb molta escuma, es nota millor el perfil herbós del llúpol, sense que sigui res espectacular. També es pot paelar de notes florals en la mateixa intensitat. Tal vegada, una mica de resina. Altre cop, hem generat molta escuma, blanca i molt densa, però ha durat poc.Ja sense escuma, es manifesta prou bé el malt amb notes dolçants de segó i, fins i tot, alguna aroma de palla o de malt acabat de moldre. Aquest cop, domina la galeta Maria. Potser també podriem descriure una mica de massa crua de pa.
Passada l’escuma, el perfil herbós s’enriqueix una mica amb una nota fresca de saba.
No sóc capaç de trobar el coriandre.
No aprecio cap defecte aromàtic que jo conegui.
Boca 2
En aquesta etapa, noto millor l’efervescència. I també es pot apreciar com aquesta es barreja amb l’acidesa en una mena de «bromera» molt efectiva tàctilment.No cal dir que, aromàticament, l’evocació es refereix a la llimona sense cap pal·liatiu. Res acètic.
En boca, potser apareix quelcom lleugerament aromàtic semblant potser al pebre blanc. Però em temo que és més autosuggestió que una sensació clarament identificable.
En empassar, es donen notes lleugeres de crosta de pa fresc, més que no pas de galetes.
Aspectes generals
Aquesta cervesa, amb aquesta ferma acidesa deixa la boca seca i molt neta al cap de poca estona d’empassar. Però sense cap exageració.Tot plegat fa la sensació d’estar al seu lloc, en la intensitat justa i exacta. Només em faltaria trobar el coriandre! Potser hi és i és d’aquelles coses que no es distingeixen, però que si no hi fossin, es trobarien a faltar. De moment i molt a pesar meu, no en tinc cap aprehensió.
Cos modest, sense pretensions tot i que el gust salat pot contribuir a augmentar-ne lleument la sensació, com una mica de contundència en la presència general de la cervesa.
L’alcohol no es nota.
Ni tampoc s’aprecia cap mena d’astringència.
Textura molt suau, fins i tot, bastant sedosa malgrat el cos un xic aigualit.
Molt fàcil de beure i de pair. Passa bé la set.
Sequedat final molt lleugera i, fins i tot, agradable. Invita a beure una mica més.
Complexitat modesta.
Impacte en nas, més aviat discretm mentre que, en boca, és fort en raó de l’acidesa contundent.
La composició queda clarament decantada cap a aquesta acidesa cítrica (però sense cap aroma de llimona).
Tampoc podem parlar de res especialment persistent. Com deia, la boca queda neta.
La combinació que s’estableix entre l’efervescència i l’acidesa, malgrat la seva força, no inclou cap duresa i resulta molt atractiva.
Al final, tinc tendència a pensar que aquesta cervesa està sensorialment molt ben construïda. És una sort que s’hagi recuperat aquest estil de les masmorres de l’oblit.
L’estil descrit pel BJCP:
23G Gose
Impressions generals
Una cervesa de blat històrica d'Europa central, àcida i lleugerament amarga, amb un caràcter salat i de coriandre característics però moderats. Molt refrescant, amb un final sec, alta carbonatació i sabors brillants.
Aromes
Lleugeres a moderades aromes afruitades de fruites com la poma i/o la pera. Lleugera acidesa, un pèl punyent. S'ha de notar el coriandre que pot aportar una qualitat cítrica d'intensitat fins a moderada. Caràcters lleugers de pa, de massa crua de pa i de llevat com un pa cru de massa àcida. L'acidesa i el coriandre poden produir una impressió clara i vivaç. El salat es pot notar molt discretament, com un caràcter net i lleuger de brisa de mar, o tot just com una frescor general, suposant que es noti.
Aspecte
No filtrada, amb una terbolesa moderada a completa. Cap d'escuma blanc, moderat a generós, amb petites bombolles i una bona retenció. Efervescent, de color groc.
Aromes en boca
Acidesa notable, entre mig-baixa i mig-alta. Aromes moderades de pa i de massa crua de pa. Caràcter de lleuger a moderat de fruites com poma o pera, fruites de pinyol o cítric. Caràcter salat de lleuger a moderat, per sobre del llindar de percepció. El salat hauria de ser perceptible (particularment a l'inici del tast) però no hauria de ser obertament salat. Molt baixa amargor. Sense aromes de llúpol. Seca, final completament atenuat. L'acidesa compensa els malts, en lloc dels llúpols. L'acidesa es pot notar encara més cap al final i hauria de realçar la qualitat refrescant de la cervesa. L'acidesa hauria de ser ajustada, no hauria de ser dominant (tot i que les versions històriques devien ser molt àcides). Sense THP.
[Ndt: THP: abreviatura de tetrahidropiridina. Generalment produït per Lactobacil o Brettanomices. A nivells baixos, atorga un caràcter de cereal, d’avena torrada (penseu al cereal 'Cheerios' als EUA). A nivells alts, es pot percebre com una gàbia de ratolí, ratolí o semblant a l'orina (similar al mateix error en la sidra i el vi). El THP augmenta amb l'exposició a l'oxigen, però el Brett actiu el reduirà amb el temps. Sempre un defecte.]
Còrpora
Carbonatació entre alta i molt alta. Efervescent. Cos entre mig-lleuger i mig-ple. El salat hauria de donar una lleugera qualitat de formigueig i humidificador de la boca, així com una còrpora més rodona i més densa. El llevat i el blat també poden donar una mica de cos, però no hauria de ser un sentiment pesat gràcies a l’efecte «aprimador» de l’acidesa.
Comentaris
Les versions històriques devien ser més àcides que els exemplars moderns a causa de la fermentació espontània i és possible que es barregessin amb xarops tal com es fa amb la Berliner Weiße o amb licor de comí (Caraway-Kümmel). Els exemplars moderns poden ser inoculats amb lactobacil i són millor compensats i, generalment, no necessiten ser endolcits. El nom es pronuncia Go-ze[(ˈɡoːzə].
Història
Estil menor associat a Leipzig, però que té el seu origen a l'edat mitjana en el poble de Goslar sobre el riu Gose. Es documenta a Leipzig a partir de 1740. Es diu que hi havia a Leipzig 80 «cases de Gose» en 1900. La producció va declinar significativament després de la Segona Guerra Mundial i va cessar completament en 1966. La producció moderna ha estat reviscuda en els anys 80 a Alemanya, però [durant bastant de temps] aquesta cervesa no era gaire accessible. S’ha fet més popular fora d’Alemanya recentment com a estil ressuscitat. Es fa sovint servir com a estil de base per brouar cerveses àcides amb fruita i altres cerveses de tipus especial.
Ingredients característics
Malt Pils i malt de blat. Ús restringit de llavors de coriandre i de sal. Lactobacils. El coriandre hauria de tenir una nota clara, fresca i cítrica (llimona o taronja amarga), però no hauria de ser vegetal, d'arrel d'api ni de pernil dolç. El salat hauria de tenir un caràcter fresc de sal marina, no cap nota metàl·lica ni iodada.
Dades tècniques
DI: 1,036 – 1,056; DF: 1,006 – 1,010; IBUs: 5 – 12; EBC: 6–8 (3–4 SRM); Alc.: 4,2 – 4,8\%Vol.
Exemples comercials
Bayerisch Bahnhof Leipziger Gose, Döllnitzer Ritterguts Gose, Anderson Valley Gose, Original Ritterguts Gose, Westbrook Gose
Etiquetes
graduació-estàndard, color-clar, alta-fermentació, AF, Europa-central, estil-històric, família-cerveses-blat, àcida, especiada
Traducció: ABR
Nota final
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada