DOUBLE CHOC
Imperial [chocolate] Stout
Dades tècniques
Només disposo d’aquestes dades:Alcohol; 11%Vol.
Recipient: llauna 33 cl.
L: 23008
Cad: 13/04/2025. (Dedueixo que la data d’elaboració o d’envasament deu ser el 13-04-2023.
Ingredients:
Malt d’ordi, malt d’avena, llúpol, llevats, cacau en pólvores, cacau engrunat (nibs) i puré de figa.Avaluació sensorial
Avis: aquesta avaluació està feta a consciència, però he de dir que estic sol a fer-la. Això vol dir que només té valor d’opinió.Aspecte
Cervesa de color marró molt fosc, gairebé negra. En aquest terreny, és més una Porter.
Aromes 1
Si no hagués sabut que es tractava d’una cervesa amb puré de figa, hauria parlat d’alguna cosa fresca, dolça i aromàtica no gens habitual en la cervesa. Potser hauria pensat en alguna fruita indefinida. I hauria donat unes quantes voltes al pot fins que, tal vegada, hagués endevinat de què anava. Bàsicament, els que avaluem cervesa, tenim una referència d’opcions possibles per a identificar aromes. No podem tenir-les totes en ment. I la figa no sol ser un additiu gaire habitual si bé, la seva evocació, en cerveses de maduració llarga en fusta, es pot donar de forma bastant discreta.
Dit això, el primer que apareix, el primer que apareix és l’olor de figa. Molta olor.
També són molt còmodes de distingir les olors de xocolata negra, de cacau pur i de cafè.
Es pot igualment descriure una nota de cendra.
L’alcohol es fa notar. No ve acompanyat de cap olor de dissolvent.
L’olor de figa funciona com una mena de núvol difús que ho engloba tot sense tapar res.
M’agradaria trobar més coses a dir, però cal dir que aquest perfil que hem descrit és molt fort, molt impactant, i no sembla que càpiga l’opció que permeti l’expressió de cap més aroma.
Potser podrem afegir una discreta nota mentolada. Però potser és un efecte introduït per la figa. No sé.
Boca 1
Textura molt suau, cremosa, vellutada.
Efervescència molt fina, gens agressiva, però lluitant fort per alleugerir el conjunt.
Amargor lenta, discreta, principalment balsàmica.
Fortes i evidents aromes de xocolata i de cacau. Més endarrere, aromes de cafè.
Es pot trobar alguna forma d’acidesa. Però no presenta cap problema: ajuda a treure pes al conjunt i a fer-lo més bevible. No vé acompanyada de cap aroma concreta.
A mesura que l’exemplar s’escalfa, apareix més llúpol. Però no es pot parlar, de moment, de res més que d’amargor. Les possibles aromes de llúpol es troben completament subjugades pel conjunt principal de xocolata/cacau.
En aquesta fase, la figa es nota poc. Aquest, però, es combina molt bé amb un cert aspecte balsàmic del llúpol per conformar un fons molt i molt refrescant que resta molt eficaçment pes al conjunt.
En el retrogust, les aromes de cafè i de figa fan una combinació molt encertada i curiosa.
El final és una mica secant. El conjunt és una mica dolçant, però no molesta gens perquè queda molt ben compensat per l’aspecte secant de l’amargor. Al final, no sé si és dolça o no... En qualsevol cas, no trobo cap element que em pugui fer pensar en res embafador.
A la llarga, el llúpol acaba adquirint una mica de protagonisme i refresca moltíssim, un pèl punyent, arrodonit per un lleu toc metàl·lic.
Podem descriure una petita nota astringent que es troba amplament compensada per la dolçor.
Aromes 2
Apareix cafè, xocolata negra i cacau pur. En aquesta segona passada, la figa és molt menys evident. Trobo que domina el torrefacte del cafè amb, malauradament, l’acetat d’etil. Però no és un efecte permanent a part que no trobo que acabi de ser alguna cosa especialment desagradable (tenint en compte que va desapareixent).
Una mica a la retirada, es pot notar un bon to balsàmic, prou fort per a fer contrapès a tot allò que hem descrit abans. Aromàticament, aquesta sensació ve acompanyada d’olors d’herba i notes cítriques.
Amb el temps, l’aroma de figa torna i ajuda a refrescar i treure pes al conjunt.
És difícil trobar més coses. L’impacte dels aspectes torrefactes és molt fort i cobreix qualsevol subtilitat complementària. De totes maneres, tampoc crec que estiguem perdent-nos en aquesta mena de detalls. Aquesta producció vol ser contundent, dominada per aspectes torrefactes, xocolates i acompanyat de figa. Fins i tot diria que l’aroma de cafè és sobrevinguda.
Boca 2
L’efervescència és més eficaç en aquesta segona etapa. Es nota més intensa, fina i molt refrescant.
Altre cop, trobem un punt àcid que continua fent la feina de treure pes al perfil de malts i additius. Això també ajuda a fer la cervesa cada cop més bevible malgrat la «massa» càlida inicial.
Aromes de cafè, xocolata i cacau pur també en boca.
Amargor discreta que entra amb un cert retard i aporta molta frescor. Es combina bé amb l’alcohol.
L’efecte secant també apareix, notable, però res exagerat.
Impressiona molt favorablement aquesta construcció en una oposició entre efectes «espessos» i molt càlids i la frescor que procedeix de fonts diverses. Crec que aquí és on trobem el «joc» principal d’aquesta cervesa.
No acabo de saber si la figa contribueix gaire en aquesta estructura. Especialment en boca. Potser introdueix una mica de dolçor, potser aporta un complement aromàtic fresc. No ho sé. No m’atreveixo a dir que no la noto en aquesta fase.
Criteris generals
Molt bevible malgrat el pes inicial. Passa mitjanament la set.
La qüestió de l’equilibri no és fàcil de tractar. Aquesta cervesa té fases diverses en les quals pot dominar un perfil principal o un altre. Crec que podem parlar d’un cert equilibri però a nivells molt alts d’intensitat. Pensant-hi bé, no la trobo massa equilibrada, però molt ben compensada.
L’impacte aromàtic és bastant fort i tàctilment, és superlatiu. Sense cap mena de vulgaritat, sense esclafar res.
Un producte molt ben fet, ben pensat. Sense defectes que jo conegui.
Recomanació de maridatge acústic:
Podem provar combinació amb això (també treu molt de pes):
https://www.youtube.com/watch?v=Asi_m0dmQak&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=20
o això:
https://www.youtube.com/watch?v=lgxQuzNCdQk&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=18
o encara això
https://www.youtube.com/watch?v=U3dDBBJQTd4&list=TLPQMjAwNDIwMjNJslGo-NNGWQ&index=21
Llarga vida al jazz Manouche.
Nota final
Aquells que voleu fer servir aquest article, copiar-lo, traduir-lo, ho podeu fer. L'accés a aquest blog és completament lliure. I essent que el seu objectiu és la difusió de la cultura de la cervesa, podeu copiar i afusellar com us doni la santíssima gana. Cap problema.
NOMÉS HEU DE TENIR L'HONESTEDAT DE CITAR TOTES LES VOSTRES FONTS, INCLOENT-HI AQUESTA, ENCARA QUE US FACI RÀBIA QUE ESTIGUI ESCRITA EN CATALÀ. TAMPOC COSTA TANT SER UNA MICA HONEST! PER ENDAVANT, MERCI.
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa a la Facultat d'Enologia de la URV
Professor d'anàlisi sensorial de la cervesa al curs de cervesa artesana de la Universitat d'Alacant.
Membre de l'equip d'Art Cervesers.
Premi Steve Huxley 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada